La llum zodiacal

L’observació del cel en indrets amb condicions de foscor excepcional permet descobrir la presència d'un fons de llum natural en el cel més enllà dels estels o dels planetes que en són la mostra més evident. A causa de l’efecte de la contaminació lumínica sabem que 9 de cada 10 habitants del nostre continent no poden veure la Via Làctia des de les seves localitats, ja que la llum artificial n’impedeix la visió.

Per això, la visió de la Via Làctia esdevé un primer indicador de la qualitat del cel, però altres fonts naturals més dèbils són també observables en llocs protegits de la contaminació lumínica, com és el cas de la serra del Montsec, emblema de la protecció del cel a Catalunya. Si bé la Via Làctia al cel és la suma de llum de milions d’objectes llunyans, tenim que la llum zodiacal és també una suma de llum, però de milions de partícules del medi interplanetari.

El nostre sistema solar està banyat per nombroses partícules de mida petita, que van des d’una dècima de micra fins a unes 100 micres. Tinguem present que 1.000 micres equivalen a un mil·límetre i que tot sovint es diu que un cabell humà té un gruix d’unes 80 micres, per tant, estem parlant de partícules molt i molt petites que es troben en el medi interplanetari. 

Com pot ser que aquestes partícules facin “llum” que puguem arribar a veure en el cel nocturn? La resposta és doble. Per una banda, tenim que dispersen de manera força efectiva la llum procedent del Sol que en certa manera les fa ser visibles i, per altra banda, estem parlant d’una quantitat immensa de partícules, la majoria de les quals es troben concentrades en una franja del cel que es correspon amb l’eclíptica, el pla orbital de la Terra, que és molt semblant al de tots els planetes. Els primers a explicar aquest fenomen van ser Giovanni Cassini i el seu deixeble Nicolas Fatio l’any 1683 descartant que fossin un efecte meteorològic, com es creia.

En realitat, aquesta llum zodiacal es troba en totes direccions del cel i s’estima que és més de la meitat de la llum natural del cel nocturn en absència de Lluna, ara bé, a la pràctica es mostra molt concentrada en l’esmentat pla de l’eclíptica. Se sol presentar visualment amb forma triangular, a vegades competint amb la mateixa Via Làctia, com en la imatge que acompanya el text, on veiem una dèbil V en el cel on les traces d’aquesta lletra V són d’esquerra a dreta la llum zodiacal i la Via Làctia.

Fotografia: La llum zodiacal des del Parc Astronòmic del Montsec. Autor: Xavier Moli / Parc Astronòmic del Montsec

Sabies que...?

Per tal d’observar la llum zodiacal ens cal cercar un indret molt fosc i sense pràcticament afectació de la contaminació lumínica, però també ens cal escollir un bon moment per fer-ho i especialment si la volem fotografiar. Així, en les nits properes a les llunes noves de primavera es pot apreciar el triangle de llum en el sector oest del cel al principi de la nit. En canvi, si volem fer l’observació a la tardor, haurem d’esperar a la matinada i mirar cap al sector est abans de les primeres clarors del crepuscle.