Diccionari d’historiografia catalana
El Diccionari enciclopèdic d’historiografia catalana és una obra de referència que es basa en el diccionari homònim editat en paper l’any 2003. Aquest diccionari vol donar a conèixer la vida , l’obra i el pensament dels historiadors catalans i dels qui, tot i no ser-ho, han treballat o incidit en la historiografia catalana. També recull i explica les tendències, escoles i els conceptes historiogràfics, les característiques i possibilitats dels fons dels grans centres bibliogràfics i documentals, les aportacions de les institucions científiques i dels centres d'estudis locals, les revistes i publicacions i les obres cabdals de la historiografia catalana.
El diccionari va comptar amb més de 250 especialistes dirigits per Antoni Simon, catedràtic d’Història Moderna de la UAB.
Antoni Simon i Tarrés
Historiador i professor universitari (Biografia d'Antoni Simon i Tarrés a la Gran enciclopèdia catalana)
Codirectors
Jordi Casassas i Ymbert
Historiador i catedràtic (Biografia de Jordi Casassas i Ymbert a la Gran enciclopèdia catalana)
Enric Pujol i Casademont
Doctor en història
Assessor general
Josep Termes i Ardèvol
Assessors
Ernest Belenguer i Cebrià
Josep Maria Fullola i Pericot
Antoni Furió i Diego
Antoni Marimon i Riutort
Joan Peytaví i Deixona
Antoni Riera i Melis
Fernando Sánchez Marcos
Equip de redacció
Javier Antón Pelayo
Antonio Espino López
Albert Ghanime i Rodríguez
Òscar Jané i Checa
Montserrat Jiménez i Vies
Oriol Junqueras i Vies
Francesc Serra i Sellarés
Lluís Ferran Toledano i Gonzàlez
Secretària de redacció
Maria Antònia Martí i Escayol
Equip editorial d’Enciclopèdia Catalana
Direcció: Montserrat Torras i Conangla
Coordinació: Núria Bort i Pié
Col·laboradors
AAP Agustí Alcoberro i Pericay
AAR Armando Alberola Romà
ABG Albert Balcells González
ACC Agustí Colomines i Companys
ACP Antònia Carré Pons
ADG Antoni Durà i Guimerà
ADM Àngel Duarte i Montserrat
AEL Antonio Espino López
AFA Antoni Ferrer Abárzuza
AFD Antoni Furió i Diego
AFF Antoni Ferrando Francès
AGM Antoni Guirao i Motis
AGO Antonio Gil Olcina
AGR Albert Ghanime i Rodríguez
AGT Antoni Gavaldà Torrents
AJMJ Antonio José Mira Jódar
ALP Aurelià Lairón Pla
AMA Andreu Mayayo i Artal
AMaS Albert Manent i Segimon
AMeS Antoni Mestre Sanchis
AMM Àlvar Monferrer Monfort
AMMM Anscari Manuel Mundó i Marcet
AMR Antoni Marimon i Riutort
AMUA Antoni M. Udina i Abelló
APG Antoni Prats i Gràcia
AQT Antoni Quintana Torres
ARM Antoni Riera i Melis
ARR Antoni Roca Rosell
ARS Antoni Riera Sastre
ASA Anna Sebastià Alberola
ASC Antoni Solano i Cazorla
AST Antoni Simon i Tarrés
AYL Ana Yetano Laguna
BMO Bernat Martí Oliver
BRP Borja de Riquer i Permanyer
CC Claude Colomer
CDT Carola Duran i Tort
CGSM Carme Gómez-Senent i Martínez
CRP Carme Riera i Prunera
CRV Carles Rabassa i Vaquer
CST Carles Santacana i Torres
DBG David Bernabé Gil
DSK Dolors Serra Kiel
EBC Ernest Belenguer i Cebrià
EDG Eulàlia Duran i Grau
EGL Enrique Giménez López
EMJ Eulàlia Miralles Jori
EPC Enric Pujol i Casademont
EPP Esteve Perpinyà i Perpinyà
ESP Eva Serra i Puig
EUC Enric Ucelay-Da Cal
FAMG Francesc Andreu Martínez Gallego
FCC Francesco Cesare Casula
FCiC Felip Cirer Costa
FGC Francisca Gómez Camacho
FGOG Ferran Garcia-Oliver Garcia
FJG Francisco J. Guerrero
FMC Ferranda Martí Campoy
FNP Francesc Nadal i Piqué
FRR Francesc Roca Rossell
FSM Fernando Sánchez Marcos
FSS Francesc Serra i Sellarés
FTF Francisco Torres Faus
