Cronologia dels Països Catalans i del món

S’acaba la redacció de la crònica universal.

Fallida del banc dels Gualbes.

Jaume Cabrera pinta el retaule de Sant Nicolau, de l’església de Santa Maria de Manresa.

Guiatge especial atorgat per Martí l’Humà als mercaders musulmans de València.

Es crea el consolat de Xiu (Quios).

Lorenzo Ghiberti comença la segona porta del baptisteri de Florència (porta del Paradís).

Martí I concedeix novament als italians la llibertat de comerç en els seus estats.

Retaule dels Set Goigs de la Mare de Déu de l’església de Santa Maria de Copons, de Lluís Borrassà.

Obertura de la taula de canvis pública a Barcelona.

Nova interdicció de comerciar en terres de la corona als florentins, luquesos, sienesos i altres toscans i als llombards.

Se suprimeix el call de Barcelona.

L’orde de Sant Jordi d’Alfama s’incorpora al de Montesa.

Segona croada valenciano-mallorquina contra el Magrib. Atac a Bona.

Martí I l’Humà declara la inalienabilitat del patrimoni reial.

Bernat Metge escriu Lo Somni.

Assemblea de Kalmar. Es proclama la unió perpètua de Dinamarca, Noruega i Suècia.

S’inicien les obres de la Llotja de Perpinyà.

Batalla de Nicòpolis. Les tropes de l’emperador Segimon I són derrotades pels turcs de Baiacet I, que consoliden el control dels Balcans.

Bernat Metge escriu La medicina apropiada a tot mal.

Francesc Eiximenis escriu el Llibre de les dones.

Pere Serra pinta el retaule de Sant Bartomeu i sant Bernat de Claravall, a Manresa.

Joan I encunya a la seca de Perpinyà el timbre d’or d’Aragó.

Retaule de la Pentecosta de l’església de Santa Maria de Manresa, de Pere Serra.

Joan I institueix la festa de la Gaia Ciència.

Comença la construcció de la porta dels Serrans, a València, obra del mestre Pere Balaguer. Les obres finalitzen el 17 de març de 1396.

L’escultor Guillem de Solivella finalitza les imatges de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista del portal del claustre de la seu de Lleida.

Assalt al call de Lleida.

Destrucció del call de Barcelona.

Assalt a la jueria de València.

Es retiren les tropes del comte d’Armanyac.

Batalla de Kosovo. Els turcs derroten els serbis i s’eliminen els últims obstacles de l’expansió turca pels Balcans.

Al novembre, les tropes del comte d’Armanyac saquegen el Rosselló i l’Empordà.

Es crea el consolat de mar de Perpinyà.

Bernat Metge acaba Valter e Griselda, traducció d’una epístola llatina de Petrarca.

L’arquebisbe de Canterbury declara herètica la doctrina de John Wycliffe i es persegueix els seus seguidors, els “lollards” o “lolardos”.

Tractat de Windsor. Portugal reafirma l’aliança amb Anglaterra.

Es promulga el reglament del consolat de Damasc.

S’enllesteix la Crònica de Pere el Cerimoniós.

L’escultor Jordi Joan, deixeble de Jaume Cascalls, esculpeix el retaule de Sant Llorenç, de l’església de Santa Coloma de Queralt.

Conveni de pau entre Elionor d’Arborea i Pere el Cerimoniós.

Joan, mestre d’Aviz, fill il·legítim de Ferran I, és proclamat rei de Portugal. S’inicia la dinastia d’Aviz a Portugal.

Es redacta a València la normativa per a la fabricació de draps de llana a la vervina.

Rebel·lió (1384-1388) del comte Joan I d’Empúries, a qui ajuden les tropes gascones del comte d’Armanyac.

Nou alçament a Sardenya i assassinat d’Hug III d’Arborea.

Batalla de Roosebeke. Carles VI de França derrota els revoltats de Gant.

