Cronologia dels Països Catalans i del món

Finalització de la vaga a la SEAT de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona, que presideix l’alcalde Joan Clos, acorda suspendre el projecte urbanístic Barça 2000 presentat pel FC Barcelona per a construir un complex ludicoesportiu als voltants de l’estadi del Camp Nou. L’Ajuntament demana al club que refaci el projecte d’acord amb les nombroses al·legacions presentades per veïns, arquitectes, col·legis professionals i grups polítics. La decisió de l’Ajuntament coincideix amb una manifestació dels veïns del barri de les Corts per protestar contra el pla.

CiU anuncia que no continuarà donant suport al govern central del PSOE.

Unes 40.000 persones assisteixen a Santa Coloma de Gramenet a la festa d’inauguració de la primera fase del parc fluvial del Besòs, que ocupa 40 ha al recinte de Can Zam. El parc és una de les primeres actuacions del projecte de recuperació de la llera del Besòs en un recorregut de 7 km, entre Montcada i Santa Coloma, que es completarà amb la construcció de la depuradora de Montcada i la rehabilitació de la platja de Sant Adrià de Besòs.

Dos dels components d’una expedició de la UE Sabadell aconsegueixen fer el cim del Man?slu, a l’Himàlaia (8.163 m). És la primera expedició catalana a aquest cim, el vuitè més alt del món, i s’assoleix en el 25è aniversari del primer 8.000 català, l’ascensió a l’Annapurna. Després d’aquesta ascensió, els únics cims de 8.000 metres que encara no han estat conquerits per alpinistes catalans són el Lhotse i el Hidden Peak.

En les eleccions municipals, victòria socialista del PSC-PSOE a Barcelona i a Girona, on Joaquim Nadal i Farreras és reelegit com a alcalde. El PSOE obté també a Palma de Mallorca la majoria absoluta al consistori.

Pluges torrencials, de més de 200 l/m², afecten la Catalunya del Nord i alguns departaments d’Occitània. El temporal provoca les pitjors inundacions en aquesta àrea des dels anys seixanta, i hi deixa 27 persones mortes, totes elles arrossegades per l’aigua, a més de tres desapareguts. Del total de les víctimes, 19 s’han produït al departament d’Aude i tres a la Catalunya del Nord. Les autoritats desplacen a la zona 2.000 membres de Protecció Civil per ajudar els damnificats.

Es declara un incendi a la central nuclear Vandellòs I. El dia 30 té lloc una vaga general a l’Ametlla de Mar per a demanar la demolició de la central.

Diverses fàbriques barcelonines es declaren en vaga. El conflicte s’estén el dia següent a altres poblacions catalanes.

Finalització de la vaga i tancament empresarial de la SEAT a Barcelona.

Comencen a Barcelona les sessions del XXI congrés anual de la Societat Europea de Cardiologia, de cinc dies de durada, que aplega 25.000 persones de 150 països. Al congrés es presenten 8.746 ponències sobre les darreres novetats de les malalties cardiovasculars, que són la principal causa de mortalitat a Europa, i els seus factors de risc i prevenció. Barcelona ja va acollir aquest congrés a l’agost del 1992, i en aquella ocasió s’hi van aplegar 15.000 persones.

Se celebra (3-4 de juny) a Tolosa de Llenguadoc el congrés d’ERC, en què es reconstitueix la unitat del partit.

S’inicia vaga a l’empresa Ferroland del Port de Sagunt.

Una parella d’alemanys és morta per uns tigres al Safari Park del municipi del Verger (Marina Alta). Sense fer cas de les instruccions de la instal·lació, la parella baixa del cotxe quan era al recinte dels tigres, presumptament per fer fotografies, i és atacada pels animals, que en causen la mort abans que els serveis de vigilància puguin intervenir-hi. És el primer accident important que ha patit el Safari Park del Verger des que va entrar en funcionament, el 1977.

