Cronologia dels Països Catalans i del món

El naturalista suec Carl Linné publica Systema Naturae.

A Espanya, primeres mesures de llibertat de comerç entre els ports peninsulars i les colònies antillanes.

Fi de la unió de Kalmar, que unia dinàsticament Dinamarca, Noruega i Suècia. Frederic de Holstein, nou rei de Dinamarca. A Suècia, inici de la dinastia Vasa amb Gustau I.

Signatura del primer pacte de família entre els Borbó d’Espanya i França.

Victòria de Carles V contra la Lliga d’Esmacalda a Mühlberg. Joan Frederic de Saxònia i Felip de Hesse són fets presoners.

La derrota dels turcs a Mohácz allibera Hongria dels musulmans. Venècia conquereix Atenes i en la campanya és destruïda l’Acròpolis.

Sebastià de Portugal mor a la batalla d’Alcázarquivir.

Publicació del tractat absolutista de l’eclesiàstic J. Bossuet, Politique tirée des propres paroles de l’Ecriture Sainte.

Es conclou la Universitat de Salamanca, amb façana representativa del plateresc castellà.

Fraccions contínues (Cataldi); fraccions decimals, taula d’interès compost, estàtica, hidrostàtica (Stevin)

El soldà Selim I conquereix Egipte.

Pel tractat d’Edimburg un consell de la noblesa assumeix el govern a Escòcia, fins al retorn de la reina Maria Estuard arran de la mort del seu marit, Francesc II de França, l’any 1561.

Càlcul, determinants, teorema multinomial, lògica simbòlica, notació, màquines de computar (Leibniz)

Enric VIII d’Anglaterra assumeix el títol de rei d’Irlanda.

Es funda la Real Academia de la Historia a Madrid.

Pel tractat de Borgonya Carles V reuneix les 17 províncies dels Països Baixos en el Districte Imperial Borgonyó i les posa sota el domini del rei de Castella i d’Aragó.

Mor Vivaldi a Viena.

E. Gibbon escriu la Història de la decadència i fallida de l’Imperi Romà.

Guillem d’Orange obliga Jaume II a fugir a França després de la Declaració dels drets a la Gloriosa Revolució, que proclama la superioritat del Parlament sobre el monarca.

El regiment d'infanteria de marina del capità Joan Baptista Basset format per 400 voluntaris catalans desembarca a Gibraltar i crea el cap de pont necessari per a la conquesta aliada del penyal. La platja on desembarquen els catalans, situada a la banda de llevant de la punta de Gibraltar, és anomenada des de llavors Catalan Bay (la badia catalana).

Mor Felip V; comença el regnat de Ferran VI.

Logaritmes (Jobst Bürgi), caiguda de cossos, pèndols, projectils, astronomia, telescopis, cicloide (Galileu)

Inici del regnat de Frederic Guillem I de Prússia.

Càlcul aplicat, formes indeterminades (L’Hôpital); astronomia, taules de mortalitat i assegurança de vida (Halley); corbes isòcrones, clotoide, espiral logarítmica, probabilitat (Jakob –i James, Jacques– Bernoulli); corbes, quadrats màgics, mapes (de la Hire); òptica, corbes, teoria d’equacions (Tschirnhausen)

Neix a Gant Carles d’Habsburg, el futur emperador Carles V.

Es prohibeix a Espanya la venda i importació de sedes i teles (indianes) orientals. La Casa de Contratación, i el monopoli colonial, es trasllada de Sevilla a Cadis.

La Butlla Libet ab inicio estén la Inquisició a tota l’església catòlica.

Guerra colonial anglo-espanyola.

Pau de l’Haia i restabliment del statu quo d’Utrecht: Felip V renuncia a Sicília i Sardenya a canvi dels ducats italians de Parma, Piacenza i Toscana.

Mor Eduard VI d’Anglaterra i el succeeix Maria Tudor, que inicia la restauració catòlica. Lord Northumberland s’aixeca contra Maria I i proclama reina Jane Grey.

Es publica La riquesa de les nacions d’Adam Smith, obra clau del liberalisme econòmic.

Colonitzadors holandesos (trek-boers) travessen el riu Orange i arrabassen terres dels bosquimans i hotentots.

El regiment d'infanteria de marina del capità Joan Baptista Basset format per 400 voluntaris catalans desembarca a Gibraltar i crea el cap de pont necessari per a la conquesta aliada del penyal. La platja on desembarquen els catalans, situada a la banda de llevant de la punta de Gibraltar, és anomenada des de llavors Catalan Bay (la badia catalana).

Pragmàtica de Carles III que aboleix la taxa del pa i estableix la lliure circulació del gra.

Joan Gay estrena L’òpera del mendicant, que inicia el gènere de l’òpera còmica.

