Recull de curiositats en publicacions científiques. Part II

Després del títol, els autors i les afiliacions, en els articles científics hi acostuma a anar un abstract que no és més que un resum, una miniversió, de l'article. És un text curt que, en funció de la revista, acostuma a tenir entre 100 i 300 paraules. Es recomana que contingui el problema que s'estudia, els mètodes que s'utilitzen per estudiar-lo, els resultats més importants i les implicacions que es deriven dels resultats. Malgrat aquestes recomanacions, en alguns casos, sigui per mandra d'escriure, sigui per voler donar la màxima informació amb la màxima brevetat possible, hi ha científics que escriuen abstracts molts curts tal com es pot veure a la Figura 9. Un dels abstracts és "Probably not", un altre és encara una mica més curt "Yes" i finalment el més curt de tots és "No". Hem d'admetre que aquest últim, de Susan E. Hough, és imbatible pel que fa a brevetat.

Figura 1. Tres abstracts ben curts.

En el capítol de figures, us en mostro una de molt curiosa que em va comentar Iker Armendariz (gràcies Iker!), un investigador en formació de la UdG. És la Figura 1 de l'article "Methylation-based enrichment facilitates low-cost, noninvasive genomic scale sequencing of populations from feces". Si aneu a l'article i la mireu detingudament, no hi veureu res d'especial. Ara bé, si agafeu la imatge de l'excrement del ximpanzé i l'augmenteu substancialment, veureu que surt la cara d'un expresident dels Estats Units (Figura 2). Els autors van jugar una mala passada als editors!

Figura 2. L'excrement del ximpanzé en la seva mida "natural" i augmentat uns quants cops.

A les conclusions de l'article, els autors fan un resum dels resultats principals i destaquen la importància del treball. Com a curiositat, us mostro un article on els autors no es posen d'acord sobre com s'han d'interpretar els resultats. Un d'ells té una opinió diferent de la resta. Parlant amb un dels autors (Michal K. Cyranski) em va explicar que van tardar més de dos anys a publicar l'article que ja tenien escrit perquè no podien consensuar les conclusions. Al final, per desencallar el tema, van trobar la fórmula que podeu veure a la Figura 3 on es pot llegir que els tres primers autors conclouen un resultat diferent del quart. És un exemple gens habitual de conclusions. 

Figura 3. Les conclusions de M.K.C., T.M.K. i A.R.K. són diferents de les de P.v.R.S.

Per acabar aquesta segona entrega, anem a l'apartat d'agraïments. Aquest apartat serveix per agrair a les institucions que han finançat la recerca publicada a l'article. En aquest apartat, els companys científics acostumen a ser força creatius.

Recordeu que la crisi del 2009 va provocar retallades molt importants que van condemnar a l'atur un bon nombre de científics joves. A la Figura 4 de dalt a l'esquerra us mostro un article d'un científic espanyol que agraeix amb sornegueria el subsidi d'atur que està rebent. També a la mateixa Figura, a dalt a la dreta, hi ha un "agraïment" amb una forta càrrega política. L'apartat d'agraïments no és un lloc adient ni habitual per fer proclames polítiques, i de fet, posteriorment, es va publicar una correcció d'aquest primer article, on dos dels autors es penedien de no haver-se desmarcat de les afirmacions que es feien en els agraïments. Per a càrrega política, però, l'agraïment que recullo a la Figura 5.

Figura 4. Agraïments al subsidi d'atur (a dalt a l'esquerra) i agraïments amb càrrega política (a dalt a la dreta) i posterior rectificació (a baix).

Figura 5. Agraïments amb càrrega política al final.

I finalment, acabem amb dos agraïments romàntics que contenen dues declaracions d'amor. Els podeu veure a la Figura 6.

Figura 6. Agraïments on un dels autors aprofita per demanar per casar-se a la seva parella. Desconeixem l'èxit de la sol·licitud.

Aquí s'acaba la segona entrega de curiositats en publicacions científiques. Més endavant preveiem una tercera entrega.

*Al final d'aquesta pàgina web podeu veure tots els articles d'aquesta sèrie.