Cronologia dels Països Catalans i del món

Té lloc l’intent d’assalt de la caserna de les Drassanes a Barcelona per elements anarquistes.

Inici de l’ofensiva final sobre Catalunya.

Apareix el diari cenatista “Catalunya”.

Se celebra el darrer ple regional de la CNT a Granollers. Es clausura els seus afiliats i es prohibeix la “Soli”.

Es reorganitza l’Institut d’Estudis Catalans i la seva biblioteca. S’hi crea la Secció Filològica.

Se celebra el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona.

Les despulles de José Antonio Primo de Rivera són traslladades en forma de desfilada d’Alacant a El Escorial. 

La reunificació d’Acció Catalana i d’Acció Republicana de Catalunya dóna lloc al Partit Catalanista Republicà (PCR).

Neix la Unió de Rabassaires, que aviat assoleix 8.000 afiliats.

Es crea a Barcelona la Lliga Regionalista.

La Diputació de Barcelona crea l’Escola d’Administració Pública.

“Crida de Lleida”: Francesc Macià invita els dirigents del PCR a formar part de la coalició governamental.

Es dissol (21-22 d’abril) la Unió Federal Nacionalista Republicana. Neix el Partit Republicà Català.

La Joventut Valencianista i la Unió Valencianista Regional sotasignen una declaració valencianista, document important en la història del valencianisme polític.

Neixen l’Agrupació d’Escriptors Catalans, afiliada a la UGT i el Grup Sindical d’Escriptors Catalans, vinculat a la CNT.

Sigfrid Blasco-Ibáñez i altres dissidents del PURA funden Esquerra Valenciana, agrupació política autonomista i valencianista.

Al matí, forces de la Generalitat ocupen llocs estratègics de la ciutat de Barcelona; al vespre, Companys proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Maó i es Castell se solidaritzen amb la vaga de Barcelona. El general Batet proclama l’estat de guerra.

Es produeix (febrer-maig) el primer dels grans conflictes dels obrers traginers, amb tres morts.

S’inicia la publicació del “Diari de Tarragona” i el “Diari de Girona”.

Es destitueix la junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona perquè es nega a publicar el seu anuari exclusivament en castellà.

Comença a publicar-se, per iniciativa del dibuixant Feliu Elias (Apa), el setmanari “Papitu”, destinat a fer riure sense intencions polítiques.

Antoni Rovira i Virgili funda Esquerra Catalanista.

La unificació del Bloc Obrer i Camperol i de l’Esquerra Comunista dóna lloc al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM); Joaquím Maurín i Andreu Nin i Pérez en són els dirigents més destacats.

Esquerra Valenciana presenta un Avantprojecte d’Estatut de la Regió Valenciana.

Manuel Casanova Llopis funda a València la productora CIFESA (Compañía Industrial Films Española S.A.).

Miquel dels Sants Oliver publica La literatura en Mallorca.

Inici de l’ofensiva franquista sobre Catalunya.

Un decret de Francisco Franco deroga l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

El CEP aprova les Bases reguladoras de Incautación, Colectivización, Control e Industrias Libres y su Reglamento. Es constitueix el Consell d’Economia de València, independent del CEP.

El PSUC és admès com a secció catalana a la Internacional Comunista.

Assassinat dels germans Miquel i Josep Badia, d’Estat Català.

S’inicia una crisi al si de la Mancomunitat. S’hi consuma l’apartament d’Eugeni d’Ors com a director d’Instrucció Pública.

La Barcelona Tramways C.L. traspassa el seu patrimoni a la companyia belga Les Tramways de Barcelone, Société Anonyme.

S’inaugura la línia de tren Sarrià-Barcelona, que és la primera línia electrificada d’Espanya.

S’inagura l’Exposició Internacional de Barcelona, que romadrà oberta fins el 15 de gener.

A Mallorca apareix el diari “El Día”, creat per Joan March.

Les patrulles de control sorgiren pel juliol del 1936 amb funcions de policia per a garantir l’ordre revolucionari i estigueren majoritàriament dominades pels anarcosindicalistes. Per l’octubre del 1936 passaren a dependre del Comissariat d’Ordre Públic adscrit a la conselleria de Seguretat Interior.

Carles Pi i Sunyer publica La porta oberta.

Ressorgeix el moviment obrer a les Illes, després d’un buit entre el 1875 i 1910, i estableix contactes amb el moviment català.

