OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Cronologia dels Països Catalans i del món

Taula       Línia del temps       Calendari: Any | Mes
Mostrant 1 - 250 de 3091
Imatge Dates Esdeveniment Època històrica Àrea geogràfica Àrea temàtica
31 de desembre de 1999 Alliberats els ostatges de l’avió segrestat a l’Afganistan

Una setmana després d’apoderar-se del control de l’avió, els segrestadors de l’Airbus de la companyia Indian Airlines que estava retingut a l’aeroport de Kandahar accedeixen a posar en llibertat els 160 ostatges després que el Govern indi accepti deslliurar tres líders musulmans empresonats per a evitar un bany de sang. El mateix dia, els ostatges viatgen fins a Nova Delhi, mentre les autoritats afganeses autoritzen els segrestadors a marxar del país. L’episodi revifa les tensions entre els governs indi i pakistanès, ja que el primer acusa Islamabad d’estar darrere el segrest.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
31 de desembre de 1999 Celebració de l’arribada de l’any 2000

Les festes de celebració de cap d’any adquireixen un relleu especial a tot el món amb l’arribada de l’any 2000. A Barcelona destaquen el final del compte enrere que Comediants va començar el 26 de setembre a la Pedrera i l’espectacle l’Home del Mil·lenni, de la Fura dels Baus, a la plaça de Catalunya. El contrapunt de la festa són les expectatives sobre l’efecte 2000, és a dir, les possibles errades dels serveis que depenguin d’ordinadors que no puguin processar la data 1 de gener de 2000. A l’Estat espanyol s’han invertit 800.000 milions de pessetes per a adaptar-se a l’efecte 2000, i totes les grans empreses i serveis públics mobilitzen personal de reforç per fer front a qualsevol imprevist.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
31 de desembre de 1999 Borís Ieltsin dimiteix el càrrec de president de Rússia

El president rus, Borís Ieltsin, aprofita el missatge de cap d’any davant les càmeres de televisió per a comunicar la seva dimissió de la presidència de la Federació Russa. Ieltsin anuncia que ha firmat un decret en què confia els poders a l’actual primer ministre, Vladímir Putin, el qual assumirà la presidència fins el 26 de març de 2000, data en què se celebraran les eleccions presidencials que inicialment estaven previstes per al mes de juny.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
30 de desembre de 1999 Garzón dicta ordre de detenció contra 48 militars i policies argentins

El jutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón dicta ordre de detenció contra 48 alts càrrecs de la dictadura militar argentina, entre els quals hi ha el general Jorge Rafael Videla, l’exalmirall Emilio Massera i l’expresident de la Junta Militar de la dictadura Leopoldo Galtieri. Des d’ara, qualsevol de les 48 persones que consten en l’ordre de Garzón pot ser detinguda i extradida a Espanya per a ser jutjada pels delictes de terrorisme, genocidi i tortura.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
29 de desembre de 1999 Un petrolier provoca una marea negra a la mar de Màrmara

El temporal que ha afectat bona part d’Europa els darrers dies fa encallar un petrolier rus a la mar de Màrmara, davant mateix d’Istanbul. El vaixell es parteix per la meitat i provoca una marea negra que de moment afecta uns 6 km de costa. L’accident es produeix quan encara no s’ha pogut avaluar l’efecte de la marea negra originada el passat dia 12 per un altre petrolier a l’Atlàntic, prop de la costa de Bretanya.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
28 de desembre de 1999 Diverses allaus causen 12 morts a Àustria

La força del cicló Lothar, que diumenge va començar a afectar el centre d’Europa, provoca nombroses allaus al Tirol austríac amb un balanç de 12 morts. En una de les zones afectades, les allaus ja van causar una trentena de morts a principi d’any. A la resta de països afectats pel Lothar, el nombre de víctimes mortals arriba ja a 136.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
27 de desembre de 1999 Comença la celebració de l’Any Domènech i Montaner

El conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, presideix a Canet de Mar l’acte inaugural de la celebració de l’Any Domènech i Montaner, una commemoració conjunta dels ajuntaments de Canet de Mar, Reus i Barcelona del 150è aniversari del naixement de l’arquitecte modernista, que s’escau l’any 2000. Entre els actes previstos hi ha la creació d’una ruta cultural per a visitar el llegat arquitectònic de Domènech i Montaner.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
27 de desembre de 1999 Enfrontaments entre les comunitats musulmana i cristiana a les Moluques

Ambon, la capital de les Moluques, viu l’esclat d’un nou episodi de violència entre les comunitats musulmana i cristiana. Només a la capital moren una cinquantena de persones, xifra que arriba a 250 si es comptabilitzen els morts a l’arxipèlag la darrera setmana. L’exèrcit indonesi hi desplaça un batalló de més de 400 soldats, que assumeix el control d’Ambon mentre la comunitat cristiana demana la presència d’una força internacional. Al llarg de l’any, més de 900 persones han mort a les Moluques com a conseqüència dels enfrontaments interreligiosos.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
26 de desembre de 1999 El cicló Lothar provoca més de 60 morts al centre d’Europa

Una forta tempesta, amb vents de fins a 173 km/h, propis d’un cicló tropical, arrasa diversos països del centre d’Europa i hi provoca més de 60 morts. La majoria de víctimes són a França, amb 31 morts a l’àrea compresa entre la Normandia, la Bretanya i l’Illa de França, però també als länder del sud d’Alemanya (15 morts), Suïssa i Anglaterra. Posteriorment, el temporal es desplaça cap al sud i origina sis morts més, a Astúries i el País Basc.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
26 de desembre de 1999 El bàsquet català homenatja Joan Creus

El TDK Manresa i la selecció catalana de bàsquet s’enfronten al pavelló del Nou Congost de Manresa per a homenatjar l’exjugador del TDK i altres equips, Joan Creus, que es va retirar del bàsquet al final de la temporada passada. L’equip de Manresa guanya la selecció catalana per 91 a 79.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
25 de desembre de 1999 La NASA repara el telescopi Hubble

La nau Discovery completa amb èxit la missió de reparar el telescopi orbital Hubble. La Discovery va ser llançada a l’espai el dia 22, i els astronautes han treballat durant tres dies per a tornar a posar en funcionament el telescopi, que el passat mes de novembre va deixar d’enviar imatges a la Terra a causa d’una avaria. Després de substituir el sistema de computadores que feia funcionar el Hubble, els astronautes tornen a la Terra el dia 27, dos dies abans del que estava previst, per a evitar qualsevol possible complicació a causa de l’efecte 2000.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
24 de desembre de 1999 Militants islamistes segresten un avió indi

Cinc militants islamistes del Caixmir segresten un Airbus A-300 indi poc després d’haver-se enlairat de Kàtmandu amb destinació a Nova Delhi. Els segrestadors desvien l’aparell cap a Amrítsar (Índia), inici d’un periple que el porta als Emirats Àrabs, on deixen en llibertat 27 dels passatgers i evacuen un jove indi mort a ganivetades, i a Qandahar (Afganistan). Els segrestadors, fortament armats i amb explosius, exigeixen l’alliberament d’un líder religiós musulmà empresonat a l’Índia. A l’avió viatgen un matrimoni d’Eivissa i un altre de Mollerussa.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
24 de desembre de 1999 Joan Pau II inaugura el Jubileu 2000

El papa Joan Pau II acompleix el ritual d’obrir la Porta Santa de la basílica de Sant Pere, gest simbòlic per a iniciar la celebració del Jubileu o Any Sant 2000. La celebració es durà a terme amb 121 grans actes que s’organitzaran fins el 6 de gener de 2001. Es preveu que cada acte suposarà l’arribada d’almenys 300.000 pelegrins, i entre el 15 i el 20 d’agost del 2000, amb motiu del Jubileu de la Joventut, es creu que la xifra superarà el milió i mig de visitants.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
24 de desembre de 1999 Connexió de les estacions d’esquí de la Molina i la Masella

Entra en funcionament el telecabina Alp-2000, que enllaça les estacions d’esquí de la Molina i la Masella a través del puig d’Alp (2.500 m). La unió de les dues estacions ofereix als esquiadors gairebé 100 km de pistes. El telecabina, la construcció d’un nou aparcament, la millora de la xarxa de canons de neu i la creació d’un nou centre de serveis han costat 2.000 milions de pessetes. Els nous serveis s’inauguren el 30 de desembre amb la presència del president de la Generalitat, Jordi Pujol.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
23 de desembre de 1999 Quatre grups armats corsos declaren una treva indefinida

Les organitzacions FLNC-Canal Històric, el més important dels grups armats de Còrsega, Clandestinu, Fronte Ribeliu i FLNC del 5 de maig de 1996 anuncien un alto el foc indefinit i sense condicions. A més, les quatre organitzacions també donen a conèixer la seva fusió sota el nom de Front d’Alliberament Nacional Cors. L’anunci es fa 10 dies després que el primer ministre francès, Lionel Jospin, rebés al palau de Matignon els representants dels principals grups nacionalistes corsos.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
23 de desembre de 1999 La selecció catalana de futbol guanya la de Iugoslàvia per 1 a 0

La selecció catalana de futbol guanya la de Iugoslàvia per 1 a 0 (amb gol del valencianista Òscar) en un partit amistós disputat a l’Estadi de Montjuïc que s’emmarca en la campanya de reivindicació de seleccions esportives catalanes. Per als propers dies també estan previstos partits amistosos de les seleccions de bàsquet, hoquei patins i handbol. El partit atreu a Montjuïc prop de 40.000 espectadors, però és deslluït pels incidents protagonitzats per un petit sector del públic que protagonitza actes vandàlics.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
22 de desembre de 1999 Giuliano Amato presenta la composició del nou Govern italià

El Senat italià aprova la composició del nou Govern presentat pel primer ministre, Massimo D’Alema. La principal novetat del Govern, format per 25 ministeris, és la presència de ministres d’Els Demòcrates, la formació de Romano Prodi. Divendres passat, D’Alema havia posat el seu càrrec a disposició del president, Carlo Azeglio Ciampi, amb la intenció de reformar l’executiu del Govern de coalició de centreesquerra anomenat la “Nova Olivera”.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
22 de desembre de 1999 El Congrés dels Diputats aprova la Llei d’estrangeria

El Congrés dels Diputats aprova la redacció definitiva de la Llei d’estrangeria amb els vots de tots els grups parlamentaris excepte els del PP. El text de la llei és el mateix que s’havia aprovat per consens el 25 de novembre, tot i que posteriorment va ser objecte de nombroses esmenes al ple del Senat, on el PP té majoria absoluta. L’aprovació del text sense aquestes esmenes suposa la primera gran derrota parlamentària del PP al llarg de la legislatura. Aquest partit, però, adverteix que un dels punts de la propera campanya electoral serà la reforma de la llei.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
22 de desembre de 1999 Elx s’endú 43.000 milions de pessetes de la rifa de Nadal

El primer premi de la loteria de Nadal va a parar íntegrament a la ciutat valenciana d’Elx, que rep 43.500 milions de pessetes. Catalunya només recupera 3.000 dels 50.000 milions que havia invertit en loteria, amb Montblanc, el Vendrell i la Sénia com a poblacions més afavorides.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
22 de desembre de 1999 L’Audiència Nacional destitueix Jesús Gil com a president de l’Atlético de Madrid

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón ordena la destitució de Jesús Gil com a president de l’Atlético de Madrid i de tot el consell d’administració del club mentre duri la investigació en curs pels possibles delictes d’estafa i apropiació indeguda. L’acte implica l’embargament del club i el nomenament de l’administrador judicial Luis Manuel Rubí Blanc perquè es faci càrrec de l’Atlético.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
21 de desembre de 1999 La Guàrdia Civil intercepta una camioneta carregada amb 950 kg d’explosius

Agents de trànsit de la Guàrdia Civil detenen per atzar a Calataiud una furgoneta que havia comès una infracció i descobreixen que transportava 950 kg d’explosius. El conductor de la furgoneta, que va ser candidat d’EH a l’Ajuntament d’Harana (Àlaba) el 13 de juny, és arrestat. Segons el ministre de l’Interior, es tracta d’una furgoneta bomba que s’havia preparat perquè esclatés a Madrid els propers dies, el que hauria estat el primer atemptat des que ETA va anunciar la fi de la treva. L’endemà, la Guàrdia Civil localitza una segona furgoneta carregada d’explosius prop d’Alhama de Aragón (Saragossa).

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
20 de desembre de 1999 Arrestat a Banja Luka el responsable del setge de Sarajevo

Les forces internacionals de pau desplaçades a Bòsnia (SFOR) arresten a Banja Luka el general Stanislav Gali?, l’únic dels tres alts comandants serbobosnians inculpats per crims contra la humanitat pel Tribunal Internacional de l’Haia que encara era en llibertat. Gali?, considerat un dels principals responsables del setge de Sarajevo (1992-95), haurà de respondre davant el Tribunal de l’Haia de quatre càrrecs per delictes de crims contra la humanitat i de tres per crims de guerra.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
20 de desembre de 1999 “France Football” concedeix la Pilota d’Or a Rivaldo

El jugador brasiler del FC Barcelona Rivaldo Vítor Borba és guardonat per la revista francesa “France Football” amb la Pilota d’Or, premi que es concedeix al millor jugador de l’any d’un equip europeu. A més de conquerir el títol de Lliga amb el Barça, aquest any Rivaldo ha estat el jugador més destacat de la selecció brasilera, que es va proclamar campiona de la Copa Amèrica. Rivaldo és el cinquè jugador del Barça que rep aquest premi, després de L.Suárez, J.Cruyff, H.Stòixkov i Ronaldo.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
19 de desembre de 1999 Victòria del Kremlin en les eleccions legislatives de Rússia

Per primera vegada des de la caiguda de l’URSS, els partits comunistes perden la majoria a la Duma (cambra baixa del Parlament rus) en les eleccions legislatives celebrades a Rússia. Els comunistes aconsegueixen 111 dels 450 escons de la cambra. Unitat, la candidatura encapçalada per Serguei Xoigu i propera al primer ministre, Vladímir Putin, és la segona força amb més representació (76 escons) seguida de Pàtria-Tot Rússia, de l’exprimer ministre Ievgueni Primàkov. També resulten elegits 111 diputats no adscrits a cap partit, la meitat dels quals són considerats propers al Kremlin.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
19 de desembre de 1999 La Xina recupera la sobirania de Macau

El president xinès, Jiang Zemin, rep de mans del seu homòleg portuguès la sobirania de Macau, la darrera possessió europea a Àsia. Tal com es va fer amb Hong Kong l’1 de juliol de 1997, Macau tindrà dins la Xina l’estatus de regió especial administrativa segons el principi “un país, dos sistemes” per a fer compatibles les diferències entre els sistemes econòmics xinès i de Macau. Jiang aprofita l’acte per a reivindicar la reunificació de la Xina mitjançant la reincorporació de Taiwan.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
19 de desembre de 1999 S’inaugura a Tenerife la reserva de pingüins més gran del món

S’obre al públic, al municipi de Puerto de la Cruz (Tenerife), la reserva de pingüins més gran del món. Es tracta d’una àrea el·líptica de 800 m2 instal·lada al zoològic privat Loro Parque, propietat de Wolfgang Kiessling, que reprodueix l’hàbitat de l’Antàrtida i on viuen 151 espècies de pingüins subantàrtics i 23 d’una espècie subtropical. El parc ha costat 2.000 milions de pessetes i s’espera que rebi un milió i mig de visitants l’any.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
18 de desembre de 1999 El BBV i Argentaria ratifiquen la seva fusió

Els accionistes del Banco Bilbao Vizcaya i Argentaria ratifiquen el procés de fusió de les dues entitats en les juntes d’accionistes paral·leles celebrades, respectivament, a Bilbao i Madrid. El president del BBV, Emilio Ybarra, explica que en la fusió per absorció de les dues entitats el BBV tindrà el 72% de les accions del nou banc i esdevindrà així el segon grup financer espanyol i el desè d’Europa per volum d’actius. També es fan públiques les negociacions amb l’entitat Unicredito Italiano amb vista a una fusió l’any 2002.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
18 de desembre de 1999 Ferida en un atemptat la presidenta de Sri Lanka

La presidenta de Sri Lanka, Chandrika Kumaratunga, és ferida per l’explosió d’una bomba davant l’Ajuntament de Colombo. L’atemptat, obra d’una dona que portava la bomba, provoca la mort de 15 persones. L’endemà Kumaratunga ha de ser intervinguda d’un ull, però pot reprendre la seva participació en la campanya de les eleccions presidencials de diumenge, en què és reelegida per a ocupar el càrrec durant sis anys més.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
17 de desembre de 1999 Celebració a Palma de la Nit de la Cultura

Se celebra a Palma la Nit de la Cultura, la festa en què l’Obra Cultural Balear lliura els premis 31 de Desembre a les persones i entitats que han destacat per la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes. Entre els guardonats hi ha l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, la pedagoga Maria Ferret, l’exhibidor cinematogràfic Joan Salom i el farmacèutic de Sa Pobla Antoni Torrents. Gregori Mir guanya el premi Miquel dels Sants Oliver pel llibre Correspondència de Joan Mascaró. A més del president balear, Francesc Antich, assisteix a la Nit de la Cultura el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
17 de desembre de 1999 Acord a Alemanya per a indemnitzar les víctimes del nazisme

El president alemany, Johannes Rau, i el canceller, Gerhard Schröder, signen a Berlín el compromís definitiu que permetrà indemnitzar les persones que durant el III Reich van ser obligades a treballar en règim d’esclavitud per a diferents empreses alemanyes. L’Estat es farà càrrec de la meitat de la indemnització (5.000 milions de marcs), i els 5.000 milions restants, els cobriran les empreses implicades, com Daimler-Chrysler, Siemens o Volkswagen. Les indemnitzacions beneficiaran uns 2 milions de persones.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
17 de desembre de 1999 Francesc Frutos, designat cap de llista d’IU

