Tecnologia apropiada del segle XXI: un equip integral d’energia

Durant el segle XX es va debatre molt sobre com traslladar la tecnologia dels països industrialitzats als països pobres o empobrits per successives formes de colonització. Moltes ONG es van esforçar a desenvolupar formats tecnològics amb poca sofisticació, amb capacitat de reparació i poc intensius en l’ús d’energia, manuals i no elèctrics, a la vista de l’enorme dèficit d’electrificació en àrees rurals de les regions subdesenvolupades del món.

Així, van enviar-se a aquests països bombes d’aigua manuals, cuines solars, llanternes amb càrrega manual, olles de pressió, molins de gra manuals, fogons eficients de llenya, etc.

En els darrers anys, però, en aquestes zones rurals la demanda d’electricitat s’ha intensificat, perquè la telefonia mòbil s’ha estès molt ràpidament, a molta més velocitat que la xarxa elèctrica, i la càrrega del terminal mòbil ha esdevingut un maldecap per als seus usuaris. És per això que l’electrificació fotovoltaica, com a forma assequible i que utilitza la forma d’energia renovable més ubiqua i ben distribuïda, la llum solar, s’ha convertit en la via més ràpida i solvent per oferir algun grau d’electrificació a milers de milions de persones.

Un exemple molt encertat d’aquest procés de tecnologia apropiada basada en la conversió fotovoltaica de la radiació solar en electricitat és l’equip integral d’energia que comercialitza l’empresa social –sense ànim de lucre i amb un 50% de la plantilla formada per dones– African Clean Energy, ubicada a Lesotho (país molt afectat per la desforestació) i amb seus també a Cambodja i Uganda.

Aquest equip integral d’energia, l’ACE One, permet la cocció d’aliments amb biomassa de manera òptima
–gràcies a un control de la ventilació mecànica del fogar que permet regular la potència de cocció, accelerar l’encesa i reduir l’emissió de fum–, alhora que pot emmagatzemar l’energia elèctrica generada a partir d’una petita placa fotovoltaica de només 50 Wp. L’equip disposa de connexió tipus USB a la qual es pot connectar un llum led i, també, carregar un mòbil. El fogó admet tota classe de combustible orgànic d’origen vegetal de petites dimensions, cosa que facilita l’encesa, permet cuinar amb rapidesa i regular la intensitat de la flama i de la potència calorífica per aprofitar tota l’energia química del combustible en forma de calor, de manera que es minimitza el consum de biomassa –inclosa femta seca d’herbívors o residus agrícoles–, es redueix el temps de recol·lecta de biomassa i les emissions de fum, fet, aquest darrer, que fa disminuir la incidència de malalties respiratòries vinculades als ambients carregats de fum, especialment quan es cuina dins de l’habitatge o d’un espai tancat.

L’ACE One demostra que és possible incorporar electricitat (solar), gràcies a una certa capacitat d’acumulació elèctrica, a un fogó de biomassa per tenir un equip que cobreix diverses necessitats bàsiques (cocció, il·luminació i comunicació) d’una família sense accés a formes energètiques convencionals.

La innovació de l’ACE One respecte a altres fogons que dins de l’àmbit de tecnologia apropiada s’han dissenyat per reduir el consum de llenya en països pobres i prevenir la desforestació és que controla la ventilació de la zona de combustió, substituint la bufera o el ventall per un microventilador elèctric que mou l’aire i el distribueix per forats practicats al recobriment refractari del fogar, que facilita l’encesa i permet controlar manualment la potència calorífica que se’n pot obtenir i que fàcilment pot assolir 1 KW tèrmic. En el fogar l’escalfor de la combustió fa que la biomassa es gasifiqui, mentre que les aportacions d’aire a diferents nivells del fogar permet la ignició del gas i la seva completa combustió.

Aquest fogó, tot i fabricar-se a l'Àfrica, segueix les directrius europees que prohibeixen, per al mercat de la UE, la sortida al mercat d’equips tèrmics dissenyats per cremar biomassa que no assoleixin uns mínims d’eficiència i uns valors d’emissions baixos, perquè la normativa assenyala que han d’incorporar com a mínim un sistema de ventilació forçada per aportar prou oxigen al punt de combustió i, sovint, també una sonda d’oxigen que governi el funcionament del ventilador per adaptar-se a la demanda de cada moment.