Es constitueix a Barcelona l’Aliança Obrera, formada pel Bloc Obrer i Camperol (BOC), el PSOE, la UGT, la Unió Socialista de Catalunya (USC), la Federació Sindicalista Llibertària i la Unió de Rabassaires (UR).

El tramvia i el funicular del Tibidabo de Barcelona entren en funcionament i s’acaba d’urbanitzar l’avinguda del Tibidabo.

En les eleccions municipals, ERC és el partit més votat a Catalunya.

És sufocat a Menorca un complot militar contra el govern republicà.

Es produeix el primer triomf electoral catalanista a Barcelona en les eleccions dites “dels quatre presidents”.

Se subscriu un pacte entre la UGT i la CNT en pro de l’abaratiment del cost de la vida i contra l’estancament dels salaris.

Els diputats catalans d’esquerra es retiren del Parlament espanyol en ser anul·lada la Llei de Contractes de Conreu.

Estat Català-Força Separatista d’Extrema Esquerra esdevé Estat Català-Partit Proletari.

Suspensió de pagaments del Banc de Catalunya, que provocarà les suspensions de pagaments del Banc de Reus i el Banc de Tortosa.

Francesc Peris i Mencheta funda el “Diario de Valencia”.

L’ajuntament de Barcelona aprova un pla de construccions escolars. Es presenta el 1922.

S’inaugura a La Rambla la Sala Mercè de cinema. Es projecten dos films parlats: Mal de queixal i El telèfon, .dirigits per Adrià Gual. Presten la veu uns actors darrere la pantalla.

Es crea el Consell d’Investigació Pedagògica, que pel gener del 1916 canvia el nom pel de Consell de Pedagogia.

L’agricultura del País Valencià pateix una forta crisi.

La Lliga posa en marxa el cicle El pensament català davant el conflicte europeu.

Es crea la Federació Obrera Catalana, que intenta reorganitzar la Unió de Sindicats Lliures.

El Govern Civil de Barcelona prohibeix les representacions d’Els pastorets fora de l’àmbit familiar.

L’escriptor rossellonenc Josep Sebastià Pons publica Canta Perdiu.

La Generalitat crea la Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya per a finançar les empreses col·lectivitzades.

Se celebra (6-8 setembre) a Barcelona el congrés constitutiu de la Federació Regional de Solidaritat Obrera.

Es produeix una epidèmia de febre tifoidea.

Francesc Trabal i Benessat publica l’obra Vals.

Neix la Federación Española de Basquet-Ball, que tindrà la seva seu a Barcelona fins el 1935.

Es constitueix la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya.

J.M. Batista i Roca organitza els Minyons de Muntanya, que tenen un caràcter clarament nacionalista.

S’inicia la crisi econòmica de postguerra, que s’allarga fins l’any 1923.

Es forma un nou govern català, dirigit per Josep Tarradellas, del qual és exclòs el POUM per exigència del PSUC.

Des del Centre Excursionista de Catalunya, Delmir de Caralt promou la creació a Barcelona de la Unió Internacional de Cinema Amateur.

Es publica El problema agrari català, del dirigent rabassaire Amadeu Aragay i Davi.

Té lloc (agost-setembre) una revolta dels jornalers de l’arròs al País Valencià que s’estén per tota la Ribera Baixa.

Apareix a Barcelona el diari catòlic “El Matí”.

S’inicia a la Catalunya del Nord la campanya del Partit Comunista a favor d’André Marty coneguda com el mutin de la mer Noire, que dura fins el 1923.

L’Institut d’Estudis Catalans encarrega la creació del Seminari-Laboratori de Pedagogia.

Comença a publicar-se “Treball”, òrgan del PSUC.

El filòsof català Joaquim Carreras i Arnau inicia la publicació de l’obra Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV.

Prudenci Bertrana publica Josafat.

Es funda Acció Cultural Valenciana.

Constitució de la Federació Socialista Balear (FSB), que agrupa els socialistes de les Illes afiliats al PSOE; tindrà com a òrgan de premsa el setmanari “El Obrero Balear”.

Rafael Campalans és nomenat director de l’Escola del Treball.

Constitució oficial del CEP (Comitè Executiu Popular).

Es realitza una vaga d’obrers agrícoles a Xiva, Xest, Godelleta, Gestalgar i Utiel contra l’encariment de la vida. Del dia 19 al 22 es produeix a València i altres poblacions del país un moviment revolucionari. Es produeix la intervenció de l’exèrcit.