El ple de les Corts Valencianes aprova per unanimitat la proposta de declarar el 2000 l’Any dels Borja per a commemorar el 500 aniversari del jubileu que va proclamar el papa Alexandre VI. Aquesta celebració servirà per a estudiar i difondre el paper d’aquesta nissaga valenciana en la història. La decisió de les Corts insta la Generalitat Valenciana a assumir la celebració conjuntament amb els ajuntaments de Xàtiva, Gandia i Canals. Una de les primeres mesures adoptades és la restauració de la sala capitular del monestir de Valldigna.

Es creen les Joventuts Musicals de Barcelona.

S’instal·la a la rambla de Santa Mònica de Barcelona The World Book on Tour, un llibre de 4,30 m d’alt i 4,20 d’ample i amb un nombre il·limitat de pàgines que estan obertes a la col·laboració de totes les persones que vulguin participar-hi. La iniciativa de fer el llibre més gran del món i amb un nombre més elevat d’autors va sortir de Berlín. Durant els propers cinc anys el llibre recorrerà moltes ciutats d’arreu del món i està previst que torni a ser a Barcelona el 2004, coincidint amb el Fòrum de les Cultures.

Joan Josep Bigas i Luna roda a Barcelona la pel·lícula Angoixa.

Edicions 62 publica en català l’obra de Pierre Vilar Catalunya dins l’Espanya moderna.

Octubre. Josep Moix i Regàs és nomenat president del PSUC en el primer congrés del partit celebrat a França.

Dmitry Piterman, un nord-americà d’origen ucraïnès que viu a Tossa de Mar, on és mecenes de l’equip local, arriba a un acord amb la directiva del Palamós CF per a convertir-se en el president de l’entitat, la degana dels equips catalans de futbol. Piterman es compromet a eixugar el deute de 6,4 milions de pessetes que arrossega el Palamós des que es va convertir en Societat Anònima Esportiva. L’actual vicepresident del club, Josep Miquel Martí, assumirà la vicepresidència de la junta de Piterman.

Obre les portes la fàbrica d’automòbils SEAT instal·lada a la Zona Franca de Barcelona.

S’aprova la creació d’una ciutat satèl·lit a 18 km de València: Vilanova.

El Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya aprova la concessió d’una targeta que permetrà l’assistència sanitària a tots els immigrants menors d’edat residents a Catalunya, encara que la seva situació no estigui legalitzada. La mesura, presentada pel conseller Eduard Rius, és similar a la que va adoptar la setmana passada l’Insalud com a resposta a unes denúncies presentades els darrers dies per la Fiscalia de Madrid sobre casos d’immigrants que no van ser atesos en hospitals públics.

Es reobre el Teatre Grec de Montjuïc i Núria Espert i Romero hi obté un gran èxit amb l’obra Medea.

Celebració del primer congrés d’Unió Democràtica del País Valencià.

Dionisio Ridruejo celebra un recital de poesia a l’Ateneu Barcelonès.

Inauguració oficial del primer bloc d’habitatges del polígon de Bellvitge (l’Hospitalet).

Catalunya celebra amb un gran èxit la tradicional festa de Sant Jordi. Literàriament, la diada ha arribat precedida per la polèmica sobre l’èxit de vendes que els darrers anys han tingut els llibres escrits per populars personatges televisius, i que aquest any es repeteix amb obres d’Andreu Buenafuente i Xavier Graset. En el balanç de la jornada, es constata un increment d’entre el 3 i el 4% de vendes amb relació a l’any passat, i el domini de les escriptores en les obres més venudes: Lola, de Maria de la Pau Janer; El gust amarg de la cervesa, d’Isabel-Clara Simó; Hija de la fortuna, d’Isabel Allende, i Mujeres en guerra, de Maruja Torres. El contrapunt de la jornada és la mort de l’escriptora Maria Àngels Anglada.

