Paris Pişmiş, pionera al segle XX

Tot sovint quan utilitzem la paraula pioner/a en ciència ens fa pensar que ens hem de traslladar diversos segles enrere, però, com ja hem vist en seccions anteriors, en el cas de les dones científiques la seva entrada en la ciència i la recerca ha estat molt dificultosa. Per això avui parlem d’una pionera, Paris Pişmiş, que va néixer ara fa només 110 anys, el 30 gener de 1911.

Nascuda al districte de Besiktas, Istanbul, llavors part de l’imperi Otomà, era descendent d’armenis en una situació benestant, fet que li va permetre poder accedir a la universitat. Així va esdevenir l’any 1937 la primera dona a obtenir un doctorat de perfil científic a la Universitat d’Istanbul. Un dels fets cabdals per a la seva dedicació a l’astrofísica va ser la presència a Turquia d'Erwin Finlay-Freundlich, científic alemany que havia treballat amb Albert Einstein i que fugint del nazisme es va refugiar en aquest país on va ser professor i, entre d'altres, va dirigir la tesi de Paris Pişmiş.

El mateix Freundlich la va animar a marxar a fer una estada a Harvard just després de presentar la tesi, cosa que va permetre a Pişmiş interactuar amb els grans científics del moment que estaven treballant o fent estades als Estats Units, entre els quals una altra pionera, l'astrònoma anglesa Cecilia Payne-Gaposchkin. En aquesta estada Pişmiş va conèixer Félix Recillas, un jove matemàtic mexicà, amb qui s’acabaria casant, i junts van emprendre l’aventura de viure a Mèxic i obrir camí a la recerca en aquell país. Pişmiş va ser contractada per l’Observatori de Tonantzintla, a Puebla, i va esdevenir la primera persona (home o dona) professional de l’astronomia de Mèxic, fet que li va valer el sobrenom de “mare de l’astronomia mexicana”.

Va treballar durant gairebé 50 anys per la UNAM mexicana i va desenvolupar estudis innovadors en la cinemàtica de la Via Làctia, que van resultar les primeres explicacions de l’estructura espiral galàctica. També va destacar en la catalogació i estudi de cúmuls estel·lars, i va crear el catàleg Pismis de cúmuls a l’hemisferi sud amb objectes que va descobrir. Un altre camp en què va ser referent va ser en l’estudi de les regions HII (hidrogen ionitzat) vinculades a processos de formació estel·lar, però també a estadis finals de les estrelles com són les nebuloses planetàries.

La seva vocació i capacitat per a l’ensenyança de les ciències va fer que guanyés nombrosos guardons vinculats també a la docència, en la qual va estar activa gairebé fins a la seva mort l'1 d'agost de 1999.

Sabies que...?

El llegat de Paris Pişmiş segueix endavant amb més de cent científics professionals dedicats a l’astronomia a Mèxic i sent un referent històric al país. Cal destacar també els seus dos fills, Elsa i Sevín Recillas Pishmish. Sevín es dedicà a les matemàtiques fins a la seva prematura mort el 2005, i Elsa, que ha seguit la recerca astrofísica en regions HII, i està en actiu a l’Institut Nacional d’Astrofísica, Òptica i Electrònica de Mèxic. 

Nota:

Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (10 de gener de 2021): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2021/01/10/paris_pimi_pionera_segle_xx_123106_2626.html