Guia per conèixer els núvols

Al final del segle XIX es va publicar l’International Cloud Atlas ('Atles internacional dels núvols'), un manual detallat de normes de catalogació i nombroses fotografies de núvols i altres fenòmens meteorològics en anglès, francès i alemany. Els anys 1956 i 1987 l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) el va actualitzar i l’any 2017, ja en plena era de la digitalització en va fer una nova edició, de moment en format electrònic, que és l’obra de referència per als 191 països i territoris de l’OMM.

A Catalunya, el meteoròleg Eduard Fontserè, membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, segon director del seu Observatori Fabra i creador del Servei Meteorològic de Catalunya, i el també meteoròleg i gran mecenes Rafael Patxot, el 1935 van publicar l’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel, fruit de la secció creada al Servei Meteorològic per a l’estudi dels núvols, on diàriament s’enregistraven les seves imatges i se'n feia una descripció de les característiques. Va ser publicat per l’Organització Meteorològica Internacional en els tres idiomes oficials de l’Organització, més el català, com va desitjar Patxot, que en va finançar l’edició.

Els darrers anys, l’Acadèmia ha estat publicant un calendari fent servir fotografies de núvols fetes des de l’Observatori Fabra pel seu observador Alfons Puertas. Les fotografies de Puertas, de molta qualitat, es veuen moltes vegades en les informacions meteorològiques de les televisions.

Aquest fet, juntament amb la nova edició internacional de l’Atles per part de l’OMM, que ha incorporat per primera vegada algunes de les fotografies d’Alfons Puertas, ha estat la causa que l’Acadèmia hagi pres la iniciativa de publicar l’Atles de núvols de l'Observatori Fabra, amb text i gràfics de l’acadèmic Javier Martín Vide i amb fotos d’Alfons Puertas, amb el mecenatge de l’Obra Social de “la Caixa”. Aquest nou Atles es va presentar el divendres 18 de gener de 2019 a l'Observatori Fabra i segueix les pautes de l'Atles recentment publicat per l’Organització Meteorològica Mundial.

Potser és ara també el moment de recordar que l’Observatori Fabra va ser el primer lloc històric d’Espanya reconegut per la Societat Europea de Física, tal com consta a la placa que hi ha a l’entrada de l’Observatori. Més recentment, l’Observatori Fabra ha estat declarat estació centenària d’observació per l’OMM, per les seves sèries climàtiques continuades, des del mateix punt, des del 1913. Les dades inclouen els pitjors dies de la Guerra Civil i el dia de Nadal de 1962. Aquell dia l’observador Gabriel Campo, com a conseqüència de la gran nevada, no va poder accedir a l’Observatori però el seu germà Santiago, que n’era el conserge i vivia a l’Observatori, va poder prendre les dades.

Segons Petteri Taalas, secretari general de l’OMM, “les observacions meteorològiques a llarg termini formen part del patrimoni cultural i científic insubstituïble de la humanitat que satisfà les necessitats de les generacions actuals i futures per a registres climàtics a llarg termini d'alta qualitat. Són fonts úniques d'informació del passat sobre paràmetres atmosfèrics, per tant són referències per a la variabilitat climàtica i les avaluacions de canvis. Per ressaltar aquesta importància, l'OMM té un mecanisme per reconèixer centenars d'estacions d'observació. D'aquesta manera, l'Organització promou estàndards d'observació sostenibles i bones pràctiques que faciliten la generació de dades de sèries temporals d'alta qualitat”.