Com ser sostenible després de morir

Molts de nosaltres som conscients de la importància de reduir, reutilitzar i reciclar els residus que generem i també intentem ser sostenibles minimitzant la despesa energètica i la contaminació. Tenim un munt d'informació al nostre abast sobre com reduir el nostre impacte ambiental en el nostre dia a dia. Però què passa un cop morim? És possible ser sostenible en el moment que deixem d'existir?

La resposta és que sí. Pot ser un tema incòmode de tractar, però molts de nosaltres hem pensat què voldríem que passés amb el nostre cos després de morir. I les primeres opcions que ens venen al cap són dues: enterrament o cremació, ambdues altament contaminants.

Quins problemes suposa per al medi ambient l’enterrament?

Wadi-us-Salaam, el cementiri més gran del món, ocupa 6 km² i conté més de cinc milions de cossos. Imatge: Getty.

L’enterrament actual és poc sostenible, degut als següents aspectes:

• Tala excessiva d’arbres: a causa de la fabricació de taüts, l'enterrament contribueix a la desaparició dels boscos. Es tala un arbre per taüt, aproximadament. Això suposa 7,3 milions d'hectàrees menys de bosc per any en tot el món.
• Utilització de tòxics: per a l’embalsamament del cos s’utilitzen líquids que contenen substàncies tòxiques i contaminants com l’arsènic, el mercuri i el formaldehid.
• Llarga durada de descomposició del cos: dins d’un taüt la descomposició del cos té més durada (entre quinze i cinquanta anys), durant els quals la roba del difunt, vernissos i laques del taüt emeten dioxines i monòxid de carboni al medi ambient.
• Manca d’espai: la meitat dels cementiris podria quedar-se sense espai en els propers vint anys. Deu hectàrees de cementiri contenen 20.000 tones de formigó i una quantitat de fusta (taüts) amb la qual es podrien construir més de quaranta habitatges. La manca d'espai als cementiris és una problemàtica que es repeteix a molts països, per la qual cosa cada vegada s’opta més freqüentment per la cremació.

Quins problemes suposa per al medi ambient la cremació?

Forns crematoris. Imatge: Vortex

• Consum de combustible: la cremació es fa en forns que arriben fins a 980ºC i el procés dura de dues a cinc hores. Gran part d’aquests forns funcionen amb gas natural, un combustible fòssil. Per cremar un cos es necessiten uns 92 m³ de gas, la qual cosa equival en termes energètics a realitzar un viatge de 800 km en cotxe o a talar 35 arbres.
• Contaminació del sòl: la majoria del cos queda reduït a cendres, però certs elements no es poden descompondre, com el plom, el crom, el cadmi, el cobalt, el mercuri i l'estany. S’ha de tenir en compte que les pròtesis, marcapassos i altres materials no combustibles han de ser retirats abans de la cremació, cosa no sempre possible.
• Contaminació atmosfèrica: la cremació allibera contaminants atmosfèrics com monòxid de carboni i diòxid de sofre (gasos d'efecte hivernacle), a més de partícules en suspensió (pols, cendres, sutge), clorur d'hidrogen i components de la pluja àcida, com òxids de nitrogen (NO_x) i diòxids de sulfur (SO₂). També s’alliberen entre 0,8 i 5,9 grams de mercuri. El 75% del mercuri s'allibera a l'atmosfera i la resta es filtra cap a terra.

Com reduir el nostre impacte ambiental en morir?

Cementiri natural Duck Run, a Virgína. Imatge: Duck Run web

La indústria funerària ofereix alternatives a l’enterrament i la cremació, que tractarem més endavant, però també pots tenir en compte les següents accions:

