L'esperança arriba del cel: el cometa C/2019 Y4 ATLAS

La majoria de descobriments d’asteroides i cometes ja són fets amb sistemes automatitzats, coneguts al món anglosaxó com a rastreigs (surveys). No són sinó programes per als descobriments d’asteroides i cometes. Un d’aquests sistemes de telescopis robotitzats amb càmeres digitals CCD s’anomena ATLAS (acrònim d'Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System) i és situat a Hawaii (EUA). El programa fa servir un tipus de telescopis que s’anomenen càmeres Wright-Schmidt però amb uns miralls de 50 cm de diàmetre i una distància focal molt curta (f/2) que els permet enregistrar en un xip CCD de 110 megapíxels un camp de 7,4 graus, és a dir, la mida angular d’unes quinze vegades la de la nostra Lluna. Disposen de dos telescopis a dos emplaçaments diferents que rastregen periòdicament les mateixes regions del firmament cada nit. D’aquesta manera capten el desplaçament de febles asteroides i cometes fent servir la tècnica coneguda com a parpelleig (blinking) que, mostrant de manera consecutiva les diverses imatges preses els permet detectar el moviment dels objectes. De fet, si no es fessin servir aquestes tècniques de manera automatitzada, els petits objectes passarien completament desapercebuts respecte al soroll electrònic de fons.

Un dels telescopis del projecte ATLAS ubicat a Haleakala (Henry Wieland/ATLAS)

Així doncs, aquests programes de seguiment s’han convertit en els artífexs de bona part dels descobriments de cometes i asteroides que abans feien astrònoms amateurs i professionals, amb noms i cognoms. De fet, aquest cometa que ens ocupa ara, el C/2019 Y4 ATLAS, va ser descobert pel programa ATLAS a finals de desembre del 2019 quan era imperceptible per a qualsevol afeccionat. Aleshores era just situat a la constel·lació de l’Ossa Major i la seva magnitud era +19,6, és a dir, unes cent mil vegades més feble que els estels visibles des d'una població rural no gaire contaminada lumínicament. O uns deu milions de cops més feble que l’estel Vega.

El cometa segueix una òrbita molt excèntrica, gairebé parabòlica, que de fet farà que no torni a passar per la proximitat del Sol fins d’aquí a uns 6.000 anys. De fet, la seva òrbita és relativament semblant a la que va tenir el famós Gran Cometa del 1844 (conegut com a C/1844 Y1) però, donat que en aquella època ni tan sols s’hi van poder fotografies detallades i només es conserven dibuixos i pintures, resulta impossible establir si realment podrien estar emparentats. Quan s’han pogut determinar les òrbites amb precisió s’ha establert que alguns cometes de llarg període estan relacionats entre si. Per exemple, un gran cometa fracturat prèviament durant el seu acostament al Sol pot donar lloc a diversos fragments que, depenent de les seves òrbites heliocèntriques peculiars després de la ruptura, poden diferir en dècades o segles en la data de retorn al periheli.

Imatge del cometa C/2019 Y4 ATLAS del passat 28 de març amb un histograma per evidència del caràcter nebular del cometa amb la cua iònica i un altre de Gaussià per mostrar la coma i l’anomenat fals nucli (J.M.Trigo/Montseny Observatory)

Sigui com sigui, aquest cometa també sembla especialment actiu com el del 1844, posseeix una activitat de sublimació de gels realment destacable i, per això, és visible a grans distàncies. Tot just ara, a finals de març, l’estem observant des d’una distància a la Terra de 157,4 milions de quilòmetres, quan encara es troba a 226 milions de quilòmetres del Sol. Ja comença a presentar una cua iònica, també coneguda com “de plasma”, que és produïda a conseqüència de la ionització dels elements que se sublimen des de la seva superfície. Des de la Terra no observem el cometa sinó l’anomenat fals nucli (fig. 2), que es troba a l’interior de la coma. El nucli en si mateix seria insignificant i invisible a aquestes distàncies, però gràcies a la sublimació de gels i l’expulsió de pols i meteoroides per la pressió del gas expulsat podem veure la coma a grans distàncies.

Els mesos vinents veurem el que serà capaç de brillar el cometa ATLAS, possiblement rivalitzant amb els estels més brillants del cel. Certament mai es pot conèixer el comportament final d’aquests astres capritxosos però si l’activitat fos inusitadament alta podria, fins i tot, lluir com els planetes.

Carta celeste de la trajectòria del cometa C/2019 Y4 ATLAS al cel de la tarda amb les constel·lacions (abreujades, en blau: AUR d'Auriga, CAM de Camelopardalis, CAS de Cassiopea, PER de Perseu, i UMI d’Ossa Menor, entre d’altres). També s’indica el nom de les estrelles més brillants

Tal com veiem a la figura 3, la visibilitat del cometa des de l’hemisferi nord serà bàsicament després de la posta del Sol, entre el mes d’abril i la meitat del de maig, quan serà visible sobre el nord-oest, mentre que la seva trajectòria celeste passa des de l’Ossa Major fins a la Girafa i Perseu. A finals de maig el cometa entrarà en conjunció amb el Sol i, si no és molt brillant i amb gran cua, restarà inobservable. Serà, per tant, un cometa per gaudir des de les nostres latituds el proper mes i mig, una mena de bàlsam que esperem que serveixi per curar amb esperança tantes ferides de la pandèmia de la COVID-19. Qui tingui la sort de veure’l sortir de la conjunció amb l’astre rei des de l’hemisferi sud molt possiblement pot gaudir d’una cua de pols molt més desenvolupada. En qualsevol cas, espero que aquest preciós cometa pugui portar l'esperança que la nostra vida ha de seguir i, a més a més, fer les delícies dels astrofotògrafs i dels apassionats de l’astronomia.