Cronologia dels Països Catalans i del món

Sigmund Freud publica Psicopatologia de la vida quotidiana.

Es funda l’Associació Wagneriana. Joaquim Pena en serà nomenat president, i Geroni Zanné bibliotecari i, més tard, vice-president.

Comencen les tasques del Diccionari Català-Valencià-Balear (1901-62), d’Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll i Casanovas.

Mor Francesc Pi i Margall.

Raimon Casellas publica Els sots feréstecs que és considerada la primera novel·la modernista. S’inicia l’anomenada “novel·la rural”.

Sorgeix la Sociedad Valenciana de Electricidad.

Té lloc el protocol de pau europeu amb la Xina que posa fi a la rebel·lió dels bòxers.

Joan Mir i Mir reuneix les diverses societats obreres menorquines en una Federació d’Obrers de Menorca.

Els Jocs Florals es celebren a Perpinyà davant la prohibició de fer-ho a Barcelona.

José Canalejas fa campanya a València ajudat per Vicente Blasco Ibáñez per tal d’atraure’s els sectors republicans.

Mor Bartomeu Robert i Yarzábal.

Cèsar Comas i Llaberia i Agustí Prió i Llaberia comuniquen les seves primeres investigacions sobre radiologia esteroscòpica.

Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) publica Drames rurals. El títol del llibre s’utilitza per a designar tot un gènere narratiu.

Alexandre de Riquer publica el seu primer llibre en vers Enyorances.

Enric Prat de la Riba, director de “La Veu de Catalunya”, és empresonat per la publicació d’un article.

Es crea a València, amb subvenció de l’Ajuntament, la Casa del Poble, primera d’Espanya.

Es constitueix la Federació de Societats Obreres de Balears.

Entre 1903 i 1905 Vicente Blasco Ibañez publica La Catedral, El intruso, La bodega i La horda. Són les novel·les anomenades socials.

Apareix la revista “Ilustració Catalana”, promoguda per Francesc Matheu. Va plegar el 1917 per motius econòmics.

Rodrigo Soriano encapçala una escissió al Partit Republicà de València que dirigeix Vicente Blasco Ibáñez.

L’escriptor mallorquí Joan Alcover adopta el català com a llengua de creació única.

Joan Maragall i Gorina publica L’elogi de la paraula, culminació de l’elaboració de la seva teoria poètica i de l’art.

Miquel dels Sants Oliver publica La literatura en Mallorca.

Se celebra a Barcelona el Primer Concurs Internacional de Tennis.

Es crea el laboratori d’histologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Es funda l’Associació de Lawn-Tennis de Barcelona, que tenia com a afiliats el Real Sportmen’s Club i el Valencia Lawn-Tennis Club.

Gabriel Alomar fa a l’Ateneu Barcelonès la conferència El Futurisme.

S’inaugura el primer tram del ferrocarril transsiberià.

Theodor Boveri reconeix els cromosomes del nucli de la cèl·lula com a portadors materials dels factors hereditaris.

Arthur Korn aconsegueix la telegrafia d’imatges.

La Barcelona Tramways C.L. traspassa el seu patrimoni a la companyia belga Les Tramways de Barcelone, Société Anonyme.

Víctor Català (Caterina Albert) publica Solitud.

Se celebra la primera exposició del grup de pintors francesos anomenats fauves.

Antoni Cuesta inicia les activitats cinematogràfiques a València.

L’empresa canadenca Barcelona Traction Light and Power Company Limited es fa càrrec de la gestió del tren de Sarrià.

Es crea el Comité Régional de Défense Viticole du Midi.

Josep Carner estrena les obres teatrals El comte Arnau, El miracle del Tallat i La Fustots, les dues primeres amb música d’Enric Morera i la darrera amb il·lustracions musicals de Schumann.

Apareix a Palma de Mallorca la revista “Migjorn”, introductora del noucentisme a l’illa.

Se celebra el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona.

Prudenci Bertrana publica Josafat.

S’inicia el procés a Francesc Ferrer i Guàrdia per l’atemptat a Alfons XIII i es clausura l’Escola Moderna.

Apareix a Barcelona la publicació “El Mundo Deportivo”.

Nova Zelanda es converteix en domini britànic.

El revolucionari i nacionalista Sun-Yat-sen anuncia un programa per a la seva República Democràtica Xinesa.

La revista “Nova València” aglutina nous escriptors lligats a les idees de Solidaritat Catalana: Daniel Martínez Ferrando, Miquel Duran i Tortajada, Salvador Guinot, etc.

