Biela, el cometa desaparegut
- Home
- 2 of 56
Era el 8 de març de 1772, ara fa 250 anys, quan es va observar per primera vegada un dels cometes més peculiars de la història. Van ser l’astrònom amateur Jacques L. Montaigne i, de forma quasi immediata, el reputat Charles Messier, els que van observar aquest cometa, que fou visible a simple vista gairebé un mes. Fins aquí semblaria que no té gaire de peculiar, però si mirem el títol d’aquest article que parla del "Biela" i sabent que els cometes reben el nom del seu descobridor, ja podem suposar que sí que hi ha alguna història curiosa al darrere.
L’any 1805 Jean-Louis Pons va observar el pas d'un nou cometa que no es va associar amb el del 1772. Ara bé, grans astrònoms i matemàtics de l’època com Bessel, Olbers o Gauss, van calcular els elements d’aquest "nou" cometa, i van identificar que el seu pas proper al Sol, el periheli, es produïa el 1806, i van intentar tirar la “pel·lícula” enrere i van trobar indicis per suposar que era el mateix del del 1772 però sense poder-ho corroborar.
Hem d’esperar al 1826 quan Wilhelm von Biela, un militar germànic, va observar també un “nou” cometa i en calcular la seva òrbita va poder concloure que era periòdic i que passava cada 6,6 anys prop del Sol. Així es va poder comprovar que era el mateix cometa que el de 1772 i 1805-1806 malgrat que no hi havia constància dels altres passos intermedis. El cometa va rebre el nom de 3P/Biela, el número 3 per ser el tercer cometa periòdic determinat després del Halley i l'Encke, però el nom de Biela va generar molta polèmica perquè altres científics havien aportat proves de la seva periodicitat.
La història de 3P/Biela va ser curta, si bé el 1832 es va tornar a observar, confirmant les prediccions de John Herschel, l’any 1845-1846 nombroses observacions indicaven l’aparició d’una nebulositat estranya al seu voltant i posteriorment d’un segon element al costat del cometa. A la pràctica el cometa s’havia fragmentat en dos i el 1852 ja es va observar com dos cometes separats i ja mai més es va tornar a observar.
Cometa Biela
El cometa Biela es va destruir, almenys en part, i la prova evident van ser les intenses pluges d’estels coincidents amb l’òrbita de Biela el darrer quart del segle XIX, els anomenats Andromèdids o Bièlids. Si bé es considera que la destrucció no va ser total, cap estudi ha pogut vincular-lo a un altre cometa i segurament la part supervivent és el nucli més sòlid del cometa que no genera cap element vistós; per tant, ara s’anomena 3D/Biela, amb la D de desaparegut.
Sabies que...?
Per motius desconeguts el cometa Biela va engegar una maquinària informativa parlant d’un possible impacte imminent (eren les notícies falses del segle XIX), fins i tot abans de la seva fragmentació. Ja el 1832 el científic i polític nord-català Francesc Aragó va haver de publicar un article tranquil·litzant la població. Malgrat això a alguns països com a Xile “l’impacte futur” va ser portada i avui en dia encara alguns focs artificials allà es coneixen amb el nom de Biela.
Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (6 de març de 2022): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2022/03/06/biela_cometa_desaparegut_163671_2626.html