La direcció col·legiada d’Izquierda Unida designa Francesc Frutos com a cap de llista de la coalició en les properes eleccions generals, previstes per al març del 2000. El nomenament de Frutos es produeix arran de la renúncia de Julio Anguita, que dijous va ser sotmès a una operació de triple bypass que aconsella la seva retirada de l’activitat política. Frutos és el secretari general del PCE des que, ara fa un any, va substituir Anguita en el càrrec.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
17 de desembre de 1999 Una gata dóna a llum una gata salvatge d’una espècie en perill d’extinció

Un equip de científics de l’Institut Audubon de Nova Orleans informa de l’èxit d’un mètode per a recuperar espècies en perill d’extinció. Es tracta del naixement de la gata Jazz, concebuda in vitro amb l’esperma i els òvuls de gats africans salvatges, una espècie en perill de desaparèixer, l’embrió de la qual es va transferir a l’úter d’una gata domèstica per al seu desenvolupament normal. Jazz va néixer a començament de mes.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
16 de desembre de 1999 La Cubana presenta al CCCB “Equipatge per al 2000”

El grup de teatre La Cubana presenta al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Equipatge per al 2000, una proposta a mig camí entre el muntatge teatral i una exposició, amb el pas del temps com a fil conductor. L’espectacle es representarà cada hora, des de les cinc de la tarda fins a les onze del vespre, per a grups de 50 persones com a màxim. Equipatge per al 2000 es podrà veure al CCCB fins al mes de març.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
16 de desembre de 1999 Presentació de l’associació Força Blaugrana

Es presenta a Barcelona Força Blaugrana, una associació formada per socis del Futbol Club Barcelona, la majoria vinculats a importants empreses catalanes, amb l’objectiu de debatre el model que ha de seguir l’organització del Barça. El portaveu de Força Blaugrana, que es defineix com una plataforma d’idees però no d’oposició a l’actual junta directiva del club, és l’economista Carles Tusquets.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
15 de desembre de 1999 Constitució del Consell Provisional Administratiu de Kosovo

Bernard Kouchner, cap de la missió civil de l’ONU a Kosovo (UNMIK), presideix a Priština la constitució del Consell Provisional Administratiu de Kosovo, l’organisme de govern de la província. El Consell està format per quatre membres de la UNMIK i quatre kosovars (tres albanesos i un serbi). Kouchner, el màxim responsable d’aquest organisme, té el dret de vetar-ne les decisions.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
15 de desembre de 1999 El Congrés dels Diputats ratifica la Carta Europea de les Llengües Minoritàries

La comissió d’afers estrangers del Congrés dels Diputats aprova per unanimitat el projecte de llei de ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. La Carta obliga a defensar totes les llengües que es parlen a l’Estat, tant les que són oficials a les diferents comunitats autònomes com les d’àmbit més reduït, com ara l’aranès.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
15 de desembre de 1999 L’Audiència de Barcelona anul·la una condemna a l’industrial Puigneró

La secció cinquena de l’Audiència de Barcelona declara nul el judici celebrat el passat mes de maig, en què va condemnar l’industrial Josep Puigneró a quatre anys de presó per delicte ecològic. Segons l’Audiència, la causa s’havia d’haver acumulat a una sentència anterior pel mateix delicte d’abocaments contaminants que havia estat dictada el 1995. Aquesta sentència confirma l’actual situació de llibertat de Puigneró, encara que l’industrial té pendents dos judicis més per delicte ecològic.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
15 de desembre de 1999 José María Mendiluce, nomenat president de Greenpeace Internacional

La junta directiva de Greenpeace Internacional elegeix l’eurodiputat espanyol José María Mendiluce com a nou president d’aquesta organització ecologista. Mendiluce, que actualment és diputat al Parlament Europeu pel PSOE, substituirà l’actual presidenta, la britànica Cornelia Durrant.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
15 de desembre de 1999 Oriol Bohigas abandona la presidència del Grup 62

L’arquitecte Oriol Bohigas dimiteix els càrrecs de president i conseller delegat del Grup 62. Bohigas, de 74 anys, i que era al capdavant del consell d’administració des de en feia 25, justifica la seva decisió com una necessitat per a rejovenir el grup, que comprèn Edicions 62, Empúries, Península i Muchnik. La renúncia de Bohigas, que seguirà al consell d’administració en qualitat d’accionista, es produeix pocs dies després de la dimissió del director general del grup, Oriol Castanys. El 23 de desembre l’editorial tanca la crisi amb el nomenament de Josep Maria Castellet com a nou president del Grup 62.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
15 de desembre de 1999 Veneçuela aprova el projecte de Constitució de Chávez

El 71% dels veneçolans que exerceixen el seu dret de vot aprova el projecte de Constitució elaborat per l’Assemblea Nacional Constituent sota les directrius del president del país, Hugo Chávez. La participació en el referèndum és només del 46% dels ciutadans, fet que en gran part cal atribuir a les pluges torrencials que pateix el país durant la jornada electoral i els dies següents, en què l’aiguat adquireix dimensions catastròfiques. L’estimació del nombre de víctimes supera els 20.000 morts, i el mateix Govern reconeix la impossibilitat de fer-ne un recompte fiable.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
14 de desembre de 1999 Cerimònia de traspàs de la titularitat del canal de Panamà

Se celebra a Panamà la cerimònia oficial del traspàs de la titularitat del canal dels Estats Units al Govern panameny. L’acte era previst per al 31 de desembre, dia en què es fa efectiu el traspàs, però s’ha avançat per a facilitar la presència de mandataris estrangers, per la qual cosa l’absència del president nord-americà, Bill Clinton, genera malestar entre les autoritats panamenyes. Els signants del traspàs són la presidenta de Panamà, Mireya Moscoso, i l’expresident dels EUA Jimmy Carter.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
14 de desembre de 1999 L’escriptor xilè Jorge Edwards és guardonat amb el premi Cervantes

El ministre espanyol d’Educació i Cultura, Mariano Rajoy, anuncia la concessió del premi Cervantes a l’escriptor xilè Jorge Edwards. El jurat recalca la qualitat literària d’Edwards, contra les suspicàcies dels qui veuen el premi com una manera d’intentar acostar les relacions entre Xile i Espanya, deteriorades pel cas Pinochet. Edwards, nascut el 1931 i autor d’obres com El origen del mundo, és un dels representants més destacats de la generació del boom de la literatura llatinoamericana i, com molts dels seus membres va residir un temps a Barcelona.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
14 de desembre de 1999 Es constitueix a Elx l’Arxiu de la Memòria de la Transició

Es presenta a Elx l’Arxiu de la Memòria de la Transició, un important fons documental sobre el període de la transició a la democràcia, propietat de la Fundació Ausiàs March, que serà gestionat pel Centre Cultural de Sant Josep d’Elx sota la supervisió de les universitats de València i Alacant. L’Arxiu disposa d’un fons de 300.000 documents i revistes d’arreu dels Països Catalans, que han estat catalogats pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
13 de desembre de 1999 Girona estrena un vol regular amb Madrid

La companyia aèria Air Nostrum posa en marxa una línia regular directa entre els aeroports de Girona i Madrid. La línia efectuarà dos vols diaris en cada sentit de dilluns a divendres, l’un al matí i l’altre a la tarda. El dissabte només hi haurà un vol des de Girona cap a Madrid, al matí, i el diumenge, un des de Madrid cap a Girona, al vespre. La línia s’ha creat gràcies a un conveni entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i la Diputació de Girona.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
13 de desembre de 1999 Reunió de Lionel Jospin amb els líders nacionalistes corsos

El primer ministre francès, Lionel Jospin, i cinc ministres del seu Govern es reuneixen al palau de Matignon amb 28 dels principals líders corsos per a buscar una solució al problema dels atemptats terroristes, que s’han intensificat els darrers dies. És la primera vegada que un grup tan important de líders corsos és rebut a Matignon. Un dels assistents a la trobada és el cap de Corsica Nazione, Jean-Guy Talamoni.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
13 de desembre de 1999 Comença el judici pel cas Lasa-Zabala

Comencen a l’Audiència Nacional les sessions del judici pel presumpte segrest, tortures i assassinat dels membres d’ETA José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala a la caserna de la Guàrdia Civil d’Intxaurrondo (Sant Sebastià), l’any 1983. Entre els inculpats hi ha el general Enrique Rodríguez Galindo i l’excap de Seguretat de l’Estat Rafael Vera. El judici comença amb incidents, ja que l’exguàrdia civil Felipe Bayo, també imputat i alhora el principal testimoni del cas, compareix sedat, fet que obliga a ajornar la sessió per l’endemà, que comencen els interrogatoris.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
12 de desembre de 1999 Eleccions comunals a Andorra

L’equilibri entre les dues principals forces polítiques marca el desenvolupament de les eleccions comunals a les set parròquies d’Andorra. A la capital, Andorra la Vella, s’imposa la candidata de Coalició pel Progrés, Conxita Mora, mentre a la segona parròquia en importància, les Escaldes i Engordany, la guanyadora és Lydia Magallón, del Partit Liberal. En tots dos casos, el resultat suposa la reelecció de les candidates. La participació global és del 77,8% del cens electoral.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
12 de desembre de 1999 Naufragi d’un petrolier davant la costa de Bretanya

Un petrolier amb bandera de Malta que transportava 30.000 tones de fuel naufraga davant la costa de Bretanya, a uns 100 km de Brest. Tot i que el vaixell es parteix per la meitat, cap dels 26 tripulants de la nau no resulta ferit. Els dies següents, la marea negra causada per la càrrega del petrolier es desplaça cap a la costa bretona, en una àrea on el turisme i la pesca tenen un gran pes econòmic. El 26 de setembre, més de 300 km de costa ja són afectats per la marea negra.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
12 de desembre de 1999 El COI reforma les seves estructures

El Comitè Olímpic Internacional clou a Lausana la 110a sessió extraordinària d’aquest organisme, en què s’han aprovat un important nombre de modificacions del seu funcionament. Pel que fa a la seva composició, es limita el mandat del president del COI a vuit anys, renovables quatre anys més, i es fixa en 70 anys l’edat màxima dels membres del Comitè. També s’aprova un nou reglament per a elegir les seus olímpiques, que, entre altres coses, prohibeix als membres del COI de viatjar a les ciutats candidates a organitzar uns jocs.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
12 de desembre de 1999 TVC dedica la Marató als trasplantaments

Com és habitual uns quants dies abans de Nadal, Televisió de Catalunya dedica tota la programació diària a una marató per recaptar fons per a programes d’investigació mèdics. La Marató d’enguany, destinada als trasplantaments, assoleix una recaptació rècord de 750 milions de pessetes, una quantitat que encara es pot incrementar perquè s’accepten donatius fins a mitjan gener del 2000.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
11 de desembre de 1999 Finalitza a Hèlsinki la reunió del Consell Europeu

Es clou a Hèlsinki la cimera del Consell Europeu que posa fi a la presidència semestral de Finlàndia de la UE. Entre les principals mesures de la reunió de caps d’Estat i de Govern europeus destaca l’aprovació de la llista de països candidats a incorporar-se a la Unió (Eslovàquia, Lituània, Letònia, Romania i Malta), així com l’acceptació de la candidatura de Turquia, després que el primer ministre turc, Bülent Ecevit, es compromet a treballar per aconseguir la supressió de la pena de mort. També s’aprova crear una força militar d’intervenció ràpida europea de 50.000 soldats.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
11 de desembre de 1999 35 morts en un accident aeri a les Açores

Un avió de la línia aèria de les illes Açores (SATA) s’estavellla contra el Pico de la Esperanza, a l’illa São Jorge, i causa la mort dels seus 35 ocupants (31 passatgers i quatre membres de la tripulació). L’aparell és un dels tres de què disposa la companyia SATA per als vols entre les nou illes de l’arxipèlag. L’accident s’atribueix a les condicions de pèssima visibilitat al lloc del sinistre a causa de la boira i la pluja.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
11 de desembre de 1999 Emili Teixidor guanya el premi Sant Jordi

Se celebra al Pavelló Nou de Lleida la Nit de Santa Llúcia, la festa literària més destacada del món cultural català. L’escriptor Emili Teixidor és guardonat amb el premi Sant Jordi de novel·la per l’obra El Llibre de les Mosques. Pel que fa als altres premis més rellevants, Pep Rosanes guanya el Carles Riba de poesia amb Les torres del silenci, i Cèlia Sànchez, el Mercè Rodoreda de contes amb El tacte de l’ametlla.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
10 de desembre de 1999 Europa llança el telescopi espacial XMM

L’Agència Espacial Europea (ESA) llança a l’espai des de la base de Kourou (Guaiana Francesa) el telescopi XMM, el més gran que fins ara ha posat en òrbita. Aquest llançament és el primer vol comercial del coet europeu Ariane 5, que ja ha realitzat tres llançaments de prova, el primer dels quals va haver de ser destruït segons després d’enlairar-se, el 4 de juny de 1997. La missió de l’XMM està programada per a dos anys de durada, que es poden prorrogar vuit anys més.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
10 de desembre de 1999 Cerimònia de lliurament dels premis Nobel

Els reis de Suècia, Carles Gustau XVI i Sílvia, fan el lliurament dels premis Nobel 1999 en una cerimònia celebrada a la Sala de Concerts d’Estocolm. Unes quantes hores abans, l’organització Metges Sense Fronteres (MSF) rep de mans dels reis de Noruega, Harald V i Sònia, el premi Nobel de la pau. En el discurs d’acceptació, el president del consell internacional de MSF, el canadenc James Orbinski, aprofita l’acte per fer una crida a Rússia perquè posi fi als bombardeigs sobre Grozni, la capital de Txetxènia.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
9 de desembre de 1999 Els esportistes Charles Barkley i Mick Doohan anuncien la seva retirada

El pivot de bàsquet nord-americà Charles Barkley, de 36 anys, arran d’una greu lesió patida durant un partit disputat a Filadèlfia, anuncia en acabar el partit el final de la seva carrera esportiva. Considerat un dels grans de la història de l’NBA, Barkley va ser medalla d’or amb els EUA als Jocs Olímpics de Barcelona i de Los Angeles. L’endemà, el motociclista australià Mick Doohan, cinc cops campió del món de 500 cc (1994-98), anuncia també la retirada a causa de les lesions provocades per una caiguda, al mes de maig, al circuit de Jerez.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
8 de desembre de 1999 Rússia i Bielorússia signen un nou tractat d’unió

El president de Rússia, Borís Ieltsin, i el de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, signen a Moscou un pacte de confederació entre els dos estats per a compartir la política econòmica i de defensa. És el quart tractat d’unió entre Rússia i Bielorússia dels darrers quatre anys, i s’ha tancat el mateix dia que l’any 1991, els presidents de Bielorússia i Ucraïna van signar l’acord de creació de la Comunitat d’Estats Independents.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
8 de desembre de 1999 Anul·lada la condemna contra Pasqual Tirach

El Tribunal de Cassació de París anul·la la sentència imposada contra el professor de català Pasqual Tirach per haver publicat en dos diaris una falsa esquela del prefecte de la Catalunya del Nord, Bernard Bonnet, quan aquest va deixar el càrrec, l’1 de març de 1998. Segons el tribunal, Tirach no va cometre cap infracció penal i, per tant, no haurà de pagar la forta multa que li va ser imposada.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
8 de desembre de 1999 Ericsson i Microsoft promouran l’Internet mòbil

L’empresa informàtica nord-americana Microsoft i la sueca Ericsson, especialitzada en la fabricació d’equips de telecomunicacions i informàtics, signen a Estocolm una aliança per a promoure Internet des de la telefonia mòbil. Les dues empreses crearan una companyia a la capital sueca per a construir un model estàndard d’Internet mòbil que utilitzarà el sistema WAP, elaborat per Microsoft.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
7 de desembre de 1999 Els acusats del cas Lockerbie compareixen davant el tribunal

Abdel Basset Ali al-Megrahi i Al-Amin Khalifa Fhimah, els dos ciutadans libis acusats de ser els autors de l’atemptat contra un avió de la Pan Am que el 1988 va esclatar sobre Lockerbie (Escòcia), compareixen per primera vegada davant el tribunal de la base militar de Camp Zeist (Utrecht). Es tracta de la compareixença preliminar d’un cas que durant 10 anys ha provocat l’aïllament internacional de Líbia i que va entrar en via de solució a l’abril passat, quan Trípoli va lliurar els acusats a la justícia internacional. Les sessions del judici començaran al febrer del 2000.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
6 de desembre de 1999 Accidents mortals en diferents ciutats europees

Una explosió de gas enfonsa un edifici d’apartaments a Dijon i provoca la mort d’11 persones que eren a l’interior de casa seva. L’accident s’afegeix a dos sinistres més que es produeixen en poques hores de diferència. El primer s’origina a la ciutat russa de Zernograd, on s’ensorra un bloc de quatre plantes, presumptament a causa d’una filtració d’aigua, i causa la mort d’almenys 10 persones. L’altre accident es va produir ahir a la localitat suïssa d’Innsbruck, amb el balanç de cinc persones mortes a causa d’una allau humana entre els espectadors que assistien a una exhibició de snowboard.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
5 de desembre de 1999 Austràlia guanya l’edició número 100 de la Copa Davis de tennis

L’equip australià de tennis supera per 3 a 2 el de França en la final de la Copa Davis, que s’ha disputat a Niça. Malgrat l’absència del seu millor jugador, Patrick Rafter, per una lesió, Austràlia venç gràcies a les dues victòries de Mark Philippoussis en individuals i al punt aconseguit en dobles per Mark Woodforde i Todd Woodbridge. És la 27a vegada que Austràlia obté la Copa Davis (la darrera, fa 13 anys), una competició que aquest any celebra el centenari de la seva 1a edició.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
4 de desembre de 1999 Lliurament dels premis de l’Acadèmia Europea de Cinema

Se celebra a Berlín la cerimònia de lliurament dels premis de l’Acadèmia Europea de Cinema. La gran guanyadora és la pel·lícula de Pedro Almodóvar Todo sobre mi madre, que rep els premis a la millor pel·lícula, a la millor actriu (Cecilia Roth) i al millor director. El premi al millor documental és per a Buenavista Social Club, de Wim Wenders. L’Acadèmia concedeix premis honorífics a Ennio Morricone i a Roman Polanski pel conjunt de la seva carrera, i a Antonio Banderas com a promotor del cinema europeu i per la direcció del seu primer film, Crazy in Alabama.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
4 de desembre de 1999 Fracàs de la cimera de Seattle