FVH Fèlix Villagrasa i Hernàndez
FVV Francesc Vilanova Vila-Abadal
GEP Gabriel Ensenyat Pujol
GGB Gener Gonzalvo i Bou
GGF Gabriel García Frasquet
GMV Gustau Muñoz Veiga
ICF Isabel Canet i Ferrer
IPG Inés Padrosa Gorgot
IPM Isabel Peñarrubia Marquès
JA Joan Abelanet
JAC Jaume Aurell Cardona
JACA Joan Antoni Carrasquer Artal
JADB Josep Antoni Domingo i Borràs
JAP Javier Antón Pelayo
JAS Joaquim Albareda i Salvadó
JB Joan Becat
JBD Joan Busquets i Dalmau
JBE Joan Bada Elias
JBM Joel Bagur Mellinas
JBRe Josep Baucells i Reig
JBRo Josep Ballester i Roca
JCA Joaquim Coll i Amargós
JCE Josepa Cortés Escrivà
JCG Joan Castaño i García
JCR Josep Clara i Resplandis
JCS Jaume Castillo Sainz
JCT Jesús M. Campillo Tomás
JCY Jordi Casassas i Ymbert
JDGV Josep-David Garrido i Valls
JDR Jaume Dantí i Riu
JFG Jordi Figuerola Garreta
JFL Josep Fontana i Lázaro
JFMB Joan F. Mateu Bellés
JGH Jordi Galí i Herrera
JGM Jordi Gunzberg Moll
JHD Josep Hernando Delgado
JHF Jordi H. Fernández
JICG Jesús Ignasi Català Gorgues
JIG Joan Iborra Gastaldo
JJBR Joan J. Busqueta Riu
JJC Joaquim Juan Cabanilles
JLBV Josep Lluís Barona i Vilar
JLHJ Josep Lluís Hernández Jaume
JLMF José Luis Menéndez Fueyo
JLPP Joan Lluís Palos Peñarroya
JLV Jordi Llorens i Vila
JLVa Joan Lluís Valls
JM Jorge Marco
JMB Josep Murgades Barceló
JMBA Josep Maria Burriel Alberich
JME Joaquim Monclús Esteban
JMFA Josep Maria Figueres i Artigues
JMFP Josep Maria Fullola i Pericot
JMGP Josep Maria Grau i Pujol
JMHC Josep Maria Huertas Claveria
JMM Joaquim Martí Mestre
JMML Josep Maria Muñoz Lloret
JMMP Josep M. Marquès i Planagumà
JMNB Josep Maria Nolla Brufau
JMO Javier Martí Oltra
JMPa Joan Matas Pastor
JMPe Jordi Malé Pegueroles
JMSM Josep M. Salrach Marés
JMSS Josep Maria Solé i Sabaté
JMST Josep Maria Sans i Travé
JMTN Josep Maria Terricabras Nogueras
JNF Joaquim Nadal i Farreras
JPD Joan Peytaví Deixona
JRR Josefina Roma i Riu
JRS Jaume Riera i Sans
JSB Josep Solervicens i Bo
JSC Jaume Sobrequés i Callicó
JSP Jaume Santaló i Peix
JSR Josefina Salord Ripoll
JSU Joan Serrallonga Urquidi
JTA Josep Torró Abad
JVGM Juan Vicente García Marsilla
JVL Jesús Villanueva i López
JW Jill Webster
LBP Lola Badia i Pàmies
LFA Llorenç Ferrer Alòs
LFTG Lluís Ferran Toledano González
LPM Luis Pablo Martínez
LPS Laureà Pagarolas Sabaté
LS Laura Sciascia
LTG Lluís Torró Gil
MACC Miquel À. Casasnovas Camps
MACR Marco Antonio Coronel Ramos
MAL Manuel Ardit Lucas
MAME Maria Antònia Martí i Escayol
MAPM Maria Àngels Petit i Mendizábal
MAPS Maria Àngels Pérez Samper
MBG Montserrat Baras Gómez
MBL Marc Baldó Lacomba
MCaB Martina Camiade Boyer
MCC Manuel Chust Calero
MCD Miquel Casademont Donay
MCL Maurici Cuesta i Labèrnia
MCP Manuel Cerdà Pérez
MCuB Maribel Cuadrado Benítez
MG Maria Grau
MJJ Manuel Jorba i Jorba
MJS Montserrat Jiménez Sureda
MLM Montserrat Lamarca Morell
MM Michel Martzluff
MMC Martí Marín i Corbera
MMM Manuel Martí Martínez
MMO Marc Mayer Olivé
MMV Meritxell Minguet i Valenzuela
MPM Margalida Pujals Mas
MPN Manuel Pérez Nespereira
MPR Mariano Peset Reig
MR Michelle Ros
MRiR Manel Riu i Riu
MRL Mateu Rodrigo Lizondo
MRMV Michael R. McVaugh
MSM Manel Santana Morro
MTC Miquel Torras i Cortina
MTFM Maria Teresa Ferrer i Mallol
MTS Maria Toldrà i Sabaté
MV Miquela Valls
NBM Nicolás Bas Martín
NSM Narcís Soler i Masferrer
NSR Narcís Selles i Rigat
NVM Nadia Varo Moral
OCR Òscar Costa Ruibal
OJC Òscar Jané Checa
OJV Oriol Junqueras i Vies
