Un test sobre la taula

Breu presentació. 2019, l'any de la taula periòdica

En aquest blog parlarem de química i d'altres aspectes de la ciència que s'hi relacionin. Ens centrarem en els aspectes més quotidians, els que ens envolten, els de la vida real –hi ha una vida virtual?–. El blog en continua un d'anterior que pots trobar aquí [+] i on hi ha més de 280 entrades, des del 2012, la major part de les quals són totalment vigents. Et convido a visitar-lo.

Agraeixo a Divulcat la seva invitació a mantenir un dels seus blogs; moltes de les primeres entrades seran temàtiques. 

L'ONU ha determinat que l'any 2019 sigui l'Any de la Taula Periòdica i dels Elements. Això ens determina a tractar aquest tema. Al llarg del temps he escrit diferents textos sobre aquesta temàtica, i m'ha semblat oportú tornar-los a presentar, perquè molts d'aquests textos han estat presentats en revistes de poca difusió, en fullets d'encara menys difusió o en llibres exhaurits. I si algun lector o lectora (sempre usaré el terme genèric, i només aquí faig servir el doble gènere), si algun lector, dic, ja el coneix, en pot tornar a gaudir –modèstia a part– o directament pot passar a una altra cosa. Comencem, doncs.

Un test sobre la taula

El llenguatge químic, és a dir, la nomenclatura química, els noms i els símbols dels elements, juntament amb les fórmules químiques, han estat l'escull més important en l'estudi de la química per a generacions d'estudiants que començaven –i, ai, encara alguns comencen– amb llistes memorístiques d'elements i de compostos, intentant seguir unes normes en les quals hi ha més excepció que regla.

Aquest article, publicat a Notícies per a Químics, al número 419, del 2004 (pàgines 16-19), és un conjunt de jocs de paraules sobre els noms dels elements químics i els seus símbols. Va interessar a l'escriptor i enigmista Màrius Serra, que li va dedicar una elogiosa columna a l'Avui. És un d'aquells textos d'impossible traducció a un altre idioma, no pel llenguatge químic, que és universal, sinó pels jocs de paraules, tan limitats a un llenguatge, a una cultura i a una manera de ser. No deu ser casualitat que els jocs de paraules als químics ens agradin especialment.

Per cet, el test no és un test de flors, sinó un qüestionari d'examen. I la taula no és la taula del menjador, ni la del jardí, sinó la taula periòdica dels elements.

De la mateixa manera que tothom ha d'anar periòdicament a taula per nodrir-se, els químics hem d'anar periòdicament a la taula periòdica, periòdicament actualitzada, per nodrir-nos una mica intel·lectualment. Així podríem assabentar-nos que actualment s'ha arribat a l'element 118[1], que es diu oganessó, del nom del científic rus Iuri Oganessian, que va participar en la seva creació..

            —118? Jo m'havia quedat en el 102 de quan estudiava...

I així el químic podria saber que hi ha dos elements amb nom de científica: el curi, Cm, de nombre atòmic 96, en honor a Marie Curie, i el meitneri, Mt, el 109, anomenat així en honor a Lise Meitner, la seva descobridora[2]. O que Glenn Seaborg[3] ha estat l'única persona viva que ha descobert un element i que, en vida del descobridor, s'ha batejat amb el seu nom: el seaborgi, Sg, de nombre atòmic 108. O que l'octubre del 2003 van donar a l'element 110 el nom de darmstadti, en honor de la ciutat de Darmstadt, a Alemanya, on hi ha un important centre de recerca en transurànids. Totes aquestes curiositats i moltes més es poden consultar a la web de la IUPAC[4], amb moltes informacions d'interès.

Suposo que tot lector d'aquestes lliçons té una taula periòdica a mà, però si en vol una d'actualitzada, li recomano que cerqui la de la Societat Catalana de Química[5], o bé que en busqui una a internet. Per a mi, la millor de la xarxa és la de www.webelements.com, una web plena de guardons.

Preparat per al test? Som-hi. Les respostes (per a l'autovaloració) són al final. Però no les miris fins que hagis treballat cada resposta...

1          He anat a dinar a un restaurant amb nom d'element radioactiu. On he anat?

a) A Txernòbil                       b) A Vandellòs                     c) Als Urals                   d) A Vic

2          Nos falta fe era una cançó de Juan y Junior[6] de finals dels anys 60. Quina malaltia devien tenir?

a) Asbestosi                         b) Anèmia         c) Diabetis                            d) Psoriasi

3          Es fon?

a) Se suposa, però no sé a quina temperatura               b) No                c) Es fon el què?                            d) Tot es fon

4          Mira! He liquat! A quina temperatura he hagut d'arribar?

a) –269 ºC                             b) 100 ºC                            c) 36,5 ºC                              d) 1000 K

5          Qui diria aquesta frase?: "Xe, co..., que et penses que ets un marquès o què? Baixa al món real, que no ets ni més ni menys que jo!!"

a) El sodi                               b) El franci            c) L'osmi                                 d) El fluor

6          No és pas un símbol químic           

a) Si                                       b) No                       c) Ca                                      d) Què?