El director de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), Mike Moore, dóna per acabada la reunió ministerial de l’OMC, celebrada a Seattle (EUA), sense que s’hagi tancat cap acord sobre els temes plantejats. Convocada pel president Bill Clinton per a iniciar un nou cicle de negociacions sobre la liberalització del comerç mundial, la cimera ha topat amb la negativa dels països en via de desenvolupament a acceptar el programa elaborat pels EUA, Europa i el Japó, que vinculava la liberalització al respecte dels drets laborals. Un segon gran tema de discrepàncies ha estat la pressió dels EUA perquè Europa redueixi les subvencions agrícoles.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
3 de desembre de 1999 L’exèrcit rus mata una cinquantena de civils a Txetxènia

Una unitat de soldats de l’exèrcit rus metralla un comboi de refugiats txetxens prop de la ciutat de Goiti, al sud de la capital de Txetxènia, Grozni. L’atac causa la mort d’una cinquantena de civils, gairebé tots els que viatjaven en un autobús. El mateix dia, l’exèrcit rus pren el control de la ciutat d’Argun, i l’endemà aconsegueix completar el setge sobre Grozni, una ciutat que pateix un intens bombardeig des de fa dies.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
3 de desembre de 1999 Mobilitzacions al País Basc perquè ETA mantingui la treva

Milers de bascos es concentren en silenci davant les institucions de les principals ciutats del País Basc sota el lema oficial “Necessitem la pau”, per a demanar a ETA que no compleixi el seu anunci de posar fi a la treva. Per primera vegada, Euskal Herritarrok participa en els actes de rebuig a la lluita armada, tot i que ho fa amb les seves pròpies pancartes, en què vincula la fi de la violència a l’acostament dels presos d’ETA al País Basc i a l’aprofundiment del procés de reconstrucció nacional basc.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
3 de desembre de 1999 La NASA perd contacte amb la Mars Polar Lander

La base de Pasadena de l’agència espacial nord-americana NASA perd la comunicació amb la nau Mars Polar Lander quan aquesta anava a aterrar sobre la superfície de Mart. La nau formava part d’un ambiciós projecte científic, el qual, fins i tot, tenia previst d’instal·lar micròfons al planeta roig per tal de conèixer el so real a la superfície marciana. El fracàs suposa un contratemps important per a la NASA, que al passat mes de setembre ja va perdre una de les naus enviades a Mart.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
2 de desembre de 1999 L’empresa CASA s’integra a l’empresa europea de defensa EADS

La companyia espanyola Construcciones Aeronáuticas SA (CASA) signa el seu ingrés a l’Empresa Europea Aeroespacial i de Defensa (EADS), la societat d’enginyeria militar més gran d’Europa. L’acord a què s’ha arribat preveu que EADS invertirà a Espanya 61.700 milions de pessetes els pròxims dos anys per tal d’ampliar la factoria de Sevilla on es construirà l’avió de transport A-400M. Per la seva part, CASA incrementarà el 10% la seva participació en el programa Airbus.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
1 de desembre de 1999 La revista “Nature” publica el codi genètic d’un cromosoma humà

La revista “Nature” publica els resultats d’una investigació de científics nord-americans, britànics i japonesos que han aconseguit desxifrar el codi genètic d’un cromosoma humà per primera vegada. Es tracta del cromosoma 22, el segon més petit de les 23 parelles de cromosomes que hi ha als nuclis de les cèl·lules humanes, el mapa del qual té 33 milions de parelles de bases que es relacionen amb 35 malalties i síndromes com la sordesa, l’esquizofrènia, alguns càncers i patologies cardíaques.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
1 de desembre de 1999 La UNESCO declara Eivissa Patrimoni de la Humanitat

En una reunió celebrada a Marràqueix, el comitè del patrimoni mundial de la UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat el nucli antic de la ciutat d’Eivissa, conegut per Dalt Vila. El comitè també accepta la incorporació al Patrimoni del nucli antic de San Cristóbal de la Laguna, la localitat més antiga de Tenerife. Fins ara, el Patrimoni de la Humanitat consta de 582 monuments i espais naturals, 28 dels quals són a Espanya, de 140 estats.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
1 de desembre de 1999 Reobertura de la Royal Opera House de Londres

La reina Elisabet II presideix la gala de reinauguració de la Royal Opera House de Londres, al Covent Garden. El teatre ha estat tancat durant dos anys i mig per a ser sotmès a una rigorosa restauració, que ha costat 55.000 milions de pessetes. Entre les actuacions artístiques de la vetllada d’inauguració destaca la intervenció del Royal Ballet, que tindrà la seu al Covent Garden.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
30 de novembre de 1999 Comença a Seattle la Ronda del Mil·lenni de l’OMC

Els enfrontaments entre la policia i uns 50.000 manifestants que protesten contra els efectes de la globalització econòmica i en defensa del medi ambient i els drets humans impedeixen la normal celebració, a Seattle (Washington, EUA), de la sessió inaugural de la conferència de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). L’alcalde de la ciutat, Paul Schell, declara l’estat d’emergència i imposa el toc de queda a partir de les 7 del vespre per tal que a partir de demà els delegats de 135 estats puguin començar les negociacions de l’OMC de l’anomenada Ronda del Mil·lenni.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
30 de novembre de 1999 La policia mexicana troba dues fosses comunes amb més de 120 persones

La policia mexicana localitza més de 120 persones enterrades en dues fosses comunes en dos ranxos de Ciudad Juárez, a la frontera amb Texas, localitat que és un dels centres de distribució de droga cap als Estats Units. La troballa s’ha fet gràcies a un informador de l’FBI, i els cadàvers corresponen a víctimes dels narcotraficants. Dades sense confirmar informen que entre les víctimes hi ha almenys 22 nord-americans i que s’han detingut vuit persones.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
29 de novembre de 1999 Jordi Villacampa, president del Club Joventut de Badalona

El consell d’administració del Joventut de Badalona elegeix l’exjugador Jordi Villacampa com a nou president de l’entitat. Villacampa, que des del passat mes d’agost ja ocupava la vicepresidència del club, substitueix Genís Llamas, que havia presentat la dimissió per motius personals.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
29 de novembre de 1999 Entra en funcionament el pont mòbil del port de Tarragona

S’obre a la circulació, a Tarragona, el pont mòbil que uneix els molls de Reus i Lleida per sobre del mar, una nova via que evitarà el pas d’un miler de camions diaris pel barri portuari del Serrallo. El pont té una llargada de 196 metres, 60 dels quals es poden obrir per a deixar pas als vaixells. L’obra es va inaugurar el passat dia 5 amb un espectacle a càrrec del grup teatral Comediants.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
29 de novembre de 1999 Constitució del Govern d’Irlanda del Nord

El Parlament de Belfast aprova la composició del primer Govern autònom d’Irlanda del Nord, que presideix el protestant David Trimble. El Govern està format per ministres del Sinn Féin (Ensenyament i Sanitat) i dels moderats Partit Unionista de l’Ulster (UUP) i Partit Socialdemòcrata i Laborista (SLDP). També hi ha dos ministres del radical Partit Unionista Democràtic, que dirigeix Ian Paisley. El nou Govern entra en funcionament el 2 de desembre, després de la ratificació del traspàs de competències per part de la Gran Bretanya.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
29 de novembre de 1999 Jordi Pujol, investit com a president de la Generalitat

El president del Parlament, Joan Rigol, investeix Jordi Pujol per a un nou mandat com a president de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment, Pujol anuncia la composició del nou Govern de la Generalitat, format per 14 departaments, amb 11 consellers de CDC i tres d’UDC. Destaca la continuïtat d’Artur Mas al Departament de Finances i el nomenament de Josep Antoni Duran i Lleida com a conseller de Governació i Relacions Institucionals.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
29 de novembre de 1999 Inauguració de l’exposició del Centenari del Barça

El mateix dia en què es compleixen 100 anys de la fundació del club, s’inaugura a Barcelona l’exposició “Cent anys de passió blaugrana”, la mostra que tanca els actes de celebració del Centenari del Futbol Club Barcelona. L’exposició, que estarà oberta fins al juny del 2000, ha estat organitzada per la Fundació “la Caixa” i té l’interès afegit de recuperar la fàbrica modernista Casaramona, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que ha estat rehabilitada com a espai cultural per la Fundació “la Caixa”.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
28 de novembre de 1999 ETA dóna per acabada la treva

L’organització basca ETA anuncia mitjançant un comunicat al diari “Gara” que a partir del 3 de desembre donarà per acabada la treva que mantenia des del setembre del 1998. ETA acusa el Govern espanyol d’haver bloquejat el procés de pau, i el president del PNB, Xabier Arzalluz, i EA d’haver trencat els acords que van afavorir l’alto el foc.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
28 de novembre de 1999 Pete Sampras guanya la final del Masters

El tennista nord-americà Pete Sampras derrota el seu compatriota Andre Agassi en la final del Masters de tennis. Sampras s’imposa per 6-1, 7-5 i 6-4 i guanya el seu cinquè títol del Masters, una fita que només havia aconseguit Ivan Lendl. Pel que fa al conjunt de la seva carrera, representa el 61è títol de l’ATP. És l’última vegada que el torneig es juga a Hannover, que ha acollit el Masters els darrers 10 anys, ja que el 2000 es traslladarà a Lisboa.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
27 de novembre de 1999 Rita Barberà, reelegida com a presidenta de la FEMP

L’alcaldessa de València, Rita Barberà (PP), és reelegida com a presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, en el congrés d’aquest organisme organitzat a Madrid durant el cap de setmana. D’altra banda, a Barcelona se celebra l’assemblea de l’Associació Catalana de Municipis, que elegeix com a presidenta l’alcaldessa de Santa Cristina d’Aro, Pilar Blasco (CiU), la qual substitueix en el càrrec Josep Grau, alcalde de Mollerussa i president de la Diputació de Lleida.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
27 de novembre de 1999 20 morts en el naufragi d’un transbordador a Noruega

20 persones moren a la mar del Nord en enfonsar-se un transbordador que feia el trajecte entre les ciutats noruegues de Stavanger i Bergen. El transbordador, en funcionament des del passat mes d’agost i dotat de tots els moderns avenços en aquest tipus de vaixell, es desvia de la seva ruta, per raons desconegudes, i s’enfonsa després de xocar amb uns farallons. En el vaixell només viatjaven 89 persones, tot i que tenia capacitat per a més de 300.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
27 de novembre de 1999 Reobertura de la basílica de Sant Francesc d’Assís, dos anys després del terratrèmol

El president italià, Carlo Azeglio Ciampi, i el secretari de la Santa Seu, el cardenal Sodano, inauguren a Assís la restauració de la basílica de Sant Francesc, que va ser parcialment destruïda per un terratrèmol al setembre del 1997. Bona part del temple ha estat tancat des d’aleshores per a restaurar les pintures al fresc de Cimabue i de Giotto di Bondone, que només parcialment han pogut ser retornades al seu emplaçament original.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
27 de novembre de 1999 Comiat de “La extraña pareja” al Palau Sant Jordi

Joan Pera i Paco Morán representen per darrera vegada a Barcelona l’obra teatral de Neil Simon La extraña pareja, que durant cinc anys han interpretat al barceloní teatre Borrás. Per al comiat de l’obra, els dos actors han escollit el Palau Sant Jordi, on actuen davant de 14.113 persones, una xifra que els permetrà entrar en el llibre Guiness dels rècords pel que fa a espectadors d’una funció teatral.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
26 de novembre de 1999 Acaba la instrucció judicial sobre l’ús dels fons reservats del Ministeri de l’Interior

El jutge instructor del cas sobre l’ús dels fons reservats del Ministeri de l’Interior sota el Govern socialista presenta les conclusions a la fiscalia anticorrupció. El fiscal demana set anys de presó per a l’exministre José Barrionuevo, deu per al també exministre José Luis Corcuera i vuit per a l’exsecretari d’Estat per a la Seguretat Rafael Vera, pel delicte continuat de malversació de fons. També són imputats en el cas altres membres de l’antiga cúpula del ministeri, com Luis Roldán i Julián Sancristóbal.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
25 de novembre de 1999 Creació d’un santuari per a balenes i dofins a la Mediterrània

Els ministres de Medi Ambient d’Itàlia, França i Mònaco signen a Roma un tractat pel qual es crea una àrea protegida per a balenes i dofins a la Mediterrània. La zona, de 84.000 m2, comprèn la Costa Blava francesa, la costa de Ligúria i les illes de Còrsega i Sardenya, on els països signants es comprometen a coordinar la vigilància, a disminuir els abocaments i a impulsar campanyes d’investigació i d’educació ambiental sobre els cetacis. En l’elaboració del tractat ha participat l’organització conservacionista WWF/Adena.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
25 de novembre de 1999 Prop de 300 persones moren en un naufragi a la Xina

Gairebé 300 persones moren a la Xina en el naufragi d’un vaixell de passatgers, provocat pel mal temps, prop del port de Yantai, a la província de Shandong. Únicament han pogut ser rescatats amb vida 20 dels 312 passatgers que anaven en el vaixell, i només s’han localitzat els cossos de 118 persones. És la pitjor catàstrofe marítima de la història de la Xina.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
25 de novembre de 1999 Itàlia aprova la llei de les llengües minoritàries

El ple del Senat d’Itàlia aprova la llei que vetllarà per la tutela de les llengües minoritàries que parlen un total d’1.600.000 italians. L’anomenada “llei sobre les dotze llengües minoritàries” protegirà l’albanès, el català, l’alemany, el grec, l’eslovè, el croat, el francoprovençal, el furlà, el ladí, l’occità i el sard, que es podran fer servir en àmbits com les escoles (fins a nivell mitjà), els consells comunals i les assemblees provincials.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
25 de novembre de 1999 El Congrés dels Diputats aprova la nova Llei d’estrangeria

El Congrés dels Diputats aprova el text de la nova Llei d’estrangeria amb els vots de tots els grups parlamentaris excepte el PP. Aquest partit anuncia que si no aconsegueix introduir un seguit d’esmenes al text en el tràmit del Senat, on disposa de majoria absoluta, bloquejarà la seva aprovació definitiva. El PP vol retocar sobretot els articles on es parla dels drets dels immigrants i dels requisits que hauran de complir els il·legals per a regularitzar la seva situació.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
24 de novembre de 1999 L’Institut d’Estudis Catalans inaugura una seu a Perpinyà

El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Manuel Castellet, inaugura a Perpinyà la primera delegació d’aquest organisme fora del Principat. El nou centre ha estat possible gràcies a un conveni amb la Universitat de Perpinyà, la primera universitat francesa que reconeix oficialment l’IEC com a acadèmia de la llengua. Un dels primers objectius de la delegació és fer una enquesta sociolingüística de la Catalunya del Nord.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
23 de novembre de 1999 Protesta per la construcció d’una mesquita a Natzaret

Els patriarques de les esglésies catòlica, ortodoxa i grega i el custodi de Terra Santa ordenen que avui i demà siguin tancats els llocs sagrats d’aquestes religions a Israel i Cisjordània com a protesta per l’acte de col·locació de la primera pedra d’una mesquita situada davant la basílica de l’Anunciació de Natzaret. El Govern israelià va concedir el permís per a construir la mesquita al Moviment Islàmic d’Israel.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
22 de novembre de 1999 Assassinat a Algèria un dirigent del FIS

Abdelkader Hachani, el tercer màxim dirigent del Front Islàmic de Salvació, és assassinat a trets a Alger. La desaparició de Hachani pot suposar un greu trasbals per al procés de pau a Algèria, ja que era una de les veus moderades del FIS i, a més, tenia un paper clau en les negociacions pel fet de ser en llibertat, a diferència dels altres dos màxims dirigents del grup, Abassi Madani, que és en arrest domiciliari, i Ali Belhadj, que compleix una pena de presó de 12 anys.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
22 de novembre de 1999 El Tribunal Suprem refusa imputar Felipe González pel cas GAL

Els 13 magistrats del Tribunal Suprem decideixen per unanimitat refusar la imputació de l’expresident del Govern espanyol Felipe González pel cas GAL. Divendres passat, el jutge Baltasar Garzón va sol·licitar al Tribunal Suprem la possibilitat de jutjar González com a màxim responsable dels GAL, una petició que ha estat desestimada per manca d’indicis de culpabilitat.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
22 de novembre de 1999 El GIL s’integra de nou al govern de Melilla

Els set diputats del GIL a l’Ajuntament de Melilla signen l’acord segons el qual s’incorporen a l’equip de govern de la ciutat, que actualment presideix Mustafá Aberchan. Els diputats del GIL formaran part del govern de Coalició per Melilla, d’Aberchan, i el Partit Independent, d’Enrique Palacios, i ocuparan les regidories de Cultura, Seguretat, Obres Públiques i Desenvolupament Autonòmic i una vicepresidència. L’entrada del GIL al govern provoca la marxa del PSOE de l’equip de govern, que es fa oficial dilluns que ve.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
21 de novembre de 1999 Canonització de nou religiosos salesians

Joan Pau II canonitza nou religiosos dels Germans de les Escoles Cristianes, institució més coneguda com La Salle. Entre els canonitzats hi ha Jaume Hilari, nom de religió de Manuel Barbal i Cosan, que va ser condemnat a mort l’any 1937 a Tarragona, i un grup de religiosos morts l’any 1934 a Turón (Astúries). A la cerimònia assisteixen 3.000 pelegrins catalans, entre els quals l’arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez i Sistachs, i el bisbe d’Urgell, Joan Martí i Alanis.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
21 de novembre de 1999 Florència acull la primera cimera de líders socialdemòcrates

La ciutat italiana de Florència acull la primera reunió dels principals dirigents de partits socialdemòcrates d’Europa, els Estats Units i el Brasil. A la cimera assisteixen Bill Clinton, Tony Blair, Massimo D’Alema, Lionel Jospin, Gerhard Schröder i Fernando Henrique Cardoso, entre d’altres, que parlen de la necessitat de donar respostes als problemes que presenten les noves tecnologies i la creixent globalització. La reunió es tanca sense un acord concret, però amb el compromís de repetir de manera periòdica la trobada.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
21 de novembre de 1999 La tennista nord-americana Lindsay Davenport guanya la final del Masters