ONC Oriol Nel·lo i Colom
OOP Oriol Oleart Piquet
PAN Pere Anguera i Nolla
PBR Prim Bertran i Roigé
PDR Philip D. Rasico
PF Paul Freedman
PFP Pere Fullana Puigserver
PGr Pere Grau
PGu Pierre Guichard
PJPA Primitivo J. Pla Alberola
PMR Pere Molas i Ribalta
PPB Pelai Pagès i Blanch
PPD Pere Pascual Domènec
PPG Pablo Pérez García
PRR Pere Ribas Rabassa
PRT Pedro Ruiz Torres
PVG Pere Vilas Gil
PVM Pep Vila i Medinyà
PVN Pau Viciano i Navarro
RAF Ramon Alberch Fugueras
RBS Rafael Benítez Sánchez-Blanco
RCC Rosa Congost Colomer
RG Ramon Gual
RGG Rodolfo Gozalo Gutiérrez
RGM Rafel Ginebra i Molins
RGS Ramon Garrabou Segura
RJ Roger Justrafé
RMS Rosa Montoriol i Sabaté
RPT Roser Puig i Tàrrech
RRR Rafel Roca Ricart
RS Robert Saut
SCC Santi Cortés Carreres
SCG Salvador Calatayud Giner
SIB Santiago Izquierdo Ballester
SR Sergi Roca
SRT Santiago Riera i Tuèbols
SRV Sebastià Riera i Viader
SSB Sebastià Serra Busquets
STG Susanna Tavera i García
SVL Salvador Vercher Lletí
TFG Thomas F. Glick
TME Tomàs de Montagut i Estragués
TMHS Telesforo M. Hernández Sempere
VAG Virtuts Angulo i Guàrdia
VGC Vicent Giménez Chornet
VGV Vicent Gil i Vicent
VJE Vicent Josep Escartí
VLSF Vicent L. Salavert Fabiani
VNB Víctor Navarro Brotons
VOS Vicent Olaso Sendra
VRI Vicent Ribes i Iborra
VRiV Vicent Ribes i Vicent
VRoV Vicenç Rosselló Verger
VSOT Vicent S. Olmos i Tamarit
VTR Vicent Terol i Reig
XBQ Xavier Baró Queralt
XGP Xavier Gil Pujol
XTS Xavier Torres i Sans
Abreviatures i símbols
a. abans del
aC abans de Crist
ca. circa, data aproximada
col·l. col·lecció
comp. compilador
coord. coordinador
cur. curador
d. després del
d. a. diversos autors
dC després de Crist
dir. director
ed. editorial, edició
esp. especialment
et al. et alii ‘i altres’
f. foli o folis
facs. facsímil
Fund. Fundació (a les bibliografies)
i seg. i següents
ms. manuscrit
núm. número
ob. cit. obra citada
OC obres completes
p. pàgina o pàgines
reed. reedició
s segle o segles
s. a. sense any
s. d. sense data
s. ll. sense lloc
s. n. sense nom
seg. següent o següents
sic. segueix una incorrecció
trad. traducció
vg. vegeu
vol. volum
~ circa, data aproximada
6 remissió a una altra entrada
Sigles
ACA Arxiu de la Corona d’Aragó
ACCB Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona
ACCG Arxiu Capitular de la Catedral de Girona
ACCL Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida
ACF Arxiu de la Cúria Fumada (Vic)
ACV Arxiu Capitular de la Catedral de València
ADB Arxiu Diocesà de Barcelona
ADG Arxiu Diocesà de Girona
ADL Arxiu Diocesà de Lleida
ADPO Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals
ADT Arxiu Diocesà de Tarragona
AEM Anuario de Estudios Medievales
AHCB Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
AHDE Anuario de Historia del Derecho Español
AHM Arxiu Històric de Mallorca
AHMG Arxiu Històric Municipal de Girona
AHN Arxiu Històric Nacional de Madrid
AHPB Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
AIEE Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos
AIEG Annals de l’Institut d’Estudis Gironins
AJC Arxiu de la Junta de Comerç (Barcelona)
AM Analecta Montserratensia
ANC Arxiu Nacional de Catalunya
APL Arxiu de la Paeria de Lleida
APR Arxiu del Palau Requesens (Sant Cugat del Vallès)
ARV Arxiu del Regne de València
AST Analecta Sacra Tarraconensia
ATCA Arxiu de Textos Catalans Antics
BBC Butlletí de la Biblioteca de Catalunya
BC Biblioteca de Catalunya
BNM Biblioteca Nacional de Madrid
