La Presó Model de Barcelona: l’adeu definitiu

És el punt final d’un periple iniciat l’any 2001, en què l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van signar el primer dels acords per a la clausura de l’històric centre penitenciari i la seva substitució per un equipament més modern i més adequat. La realització del pla, però, es va anar posposant i al llarg d’aquests disset anys els acords s’han trencat i reprès diverses vegades: malgrat que el tancament era previst inicialment per al 2006, el 10 de gener del 2017 la Generalitat i l’Ajuntament el tornen a pactar, i el 2 de febrer el ple del Parlament de Catalunya aprova que es faci efectiu durant l’any en curs. El 6 de març, amb l’ingrés dels quatre últims reclusos preventius, s’inicia el compte enrere per a buidar gradualment la presó, i el 22 de març l’Ajuntament de Barcelona aprova la modificació del Pla general metropolità per construir dos centres penitenciaris a la Zona Franca que substitueixin la Presó Model i el Centre Obert de la Trinitat Vella.

La clausura i el trasllat de la presó és una històrica reivindicació dels veïns de l’Esquerra de l’Eixample, que reclamen la construcció d’equipaments en l’emplaçament del solar.

Aquesta reivindicació ha de ser compatible, segons moltes veus, amb la preservació, si més no parcial, de la Presó Model com un dels testimonis més prominents de la memòria històrica del segle XX a Catalunya.

Concebuda per a respondre a les necessitats de la naixent societat industrial, la Model ha estat un element destacat de les lluites socials i polítiques de tots aquests anys. Limitada en principi a la delinqüència i als crims comuns, poc després va passar a ser instrument de repressió política, que durant el franquisme es va convertir en habitual. La saturació del centre arribà al màxim amb la repressió de la immediata postguerra (uns 15.000 presos el 1939 en una instal·lació en principi pensada per al voltant d’un miler d’interns), i nombrosos líders i activistes antifranquistes hi van patir empresonament. Hi van ser executades més de 1.500 persones. L’última execució, la de Salvador Puig i Antich (1974), va tenir un fort impacte tant al país com internacionalment. En aquest enllaç podeu accedir a un resum de la història de la Presó Model de Barcelona.

Després del franquisme, la Generalitat assumí les competències en matèria de presons, l’estat actual de les quals podeu consultar en l’article presó de la Gran Enciclopèdia Catalana.

A l’enllaç que us proposem també hi trobareu referències a la Presó Model de Barcelona en altres obres del fons del Grup Enciclopèdia Catalana.