Mo Yan, la gran fam xinesa i els elements químics essencials

Llegir l’escriptor Mo Yan és sense cap dubte una experiència sacsejadora. Mo Yan va néixer l’any 1955 a la província xinesa de Shandong, al nord-est de la Xina, una de les zones rurals que es van veure més afectades per la gran fam dels anys 1958-1962. A les seves obres reflecteix sovint la soledat i la fam que va patir en els anys de la seva infantesa.

Mo Yan a Hamburg l’any 2008 /
Fotografia de Johannes Kolfhaus, Gymn. Marienthal

Mo Yan va rebre el premi Nobel de Literatura l’any 2012, i es poden trobar moltes de les seves novel·les traduïdes al castellà (Sorgo rojo; Las baladas del ajo; Grandes pechos, amplias caderas; Shifú, harías cualquier cosa por divertirte; ¡Boom!; La república del vino; Cambios; La vida y la muerte me están desgastando; El rábano transparente; El mapa del tesoro escondido; Rana; Una carretera en obras; El clan de los herbívoros; El suplicio del aroma del sándalo; Trece pasos; El manglar). Només una s’ha traduït al català: Canvis, publicada per Edicions 62 i traduïda del xinès per Carles Prado-Fonts (Mo Yan, 2012).

La majoria d’aquestes novel·les es poden inscriure en un gènere que mostra com a quotidià allò que és irreal o estrany. Això es podria relacionar amb el gènere xinès chuanqi (transmissió d’allò extraordinari) de la dinastia Tang (Martínez Robles et al., 2008), però s’acostuma a identificar Mo Yan amb el realisme màgic llatinoamericà, concretament amb la figura de Gabriel García Márquez (Fanhua et al., 1993).

Les novel·les de Mo Yan estan plenes de llegendes, contes populars, metàfores, exageracions, extravagàncies, símbols i fins i tot, humor, que faciliten la lectura d’escenes de molta duresa, especialment les que fan referència a l’època de la Gran Fam. Els escenaris de les seves obres són rurals perquè van ser aquestes les zones més afectades per la mancança d’aliments. Les condicions climatològiques adverses i la distribució desigual de la producció agrícola entre les ciutats i el camp van fer que la situació de les zones rurals es convertís en insostenible (Ruiz Morillas, 2016). La lectura d’aquestes novel·les es pot connectar amb aspectes científics relacionats amb la nutrició, concretament amb el fet d’haver de garantir una concentració òptima d’una sèrie d’elements químics que són essencials per gaudir de bona salut. No tots els elements de la taula periòdica (Imatge 1) són essencials. Només ho són aquells que influeixen directament en l’organisme i estan involucrats en els seus processos metabòlics. A més, per ser considerats essencials, han de ser insubstituïbles, és a dir, la seva funció no pot ser realitzada per cap altre element. Tampoc tots els elements essencials estan en la mateixa concentració ni tots els éssers vius tenen la mateixa proporció d’aquests elements.

Imatge 1. Taula periòdica dels elements en català actualitzada l’any 2017 per la Societat Catalana de Química

Dels 118 elements químics coneguts, només 29 són essencials per als éssers vius: O, C, N, H, S, Ca, P, K, Cl, Na, Mg, Fe, Zn, Cu, Mn, I, Mo, Co, Se, F, As, B, Cr, V, Cd, Ni, Sb, Pb i Li (Roat-Malone, 2003), però aquesta és una informació que difereix lleugerament segons la font consultada.

El que sí que sabem és que la majoria d’aquests elements són aportats pels aliments. Una nutrició desequilibrada o insuficient pot provocar problemes en el creixement, com es posa de manifest en les obres de Mo Yan:

“... i, com que les havien alimentat bé, havien pujat sanes i amb la pell blanca. Venien de famílies riques i duien vestits de colors. De seguida t’adonaves que no eren de la mateixa classe social que nosaltres, uns pobres nanos de poble.”

Canvis, p. 8

A la imatge 2 (una aproximació al diagrama de Bertrand) es mostra la relació que hi ha entre la concentració de cada element essencial i l’efecte que aquesta produeix en la nostra salut. Cada element s’ha de trobar en el seu rang òptim de concentració i una deficiència o un excés de l’element en qüestió pot generar algun tipus de problema fisiològic.

Imatge 2 – Efecte de la concentració d’un element essencial en la resposta fisiològica

Quan ens fem analítiques de sang i rebem els resultats, se’ns mostren les dades de les concentracions d’alguns d’aquests elements essencials en el nostre cos i també se’ns informa del rang de referència correcte perquè puguem entendre si ens trobem en valors acceptables o si haurem de seguir algun tractament mèdic. No obstant això, si el nostre organisme funciona correctament, una alimentació equilibrada ens garanteix la presència de tots els elements essencials en el seu rang òptim de concentració.

Referències

Fanhua, M.; Chanthirath, S. (1993). "El realismo mágico en China". Estudios de Asia y África, 28:2 (91), p. 281-288.

Martínez Robles, D.; Prado-Fonts, C.; Relinque, A. (2008) Narratives xineses: ficcions i altres formes de no literatura. De la dinastia Tang al segle XXI. ISBN 978-8497886772, EDIUOC, Barcelona, 248 p.

Mo Yan (2012). Canvis. Traducció del xinès de Carles Prado-Fonts. ISBN 9788429770926. Edicions 62. Barcelona, 117 p.

Societat Catalana de Química (2017). La taula periòdica parla català.

Ruiz Morillas, N. (2016). "La gran hambruna china (1958-1962): un estudio a través de la obra de Mo Yan". Ayer. Revista de Historia Contemporánea, 102 (2), p. 197-213.

Roat-Malone, R. M. (2003). Bioinorganic Chemistry: A short course. ISBN 9780471461487. John Wiley and Sons, 368 p.