A tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou

a tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou Refrany que significa que certes coses, sobretot inconvenients o defectes, no són exclusives d’un lloc o d’una persona concrets.

En català, tenim molts noms curiosos per als bolets:

• apagallums (o paloma)
• barret de capellà (o múrgola)
• bola de neu
• bufa del diable
• cama de perdiu (o bec de perdiu, o pota de perdiu)
• cranc (o gita de bruixa, o ou de bruixa, o ou de polla)
• cresta de gall
• esclata-sang
• llengua de bou (o vaqueta)
• matamosques (o reig bord)
• mataparent i matagent
• metes de burra
• orella de Judes
• ou del diable
• pet de llop (o fumdeterra, o esclatabufa)
• peu de rata (o gratapeus, o ratapeus)
• pixaconill
• pixacà
• ...

Però ben mirat, potser estem tan tocats del bolet com els altres...

estar tocat del bolet col·loquialment No tenir el cap prou sa.

• En castellà: estar como un cencerro.
• En francès: avoir une araignée au plafond, avoir une case en moins, travailler du chapeau.
• En italià: mancargli un venerdi (o qualche rotella), essere pazzo (o strambo).

I si no, fixeu-vos en aquests noms de bolets en altres llengües:

En castellà:

• colmenilla (per la forma de rusc; en català, múrgola)
• yema de huevo (en català, ou de reig)
• lengua de gato (en català, llengua de bou)
• mano de mortero (en català, metes de burra)
• matacandelas o parasol (en català, apagallums)

En francès:

• chevalier bagué o nez de chat (literalment ‘cavaller anellat’ o ‘nas de gat’)
• cul-rouge (literalment, ‘cul vermell’; en català, també culroig o cualbra)
• oreille-de-Judas (com el nostre orella de Judes)

En alemany:

• Fliegenpilz (literalment, ‘bolet de mosques’; en català matamosques)
• Kuhmaul (literalment ‘morro de vaca’; en català, cama de perdiu mucosa)
• Satanspilz (el nostre mataparents)
• Toten-trompete (paral·lel al nostre trompeta de la mort)
• Pantherpilz (el nostre pixacà)

I és que... cadascú per on l’enfila.

cadascú per on l’enfila (o les enfila) Comentari amb què s’indica la diversitat de parers, de manera de veure les coses, que es troba sempre entre diferents persones.

• En castellà: cada loco con su tema.
• En francès: à chaque fou sa marotte (literalment, ‘cada boig la seva fantasia’).
• En italià: ogni matto ha il fatto suo (literalment, ‘cada boig a la seva’).
• En alemany: jedem Tierchen sein Pläsierchen (literalment, ‘cada animaló el seu petit plaer’)