La tennista nord-americana Lindsay Davenport guanya la suïssa Martina Hingis en la final del torneig Masters femení, disputada al Madison Square Garden de Nova York. Davenport supera Hingis per 6-4 i 6-2 i d’aquesta manera aconsegueix el seu primer títol del Masters, després d’haver perdut en dues ocasions la final, el 1994 davant Gabriela Sabatini i l’any passat contra Hingis.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
20 de novembre de 1999 Carlos Garaikoetxea renuncia la presidència d’EA

El president d’Eusko Alkartasuna, Carlos Garaikoetxea, anuncia en el cinquè congrés de la formació, celebrat durant el cap de setmana a Pamplona, que deixa la direcció del partit. Per a succeir Garaikoetxea, EA designa la diputada navarresa Begoña Errazti, que obté el vot del 63% dels delegats del partit. Carlos Garaikoetxea, però, continua com a portaveu d’Eusko Alkartasuna al Parlament de Vitòria.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
19 de novembre de 1999 Pelé, elegit el millor futbolista del segle

El brasiler Nelson Arantes do Nascimento, “Pelé”, és elegit com el millor futbolista del segle per un jurat internacional presidit per Joan Antoni Samaranch. En un acte que se celebra a l’Òpera de Viena, també són premiats com a millors esportistes en la seva disciplina Carl Lewis (atletisme), Nadia Comaneci (gimnàstica), Muhammad Ali (esports de lluita), Alain Prost (esports de motor), Michael Jordan (bàsquet) i Steffi Graf (tennis), entre d’altres.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
18 de novembre de 1999 Cimera de l’OSCE a Istanbul

El president rus, Borís Ieltsin, accepta una intervenció internacional al Caucas per a assolir una solució política del conflicte amb les diferents repúbliques de la zona, en especial de Txetxènia, segons es recull en la declaració final de la cimera de l’OSCE celebrada a Ankara (Turquia). Al marge de la reunió, els presidents de Turquia, Azerbaidjan, Geòrgia i Turkmenistan signen l’acord que permetrà la construcció d’un gasoducte entre la mar Càspia i la Mediterrània sense passar per territori rus.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
18 de novembre de 1999 Pluja de Leònids

L’Organització Internacional de Meteors quantifica en 5.000 meteors per hora la pluja de Leònids que es pot contemplar durant la nit del 18 al 19 de novembre. El fenomen, habitual cada any, ha tingut en aquesta ocasió una de les intensitats més altes del segle, ja que en els 20 minuts de més activitat la mitjana és de 6.000 a 7.000 Leònids per hora. La pluja d’estels es pot veure amb nitidesa des de Catalunya, excepte en algunes àrees cobertes per núvols.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
17 de novembre de 1999 La UAB estrena seu a la ciutat de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona inaugura la seva primera dependència a la ciutat de Barcelona. Es tracta d’un centre de formació avançada en ciències de la salut i de la vida situat a la Casa de Convalescència, un edifici del conjunt modernista de l’Hospital de Sant Pau. La UAB preveu ampliar la seva presència a Barcelona els propers anys amb l’anomenat Campus de Llevant, que s’instal·larà a Diagonal Mar, en els terrenys que acolliran el Fòrum Universal de les Cultures del 2004.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
16 de novembre de 1999 Les Corts Valencianes declaren el 2000 l’Any dels Borja

El ple de les Corts Valencianes aprova per unanimitat la proposta de declarar el 2000 l’Any dels Borja per a commemorar el 500 aniversari del jubileu que va proclamar el papa Alexandre VI. Aquesta celebració servirà per a estudiar i difondre el paper d’aquesta nissaga valenciana en la història. La decisió de les Corts insta la Generalitat Valenciana a assumir la celebració conjuntament amb els ajuntaments de Xàtiva, Gandia i Canals. Una de les primeres mesures adoptades és la restauració de la sala capitular del monestir de Valldigna.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
16 de novembre de 1999 Jordi Pujol, reelegit president de la Generalitat de Catalunya

El Parlament de Cataluna elegeix Jordi Pujol com a president de la Generalitat per a un nou mandat, el sisè des del 1980. En la sessió d’investidura, el candidat de Convergència i Unió obté els vots dels diputats del seu grup (56) i del Partit Popular (12), i l’abstenció dels 12 diputats d’ERC permet la seva elecció en la primera votació per majoria absoluta. Els diputats de PSC-Ciutadans pel Canvi (52) i IC-Verds (3) voten en contra de la candidatura.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
15 de novembre de 1999 L’Havana acull la IX Cimera Iberoamericana

La capital de Cuba acull fins dimarts la IX Cimera Iberoamericana de caps d’Estat i de Govern d’Espanya i l’Amèrica Llatina. Tot i els gestos de la resta de caps d’Estat, la majoria dels quals han mantingut durant la cimera entrevistes amb grups dissidents, el president cubà, Fidel Castro, reafirma en el seu discurs final la voluntat de no introduir canvis en el sistema polític de l’illa. D’altra banda, la reunió ha permès la primera visita a Cuba dels reis d’Espanya, Joan Carles i Sofia, i del president del Govern espanyol, José María Aznar.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
15 de novembre de 1999 Acord comercial entre els Estats Units i la Xina

Els Estats Units i la Xina arriben a un acord bilateral per a posar fi a les disputes econòmiques entre tots dos països. La Xina es compromet a fer diverses concessions, entre les quals rebaixar els drets duaners del 22 al 17%, eliminar les subvencions a l’exportació, permetre l’accés d’empreses nord-americanes en empreses de banca, assegurances i telecomunicacions xineses i doblar el nombre de pel·lícules nord-americanes que s’estrenaran als cinemes del país. La Xina podrà ingressar a l’Organització Mundial del Comerç si arriba a un acord similar amb la Unió Europea.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
14 de novembre de 1999 Primer acte del Centenari del RCE Espanyol

El Reial Club Esportiu Espanyol comença els actes del Centenari de la seva fundació amb una festa a l’Estadi de Montjuïc, davant 53.000 persones que omplen el recinte. A la llotja presidencial, al costat del president de l’entitat, Daniel Sánchez Llibre, assisteixen a l’acte el príncep Felip de Borbó i el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. Després de la cerimònia inaugural del Centenari, l’Espanyol s’imposa a la selecció d’Argentina per 2 a 0 en partit amistós.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
14 de novembre de 1999 Lennox Lewis, campió del món dels pesos pesants de boxa

Se celebra a Las Vegas (Nevada) un combat de boxa de pesos pesants entre el campió de l’Associació Mundial de Boxa i del Consell Mundial, Lennox Lewis, i el de la Federació Internacional de Boxa, Evander Holyfield. El combat és una repetició del que es va fer el 13 de març a Nova York, i que va acabar en combat nul. En aquesta ocasió, Lewis s’imposa per punts i unifica els diferents títols mundials de la màxima categoria.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
13 de novembre de 1999 Inundacions a la Catalunya del Nord i Occitània

Pluges torrencials, de més de 200 l/m2, afecten la Catalunya del Nord i alguns departaments d’Occitània. El temporal provoca les pitjors inundacions en aquesta àrea des dels anys seixanta, i hi deixa 27 persones mortes, totes elles arrossegades per l’aigua, a més de tres desapareguts. Del total de les víctimes, 19 s’han produït al departament d’Aude i tres a la Catalunya del Nord. Les autoritats desplacen a la zona 2.000 membres de Protecció Civil per ajudar els damnificats.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
12 de novembre de 1999 Accident d’un avió amb personal de l’ONU a Kosovo

Un avió del Programa Mundial d’Aliments, un organisme de l’ONU, s’estavella en una àrea de muntanya al nord de la ciutat de Mitrovica, a Kosovo, mentre feia el trajecte entre Roma i Priština. L’accident, que s’atribueix a la intensa boira del lloc, causa la mort dels 24 ocupants de l’avió, entre els quals hi havia dos policies i un guàrdia civil espanyols adscrits a la missió de l’ONU en aquell territori.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
12 de novembre de 1999 Nou terratrèmol a Turquia

Un terratrèmol de 7,2 graus en l’escala de Richter torna a sacsejar l’àrea de Turquia que va patir un sisme al mes d’agost. El balanç de víctimes del nou terratrèmol és de prop de 400 morts. La zona més afectada és la província de Dolu i la ciutat de Düzce. Izmit, la capital de la regió, també pateix greus desperfectes.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
11 de novembre de 1999 S’inaugura a Barcelona l’exposició “Temps de ràdio”

S’obre al públic al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’exposició “Temps de ràdio”, una mostra sobre el 75è aniversari de la primera emissora radiofònica de l’Estat espanyol, Ràdio Barcelona. L’exposició, que es podrà visitar fins al febrer del 2000, ha estat dirigida per Joan Ollé, i s’estructura en 41 escenaris on s’escolten documents sonors. A la sala dedicada als informatius, diverses emissores de ràdio oferiran programes en directe mentre l’exposició estigui oberta.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
11 de novembre de 1999 Més de 60 morts en ensorrar-se una casa a Itàlia

Un bloc d’habitatges de sis plantes s’enfonsa a la localitat italiana de Foggia (Pulla) i causa la mort d’una seixantena de persones mentre dormien. Algunes hores després, tècnics de l’Institut de Sismologia de Foggia localitzen un moviment de terres sota l’edifici que podria haver estat la causa de la tragèdia. Només 11 persones que eren a l’interior de la casa en el moment de produir-se l’accident poden ser rescatades amb vida.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
10 de novembre de 1999 L’exèrcit israelià evacua una colònia jueva a Cisjordània

Soldats israelians desallotgen per la força l’assentament jueu de Javat Maon, al sud d’Hebron (Cisjordània), a la zona on el Govern d’Ehud Barak va pactar la retirada amb els palestins. Després d’haver evacuat sense problemes els altres assentaments, Barak ordena personalment la intervenció militar davant la resistència dels colons. Aquesta primera actuació de l’exèrcit contra un assentament jueu des del 1982 s’escau el mateix dia que el Govern aprova la transferència d’un 5% més de Cisjordània als palestins.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
10 de novembre de 1999 Dos quadres de Picasso, venuts per més de 7.000 milions de pessetes

La casa de subhastes Sotheby’s, de Nova York, ven el quadre de Pablo Picasso Dona asseguda en un jardí, un retrat de Dora Maar del 1938, per 7.840 milions de pessetes, el preu més alt que mai s’ha pagat per una obra d’aquest pintor. Ahir, a la mateixa ciutat, Christie’s va adjudicar per 7.425 milions de pessetes una altra obra de l’artista malagueny, Nu en una butaca negra (1932).

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
9 de novembre de 1999 El portuguès António Guterres, elegit president de la Internacional Socialista

El primer ministre portuguès, António Guterres, és elegit president de la Internacional Socialista en el XXI Congrés d’aquesta organització, que se celebra a París. Guterres ocupa el càrrec en substitució del francès Pierre Mauroy, elegit el 1992. Entre els candidats a ocupar les 20 vicepresidències de la IS hi ha l’espanyol Joaquín Almunia, el britànic Tony Blair, l’alemany Gerhard Schröder i l’israelià Ehud Barak.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
9 de novembre de 1999 Commemoració del 10è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín

Berlín recorda amb diversos actes oficials i un multitudinari concert a la porta de Brandenburg el 10è aniversari de la caiguda del mur que va dividir la ciutat durant gairebé 30 anys. Als actes assisteixen els expresidents dels Estats Units, George Bush, i de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, i l’excanceller Helmut Kohl. A l’Ajuntament de la capital alemanya, Bush és nomenat Ciutadà d’Honor de Berlín. Els actes queden enterbolits per la decisió del Tribunal Suprem alemany de ratificar la condemna de sis anys i mig de presó contra Egon Krenz, el darrer màxim dirigent de l’RDA, per la mort de persones que van intentar creuar de manera il·legal la frontera entre les dues Alemanyes.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
9 de novembre de 1999 Mohammed VI destitueix el ministre de l’Interior marroquí, Driss Basri

El rei del Marroc, Mohammed VI, destitueix el ministre de l’Interior i home fort del país des del 1979, Driss Basri, i nomena en el seu lloc Ahmed Midaoui. La destitució de Basri, mà dreta del rei Hassan II, s’interpreta com un pas important en la voluntat de Mohammed VI de democratitzar la vida política al Marroc. Basri ha estat acusat de ser el responsable de manipular els processos electorals, d’ordenar les desaparicions i tortures contra membres de l’oposició i d’obstaculitzar la celebració del referèndum del Sàhara Occidental.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
9 de novembre de 1999 Michel Camdessus dimiteix el càrrec de director de l’FMI

El francès Michel Camdessus anuncia que abandonarà la direcció del Fons Monetari Internacional (FMI) al febrer del 2000, 11 mesos abans d’acabar el seu mandat. Exgovernador del Banc de França, i director de l’FMI des del 1987, Camdessus justifica la seva dimissió per raons personals, tot i que els darrers tres anys la seva tasca ha rebut nombroses crítiques, especialment per les decisions adoptades sobre la crisi econòmica del sud-est asiàtic i la gestió dels ajuts internacionals a Rússia.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
8 de novembre de 1999 Dimissió de dos alts càrrecs del Ministeri de Foment per irregularitats en la concessió d’obres de l’AVE

Dos alts càrrecs de Gestió d’Infraestructures, un ens del Ministeri de Foment, dimiteixen després que diversos mitjans de comunicació van publicar la seva possible participació en l’adjudicació d’obres a empreses amb les quals tenen vincles familiars. Concretament, se’ls acusa d’haver adjudicat obres de l’AVE entre Madrid i Barcelona per un valor de 5.632 milions de pessetes. El ministre de Foment, Rafael Arias-Salgado, ordena una investigació del cas.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
7 de novembre de 1999 La Colla Vella dels Xiquets de Valls descarrega el primer tres de vuit aixecat per sota del segle

La Colla Vella dels Xiquets de Valls aconsegueix per primera vegada al segle XX descarregar el tres de vuit aixecat per sota en una actuació en el marc de la Fira de Vila-rodona (Alt Camp). La mateixa colla havia aconseguit descarregar aquest castell la darrera vegada, l’any 1890. Els últims anys també havien intentat aquesta construcció els Minyons de Terrassa i els Castellers de Barcelona.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
6 de novembre de 1999 Austràlia vota pel manteniment de la monarquia

Austràlia celebra un referèndum per a decidir si vol mantenir la reina Elisabet II com a cap d’Estat del país o bé prefereix convertir-se en una república. Els partidaris de la monarquia s’imposen amb el 55% dels vots, davant el 45% dels republicans. Per a resultar vencedora, a més de guanyar en el conjunt del país, l’opció republicana necessitava imposar-se en quatre dels sis estats australians, però només obté la majoria a Victòria i per una diferència curta.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
6 de novembre de 1999 Prohibició de fumar en avions i autobusos

Entra en vigor a Espanya el reial decret aprovat el 23 de juliol que prohibeix fumar en qualsevol trajecte en autobús o autocar i en els vols comercials que tinguin un aeroport de l’Estat com a origen i destí. El decret també redueix del 50 al 36% la reserva de places per a fumadors en vagons de trens de llarg recorregut i en els vaixells. La mesura s’ha adoptat en funció dels estudis mèdics que desaconsellen el consum de tabac en espais petits i on hi hagi una important concentració de persones.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
6 de novembre de 1999 Manresa acull la II Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional

La ciutat de Manresa celebra amb un important èxit de públic la segona edició de la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional. La Fira acull durant el cap de setmana cercaviles, concerts i actuacions de castellers, a més de nombrosos tallers de gegants i capgrossos, col·leccionistes d’instruments, luthiers, gastronomia i estris de festa.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
6 de novembre de 1999 Austràlia, campiona del món de rugbi

La selecció d’Austràlia guanya la de França per 35 a 12 en la final del Campionat del Món de rugbi, que s’ha disputat a l’Estadi del Mil·lenni de Cardiff (Gal·les). Austràlia, que repeteix la victòria del darrer campionat, celebrat el 1995, rep la copa de mans de la reina Elisabet, el mateix dia en què se celebra a Austràlia el referèndum sobre la continuïtat de la monarquia.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
5 de novembre de 1999 Joan Rigol, elegit president del Parlament de Catalunya

El diputat d’Unió Democràtica de Catalunya Joan Rigol és elegit president del Parlament de Catalunya amb els vots dels 56 diputats de la coalició Convergència i Unió i dels 12 del Partit Popular. L’altre candidat al càrrec, el diputat de Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC) Josep Maria Vallès, obté 67 vots, de socialistes, IC-Verds i ERC. Com a vicepresidents de la Cambra són elegits Higini Clotas (PSC-CpC) i Dolors Montserrat (PP).

