La Via Làctia redescoberta pel satèl·lit GAIA

Ahir, 25 d'abril del 2018, l'Agència Europea de l'Espai (ESA) va fer pública una impressionant imatge que resumeix la tasca cartogràfica del satèl·lit GAIA entre juliol del 2014 i maig del 2016: el nou mapa de posicions d'estels a la Via Làctia.

Excepte petites regions del cel, el telescopi GAIA, amb un diàmetre d'1,45 m × 0,5 m, ha permès enregistrar la major part de la volta celeste, tot aconseguint informació sobre la magnitud i el color de 1.700 milions d'estels (Figura 1). Les regions més brillants corresponen a regions plagades d'estels, alguns molt lluminosos i distribuïts a l'entorn de l'anomenat "disc". Al centre de la imatge apareix el centre galàctic, plagat d'estels i a una distància d'uns 26.000 anys llum. Tot i que el Sol es mou al voltant del centre galàctic a una velocitat de 828.000 km/h, requereix 230 milions d'anys per completar un any galàctic.

A la imatge sorprèn que no només veiem fonts lluminoses. Hi ha regions fosques que creuen el pla galàctic i que corresponen a núvols de gas i pols interestel·lar que, en absorbir la llum dels estels que es troben darrere, proporcionen aquesta aparença enfosquida. Això no vol dir, però, que hi hagi una manca d'estels, ja que de fet són regions on se n'estàn formant.

Al costat inferior dret veiem dues taques borroses que són els anomenats Núvols de Magallanes, dues galàxies satèl·lit de la Via Làctia que es poden contemplar des de l'Hemisferi Sud.

Figura 1. La nostra galàxia reconstruida en base a les observacions de GAIA (Imatge: ESA/Gaia/DPAC)

Mesurant les distàncies als estels

Entre les mesures del gran atlas cartogràfic de la Via Làctia que completa el satèl·lit GAIA de l'ESA, les mesures de distància a les estrelles resulten de gran importància. Hem de tenir en compte que, per estudiar la lluminositat intrínseca de cada estel és precís estudiar l'anomenada paral·laxi. Aquesta paral·laxi no és sinó l'angle subtendit tot observant un mateix estel amb diferents fons en aprofitar el desplaçament al voltant del Sol de la Terra (vegeu Figura 2). D'aquesta manera, es mesura el petit angle que l'estel subtendeix des de la Terra en funció dels estels de fons, molt més distants.

Figura 2. GAIA mesura la posició dels estels com a funció dels estels més allunyats. Així permet estudiar la distància fins aquestes (ESA/Gaia/DPAC).

Però la plèiade d'informació disponible és aclaparadora. Aquest nou catàleg estel·lar que s'intentarà completar durant el proper any també conté informació sobre l'anomenada velocitat radial de set milions d'estels, la temperatura superficial d'uns cent milions d'estels i la quantitat de pols present entre nosaltres i uns 87 milions d'estels. Gaia també ha trobat uns 500.000 estels variables i la posició de 14.099 objectes del Sistema Solar, la majoria dels quals són asteroides.

Fig. 3. Aquest diagrama resumeix les principals xifres del segon alliberament de dades de GAIA: posicions i magnitud de quasi 1.700 milions d'estels, 1.331 mesures de l'angle de paral·làxi, 161 milions de mesures de la temperatura superficial d'estels, quasi 88 milions de mesures de la quantitat de pols entre l'estel i nosaltres, a més de milions de mesures de radi estel·lar, lluminositat i variabilitat. També s'han establert les posicions de 14.099 objectes menors del sistema solar, principalment asteroides (Font: ESA)