Cronologia dels Països Catalans i del món

Oficials de la marina argentina anuncien el descobriment del submarí ARA San Juan, desaparegut el 15 de novembre de 2017 a uns 430 km de la costa, amb 44 tripulants a bord. El submarí és descobert a uns 900 m de profunditat per un robot d’una companyia d’exploració marina dels Estats Units que el govern argentí va contractar després que acabés sense èxit una gran operació internacional de cerca. El submarí hauria implosionat.

El Diari de Vilanova, la publicació periòdica més antiga de Catalunya publicada fins ara, deixa de publicar-se. Creat el 1850, actualment era de periodicitat setmanal i arrossegava importants problemes econòmics fins al punt que el 2017 hagué d’adoptar una altra capçalera (DV) per un embargament d’Hisenda.

En el Congrés celebrat a Sitges, els militants elegeixen Alejandro Fernández com a nou president de la secció del Partit Popular a Catalunya. Fernández relleva Xavier Garcia-Albiol, que ocupava el càrrec des del març de 2017.

Agents de la Guàrdia Civil entren a les seus de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural (Barcelona) i a la del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (l'Hospitalet de Llobregat). Els agents hi duen a terme escorcolls en relació amb l'1-O per ordre del jutge Llarena.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, veta la presència del president de la Generalitat, Joaquim Torra, a la reunió de la Unió per la Mediterrània que se celebra a Barcelona. Borrell vol evitar que es doni ocasió al cap de govern català per “vilipendiar Espanya”. El dia 11 Joaquim Torra envia als assistents a la reunió el discurs que tenia previst i on defensa l’autodeterminació de Catalunya i reclama la llibertat dels presos polítics.

El Tribunal Suprem rebutja els recursos interposats per les defenses dels 25 líders i polítics independistes, cosa que obre la via al processament pels delictes que se'ls imputa, entre els quals el de rebel·lió. El judici implica la suspensió de funcions que, en el cas dels polítics electes, comporta la renúncia a l'escó.

Unes 10.000 persones es manifesten a Perpinyà en ocasió de la Diada de Catalunya Nord sota el lema “Sem Catalunya Nord. Fem Països Catalans”, bé que la commemoració pròpiament dita s’escau el 7 de novembre, data de la signatura del tractat dels Pirineus. L’edició d’enguany coincideix amb el final del Correllengua i té un caràcter molt més polític en afegir-s’hi l’Assemblea Nacional Catalana i la reivindicació dels presos polítics i exiliats.

Gràcies al georadar, un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) determinen la grandària de la ciutat ibera de Banyeres (Baix Penedès), soterrada i de 2,5 hectàrees, comparable per les dimensions a la del jaciment d'Ullastret. L'Ajuntament de Banyeres ha de comprar els terrenys del jaciment i també es preveu una primera temporada d'excavacions.

El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, dictamina que la crema de fotos del rei d'Espanya és emparada pel dret a la llibertat d'expressió. La sentència, que es pren per unaninimitat, revoca la multa que els tribunals espanyols van imposar a Enric Stern i a Jaume Roura per injúries a la Corona el 2007 quan van cremar fotos dels reis d'Espanya.

Al Teatre Reial Flamenc de Brussel·les es presenta el Consell per la República, entitat privada impulsada per forces independentistes oberta a la participació ciutadana. Té com a finalitats principals construir des de l’exili la legislació republicana i internacionalitzar la qüestió catalana, buscant suports al dret d’autodeterminació de Catalunya i denunciant l’actuació repressiva de l’Estat espanyol. El Consell per la República té també com a prioritat aconseguir la màxima unitat possible dins l’independentisme (tot i que la CUP se’n desmarca). L’acte és encapçalat pel president a l’exili, Carles Puigdemont, el president de la Generalitat a Catalunya, Quim Torra, els consellers a l’exili, diversos consellers, diputats, entitats sobiranistes i de defensa dels drets civils.

Òmnium Cultural celebra a Sabadell la Nit de Santa Llúcia. Com l’any anterior, l’acte ve marcat pels presos polítics, entre els quals el president de l’entitat, Jordi Cuixart, del qui es llegeix una carta des de la presó de Lledoners. Els guardonats són Jordi Cabré (premi Sant Jordi de novel·la), Víctor García Tur (Mercè Rodoreda de contes), Núria Franquet (Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies), Maite Carranza (Joaquim Ruyra de narració juvenil), Carles Rebassa (Carles Riba de poesia), Pertty Pesonen (Internacional J. B. Cendrós). El premi Muriel Casals de comunicació el reben els empresaris de la comunicació Jaume Roures i Tatxo Benet pel seu compromís amb la transparència i la democràcia a través de diverses iniciatives.