Es prohibeix d’ensenyar el català a les escoles.

Vaga general a Palma de Mallorca.

Apareix la “Hoja Oficial de Alicante”, publicada per la III Compañía de Radiodifusión y Propaganda en los Frentes.

Joan Payra (SFIO) és elegit diputat.

Comença a l’Ajuntament de València el II Congrés Internacional d’Escriptors.

Té lloc a Madrid l’atemptat contra Alfons XIII realitzat per Mateu Morral, professor de l’Escola Moderna.

Es crea l’Escola Elemental del Treball, que el 1922 es converteix en Escola del Treball.

Eduard Toldrà compon la música per a un cicle de sis cançons per a veu i orquestra, La rosa als llavis, de Salvat-Papasseit.

Mor Josep Torres i Bages.

Sagarra publica Vida privada.

Es crea a Barcelona el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria).

Es crea la Conselleria de Proveïments de la Generalitat, que procedirà, entre altres coses, a regular el racionament de productes bàsics.

Joan Pich i Pon, involucrat en l’escàndol de l’estraperlo, és substituït per Eduardo Alonso Alonso com a governador general de Catalunya.

Els camps de refugiats del Rosselló —Argelers, Sant Cebrià de Rosselló, el Barcarès, el Voló i d’altres— reben una allau de refugiats espanyols.

La revista “Taula” convoca a Castelló una assemblea d’escriptors valencians, en la qual s’accepten formalment les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.

Se celebra a Barcelona el Primer Concurs Internacional de Tennis.

Es funda l’entitat València Nova, de caràcter regionalista.

És afusellat a Burgos Manuel Carrasco i Formiguera.

Es decideix la constitució dels Consells Provincials de València, Castelló i Alacant, que substitueixen el CEP.

La UGT organitza (maig-novembre) una vaga general a Elx.

Es reorganitza la Universitat Industrial.

Se celebra el I Congrés de la Unió de Rabassaires, a Barcelona, presidit per Lluís Companys.

La línia de “L’Opinió” és derrotada al II Congrés d’ERC.

L’exèrcit franquista ocupa Tarragona.

La UGSOC es reincorpora a la UGT.

A Alcoi, col·lectivització de Papeleras Reunidas, SA.

El Parlament de Catalunya elegeix Lluís Companys president de la Generalitat.

Es funda l’Agrupació Valencianista Republicana, clàssic grup radical amb ala esquerra filosocialista.

Comença a editar-se a Barcelona el diari “Solidaridad Nacional”, òrgan de Falange.

El govern de la República es fa càrrec dels serveis d’Ordre Públic a Catalunya; es forma un nou govern català, compost per ERC, CNT, UR i UGT.

Es publica a Oriola la revista “El Gallo Crisis”.

S’inicia l’activitat parlamentària de Francesc Cambó.

Josep Maria de Sagarra i Castellarnau estrena L’hostal de la Glòria.

Guillem Graell i Moles publica La cuestión catalana, on critica el centralisme.

Té lloc a València la reunió d’una assemblea per tractar de la crisi econòmica causada per la manca d’exportacions agrícoles.

El Capità General Antonio Tovar proclama a València l’estat de guerra.

Se celebra el Congrés Socialista d’Estagel (Rosselló) on es crea una nova federació socialista del Partit Socialista Unificat francès, la secció francesa de la Internacional Obrera (SFIO).

Del 1910 al 1913 es construeixen a Barcelona les sales de cinema següents: Cine Ideal, Iris Park, Gran Salón Royal i Salón Cataluña.

Es funda, com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans i sota els auspicis d’Eduard Fontserè, la Societat Catalana de Geografia. El primer president n’és Pau Vila.

Es projecta la primera pel·lícula sonora a Barcelona, La canción de París Mancaven aparells adequats i només eren sonoritzats alguns fragments.

Es convoca el Concurs Internacional d’Avantprojectes d’Enllaç de la Zona de l’Eixample de Barcelona i els Pobles Agregats. El guanya el francès Léon Jaussely el 1905.

Es tributa a Barcelona un homenatge als intel·lectuals castellans que havien signat el manifest del 1924.

Té lloc la vaga de La Canadenca (companyia hidroelèctrica de Barcelona), una de les més importants del segle. És seguida (fins el març) de diverses vagues de solidaritat i acaba en vaga general.

Es constitueixen els Estudis Normals orientats per Alexandre Galí.