7          "No" és un símbol químic   

a) Sí                                       b) No                      c) Ca                                      d) Jo què sé

8          NO és una molècula, sinó

a) NO sí, Si no                       b) NO no, Si sí                                 c) Ni Si ni NO                                   d) Si i NO sí

9          Fu i Fa són elements?                  

a) Sí                                  b) Fu sí              c) Fa sí                        d) Ni Fu ni Fa

10       La interjecció més bàsica

a) Ah!                                     b) OH!                   c) Au!                                    d) Bah!

11       Hamlet té un sogre que té un nom molt químic. Quin?

a) Àstat                                  b) Rubidi                  c) Poloni                                d) Holmi

12       Nom d'un cantant italià amb cognom químic

a) Domenico                         b) Nicola                  c) Luciano                             d) Adriano

13       Quin ha estat l'element més espantós?

a) 116                                    b) 117                   c) 118                                    d) 119

14       S'hi va enfonsar l'Oca

a) Hg                                      b) Sn                        c) Fr                                       d) Ga

15       Si haguéssim de buscar l'As, on el trobaríem principalment?

a) En els oros                       b) En els bastos          c) En les copes                    d) En les espases

16       "Au, boys! Go west!"  Quin any era?

a) 1914                                  b) 1848                     c) 1808                                  d) 1898

17       La pacient li va preguntar: "Que haig de prendre alguna cosa per prevenir l'osteoporosi?". El metge va respondre:

a) No!                                b) Si!                   c) Ca!                       d) Au, va!      

18       Ho van fer per primera vegada. Qui?

a) Hillary i Tensing van fer l'Annapurna                b) El Sr. Ortega i la Sra. Gasset van fer bessons         c) Soret, Delafontaine i Cleve van isolar-lo           d) Ho lamento, ho ignoro

19       "Al Pa, Pa, i al Bi, Bi!" és un eslògan polític, una mica modificat[7]. Qui tenia ara fa més de 40 anys un eslògan tan químic, amb el protoactini, Pa, i el bismut, Bi?

a) José Luís Barcelona                   b) Eduard Tarragona              c) Duran i Lleida                              d) Manuel Girona

20       (Pregunta final autoal·lusiva[8]). Aquest test té 28 preguntes:

a) Cert                                                           b) No ho sé               c) Cap de les anteriors                               d) Cap de les anteriors

La taula magna de la Facultat de Química de la UB, abans d'incorporar-hi els elements 112 a 118

Les respostes

Resposta 1: d.

El restaurant Ca l'U, de Vic (carrer de la Riera, 25), és famós des de fa molt temps per la seva cuina casolana, que ara han modernitzat. No té res a veure l'U de Vic amb l'urani.

Resposta 2: b.

Valors baixos de ferro (Fe) a la sang són símptoma d'anèmia

Resposta 3: a.

L'element einsteini, Es, de nombre atòmic 99, només s'ha detectat en explosions atòmiques i acceleradors de partícules, però no s'ha preparat mai en quantitats apreciables. No se sap, doncs, el seu punt de fusió.

Resposta 4: a.

La temperatura de liquació de l'heli, He, és la més baixa coneguda d'un element químic: -269 ºC

Resposta 5: d.

Aquesta frase la diria el fluor, que, a part del xenó, Xe, és l'únic gas dels elements indicats, a la temperatura i pressió ambient. Passa que el Xe es creu ser alguna cosa, perquè és un gas noble, i abans es considerava que no podien formar compostos amb cap element. Però no us en fieu: el 1962 Neil Bartlett va obtenir un sòlid vermell cristal·lí, de fórmula Xe(PtF₆)_x, on x val entre 1 i 2. Ara es coneixen molts més compostos de Xe, com els fluorurs XeF₂, XeF₄ i XeF₆, els òxids XeO₃ i XeO₄, i inclús els xenats, com Na₄XeO₆· 8H₂O, i Cs₂XeF₈. La noblesa ja no és el que era...

Resposta 6: d.

"Què?" no correspon a cap element químic

Resposta 7: a.

"No" és el símbol del nobeli, element transurànid de nombre atòmic 102.

Resposta 8: a.

Evidentment NO és una molècula, és l'òxid nítric, però Si no és una molècula: el silici forma estructures cristal·lines tetraèdriques com el diamant.

Resposta 9: d.