André Hebbelinck, delegat del govern de Flandes a Espanya, perd l’estatut diplomàtic a causa de les crítiques del seu president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, a l’actitud repressiva del govern espanyol contra l’independentisme català. El 16 de novembre el primer ministre de Flandes, Geert Bourgeois, ordena el retorn de Hebbelink. El 17 d'octubre, a instàncies del govern espanyol també és destituït el cònsol honorari (el cinquè en poc més d’un any) de Grècia a Barcelona, Fernando Turró, per haver participat en la darrera manifestació de l’11 de Setembre. En aquests cessaments hi té un protagonisme indiscutible el ministre d’Afers Estrangers espanyol Josep Borrell.

El primer equip del FC Barcelona guanya el seu trentè títol de Copa en imposar-se al Sevilla per 5 a 0. Com en les edicions anteriors, l’emissió de l’himne espanyol rep una gran xiulada de l’afició blaugrana. Abans del partit, la policia requisa símbols independentistes i indumentària de color groc al·lusiva als presos polítics independentistes.

700 mossos d’esquadra i 200 agents de la policia municipal protagonitzen una macrooperació al barri del Raval de Barcelona contra els narcopisos (habitatges ocupats per drogoaddictes i narcotraficants). En el curs de l’operació, que es preparava des de feia mesos, es detenen més de cinquanta persones, moltes d’elles pertanyents a organitzacions criminals de narcotraficants d'origen dominicà. Els veïns de Ciutat Vella feia mesos que protestaven contra l’augment dels narcopisos i de la criminalitat.

La concessionària Adif reprèn després de més de tres anys les obres de l’estació del TAV de la Sagrera (Barcelona). El motiu de l’aturada, al novembre de 2014, va ser la detecció d’irregularitats en les obres, relacionades amb sobrecostos fraudulents.

Se celebra a Lisboa l’acte de concessió de les estrelles Michelin per a Espanya i Portugal. Els restaurants catalans Cocina Hermanos Torres (Barcelona) i Restaurant Ricard Camarena (València) reben dues estrelles cadascun i sis més reben la primera estrella: la Barra de Carles Abellan (Barcelona), Oria (Barcelona), Terra (s’Agaró), El Xato (Alacant), Beat (Calp) i Orobianco (Calp). Mantenen les tres estrelles el Celler de Can Roca, Lasarte i Àbac.

Ciutadans de Mataró omplen la platja del Varador de creus grogues de roba en protesta pels presos polítics. És la resposta a la retirada de creus grogues de fusta a la platja de Canet per part d’unionistes d’ultradreta que van protagonitzar agressions el 21 de maig, i a la prohibició subsegüent de plantar creus de l’Ajuntament de Mataró. El mateix 27 de maig una altra manifestació unionista vinculada a la ultradreta aconsegueix retirar durant unes hores el llaç groc de la façana de l’Ajuntament de Barcelona. Durant els aldarulls un policia municipal i un periodista són agredits.

La Fundació Josep Carreras inaugura a Badalona el nou campus de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia. Participat per l’Institut Català d’Oncologia, l’Hospital Germans Trias i Pujol (al costat del qual té la seu el nou centre) i la Universitat Autònoma de Barcelona, és el tercer campus impulsat per la Fundació, i és previst que se situi al capdavant dels centres europeus per a l’estudi i el tractament d’aquesta i altres malalties malignes de la sang. L’anunci coincideix amb el nomenament de l’oncòleg Manuel Esteller com a nou director de l’Institut contra la Leucèmia.

El fons xinès Orient Hontai Capital i els accionistes de Mediapro signen la venda del 53,5% de l'audiovisual per 1.016,5 milions d'euros, cosa que el converteix en soci majoritari. L’acord preveu la continuïtat dels màxims directius Jaume Roures i Tatxo Benet al capdavant de l’empresa.

Centenars de milers de persones (entre 315.000 segons la guàrdia urbana i 750.000 segons els organitzadors) es manifesten al llarg de l’avinguda del Paral·lel de Barcelona per les llibertats democràtiques i l l’alliberament dels presos polítics. La manifestació és convocada per l’Espai Democràcia i Convivència, format per diverses organitzacions. A més de l’ANC i Òmnium Cultural hi participen les CCOO de Catalunya i UGT Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC), entre d’altres.