Òscar Ribas guanya de nou les eleccions andorranes.

La cooperativa Ràdio Associació de Catalunya (RAC 105) s’integra a la CCRTV.

El govern central traspassa a la Generalitat totes les competències sobre política cultural.

Es crea a Barcelona el Grup de Defensa de la Llengua, organització política que pretén fer del català l’única llengua de tots els Països Catalans.

Se celebra a Palma la Nit de la Cultura, la festa en què l’Obra Cultural Balear lliura els premis 31 de Desembre a les persones i entitats que han destacat per la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes. Entre els guardonats hi ha l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, la pedagoga Maria Ferret, l’exhibidor cinematogràfic Joan Salom i el farmacèutic de Sa Pobla Antoni Torrents. Gregori Mir guanya el premi Miquel dels Sants Oliver pel llibre Correspondència de Joan Mascaró. A més del president balear, Francesc Antich, assisteix a la Nit de la Cultura el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol.

Xavier Benguerel i Llobet guanya el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

El consell d’administració del Joventut de Badalona elegeix l’exjugador Jordi Villacampa com a nou president de l’entitat. Villacampa, que des del passat mes d’agost ja ocupava la vicepresidència del club, substitueix Genís Llamas, que havia presentat la dimissió per motius personals.

Eduardo Baeza Alegría és nomenat governador civil de Barcelona.

Posada en funcionament de la indústria petroquímica a Tarragona.

S’estrena al cinema Coliseum de Barcelona la pel·lícula Raza, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i amb guió de Franco.

El president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol respon a les acusacions de l’escriptor Antonio Gala, que declara sentir-se marginat a Catalunya per escriure teatre en castellà.

Fundació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), a partir d’una escissió dins el Front Nacional de Catalunya del 1968.

La Generalitat valenciana sol·licita a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre la prolongació del canal Xerta-la Sénia (Tarragona) per a permetre el regatge d’una àmplia zona del nord de Castelló.

S’estrena al cinema Tívoli de Barcelona la pel·lícula Mogambo, prèvia adequació de la censura.

Són detinguts 83 militants de l’FNC.

Pla de reestructuració tèxtil-llaner.

Catalana de Gas i Electricitat absorbeix Gas Madrid i Repsol Butano i adopta el nom de Gas Natural SDG.

El català Andreu Gimeno i Tolaguera es proclama campió del món de tennis en la categoria de professionals.

Pasqual Maragall anuncia que deixarà l’alcaldia de Barcelona al setembre del 1997.

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, presideixen al palau de la Generalitat la inauguració de l’Any Martí i Pol, una iniciativa nascuda d’amics i seguidors del poeta i assumida per les diferents institucions públiques catalanes per a commemorar el seu 70è aniversari. L’Any Martí i Pol se celebrarà amb diversos actes, col·loquis i edicions de llibres sobre el poeta, i una exposició que s’inaugurarà a Girona el 19 de març i que posteriorment viatjarà per diverses ciutats catalanes.

El govern balear declara sa Dragonera parc natural.

S’imposen grans restriccions elèctriques.

Joan Pau II canonitza nou religiosos dels Germans de les Escoles Cristianes, institució més coneguda com La Salle. Entre els canonitzats hi ha Jaume Hilari, nom de religió de Manuel Barbal i Cosan, que va ser condemnat a mort l’any 1937 a Tarragona, i un grup de religiosos morts l’any 1934 a Turón (Astúries). A la cerimònia assisteixen 3.000 pelegrins catalans, entre els quals l’arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez i Sistachs, i el bisbe d’Urgell, Joan Martí i Alanis.

Apareix l’edició barcelonina del diari "El País".

Tomeu Penya edita el seu disc Carritx i roses.

