Cronologia dels Països Catalans i del món

Felip V torna a la ciutat de València el patronat de la universitat i confirma, alhora, els privilegis de la universitat de Gandia.

Felip II prohibeix als estudiants anar a estudiar a l’estranger, la qual cosa provoca que els catalans vagin a estudiar a Castella.

A Mallorca, el marquès d’Alós esdevé nou capità general.

Per la pau dels Pirineus, Felip IV cedeix els comtats de Rosselló i Cerdanya als francesos.

Arran de la Guerra dels Set Anys, una esquadra francesa s’empara de Menorca i n’expulsa els britànics. Comença la dominació francesa de l’illa.

Tropes reials assetgen la ciutat d’Alcúdia.

Primeres expedicions comercials barcelonines, enregistrades a Cadis, cap a les Índies.

Es produeixen enfrontaments armats entre els agermanats i les tropes reials i nobiliàries.

François Legras esdevé nou intendent del Rosselló.

Es funda el Seminari de Tarragona.

Mor el manacorí Sebastià Gelabert, àlias Tià de sa Real, popular autor d’entremesos illencs i comèdies religioses.

S’encunya la peceta a Catalunya.

El virrei de Catalunya ordena la detenció de quatre membres del Consell de Cent i el processament del conseller en cap, Jeroni de Navel, a causa de l’oposició, i requisa els llibres de comptes per a poder cobrar els quints endarrerits.

Ferran II intenta amb una sentència arbitral distribuir de manera més justa la base impositiva per a forans i ciutadans de Mallorca.

Una reial ordre confirma l’extinció del Gran i General Consell de Mallorca.

Gregori Maians publica La verdadera idea de la elocuencia española.

Es produeixen enfrontaments amb pedrenyals entre els estudiants i la població de Lleida pel problema de la corrupció a la provisió de càtedres.

A Catalunya es produeix un avalot popular per la retirada de plata per a refondre.

Comença la construcció de la nova seu de Lleida, obra neoclàssica de l’enginyer militar Pedro Martín Cermeño.

El jurista, botànic i dramaturg menorquí Joan Ramis i Ramis ingressa a l’Acadèmia de la Historia de Madrid i hi presenta la monografia Resumen topográfico e histórico de Menorca.

El notari valencià Carles Ros publica Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano.

El monestir de Montserrat protesta contra la infilitració en massa de monjos castellans.

Josep Broch publica un Prontuario trilingüe o diccionari de francès, castellà i català.

El baró de Maials, corregidor de Lleida, hi funda una Reial Acadèmia d’Agricultura.

Es crea la festa de Sant Josep.

Henry de Bertin esdevé nou intendent del Rosselló.

A les ciutats valencianes els agermanats suprimeixen els drets reials.

Bartomeu Ramis publica la seva Colección de plantas que crecen naturalmente y sin cultivo en Menorca.

Introducció dels nous impostos borbònics a València (equivalente) i a Mallorca (talla).

Es vincula la diòcesi d’Elna a la Tarraconense i es crea la diòcesi d’Oriola, segregada de la de Cartagena.

Els cavallers de Puigcerdà controlen el govern municipal ocupant les quatre conselleries.

S’estableixen mesures proteccionistes per al sector seder valencià.

Ordres reials prohibeixen l’entrada dels teixits francesos i llenguadocians a Nàpols i Sicília.

Francesc Santponç, metge i científic del Principat, inventa una màquina de bregar cànem.

Implantació d’una milícia sota oficials nomenats pel rei a València.

Creació, al Principat, d’una junta de govern formada pel capità general, dos fiscals de l’Audiència, l’intendent i el Corregidor de Barcelona.

Es funda a Barcelona l’Acadèmia dels Desconfiats, cenacle històric i literari de nobles i eclesiàstics.

Els estaments catalans demanen al rei que sis galeres castellanes es traslladin a les costes catalanes per a la defensa contra els pirates.

Mateu Aimerich i els germans Finestres funden una Acadèmia Crítico-Literària a Cervera.

Andreu Bosch edita a Perpinyà el Summari, índex o epítome dels admirables y nobilíssims títols de honor de Cathalunya, Rosselló y Cerdanya y de les gràcies, privilegis, prerrogatives gosan segons les pròpies y naturals lleys.

L’il·lustrat valencià Joan Sempere i Guarinos publica Policía de las diversiones populares.