El fons d’inversió nord-americà Carlyle adquireix el 68% del grup vitivinícola Codorniu, una de les dues primeres empreses vitivinícoles de Catalunya. El 32% resta en mans de la família Raventós. El 5 de novembre Carlyle anuncia la compra de Gleva Cellars, sorgit el 2006 d’una escissió del grup Codorniu que inclou marques com Parxet i Mont-Ferrant.

La Sindicatura de Comptes de Catalunya presenta un informe sobre l’exercici de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) del 2015 en el qual es detallen ingressos irregulars i falsejament de despeses per valor d’uns 70.000 € i 130.000 €, respectivament, per part de l’aleshores director Daniel de Alfonso. De Alfonso va protagonitzar el 2016 amb el ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz l’escàndol de guerra bruta anomenat “Operació Catalunya”.

El president de la Generalitat Joaquim Torra signa el nomenament d’Alfred Bosch, fins ara regidor per ERC de Catalunya a l’ajuntament de Barcelona, com a nou conseller d’Acció exterior en substitució d’Ernest Maragall. Maragall renuncia al càrrec per a ser candidat a l’alcaldia de la ciutat en les eleccions municipals del maig de 2019.

Se celebra a Tarragona el 27è Concurs de Castells, una de les cites castelleres més importants. La Colla Vella de Valls guanya per primera vegada en 18 anys, imposant-se amb un 4 de 9 i un 2 de 8 nets descarregats i un 3 de 10 amb folre i manilles carregat. Els Castellers de Vilafranca, que ocupaven la primera posició des de l’any 2000 queden en segon lloc descarregant el 3 de 10 i la torre de 9, i carregant la torre de 8 neta. En tercer lloc queden els locals, els Xiquets de Tarragona, amb un 5 de 9 amb folre i un 9 de 8 descarregats i un 3 de 10 amb folre i manilles carregat.

La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, l'ens públic de comunicació del País Valencià, comença les emissions regulars del seu canal de televisió, À Punt. Després del tancament de Radiotelevisió Valenciana l'any 2013, el País Valencià torna a disposar de televisió pública.

El pilot de motos de Cervera Marc Márquez guanya el seu cinquè títol mundial en la categoria de MotoGP. Els anteriors van ser els anys 2013, 2014, 2016 i 2017.

Amb els vots de JxCAT, ERC i la CUP el "Parlament de Catalunya ratifica la seva ferma voluntat de dur a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades per aquest Parlament, per a assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya". La votació respon a una moció presentada per la CUP i genera polèmica perquè els lletrats aconsellen que no es tramiti per tal com ja fou anul·lada pel Tribunal Constitucional el 2 de desembre d'aquell any. Catalunya en Comú Podem hi vota en contra mentre Cs, PP i PSC, rebutgen votar. El primer d'aquests partits protagonitza un agre intercanvi de retrets amb el president del Parlament. L'endemà el govern espanyol impugna la resolució al Tribunal Constitucional.

El conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, anuncia un acord amb el govern espanyol (el primer en deu anys) pel qual l’Estat es compromet a pagar al Govern 1.459 dels 7.600 milions d’euros en concepte de deutes pendents. Aquests diners corresponen a la disposició addicional tercera de l’Estatut per a infraestructures del 2008, i a la revisió del finançament dels Mossos d’Esquadra.

En complir-se un any de l’atemptat terrorista del 17 d’agost de 2017, Barcelona ret homenatge a les 16 víctimes dels atemptats. Els seus familiars i les autoritats catalanes, encapçalades per l’alcaldessa Ada Colau i el president de la Generalitat Quim Torra, dipositen una ofrena floral al mosaic de Joan Miró de la Rambla, on van començar els atropellaments. El rei d’Espanya s’uneix a l’acte institucional a la plaça de Catalunya. Destaca l’absència del president del govern espanyol Pedro Sánchez. L’únic parlament el fa la periodista Gemma Nierga, que és increpada per grups espanyolistes (els quals protagonitzen també altres incidents) per utilitzar el català. També és motiu de polèmica una gran pancarta a la plaça de Catalunya rebutjant la presència de Felip VI. El mateix dia, Òmnium Cultural i l'ANC convoquen davant la presó de Lledoners un acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils i els cossos d'emergències, bombers i mossos d'esquadra. A Lledoners hi ha empresonat Joaquim Forn, titular d'Interior durant els atemptats.

