Com de sostenible és el nostre sistema alimentari?

Ens hem parat mai a pensar en la cadena de producció i consum d’aliments?

Els éssers humans ens alimentem bàsicament de carn, peix i productes vegetals. 

Aquests aliments els hem cultivat al camp durant mesos, els hem collit, hem alimentat el bestiar en granges i després hem obtingut els aliments corresponents, més o menys processats i més o menys envasats. Tota aquesta cadena de producció en acabat passa per uns canals de transport i distribució (llargs si l’aliment no és de temporada ni de proximitat) i finalment, arriba al punt de venda on el comprem i el consumim (Figura 1). En tots aquests processos productius es consumeixen uns recursos naturals (aigua, energia, matèries primeres, superfície de terra cultivable, etc.) i es generen uns residus, ja que els processos mai tenen una eficiència de conversió del 100%. 

El problema en el cas dels aliments és que, a més a més, com que són productes que es fan malbé (es podreixen, perden propietats, s’oxiden, etc.), a part dels residus propis de la ineficiència dels processos productius, també tenim una pèrdua d’aliments fabricats, però no consumits.

Segons la FAO (Food and Agriculture Organization), organisme internacional especialitzat en agricultura i alimentació, el 33% de tot l’aliment produït per consum humà es perd i no s’arriba a consumir (caduca en els llocs de venda o a casa nostra). Això és moltíssim! La quantitat de recursos (energia, aigua, matèries primeres, hores de feina, etc.) que hem necessitat per produir-ho és molt gran i no ha servit per a res!

Figura 1. Representació de la cadena de producció i consum dels aliments

Com podem reduir la pèrdua d’aliments i aprofitar millor els residus?

Doncs, per una banda, cadascun de nosaltres, veient que els números són tan espectaculars, hem de mirar de comprar només allò que ens calgui, evitar que ens caduqui a la nevera de casa, menjar tot el que posem al plat, recuinar les sobres, etc. Això són tota una sèrie d’estratègies que ja feien servir els nostres avis i que hauríem de recuperar.

Per altra banda, com a societat, hem d’invertir a fomentar la recerca i la innovació, possibilitant l’aparició de nous negocis que aprofitin els residus agroalimentaris i n’obtinguin productes de valor afegit. Per exemple, vitamines, compostos fenòlics antioxidants, terpens i altres productes naturals amb propietats per a la salut i aptes per ser utilitzats tant en el sector alimentari com el farmacèutic i el cosmètic.

Què s’està fent en aquests moments?

• Conscienciació dels nens: normalment els nens i joves estan molt més conscienciats que els adults en temes ambientals i de sostenibilitat. Estan motivats per millorar el món. Les escoles estan fent molt bona feina en aquest sentit.
• Universitats i centres de recerca: s’estan estudiant processos viables per aconseguir aquests productes de valor afegit a partir dels residus agroalimentaris. Cal que els governs segueixin finançant la recerca, junt amb l’educació i la sanitat, com a puntals d’una societat més justa i equitativa. 
• El paper dels enginyers: és fonamental en aquest camp, adaptant noves i millors tecnologies per fer els processos més eficients (reduint, així, els residus) i desenvolupant nous processos per obtenir productes d’alt valor afegit a partir dels residus que no puguem reduir.
• Alguns residus que tenen potencial per ser més ben aprofitats són: la biomassa d’origen agrícola, com palla de cereals, d’arròs, etc.; els purins d’origen animal; residus de fruita i verdura, etc.