Se celebra al palau de la Generalitat un homenatge institucional a l’expresident Josep Tarradellas, de qui es compleix el centenari del naixement. A l’acte, presidit per Jordi Pujol i Joan Reventós, hi assisteixen representants de tots els partits catalans (excepte IC-Verds i PI), alguns dels polítics que van ser a prop de Tarradellas durant la transició, com Josep Maria Bricall, Rodolfo Martín Villa o Manuel Sánchez Terán, i la seva vídua, Antònia Macià, que descobreix un bust a la memòria de l’expresident, fet per l’escultor Josep Maria Subirachs.

Inici del I Congrés de la CONC a Barcelona.

El Partit Socialista de les Illes (PSI) es transforma en Partit Socialista de Mallorca.

El Parlament de Catalunya aprova la nova Llei de ports, que preveu un ajornament en la concessió de noves llicències per a fer ports fins el 2001. La llei regula tots els aspectes relacionats amb els 42 ports de mar que hi ha a Catalunya, que tenen 21.500 amarratges. Els únics que queden al marge d’aquesta llei són els de Barcelona i Tarragona, que pel fet de ser d’interès general són regulats per la Llei de ports estatal.

Obre les seves portes a València l’Institut Politècnic.

Es constitueix a Barcelona l’Aliança de Partits Republicans Catalans (al novembre passarà a anomenar-se Consell Nacional de la Democràcia Catalana), i Josep Pous i Pagès n’és elegit president.

La policia turca reté durant algunes hores el dirigent del PI, Àngel Colom, que era a Diyarbakir per entrevistar-se amb uns advocats kurds per conèixer la situació d’Abdullah Öcalan. Colom era des de dimarts a Istanbul com a integrant d’una delegació de parlamentaris de la UE, i des d’allà va viatjar fins al Kurdistan. Després d’haver comprovat la seva condició de parlamentari, la policia el “convida a abandonar” el Kurdistan en direcció a Istanbul per “raons de seguretat”.

Una sentència del Tribunal Suprem posa fi a un procés iniciat el 1974 a instàncies de diversos grups ecologistes balears i estableix que sa Dragonera no pot ser urbanitzada.

Es crea el Consell de Cambres de Comerç, Indústria i Navegació de la Comunitat Valenciana.

Manifestació a la Rambla de Barcelona en protesta per l’execució de Julián Grimau.

El Tribunal Suprem revoca les sentències dictades per dos tribunals de primera instància de Barcelona, que havien donat la raó a la demanda presentada pels familiars de Carlos Trias Bertran contra el programa de televisió “Sumaríssim 477”. El programa, dirigit per Dolors Genovès i emès per TV3, analitzava el procés que va condemnar a mort el polític Manuel Carrasco i Formiguera. El Suprem considera que el contingut del programa no va difamar la memòria de Carlos Trias, un dels testimonis del judici a Carrasco i Formiguera.

Cyrano, d’Edmond Rostand, obra interpretada i dirigida per Josep Maria Flotats, inaugura la remodelació del teatre Poliorama de Barcelona.

El grup comunista de València és detingut amb cotitzants del SRI i republicans de la Unión Nacional.

El Partit Socialista del País Valencià celebra un congrés extraordinari per a designar el nou secretari general del partit, un càrrec vacant des de la dimissió de Joan Romero al març. El congrés es tanca amb l’elecció de Joan Ignasi Pla com a secretari general i Joan Lerma com a president, però sense resoldre les diferències internes del partit, ja que la nova executiva només compta amb el suport del 42% de delegats del congrés i té l’oposició del secretari d’organització del PSOE, Ciprià Ciscar. L’endemà, el portaveu del PSPV al Parlament valencià, Antoni Asunción, renuncia a l’acta de diputat per manifestar el seu desacord amb el desenvolupament del congrés.

L’Ajuntament de Perpinyà crea el Centre de Documentació i d’Animació de Cultura Catalana.