Les institucions i els ciutadans de Catalunya celebren el seu Dia Nacional, l'Onze de Setembre, aquest any marcat per l’empresonament i l’exili dels membres del govern de la Generalitat, d’activistes i de diputats independentistes. A l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, presidida pel president Quim Torra, hi assisteixen representants de les principals institucions i dels partits polítics, llevat de la CUP, el PP i Ciutadans. Aquest partit convoca un acte a la plaça del Rei de Barcelona per denunciar l’exclusió de què, segons ells, són objecte els unionistes per part del govern català. A la tarda té lloc la gran manifestació independentista que, com cada any des del 2012, convoca al voltant d'un milió de persones. En aquesta ocasió, l’espai on té lloc és a l’avinguda Diagonal de Barcelona sota el lema "Fem la República Catalana".

Al Teatre Zorrilla de Badalona té lloc l’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra un dia després dels 150 anys del seu naixement en aquesta ciutat. Es commemora també el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana, la primera de caràcter normatiu, escrita pel mateix Fabra.

Les càrregues dels Mossos contra els manifestants de la Plataforma Antifeixista Gironina causen diversos ferits entre policies, manifestants i periodistes. L’enfrontament es produeix quan els manifestants intenten entrar a la plaça 1 d’Octubre, on té lloc una concentració amb el lema "Unidos por la Constitución", convocada per la plataforma Borbonia amb el suport de Vox, el PP i Plataforma per Catalunya. A Terrassa, on Vox també convoca una manifestació, es produeixen càrregues policials i una diputada de la CUP resulta ferida.

El govern espanyol celebra un consell de ministres a Barcelona (el primer des del 1970). S’hi aprova una “reparació” de la figura de Lluís Companys, però no l’anul·lació del judici que el va condemnar a mort, i també la proposta de canviar el nom de l’aeroport del Prat pel d’aeroport Josep Tarradellas. El dia anterior el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, manté una trobada amb el president de la Generalitat, Quim Torra (junt amb ministres i consellers), el resultat més concret de la qual és la voluntat d’oferir una proposta política que satisfaci la societat catalana. Les entitats independentistes consideren el consell de ministres (celebrat el mateix dia de les eleccions del 2017 imposades després de l’aplicació de l’article 155) una provocació i organitzen manifestacions de protesta: al matí, milers de manifestants al davant de la Llotja de Mar, on se celebra. En llocs propers tenen lloc enfrontaments amb els mossos d’esquadra. Es practiquen una quinzena de detencions i 77 manifestants han de ser atesos pels serveis mèdics, un dels quals perd un testicle per un projectil antiavalots. Al mateix temps, davant de l’Estació de França milers de persones assisteixen a un “consell de ministres popular” alternatiu organitzat per Òmnium Cultural. A la tarda té lloc la manifestació unitària que, sota el lema “Tombem el règim” i també sense incidents aplega entre 40.000 i 80.000 persones al passeig de Gràcia. En altres llocs de Catalunya també hi ha manifestacions de protesta.

Acaben els Jocs Mediterranis de Tarragona (22 de juny - 1 de juliol), marcats per incidents diversos: a més dels problemes en algunes instal·lacions i d’organització, s’han fet notar la baixa assistència de públic i les polèmiques relatives al repartiment d’entrades, i a les acusacions de marginació del català i la cultura catalana. En el terreny esportiu, Itàlia és el país que aconsegueix més medalles (156, 56 de les quals d'or), seguit d’Espanya (122, 38 d’or) i Turquia (95, 31 d’or). Dels esportistes dels Països Catalans han obtingut medalles les nedadores Mireia Belmonte, Jèssica Vall, Lidón Muñoz i la triatleta Anna Godoy, a més de diversos integrants dels equips estatals femenins d'handbol, waterpolo, bàsquet i relleus 4x100 i dels equips masculins de futbol i bàsquet.

L’audiència de Barcelona dicta sentència pel “cas Palau”, que condemna l’expresident del Palau de la Música Fèlix Millet i el seu exadministrador Jordi Montull a nou anys i vuit mesos i a set anys i sis mesos de presó, respectivament, per delictes continuats de malversació i apropiació indeguda, de tràfic d'influències, de blanqueig de capitals i contra la Hisenda Pública. Gemma Montull, exdirectora financera, és condemnada a quatre anys i sis mesos, i l’extresorer de CDC Daniel Osácar, a quatre anys i cinc mesos. Millet i Montull ingressen el 5 de febrer a la presó de Can Brians I per decisió del jutge, que considera que hi ha risc de fuga. El 21 de febrer l’Audiència de Barcelona deixa en llibertat Fèlix Millet i Jordi Montull després del pagament d'una fiança de 400.000 i 100.000 euros, respectivament.