El pare Gabriel Palau funda Acció Social Popular, que publica “Revista Social” i “El Social”.

Es crea la Compañía Valenciana de Cementos, que instal·la la seva factoria a Bunyol.

S’acaba la construcció de la Facultat de Medicina, que abandona l’Hospital de la Santa Creu i es trasllada a l’Hospital Clínic.

Es funda el Club Natació Barcelona, pioner de l’activitat aquàtica espanyola, sota els auspicis de Bernat Picornell i Richier; i el Club Esportiu Europa.

L’ajuntament de Mallorca es vincula a Solidaritat Catalana.

Neix el cubisme. Pablo Picasso pinta Les senyoretes del carrer d’Avinyó.

El nacionalista valencià Eduard Martínez Ferrando publica Solidaridad y Regionalismo.

S’inaugura el Palau de la Música Catalana de Barcelona, construcció iniciada el 1905 per Lluís Domènech i Muntaner i considerat un dels principals conjunts de l’art modernista català.

Es construeix la primera galeria de filmació barcelonina, que segueix un projecte de Fructuós Gelabert.

València Nova canvia el seu nom pel de Centre Regionalista Valentí. Desapareix el 1910.

Friedrich Meinecke publica Burgesia mundial i estat nacional.

A la premsa barcelonina apareixen articles d’escriptors que manifesten el caràcter d’espectacle ínfim del cinema, els seus efectes perjudicials respecte el teatre i el perill moral que suposava.

Alejandro Lerroux funda el Partit Radical.

A Gran Bretanya, Lloyd George presenta el seu “pressupost del poble” que imposa gravàmens als rics per pagar els serveis de seguretat social. Portà a una crisi constitucional amb la Cambra dels Lords.

Rússia i Bulgària signen un tractat secret d’aliança contra Àustria i Alemanya.

El teatre àcrata pràcticament desapareix a causa de la repressió.

Del 1906 al 1909 s’inauguren a Barcelona, entre d’altres, les següents sales de cinema: Sala Clavé, Poliorama, Sala Balmes, Kursaal, Cine Smart, Metropolitan, Cinemaway.

Joan Maragall i Gorina publica l’Oda nova a Barcelona, La ciutat del perdó i La iglésia cremada.

Es forma la primera coalició regionalista, coneguda per l’Espurna, de cara a les eleccions municipals a Palma de Mallorca. La coalició monàrquica fa fracassar l’intent.

La Federació d’Obrers de Menorca organitza una vaga general contra la guerra del Marroc.

Filippo Tommaso Marinetti publica el Manifest futurista.

A València s’urbanitza l’hort de Soguers. S’inicia la cessió de la Devesa i l’Albufera, que s’allarga fins el 1927.

Els carlins, comandats per Manuel Simé, esdevenen l’eix de la política catòlica a la ciutat de València.

L’Escola de Ceret esdevé fins el 1927 meca del cubisme.

El doctor Lluís Suñé i Molist organitza el Primer Congrés Espanyol de la Tuberculosi a Barcelona.

Entre 1910 i 1913 apareixen les primeres revistes barcelonines dedicades en la seva totalitat al cinema: “Arte y Cinematografía”, “Mundo Cinematográfico”, “La Vida Gráfica”.

Es reorganitza la Universitat Industrial.

Se celebra a Barcelona el V Congrés Internacional d’Electrologia i Radiologia.

Té lloc una revolució a Portugal on es derroca la dinastia Coburgo-Braganza, es proclama la República i s’introdueix el sufragi universal.

Es crea el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans. Celebra la seva primera temporada al Teatre Eldorado de la Plaça de Catalunya amb el propòsit de formar una companyia estable i estrenar les obres dels associats gairebé per torn. Té una vida curta.

Es crea la Societat Catalana d’Edicions.

Francesc Cambó pronuncia a Saragossa la conferència El regionalismo: factor de la restauración de España.

La Federació d’Obrers de Menorca és durament afectada per la crisi econòmica. Vuit-cent obrers han d’emigrar de l’illa.

Es reorganitza l’Institut d’Estudis Catalans i la seva biblioteca. S’hi crea la Secció Filològica.

Emiliano Zapata presenta a Mèxic el Plan de Ayala a favor d’una reforma agrària profunda.

Marcel·lí Domingo polititza el malestar social existent entre els camperols de Tivissa i de les terres de l’Ebre.

Es produeix un gran incendi en un cinema a Vila-Real (Castelló), on moren uns 70 espectadors i hi ha 200 ferits.

El senador radical de la Catalunya del Nord, Jules Pams (1835-1930), és candidat a l’elecció presidencial contra Raymond Poincaré.