Els bombers aconsegueixen controlar un incendi de grans proporcions que des de divendres ha cremat 700 hectàrees als municipis mallorquins d’Artà i Capdepera. Els alcaldes dels municipis afectats i la consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló, consideren que podria ser un sinistre provocat, al darrere del qual hi podria haver pagesos i ramaders de la zona interessats a aconseguir noves àrees de pastura. És un dels pitjors incendis que ha afectat Mallorca els darrers cinc anys.

Campanya d’Òmnium Cultural per a l’ús oficial, a l’ensenyament i als mitjans de comunicació, de la llengua catalana.

Apareix la revista d’història, economia i cultura “Recerques”.

Josep Irla encomana a Carles Pi i Sunyer la formació d’un govern català, però aquest hi renuncia per manca de suport, malgrat la dissolució del Consell Nacional de Londres.

Finalitza la vaga a l’empresa Ferroland del Port de Sagunt.

Es clausura a València el Congrés Internacional d’Intel·lectuals i Artistes, en commemoració del 40è aniversari del Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes que va tenir lloc durant la Guerra Civil.

S’inicia la primera vaga al de l’espectacle.

Les Corts Valencianes aproven la Llei d’ús i ensenyament del valencià.

La Generalitat reprèn l’activitat de la Institució de les Lletres Catalanes per tal de promoure la creació literària en català.

Inauguració del Banc de l’Exportació.

Greus inundacions a Carcaixent, Alzira, Bocairent i altres poblacions del País Valencià.

Neix el Partit Democràtic Andorrà.

Creació del Consell de Forces Polítiques de Catalunya, òrgan polític unitari de l’oposició democràtica al franquisme.

Amb motiu del Dia del estudiante caído esclata un petard a la Universitat de Barcelona, i els estudiants falangistes, com a represàlia, interroguen i torturen diversos estudiants catalanistes.

Té lloc una vaga a Aluminio del Mediterráneo, la primera a Alacant des de la fi de la Guerra Civil.

Se celebra per primer cop a la diòcesi de Barcelona la Santa Misión.

L’ajuntament de Barcelona organitza la celebració dels Jocs Florals a la plaça de la Llana.

La direcció de SEAT, l’Estat espanyol, la Generalitat, els sindicats i Volkswagen arriben a un acord que fa possible la signatura de tres expedients de regulació d’ocupació que comporten el tancament de la factoria de la Zona Franca i la jubilació anticipada de milers de treballadors.

Dimiteix el cap del govern d’Andorra, Òscar Ribas. Li succeeix Josep Pintat.

El València Club de Futbol guanya la lliga, després d’haver-ho aconseguit també el 1942 i el 1944.

Publicació a “Diario 16” de l’anomenat Manifiesto de los 2.300 (Por la igualdad de los derechos lingüísticos en Cataluña).

El Parlament de Catalunya crea la Comissió de Ports de Catalunya, encarregada de la gestió del servei públic portuari.

El torero Chamaco obté a Barcelona el seu primer gran èxit.

Cent mil assistents a la celebració de l’Onze de Setembre a Sant Boi de Llobregat.

Moren quatre persones a l’aeroport de Girona quan l’avioneta en què viatjaven s’estavella contra terra. Les víctimes formaven part d’una colla de la comarca de la Garrotxa que havia llogat l’avioneta, un aparell de quatre places, per a sobrevolar la zona.

S’inaugura l’autopista Puçol-Castelló.

S’inaugura a Barcelona la sala de festes La Cova del Drac.

Franco visita Montserrat.

S’estrena el film Fata Morgana de Vicenç Aranda i Ezquerra, protagonitzat per Teresa Gimpera, considerat com el manifest de l’anomenada Escola de Barcelona, influïda per la nouvelle vague francesa.

Els reis inicien la primera visita oficial a Catalunya després de la restauració de la Generalitat.

Pere Gimferrer publica l’obra La Llum.

