Per què cal preservar i estudiar els meteorits?

Imatge de la bola de foc que va produir la caiguda del meteorit a Villalbeto de la Peña (Palència), obtinguda des d'Hoces de Valdeteja (Lleó) per Salvador Díez (Red SPMN)

Avui us explicaré alguns detalls importants per tenir cura dels meteorits, unes fascinants roques arribades de llunyans racons del nostre sistema planetari, que són patrimoni de tothom. Una nació educada que s’estima la ciència ha de prendre mesures per preservar aquest llegat que ens ofereix la mare natura. Les boles de foc que anuncien la caiguda d’aquests meteorits són monitorats per la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits (SPMN), la qual en manté un llistat actualitzat i identifica aquelles que poden produir meteorits.

Però, són fàcils de trobar? Bé, potser no especialment si no estàs familiaritzat amb les roques. Tot i això, segurament que alguna vegada t’has trobat una roca "estranya" caminant i has pensat que podria ser un meteorit. Bé, primer hem de dir que una troballa tan afortunada és certament difícil, ja que els meteorits s'erosionen ràpidament quan són a la superfície de la Terra. Moltes roques terrestres són alterades per l'acció dels elements i produeixen els que als països anglosaxons s’anomenen meteorwrongs: roques que tenen una lleugera aparença de meteorit, però que són roques terrestres alterades pels elements. Tot i no ser pas fàcil, podem esbrinar junts com identificar els meteorits.

Com podríem reconèixer un meteorit? Bé, la resposta no és trivial, però hi ha una sèrie de pistes que poden ajudar-nos. Primerament la majoria d’ells posseeix parcialment o totalment una fina escorça negra de fusió que es produeix a l’entrada a l’atmosfera. També posseeixen les cares generalment planes i les vores arrodonides per la fricció a la qual són sotmesos durant el seu curs a través de l'atmosfera a hipervelocitat. A causa de la sobrepressió que pateixen en penetrar a les capes més profundes i denses de l'atmosfera poden fragmentar-se, i alguns ens mostren el seu interior, on molts d’ells poden posseir grans metàl·lics brillants. Si els meteorits acaben de caure, les escorces són fosques i els minerals brillants, en general, gens oxidats donat que la majoria han estat en condicions força reduïdes (manca d’oxigen). També podem parar atenció al fet que els meteorits són molt més pesants que les roques terrestres i, en general, no contenen ferro. D’altra banda, val a dir que no recomanem cap mena de prova que destrueixi o alteri la mostra de cap manera, ni la sotmeti a un imant per no alterar el seu camp magnètic primordial.

Figura 1. Les claus per reconèixer un meteorit (Adaptada de FRIPON/Xarxa SPMN)

On han d’acabar els meteorits? Certament en mans expertes i a l’abast de la comunitat científica. Han de ser preservats a museus i centres de recerca que també els exposin al públic i ajudin a la seva interpretació. De fet, els meteorits caiguts a l’Estat espanyol són patrimoni geològic segons la Llei 42/2007. A l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC) som repositori internacional de meteorits antàrtics de la NASA i tenim una col·lecció pròpia de mostres representatives de tots els cossos que formen el sistema solar, que roman a l’abast dels nostres investigadors. Com que som realment experts en meteorits, podem distingir fàcilment si realment un particular ha trobat un meteorit, i aquesta valoració la podem fer a partir d’una foto o de la inspecció visual de la mateixa troballa. En cas positiu, realitzarem una classificació oficial gratuïta. A l'hora de valorar, donem prioritat als meteorits provinents de les recents caigudes en estudi per part de la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits (SPMN), tanmateix, els trobats casualment també posseeixen interès i també els valorem.

Les ensenyances que ens poden proporcionar els meteorits són enormes. Clars exemples són les tres caigudes de meteorits que hem identificat fins ara: Ardón (1931, Lleó), Villalbeto de la Peña (2004, Palència) i Puerto Lápice (2007, Ciudad Real). Les dues primeres són condrites ordinàries, una de les classes de meteorits més comuna, i l’últim és una acondrita procedent de l’asteroide 4 Vesta. En l’última dècada hem estudiat les seves propietats fisicoquímiques perquè són un exemple dels materials que conformen asteroides, cometes i planetes. Per exemple, hem descobert que un tipus de meteorits, anomenats condrites, posseeixen propietats catalítiques que generen una plèiade de compostos orgànics complexos a partir d’aigua calenta i formamida.

I és que els meteorits sempre ens sorprenen, en mans expertes proporcionen una informació científica capaç d’aprofundir en el passat sobre els processos que s’esdevenen en els seus cossos progenitors i, fins i tot, en els primers estadis formatius del nostre sistema planetari.

BIBLIOGRAFIA:

Llorca J., J.M. Trigo-Rodríguez, J.L. Ortiz, J.A. Docobo, J. Garcia-Guinea, A.J. Castro-Tirado, A.E. Rubin, O. Eugster, W. Edwards, M. Laubenstein and I. Casanova (2005) "The Villalbeto de la Peña meteorite fall: I. Fireball energy, meteorite recovery, strewn field and petrography", Meteoritics & Planetary Science 40, 795-804.

Trigo-Rodríguez J.M., Llorca J., Weyrauch M., Bischoff A., Moyano-Cambero C.E., Keil K., Laubenstein M., Pack A., Madiedo J.M., Alonso-Azcárate J., Riebe M., Wieler R., Ott U., Tapia M. and Mestres N. (2014) "The Ardón L6 ordinary chondrite: A long hidden Spanish meteorite fall" , Meteoritics & Planetary Science 49:8, 1475-1484.

Trigo-Rodríguez J.M. (2012) Meteoritos, ISBN: 978-84-00-09392-1, Editorial Catarata-CSIC, colección ¿Qué sabemos de?, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, octubre 2012.

ENLLAÇOS EXTERNS

Institute of Space Sciences Meteorite Clean Lab