Té lloc una exposició cubista a la Galeria Dalmau de Barcelona.

Apareix a València el primer número de la revista “Foc i Plana”.

Es constitueix la Federació Social Popular vinculada a l’Acció Social Popular.

La Diputació de Barcelona crea l’Escola d’Administració Pública.

Es descobreixen les sals potàssiques a Súria.

S’aprova a València el pla Aymamí Faura d’eixample de la ciutat. Es produeixen antagonismes generats per la modificació d’usos i concessió de llicències, que es repeteixen el 1921.

Es crea l’Estadi Olímpic Perpinyanès.

Es crea el Foment de la Sericicultura de la Indústria Sedera Valenciana amb l’objectiu d’impulsar el conreu de la morera.

Comença la producció tècnica de l’amoníac sintètic segons el procediment de Fritz Haber i Carl Bosch.

La Cambra dels Lords refusa el Tercer projecte d’autonomia irlandesa. Es forma un exèrcit protestant a Irlanda (voluntaris de l’Ulster) per ciutadans que s’oposen a l’autonomia. Perill de guerra civil.

Adrià Gual, que havia fundat el Teatre Íntim el 1898, esdevé primer director de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, dependent de la Mancomunitat de Catalunya.

Se celebra a València el Congrés Espanyol de Ginecologia i Pediatria.

Es crea l’Escola Elemental del Treball, que el 1922 es converteix en Escola del Treball.

Es funda la Federació Socialista de Balears, que es dissol el 1915.

Miquel A. Fargas i Roca presideix el I Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona.

S’introdueix l’escoltisme a Catalunya. L’any següent es federa amb els Exploradores de España.

Es publiquen les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, obra de Pompeu Fabra

Es constitueix la Federació Regional de Solidaritat Obrera (CNT) de Balears.

L’Institut d’Estudis Catalans crea per encàrrec de la diputació de Barcelona el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments.

Els Estats Units envaeixen Mèxic (Veracruz). Més tard es retiren d’acord amb el Tractat del Niàgara.

Arriben a França tropes angleses.

S’inicien les Escoles d’Estiu per a mestres.

La Federación de Sociedades Agrícolas de Levante s’integra a la Federación Nacional de Trabajadores del Campo.

L’ajuntament de Barcelona encarrega la revisió del traçat i dels enllaços laterals de la Via Laietana.

S’intenta la creació d’un Institut d’Habitació Popular a Barcelona. Es dissol el 1918.

La guerra mundial provoca la crisi de l’exportació de la taronja i d’altres productes agrícoles, en canvi augmenten molt les exportacions industrials.

Apareix “La Revista” de López Picó, que dura fins el 1936. Va ser una de les publicacions catalanes de més llarga durada.

S’inaugura l’Institut de Química Aplicada, creat per la Mancomunitat de Catalunya.

La Mancomunitat de Catalunya crea l’Escola Superior de Bibliotecàries.

Des d’aquest any la Mancomunitat s’encarrega del Servei de dements pobres. Per l’acord de traspàs de serveis el 1920 passa a encarregar-se també de tots els altres serveis de beneficència que abans exercien les diputacions catalanes.

Durant els Jocs Florals celebrats a València té lloc la ruptura definitiva entre valencianistes i ratpenatistes.

Els Estats Units compren les illes Verges (Antilles). Tropes nord-americanes desembarquen a Santo Domingo, República Dominicana, on es queden fins el 1924.

Henri Barbusse publica El foc, novel·la antibel·licista.

A la Catalunya del Nord neix el corrent pacifista que té com a portaveu la revista “Le Cri Catalan” impulsat pel socialista Joan Payra.

A Barcelona els ferrocarrils travessen el Tibidabo i arriben a les Planes i poc després a Sant Cugat. La societat ja havia adoptat el nom de Ferrocarrils de Catalunya S.A.

Joves universitaris mallorquins col·laboren en la fundació de l’associació La Nostra Parla, que tenia per àmbit els Països Catalans. N’és primer president l’arquitecte i urbanista mallorquí Guillem Forteza.

L’Institut d’Estudis Catalans encarrega la creació del Seminari-Laboratori de Pedagogia.

Neix Altos Hornos de Catalunya.

Es crea al port de Sagunt la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo.

Es funda l’Agrupació Socialista de Menorca. S’inicia el futur predomini del PSOE a l’illa.

S’inicia el projecte urbanístic de Darder a Barcelona centrat en la curvatura del traçat de la via C, per permetre un millor aprofitament del patrimoni monumental de la ciutat.