BNP Biblioteca Nacional de París
BRABLB Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
BRAH Boletín de la Real Academia de la Historia
BSAL Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
BSC Biblioteca del Seminari Conciliar (Barcelona)
BSCC Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura
BUB Biblioteca de la Universitat de Barcelona
BUV Biblioteca Universitària de València
CERCA Centre d’Estudis i de Recerques Catalans dels Arxius (Perpinyà)
CHB Congrés d’Història de Barcelona
CHCA Congrés d’Història de la Corona d’Aragó
CHMC Congrés d’Història Moderna de Catalunya
CHPV Congrés d’Història del País Valencià
CIHLC Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya
CODOINACA Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón
DACB Dietari de l’Antic Consell Barceloní
DGC Dietaris de la Generalitat de Catalunya
DHC Diccionari d’Història de Catalunya
DHEC Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya
EGL Estudi General de Lleida
EHDAP Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols
EHM Estudios de Historia Moderna
ER Estudis Romànics
EUC Estudis Universitaris Catalans
IAM Institució Alfons el Magnànim
IEC Institut d’Estudis Catalans
IUHJVV Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives (Barcelona)
IVEI Institució Valenciana d’Estudis i Investigació
MHE Memorial Histórico Español
MRABLB Memòries de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
PAM Publicacions de l’Abadia de Montserrat
RABASJ Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
RABLB Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
RABM Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos
RAH Real Academia de la Historia
RC Revista de Catalunya
RG Revista de Girona
RHAR Revue d’Histoire et Archéologie du Roussillon (Perpinyà)
SASL Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées Orientales (butlletí)
SASL Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (institució: també Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées Orientales)
SIP Servei d’Investigació Prehistòrica (Diputació Provincial de València)
UA Universitat d’Alacant
UAB Universitat Autònoma de Barcelona
UB Universitat de Barcelona
UdG Universitat de Girona
UdL Universitat de Lleida
UIB Universitat de les Illes Balears
UNED Universidad Nacional de Educación a Distancia
UPF Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)
URV Universitat Rovira i Virgili
UV Universitat de València
El punt de partida: una necessitat científica i nacional
Pocs mesos abans de la seva mort, a l’abril del 1960, Jaume Vicens i Vives es queixava amargament a l’historiador valencià José Antonio Maravall dels qui atacaven la cultura catalana, tot negant-li el dret a la seva existència. Aital actitud, deia l’historiador de Girona, era “propia del período de Neanderthal”. Avui dia, evidentment i afortunadament, les coses han canviat; tanmateix, hom encara pot sentir o llegir no poques manifestacions –fins i tot d’intel·lectuals i historiadors de reconeguda trajectòria acadèmica– que minimitzen fins a extrems insòlits la significació històrica de Catalunya i la seva tradició historiogràfica. Aquest capteniment agressiu envers la cultura i la historiografia catalanes fa que l’elaboració d’una història de la historiografia catalana, que hauria de ser una empresa cientificocultural normal, tingui també, per aquest i d’altres motius, uns components vindicatius de tipus “nacional”.
