L'aigua: un bon compost químic i un bon recurs literari

L'aigua és un compost químic que es descriu a través d’una molècula senzilla formada per dos àtoms d’hidrogen i un àtom d’oxigen. La seva fórmula molecular és H₂O. És un líquid a temperatura ambient, transparent, incolor i inodor, que s’adapta a qualsevol forma que el contingui. És un bon compost químic perquè és essencial per a la vida. També és un bon recurs literari perquè les seves propietats són molt adequades per descriure situacions, crear ambients i transmetre emocions.

Quan analitzem l’aigua des del punt de vista estructural parlem d’una molècula angular en la qual l’oxigen (en vermell) és l’àtom central i els dos hidrògens (en blanc) són els àtoms perifèrics (Imatge 1).

Imatge 1 – Estructura molecular de l’aigua. Imatge de Mario Olaya via Pixabay.

Els tres àtoms no es disposen linealment perquè al voltant de l’oxigen no només hi ha els electrons que expliquen l’enllaç amb els dos hidrògens, sinó que també hi ha dos parells d’electrons no enllaçants (Imatge 2). Això crea quatre dominis en l’espai, dos corresponents als enllaços oxigen-hidrogen i dos corresponents a dos parells d’electrons no enllaçants. Segons la teoria de repulsió dels electrons de valència, aquests quatre dominis s'han de situar de manera que es minimitzin les repulsions, és a dir, el més lluny possible entre ells. Això s'aconsegueix ocupant l’espai segons els vèrtexs d’un tetraedre. Com a conseqüència, els dos enllaços covalents entre l’oxigen i els hidrògens queden en forma angular.

Imatge 2 – Estructura molecular de l’aigua amb els dos parells d’electrons no enllaçants (en groc). Imatge de Benjah-bmm27, domini públic, via Wikimedia Commons.

Hi ha una altra qüestió interessant a destacar d’aquests dos elements: la seva electronegativitat (la capacitat que cada un té per atreure els electrons d’enllaç). L’oxigen és molt electronegatiu, més que l’hidrogen, la qual cosa provoca que els dos electrons que formen cada enllaç s’apropin més a l’oxigen que a l’hidrogen, creant així una polaritat en l’enllaç. En altres paraules, sobre l’oxigen hi ha més densitat electrònica que sobre l’hidrogen (Imatge 3), i unint això al fet que els dos enllaços estan disposats en forma angular, la molècula en la seva globalitat també és polar.

Imatge 3 – Distribució de densitats electròniques sobre els elements que componen l’aigua. Imatge de SoonLorpai, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons.

Quan un àtom d’hidrogen està unit a un element molt electronegatiu, com és el cas de l’oxigen, pot interaccionar amb els electrons no enllaçants d'un àtom electronegatiu d'una molècula veïna (un oxigen d'una altra molècula d'aigua) perquè les seves densitats electròniques són oposades. Això és el que es coneix com a enllaç d’hidrogen, un tipus de pont que es forma entre molècules pròximes (Imatge 4). Aquestes forces entre les molècules fan que les unitats estructurals es mantinguin més unides del que seria habitual i això afecta les temperatures de canvi d’estat: l'aigua bull a una temperatura més alta respecte a compostos d'estructures similars que no presenten ponts d'hidrogen.

Imatge 4: Ponts d’hidrogen a l’aigua líquida. Imatge de Splette, CC BY-SA 3.0, via Wikimedia Commons.

A l’entrada anterior d’aquest blog (Mo Yan, la gran fam xinesa i els elements químics essencials) parlàvem dels elements químics essencials (Ruiz Morillas, 2020), i vèiem que l’oxigen i l’hidrogen es troben entre els elements essencials majoritaris. Això és perquè formen part de l’aigua, el compost químic més abundant en el nostre cos.

Les característiques esmentades fan que l’aigua sigui particularment especial en tots els àmbits. També en el literari. L’aigua s’utilitza sovint com a símbol de puresa, felicitat, llibertat, amor o veritat, però hi ha un cas particular que m’agradaria destacar i és l’ús que en fa l’autora Yoko Tawada en el seu relat Urokomochi (1989). 

Aquest relat ha estat traduït al castellà dues vegades a partir de la traducció a l’alemany de Peter Pörtner, Das Bad. Míriam Palma Ceballos l’ha publicat a la revista Lectora amb el títol d'El baño (Palma Ceballos, 2008), i Fernando Lastre Prieto l’ha publicat a Franz Ediciones (Tawada, 2016) amb el títol d'Escamígera (Imatge 5).

Imatge 5: El baño i Escamígera, dues traduccions del relat Das Bad.

En aquesta obra, Yoko Tawada planteja la transformació constant d’una dona japonesa que viu a Alemanya. El conflicte es genera perquè la protagonista té una imatge de si mateixa que no es correspon amb la imatge que els altres volen rebre d’ella. No és la dona japonesa que esperen trobar els alemanys i ha deixat de ser la dona japonesa que esperen retrobar els japonesos. Hi ha un conflicte d’identitat que l’autora expressa molt bé a través dels canvis que experimenta la protagonista en la seva pell i a l’interior del seu cos. L'aigua és el medi que facilita la comprensió de la seva metamorfosi. La intenció és que la protagonista s'adapti als nous escenaris, però a la vegada sigui capaç d'expressar un rebuig davant de situacions que considera injustes (Ruiz Morillas, 2018).

Si reprenem la descripció química de l'aigua, les molècules tenen un cert grau de llibertat quan l'aigua es troba en estat líquid, però també hi ha forces com els ponts d'hidrogen que dificulten que aquestes se separin. El mateix li passa a la protagonista del relat. És un personatge prou flexible per adaptar-se a un entorn que no li és amable, però al mateix temps es resisteix a acceptar algunes idees preconcebudes.

És molt interessant que l'autora utilitzi l'aigua per explicar les identitats canviants dels seus personatges. Això ens convida a fer diverses lectures de la situació, fins i tot, com hem vist, a fer-ne una lectura química.

REFERÈNCIES

Palma Ceballos, Míriam (2008). "El baño". Lectora, núm. 14, p. 355-405.

Ruiz Morillas, Núria (2018). "El agua como medio para expresar las transformaciones de identidad. Un análisis interdisciplinar de 'El baño', de Yoko Tawada", a Japón y el agua. Estudios de patrimonio y humanidades. ISBN 978-8417633455. Prensas de la Universidad de Zaragoza, p. 79-86.

Ruiz Morillas, Núria (2020). "Mo Yan, la gran fam xinesa i els elements químics essencials". Divulcat. Enciclopèdia Catalana.

Tawada, Yoko (2016). Escamígera. Traducció de l’alemany al castellà de Fernando Lasarte Prieto. ISBN 9788494061295. Franz Miniediciones. Madrid, 62 p.