La Generalitat i la Diputació de Girona adquireixen per 1,1 milió d'euros el volcà de Santa Margarida, situat al municipi de Santa Pau (Garrotxa). El cràter és un dels llocs de més interès del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que n'assumeix a partir d'ara la gestió.

El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga des de l’inici de 2017 una quarantena de persones (la majoria funcionaris de la Generalitat) per rebel·lió i sedició en relació amb l’1 d’octubre, retira aquestes acusacions. El jutge (que manté la investigació per malversació) addueix que no veu indicis de rebel·lió i sedició i que no li correspon investigar aquests delictes.

L’Audiència Nacional dicta sentència pel finançament il·legal del PP en les campanyes de les eleccions autonòmiques del 2007 i generals del 2008. D’entre 20 acusats, en condemnà 18. L’empresari Álvaro Pérez (conegut per El Bigotes) rebé la pena més alta (6 anys i 3 mesos); seguit de Francisco Correa (5 anys i 3 mesos), el cervell de l’operació; el gerent d’Orange Market (5 anys i 1 mes), Álvaro Pérez, i Pablo Crespo (5 anys), exsecretari general del PP de Galícia. Els empresaris que han confessat són condemnats a pagar multes, i el PP no rep cap condemna a títol lucratiu perquè l’acusació no ho ha demanat.

Jordi Sánchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull abandonen la vaga de fam perquè consideren que s’ha acomplert l’objectiu que el Tribunal Constitucional desbloquegi els seus recursos d’empara. L’anunci de la decisió té lloc un dia després que els expresidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, el president Quim Torra i el síndic de greuges Ribó els demanin en una carta posar fi a la vaga. La vaga de fam ha durat 21 (Sánchez i Turull) i 17 (Forn i Rull) dies.

Un home intenta entrar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Cornellà de Llobregat amb un ganivet mentre crida el nom de Déu en àrab. L’home, mort a trets pels mossos, és identificat com a veí de la població. Els mossos qualifiquen l’acció d’atemptat terrorista.

La direcció de Feria de Madrid (IFEMA) fa retirar de l'exposició d'art "ARCO" una obra de l'artista Santiago Sierra que denuncia l'existència de presos polítics a l'Estat espanyol. L'obra, Presos políticos en la España contemporánea, consisteix en els retrats pixelats de polítics i activistes independentistes, els joves d'Altsasu, els titellaires de Madrid empresonats el 2016, directius d'Egin o simpatitzants del 15-M.

La guàrdia urbana de Barcelona desallotja les dues acampades de protesta que des de fa uns dos mesos estan instal·lades a la plaça de Catalunya. Una de les acampades reivindica la República i el president a l’exili Carles Puigdemont, i l’altra és pel dret a l’habitatge de persones sense llar. A la mateixa plaça, l’Ajuntament habilita espais perquè durant Sant Jordi els dos grups d’activistes informin de les seves reivindicacions.

Visa pour l’Image, el festival de fotoperiodisme celebrat a Perpinyà i un dels més importants del món, omet en la seva edició de 2018 qualsevol imatge sobre l’u d’octubre i el procés català en general. Per contrarestar aquesta absència s'organitzen diverses exposicions a la ciutat amb més de 600 fotografies del procés. Aquesta 30 edició de Visa pour l’Image se celebra de l’1 al 16 de setembre.

Les autoritats italianes retenen al port de Pozzallo (Catània) el vaixell de l'ONG Proactiva Open Arms, que lidera el català Òscar Camps, i que rescata migrants a la Mediterrània central. La prohibició prové d'un incident del 15 de març, quan un vaixell guardacostes libi impedí a Proactiva Open Arms rescatar més de 200 persones. Segons les autoritats italianes, Open Arms interferia en el rescat, que corresponia als guardacostes libis, segons conveni amb la Unió Europea, però l'oenagé sosté que el tracte amb les autoritats líbies inclou el retorn dels migrants a Líbia a canvi d'una suma de diners. Organitzacions humanitàries critiquen durament la UE i Itàlia per aquests fets. El 27 de març Itàlia confisca el vaixell.

