Tremolors mexicans

Al sud de l'Amèrica del Nord, Mèxic és un país que evoca una gastronomia ardent, ranxeres i mariachis, memòries sovint confuses de civilitzacions “prehispàniques” i, fins i tot, històries criminals de narcotraficants. A banda de totes aquestes cèlebres dades, Mèxic es troba en una de les zones sísmicament més actives del món. La subducció de la placa de Cocos sota la placa Nord-americana a la regió del Pacífic fa que hi hagi una activitat sísmica brutal; de fet, d’uns 40 terratrèmols de mitjana al dia.

Per si això no fos prou, gran part de la ciutat de Mèxic D.F. està construïda sobre un antic llac, que quan es va assecar va deixar al seu lloc un terreny molt tou, que amplifica les ones sísmiques. És a dir, és com si sacsegéssim un plat amb un flam a sobre.

El 16 de febrer passat hi va haver un terratrèmol de magnitud 7,2 a l’escala de Richter que va fer tremolar un D.F. ressacós encara d’un altre sisme, de 7,1, just 5 mesos abans, el 19 de setembre. I és que sempre plou sobre mullat. Sense anar més lluny, algunes de les persones que van viure el terratrèmol del setembre feia dues hores que acabaven d’assistir a la commemoració del 32è aniversari d’un sisme que va matar 10.000 persones el 19 de setembre de l’any 1985.

Viure un terratrèmol de magnitud extrema en una ciutat és una cosa terrible. Als edificis se'ls esfondren les estructures i els fonaments, els ponts es veuen obligats a vibrar a freqüències diferents de les que es van tenir en compte en el seu disseny, els arbres i els pals elèctrics es trenquen i als carrers i carreteres se’ls obren els paviments, fet que hi deixa esquerdes i desnivells esperpèntics.

Ningú s’escapa dels tremolors, i les muntanyes no en són cap excepció. Fora de les ciutats, també noten els efectes dels sismes. Allà on hi havia parets de roca, després del tremolor hi podem trobar acumulacions de roques. En alguns casos, hi ha zones que fins i tot acaben esllavissant-se i deixant al seu lloc muntanyes de roques i pols, just com si acabessin de fer-los una voladura.

Algú podria pensar que un cop passat el terratrèmol i les seves corresponents rèpliques ja es pot respirar tranquil perquè la situació apocalíptica de trencades, col·lapses i moviments d’objectes ja ha arribat al seu final. Res més lluny d'això. Per donar pas al següent episodi de la força de la naturalesa només cal esperar una pluja intensa i veure què passa amb tot aquest material acumulat als vessants de les muntanyes i al fons de les valls. En realitat, és tot el que cal perquè una pluja intensa –que en condicions normals seria únicament això: una pluja intensa– s’acabi convertint en un detonant d’esllavissades i moviments de terra.

I és que els terratrèmols fan augmentar el perill d’esllavissades. A Mèxic ja es va notar després d’un dels terratrèmols del 2017, tal com va anunciar la NASA. Caldrà veure si el terratrèmol del 2018 ha estat prou fort per generar material potencialment esllavissable; això es notarà amb les properes pluges.