L’erudit i botiguer de teles barceloní Pere Serra i Postius escriu Prodigios y finezas de los santos ángeles hechos en el Principado de Cataluña.

A les Corts del Principat, l’arxiduc Carles ratifica els privilegis mercantils atorgats per Felip V a les Corts del 1701.

Mallorca aporta molts soldats als tercios reials.

El músic Joan Ginès Pérez, autor de fragments del Misteri d’Elx, es fa càrrec del mestratge de la capella de la Seu de València.

Domènec Miquel Terradelles estrena a Londres les òperes Annibale in Capua i Mitridate.

El virrei de València desarticula les quadrilles de moriscos.

És executat el bandoler català Montserrat Poch.

El valencià Joan Baptista Muñoz és nomenat Cosmògraf Major d’Índies.

Mor el pintor mallorquí Guillem Mesquida, pintor de cambra de l’emperador Maximilià (1723), i autor de nombroses obres en els palaus de la noblesa illenca i a la seu de Mallorca.

Es publica a Barcelona “El Duende especulativo de la vida civil”, versió del periòdic creat per Francisco M. Nifo.

El virrei de València, marquès de Caracena, fa pregonar la crida de compliment de l’ordre d’expulsió dels moriscos. L’expulsió provoca la pèrdua d’un terç de la població.

W. Blakenay esdevé governador de Menorca.

Mor el franciscà mallorquí Antoni Oliver, autor d’un Vocabulario mallorquín, castellano y latín.

Gregori Maians publica Epistolarum Libri Sex.

El municipi de Barcelona demana al rei la creació del sisè conseller menestral.

L’humanista Antoni Roca edita les obres d’Ausiàs March.

Els jueus de l’illa de Mallorca intenten una fugida en massa davant de la repressió exercida per la Inquisició.

Les corts valencianes adopten mesures que perfilen la jurisdicció de la Diputació.

Vicent Mut escriu la Historia del Reino de Mallorca.

Joan Lluís Vives critica l’ensenyament universitari de l’època.

El rei rectifica l’acusació d’heretgia als catalans i els diputats i oïdors detinguts són alliberats.

El comte de Glimes és nomenat capità general del Principat.

Es comença a construir la façana de la casa de la Diputació de Catalunya.

Les corts valencianes divideixen l’Audiència en sales, civil i criminal, i les catalanes creen el Consell Criminal.

Comença la reconstrucció barroca del temple de la Mercè de Barcelona, obra de Josep Mas.

La majoria dels gremis catalans comencen a modificar les seves ordenances.

El valencià Joan Salaia fa una exposició de l’Ètica d’Aristòtil.

Mor el poeta català Vicenç Garcia, el rector de Vallfogona.

El comte de Glimes esdevé capità general del Principat.

El jesuïta J. F. Masdeu comença a publicar Historia crítica de España y de la cultura española.

Treballs de l’escultor Joan B. Borja a la col·legiata de Sant Nicolau d’Alacant i a l’església parroquial de Santa Maria, de la mateixa ciutat.

A les Corts del Principat, Felip V aprova la creació d’una Companyia Nàutica i Mercantil, l’estatut de port franc de Barcelona, i l’armament de dos vaixells anuals per tal de comerciar amb Índies.

Els catalans i els valencians es reuneixen en corts a Montsó.

Pels pactes de la Sal amb Lluís XIV, els habitants del Vallespir es comprometen a comprar una quantitat determinada de sal al rei a canvi que les autoritats reials no prohibeixin l’adquisició de sal procedent d’altres llocs.

El duc de Calàbria trasllada a València part de la biblioteca reial napolitana de Ferrara.

Wynyard esdevé nou governador de Menorca.

Mor el mallorquí Bonaventura Serra, que deixa inèdita una Descripción história y geográfica del Reino de Mallorca i unes Recreaciones eruditas que inclouen una reivindicació de la llengua llemosina.

Francesc Diago publica una història dels comtes catalans.

22 bandolers són morts a la Conca d’Òdena i els seus caps s’exhibeixen al palau de la Diputació de Barcelona.

S’inicia la tendència de creixement de la població valenciana.

Es publica a Catalunya la Justificación jurídica de las contrafacciones que insta la Generalidad del Principado contra el Tribunal de la Capitanía General.

Alexandre de Cordelles traspassa la gestió del Col·legi de Cordelles als jesuïtes.

L’hebraista valencià Francesc Pérez Bayer impulsa un nou pla d’estudis per a la Universitat de València.