“La història de la història potser seria l’exercici històric més fructífer que hom podria proposar-se.” Aquesta frase de Pierre Vilar vol posar en relleu la significació que la història i, en general, les ciències socials tenen com a objecte de recerca i reflexió. Avui dia, ningú no nega l’interès de la història de les ciències, car els seus avenços són concebuts com el resultat d’un procés evolutiu complex i fruit d’aportacions múltiples, el qual és necessari i útil tenir present científicament. Tot historiador té la necessitat de conèixer, de la manera més completa possible, les aportacions empíriques, teòriques i metodològiques dels estudiosos que l’han precedit. En conseqüència, els estudis sobre la història de la historiografia haurien de ser una eina de treball imprescindible tant per a la docència com per a la recerca històrica. Malgrat això, sembla clar que una de les llacunes més importants de la ciència històrica catalana és la manca de la seva pròpia història. Si bé darrerament s’han publicat monografies notables que han reconstruït la trajectòria personal i intel·lectual d’historiadors cabdals de la nostra historiografia contemporània (com ara Jaume Vicens i Vives, Ferran Soldevila, Ramon d’Abadal, Miquel dels Sants Oliver, Joan Fuster o Miquel Coll i Alentorn), o estudis diversos sobre les institucions, autors, publicacions, etc., que, en l’àmbit dels Països Catalans, tenen a veure amb la producció historiogràfica (des de les cròniques de l’Alta Edat Mitjana fins a les més recents especialitzacions i tendències historiogràfiques), continuava mancant una obra que, per la seva globalitat i sistematització, constituís un referent per a la història de la historiografia catalana.
D’altra banda, entenem que aquesta mancança tenia unes implicacions que anaven més enllà de l’àmbit estrictament historiogràfic i acadèmic. Sorprèn molt que, tot i la significació fonda i constant que a Catalunya, i al conjunt dels Països Catalans, han tingut la història i els historiadors en la vida política, ideològica i sociocultural de la col·lectivitat nacional, no es disposi d’un cens de tots aquells que podem considerar historiadors, de la seva producció, de les grans polèmiques historiogràfiques, de les institucions i publicacions que impulsaven i divulgaven els treballs històrics, etc. Per aquest motiu podem dir que la vertebració i exposició ideologicopolítica del complex projecte nacional català contemporani està mancada del coneixement d’un dels seus principals eixos culturals i, segurament, d’un suport prou poderós que permeti –en un moment, com l’actual, de canvis i trasbalsaments profunds– afermar una identitat catalana, la qual té en les seves arrels culturals un patrimoni extraordinàriament valuós per a bastir el seu futur.
El pes dels condicionants històrics
En l’espai català, la condició d’historiador té unes especificitats pròpies derivades dels condicionaments històrics als quals han estat sotmeses la societat i la cultura catalanes. Així, el pes de l’aportació feta al marge de les acadèmies i de les universitats té més importància que en altres cultures establertes que tenen un estat al darrere.
En no poques ocasions de la història moderna i contemporània, la cultura i la historiografia catalanes s’han vist immerses en circumstàncies extremament adverses, essent objecte de repressions i persecucions. Ací no cal fer-ne cap relació exhaustiva, però, a títol d’exemple, només cal pensar en el que pot haver significat per a la cultura del moment que al llarg del set-cents Barcelona no tingués universitat com a mesura de càstig (per l’actitud de la ciutat durant la guerra de Successió) i que, un cop restablerta, d’ençà del 1837, la història, la literatura i la llengua autòctones en fossin pràcticament foragitades fins el primer terç del segle xx. O que l’altra gran universitat de l’espai català, València, tot i no ser suprimida arran d’aquell mateix conflicte, també patís durant molts anys aquest divorci amb la cultura pròpia. Tampoc no cal que insistim en l’impacte negatiu que per al conjunt de la cultura catalana tingué, al llarg de quaranta anys, la dictadura franquista i el seu intent de genocidi cultural i lingüístic per a constatar que, tant aleshores com abans, hagué de ser la mateixa societat civil catalana la que es dotés d’institucions i eines per a poder desenvolupar una cultura (i, doncs, una historiografia) que pogués equiparar-se a les més evolucionades del moment. Amb tots aquests condicionants històrics, no ha de sorprendre que l’autodidactisme de qualitat i la contribució feta pels estudiosos no acadèmics o no especialitzats en la matèria històrica hagin tingut un pes enorme. En aquest sentit, pensem només en la transcendència de l’aportació (encara al segle xx) d’un Pau Vila o d’un Alexandre Galí. La lluita per la professionalització ha estat duríssima a conseqüència de les dificultats del procés d’institucionalització cultural (i política).
