Una ullera de llarga vista astronòmica

Fa unes setmanes us parlava de Galileu, la primera persona que va utilitzar un telescopi per tal de mirar el cel, però que no en va ser pas l’inventor, tot i que sovint se li atribueix. Ara bé, què és i qui va inventar aquest aparell tan emblemàtic per a l’astronomia?

Telescopi de Galileu

Comencem per descriure què és un telescopi. Es tracta d’un sistema  òptic format per un objectiu i un ocular que permet veure objectes llunyans tot ampliant-ne la mida i la lluminositat. Per tant no només serveix per mirar el cel; de fet, el seu origen es troba molt lluny del món de la ciència i l’observació astronòmica. La invenció del telescopi està vinculada al món militar, ja que originàriament no era res més que una ullera de llarga vista amb la funció principal de vigilar la possible arribada de l’enemic, per estar previnguts militarment de cara a una possible confrontació.

Qui i quan va inventar el telescopi òptic no està gens clar. Tradicionalment s’havia pensant en constructors de lents alemanys o  holandesos, però en les darreres dècades hi ha investigacions que apunten cap a Joan Roget. Aquest fabricant de lents de Sils hauria fet el primer aparell però seria l’alemany establert a Holanda, Hans Lippershey el primer a intentar patentar-ne un. Per tant, se li atribueix a Lippershey la invenció del telescopi, tot i que se sap amb tota certesa no va ser el primer en fabricar-lo.

Com és ben conegut l’estri arriba a l’astronomia de la mà d’un dels grans personatges de la història de la ciència, Galileu. Ell va ser qui va decidir apuntar-lo cap al cel i gràcies a això va fer nombroses descobertes. També Galileu també va millorar molt els dissenys existents de telescopis basats en lents que permetien millors observacions.

El gran salt dels telescopis el va afavorir uns anys més tard Isaac Newton quan va dissenyar un nou model de telescopi basat en miralls, el que li permetia evitar els defectes òptics que les lents introduïen en l’observació i també amb el seu disseny es podien fabricar telescopis molts més compactes i lleugers. Des d’aquell moment es van definir els dos tipus principals de telescopis que encara avui utilitzem: els telescopis refractors o de lents on la llum viatja a través de lents i és conduïda fins a la ubicació del nostre ull o d’una càmera i els telescopis reflectors o de miralls, com el de Newton, en els quals són els miralls els que condueixen i focalitzen la llum.

Sabies que...?

Cada cop volem veure objectes més dèbils i complexos i per això fabriquem telescopis més grans i sofisticats. De fet la majoria tenen sistemes òptics que són variants dels que van definir Galileu i Newton. El més gran del món és el GTC situat a La Palma, de tipus reflector Ritchey-Chrétien amb un mirall de 10.4 m enfront els 3 cm del primer reflector de Newton.

Nota: La versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement ‘Lectura’ del diari ‘Segre’ (22 d'abril del 2018) https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2018/04/25/el_llargavistes_astronomic_44933_2626.html