S’instal·la a Madrid la Real Academia Española de la Lengua.

Inici de la Guerra dels Set Anys arran de la invasió de Saxònia per Frederic II de Prússia. L’Imperi, França i Rússia fan un front comú el monarca prussià. Britànics i francesos lliuren una guerra colonial paral·lela del Canadà fins a l’Índia.

Càlcul aplicat (Johan –i John, Jean– Bernoulli); geometria (Giovanni Ceva); òptica, geometria (David Gregory)

Felip V declara la guerra a l’emperador Carles VI d’Àustria i ocupa Sardenya.

S’inicia la guerra dels Camperols dirigits per Thomas Münzer a Alemanya.

Primers establiments d’anglesos, francesos i holandesos a les Índies Occidentals.

Pau de París, que posa fi a la guerra dels Set Anys: Espanya perd la Florida, obté la Louisiana francesa i recupera Cuba i Filipines; els britànics s’emparen de les colònies americanes franceses.

Rebel·lió dels moriscos de les Alpujarres.

Joan Josep d’Àustria provoca la caiguda de Nithard, substituït per Valenzuela.

A la Dieta Imperial d’Augsburg es proclama la llibertat religiosa a l’Imperi amb el lema cuius regio, eius religio.

Giambattista Vico publica el tractat Principi di una scienza nuova intorno alla commune natura delle nazioni.

Nicolau Maquiavel escriu El príncep.

Les tropes de Felip II vencen els francesos a Sant Quintí, arriben a les portes de Roma i obliguen el papa, aliat de França, a signar la pau.

Lluís XIV trasllada la cort a Versalles, palau d’estil clàssic francès dels arquitectes Louis Le Vau i Jules Hardouin-Mansart.

Les Corts de Valladolid reconeixen el rei Carles I al costat de la seva mare, Joana I. El nou monarca jura els privilegis castellans. Malgrat l’oposició dels castellans, Carles I nomena gran canceller el piemontès Mercurino de Gattinara.

Mor Alonso Berruguete, escultor i pintor manierista castellà.

Voltaire publica Diccionari filosòfic.

Continuen les guerres d’Itàlia. Pel tractat de Granada, Ferran II d’Aragó i Lluís XII de França es reparteixen el regne de Nàpols. Lluís XII s’apodera del ducat de Milà.

Guerra entre Espanya i el Marroc.

Lluís II de Bohèmia i Hongria és vençut pels turcs a Mohacz.

Mor Rembrandt, pintor del Barroc holandès.

Insurreccions de Masaniello a Nàpols i de Josep Alessio a Palerm (Sicília).

Feodor I succeeix Ivan IV a Rússia. Comencen les lluites entre els boiards per la regència.

Lavoisier formula el principi de conservació de la matèria.

S’inicia la crisi de la hisenda castellana. Es produeix la primera fallida de les finances de Felip II. Es generalitzen els juros. Les fallides s’aniran repetint fins al final de segle.

Enric IV de França és assassinat per un catòlic. Regència de Maria de Mèdici. El regnat de Lluís XIII està marcat per la política del cardenal Richelieu.

Ulrich Zwingli és nomenat predicador a la catedral de Zurich i comença la seva activitat reformadora.

Carles V acaba amb la insurrecció de Gant en defensa dels antics privilegis de la ciutat.

Desenvolupament en sèrie, geometria (Taylor)

Protestants anglesos emigren amb el Mayflower i comencen la colonització de Nova Anglaterra (Plymouth).

Pau de Westfàlia. Finalitza la guerra dels Trenta Anys i es reconeix la independència dels Països Baixos del nord.

Grotius redacta De iure belli ac pacis, fonament del dret internacional.

Rebel·lions camperoles a Silèsia.

Òptica, geometria (Leonardo da Vinci)

Els otomans comencen la seva expansió per l’imperi persa prenent el Kurdistan.

Signatura del tractat d’Utrecht entre Lluís XIV i els aliats. L’acord sanciona un reequilibrament entre les potències europees a costa del vell imperi de la branca espanyola dels Àustria.

Guerra colonial anglo-espanyola: l’Havana i Manila són ocupades pels britànics.

Gaspar de Guzmán y de Fonseca, comte-duc d’Olivares es retira del govern i és substituït per Luis de Haro.

Les potències aliades declaren la guerra als Borbons. Felip V combat per terres del nord d’Itàlia.

El Greco pinta El entierro del Conde Orgaz.

L’edicte de Fointainebleau de Francesc I ordena la persecució dels protestants a França.

Matemàtica actuarial, probabilitat, nombres complexos, fórmula de Stirling (De Moivre)

Després del conflicte entre el Justícia Major d’Aragó i la Inquisició, se celebren les Corts de Tarassona. Augmenta el poder reial a Aragó i disminueix el del Justícia Major i el de la Diputació.

