Difondre l'astrobiologia mitjançant la ciència-ficció

Possiblement ens hem preguntat alguna vegada si hi ha quelcom allà fora. Les respostes podrien ser múltiples i ben diverses, tot i que ara per ara no en coneixem cap. I és que, des de la possibilitat de vida microbiana a Mart o a altres indrets del sistema solar o dels nous planetes extrasolars fins a comprendre la paradoxa de Fermi, l’astrobiologia intenta trobar la resposta a aquesta vella qüestió, però també a moltes altres, com ara: Com va sorgir la vida a la Terra? Quins són els seus límits físics? Quines formes pot assolir la vida sota diferents condicions ambientals? 

Una nova antologia, El més estrany de tot, escrita en anglès i publicada per l’Institut d’Astrobiologia Europeu, aprofundeix en aquestes qüestions mitjançant històries de ciència-ficció escrites per autors de renom mundial, seguides per assaigs sobre la ciència darrere de cada història.

El llibre, publicat en format electrònic, té en el seu títol un gest de complicitat amb la novel·la La guerra dels mons, de H. G. Wells. Editat per l’autora, editora i científica Julie Nováková, que lidera el grup de divulgació de l’Institut d’Astrobiologia Europeu, el llibre conté assaigs escrits per G. David Nordley, Geoffrey Landis, Gregory Benford, Tobias S. Buckell, Peter Watts i D. A. Xiaolin Spires, a més d’una història escrita per la mateixa Julie Nováková.

La història de G. David Nordley, Guerra, gel, ou, univers, transporta els lectors a una civilització aquàtica habitant un món oceànic semblant a Europa, la lluna de Júpiter, i que porta els lectors a les condicions de vida actuals als satèl·lits dels planetes gegants: Europa, Encèlad, Ganimedes i altres mons oceànics. A Endintsant-nos a l’abisme blau, de G. Landis, el protagonista se submergeix en un oceà completament diferent, la capa de líquid d’alta pressió present a Urà, on ha estat identificada certa química que suggereix la presència de possibles formes de vida. Seria possible que la vida realment existís en aquelles condicions, i potser podrien, aquests entorns a alta pressió, ser uns dels hàbitats més comuns a l’univers?

Tot seguint la jornada cap a les regions més distants del Sol, Backscatter, escrita per G. Benford, troba vida en un lloc insòlit: un asteroide gelat al cinturó de Kuiper. L’assaig proporciona els antecedents sobre la possibilitat de vida a asteroides i cometes, aprofundint en el tema de la possible vida basada en el silici en aquells indrets freds on no existeix aigua líquida.

A la següent història, Un pot de bona voluntat, de T.S. Buckell, deixem el sistema solar i els entorns similars a aquest, per tal de visitar un estrany exoplaneta on les plantes metabolitzen clor. El principal problema al qual s’enfronta el protagonista és desxifrar si els seus habitants, semblants a formigues, són veritablement criatures intel·ligents. La fotosíntesi basada en halògens ha estat proposada de manera teòrica, per la qual cosa podríem esperar aquest tipus de vida insòlita. Però més exòtica és la criatura protagonista de la història de P. Watts titulada, L'illa: una esfera de Dyson viva. A l’assaig, veurem com podem cercar aquestes esferes de Dyson, el que els programes de cerca d’aquests hipotètics entorns han trobat fins ara, i si podríem suposar res sobre l’origen i els processos que s'esdevindrien en una illa sumida en la immensitat del cosmos.

G. Benford escriu una microhistòria, SETI amb ànim de lucre; una interessant perspectiva per intentar reviure l’interès en el programa de cerca d’intel·ligència extraterrestre, conegut per l’acrònim anglosaxó SETI. Quins esforços per escoltar missatges de potencials extraterrestres s’han fet fins ara? Què podríem esperar en el futur? Tot just aquest tema del programa SETI es troba inextricablement vinculat amb la paradoxa de Fermi, un dels temes de D.A.X. Spires titulat Però, encara, somio. Com podem explicar nosaltres la paradoxa amb tot allò que coneixem fins ara? Com l’explicació de la història es relaciona amb el nostre món? Finalment, la història addicional de J. Nováková, Febre marciana, exemplifica què podria passar si l’exploració de Mart anés malament, pel que fa als riscos de la contaminació biològica entre planetes i la qüestió relativa a la protecció planetària.

A aquesta antologia, cada història és seguida no només per l’assaig científic complet amb referències per als lectors que volen conèixer més, sinó també amb idees per debatre a les escoles o, fins i tot, algunes tasques adreçades principalment als últims cursos de secundària o bé als universitaris (vegeu, per exemple, com es podria desxifrar un missatge d’una civilització extraterrestre tenint en compte el que coneixem sobre les diferències sensorials i cognitives entre les espècies existents a la Terra). Tot i que per a la majoria de qüestions no existeix una resposta definitiva, potser el més rellevant és suscitar-los curiositat per a la recerca.

El més estrany de tot és el primer de diversos projectes divulgatius encetats per l’Institut d’Astrobiologia Europeu (EAI). Aquest institut va ser fundat l’any 2019 amb l’objectiu de donar suport a la recerca interdisciplinària en astrobiologia de cap a cap d’Europa i més enllà, difondre resultats científics i promoure l'educació i la divulgació de l’astrobiologia i de les àrees afins mitjançant l’organització d’escoles d’estiu per a estudiants graduats, amb el suport del Fòrum AbGradE, i creant materials com ara aquest llibre, entre altres.

El cicle de la vida segueix l’increment en complexitat química del cosmos (NASA)

L’astrobiologia és un camp excitant i en plena expansió, i la ciència-ficció és una eina perfecta per portar-la més a prop de la gent i capacitar-la per tal d’imaginar la conducció incessant per la curiositat i el goig per la descoberta que estan arrelades al mateix cor d’ambdues disciplines: ciència i ciència-ficció. La majoria d’aquests esforços són considerats per l’equip del projecte "Ciència-ficció com a eina per a la divulgació de l’astrobiologia i l’educació”, que també dona la benvinguda a aquells nous membres que estan interessats a desenvolupar materials divulgatius similars.

L’antologia El més estrany de tot pot ser descarregada de manera gratuïta en diversos formats a les pàgines web de l’Institut d’Astrobiologia Europeu i també la de la seva editora: Julie Nováková.

Presentació del llibre, en directe, dimecres 20 de maig a les 12 hores.