Tanmateix, també en aquest sentit, al llarg de tot el període modern i contemporani s’ha pogut fer passes prou importants, malgrat totes les adversitats. De les acadèmies i cenacles siscentistes i setcentistes, es pogué passar a l’esclat associatiu nascut sota l’impuls de la Renaixença vuitcentista, fins a arribar a la institucionalització cultural pública de principis del xx empresa, primer, per la Mancomunitat de Catalunya i, després, per la Generalitat republicana (restringida, però, al Principat). Això explica la solidesa de la tradició historiogràfica catalana moderna i contemporània, que continua i aprofundeix una tradició medieval especialment rica.
A les darreres dècades, aquesta tradició historiogràfica ha rebut impulsos vigorosos que expliquen la seva puixança actual. Al llarg del procés de derogació franquista es produí una notable democratització i catalanització universitària, que va poder ser consolidada i aprofundida amb l’establiment de governs autonòmics arreu dels territoris catalans de l’Estat espanyol (per primer cop des del segle xviii). D’aleshores ençà, el procés institucionalitzador ha estat espectacular: multiplicació de seus universitàries, creació de centres d’estudi, nous arxius i museus, aparició de revistes especialitzades, renovació d’institucions culturals anteriors... Tot això ha possibilitat l’emergència d’una nova historiografia cada cop més rigorosa i més desacomplexada. I el seu efecte s’ha deixat sentir sobretot arreu dels Països Catalans, que constitueixen un innegable espai d’afinitat cultural, política i econòmica interestatal; però també molt més enllà, com ho evidencia el creixent nombre de catalanòfils estrangers que s’interessen pel passat català i per la producció historiogràfica d’abans i d’ara. De fet, aquest mateix Diccionari d’historiografia catalana no deixa de ser també un fruit de la maduresa assolida per la historiografia catalana del tombant del segle xx i els inicis de la centúria actual, per bé que el seu propòsit d’ordenació i sistematizació vulgui abastar el conjunt de la tradició historiogràfica pròpia d’ençà dels reculats temps medievals.
Les característiques de l’obra
Aquest Diccionari d’historiografia catalana vol donar a conèixer la vida, l’obra i el pensament dels historiadors catalans –des dels cronistes medievals fins als autors contemporanis–, però també les tendències historiogràfiques generals que han incidit en la nostra cultura, les característiques i possibilitats dels fons dels grans centres bibliogràfics i documentals, les aportacions de les grans institucions científiques (acadèmies, instituts, ateneus de llarga trajectòria), la tasca dels centres d’estudis locals, les revistes i publicacions per on s’ha vehiculat la divulgació de la ciència històrica, les obres cabdals de la nostra historiografia, les aportacions dels catalanòfils, etc. El Diccionari vol ser, en definitiva, una obra que reflecteixi, valori i contextualitzi tot allò relacionat amb el desenvolupament de la ciència històrica a casa nostra i que, a més de constituir –tal com ja s’ha dit–, una eina per a la docència i la recerca, contribueixi decisivament al reconeixement, per part de la comunitat científica internacional, d’una tradició historiogràfica catalana plenament equiparable a les més desenvolupades del món occidental.
La concepció de la història que hem defensat al llarg de l’obra és pròxima a la noció d’una “història integral” que vol abastar el conjunt de l’activitat humana i que pretén analitzar les complexes relacions existents entre els diferents àmbits que la constitueixen. A banda de la crítica metodològica, el nostre esforç s’ha centrat en la reconstrucció d’una història de la historiografia estretament lligada a la història de la cultura, de les idees, de la intel·lectualitat, i, per això mateix, també vinculada al desenvolupament històric global (polític, econòmic, social...).
Amb l’objectiu d’oferir una obra “integral” de la historiografia catalana, el Diccionari inclou cinc grans tipus d’entrades: a) historiadors i autors en general; b) revistes i publicacions periòdiques; c) institucions i centres documentals i bibliogràfics; d) obres cabdals i col·leccions documentals; i e) escoles, conceptes i tendències historiogràfiques.
