ALBA II i ASTIP

Després de deu anys de reeixit funcionament d’ALBA —probablement la infraestructura de recerca més important del país— com a font de llum de sincrotró de tercera generació, el seu pla estratègic per al quadrienni que comença preveu convertir-la en una font de llum de sincrotró de quarta generació, l’ALBA II, que ja s'està planificant i que serà una realitat a finals d’aquesta dècada. Aquesta conversió coincidirà amb dos fets importants. Un és que la nova font, a més de seguir al capdavant de recerques en molts camps de coneixement, serà un element de la transició cap a l'energia verda, amb investigacions relatives a nous materials importants per a la generació, la conversió, l’emmagatzematge i el transport eficients de l'energia, i que inclouen els components de l'energia fotovoltaica i eòlica, les cel·les de combustible i el transport superconductor, entre d'altres. L’altre fet és la coincidència amb l’elaboració del projecte ASTIP, un fort candidat a obtenir finançament amb el fons europeu per a la recuperació Next Generation, i que implica no només la primera fase de la conversió d'ALBA a ALBA II sinó també millores per a altres potents centres de recerca de l'entorn.

L’impuls que estan tenint els cotxes elèctrics a tot el món, en especial a Espanya i a Catalunya, tindrà fortes implicacions en les indústries relacionades, i posarà sobre la taula que la fabricació de bateries segueix sent un problema de primera magnitud. El fet que s’hagi parlat de l’establiment d’una gran fàbrica de bateries a Catalunya ens porta a recordar que un dels molts camps de treball que des de fa anys es desenvolupen a diverses línies de llum d’ALBA és el relacionat amb les bateries. Per això, la localització d’un conglomerat de la fàbrica d’automòbils elèctrics a Martorell i l’existència d’ALBA a pocs quilòmetres farien d'aquest entorn el lloc ideal per a les indústries relacionades amb les bateries.

Cal recordar que les bateries més comunes utilitzades actualment són les de ions de liti, que s'utilitzen no només en els cotxes elèctrics, sinó també en tots els dispositius que han d’emmagatzemar energia. Però les actuals bateries, no només les dels cotxes, necessiten nous desenvolupaments. Per exemple alguns dels problemes d'aquestes bateries estan relacionats amb les limitades i concentrades existències de liti o l'ús d'ànodes i càtodes basats en els seus compostos. No és casualitat que a ALBA s'hagin estudiat les potencialitats d'altres ànodes i càtodes basats en calci, magnesi, sodi o altres elements més abundants i amb certs avantatges. Podem dir que en els últims anys en aquest tipus d'investigacions s'hi han involucrat, a més de científics d'ALBA i de centres espanyols, investigadors d'altres països com Alemanya, Austràlia, la Xina, França, els Estats Units, Itàlia, el Regne Unit i Singapur que han treballat a algunes de les línies de llum d’ALBA com ara CLAESS, MSPD, MISTRAL, CIRCE i MIRAS per estudiar aquest tipus de nous elèctrodes, no només per modificar-ne els components sinó també per eliminar les emissions de carboni en el seu procés productiu.

D’altra banda, el projecte ASTIP (acrònim d'ALBA Science, Technology and Innovation Park) planteja, com sol succeir en l'entorn de les grans instal·lacions científiques, crear al seu voltant, a Cerdanyola del Vallès, un potent pol d'investigació aprofitant l'existència dels terrenys del Parc de l'Alba i les sinergies existents entre molts grups de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​alguns centres de recerca existents com l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB) i l'Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), sota el paraigua del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i el Barcelona Institut of Science and Technology (BIST) i amb la participació del centre tecnològic EURECAT i les seves empreses col·laboradores.

ASTIP, que ja ha estat inclòs en el conjunt de propostes de la Generalitat de Catalunya, serà un component del Pla de Recuperació europeu per superar la crisi sanitària, social i econòmica creada per la COVID-19 i contribuirà a resoldre els reptes relacionats amb la salut, el medi ambient, l'energia i el canvi climàtic mitjançant la conversió i la potenciació d'ALBA i dels elements esmentats. El projecte preveu constituir el Complex Materials and Technologies Center (COMTEC), l'Advanced Multiscale Bio Imaging Center (AMBIC) i l'Innovation Hub (SYNDUSTRY).

No es tracta de partir de zero sinó de construir a partir de realitats existents de reconeguda excel·lència científica i tecnològica, i de manera coordinada amb la Lliga Europea de Fonts de Fotons basades en Acceleradors (LEAPS), que agrupa les vint institucions europees més importants i de la qual és presidenta actualment la directora d’ALBA, Caterina Biscari.