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
5 de novembre de 1999 El Govern espanyol recorre la llei de seleccions esportives catalanes

El portaveu del Govern espanyol, Josep Piqué, anuncia la decisió de l’executiu que presideix José María Aznar de presentar un recurs contra la llei del Parlament de Catalunya que regula el funcionament de les seleccions esportives catalanes. El Govern impugna la llei per l’article on es defineixen les seleccions catalanes com les “representants del respectiu esport federat en els àmbits supraautonòmics”, ja que considera que vulnera la llei de l’esport espanyola.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
5 de novembre de 1999 Els Estats Units acusen Microsoft de monopoli

El jutge federal dels Estats Units, Thomas Jackson, acusa l’empresa informàtica Microsoft de monopoli en les conclusions preliminars del procés antitrust contra aquesta companyia que el Departament de Justícia dels Estats Units va posar en marxa a l’octubre del 1998. Si el veredicte final del procés fos el mateix, el propietari de Microsoft, Bill Gates, hauria de vendre algunes de les seccions de la companyia.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
5 de novembre de 1999 Visita de Joan Pau II a l’Índia

El papa, Joan Pau II, arriba a l’Índia en un viatge oficial de tres dies que provoca importants reaccions en contra per part dels moviments fonamentalistes hindús. Entre els actes previstos hi ha una visita al mausoleu de Gandhi, i una reunió, diumenge, amb representants de totes les religions del país. Dilluns, Joan Pau II marxa de l’Índia en direcció a Geòrgia, abans de tornar al Vaticà.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
5 de novembre de 1999 Vilaweb ofereix accés a Internet a través del telèfon mòbil

Vilaweb, un dels portals d’accés a Internet més utilitzats als Països Catalans, posa en marxa un sistema per a accedir a la xarxa a través dels telèfons mòbils. El sistema pot ser utilitzat pels aparells que estiguin equipats amb un navegador WAP (Wireless Application Protocol) i no necessita mòdem. L’accés, però, es limita a les pàgines i serveis que disposen del protocol WAB, que s’ha posat en marxa aquest mateix any.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
4 de novembre de 1999 El Banc Central Europeu apuja els tipus d’interès

El president del Banc Central Europeu (BCE), Wim Duisenberg, anuncia la decisió d’augmentar mig punt, del 2,5% al 3%, els tipus d’interès amb l’objectiu de mantenir un creixement econòmic sense inflació als 11 països de la zona euro. És la primera vegada que el BCE augmenta els tipus des de la seva creació, al juny del 1998.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
3 de novembre de 1999 L’Ajuntament de Barcelona suspèn el projecte Barça 2000

L’Ajuntament de Barcelona, que presideix l’alcalde Joan Clos, acorda suspendre el projecte urbanístic Barça 2000 presentat pel FC Barcelona per a construir un complex ludicoesportiu als voltants de l’estadi del Camp Nou. L’Ajuntament demana al club que refaci el projecte d’acord amb les nombroses al·legacions presentades per veïns, arquitectes, col·legis professionals i grups polítics. La decisió de l’Ajuntament coincideix amb una manifestació dels veïns del barri de les Corts per protestar contra el pla.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
3 de novembre de 1999 Neixen a Barcelona tres bessons formats en bosses amniòtiques diferents

Una dona de 37 anys dóna a llum, a Barcelona, tres bessons idèntics que es van formar en tres bosses amniòtiques diferents. Fins ara, arreu del món només es tenia constància d’un cas similar a França, l’any 1995. L’embaràs es va aconseguir emprant una tècnica de reproducció assistida, i als sis dies de vida l’embrió es va dividir en tres de manera espontània.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
2 de novembre de 1999 Baltasar Garzón processa 98 càrrecs de la dictadura militar argentina

El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón dicta ordre internacional d’arrest contra 98 responsables de la cúpula de la dictadura militar argentina del període 1976-83 pels delictes de genocidi, terrorisme i tortures. Entre els inculpats hi ha els expresidents Jorge Rafael Videla i Leopoldo Galtieri, i l’exalmirall Emilio Massera. L’endemà, el president electe argentí, Fernando de la Rúa, nega que Garzón tingui competències per a jutjar l’antiga dictadura militar, com ja havia expressat el seu antecessor en el càrrec, Carlos Menem.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
2 de novembre de 1999 Dimissió del ministre francès d’Economia

El ministre francès d’Economia, Indústria i Finances, Dominique Strauss-Kahn, dimiteix el càrrec davant les acusacions d’haver cobrat una comissió il·legal per haver actuat d’intermediari en l’operació que va permetre l’ingrés de la Companyia General d’Aigües en el consorci que gestiona la Mutualitat Nacional d’Estudiants Francesos, de la qual era assessor jurídic. Strauss-Kahn té oberta una investigació judicial per a aclarir si és l’autor d’informes falsos pels quals va cobrar uns 16 milions de pessetes. El primer ministre, Lionel Jospin, designa com a nou titular d’Economia el fins ara secretari d’Estat de Pressupostos, Christian Sauter.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
2 de novembre de 1999 20 presos d’ETA comencen una vaga de fam indefinida

20 membres de l’organització ETA tancats en presons d’Espanya i França comencen una vaga de fam indefinida per demanar l’alliberament dels presos polítics bascos. La iniciativa es dóna a conèixer a través d’un comunicat de Gestores Pro Amnistia i de l’entitat Koordinaketa publicat en el diari “Gara”. Entre els presos en vaga hi ha José Javier Arizkuren, “Kantauri”, dirigent d’ETA que va ser arrestat a França el passat mes de març. El 8 de novembre, Arnaldo Otegi i tres diputats més d’EH s’afegeixen a la vaga de fam durant una setmana a les dependències del Parlament basc.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
2 de novembre de 1999 L’esfondrament d’un hospital mata quatre persones a Santander

Una de les façanes de l’edifici de traumatologia de l’hospital Marqués de Valdecilla de Santander s’enfonsa sobre les dependències administratives i les sales d’operacions del mateix centre i causa la mort de quatre persones, totes treballadores de l’hospital, i ferides de consideració a 15 persones més. Segons els experts, la causa de l’accident és un defecte de construcció de l’edifici, que té uns 25 anys d’antiguitat.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
1 de novembre de 1999 Els Castellers de Vilafranca carreguen el primer dos de vuit net del segle

Els Castellers de Vilafranca celebren la diada de la colla amb una construcció històrica, el primer dos de vuit sense folre que s’ha carregat al llarg del segle. La colla, però, no aconsegueix l’altre objectiu de la jornada, el tres de deu. També participen en l’exhibició castellera els Bordegassos de Vilanova, que carreguen el quatre de vuit amb agulla, i els Castellers de Sants, que carreguen el primer tres de vuit de la seva trajectòria.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
31 d’octubre de 1999 El motociclista Emili Alzamora, campió del món de 125 cc

Una setmana després que Àlex Crivillé, el pilot lleidatà Emili Alzamora es proclama campió del món de motociclisme, en la categoria de 125 cc, en la darrera cursa del campionat, a Buenos Aires. Tot i quedar segon en la prova darrere del seu principal rival, l’italià Marco Melandri, Alzamora manté el seu avantatge en la classificació general i aconsegueix el campionat sense haver guanyat cap Gran Premi, però després d’haver demostrat una gran regularitat, ja que ha pujat al podi en 16 dels grans premis disputats.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
31 d’octubre de 1999 Mika Hakkinen i Oriol Servià, campions del món d’automobilisme

El pilot finlandès Mika Hakkinen, de l’equip McLaren, guanya la darrera prova del Campionat del Món de fórmula 1, disputada al circuit japonès de Suzuka, i es proclama campió del món per segon any consecutiu. Els dos pilots de Ferrari, Michael Schumacher i Eddie Irvine, es classifiquen segon i tercer i donen a Ferrari el campionat per constructors. D’altra banda, el pilot català Oriol Servià es proclama campió del món de la fórmula Indy Lights d’automobilisme, que es disputa als Estats Units, després de la finalització de la cursa del circuit de Fontana (Florida).

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
31 d’octubre de 1999 Un avió de passatgers cau al mar prop de l’estat de Massachusetts

Un Boeing 767 de la companyia egípcia Egypt Air cau a l’oceà Atlàntic una hora i mitja després d’haver-se enlairat de l’aeroport JFK de Nova York. En l’accident moren els 217 passatgers de l’avió, 129 dels quals eren nord-americans. Els enregistraments del so de la cabina de l’avió conservats a la caixa negra fan sospitar a l’FBI que l’accident va ser provocat per un copilot suïcida que hauria desconnectat de manera voluntària el pilot automàtic de l’aparell.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
31 d’octubre de 1999 Signatura d’un acord entre el Vaticà i l’Església luterana

El Vaticà i l’Església luterana conclouen tres dies de reunions a la ciutat d’Augsburg amb la signatura conjunta d’una declaració sobre la “doctrina de la justícia”, és a dir, el paper de la fe, les obres i la gràcia de Déu en la salvació de l’individu. L’acord, signat pel bisbe luterà Christian Krauset i el cardenal catòlic Idris Cassidy, tanca una de les qüestions doctrinals en què es va basar la reforma de Martí Luter, i s’ha signat en la mateixa data en què Luter va penjar a l’església de Wittenberg les seves 95 tesis, el 31 d’octubre de 1517.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
31 d’octubre de 1999 Desplegament dels Mossos d’Esquadra a Lleida

El conseller de Governació, Xavier Pomés, presideix a Lleida la cerimònia de traspàs de competències en seguretat ciutadana a la demarcació de Lleida de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil als Mossos d’Esquadra. En la mateixa jornada, Pomés inaugura les comissaries dels Mossos d’Esquadra a les Borges Blanques i Mollerussa.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
30 d’octubre de 1999 Un cicló causa més de 3.000 morts a l’estat indi d’Orissa

Un potent cicló, amb vents de fins a 260 km/h, arrasa durant dos dies l’estat indi d’Orissa. La tempesta provoca més de 3.000 víctimes mortals i destrueix l’habitatge de dos milions de persones. La manca d’aigua potable, aliments i medicines, a més dels talls en els serveis d’electricitat i telèfon, afecten uns 15 milions de persones. Uns 1.500 pobles desapareixen a causa del cicló, i la capital de l’estat, Bhubaneshwar, també pateix greus desperfectes.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
30 d’octubre de 1999 Concessió dels premis Octubre

L’escriptor anglès establert a Catalunya Matthew Three guanya el premi Andròmina de narrativa de la festa literària dels premis Octubre amb la novel·la Ella ve quan vol, la segona novel·la en català que ha escrit Three. Antoni Albalat guanya el premi Vicent Andrés Estellés de poesia amb Llibre de Voliaines i Ferran Sáez, el Joan Fuster d’assaig per l’obra Dislocacions.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
29 d’octubre de 1999 Nomenament dels nous bisbes de Lleida i Barbastre

El Vaticà designa el fins ara bisbe de Menorca, Francesc Ciuraneta (Palma d’Ebre, 1940), nou titular del bisbat de Lleida. Ciuraneta substituirà en el càrrec Ramon Malla, que fa més d’un any que va arribar a l’edat de jubilació, 75 anys. El Vaticà designa a més com a nou titular del bisbat de Barbastre Joan Josep Omella (Cretes, 1946).

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
29 d’octubre de 1999 La UE rebutja la posició de França contra la carn de boví britànica

El Comitè Científic Director de la Unió Europea rebutja per unanimitat les raons que França exposa contra la decisió adoptada per la Unió Europea el passat octubre de posar fi a l’embargament de la carn bovina britànica per l’afer de les vaques boges. El Comitè no comparteix els criteris de l’Agència Francesa de Seguretat Alimentària i considera que no hi ha cap argument que faci pensar en noves formes de transmissió de la malaltia. De moment, queda pendent la possible sanció a França per no haver acceptat encara la importació de carn britànica.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
28 d’octubre de 1999 El Kazakhstan clausura el cosmòdrom de Baikonur

El Govern del Kazakhstan anuncia el tancament temporal del cosmòdrom de Baikonur, el principal centre de llançament que utilitza el programa espacial rus, com a mesura de precaució després de l’explosió ahir d’un coet Protó rus. L’accident, molt semblant a un que hi va haver al mes de juliol, no ha provocat víctimes. Tot i que les autoritats del Kazakhstan ordenen la clausura de la base, aquesta és reoberta després que un informe tècnic en garanteix la seguretat.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
27 d’octubre de 1999 Un comando assassina el primer ministre armeni al Parlament

Cinc homes armats assalten el Parlament armeni i maten a trets el primer ministre, Vazgen Sarkissian, el president de la Cambra, Karen Demirtxian, un ministre i quatre diputats, a més d’un cinquè que mor d’un atac de cor, en una acció que enregistren les càmeres de televisió. Posteriorment els assaltants retenen uns 50 ostatges fins que al cap de 18 hores el president armeni, Robert Kocharian, aconsegueix que deposin la seva actitud amb la garantia que tindran un judici just. Els assaltants, dirigits per un antic dirigent estudiantil, Nairi Unanian, presenten l’acte com una protesta per la situació política i social que viu Armènia.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
26 d’octubre de 1999 La Cambra de Lords britànica suprimeix el dret hereditari

La Cambra de Lords de la Gran Bretanya aprova el projecte de llei elaborat pel Govern de Tony Blair per a eliminar els membres de la Cambra que ho són per herència. La proposta de Blair, aprovada amb 221 vots a favor i 81 en contra, considera en una primera fase suprimir 659 dels 751 lords hereditaris que hi ha actualment. Els 92 lords hereditaris que conservaran el dret a assisitir a la Cambra, que són una concessió de Blair per tal de tirar endavant la reforma, seran designats per un procés de selecció interna de la Cambra dels Lords.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
25 d’octubre de 1999 L’ONU assumeix l’administració de Timor Est

El Consell de Seguretat de l’ONU aprova per unanimitat la constitució de l’Administració Transitòria de Nacions Unides a Timor Est, l’organisme que dirigirà el procés de transició d’aquesta excolònia portuguesa a la seva independència. La decisió comportarà el desplegament d’11.000 homes, entre els quals hi ha 8.950 soldats que rellevaran la força de la INTERFET actualment desplegada a Timor Est. L’endemà, el nou Govern indonesi, que presideix Abdurrahman Wahif, transfereix a l’ONU l’administració de Timor Est, un territori que el 30 d’octubre comença a ser evacuat per l’exèrcit indonesi.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
25 d’octubre de 1999 Inauguració de l’ampliació del Museu Picasso

L’exposició temporal “Picasso: paisatge interior i exterior” serveix per a inaugurar l’ampliació del Museu Picasso de Barcelona, que augmenta la seva superfície en 3.000 m2 gràcies a la incorporació de les cases Mauri i Finestres, annexes al Museu, que serviran per a les exposicions temporals. Les obres d’ampliació han costat 640 milions de pessetes, finançades per l’Ajuntament de Barcelona, i el projecte ha estat elaborat per l’arquitecte Jordi Garcés. A la inauguració hi assisteix la reina Sofia.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
24 d’octubre de 1999 Àlex Crivillé, campió del món de 500 cc

El català Àlex Crivillé es proclama campió del món de motociclisme en la categoria de 500 cc en el penúltim Gran Premi de la temporada, al circuit Nelson Piquet de Rio de Janeiro. Crivillé queda segon en la prova, mentre que el seu màxim rival, el japonès Tadayuki Okada, no pot acabar la cursa per una caiguda. És el segon títol mundial de Crivillé, que ja havia guanyat el Campionat del Món de 125 cc l’any 1989.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
24 d’octubre de 1999 Els Joves dels Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa carreguen el quatre de nou sense folre

La colla Joves dels Xiquets de Valls carrega a la seva ciutat, la diada de Santa Úrsula, el quatre de nou sense folre, un castell que encara no havia aconseguit coronar en tota la seva història. El mateix dia, els Minyons de Terrassa carreguen la mateixa construcció a Girona, la ciutat on l’any passat van descarregar aquest castell, una fita que cap colla no ha aconseguit al llarg de tot el segle.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
24 d’octubre de 1999 L’ultradretà SVP, la força més votada en les eleccions suïsses

L’ultradretà Partit del Poble Suís-Unió Democràtica del Centre (SVP-UDC), coalició que lidera Christopher Blocher, és la força més votada en les eleccions al Parlament federal suís, amb el 23,31% dels vots. En el repartiment d’escons, l’SVP-UDC n’aconsegueix 44, 15 més que en l’anterior legislatura, però menys que el Partit Socialista (22,6% dels vots i 51 escons), i com a tercera força queda el Partit Radical (19,6% i 43 escons).

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
24 d’octubre de 1999 El radical Fernando de la Rúa, elegit president de l’Argentina

Fernando de la Rúa, candidat de l’Aliança, que aplega la Unió Cívica Radical i la coalició de centreesquerra Front per a un País Solidari (FREPASO), es proclama president de l’Argentina en la primera volta de les eleccions presidencials. De la Rúa aconsegueix el 48,5% dels vots, mentre que el candidat del Partit Justicialista, Eduardo Duhalde, n’obté el 38%. L’Aliança també aconsegueix el control del Congrés i els peronistes obtenen la majoria al Senat i la governació de Buenos Aires, on es concentra el 40% de l’electorat del país, per al seu candidat Carlos Ruckhauf.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
23 d’octubre de 1999 Giulio Andreotti, absolt de l’acusació d’associació mafiosa

Un tribunal de Palerm absol el polític italià Giulio Andreotti del delicte d’associació mafiosa en considerar insuficients les proves aportades per l’acusació, que provenien de confessions fetes per penedits de la màfia. És la segona sentència absolutòria d’Andreotti en menys d’un mes, i en aquest cas tanca un procés iniciat l’any 1993 que havia aixecat una gran expectació, tant per la personalitat d’Andreotti com per la polèmica al voltant de la credibilitat del sistema que regula la col·laboració dels penedits de la màfia amb la justícia.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
22 d’octubre de 1999 L’Ajuntament de Barcelona cedeix l’edifici del Parlament a la Generalitat

El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, el del Parlament, Joan Reventós, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, signen el conveni pel qual el consistori cedeix gratuïtament la titularitat de l’edifici del Parlament de Catalunya a la Generalitat. Aquesta signatura és el darrer acte públic de Reventós com a president del Parlament.

El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
22 d’octubre de 1999 Una intoxicació mata 25 nens al Perú

La presència d’un insecticida en l’esmorzar provoca la mort de 25 nens d’entre 3 i 14 anys en una escola de Taumarca, al departament peruà de Cuzco. L’esmorzar contaminat, que consistia en pa i llet, era l’aportació que cada dia fa a aquesta escola el Fons de Compensació i Desenvolupament Social (FONCODES), un organisme que depèn del Govern de Lima i que s’encarrega de l’atenció a la població més pobra del país.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
22 d’octubre de 1999 Lliurament dels premis Príncipe de Asturias

Se celebra al teatre Campoamor d’Oviedo la cerimònia de lliurament dels premis Príncipe de Asturias 1999, amb la presència del príncep Felip de Borbó. El discurs d’agraïment en nom dels guardonats és a càrrec de l’escriptor alemany Günter Grass, que aquest any també ha estat premiat amb el Nobel de literatura.

