TEMES

La taula periòdica històrica de la Universitat de Barcelona

​Què hi fa a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona una taula periòdica mural, dissenyada per un professor alemany nazi? Com és que la va instal·lar aquí un professor republicà? Per què és de les poques d'aquest disseny que queden al món?

Hi ha milers de dissenys de taules periòdiques dels elements químics, però per a mi la més apreciada és una taula periòdica mural que hi ha a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), que forma part del museu virtual de la UB [+] .

Antonio García Banús (València 1888 – Caracas 1955), va ser un professor de reconegut prestigi docent i investigador, catedràtic de Química Orgànica de la Universitat de Barcelona des del 1915. La Junta de Ampliación de Estudios li concedí una pensió de 6.000 pessetes per anar a fer una estada científica a Alemanya, França i Suïssa, que probablement va dur a terme entre juliol i desembre del 1928. Durant la seva estada degué observar algunes taules periòdiques murals dels centres alemanys que visità, on des del 1927 havien proliferat. Quan García Banús fou nomenat el 1933 membre del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona —nom que prengué la UB en aplicació de l’Estatut d’Autonomia republicà—, impulsà diverses obres de condicionament i millora de les facultats. El 24 de setembre de 1933, el Patronat aprovà la "construcción de un auditorio de Química General" a la planta baixa del pati de lletres. A l’espai escollit, s’hi canvià el mobiliari, s’hi instal·là una taula per a demostracions químiques i s’hi pintà la taula periòdica mural. García Banús estava molt orgullós d’aquesta actuació. Per motius polítics s’hagué d'exiliar l’any 1938, i fou contractat per la Universidad Nacional de Colombia de Caracas. L’aula que restaurà, l'actual 111 de la facultat de Filologia, es conegué popularment com aula García Banús i tots els químics de les promocions entre 1934 i 1969 hi han rebut classes en algun moment dels seus estudis, també l'autor d'aquesta ressenya.

La taula periòdica de l’aula García Banús segueix el model de taula periòdica de von Antropoff, que va representar un progrés indubtable en disseny i compactació de les dades. Andreas von Antropoff (Reval, actual Tallinn 1878 – ? 1956) fou el director de la divisió de química física del Kekulé-Institut für Organische Chemie und Biochemie de la Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität de Bonn. Havia treballat també a IG Farben, l'empresa química més important d'aquell temps a Alemanya, i fou un actiu defensor de les idees científiques d’Einstein, però també col·laborador dels nazis, dels quals va ser dirigent universitari. El disseny de la seva taula periòdica va ser molt popular, i va ser molt reproduïda a moltes universitats alemanyes. Es van fabricar també taules periòdiques enrotllables sobre hule, amb un llibret explicatiu. A alguns centres de secundària catalans encara en tenen algun exemplar, en mal estat. Després de la II Guerra Mundial s’esborraren les taules periòdiques del model Antropoff de les aules alemanyes a causa de la ideologia del seu autor, i ara no consta que en quedi cap.

Von Antropoff arribà al disseny de la seva taula periòdica a partir d’una barreja de dos dissenys anteriors: el de Werner de 1905, modificat per Pfeiffer el 1920, i que era d’estructura similar a les taules periòdiques de llargària mitjana actuals; i el disseny de Thomson, de 1885, molt modificat per Bohr el 1922, i d’estil d’arbre amb ramificacions. El disseny de von Antropoff manté l’estil tabular, però, mitjançant barres d’unió entrecreuades, hi mostra explícitament les relacions d’arbre entre els elements del període primer, numerats de 0 a II, els elements dels dos següents períodes, numerats de 0 a VIII, i els elements dels 4 períodes inferiors, numerats de 0 a VIIIa i de Ib a VIIIb. Els elements de les terres rares estan ubicats en una fila inferior, com feia també Pfeiffer. Aquest disseny n’ha inspirat molts d'altres. 

bohr_i_werner_0.jpg
Taules periòdiques de Bohr i de Werner-Pfeiffer,  Font: Web Chemogenesis.

Als articles originals de von Antropoff fins i tot es donen instruccions dels colors amb què s’han de pintar els diferents grups, colors que estan relacionats amb algunes propietats dels elements corresponents. A aquesta taula periòdica hi manquen els elements 61 (promeci, Pm), 85 (àstat, At), i 87 (franci, Fr), no descoberts encara en la data de realització. S’hi reserva un espai per a l’hipotètic element 0, el neutroni, element sense protons ni electrons i només amb neutrons, i postulat per von Antropoff, però mai identificat. Els gasos inerts hi apareixen per duplicat, a esquerra i dreta, ordenats on els correspon.

És curiós veure les diferències en els símbols dels elements comparats amb els actuals:

·    L’element 18, argó, se simbolitza per Ar, en nomenclatura moderna. Però fins el 1957 el símbol de l’argó era A.

·    Hi figura l’element 43, amb el símbol Ma, abreviatura del masuri, hipotètic element que Noddak havia pretès descobrir el 1925, però que no fou realment sintetitzat fins el 1937 amb el nom de tecneci (Tc).