Ni Fu ni Fa, ni Fi ni Fo, són elements. Fe, sí.

Resposta 10: b.

La basicitat va lligada, en les solucions aquoses, a una alta concentració d'ions hidroxil OH^-

Resposta 11: c.

El poloni, Po (en anglès polonium), de nombre atòmic 84, va ser descobert per Pierre i Marie Curie el 1898, però Shakespeare, el 1603, havia introduït a la tragèdia Hamlet un personatge amb un nom similar (en anglès Polonius), el pare d'Ofèlia. En català o en castellà, en canvi, el nom del metall coincideix amb el del personatge.

Resposta 12: b.

Nicola di Bari, de nom real Michele Scommegna, nascut a Zapponeta (Friül-Venècia Júlia) el 1940. El nom de l'element bari  significa 'pesat', però no té res a veure amb el nom de la ciutat de Bari, a la Pulla, que té per patró precisament sant Nicola di Bari. Més dades: www.nicoladibari.it

Resposta 13: a.

Els elements amb nombre atòmic superior al 110 ja s'han detectat tots, fins al 118. Es van nomenar provisionalment amb paraules compostes per síl·labes corresponents als nombres que componen el nombre atòmic. Així, 1 es diu un; 2 es diu bi, i successivament: tri (3), quadi (4), penti (5), hexi (6), septi (7), octi (8), neni (9) i nili (0). Per exemple, l'element 120, no descobert encara, es diria unbinili, de símbol provisional Ubn; el 114 es va dir ununquadi (Uuq), i el 116 es va dir ununhexi (Uh!). Aquest darrer, amb aquest nom, espantava.

Resposta 14: b.

Si bé el mercuri, Hg, el franci, Fr, i el gal·li, Ga, són metalls líquids a temperatura i pressió ambient, la barca L'Oca es va enfonsar a l'estany (Sn) de Banyoles el 8 d'octubre de 1998.

Resposta 15: a.

Una part apreciable d'arsènic (As) s'extreu de les escòries del processament d'extracció d'or. També hi ha arsènic en minerals amb ferro ("espases"), especialment en la calcopirita, el sulfur de coure i el ferro, però precisament per la presència d'arsènic aquests minerals no han estat tradicionalment mena de ferro.

Resposta 16: b.

La febre de l'or (Au) i la migració cap a Califòrnia van començar quan el 24 de gener de 1848 James Marshall va trobar una palleta d'or al fang de la serradora de John Sutter, a la South Fork, bifurcació sud de l'American River, a Coloma, prop de Sacramento. Avui hi ha el Marshall Gold Discovery State Historic Park, on deixen al visitant provar de trobar la seva palleta d'or.

Resposta 17: c.

És ben conegut que l'osteoporosi està associada a un dèficit de calci (Ca).

Resposta 18: c.

El metall de la sèrie dels lantànids holmi, Ho, va ser descobert espectroscòpicament el 1878 per via espectroscòpica pels francesos Jacques-Louis Soret i Marc Delafontaine. El 1879 Teodor Cleve, suec, el va separar químicament de les barreges amb els metalls erbi (Er) i tuli (Tm). El nom holmi prové d'Hòlmia, que és el nom d'Estocolm llatinitzat.

Resposta 19: b.

Eduard Tarragona (Balaguer, 1917 - Barcelona, 2007) va ser un empresari i un polític que, durant el règim franquista, es va presentar el 29 de setembre de 1971 a les eleccions de procuradores en Cortes por el tercio familiar per la província de Barcelona amb l'eslògan citat, i va guanyar. Altres candidats eren Juan Antonio Samaranch, que va treure menys vots, però també va sortir escollit, i la parella Joan Barenys i Xavier Casassas, de signe contrari al règim, que amb 83.000 vots no van sortir escollits. L'abstenció va ser de molt més del 50%.

Resposta 20: c.

La resposta d és falsa, perquè la c ja és certa

Final

Aquest test no és més que un joc de paraules, esclar, un joc amb les paraules que als crucigrames apareixen tantes vegades com a recurs dels autors quan no els queda altra opció: és l'universal definició de símbol químic. Jo em donaria per ben pagat, amic lector, si a partir d'avui veiessis aquestes humils paraules d'una o dues lletres amb una mica més de vida pròpia. I veiessis química en les conjuncions –O, I, Ni...–, en els pronoms –li, es, ho, se, al...–, en els verbs –he–, en els articles i adjectius –la, ta, na...–,  en els adverbis i interjeccions –Si, No, Ca...– o en els noms monosil·làbics –Pa, Os, Be, As, Fe, Te...–, en els quals el català és tan ric.

I així aconseguirem visualitzar aquell eslògan que diu Tot és química, també en el nostre llenguatge oral i escrit.

O No?