Com ja preveien algunes disposicions normatives, i que s’han ampliat amb la nova revisió del codi tècnic de l’edificació i la consegüent revisió del RITE, la ventilació dels espais habitats tancats és cada vegada més exigent. Això suposa una forta incidència en el consum energètic dels edificis, i que és encara més contundent per la reducció de la demanda a conseqüència de l’aplicació de mesures passives i actives que s’ajusten a les directives europees que promouen els edificis d’energia gairebé zero. Tanmateix, en general, els models de ventilació de l’aire interior dels edificis es basa en el supòsit que l’aire exterior és sempre més pur que l’aire interior, cosa que no sempre es compleix a les ciutats i, especialment, a determinats carrers amb molta circulació o a zones industrials contaminades.

L’any 2014, en el marc d’un programa de naturalització d’edificis municipals, va aparèixer l’oportunitat de fer un mur verd a la Fàbrica del Sol —edifici municipal de l’Ajuntament de Barcelona destinat a la divulgació i promoció de sistemes i estratègies de sostenibilitat en l’àmbit urbà, de la rehabilitació energètica del qual ja hem parlat en aquest blog—, amb l’objectiu de ser un mostra de naturalització d’espais interiors en un edifici.

Aquesta proposta oferia una oportunitat de fer un assaig que permetés validar i quantificar l’aportació d’un mur verd interior en la millora de la qualitat de l’aire en espais tancats. Així que es va dissenyar un experiment en dues fases, una prova abans de la instal·lació del mur verd, i una segona després.

La prova

La prova es va realitzar a la sala de la claraboia de la primera planta de la Fàbrica del Sol, un espai amb abundant il·luminació natural, situat al centre de l’edifici i utilitzada habitualment com a espai de reunions. Aquesta sala, de 30,7 m², es va considerar com un lloc idoni on situar un mur verd per a interiors, amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire interior, juntament amb altres funcions com l’augment de la biodiversitat, del benestar físic i psicològic, de la millora estètica i de sonoritat, etc.

Abans de la instal·lació del mur verd es va fer una prova de referència amb analítica de paràmetres de concentració de CO₂, CO, humitat relativa i temperatura, en el marc d’una reunió amb 14 participants, durant 2 hores i sense cap més ventilació que la mateixa infiltració de finestres i portes. Cada 15 minuts es prenien les dades dels paràmetres esmentats. Els resultats de la prova del dia 29 d’octubre de 2014 es mostren a la taula següent:

Posteriorment a la prova es va aixecar el mur verd, amb plantes madures provinents de viver, excepte les enfiladisses que encara no havien colonitzat la totalitat de l’espai previst.

El dia 4 de desembre del mateix any es va realitzar la segona prova. Les condicions de la segona prova van variar lleugerament de la primera: la temperatura inicial era més baixa (4,5 ºC de diferència), el dia era d’elevada nuvolositat, amb presència únicament de llum difusa i la composició dels presents a la prova va disminuir en una persona. La diferència en el total de pes conjunt de les persones participants entre les dues sessions va ser de 10,3%. El resultat de la segona prova, amb presència del mur verd a la sala es mostra a la taula següent:

Avaluació de resultats

Temperatura

Durant la primera i segona prova l’increment de temperatura és d'1,3 ºC  i 2,3 ºC respectivament.

Humitat relativa

La diferència entre la HR de l’aire exterior i interior a l’inici de la prova és inapreciable en la primera i del 15% en la segona, increment que s’ha d’atribuir a l’aportació de les plantes i del substrat on estan arrelades.

D’altra banda, s’ha de tenir en compte que l’aportació de vapor d’aigua de les persones és d’uns 60 g/h, quantitat a la qual s’ha d’afegir la que aporten les plantes a la segona prova.

Tenint en compte els dos aspectes anteriors, s’observa que al llarg de la primera prova l’increment de la HR és del 5,7%, mentre que a la segona hi ha una disminució del 7%. Si bé l'increment més gran de temperatura a la segona prova pot explicar una certa contenció de l’augment de la humitat relativa, es podria atribuir, la disminució observada, a l’efecte de regulació d’humitat del substrat de les plantes.

Gràfic 1: Comparació de tres paràmetres de qualitat d’aire en les dues proves

Diòxid de carboni

És el paràmetre principal per determinar l’efecte positiu sobre la qualitat de l’aire interior per part de mur verd.

Les persones emeten, en condicions de repòs, uns 23,5 g/h de CO₂, per la qual cosa, en un espai tancat, amb un bon nombre de persones, la concentració de CO₂ a l’aire començarà a créixer fins a esdevenir un ambient insalubre. Es considera que un augment de 500 ppm (parts per milió o mg/l) respecte de la concentració de l’ambient, situa l’aire interior fora del rang de confort.

El comparatiu del diferencial de concentració de CO₂ entre exterior i interior de les dues proves indiquen un comportament molt diferent (Gràfic 2).

Gràfic 2. Evolució del diferencial de concentració de CO₂ interior/exterior durant les proves

En primer lloc s’observa que el valor de partida és més alt a la segona prova que a la primera, fet que cal atribuir a la respiració mateixa de la vegetació (que mentre no hi ha llum no es veu compensada per la generació d’oxigen fotosintètic i la fixació de diòxid de carboni de l’aire). Però a partir de l’inici de la prova la inflexió de les dues corbes són clarament diferenciades. La baixa disponibilitat de llum solar a l’inici de la segona prova i el seu progressiu augment explicaria el canvi de pendent després dels primers 30 minuts, amb una disminució i finalment una estabilització del diferencial de CO₂ exterior / interior.

Tret d’una mesura, la resta està sempre per sota del valor de 500 ppm de diferència. Mentre que a la primera prova de seguida se supera el valor dels 500 ppm i el valor màxim de concentració de CO₂ continua creixent al llarg de la prova, s'assoleixen els 1.735 ppm, al final de la primera prova; i a la segona el màxim assolit és de 929 ppm, al cap de 30 minuts de l’inici, mentre que al final de la prova es manté a 813 ppm. La part final de la corba indica que la producció de CO₂ (de les persones i de la vegetació) i la fixació de CO₂ per part de les plantes (amb la infiltració, també present), s’equilibra. Si comparem les concentracions de CO₂ al final de cada prova, la diferència és del 53% inferior a la segona, respecte de la primera.

Aquests resultats probablement serien millorables en condicions de més intensitat lumínica solar i amb el ple desenvolupament del mur verd.

Conclusió

Gràcies a la prova es pot concloure que, en espais tancats habitats amb il·luminació natural abundant, la presència de plantes millora la qualitat de l’aire interior, en absència de ventilació forçada.

PARTICIPANTS EN LA PROVA

Presa de mostres i analítiques: Laboratori Duran Bellido. Anàlisis CAT-BIO // Monitor de qualitat d’aire TSI 7545

Producció i muntatge del mur verd: Vivers Ter

Participants en les proves: Voluntaris ambientals

Disseny i gestió de la prova: Trama Tecnoambiental