Pel que fa a la nòmina de veus d’autors –la més nombrosa del Diccionari, car significa tres quartes parts del total d’entrades–, cal remarcar que, a banda de cronistes o historiadors pròpiament dits, s’hi han incorporat polítics, arxivers, literats, periodistes, etc. que han fet aportacions significatives a la ciència històrica com a investigadors, divulgadors i teòrics, o bé com a editors, testimonis directes dels fets, patrons o mecenes d’institucions. La presència en el Diccionari dels més rellevants historiadors de la literatura, de la filosofia, del dret, de la ciència, de l’economia i de l’art ens ha semblat també imprescindible, car la interdisciplinarietat amb aquestes especialitats és una característica fonamental del passat i del present de la ciència històrica. Altrament, cal remarcar que no s’ha descuidat els historiadors no originaris dels Països Catalans que han dedicat part o la totalitat de les seves recerques a l’àmbit de la cultura i la historiografia catalana, com tampoc els qui amb el seu mestratge han influït en el desenvolupament de la ciència històrica a casa nostra. Finalment, cal dir que per als historiadors vius s’ha adoptat el criteri d’incloure els nascuts fins l’any 1940. Això, en primer lloc, pel tall històric que aquesta data significa en la nostra història contemporània i, en segon lloc, perquè considerem que els historiadors i investigadors que d’acord amb aquest criteri s’inclouen ja tenen una trajectòria prou llarga per a ser avaluada de manera equànime. Tanmateix, els autors de generacions posteriors també hi són presents: com a referents d’autoritat en la valoració dels historiadors i obres considerats, com a membres d’institucions i consells de revistes científiques, en les entrades generals sobre escoles i tendències historiogràfiques, etc.
Revistes i publicacions periòdiques constitueixen el segon bloc d’entrades del Diccionari. Ací, a més de les revistes pròpiament dedicades a la ciència històrica –de caràcter general, o bé especialitzades en àrees temàtiques o en estudis locals–, s’han incorporat els setmanaris, butlletins o periòdics que, tot i tenir un plantejament més genèric, han exercit un paper destacat en la divulgació històrica.
Les institucions i els centres documentals i bibliogràfics són el tercer capítol de les veus o entrades del Diccionari. Ací ens ha interessat informar tant d’aquests centres com a impulsors i dinamitzadors de l’estudi i la recerca històrica, com de les característiques i abast dels seus fons documentals, bibliogràfics, etc. En aquest apartat d’entrades, especialment pel que fa a les corresponents als arxius, més que mai l’exhaustivitat era un miratge. El recurs a unes veus col·lectives (arxius diocesans, arxius parroquials, arxius municipals, etc.), juntament amb una selecció –evidentment discutible– d’aquests centres i institucions, ha estat la solució per la qual s’ha optat.
Les obres cabdals i les grans col·leccions documentals són un altre cos d’entrades. En moltes ocasions es tracta de llibres l’autor dels quals ja té una veu pròpia. El tractament específic d’aquestes obres permet una anàlisi més detallada que complementa la valoració historiogràfica que s’ofereix a l’entrada de l’autor i descarrega aquesta veu d’un apartat informatiu més o menys llarg. Altrament, en aquest tipus d’entrades s’inclouen obres col·lectives i col·leccions documentals d’un relleu especial.
El darrer apartat d’entrades és el corresponent a escoles, conceptes i tendències historiogràfiques. Ací el lector trobarà, centrades en l’àmbit historiogràfic dels Països Catalans, visions sintètiques i panoràmiques de les grans etapes historicoculturals (historiografia humanística, del Barroc, de la Il·lustració, del Romanticisme, etc.), de les aportacions històriques de les ciències humanes i socials amb les quals la història manté una forta interdisciplinarietat (història del dret, de la literatura, de l’art, de la filosofia, etc.) i, també, de les especialitzacions i tendències historiogràfiques més recents (història de les dones, microhistòria, demografia històrica, etc.).
