Recull de curiositats en publicacions científiques. Part IV

Acabem aquest recull de curiositats en publicacions científiques amb aquesta quarta entrega (al final d'aquesta pàgina web podeu veure tots els articles d'aquesta sèrie). I comencem parlant d'un article que va sortir en una revista depredadora. 

Una revista depredadora és un model de negoci de publicació acadèmica explotador que consisteix a cobrar tarifes de publicació als autors sense comprovar la qualitat dels articles i sense proporcionar els serveis editorials que ofereixen les revistes acadèmiques legítimes. Podeu trobar exemples de revistes depredadores en aquest enllaç. 

El fet que no importa el contingut ni la qualitat de l'article es fa evident en aquest article que varen publicar David Mazières i Eddie Knoler a la revista depredadora International Journal of Advanced Computer Technology. Aquest article conté una única frase en el títol, abstract, introducció, mètodes, figures, etc. La frase en qüestió és "Get me off your fucking mailing list" (Figura 1). La frase reflecteix bé el fet que aquestes revistes depredadores acostumen a ser molt insistents i a enviar molts de correus electrònics demanant als investigadors que els enviïn els seus articles.

Figura 1. L’article "Get me off your fucking mailing list"

Un altre article ben curiós és l’article més curt que mai s’ha publicat. El va escriure, és un dir, Dennis Upper i porta per títol “The unsuccessful self-treatment of a case of “writer’s block”" (Figura 2). El més interessant de l’article és l’informe del revisor A, on diu que malgrat que s’hi ha esforçat no ha trobat cap error en tot l’article.

Figura 2. L’article “The unsuccessful self-treatment of a case of “writer’s block””

Finalment acabar aquest recull amb dos articles que s’han escrit en forma de poesia, una manera gens habitual de publicar resultats científics. El primer va ser publicat per Bunnet i Kearley el 1971 a la revista Journal of Organic Chemistry (Figura 3). Es tracta d’un article de tres pàgines que, amb l’excepció de l’abstract i la secció experimental, està escrit en format de poesia. L’existència d’aquest article me la va fer notar el professor Paco Sánchez del departament de Química de la UAB. El segon és un article de Nature escrit per Maskill, molt més curt, però també en format de poesia (Figura 4).

Figura 3. L’article “Comparative mobility of halogens in reaction of dihalobenzenes with potassium amide in ammonia”

Figura 4. L’article “To trans, trans, trans-tricyclo [7,3,1,O^5,13] tridecane”