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena retira la petició d’extradició a Alemanya de Carles Puigdemont només per malversació, després que el Tribunal de Schleswig-Holstein hagi descartat dos cops extradir-lo per rebel·lió. Llarena també retira les euroordres cursades contra els consellers exiliats M. Serret, Carles Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) tallen el trànsit durant hores en diverses vies de comunicació catalanes, entre les quals l'AP-7 i l'N-II a Figueres, l'A-2 a Soses, l'N-340 a les Cases d'Alcanar, i la Diagonal i la Meridiana a Barcelona. Els talls de trànsit es fan per protestar contra els presos polítics i la repressió contra l’independentisme. Els manifestants són desallotjats pels mossos d’esquadra, en general sense incidents.

El jutge del Tribunal Territorial de Schleswig-Holstein deixa en llibertat sota fiança el president destituït de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i descarta imputar-li el delicte de rebel·lió. No descarta, en canvi, que pugui ser imputat per malversació (en el codi penal alemany, apropiació indeguda de cabals públics), el menys greu dels delictes en què el jutge espanyol Pablo Llarena va basar l'euroordre de detenció.

El Museu de Lleida exposa l’obra de Santiago Sierra Presos polítics a l'Espanya contemporània, retirada al febrer de la Fira ARCO de Madrid. L’obra, adquirida per l’empresari Tatxo Benet, inicia al Museu de Lleida un periple per diverses ciutats.

Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure des del 2005 dimiteix del càrrec després d’unes acusacions d’assetjament laboral a través de les xarxes socials. La dimissió de Pasqual generà una forta polèmica. L’exdirector qualifica les acusacions de campanya per “ser substituït amb urgència per una dona jove”.

El Tribunal Suprem obliga el govern espanyol a retornar 1.350 milions d’euros destinats al manteniment del projecte Castor del 2014 i del 2015, quan ja estava clausurat, i que havien anat a càrrec de la factura dels consumidors. La sentència és el resultat d’un recurs interposat per la patronal CECOT.

La guàrdia civil deté l'expresident de la Generalitat Valenciana (1995-2002) i exministre (2002-08) Eduardo Zaplana, a qui acusa de blanqueig de capitals, desviament de fons i malversació. En l'operació policial també són detingut altres ex-alts càrrecs de l'administració valenciana. Zaplana és immediatament suspès de militància del PP i també de Telefónica, d'on és assessor des del 2008.

Tretze persones moren a conseqüència de les intenses pluges al sector de llevant de Mallorca, les més greus en trenta anys. La població més afectada és Sant Llorenç des Cardassar, on en poques hores cauen 257 litres per m² i s'hi produeixen gairebé totes les morts, llevat de dues al municipi d'Artà. La torrentada provinent de les muntanyes causa importants destrosses al nucli. Més de cent persones són evacuades.

El rei d’Espanya, Felip VI, presideix l'acte de benvinguda a la nova promoció de jutges de l’Escola Judicial de Barcelona. Cap autoritat catalana hi és convidada. Durant la visita, un nombrós grup de membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i alumnes de l’Escola de Música protesten per la presència del monarca, i són desallotjats pels mossos. Felip VI va estar per darrer cop a Barcelona en la inauguració del MWC al febrer de 2018, quan també va ser escridassat.

El govern andorrà aprova el projecte de llei de tècniques de reproducció humana assistida, que bàsicament permet les tècniques practicades als estats veïns (inseminació artificial, fecundació in vitro, etc.). Prohibeix la recerca amb embrions i l'elecció de sexe, com també la maternitat subrogada.

L’Ajuntament de Barcelona retira l’estàtua dedicada a l’home de negocis i esclavista Antonio López, marquès de Comillas. L'estàtua fou inaugurada el 1884 i s'emplaçava a la plaça del mateix nom. El 1936 va ser retirada i el 1939 les autoritats franquistes la hi tornaren a posar.

En l'Assemblea celebrada al Palau de Congressos de Barcelona el Partit Demòcrata Europeu Català escull una nova direcció, després que l'anterior coordinadora, Marta Pascal, renunciï a renovar el càrrec. Amb el 65% dels vots, David Bonvehí i Míriam Noguera són elegits, respectivament, president i vicepresidenta del partit. L'assemblea aprova, també, afegir-se a la nova formació promoguda pel president a l'exili Carles Puigdemont, la Crida per la República.

Les tres formacions independentistes (JxCat, ERC i CUP) perden la majoria absoluta al Parlament de Catalunya a conseqüència dels desacords entre els dos partits del Govern (JxCat i ERC) sobre la resposta a la suspensió dels diputats presos i exiliats que al juliol va dictar el jutge Pablo Llarena. El bloc independentist a queda empatat a 65 escons amb la suma d’unionistes i comuns, cosa que el porta a perdre diverses votacions el mateix dia, una de les quals sobre l’autodeterminació.