Es produeix una insurrecció popular a Gant encapçalada per Felip van Artevelde.

Bernat Metge escriu el Llibre de Fortuna e Prudència.

Es promulga el reglament del consolat d’Alexandria.

Redacció de De moderno Ecclesiae schismate, de sant Vicent Ferrer.

Pau de Briones entre Enric II de Castella i Carles II de Navarra. Els castellans ocupen els castells més importants de Navarra.

Trasllat del consolat de catalans des de Beirut fins a Damasc.

Sepulcre de l’arquebisbe Lope Fernández de Luna, de l’escultor barceloní Pere Moragues, a la seu de Saragossa.

Francesc Eiximenis comença la redacció de Lo Crestià.

Doble elecció papal a Roma i Avinyó. Són elegits, respectivament, Urbà VI i Climent VII.

Revolta dels Ciompi, obrers de l’art de la llana, a Florència.

El papa Gregori IX condemna les doctrines de Ramon Llull (censura invalidada pel papa Martí V el 24 de març de 1419).

Signatura del tractat d’Almazán entre Enric de Trastàmara (rei de Castella amb el nom d’Enric II) i Pere el Cerimoniós. Amb aquest finalitza la guerra contra Castella i es consagren definitivament les fronteres establertes a la sentència de Torrellas.

Fallida bancària de Bernat Tordera i Pere de Puigverd, a Barcelona.

Una epidèmia de pesta produeix una nova mortaldat.

Es decreten multes sobre el comerç il·lícit amb Alexandria.

S’inaugura el saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona.

La flota anglesa és derrotada (22-23 de juny) prop del port francès de La Rochelle per una esquadra castellana comandada per l’almirall Ambrogio Boccanegra.

Redacció del Llibre de concordances, de Jaume Marc.

Assassinat de Pere I el Cruel a Montiel. Enric II de Trastàmara, rei de Castella.

Pere el Cerimoniós revoca totes les concessions per a mercadejar en els seus regnes fetes als italians.

Batalla de Nájera. Pere I de Castella, dit el Cruel, amb l’ajuda dels mercenaris anglesos del Príncep Negre, derrota les tropes d’Enric de Trastàmara i les Companyies Blanques de Bertran du Guesclin.

Elaboració d’un fogatge (1365-1370).

Nova insurrecció del jutge Marià IV d’Arborea (Sardenya) contra Pere el Cerimoniós.

Es funda el consolat de mar de Tortosa.

Es crea l’impost de la bolla sobre la fabricació i el comerç de robes.

Obertura de les corts de Montsó. Es perfila més la diputació del General o Generalitat de Catalunya i també les de València i Aragó.

Edificació i reconstrucció de muralles a Girona.

Pau de Deza (13-14 de maig) entre Pere I de Castella i Pere el Cerimoniós.

Disposicions dictades pel consell de la ciutat de València per a la regulació dels tints dels teixits.

Fi de la guerra amb Gènova.

Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts celebrades a Cervera elegeixen Bernat de Cruïlles com a president de la Diputació del General. A partir d'aleshores la Diputació adquireix el caràcter d’organisme permanent amb jurisdicció sobre tot Catalunya, per la qual cosa Bernat de Cruïlles és considerat el primer president de la Generalitat de Catalunya.

Insurrecció dels musulmans del regne de València encapçalats per Cilim, musulmà d’Antella.

Pere el Cerimoniós encarrega a l’astrònom i metge Pere Gilbert les Taules Astronòmiques del rei Pere el Cerimoniós.

Es produeix la Jacquerie o insurrecció camperola a França (28 de maig-24 de juny).

Riuada del Túria.

El cardenal castellà Gil de Albornoz publica les Constituciones Egidianas, conjunt de lleis en vigor als Estats Pontificis fins al 1816.

L’emperador Carles IV aprova la Butlla d’Or, que estableix les regles de l’elecció imperial.