·    L’element 53, iode, se simbolitza per J, de l’alemany antic jod. Aquest símbol fou àmpliament usat, especialment a Alemanya.

·    L’element 54, xenó, se simbolitza per X, en nomenclatura antiga, i no per Xe.

·    L’element 69, tuli, es representa per Tu i no per l’actual Tm.

·    L’element 71 es representa per Cp, símbol del cassiopi. Aquest era el nom que Auer donà a l’element actualment denominat luteci (Lu). La denominació de cassiopi i el símbol Cp perduraren a Alemanya fins el 1950.

·    L’element 86 té el símbol Em, abreviatura d’emanació o emanació del radi, l’actual radó (Rn). El símbol Em ha figurat a les taules periòdiques entre el 1910 i el 1960.

El disseny de von Antropoff va ser assumit pel famós químic i premi Nobel Linus Pauling —sense citar-ne l’origen, probablement per les seves discrepàncies ideològiques amb von Antropoff— i publicat al llibre The Nature of The Chemical Bond de 1949 i a altres publicacions posteriors. Pauling hi eliminà l’espai de l’element 0, el completà amb elements que hi faltaven, hi actualitzà la nomenclatura i hi afegí els elements del grup de l’urani fins al californi (Cf). La taula periòdica mural restaurada que ens ocupa és idèntica a la de von Antropoff, amb la mateixa estructura, simbologia i colors. Com a única diferència notable, s’hi van afegir les masses atòmiques dels elements.
antropoffpauling_0.jpg

Taules periòdiques de Von Antropoff (font: article referenciat) i de Pauling (font: llibre en espanyol referenciat).

Quan l’autor era president de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques de la UB, fou invitat a presidir un acte de trobada dels químics de la promoció 1944-1949, a l’aula García Banús. En el transcurs de l’acte, el Dr. Enric Casassas, pertanyent a aquella promoció, en el seu parlament se’m dirigí mig col·loquialment mig formalment, i em sol·licità que des de la Divisió es financés la restauració de la taula periòdica mural que ens observava. Al llarg dels anys la idea va anar madurant i el 2008 la restauració fou possible mitjançant el patrocini de l’empresa BASF Española.

El mural és una pintura a l’oli, de 2,720 x 2,175 m, feta directament a la paret preparada, i sense emmarcar. Es trobava en un estat llegible però molt brut i amb molts punts erosionats. La restauració va ser dirigida per Maria Antònia Heredero, professora de la unitat de Restauració del departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la UB, amb el treball d’obra a càrrec de les becàries Sara López Busquets, Marta Sánchez Natera i Mar Rodríguez García. Es van seguir els criteris actuals de restauració, usant procediments poc invasius i reversibles, quan era possible. La tasca de restauració va començar amb un examen minuciós del mural, proves de solubilitat de la pintura, presa de mostres de pigment per analitzar-lo i un procés de fotografia. Es va netejar el mural amb una dissolució concentrada de detergent aniònic. Posteriorment es va retocar amb pintures a l’aquarel·la Maimieri. Finalment es va recobrir amb una capa protectora d'una reïna acrílica, copolímer d’acrilat de metil i metacrilat d’etil. El treball es va portar a terme entre el setembre i el novembre del 2008.

Com a detalls interessants es va detectar que inicialment la part corresponent a l’element hidrogen era pintada d’un altre color i fou posteriorment recoberta per l’actual color blau marí. Hi ha en diversos punts petites incisions sobre el guix de la paret amb el nom dels colors amb què s’havia de pintar cada part. La taula periòdica de l’aula García Banús és probablement el darrer vestigi visible de l’estada de la Secció de Química de la Facultat de Ciències a l’edifici històric de la plaça de la Universitat, que abandonà el 1969. A la Facultat de Química de la UB hi ha ara una bona col·lecció de taules periòdiques, de les que parlarem més endavant.

figura_7_0.jpg
La taula periòdica de l'Edifici Històric de la UB. Disseny de Von Antropoff (1934) i restaurada el 2008.

Referències

Mans, Claudi (2008). Els falsos elements. Revista de la Societat Catalana de Química núm. 9. Consultable aquí: [+] 

Pauling, Linus (1961, 6a ed.). Química General, trad. de la 2a ed. en anglès de 1953. Ed. Aguilar, Madrid.

von Antropoff, Andreas (1926a). Eine neue Form des periodischen Systems der Elementen. Z. Angew. Chem. 39, pàg. 722-725.

von Antropoff, Andreas (1926b). Einige Anwendungen der neuen Form des periodischen Systems zur graphischen Darstellung der Eigenschaften der Elemente und ihrer Verbindungen. Z. Angew. Chem. 39, pàg. 725-728.

 

(Aquest post és el segon de la sèrie dedicada a anar preparant el camí cap al 2019, Any Internacional de la Taula Periòdica)

Contacta amb Divulcat