• Fes-te donant d'òrgans: a més de donar l'oportunitat de viure a altres persones que ho necessiten, reduiràs la quantitat de material orgànic que d'altra manera es descompondria o cremaria.
• Dona el teu cos a la ciència: participaràs en la formació de futurs metges, contribuiràs a l'estudi de diferents malalties, o fins i tot algunes parts del teu cos poden acabar exposades en un museu de ciències. A Espanya, et pots posar en contacte amb el Banco de Tejidos de la Fundación CIEN. Conserva gairebé 500 cervells, sans i malalts, per investigar l'Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives.
• Utilitza roba menys contaminant: demana que t’enterrin o cremin amb roba menys contaminant (per exemple, cotó sense tints en lloc de polièster o altres materials sintètics), sense sabates, sense joies ni objectes personals, etc.
• Utilitza urnes biodegradables: es tracta de recipients on es poden posar les nostres cendres amb una elevada taxa de descomposició i lliures de materials contaminants. Habitualment porten la llavor d'un arbre, de manera que quan l'urna ja s'hagi descompost, aquesta es barrejarà amb la terra i les nostres cendres i donarà lloc a una nova vida. Les marques més conegudes són l'Urna Bios® o la Càpsula Mundi®.
• Utilitza taüts biodegradables: són taüts de cartró reciclat, vímet, fulla de plàtan, etc. que s'integren a la terra en 6-12 mesos. El cos no requereix ser embalsamat. També es poden usar en cremacions, cosa que redueix les emissions tòxiques. Són més econòmics i fins i tot els éssers estimats poden dibuixar-hi o escriure-hi un últim comiat. També hi ha fèretres de llana. Si prefereixes un taüt més tradicional, en lloc de fustes com la caoba (en perill d'extinció), pots optar per taüts fets de residus de fusta i fustes d'explotacions sostenibles.
• Enterrament en cementiris naturals: es tracta d'una opció més econòmica que l’enterrament tradicional, ja que no cal fer servir taüts convencionals, embalsamar el cos, construir una làpida... els cossos, en taüts biodegradables, s'integren ràpidament a la terra, i en lloc de làpides de marbre o metall, s'utilitzen a manera de recordatori, arbres, plantes o roques del lloc, que podran ser usats com a refugi per animals i altres éssers vius.

Utilitzant recipients biodegradables reduïm la tala d'arbres i l'ús de substàncies tòxiques emprades en taüts, en l'embalsamament del cos, etc., que no arriben a terra ni al cicle de l'aigua. A més, contribuïm a l'aportació de matèria orgànica al sòl i a la repoblació de boscos, amb els mètodes d'urnes o recipients amb llavors, en un termini de deu a quaranta anys.

Quines alternatives a l’enterrament i cremació existeixen?  

• Tractament amb nitrogen líquid o promation: el cos, congelat durant una setmana a -18ºC, se submergeix en nitrogen líquid per separar-ne el 70% d'aigua. Posteriorment se sotmet a una vibració que el convertirà en pols mentre la resta d'aigua s'evapora. La pols es porta a un separador de metalls per eliminar-los, i un cop se n'han deslliurat, es col·loca en una urna de blat de moro. L'empresa capdavantera en aquest tractament és Promessa.
• Tractament amb hidròlisi alcalina o resomation: permet accelerar la descomposició natural del cos sense emetre substàncies tòxiques. Després d'unes tres hores, el cos es descompon químicament transformant-se en cendres i en un líquid estèril lliure d'ADN que es retorna al cicle natural de l’aigua. El mètode de la hidròlisi alcalina, comparat amb la cremació, redueix en un 35% l'emissió de gasos hivernacle, consumeix una setena part menys d'energia i no requereix taüt, per la qual cosa suposa una menor tala d'arbres. A Espanya la hidròlisi alcalina no està disponible, de fet, encara hi ha pocs llocs al món on s'ofereixi aquesta alternativa. Resomation és una empresa que ofereix els seus serveis al Regne Unit i a alguns estats dels Estats Units.
• Vestit d'enterrament infinit: es recobreix el cos amb un vestit mortuori que conté un fong capaç de descompondre tot el cos sense deixar residus tòxics, integrant-lo al terra. Es tracta d'un projecte pendent de patentar-ne la tecnologia.
• Altres empreses, com Eternal Reefs, converteixen les teves cendres en esculls artificials per albergar vida marina.

Com hem vist, tenim diverses opcions de ser més sostenibles un cop hàgim mort. Escollim quina escollim, reduirem el nostre impacte ambiental i fins i tot podem ser en un entorn més agradable on els nostres amics i familiars ens recordin.

Les dades d'aquest article s'han obtingut de Red Funeraria i BBC.

Imatge de portada: Grave Matters.