Doctorat en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona (1991), la seva tesi obtingué el premi Extraordinari de Doctorat i el premi Sant Albert del Col·legi de Químics de Catalunya. Després de treballar dos anys en una empresa de consultoria, s’incorporà a la Universitat de Girona (UdG) com a tècnic de recerca el 1993. Els anys 1994 i 1995, feu estades postdoctorals en els laboratoris dels professors Baerends, a Amsterdam, i Ziegler, a Calgary. L’any 1997, aconseguí una plaça de professor titular i, el 2003, de catedràtic a la UdG.
La seva recerca se centra en l’estudi teòric i computacional de la deslocalització electrònica i de la reactivitat organometàl·lica i dels ful·lerens.
L’any 2001 rebé la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària; els anys 2009 i 2014, el premi ICREA Acadèmia, i, el 2013, el premi Bruker en Química Física de la Reial Societat Espanyola de Química, i el 2019 va rebre el reconeixement de membre honorari de la Societat Polonesa de Química per la seva contribució científica i el seu suport als químics polonesos i a la Societat Polonesa de Química.
És autor d’uns 400 articles científics que han rebut més de 14.000 cites (índex h = 63, WoK) i ha dirigit 20 tesis doctorals. A la UdG ha exercit els càrrecs de vicedegà de la Facultat de Ciències (2000-04), de director de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (2004-07), de director del Departament de Química (2007-10) i actualment és director de l’Escola de Doctorat (2010-14 i 2018-). Com a divulgador, ha participat activament en el blog catquimica.cat i té com a referent el professor Roald Hoffmann.
Li agrada interaccionar amb els investigadors en formació del seu grup de recerca (dimocat.com), fer esport (BTT i tennis) i veure partits de futbol del Girona i del Barça.