Per què Google es diu Google?

Quin és el número més gran que se’ns pot acudir?

Sigui quina sigui la nostra resposta, al número que hem pensat li podem sumar una unitat, i després una altra, i una altra, i una altra, i una altra... Així, fins a l’infinit. Per tant, sempre hi ha un nombre més gran del que hem pensat. Tanmateix, sí que podem pensar en un número enorme, una xifra que ens donarà una lleugera idea de l'ordre de magnitud de certes quantitats i que ens permet respondre algunes preguntes curioses com quantes gotes d’aigua hi ha a la Terra, quants àtoms hi ha a l’univers o quants grans de sorra calen per omplir l’univers.

Per respondre quantes gotes d'aigua hi ha al planeta Terra, partim de la informació que qualsevol manual de medicina recull: es considera que 20 gotes és equivalent a un volum d'un mil·lilitre. Amb aquesta equivalència podem considerar que si s'estima que la Terra conté 1.400 milions de km³ d'aigua, és a dir 1,4 x 10²⁴ mil·lilitres, tindrem que el planeta Terra conté 2,8 x 10²⁵ gotes d'aigua.

I quants àtoms hi ha a l'univers? I a la Terra? La resposta és 10⁷⁸ i 10⁵¹ àtoms, respectivament, segons càlculs efectuats als inicis del segle XX (per ampliar es pot consultar aquí). Per la seva banda, ja el matemàtic, astrònom, filòsof i físic grec Arquímedes (Sicília, 287 aC - 212 aC) va estimar que calen 10⁶³ grans de sorra per omplir l'univers. Altres dades curioses que necessiten números enormes per poder ser quantificades són, per exemple, l'edat de la Terra (4,5 x 10⁹ anys), l’edat de l'univers (1,4 x 10¹⁰ anys), la massa de l'univers (10⁵⁰ kg), etc.  

Tanmateix, les quantitats mostrades fins al moment són insignificants, fet que ja va intuir un nen de 9 anys, Milton Sirotta (1911 - 1981), nebot del matemàtic Edward Kasner (2 d'abril de 1878 - 7 de gener de 1955). A Milton, Kasner li va demanar que esmentés un número gran, amb la voluntat del matemàtic de visualitzar la immensa diferència entre un número enorme i l’infinit. Milton va contestar: “un u seguit de cent zeros”. A aquesta xifra el mateix Milton la va batejar amb el nom de googol (pronunciat gúgol), i  en la seva obra Mathematics and the Imagination (1940), va esmentar per primera vegada el terme googol.

Per tant, un googol és un número enorme comparat amb les quantitats mencionades anteriorment, però és petit comparat amb el googleplex.

Kasner va explicar que posteriorment el seu nebot li va proposar un nom per a un número inimaginablement més gran: un u seguit d'un googol de zeros, que es va anomenar googleplex:

1 googlepex = 10^googol = 10^{10,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000}

Algunes estimacions conjecturen que aquest número és superior al total de paraules pronunciades per la humanitat d’ençà dels inicis del llenguatge oral, també superior al total de paraules impreses des que Gutenberg va inventar la impremta i, com podem comprovar, molt superior al nombre d'àtoms que hi ha a l'univers. Convido el lector a ampliar la informació tot consultant el següent web.

Malgrat tot això, un googlepex dista molt de l'infinit.

Breu història del nom Google

El 1998 va néixer l’empresa Google, de la mà de Lawrence Edward "Larry" Page (Lansing, Michigan, 1973) i del matemàtic rus Serguei Brin (Moscou, 1973). Els seus fundadors, després de realitzar una pluja d'idees per trobar el nom de marca, van assumir fer un joc de paraules amb el terme matemàtic googol, perquè responia a l’objectiu del cercador d’organitzar una quantitat aparentment infinita d’informació al web.