Conveni de Pina. Acord entre Pere el Cerimoniós i Enric de Trastàmara per a lluitar contra Pere I el Cruel de Castella.

Ordinacions sobre la regulació dels armaments corsaris.

Es reconquereix l’Alguer.

Els turcs conquereixen Gallípoli, primera plaça en territori europeu.

La flota catalana de Bernat de Cabrera derrota la genovesa davant l’Alguer.

Giovanni Boccaccio acaba el Decameron, recull de novel·les amb elements medievals i renaixentistes.

Es posa en vigor a Barcelona el privilegi d’expulsió dels italians, excepte dels pisans.

Pragmàtica de Barcelona promulgada per Pere el Cerimoniós, que assegurava un reajustament del sistema polític mallorquí.

Fundació del convent de dominicanes de Montsió a Barcelona.

Victòria de la flota anglesa sobre la castellana a Winchelsea.

Batalla de Llucmajor. Derrota i mort de Jaume III de Mallorca. Es consuma la reincorporació del regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya a la corona d’Aragó.

Derrota dels unionistes valencians a Mislata.

Derrota dels unionistes aragonesos a Épila.

Alfons XI de Castella promulga els codis Las Partidas i Ordenamiento jurídico del regne.

Redacció de Regiment de preservació a epidímia e pestiència e mortaldats, de Jaume d’Agramunt.

La Pesta Negra arriba a Bizanci.

Assalt a la jueria de Morvedre.

El consolat de mar de Barcelona adopta el patró mallorquí.

Expedició del mallorquí Jaume Ferrer per anar al “Riu d’Or” (Senegal).

Huguet Borràs forma la compilació Capítols del consolat de mar de Mallorques.

Retaule de Sant Marc de l’església de Santa Maria de Manresa, de Ferrer i Arnau Bassa.

Pere el Cerimoniós s’adhereix a la treva signada l’any anterior entre Alfons XI de Castella, Yusuf I de Granada i Abu-l-Hassan del Marroc.

Pere el Cerimoniós revoca la prohibició d’importar draps estrangers decretada el 1342.

Ordinacions de la casa i cort del monarca, promulgades per Pere el Cerimoniós.

Celestí Destorrent acaba la còpia del manuscrit conservat més antic del Llibre dels feits de Jaume I.

Reintegració de Mallorca a la corona d’Aragó.

Conclusió del procés contra Jaume III de Mallorca. És condemnat a la confiscació dels seus estats.

Expedicions mallorquines a les illes Canàries.

Es promulga el reglament del consolat de Sicília.

França i Anglaterra signen una treva a Espléchin, prop de Tournai.

La flota marínida derrota la castellano-catalana a Gibraltar.

Pere el Cerimoniós elegeix el monestir de Poblet com a lloc de repòs del seu sepulcre. Els encarregats de la seva construcció són els mestres escultors Aloi de Montbrai i Pere de Guines, reemplaçat més tard per Jaume Cascalls de Berga.

Simone Boccanegra és nomenat primer dux de Gènova.

Pere III de Catalunya, II de València, IV d’Aragó, dit el Cerimoniós, autoritza la construcció de la Llotja de Barcelona.

Edificació de la capella reial de la suda (castell d’origen àrab) de Lleida, acabada el 1346.

Felip VI de França decreta la confiscació del ducat d’Aquitània. Inici de la guerra dels Cent Anys.

Mor Alfons el Benigne. Pere, dit el Cerimoniós (III de Catalunya, IV d’Aragó, II de València), és proclamat rei.

Alfons III el Benigne ratifica el tractat signat el 1334 entre Castella, Granada i el Marroc.

Giotto comença la construcció del campanile de Florència, finalitzat el 1337.

Alçament popular a Barcelona, a conseqüència de l’escassesa de blat.

Abu Malik, fill del soldà marínida Abu-l-Hassan, conquereix Gibraltar.

Alfons el Benigne fa extensiu el decret d’expulsió dels italians a tot el regne de València.