El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
21 d’octubre de 1999 Lliure elecció de l’ordre dels cognoms

El Congrés dels Diputats aprova per unanimitat la llei que permetrà que els pares tinguin llibertat per a inscriure en l’ordre que vulguin els cognoms dels seus fills al Registre Civil. En cas de desacord, el primer cognom serà el del pare. L’ordre que s’adopti per al primer fill s’haurà de mantenir en els germans petits, que podran canviar-lo quan siguin majors d’edat. També s’autoritza a corregir les grafies dels cognoms en qualsevol de les llengües de l’Estat.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
21 d’octubre de 1999 L’exèrcit rus provoca una matança a Grozni

L’explosió de cinc míssils llançats per l’exèrcit rus mata almenys 60 persones al centre de Grozni, la capital de Txetxènia. Les explosions afecten parcialment una maternitat i un mercat, dos edificis propers a la seu de la presidència del país, que era l’objectiu del míssil. L’atac, que forma part de l’ofensiva de l’exèrcit rus per a conquerir Txetxènia, es repeteix els dies següents i provoca nombroses víctimes entre la població civil.

El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
20 d’octubre de 1999 França aprova la segona llei de les 35 hores

L’Assemblea Nacional de França aprova la segona llei impulsada per la ministra Martine Aubry per a fixar en 35 hores la setmana laboral. Un cop ratificada pel Senat, la llei entrarà en vigor l’1 de gener del 2000 a les empreses de més de 20 empleats. L’any 2002 la llei també afectarà les empreses de menys de 20 empleats, i es limitarà el nombre d’hores extraordinàries anuals a 130. Queden exemptes de la llei les empreses de transport públic, de ferrocarrils i els funcionaris, que hauran de negociar els horaris de manera independent.

El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
20 d’octubre de 1999 Maurice Papon fuig de França per evitar anar a la presó

Maurice Papon, un prefecte de Bordeus durant la Segona Guerra Mundial que a l’abril del 1998 va ser condemnat a 10 anys de presó per haver participat en la deportació de jueus a camps d’extermini nazis, fuig de França el mateix dia en què havia de ser ingressat a la presó en espera de la resolució del recurs de cassació que va presentar contra la sentència. Papon, que té 89 anys, explica la seva decisió en una carta al diari “Sud-Ouest”, però l’endemà mateix és capturat a Suïssa i lliurat a la policia francesa.

  • Segona Guerra Mundial
    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    20 d’octubre de 1999 Projecte de recuperació d’una espècie animal extingida, el lleó de l’Atles

    Un equip de científics de la Universitat d’Oxford posa en marxa un projecte per a desxifrar el codi genètic de Saffiya, un lleó nascut fa tres mesos al zoològic de Port Lympne, al comtat de Kent. Saffiya és un descendent híbrid del lleó de l’Atles o de Barbaria, que es va extingir els anys vint. Els científics esperen comparar el DNA de Saffiya amb el de les restes de lleons de l’Atles conservats en diferents institucions i recuperar l’espècie mitjançant les tècniques de la clonació.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    19 d’octubre de 1999 El Parlament d’Indonèsia aprova la independència de Timor Est

    El Parlament indonesi anul·la el decret que el 1978 va convertir l’excolònia portuguesa de Timor Est, annexada el 1975, en una província d’Indonèsia, amb la qual cosa s’accepta oficialment la victòria dels partidaris de la independència d’aquesta província en el referèndum del 30 d’agost. El Parlament també aprova una moció contra la gestió del president Jusuf Habibie, i l’endemà elegeix nou president del país el líder del Partit del Despertar Nacional, Abdurrahman Wahid, i com a vicepresidenta Megawati Sukarnoputri, la vencedora de les eleccions del 7 de juny.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    19 d’octubre de 1999 Fusió bancària del BBV i Argentaria

    Els presidents del Banco de Bilbao Vizcaya, Emilio Ybarra, i d’Argentaria, Francisco González, anuncien la fusió de les dues entitats, que constituiran el primer banc espanyol en volum de beneficis i capital en borsa, tot i que seguirà darrere el BSCH pel que fa al total d’actius. El banc tindrà la seu a Bilbao i es coneixerà per les sigles BBVA, però es mantindran les dues marques. Ybarra i González compartiran la presidència del BBVA, si bé el primer actuarà com a president de les juntes d’accionistes i dels consells fins l’any 2002, data en què es jubilarà i deixarà la presidència a González.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    18 d’octubre de 1999 El Commonwealth suspèn l’adscripció del Pakistan

    Els ministres d’Afers Estrangers del Commonwealth reunits a Londres suspenen l’adscripció del Pakistan a l’organització com a mesura de condemna al cop d’estat militar del passat dia 12. Aquesta mesura, prevista pels estatuts del Commonwealth per als casos de cop d’estat, s’aprova el mateix dia que el Pakistan comença el replegament de les seves tropes desplegades a la frontera amb l’Índia, un gest de distensió que aquest país veu amb recel, ja que demana que també es dugui a terme en la frontera de la zona del Caixmir.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    17 d’octubre de 1999 Ajustada victòria de CiU en les eleccions al Parlament de Catalunya

    Convergència i Unió aconsegueix per sisena vegada consecutiva ser el partit amb més escons al Parlament de Catalunya, 56, contra els 52 del PSC-Ciutadans pel Canvi, de Pasqual Maragall, i els 3 d’IC-Verds (organitzacions que es presentaven conjuntament a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona). El PSC ha obtingut un important creixement, sobretot a Barcelona, i fins i tot ha superat en 6.000 vots la coalició nacionalista en el conjunt de les quatre circumscripcions catalanes. El resultat deixa en mans de Jordi Pujol la possibilitat de formar una majoria estable de Govern amb el PP o ERC, partits que tenen, cadascun, els 12 escons que falten a CiU per a assolir la majoria absoluta.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
    16 d’octubre de 1999 Una pel·lícula japonesa guanya el festival de cinema de Sitges

    La pel·lícula japonesa Ringu, dirigida per Hideo Nakata, guanya els premis a la millor pel·lícula i als millors efectes especials del Festival Internacional de Cinema de Catalunya, que se celebra a Sitges. En la secció de cinema fantàstic, la pel·lícula catalana Els sense nom, de Jaume Balagueró, guanya els premis Méliès d’Argent a la millor pel·lícula, a la interpretació femenina (Emma Vilarasau) i a la fotografia (Xavi Giménez), i l’endemà rep també el premi Méliès d’Or, que concedeix la Federació de Festivals de Cinema Fantàstic Europeu.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    16 d’octubre de 1999 La UE aprova la creació d’un espai comú de justícia i seguretat per a l’any 2004

    Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea celebren una cimera extraordinària del Consell Europeu a la ciutat finlandesa de Tampere. La reunió es tanca amb un acord perquè l’any 2004 entri en funcionament l’Eurojust, un òrgan de coordinació de jutges, fiscals i policia dins de la Unió Europea que suposarà la creació d’un únic espai judicial europeu. Altres qüestions tractades, com la política d’asil o l’abolició dels processos d’extradició, queden pendents de resolució per a properes cimeres.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    16 d’octubre de 1999 Un fort terratrèmol afecta una àrea desèrtica de Califòrnia

    Un terratrèmol de 7,1 graus en l’escala de Richter, és a dir, d’una magnitud similar a la dels que van provocar greus danys a Turquia i Taiwan els darrers mesos, afecta una àrea despoblada de l’estat de Califòrnia, amb l’epicentre al nord del desert de Mojave. La inexistència de nuclis habitats fa que el moviment sísmic no provoqui danys substancials, tot i que els seus efectes es perceben a Los Angeles, Santa Barbara i altres nuclis de Califòrnia.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    15 d’octubre de 1999 Laura Espido, guanyadora del premi Planeta

    L’escriptora basca Laura Espido Freire, de 25 anys, guanya el premi Planeta de novel·la amb l’obra Melocotones helados. Aquest premi, de 50 milions de pessetes, és el més ben dotat econòmicament dels que es concedeixen a l’Estat espanyol. La finalista és la periodista Nativel Preciado, nom de ploma de Natividad González Preciado, que hi va presentar l’obra El egoista. La concessió del premi es fa a l’Hotel Princesa Sofía de Barcelona i hi assisteix el ministre de Cultura espanyol, Mariano Rajoy.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    15 d’octubre de 1999 El Tribunal Suprem inhabilita el jutge Gómez de Liaño

    El Tribunal Suprem condemna a 15 anys d’inhabilitació el jutge de l’Audiència Nacional Javier Gómez de Liaño per haver comès de manera continuada el delicte de prevaricació com a instructor del cas Sogecable, és a dir, per haver dictat resolucions tot i ser conscient que eren injustes. La sentència comporta que Gómez de Liaño sigui desposseït de la seva plaça a l’Audiència Nacional, i el 3 de novembre el Consell General del Poder Judicial aprova per unanimitat executar la sentència i decideix que Liaño perdi la seva condició de jutge de manera definitiva.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    14 d’octubre de 1999 DASA i Aérospatiale-Matra creen el tercer grup aeronàutic del món

    L’empresa aeronàutica francesa Aérospatiale-Matra i DASA, la filial aeroespacial del grup alemany Daimler-Chrysler, anuncien la seva fusió. Aquest grup aeronàutic serà el tercer del món, per darrere dels nord-americans Boeing i Lockheed-Martin. La nova societat s’anomenarà European Aeronautic Defense and Space Company. L’anunci de la fusió es fa a París, en presència del primer ministre francès, Lionel Jospin, i del canceller alemany, Gerhard Schröder.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    14 d’octubre de 1999 Fusió de dos dels principals bancs japonesos

    Dos dels principals bancs japonesos, Sumitomo Bank i Sakura Bank, anuncien la seva fusió a partir del mes d’abril del 2002, en una operació que donarà lloc al tercer banc del món per volum d’actius, amb 99 bilions de iens. Aquest banc superarà els actius de la unió del Deutsche Bank i Bankers Trust, però quedarà per sota d’un altre grup en procés de fusió, el dels japonesos Dai-Ichi Kangyo Bank, Fuji Bank i l’Industrial Bank of Japan.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    14 d’octubre de 1999 Estrasburg condemna Espanya per violació dels drets humans

    El Tribunal Europeu dels Drets Humans condemna l’Estat espanyol per haver violat el Conveni Europeu dels Drets Humans l’any 1984, en una operació en què els Mossos d’Esquadra van detenir 6 membres de la secta Ceis. Segons el Tribunal, els membres de la secta arrestats van ser sotmesos contra la seva voluntat a un tractament psicològic durant deu dies en un hotel de Corbera de Llobregat. La sentència obliga l’Estat espanyol a indemnitzar amb 250.000 pessetes cadascun dels afectats, a més de cobrir les despeses judicials, però no afecta la pena de 10 anys de presó imposada als integrants de la secta.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    13 d’octubre de 1999 La NASA anuncia que no ha trobat aigua a la Lluna

    Dos mesos després d’impactar contra la superfície de la Lluna la nau Lunar Prospector, la NASA anuncia oficialment que aquesta operació no va confirmar les expectatives que en algunes àrees de la Lluna hi pugui haver aigua en estat sòlid. Tot i suggerir que potser l’impacte es va fer en una zona errònia, la conclusió de la NASA tanca de moment dos anys d’especulacions sobre l’existència d’aigua a la Lluna.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    12 d’octubre de 1999 La població mundial arriba als 6.000 milions

    El secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, viatja a Sarajevo per assistir al naixement del primer nen del dia a la ciutat, simbòlicament el que fa que la població de la Terra arribi oficialment als 6.000.000.000 d’habitants. Aquesta xifra no s’assolirà fins al final d’any, però l’ONU va decidir celebrar el naixement d’avui a Sarajevo per a recordar els prop de 1.600 nens que van morir en el setge que va patir la ciutat durant la guerra de Bòsnia. Annan aprofita l’atenció mediàtica per a fer una crida als països desenvolupats perquè aportin recursos per a afrontar el creixement demogràfic del planeta.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    12 d’octubre de 1999 Grups antifeixistes provoquen aldarulls a Sants

    Un grup de 700 joves que participaven en una manifestació antifeixista contra l’acte convocat pel partit d’ultradreta Alianza por la Unidad Nacional a la plaça dels Països Catalans de Barcelona provoca greus incidents al barri de Sants. Després de ser dissolts per la policia per a evitar que es trobin amb els ultradretans, els joves destrossen contenidors, façanes d’entitats bancàries, oficines immobiliàries i altres establiments del barri. Els incidents acaben amb 26 detinguts, 14 dels quals són ingressats en presó preventiva durant una setmana.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
    12 d’octubre de 1999 Cop d’estat militar al Pakistan

    L’exèrcit del Pakistan derroca el primer ministre, Nawaz Sharif, només unes quantes hores després que el Govern hagi anunciat la destitució del cap de l’exèrcit, el general Pervaiz Musharraf. És el mateix Musharraf qui fa públic el cop amb un discurs televisat. El dia 14 l’exèrcit decreta l’estat d’emergència, suspèn la constitució, clausura l’Assemblea Nacional i el Senat i assumeix tots els poders del país. Musharraf jura el càrrec de president el 6 de novembre.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    11 d’octubre de 1999 Telefónica posa en marxa un sistema d’Internet d’alta velocitat

    Telefónica posa en marxa un servei de connexió a Internet pel sistema ADSL (Asymetric Digital Subscriber Line), cent vegades més ràpid que el sistema habitual. El sistema permet parlar per telèfon alhora que s’està connectat a Internet, tot utilitzant la línia convencional de la xarxa telefònica, però de moment només cobreix àrees de Madrid i de Barcelona.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    11 d’octubre de 1999 Remodelació del govern de la Gran Bretanya

    El primer ministre britànic, Tony Blair, remodela el seu govern després de la dimissió del ministre de Sanitat, Frank Dobson, i del de Defensa, George Robertson, que aquesta setmana assumirà la secretaria general de l’OTAN. Peter Mandelson, un dels homes forts del Partit Laborista, que va dimitir fa deu mesos com a ministre de Comerç i Indústria a causa d’una denúncia per corrupció, hi torna per desencallar el procés de pau a Irlanda del Nord en el càrrec que fins ara ocupava Marjorie Mowlam, que serà la nova portaveu del Govern i coordinarà l’actuació dels diferents ministeris.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    10 d’octubre de 1999 Un cotxe atropella dos ciclistes a Corbera de Llobregat

    Un cotxe atropella un grup de ciclistes al terme municipal de Corbera de Llobregat, a la carretera que uneix aquesta població amb Gelida, i mata dos membres del Grup Ciclista Baix Llobregat. Les proves d’alcoholèmia realitzades al conductor indiquen el doble de l’índex màxim permès d’alcohol a la sang. El mateix dia es produeix un accident mortal similar a la ciutat de València, la qual cosa torna a posar a debat la problemàtica de la precarietat dels ciclistes a la carretera davant un comportament inadequat dels automobilistes.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    10 d’octubre de 1999 Un incendi destrueix 700 hectàrees a Mallorca

    Els bombers aconsegueixen controlar un incendi de grans proporcions que des de divendres ha cremat 700 hectàrees als municipis mallorquins d’Artà i Capdepera. Els alcaldes dels municipis afectats i la consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló, consideren que podria ser un sinistre provocat, al darrere del qual hi podria haver pagesos i ramaders de la zona interessats a aconseguir noves àrees de pastura. És un dels pitjors incendis que ha afectat Mallorca els darrers cinc anys.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    10 d’octubre de 1999 Victòria electoral socialista a Portugal

    El Partit Socialista guanya per una àmplia majoria les eleccions generals celebrades a Portugal i amb 115 escons es queda a només un de la majoria absoluta al Parlament, que té 230 escons. El resultat assegura la continuïtat del primer ministre, António Guterres. El principal grup de l’oposició és el Partit Socialdemòcrata, que encapçala José Manuel Durão Barroso, amb 83 escons.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    9 d’octubre de 1999 Comença a Barcelona el congrés Cristianisme, Església i Societat al segle XXI

    La Universitat Pompeu Fabra de Barcelona acull les sessions del congrés Cristianisme, Església i Societat al segle XXI, convocat per una desena d’entitats cristianes que mantenen una actitud crítica amb la manca de renovació de l’Església Catòlica. Jordi Porta, president de la Fundació Bofill, llegeix dilluns la declaració final del congrés, en què es demana una Església menys autoritària i burocràtica i més oberta a la col·laboració amb les altres forces socials.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    9 d’octubre de 1999 El País Valencià celebra el 9 d’Octubre

    El president valencià, Eduardo Zaplana, lliura els premis culturals 9 d’Octubre al pintor Manuel Valdés, al catedràtic Antoni Mestre, a l’exdirectora del diari “Las Provincias”, María Consuelo Reyna, i a la Universitat de València, que celebra el 500 aniversari. El rector de la Universitat, Pedro Ruiz, delega la recollida del premi com a rebuig al guardó a María Consuelo Reyna, que des de “Las Provincias” va mantenir una actitud agressiva contra la Universitat per la defensa de la unitat de la llengua que sempre ha mantingut aquesta institució. A la tarda, unes 15.000 persones participen en la tradicional manifestació nacionalista.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
    9 d’octubre de 1999 Les dones de l’Albufera obtenen el dret a pescar

    Les dones del poble del Palmar (València) trenquen el monopoli de pesca dels homes a l’Albufera. La setmana passada l’Audiència de València i l’Ajuntament del Palmar van autoritzar les dones a obtenir drets de pesca, un privilegi que des que va ser concedit fa 750 anys pel rei Jaume I havien detingut en exclusiva els homes i que s’ha transmès per línia masculina. Amb tot, les dones encara tenen l’oposició de la Confraria de Pescadors, que no accepta que les dones venguin el peix a la llotja de la localitat.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    8 d’octubre de 1999 La Gran Bretanya autoritza l’extradició de Pinochet

    El jutge de primera instància de Bow Street, de Londres, autoritza l’extradició de l’exdictador xilè Augusto Pinochet a Espanya per a ser jutjat dels delictes de tortures i conspiració per a torturar comesos a partir del 8 de desembre de 1988. Els advocats de Pinochet disposen de 15 dies per a recórrer la sentència, i encara tenen la possibilitat d’apel·lar a l’Alt Tribunal de Justícia de Londres i a la Cambra dels Lords abans que el cas arribi al ministre de l’Interior, Jack Straw, que té la decisió final sobre l’extradició.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    7 d’octubre de 1999 Victòria de la coalició nacionalista en les eleccions generals de l’Índia