Els alcaldes de Barcelona, Saragossa, València, Palma de Mallorca, Montpeller i Tolosa de Llenguadoc creen el Comitè Executiu de la Xarxa C-6 per a potenciar la macroregió davant les regions del nord de la Comunitat Europea.

Un grup de 700 joves que participaven en una manifestació antifeixista contra l’acte convocat pel partit d’ultradreta Alianza por la Unidad Nacional a la plaça dels Països Catalans de Barcelona provoca greus incidents al barri de Sants. Després de ser dissolts per la policia per a evitar que es trobin amb els ultradretans, els joves destrossen contenidors, façanes d’entitats bancàries, oficines immobiliàries i altres establiments del barri. Els incidents acaben amb 26 detinguts, 14 dels quals són ingressats en presó preventiva durant una setmana.

El general José Moscardó Ituarte és nomenat capità general de Catalunya.

El gerent de l’empresa catalana Grup Roca Radiadors, Salvador Gabarró, anuncia la compra de l’empresa suïssa de sanitaris i ceràmica plana Keramik Holding AG Laufen per 420 milions de francs suïssos. Amb aquesta operació, Roca es converteix en el segon fabricant de sanitaris del món. Fundada l’any 1917, Roca és una empresa de capital familiar que actualment té 7.400 empleats i plantes de producció en 10 països.

La policia mata un obrer (Manuel Fernández Márquez) durant un enfrontament amb els obrers de la tèrmica de Sant Adrià de Besòs.

Conflictes laborals a diverses empreses: La Maquinista, SEAT, Philips i la SAFA de Blanes.

Es constitueix la Junta Permanent de l’Aranès.

Es reprenen les primeres representacions periòdiques en català als teatres Romea i Victòria de Barcelona.

Mallorca disposa d’unes 3 000 places hoteleres.

El Congrés dels Diputats admet la catalanització oficial dels noms de Lleida i Girona.

Manifestació d’estudiants a Barcelona en favor de la llibertat d’Hongria, que es transforma en un acte contra la dictadura.

L’MSC, l’FNC, l’ERC, l’ACR i la UDC (Unió Democràtica de Catalunya) creen el Consell de Forces Democràtiques de Catalunya (Comitè Claudi Ametlla).

Neix la coalició d’esquerra Entesa dels Catalans, amb motiu de les eleccions a senadors de les Corts.

Es crea a Barcelona l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques de Catalunya, a instàncies de la CNT i el POUM, a imitació de l’ANFD constituïda a Madrid a l’octubre del 1944.

S’inicien diverses accions guerrilleres al centre i al nord del País Valencià que duraran fins el 1947.

Neix a València Promocions Culturals SA, amb objectius semblants als d’Òmnium Cultural i als de l’Obra Cultural Balear.

Se celebra la V Assemblea regional taronjaire per a tractar la greu crisi del sector.

Fundació de l’empresa discogràfica EDIGSA.

L’arquebisbe de València, Miguel Roca Cabanellas, difon una pastoral contra l’obra d’Albert Boadella Visanteta de Favara.

En l’àmbit de la poesia es publica pòstumament Mural del País Valencià, de Vicent Andrés i Estellés, i l’obra Mascarada, de Pere Gimferrer.

Franco visita Barcelona i supervisa les obres de reconstrucció després de les inundacions del 1962.

En un acte celebrat al consistori d’Eina, els alcaldes d’aquest municipi, Alà Bousquet, i el dels Angles, Christian Blanc, denuncien el Tractat dels Pirineus del 1659 per la marginació que viuen la majoria de municipis de la Catalunya del Nord. A l’acte hi assisteixen el president del Pi, Àngel Colom, i el del Partit per Catalunya, Jordi Ventura. Els dos alcaldes demanen a Colom que gestioni la incorporació dels municipis respectius a l’àrea gestionada per la Generalitat de Catalunya.

Es crea el centre de terminologia TERMCAT.

Amb la col·lecció “El Dofí”, Edicions Destino comença a publicar en català.