El virrei de València ordena la reparació de les muralles de Peníscola i hi fa construir el Portal Fosc.

La societat barcelonina Conferència Físico-Matemàtica Experimental esdevé Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts.

Una reial cèdula de Carles III imposa el castellà a les escoles de primeres i segones lletres.

Mor el gironí Josep Ullastre, autor d’una Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies.

S’instaura la festa de l’Àngel Custodi a Catalunya.

Baldiri Reixach publica les Instruccions per l’ensenyança de minyons, tractat pedagògic que s’inspira en les doctrines racionalistes de les escoles de Port-Royal i que propugna l’ensenyament en llengua vernacla.

Comença a editar-se una “Gazeta de Gerona”.

La plata reial destinada a Gènova torna a ésser interceptada per un bandoler català, en Barbeta.

Jaume Caresmar col·labora en la gestió del Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña, obra apadrinada per la Junta de Comerç de Barcelona. Publica, a més, Disertación histórica sobre la antigua población de Catalunya (Carta al Barón de La Linde).

Es crea la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona, per tal de potenciar la filatura local i el proveïment de les fàbriques del Principat.

Joan Baptista Vinyes és l’autor de la torre de Santa Caterina de València.

Comencen al Principat anys de grans penúries provocades per collites dolentes, plagues de llagosta, sequeres, bandositats i atacs pirates a la costa.

José Basilio de Aramburu ocupa la capitania general de Mallorca.

Arriba a Catalunya el nou virrei, el duc d’Alburquerque, disposat a adoptar mesures enèrgiques per a foragitar el bandidatge del Principat, fins i tot actuant contra les constitucions.

El notari valencià Carles Ros edita l’Spill, de Jaume Roig.

Es crea el bisbat d’Eivissa, dependent de la província eclesiàstica de Tarragona.

Els estaments valencians demanen a Montsó la creació d’una Junta de Contrafors.

El valencià Josep Antoni Valcàrcel comença a publicar Agricultura General, obra de difusió de les innovacions agronòmiques britàniques.

El rei de França introdueix la gabella de la sal a la Catalunya francesa.

Comença el virregnat a València de Germana de Foix i del seu segon marit, el marquès de Brandenburg.

Joan Ramis i Ramis publica Rosaura o el més constant amor.

El menorquí Joan Ramis i Ramis publica Arminda, tragèdia neoclàssica.

Revolta antifiscal i municipal a Vinaròs.

Apareix a València una traducció al castellà de l’obra de Vives Instrucción de la mujer cristiana.

Mor el pintor Francesc Ribalta.

Surt de Maó el primer vaixell menorquí amb destí a les Índies.

L’edició de les Constitucions de les Corts catalanes del 1599 inclou cinc capítols als quals s’oposava el Braç Reial.

La Confraria de Sant Jordi de Perpinyà admet els burgesos honrats.

S’aboleix el dret de bolla o impost sobre la producció i circulació de teixits de llana.

Els francesos comencen una etapa de contínues incursions a Catalunya.

Pesta a Catalunya, a València i a les Illes Balears.

Les autoritats franceses, que des de 1659 ocupaven els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, detenen els caps d’un complot ordit a Vilafranca del Conflent i desarticulen una conspiració que havia previst un aixecament armat arreu dels comtats catalans ultrapirinencs per expulsar del territori l’administració i l’exèrcit francès. El complot, conegut com Conspiració de Vilafranca de Conflent, estava liderat per Manuel Descatllar i Dessoler.

Maians edita els Avisos del Parnaso del sacerdot valencià J. B. Coratjà.

Es funda el Banc de la Ciutat de Barcelona per tal de posar fi al desgavell monetari provocat per l’especulació dels banquers privats, que acaparaven tota la moneda bona.

Es funda la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País.

L’austriacista Narcís Feliu de la Penya publica Anales de Catalunya. Pau Ignasi de Dalmases treballa, paral·lelament, en una inconclusa i inèdita Història general de Catalunya.

El navarrès Pedro Ángel Tarazona funda a Barcelona un efímer “Diario curioso, histórico, erudito, comercial, público y económico”.

El rei ordena l’expulsió dels moriscos del Principat.

Crisi de subsistències a Mallorca, mentre algunes poblacions de l’illa, com ara Felanitx, són atacades pels corsaris barbarescs.

Comencen les lluites de les faccions mallorquines de Canamunt i Canavall, que afecten la noblesa i els magistrats.