    Les autoritats índies donen a conèixer els resultats de les eleccions generals celebrades a l’Índia entre el 5 de setembre i el 3 d’octubre. La coalició nacionalista BJP, encapçalada per Atar Behari Vajpayee, aconsegueix la majoria absoluta amb 274 escons, per davant del Partit del Congrés (125 escons) i el Front Unit (101), que aplega partits d’esquerra i regionals. Tot i que l’anunci dels resultats és oficial, encara falten 43 escons per adjudicar, però en cap cas el BJP no perdrà la victòria.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    7 d’octubre de 1999 Inauguració del Gran Teatre del Liceu

    Cinc anys i vuit mesos després de l’incendi que va destruir la sala, s’inaugura oficialment el nou Gran Teatre del Liceu amb la representació de Turandot, de G.Puccini, l’obra que s’estava preparant quan es va cremar l’edifici. Assisteixen a l’estrena els reis d’Espanya, Joan Carles i Sofia, el president del Govern espanyol, José María Aznar, i el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i una llarga llista de personalitats i representants de les institucions que han permès la reconstrucció del teatre.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    6 d’octubre de 1999 Modificació de les normes ortogràfiques de l’aranès

    El Consell General de la Vall d’Aran modifica les normes ortogràfiques de la parla aranesa, oficials des de l’any 1983. Amb aquesta mesura es pretén facilitar la modernització de l’aranès i permetre la incorporació de nous conceptes, amb vista a la docència. També s’ha aprovat la unificació dels tres dialectes parlats a la Vall d’Aran, que igualment dificultaven les tasques dels docents. El Consell també aprova la creació de l’Institut d’Estudis Aranesos.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    6 d’octubre de 1999 Solana s’acomiada com a secretari general de l’OTAN

    El secretari general de l’OTAN, Javier Solana, fa a Brussel·les la seva darrera conferència de premsa abans de deixar el càrrec, que ocupava des del desembre del 1995. El dia 18 d’octubre, Solana pren possessió com a alt representant per a la Política Exterior i Seguretat Comuna de la Unió Europea, càrrec de nova creació que ja es coneix en mitjans polítics i periodístics com a “Mr. Pesc”. El nou secretari general de l’OTAN serà l’actual ministre britànic de Defensa, George Robertson.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    6 d’octubre de 1999 Arrestats nou joves “skins” a Catalunya per atacs racistes

    La policia deté a Barcelona, Badalona i Tortosa nou joves skins a qui acusa d’haver comès diversos atacs racistes, una violació i un intent d’homicidi. Els joves, entre els quals hi ha Santiago Royuela, fill del conegut ultradretà Alberto Royuela, són membres de les Brigadas Blanquiazules i de l’organització Resistencia Nacional de la Juventud, la branca juvenil d’Alianza por la Unidad Nacional, que dirigeix Ricardo Sáenz de Ynestrillas. Quatre dels detinguts ingressen a la presó l’endemà.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    5 d’octubre de 1999 Accident ferroviari a Londres

    Un tren de rodalia n’envesteix un d’alta velocitat prop de l’estació de Paddington, al centre de Londres. El xoc i el posterior incendi de diversos vagons causa 30 morts, tot i que durant uns quants dies les dades oficials parlen d’unes 200 víctimes. Railtrack, l’empresa privada responsable de les infraestructures ferroviàries de la Gran Bretanya, atribueix l’accident a l’errada del conductor del tren de rodalia, que no va respectar un semàfor en vermell. Fa dos anys hi va haver un accident similar a Southhall, a només 2 km de Paddington, que va costar la vida a set persones.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    5 d’octubre de 1999 El president de Txetxènia declara la guerra santa a Rússia

    Davant l’avanç de l’exèrcit rus sobre Txetxènia, el president d’aquesta república, Aslan Maskhàdov, firma el decret d’implantació de la llei marcial i declara la “guerra santa” a Rússia. Al mateix temps, el primer ministre rus, Vladímir Putin, reconeix per primera vegada des de Moscou l’objectiu de dur a terme una operació a gran escala a Txetxènia per a controlar tot el territori. El mateix dia, 28 refugiats txetxens moren prop del riu Terek quan l’autobús en què viatjaven és tocat pel foc de l’artilleria russa.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    5 d’octubre de 1999 MCI WorldCom compra l’operadora de telecomunicacions Sprint

    La firma nord-americana de telecomunicacions Sprint accepta l’oferta de compra del grup MCI WorldCom, el segon operador dels Estats Units, que ha ofert 129.000 milions de dòlars, quantitat que no es pagarà en efectiu sinó mitjançant l’intercanvi d’accions. D’aquesta manera s’anuncia la que serà la fusió industrial més gran de la història, amb la qual MCI World consolidarà la seva posició com a segona empresa en el mercat nord-americà de les telecomunicacions, darrere d’AT&T.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    5 d’octubre de 1999 Un jutge de Jaca arxiva el cas del càmping de Biescas

    El jutjat d’instrucció de Jaca arxiva les diligències per la mort de 87 persones en un càmping de Biescas a causa d’un xàfec d’aigua i fang, a l’agost del 1997. El jutge considera que la catàstrofe era imprevisible i que no hi ha indicis de delicte ni responsabilitat penal per part de la Diputació General d’Aragó ni de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Els advocats de l’acusació anuncien que presentaran un recurs per tal que els afectats puguin cobrar indemnitzacions.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    4 d’octubre de 1999 Es posa en marxa una línia aèria Barcelona-l’Alguer

    Aterra a l’aeroport del Prat el primer avió de la companyia italiana ItalAir, que cobreix la nova línia que unirà directament Barcelona amb l’Alguer, la ciutat de parla catalana de l’illa de Sardenya. La línia farà dos vols setmanals amb avions que tenen una capacitat per a 48 passatgers.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    4 d’octubre de 1999 Manifestació d’empresaris francesos contra les 35 hores

    Més de 30.000 industrials i empresaris francesos es manifesten pels carrers de París contra la llei de les 35 hores laborals a la setmana aprovada per la ministra de Treball de França, Martine Aubry. La manifestació es fa el dia abans que es comenci a discutir a l’Assemblea Nacional francesa la segona de les lleis de les 35 hores presentades per Aubry, que han d’entrar en vigor l’1 de gener del 2000 per a totes les empreses de més de 20 treballadors. Fins ara, un milió de companyies encara tenen pendent la signatura dels acords sobre les 35 hores amb els seus treballadors.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    3 d’octubre de 1999 Les tempestes causen més de 400 morts a l’Amèrica Central i Mèxic

    Els governs d’Hondures, Nicaragua i el Salvador decreten l’estat d’emergència davant les pluges torrencials que afecten aquests països de l’Amèrica Central i que han causat 60 morts els darrers quinze dies. Hondures és el país més castigat per les tempestes, amb 24 morts i més d’un miler de cases destruïdes. Els dies següents les pluges es traslladen a Mèxic, on provoquen més de 400 morts i 200.000 damnificats, la majoria dels quals a l’estat de Puebla, però també a Tabasco, Hidalgo i Chiapas.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    3 d’octubre de 1999 Eleccions generals a Àustria

    El Partit Socialdemòcrata (SPÖ) del primer ministre Viktor Klima és el partit més votat en les eleccions generals celebrades a Àustria, amb el 33% dels sufragis, tot i patir un descens de 71 a 65 diputats. El soci de coalició de l’SPÖ, el Partit Popular (ÖPV), amb el 26,9% dels vots, manté els 52 escons que tenia, però perd la segona plaça en benefici de l’ultradretà Partit de la Llibertat. Aquesta agrupació, encapçalada per Jörg Haider, ha aconseguit també 52 escons però un percentatge lleugerament superior (27,4%).

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    2 d’octubre de 1999 Jaume Matas, reelegit president del PP balear

    L’expresident del Govern balear, Jaume Matas, és reelegit president del PP balear amb el vot a favor del 80% dels participants en el congrés del partit, mentre que l’altre candidat, Joan Forcades, proper a l’expresident Gabriel Cañellas, només aconsegueix el 13% dels vots. Durant el cap de setmana, el Partit Popular també celebra congressos regionals al País Basc, la Rioja, Ceuta, Galícia, Extremadura i Canàries.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
    2 d’octubre de 1999 Segrest a l’ambaixada birmana a Bangkok

    La policia tailandesa posa fi al segrest a l’ambaixada de Myanmar a Bangkok, ocupada des d’ahir per dotze joves de l’organització Vigorosos Guerrers Estudiants Birmans, opositora al règim de Myanmar, que van retenir 89 persones com a ostatges. Les autoritats tailandeses permeten que el grup retorni en helicòpter al seu país després d’alliberar tots els ostatges, ja que considera que lluiten pel restabliment de la democràcia al seu país i no són un grup terrorista.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    1 d’octubre de 1999 La Xina celebra el 50è aniversari del naixement de la República Popular

    El president xinès, Jiang Zemin, presideix a la plaça de Tiananmen de Pequín la desfilada militar per a commemorar el 50è aniversari de la proclamació de la República Popular de la Xina, que Mao Zedong va fer en el mateix escenari. És la primera desfilada militar a Tiananmen des de fa quinze anys. En un discurs adreçat a la nació, Jiang promet la reintegració de l’illa de Taiwan a la República Popular de la Xina.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    1 d’octubre de 1999 Concert de Josep Carreras al Camp Nou

    El tenor Josep Carreras actua al Camp Nou en un concert que forma part dels actes per a la celebració del Centenari del Futbol Club Barcelona. Carreras és acompanyat per l’orquestra de la Royal Opera House de Londres, dirigida per David Giménez, la Coral Sant Jordi i la Coral Cantiga. A l’acte, gratuït, hi assisteixen 70.000 persones.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    30 de setembre de 1999 Accident nuclear al Japó

    La planta de tractament d’urani de Tokaimura, situada 140 km al nord-est de Tòquio, pateix l’accident nuclear més important de la història del Japó. L’errada d’uns operaris causa una reacció nuclear que genera radiacions 15.000 vegades superiors als nivells normals en un radi de dos quilòmetres. 32 persones afectades per la radiació són hospitalizades en centres especialitzats, mentre les autoritats evacuen 150 persones més i comminen els 300.000 habitants que viuen en un radi de 10 km de la central a quedar-se a casa seva amb les portes i finestres tancades.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    30 de setembre de 1999 La policia francesa arresta tres membres d’ETA

    La policia francesa arresta a Pau tres integrants d’ETA. Un dels detinguts és Jon Bienzobas Arretxe, “Karaka”, presumpte responsable de la mort del magistrat Francisco Tomás y Valiente, i els altres són Francisco Segurola, “Patxi”, i María Luz Perurena, filla d’un membre d’ETA assassinat pels GAL el 1984. Els detinguts són els autors del robatori de 10,5 tones d’explosius que van desaparèixer dimarts passat d’una fàbrica de Plévin, a Bretanya, i que la policia recupera en l’operació.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    30 de setembre de 1999 El congrés dels advocats catalans inaugura el Palau de Fires i Congressos de Tarragona

    El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el president dels advocats catalans, Jaume Alonso-Cuevillas, assisteixen a Tarragona a l’obertura de les sessions del II Congrés de l’Advocacia Catalana, que té com a objectiu prioritari iniciar l’elaboració d’un Codi de l’Advocacia Catalana que reguli l’exercici de la professió, però no el seu accés. Les sessions se celebren al Palau de Fires i Congressos de Tarragona, un equipament que s’inaugura amb aquest congrés.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    30 de setembre de 1999 L’advocat Joan Garcés és guardonat amb el premi Nobel de la pau alternatiu

    La fundació Right Livelihood Awards concedeix el guardó que atorga cada any des del 1980, conegut popularment com el premi Nobel de la pau alternatiu, a l’advocat valencià Joan Garcés “per la seva tasca pionera en la preparació de la tasca legal per a l’arrest de Pinochet a Londres”. Joan Enric Garcés, nascut a València el 1944, va ser conseller personal del president xilè Salvador Allende i l’impulsor del procés judicial contra l’exdictador xilè Augusto Pinochet.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    29 de setembre de 1999 Neix a Barcelona el segon nét dels reis d’Espanya

    La infanta Cristina de Borbó dóna a llum a la clínica Teknon de Barcelona el seu primer fill, que és el segon nét dels reis d’Espanya. El fill de Cristina de Borbó i del jugador d’handbol del FC Barcelona Iñaki Urdangarin es dirà Joan i ocuparà el cinquè lloc en la línia successòria al tron espanyol, per darrere del príncep Felip, les infantes Helena i Cristina i Felip Joan Froilà de Marichalar.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    29 de setembre de 1999 La UE autoritza les fusions d’Exxon i Mobil i de BP Amoco i Arco

    La Comissió Europea aprova la doble fusió de les companyies petrolieres Exxon i Mobil, d’una banda, i British Petroleum Amoco i Arco, de l’altra, amb la condició que es desprenguin d’alguns dels seus actius per a evitar que la seva posició de domini impedeixi la lliure competència empresarial. Entre les principals condicions fixades per la Comissió, Mobil haurà de renunciar a les seves participacions a Aral, la xarxa d’estació de serveis més gran d’Alemanya; Exxon, al 25% de les accions de Thyssengas que posseeix, i BP, a la seva part dels gasoductes que travessen la mar del Nord.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    28 de setembre de 1999 Les distribuïdores de cinema anuncien l’augment dels doblatges al català

    Luis Hernández de Carlos, president de la principal empresa distribuïdora de cinema a Catalunya, FEDICINE, anuncia un augment de les pel·lícules doblades al català. L’acord, subscrit per les companyies nord-americanes Buenavista (del grup Disney), Fox i UIP i les catalanes Filmax i Lauren Films, preveu estrenar 18 pel·lícules en català aquesta mateixa temporada, entre novembre i juny, una quantitat molt superior a les cinc d’estrenades l’any passat. La mesura suposa un avenç voluntari amb relació als terminis de la Llei de política lingüística elaborada pel Departament de Cultura que dirigeix Joan Maria Pujals.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    27 de setembre de 1999 Sentència contra l’expulsió de quatre homosexuals de l’exèrcit britànic

    El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg dicta una sentència desfavorable a la Gran Bretanya per l’expulsió de quatre homosexuals de l’exèrcit, amb la qual cosa desautoritza la llei britànica del 1994 que prohibeix que els gais i les lesbianes formin part de les forces armades. Estrasburg insta les dues parts a pactar una compensació econòmica per les expulsions, dutes a terme entre el 1993 i el 1995, mentre el ministre britànic de Defensa, George Robertson, anuncia la suspensió dels procediments oberts a les forces armades per casos d’homosexualitat.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    27 de setembre de 1999 Signatura d’un protocol de col·laboració Estat-Generalitat per a fer el canal Segarra-Garrigues

    La ministra espanyola de Medi Ambient, Isabel Tocino, i els consellers d’Agricultura, Francesc Xavier Marimon, i de Medi Ambient, Joan Ignasi Puigdollers, signen a Madrid un protocol que desencalla la construcció del canal Segarra-Garrigues, el qual s’enllestirà l’any 2005. L’acord permetrà el regatge de 52.000 hectàrees, que podran ser ampliades a 90.000. L’obra serà finançada amb l’aportació de 110.000 milions de pessetes per la Generalitat i 54.000 milions pel Ministeri (quantitats que inclouen el percentage que anirà a càrrec de les comunitats de regants).

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    26 de setembre de 1999 Comediants acomiada el mil·lenni des de la Pedrera

    El grup teatral Comediants presenta un espectacle musicoteatral a la Pedrera del passeig de Gràcia de Barcelona per a simbolitzar l’arribada de l’any 2000. Des d’avui i fins al 31 de desembre, cada dia a les dotze del migdia el grup farà una breu actuació i arrencarà un full d’un calendari gegant. L’alcalde de la ciutat Joan Clos i el poeta Miquel Martí i Pol són els primers dels personatges que seran convidats diàriament a expressar un desig per a l’any 2000.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    26 de setembre de 1999 Una explosió de material pirotècnic provoca 56 morts a Mèxic

    L’explosió de diversos dipòsits clandestins de material pirotècnic provoca la mort de 56 persones i 348 ferits a la ciutat mexicana de Celaya (Guanajuato). L’accident s’inicia amb l’explosió d’un dipòsit de gas d’una parada de menjar, i al cap d’uns minuts exploten de manera successiva tres magatzems on es guardava material pirotècnic, tot i que no disposaven ni de permisos ni de garanties de seguretat. Entre les víctimes hi ha alguns nens, així com un policia, dos bombers i un socorrista que ajudaven els afectats per la primera explosió.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    26 de setembre de 1999 Jan Ullrich es proclama vencedor de la Vuelta a Espanya

    El ciclista alemany Jan Ullrich, de l’equip Telekom, arriba a Madrid com a guanyador de la Vuelta a Espanya amb 4,15 minuts d’avantatge sobre el segon classificat, l’espanyol Ígor González de Galdeano, de l’equip Vitalicio. Aquesta edició de la Vuelta s’ha caracteritzat per un alt nivell esportiu, i només hi han faltat les dues grans figures del moment, Marco Pantani i Lance Armstrong. La novetat ha estat l’ascens al port de muntanya de l’Angliru, a Astúries, un dels més difícils del circuit ciclista.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    25 de setembre de 1999 Palmarès del Festival de Cinema de Sant Sebastià

    La pel·lícula C’est quoi la vie, del director francès François Dupeyron, guanya la Concha d’Or del festival de Cinema de Sant Sebastià, mentre el seu protagonista, Jacques Dufilho, rep la Concha de Plata. Com a millor actriu és premiada Aitana Sánchez-Gijón per Volavérunt, decisió que és acollida amb protestes pel públic i la crítica que assisteixen a la cerimònia de lliurament dels premis del festival, el qual per primera vegada se celebra al nou edifici Kursaal, dissenyat per l’arquitecte Rafael Moneo. La Concha de Plata a la millor direcció és compartida per Michel Deville per La maladie de Sachs i Zhang Yang per Banys.

