La Presó Model de Barcelona: l’adéu definitiu?

És el darrer capítol d’un periple iniciat l’any 2001, en què l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van signar el primer dels acords per a la clausura de l’històric centre penitenciari i la seva substitució per un equipament més modern i més adequat. La realització del pla, però, es va anar posposant: malgrat que el tancament era previst inicialment per al 2006, encara el 2 de febrer de 2017 el ple del Parlament de Catalunya va aprovar reclamar el tancament de la Presó Model de Barcelona l’any 2017.

Al llarg d’aquests disset anys els acords s’han trencat i reconstruït diverses vegades. El 10 de gener, un mes abans del ple del Parlament, la Generalitat i Ajuntament van pactar, de nou, tancar la Presó Model de Barcelona i construir dos nous centres a la Zona Franca durant l’any en curs. El 6 de març, amb l’ingrés dels quatre últims reclusos preventius, s’inicia el compte enrere per al buidatge gradual de la presó, que ha de culminar al juny amb el tancament definitiu.

La clausura i el trasllat de la presó és una històrica reivindicació dels veïns de l’Esquerra de l’Eixample, que reclamen la construcció d’equipaments en l’emplaçament del solar.

Aquesta reivindicació ha de ser compatible, segons moltes veus, amb la preservació, si més no parcial, de la Presó Model com un dels testimonis més prominents de la memòria històrica del segle XX a Catalunya.

Concebuda per a respondre a les necessitats de la naixent societat industrial, la Model ha estat un element destacat de les lluites socials i polítiques de tots aquests anys. Limitada en principi a la delinqüència i als crims comuns, va passar al cap de poc a ser instrument de repressió política, que durant el franquisme es va convertir en habitual. La saturació del centre arribà al màxim amb la repressió de la immediata postguerra (uns 15.000 presos el 1939 en una instal·lació en principi pensada per al voltant d’un miler d’interns), i nombrosos líders i activistes antifranquistes hi van patir empresonament. Hi van ser executades més de 1.500 persones. L’última execució, la de Salvador Puig i Antich (1974), va tenir un fort impacte al país i internacional. En aquest enllaç podeu accedir a un resum de la història de la Presó Model de Barcelona. 

Després del franquisme, la Generalitat ha assumit les competències en matèria de presons, l’estat actual de les quals podeu consultar en l'article presó de la Gran enciclopèdia catalana.