Guerra colonial franco-britànica a la vall d’Ohio.

Arthur Young funda la revista “Annals of Agriculture”, òrgan de difusió de les innovacions agronòmiques.

Amb el tractat de Lisboa Carles II reconeix la independència de Portugal.

Caiguda i exili del marquès de Pombal a Portugal.

Assassinat Enric III de França, comença a regnar a França la casa de Borbó, amb Enric IV. S’inicia la lluita de França contra la Lliga Santa i la Monarquia Hispànica.

S’inicia la impressió de la Bíblia Políglota Complutense d’Alcalà d’Henares en caldeu, hebreu, grec i llatí.

Catòlics i protestants acaben amb els anabaptistes de Münster (Westfàlia), que hi havien implantat un domini social revolucionari.

Mor l’emperador Josep I d’Àustria, que és succeït per l’arxiduc Carles (VI) d’Àustria. Els temors de les potències davant l’hegemonia de la casa d’Àustria afavoreixen, de retop, la causa de Felip V de Borbó.

Tractat de Viena entre Felip V i Carles VI d’Àustria, inspirat per la comuna animadversió envers Gran Bretanya.

Moren Miguel de Cervantes, autor, entre d’altres, de Don Quijote de la Mancha i les Novelas Ejemplares, i William Shakespeare, dramaturg anglès autor d’obres com Hamlet, Otel·lo, Macbeth i El mercader de Venècia.

Mor Lluís XIII de França. El succeeix Lluís XIV, amb la regència d’Anna d’Àustria i el govern de Mazarí.

La mort d’August II, rei saxó de Polònia, desencadena la guerra de Successió polonesa, que reactiva la vella rivalitat entre els Àustria i els Borbó.

S’inicia l’explotació de les mines de plata del Perú i de Mèxic.

Tractat de Rastadt entre Lluís XIV i l’emperador Carles VI que sanciona la incorporació del regne de Nàpols, el ducat de Milà i els Països Baixos a l’Imperi.

Nicolau Copèrnic exposa la imatge heliocèntrica de l’Univers a De reuolutionibus orbium caelestium libri sex.

El filòsof Étienne Bonnot de Condillac publica el Traité des sensations.

Beaumarchais estrena Les noces de Fígaro.

A l’Índia, guerra anglo-maratha.

La guerra de Devolució finalitza amb la pau d’Aquisgrà. França rep dotze fortaleses a Flandes i retorna el Franc-Comtat a Espanya.

S’inicia la construcció del palau del Buen Retiro, de l’arquitecte Alonso Carbonell.

Corbes, perspectiva, trisecció aproximada, desenvolupaments de poliedres regulars (A. Dürer)

Represa de les hostilitats russo-otomanes al Caucas, la Crimea i el Danubi.

Carles III sanciona el repartiment de terres baldías y concejiles.

Defenestració de Praga. S’inicia la guerra dels Trenta Anys.

Henry Fielding escriu la novel·la Tom Jones.

Tropes espanyoles prenen Nàpols i proclamen Carles, fill de Felip V, rei de Nàpols.

Inici de geometria no euclidiana (Saccheri)

Signatura del tractat comercial anglo-portuguès de Methuen, i adhesió de Portugal a l’aliança antiborbònica.

El papa Climent VII corona l’emperador Carles V a Bolonya.

David Hume publica Tractat sobre la natura humana.

Les províncies catòliques dels Països Baixos, sota la sobirania de Felip II, constitueixen la unió d’Arrás. Les províncies protestants s’agrupen a la unió d’Utrecht i es declaren independents (1581).

Segona ocupació aliada de Madrid, i nova proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria, també efímera.

B. J. Feijoo escriu Teatro Crítico Universal.

Aritmètica (Jakob Köbel)

El pirata turc Barba-rossa conquereix Alger.

Felip II és reconegut rei de Portugal a les Corts de Thomar. El regne conservarà les seves antigues lleis.

Els jesuïtes són expulsats d’Espanya.

Teoria de nombres, màxims i mínims, probabilitat, geometria analítica (Fermat); mètode dels indivisibles (Cavalieri)

Derrota de l’Armada Invencible de Felip II.

Corbes planes, física (Maclaurin)

Amb la pau de Noyon entre Francesc I de França i Carles I de Castella i d’Aragó es reconeix el domini francès a Milà.

Rousseau escriu el Discurs sobre l’origen de la desigualtat humana.

Herder comença a publicar Idees sobre la filosofia de la història de la humanitat.

L’almirall genovès Andrea Dòria passa del servei de França al de l’emperador. Tractat comercial entre Carles V i la República de Gènova.

Renúncia formal de Felip V a la corona francesa.

Jean Bodin publica la seva teoria de la sobirania en els Six Livres de la République.