    El món del 1940 al 1999 Món Ciència i cultura
    24 de setembre de 1999 Giulio Andreotti és absolt d’haver ordenat la mort d’un periodista

    El tribunal d’apel·lació de Perusa absol l’exprimer ministre italià Giulio Andreotti de l’acusació d’haver estat l’inductor de l’assassinat del periodista italià Carmine Pecorelli, mort l’any 1979. La sentència també absol els altres cinc presumptes implicats en la mort de Pecorelli, ocorreguda uns dies abans de publicar a la revista “Osservatorio Pubblico” uns documents que suposadament provaven la implicació d’Andreotti en l’assassinat del dirigent de la democràcia cristiana Aldo Moro.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    23 de setembre de 1999 Rússia ataca objectius militars de Grozni

    Per primera vegada des de la signatura dels acords de pau al mes d’agost del 1996, l’exèrcit rus bombardeja posicions estratègiques dels afores de Grozni, la capital de Txetxènia, en el marc d’una operació per a frenar els atemptats terroristes que grups islamistes han dut a terme el darrer mes a Moscou i en altres ciutats de la Federació Russa. Segons les autoritats txetxenes, l’atac ha provocat sis morts. El Kremlin assegura que no té intenció de dur a terme cap ofensiva terrestre a gran escala per a ocupar Txetxènia.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    22 de setembre de 1999 Els Estats Units demanden les empreses tabaqueres

    La fiscal general dels Estats Units, Janet Reno, presenta una demanda contra les companyies tabaqueres, a les quals demana una indemnització pels 3,2 bilions de dòlars que es gasta cada any la sanitat pública en els pacients afectats de malalties derivades del tabac. La demanda considera que els darrers 45 anys les empreses tabaqueres han mantingut una campanya continuada de “frau i engany”, ja que eren conscients dels efectes perjudicials del tabac.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    22 de setembre de 1999 Manifest en favor de l’entrada de Catalunya a la UNESCO

    Es presenta a la Universitat de Barcelona un manifest en què 600 personalitats del món cultural català demanen el reconeixement de Catalunya i de la resta de nacions sense estat com a membres de la UNESCO. Els promotors de la iniciativa, entre els quals hi ha el president del Centre UNESCO de Catalunya, Fèlix Martí, també demanen la substitució del delegat permanent d’Espanya a la UNESCO, Jesús Izquierdo, a qui fan responsable de la manca d’un representant català d’aquest organisme al consell lingüístic.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    21 de setembre de 1999 Taiwan pateix un terratrèmol similar al que va afectar Turquia

    L’illa de Taiwan es veu afectada a la matinada per un sisme de 7,8 graus en l’escala de Richter, d’una magnitud lleugerament superior al que va sacsejar Turquia al mes d’agost. El terratrèmol, amb l’epicentre a la zona central de l’illa, provoca importants danys materials i destrueix uns 12.000 edificis, a més de causar 2.375 morts i 51 desapareguts, segons les estimacions oficials. És el pitjor terratrèmol que ha patit Taiwan els darrers 100 anys, i les tasques de rescat es veuen dificultades per les rèpliques que es detecten els dies següents.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    21 de setembre de 1999 El PSOE força la dimissió de la nova cúpula del PSPV

    El secretari general del PSOE, Joaquín Almunia, força Joan Ignasi Pla i Joan Lerma a dimitir els càrrecs de secretari general i president del PSPV, per als quals van ser elegits el darrer cap de setmana en un tumultuós congrés que ja va provocar ahir la dimissió del diputat Antoni Asunción. Almunia no accepta la renúncia de l’altre gran protagonista del congrés, el secretari d’organització del PSOE, Ciprià Ciscar, i per a dirigir el PSPV nomena una gestora dominada pels afins a Ciscar. Això fa que cinc dels designats, que pertanyen a altres sectors del partit, no acceptin el càrrec.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
    20 de setembre de 1999 Dissolució de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo

    Els dirigents de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo (UCK) i la KFOR signen l’acord de dissolució de la guerrilla albanesa, que es convertirà en una força civil dirigida pel fins ara general en cap de la UCK, Agim Ceku. Tot i tenir 200 homes armats, la seva principal missió serà la participació en tasques humanitàries i en la reconstrucció de Kosovo. Per la seva part, el líder polític de la UCK, Hashim Thaci, ha anunciat que crearà un partit favorable a la independència de Kosovo.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    19 de setembre de 1999 La força de pau de l’ONU arriba a Timor

    Arriben a Dili, la capital de Timor Est, els primers contingents de la INTERFET, la Força Internacional de Timor Est constituïda sota els auspicis de l’ONU que comanda el general australià Peter Cosgrove. La INTERFET estarà formada per uns 8.000 homes, la majoria australians, neozelandesos i gurkhes de l’exèrcit britànic. El mateix dia, el líder independentista timorès Xanana Gusmão arriba a Darwin, Austràlia, on es fa la concentració logística de l’ajut humanitari i militar per a Timor.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    19 de setembre de 1999 El PSPV elegeix Joan Ignasi Pla nou secretari general del partit

    El Partit Socialista del País Valencià celebra un congrés extraordinari per a designar el nou secretari general del partit, un càrrec vacant des de la dimissió de Joan Romero al març. El congrés es tanca amb l’elecció de Joan Ignasi Pla com a secretari general i Joan Lerma com a president, però sense resoldre les diferències internes del partit, ja que la nova executiva només compta amb el suport del 42% de delegats del congrés i té l’oposició del secretari d’organització del PSOE, Ciprià Ciscar. L’endemà, el portaveu del PSPV al Parlament valencià, Antoni Asunción, renuncia a l’acta de diputat per manifestar el seu desacord amb el desenvolupament del congrés.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Política i institucions
    19 de setembre de 1999 Moren 28 persones en un accident d’autocar a Saragossa

    Un autocar on viatjaven 52 jubilats cau per un marge de la carretera, prop de Saragossa, cosa que origina la mort de 28 dels passatgers del vehicle, que havia sortit de Madrid i es dirigia a Castelló d’Empúries. L’accident és el més greu d’un cap de setmana que ha provocat 63 morts a les carreteres de l’Estat. Ahir a la nit van morir cinc joves com a conseqüència del xoc frontal de dos vehicles prop de Malla (Osona).

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    19 de setembre de 1999 Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura

    Se celebra al Teatre Nacional de Catalunya la cerimònia de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, atorgats pel Departament de Cultura de la Generalitat, que enguany han passat de deu a onze disciplines amb la incorporació de l’apartat d’audiovisual. La gala és conduïda pel periodista Ramon Pellicer i l’actriu Carme Elias, i en el parlament que tanca l’acte el president de la Generalitat, Jordi Pujol, fa una defensa de la identitat dels pobles.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    19 de setembre de 1999 Estrena del Circuit Ricard Tormo de Xest

    Amb la disputa del Gran Premi de la Comunitat Valenciana, puntuable per al Campionat del Món de motociclisme, s’inaugura a Xest el Circuit Ricard Tormo, amb la presència de 65.000 espectadors. L’espectacle queda deslluït per la intensa pluja, que provoca la caiguda d’Àlex Crivillé, líder del Campionat del Món dels 500 cc. El català Emili Alzamora, segon en la prova dels 125 cc, consolida el seu lideratge en la classificació del mundial, tot i que segueix sense haver guanyat cap Gran Premi.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Ciència i cultura
    18 de setembre de 1999 Constitució de l’Assemblea de Bascos Electes

    1.778 regidors bascos es reuneixen al Palau Euskalduna de Bilbao per a constituir l’Assemblea de Bascos Electes, la primera institució que abasta tot el conjunt del País Basc, la qual com a principal iniciativa decideix crear cinc comissions per a fomentar la identitat nacional d’Euskal Herria. Tots els assistents són regidors electes del PNB, EA i EH per 354 municipis de Biscaia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra i del País Basc francès. El PP, el PSOE i, en menor grau, IU neguen qualsevol legitimitat a l’Assemblea.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    18 de setembre de 1999 Explosió pirotècnica a Catarroja

    Una explosió accidental de material pirotènic a Catarroja (l’Horta) causa un mort i sis ferits greus, a més de destruir les façanes de diversos edificis. Mentre es feia la tradicional despertà de la festa major pels carrers del poble, una espurna va encendre més de 40 quilos d’explosius que es transportaven en un carret dels que s’utilizen per a anar a comprar, tot i que només és permès de portar-n’hi cinc per raons de seguretat. Després de l’accident, l’Ajuntament de Catarroja decideix suspendre la resta d’actes de la festa major.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    17 de setembre de 1999 Els Estats Units alleugen les sancions sobre Corea del Nord

    El Govern nord-americà anuncia una mitigació de les sancions econòmiques que va imposar a Corea del Nord el 1950, després de la invasió de Corea del Sud. La reducció de les sancions es fa a canvi que Corea congeli el seu programa d’assaigs nuclears i amb la voluntat de millorar les relacions amb aquest Estat asiàtic. L’acord preveu autoritzar els intercanvis comercials de béns de consum i permetre la lliure circulació i la transferència de fons de particulars i d’empreses entre tots dos països.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    16 de setembre de 1999 Algèria ratifica en referèndum l’indult per als terroristes islàmics

    Amb una participació molt alta (85%) i un triomf aclaparador del “sí” (98,6%), els algerians ratifiquen en un referèndum la llei elaborada pel Parlament a proposta del president Bouteflika per a concedir nous indults als islamistes amb vista a facilitar la pacificació del país. Tots els partits, excepte el Front de Forces Socialistes i el Partit dels Treballadors, que donaven llibertat de vot als seus seguidors, defensaven el vot a favor de la llei, si bé l’islamista FIS ha expressat alguna reserva sobre la seva aplicació.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    16 de setembre de 1999 El Govern del PP i els sindicats acorden un augment de les pensions

    Comissions Obreres, UGT i el Govern espanyol pacten un augment de les pensions dels jubilats. L’increment s’aplicarà a partir del gener del 2000 i suposarà una inversió de 61.000 milions de pessetes que es distribuiran entre 3.000.000 de jubilats. L’augment mitjà serà de 3.500 pessetes al mes, i el sector més beneficiat seran les vídues menors de 60 anys amb persones al seu càrrec, que cobraran mensualment 7.255 pessetes més.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    16 de setembre de 1999 L’huracà Floyd arriba a les costes de Carolina del Sud

    En previsió dels efectes que pot causar l’huracà Floyd, més de 2.000.000 de persones són evacuades dels estats de Florida, Geòrgia, Virgínia i les dues Carolina, que han estat declarades àrees d’emergència pel president nord-americà, Bill Clinton. Els dies en què és actiu, l’huracà deixa un balanç de 40 víctimes mortals, la majoria a causa d’accidents de trànsit, a més de grans extensions inundades i prop d’un milió de cases sense electricitat, però no assoleix la força destructora que es preveia.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    16 de setembre de 1999 Un home mata set persones en una església nord-americana

    Un home de 43 anys protagonitza una matança en una església de Fort Worth (Texas). Armat amb dues pistoles, Larry Ashbrook entra en una església baptista en el moment en què s’hi feia una cerimònia religiosa, dispara a discreció mentre profereix insults contra la religió baptista i acaba suïcidant-se després d’haver mort set persones. Com a única explicació del fet, la policia troba al domicili de l’homicida escrits on Ashbrook es descriu com un inadaptat.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    16 de setembre de 1999 Samsung ampliarà la factoria de Palau de Plegamans

    La multinacional coreana Samsung anuncia una inversió de 10.000 milions de pessetes en la seva planta de Palau de Plegamans, on elaborarà tots els telèfons mòbils destinats al mercat europeu. Samsung començarà a fabricar telèfons mòbils en aquesta planta al desembre, però no assolirà la plena producció fins l’any 2002, ja que la inversió implica augmentar la plantilla dels 340 treballadors actuals a més de 1.000. Fa tres anys Samsung ja va anunciar una important inversió a Palau de Plegamans, que va haver de suspendre a causa de la crisi econòmica que va afectar el Sud-est asiàtic.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    15 de setembre de 1999 El Parlament Europeu investeix la Comissió de Romano Prodi

    El Parlament Europeu ratifica per una àmplia majoria la composició de la Comissió Europea presidida per Romano Prodi. La Comissió rep 414 vots a favor, del grup socialista i liberal en bloc, de la majoria del grup popular i d’un sector dels Verds, i 142 en contra, bàsicament del grup comunista i dels Verds, dels sectors d’ultradreta i dels diputats britànics i alguns d’alemanys del grup popular. El mandat de l’equip de Prodi finalitzarà l’any 2005.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    15 de setembre de 1999 EL TSJC permet que la COPE segueixi emetent per les freqüències que no li van ser renovades

    El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix que, de manera cautelar, la COPE podrà mantenir les emissions en les tres freqüències de ràdio que no li van ser renovades el passat 4 de maig. La decisió del TSJC no revoca la concessió de llicències que va fer la Generalitat de Catalunya en aquesta data, sinó que deixa en suspens l’anul·lació de les llicències de la COPE en espera de la resolució judicial del recurs administratiu que va presentar aquesta cadena.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    15 de setembre de 1999 Suïcidi de l’exfiscal mexicà Mario Ruiz Massieu

    Mario Ruiz Massieu, exfiscal general adjunt de Mèxic i germà de qui va ser secretari general del PRI, Francisco Ruiz Massieu, se suïcida a Palisades Park (Nova Jersey, Estats Units), on era en situació d’arrest domiciliari des del 1996, ja que Mèxic té presentada una demanda d’extradició en contra seu per vincles amb el narcotràfic. En una nota, Ruiz Massieu acusa el president mexicà, Ernesto Zedillo, de fabricar proves contra ell i de ser també al darrere de l’assassinat del seu germà, l’any 1994.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    14 de setembre de 1999 María Consuelo Reyna, destituïda com a directora de “Las Provincias”

    El consell d’administració del diari “Las Provincias” destitueix María Consuelo Reyna com a directora del diari, un càrrec que ocupava des de feia set anys, tot i que des del 1973 ja exercia una gran influència des de la subdirecció del rotatiu. Més que per la línia ideològica de Reyna, que ha fet de “Las Provincias” el principal portaveu de l’anticatalanisme al País Valencià, la destitució és per causa de l’estancament en les xifres de difusió del diari, que actualment estava una mica per sota del seu principal competidor, “Levante”.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    14 de setembre de 1999 L’ONU clausura la seva missió a Dili

    L’Organització de les Nacions Unides tanca la seu de la UNAMET, la seva missió a la capital de Timor Est, Dili, i evacua cap a Darwin, Austràlia, els 57 membres de la delegació i els 1.544 ciutadans de Timor Est que s’hi havien refugiat. L’operació, feta sota la protecció de la policia indonèsia, es fa per la impossibilitat de garantir la seguretat de la seu de la UNAMET, assetjada des de la setmana passada per grups paramilitars, que calen foc a l’edifici després de l’evacuació.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    14 de setembre de 1999 Condemnes per als responsables d’una matança d’indígenes a Chiapas

    Un jutge mexicà condemna a 35 anys de presó 24 persones responsables de la mort de 45 indígenes al poblat d’Acteal, a Chiapas, al desembre del 1997. Entre els condemnats hi ha Jacinto Arias, alcalde del poble veí de Chenalhó pel PRI, que és considerat l’instigador de la matança. Anteriorment ja s’havien dictat condemnes contra 31 persones més per la seva participació en els fets d’Acteal.

    El món del 1940 al 1999 Món Política i institucions
    14 de setembre de 1999 Una gran tempesta torna a afectar l’àrea de Barcelona

    Un fort aiguat, amb una intensitat que no s’havia registrat des del 1927, provoca importants inundacions a la zona costera de l’entorn de Barcelona, el Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme, la mateixa zona que ja va patir problemes similars el passat dia 3. A més de deixar uns 200.000 abonats sense llum, la mala visibilitat fa aturar tota l’activitat de l’aeroport del Prat durant tres quarts d’hora. A l’aeroport de Girona, un avió surt de la pista i acaba partit en tres trossos en un camp veí. Un dels passatgers mor uns quants dies després a causa de la perforació de melsa que va patir en l’accident.

    El món del 1940 al 1999 Països Catalans Societat i economia
    14 de setembre de 1999 Els EUA indemnitzaran els habitants de les illes Bikini per les proves nuclears

    El Congrés dels Estats Units aprova una indemnització de 3,8 milions de dòlars per als antics habitants de l’atol de Bikini que van ser desallotjats per a dur-hi a terme 23 proves nuclears entre el 1946 i el 1958. La indemnització se la repartiran els 90 supervivents de les 167 persones que van ser desallotjades l’any 1946, la majoria de les quals viu a l’atol de Kili, 600 km al sud de Bikini. Les darreres anàlisis desaconsellen que Bikini sigui repoblat abans de l’any 2010.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    13 de setembre de 1999 Fusió de les empreses petrolieres Elf-Aquitanie i Total-Fina

    El president de la petroliera Elf-Aquitanie, Phillippe Jaffré, i el de Total-Fina, Thierry Desmarest, anuncien a París la fusió dels dos grups per a crear la primera empresa francesa i la quarta del món en el sector. L’operació, que va començar al mes de juliol amb una OPA de Total-Fina sobre Elf, inicialment rebutjada pels directius d’aquesta empresa, es farà mitjançant un intercanvi d’accions, però Total-Fina assumirà el control del grup, que presidirà Desmarest, mentre que Jaffré queda fora de l’organigrama de la nova companyia.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    13 de setembre de 1999 Un atemptat causa més de 100 morts a Moscou

    L’explosió d’una bomba de gran potència enfonsa un bloc de pisos de vuit plantes en una barriada obrera de Moscou i mata més d’un centenar de persones que en aquell moment eren dins l’edifici. Les hipòtesis de la policia assenyalen els grups wahhabites islàmics com els autors de la matança, però el líder txetxè Xamil Bassàiev nega qualsevol relació dels seus homes amb els tres atemptats similars que Moscou ha patit els darrers quinze dies, als qual cal afegir-ne un altre a Bujnaksk (Daguestan), el 4 de setembre, que va causar 64 morts.

    El món del 1940 al 1999 Món Societat i economia
    Llegir més...