Per què sentim dolor?

Per què sentim dolor? Com es transmet?

Portem uns dies introduint el dolor i algunes de les seves conseqüències, però tenim clar què és? Com funciona? El primer que tocaria, suposo, seria definir-lo. Els encarregats de liderar la comunitat científica en aquest àmbit són la International Association for the Study of Pain (IASP). La IASP defineix el dolor com una "una experiència sensorial i emocional desagradable relacionada amb el dany real o potencial del teixit". Per tant, per una banda, el dolor consta de la mateixa transmissió de l’estímul dolorós des dels nervis perifèrics fins al cervell, i per l’altra, de la modulació afectiva d’aquesta experiència dolorosa.

El dolor també el podem classificar, ja sigui agut o crònic, segons la seva duració. O segons els seus aspectes patofisiològics. Aquí en podem definir de tres tipus. En primer lloc, el dolor nociceptiu, aquell dolor necessari, que ens serveix com a sistema d’alerta per evitar un estímul dolorós. En segon lloc, el dolor inflamatori, resultat de l’activació de les vies del dolor per un conjunt de substàncies alliberades en el lloc de la lesió i que produeix una sensibilització del sistema nerviós. I, finalment, el dolor neuropàtic, causat per una lesió o una malaltia en el sistema nerviós i caracteritzat per la presència de dolor espontani i dolor provocat per una sèrie d’estímuls anormals.

Ara que tenim el dolor definit i caracteritzat ens podem preguntar: per què sentim dolor? Com es transmet i per què es torna crònic? I per què pot alterar els nostres estats emocionals o cognitius?

A grans trets, tot comença allà on tinguem nociceptors. Els nociceptors són neurones sensorials amb capacitat de detectar un estímul dolorós, i els podem trobar a la pell, a la còrnia ocular, a les mucoses, a les articulacions i al tracte gastrointestinal, entre altres llocs.

Els cossos neuronals d’aquests nociceptors els trobem en unes zones anomenades ganglis de l’arrel dorsal, que presenten una prolongació nerviosa que es troba a la perifèria en què l’estímul serà rebut (a la pell, per exemple) i una prolongació central que transmetrà aquesta informació fins a la medul·la espinal. Aquesta transmissió es pot donar a través de quatre tipus diferents de fibres sensitives, que, sense entrar en gaires detalls, podem dividir en funció del seu diàmetre i la seva mielinització. La mielina és una capa de lípids que recobreix certes neurones per tal que la informació que transmeten arribi de manera més ràpida. Així, en primer lloc trobem unes fibres ràpides amb un diàmetre gran, anomenades fibres Aα, que són les responsables de la transmissió propioceptiva. Les d'un segon grup, les fibres Aβ, responen a estímuls mecànics inofensius, com per exemple el tacte suau. Les terceres, les fibres Aδ, són les responsables de participar en la transmissió localitzada i ràpida del dolor, així com en els estímuls mecànics i de baixa temperatura. Finalment, les fibres C tenen un paper clau en el dolor lent i la percepció d’altes temperatures. És interessant saber que en condicions fisiològiques, sense presència de dolor, les fibres Aβ no provoquen percepció de dolor. En canvi, quan hi ha dolor en condicions patològiques, aquestes fibres, juntament amb les Aδ i les C, tenen respostes anormals i redueixen els seus llindars per iniciar un procés de sensibilització i amplificar la transducció del senyal dolorós cap a la medul·la espinal.

Des d’aquí, trobem principalment un parell de vies de transmissió en direcció al cervell: d'una banda, el tracte espinotalàmic, que enviarà la informació des del tàlem i cap al còrtex somatosensorial, on es modula l'aspecte sensorial, com la temperatura, i, d'altra banda, la via espinobraquial, que projecta aquesta informació cap a l’hipocamp, l’amígdala i altres àrees del sistema límbic, que tindran un paper crucial en el component social, emocional i cognitiu del dolor.

La transmissió del dolor i la seva modulació 

L'activació dels nociceptors a la perifèria a causa d'un estímul dolorós genera uns senyals que viatgen a través de les diferents fibres nervioses fins als cossos dels ganglis de l'arrel dorsal, i, posteriorment, fins a la medul·la espinal. Des d'aquí, els senyals es transmeten per les vies ascendents del dolor (espinotalàmica i espinobraquial) fins a les regions supraspinals, on activen i modulen les diferents àrees implicades del cervell (tàlem, àrees del sistema límbic, còrtex somatosensorial). La modulació d'aquestes regions produeix la percepció dels components sensorial, emocional i cognitiu del dolor.

Tots aquests mecanismes, per suposat, no són tan senzills com semblen. Necessitem encara establir nous models per comprendre millor els mecanismes patofisiològics darrere de les diferents manifestacions del dolor crònic, i així poder estudiar noves dianes terapèutiques i explorar noves vies de tractament del dolor per tal de millorar la qualitat de vida dels nostres pacients.

REFERÈNCIES

Basbaum, A.I.; Bautista, D.M.; Scherrer, G.; Julius, D. (2009). Cellular and molecular mechanisms of pain. Cell 139, 267–284.

Schaible, H.G. (2007). Peripheral and central mechanisms of pain generation. Handb Exp Pharmacol 3–28.

Woolf, C.J. (2010). What is this thing called pain?. J Clin Invest 120, 3742–3744.

Vídeos: Dolor, transmissió del dolor, nociceptors.