La multinacional del joc catalana CIRSA, propietat del seu president fundador, Manuel Lao Hernández, és adquirida pel fons d’inversió nord-americà Blackstone. CIRSA, que gestiona 147 casinos i més de 75.000 màquines recreatives, és un dels líders mundials del sector. Resten exclosos de l’operació els negocis de Lao a l’Argentina. El conseller delegat de CIRSA, Joaquim Agut, assumeix la presidència del grup. No es fa públic l'import de la venda.

Roger Torrent. president del Parlament de Catalunya, ajorna el ple d’investidura davant les mesures cautelars del Tribunal Constitucional, fent cas al recurs del PP a la investidura a distància. La suspensió del ple significa de fet la renúncia a investir Puigdemont.

En el seu informe anual, Amnistia Internacional constata atacs al dret a la llibertat d'expressió, al dret de reunió pacífica i males pràctiques policials. En concret, censura les càrregues policials en el referèndum de la independència i critica l'empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, líders de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural, respectivament. També critica les pràctiques antiimmigratòries i la política d'habitatge del govern espanyol.

El rei d’Espanya Felip VI presideix la concessió dels premis Princesa de Girona a Vilablareix (Gironès). És el primer cop que l’acte se celebra fora de la ciutat, a causa de la negativa de l’Ajuntament de Girona de cedir espais municipals i declarar el monarca persona non grata a la ciutat després del discurs del 3 d’octubre de 2017.

El conseller d’Acció Exterior de la Generalitat, Ernest Maragall, reobre la delegació del govern de la Generalitat als Estats Units, amb seu a Washington. Juntament amb les d’Alemanya (Berlín), la Gran Bretanya i Irlanda (Londres), Itàlia (Roma), Suïssa (Ginebra) i França (París) són les primeres delegacions la represa de les quals, en acabar l’aplicació de l’article 155, va ser aprovada pel decret del 26 de juny de 2018.

El Grup Zeta tanca les revistes Interviu i Tiempo. Interviu, fundada el 1976, fou la primera publicació periòdica dedicada al periodisme d’investigació a l’Estat espanyol i també l’origen del grup.

Més de 7.000 socis (el 19,5% del total) voten el nou secretariat de l’ANC. Amb diferència, la candidatura més votada és la de l’economista Elisenda Paluzie. La segueixen Joan Canadell, cofundador del Cercle Català de Negocis, i David Minoves, president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN). El secretariat nacional, integrat per 77 membres, escollirà el president el proper cap de setmana. Ha estat polèmica l’exclusió de la candidatura de l’exdiputat de la CUP Antonio Baños. El dia 24 el secretariat elegeix Paluzie com a nova presidenta de l'ANC.

Joan Reñé, alcalde de Fondarella (Pla d’Urgell), dimiteix del càrrec de president de la Diputació de Lleida, que ocupava des del 2011. Reñé, del PDeCAT, està sent investigat per la suposada participació en una trama de corrupció. El dia 18 l'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, també del PDeCAT, substitueix Reñé al front de la diputació.

El president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i el síndic de l'Alguer, Mario Bruno, inauguren al palau Serra la seu de l'entitat a la ciutat. Tres dies abans, el 19 de juny, les onze associacions defensores del català a l'Alguer crearen el Consell de la Llengua Catalana, amb seu al mateix edifici.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena insta el ministre d’Economia a demostrar les seves declaracions del 16 d’abril, quan afirmà que no s’havien emprat diners públics per al referèndum de l’1 d’octubre. Llarena vol confrontar la documentació del ministeri amb informes de la guàrdia civil que xifren aquesta despesa en uns 2 milions d’euros.

Xavier Domènech, líder i portaveu de Catalunya en Comú Podem al Parlament de Catalunya dimiteix de tots els càrrecs polítics. Addueix motius personals per a la seva decisió.

Joaquim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, és rebut per Pedro Sánchez, president del govern espanyol, al palau de la Moncloa. Tot i que no s'arriba a cap resultat concret i Sánchez rebutja la demanda d'autodeterminació de Catalunya que li formula Torra, ambdós presidents acorden reprendre les converses. L'últim cop que es van reunir els presidents català (Carles Puigdemont) i espanyol (Mariano Rajoy) va ser l'11 de gener de 2017.

