Evidència d'aigua líquida al subsol de Mart

Un equip italià liderat pel Prof. Roberto Orosei ha aconseguit una fita extraordinària en el nostre coneixement del planeta vermell. Des de fa dècades existien sospites que al subsol de Mart pogués existir aigua líquida, tot i que fos de manera estacional. Ara un estudi exhaustiu fet per l'equip del Prof. Orosei amb un instrument ràdar anomenat MARSIS (Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionosphere Sounding), que és a bord de la sonda Mars Express de l'Agència Europea de l'Espai (ESA), ha permès confirmar l'existència d'un llac al subsol del pol sud marcià (Orosei et al., 2018). L'estudi ha requerit que la Mars Express sobrevolés repetidament l'àrea estudiada per aconseguir precisar que aquesta massa d'aigua es troba a 1,5 km de profunditat i té una extensió d'uns 20 km. El paral·lelisme amb la Terra el trobaríem en els llacs subglacials que s'han trobat a l'Antàrtida, entre aquests el llac Vostok.

Imatge de la regió escanejada per la sonda Mars Express per trobar el llac subterrani (ESA/INAF/Davide Coero Borga)

La presència de grans quantitats de gels no és sorprenent. Els pols marcians són detalls molt brillants i reflectius que poden perfectament observar-se amb telescopis amateurs, donat que el pol nord i sud s'estenen amb uns diàmetres de 1.000 i 300 km, respectivament. Curiosament no es troben majoritàriament fets de l'element líquid, sinó que són formats d'una barreja de gel de diòxid de carboni (CO₂) amb aigua. Segons les estacions, el gel se sublima o es condensa, tot canviant l'extensió dels casquets polars marcians.

L'aigua barrejada amb sals minerals pot mantenir-se en estat líquid a temperatures molt inferiors (degut al descens del punt de congelació) i això ha permès explicar la presència d'una mena de torrents que s'observen a les vores d'alguns cràters marcians. L'existència d'aquestes estructures i la seva variabilitat estacional també apunta a l'existència d'una capa de pergelisol a determinades regions del subsol de Mart, no necessàriament properes als pols. L'aigua ha de ser present al subsol de molts indrets del planeta vermell i això en justifica l'exploració futura. Òbviament cal preguntar-se: on pot establir-se una base amb prou aigua per abastir una missió tripulada? El descobriment del llac al subsol és, de moment, la millor opció, si bé les condicions són molt extremes en aquella regió.

Diagrama del descobriment per ràdar del llac subglacial al pol sud per l'instrument MARSIS de Mars Express (ESA/INAF)

I és que, des de fa temps els investigadors que estudiem meteorits marcians tenim evidència contundent que l'aigua ha estat i segueix present al planeta Mart. Molts meteorits marcians que ens arriben contenen minerals que s'han format en presència de quantitats significatives del líquid element. El nostre estudi de la famosa ortopiroxenita Allan Hills 84001 va mostrar que els glòbuls de carbonat que posseeix es van produir en inundacions successives de la regió on el meteorit es va formar fa uns 4.000 milions d'anys (Ma) (Moyano-Cambero et al., 2017). Però no cal referir-se a meteorits marcians formats fa tant de temps, fins i tot certes Shergottites que procedeixen de colades basàltiques amb antigüitats inferiors a 1.000 Ma (Balta i McSween, 2013).

El fet que hàgim trigat dècades a trobar la presència d'aigua líquida fa palès que l'aigua no és estable a la superfície marciana i requereix buscar-se en profunditat. La seva mancança superficial clarament no vol dir que sigui absent, sinó que ha buscat regions favorables. Com s'acaba de demostrar, hi ha regions al subsol on és molt abundant i això pot obrir noves vies per a la seva exploració (l'aigua resulta molt valuosa per a futures missions tripulades) i, a més a més, ens dona una extraordinària excusa per emprendre un repte d'aquesta magnitud: la cerca de vida. Tot i que la cerca d'aigua ha requerit dècades d'exploració remota del planeta, ara sabem bé on hem de buscar-la. Les masses d'aigua que ara s'han trobat podrien suposar nínxols on la vida senzilla podria haver subsistit al llarg dels eons.

BIBLIOGRAFIA

Balta, J.B.; McSween, H. (2013): Water and the composition of Martian magmas, Geology, doi:10.1130/G34714.1.

Orosei, R.; Lauro, S.E.; Pettinelli, E.; Cicchetti, A.; Coradini, M.; Cosciotti, B.; Di Paolo, F.; Flamini, E.; Mattei, E.; Pajola, M.; Soldovieri, F.; Cartacci, M.; Cassenti, F.; Frigeri, A.; Giuppi, S.; Martufi, R.; Masdea, A.; Mitri, G.; Nenna,C.; Noschese, R.; Restano, M.; Seu, R. (2018): Radar evidence of subglacial liquid water on Mars. Science, doi: 10.1126/science.aar7268.

Moyano-Cambero, C.E.; Trigo-Rodríguez, J.M.; Benito, M.I.; Alonso-Azcárate, J.; Lee, M.R.; Mestres, N.; Martínez-Jiménez, M.; Martín-Torres, F.J.; Fraxedas, J. (2017): "Petrographic and geochemical evidence for multiphase formation of carbonates in the Martian orthopyroxenite Allan Hills 84001", Meteoritics & Planetary Science 52, 1.030-1.047.