Quan els ulls no es queden al seu lloc: el cas peculiar del llenguado

M’imagino que sabeu que la majoria dels peixos tenen estadis larvaris pertanyents al plàncton (en realitat, a l'ictioplàncton). Això no és d'estranyar, tenint en compte que molts organismes marins passen part de la seva vida al plàncton (a aquest grup l'anomenem meroplàncton). El que realment sorprèn és el comportament peculiar d'algunes larves de peixos.

Un cas extrem i molt característic és el del desenvolupament del llenguado, entre altres peixos plans. Aquest peix pla normalment descansa al fons del mar i, per això, va desenvolupar una adaptació fisiològica: tenir els dos ulls al mateix costat de la cara. Així, pot percebre amb tres dimensions i amb tota mena de detall tot el que hi ha a sobre seu. Bé, suposo que també seria molt desagradable tenir un ull mirant cap al fons i ple de sorra tot el temps.

Les larves de llenguado, però, tenen un ull a cada costat de la cara. Això es deu al fet que són planctòniques i que necessiten una vista en 3D del que és davant seu i als costats. Durant el desenvolupament larvari, un ull migra d'un costat de la cara a l'altre. Quan els dos ulls són al mateix costat de la cara, els peixos, encara que siguin petits, adopten un comportament bentònic. A la Figura 1 podeu veure el progrés de la migració ocular al llarg dels diferents estadis larvaris.

Genial, no?

Figura 1. Desenvolupament larvari de diferents larves de peixos plans. Es pot veure clarament la migració de l'ull. Exemplars cedits pel Grup de Recerca d'Ecologia i Conservació dels Recursos Marins Vius, de l'Institut de Ciències del Mar, CSIC.