Un diccionari d’aquest tipus no tenia antecedents en els estudis històrics catalans i, per això, la tasca de selecció i de categorització de les veus ha resultat complexa i difícil. Per tal de reduir al mínim les insuficiències i mancances que solen tenir aquests tipus d’obres es van dur a terme les actuacions següents: 1) L’elaboració d’una base de dades d’història de la historiografia catalana a partir del buidatge de les obres i de les fonts següents: Larousse català, Ictineu. Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans, Diccionari biogràfic Albertí, Memorias para un Diccionario crítico... de Fèlix Torres Amat, Gran Enciclopèdia Catalana, Gran Enciclopèdia de València, Gran Enciclopèdia de Mallorca, Diccionari d’Història de Catalunya (Edicions 62), la Base de dades d’història local de la UAB, el Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, el Nou Diccionari de la Literatura Catalana (Edicions 62) i el Diccionari dels catalans d’Amèrica. 2) Per tal d’afinar, completar i categoritzar aquesta base de dades es van realitzar informes “territorials” i “temàtics” a càrrec de diversos especialistes del Principat, el País Valencià, la Catalunya del Nord, les Illes, la Franja, i d’historiadors especialitzats en les distintes àrees de coneixement relatives a la ciència històrica (prehistòria, arqueologia, història antiga, medieval, moderna i contemporània). 3) Així mateix es van mantenir contactes i es va demanar assessorament a membres de la International Commission for the History and Theory of Historiography per a donar a conèixer el projecte del Diccionari a la comunitat científica internacional. 4) Es va procedir a confeccionar uns criteris detallats per a la redacció de les veus, els quals prioritzaven els elements qualitatius i de judici per damunt dels merament descriptius. Cal remarcar que les mancances derivades del caràcter pioner del present Diccionari han obligat, a l’hora de redactar-lo, a combinar un treball de síntesi amb una feina de recerca notable, ja que existien moltes llacunes, fins i tot en casos d’autors i obres molt importants, dels quals no hi havia pràcticament cap treball monogràfic previ.
Derivacions de futur i agraïments
La publicació d’aquest Diccionari d’historiografia catalana no hauria de ser, però, el punt final d’un trajecte; ben al contrari, entenem que hauria de constituir un estímul per al desenvolupament d’una sèrie d’iniciatives i publicacions que permetessin afermar una línia de recerca –fins ara força descuidada– sobre la història de la historiografia catalana. Així, pensem que en un futur més o menys immediat caldrà elaborar un volum annex al Diccionari que abasti els historiadors de l’àmbit propi de la historiografia catalana nascuts posteriorment a l’any 1940 i que faci atenció a aspectes que, per raons d’espai, no s’han recollit en aquest llibre, com l’estat de la qüestió sobre temes concrets de debat historiogràfic.
Altrament, voldríem que el Diccionari fos un estímul per a consolidar una línia de recerca sobre la historia de la historiografia catalana, la qual s’hauria d’impulsar a través d’un congrés de caràcter internacional, o de tota una sèrie.
Finalment, el desenvolupament d’aquestes iniciatives i línies de treball hauria de portar a l’elaboració d’una Història de la historiografia catalana, que d’una manera àmplia i completa reflectís l’evolució de la nostra historiografia.
Atès que el projecte d’elaboració del Diccionari d’historiografia catalana no va partir de cap iniciativa editorial ni institucional, es van haver de fer les passes per a bastir-lo no solament científicament, sinó també materialment. Diverses institucions i persones ho han fet possible: el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Vicerectorat d’investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Girona, la Caixa Catalunya i la Diputació de Tarragona han aportat els mitjans econòmics que han permès l’elaboració de la base de dades, la realització dels informes científics esmentats i la redacció dels articles. Així mateix, Enciclopèdia Catalana va acceptar el repte de tirar endavant una obra complexa i sense referents en l’àmbit editorial català. També volem esmentar la confiança i l’ajut atorgats per Joan Aregio, Manel Bassols, Josep M. Camps, Joaquim Nadal, Carme Picallo, Antoni Tulla i, molt especialment, pel malaguanyat senyor Ramon Juncosa, que, quan el Diccionari era només un esbós posat en quatre fulls de paper, va creure en l’interès del projecte i ens va atorgar un primer i decisiu ajut moral i material per a fer-lo possible. Altrament, volem fer constar el nostre reconeixement a la professionalitat i cura amb què han treballat el departament de diccionaris i el de correcció de l’editorial Enciclopèdia Catalana (amb un agraïment especial per a Núria Bort i Montserrat Torras), així com a Maria Antònia Martí Escayol, que ha fet les funcions de secretària de redacció amb una dedicació entusiasta, i, en general, a tots els assessors, redactors i col·laboradors del Diccionari.
Jordi Casassas i Ymbert
Enric Pujol i Casademont
Antoni Simon i Tarrés