El fons de donacions creat el 8 de maig de 2017 per a sufragar multes i sancions contra persones jurídiques per defensar la causa independentista, se separa de les entitats fundadores ANC i Òmnium Cultural. El fons passa a dependre d’una nova entitat creada a propòsit, l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, que té com a presidenta i vicepresident els expresidents del Parlament de Catalunta Núria de Gispert i Ernest Benach.

El Consell General andorrà aprova la llei per la qual tots els ciutadans són potencialment donants d’òrgans a la seva mort si prèviament no han deixat constància del contrari o si els familiars no s’hi oposen. Amb aquesta llei, Andorra s’uneix a l’anomenat presumpte consentiment aprovat per primer cop a l’Estat espanyol (1979) i adoptat per altres estats europeus posteriorment.

Amb els vots dels partits de govern (Ara Maó i PSOE) i l’abstenció de l’oposició (PP i Ciudadanos), el ple municipal aprova una moció per iniciar l'expedient de retirada de la Medalla d'Or de la Ciutat al dictador Francisco Franco, concedida pel consistori l'any 1949. La moció respon a una petició de l'associació Memòries de Menorca, entitat que ha dut a terme una recollida de signatures per demanar la retirada d'aquesta distinció.

Amb una cerimònia al Nou Estadi, s'inaugura a Tarragona la divuitena edició dels Jocs Mediterranis (22 de juny – 1 de juliol). Fins al darrer moment es manté la incògnita de l'assistència del president de la Generalitat, Joaquim Torra, a causa del posicionament de Felip VI després del referèndum del primer d'octubre. Finalment, el president Torra assisteix a la cerimònia.

Coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement, obre les portes al públic el Mas Miró de Mont-roig del Camp (Baix Camp), la casa museu dedicada a Joan Miró. El pintor passà, des del 1911, moltes temporades a la casa pairal, que té una gran vinculació amb els inicis de la seva obra (entre altres, la pintura La masia és una recreació del mas). El museu és gestionat per la Fundació Mas Miró, constituïda pels successors de Joan Miró.

El govern andorrà i la Unió Europea tanquen l’acord d’associació per a la lliure circulació de mercaderies. La mesura exclou el tabac, que queda fora del règim d’unió duanera durant trenta anys des de l’entrada en vigor del pacte.

El ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido compareix al Senat i informa que l’operació policial contra el referèndum de l’1 d’octubre va tenir un cost de 87 milions d'euros i que es van desplegar 6.000 agents. Zoido lamenta els ferits però qualifica l’actuació dels agents de "legítima, professional, proporcionada i exemplar". El dia 23, PP, PSOE i Ciudadanos veten la compareixença proposada pel PDeCAT i ERC de Zoido al Congrés per donar explicacions sobre l’1 d’octubre i la relació del CNI amb l’imam de Ripoll, líder de la cèl·lula que va perpetrar els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.

En la 39a sessió del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides Anna Forn, filla del conseller empresonat Joaquim Forn, denuncia en un discurs l’existència de presos polítics i la persecució de persones que defensen pacíficament el dret d’autodeterminació a l’Estat espanyol. Forn intervé en representació de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que agrupa els familiars dels presos polítics i exiliats. Al febrer i al juny aquests presos ja van demanar al Grup sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU que es pronunciés sobre el seu cas.

Neus Lloveras, presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència des del 2017, anuncia la renúncia al càrrec, que fa efectiva l’endemà. El 15 de març l’Assemblea de l’AMI elegeix nou president, Josep Maria Cervera, alcalde de Port de la Selva.

Vingudes d’arreu de Catalunya, unes 180.000 persones es manifesten a Barcelona per commemorar el referèndum de l’u d’octubre amb una marxa des de la plaça de Catalunya fins al Parlament. A banda d’homenatjar la votació i els ferits en la repressió, reivindicar l’autodeterminació, condemnar la violència policial, els presos i exiliats, amplis sectors reclamen al govern català una acció més decidida per implantar la República. Un miler dels manifestants es desplacen a la comissaria de la Via Laietana, on increpenen la Policia Nacional enmig d'aldarulls que acaben amb enfrontaments amb els mossos d’esquadra. Després que la manifestació es desconvoqui, es produeixen nous xocs amb els mossos al davant del Parlament. A banda de Barcelona, hi ha mobilitzacions en moltes poblacions de Catalunya.

Horrorland, el primer parc temàtic dedicat al terror del sud d’Europa,obre les portes al públic amb un espectacle d’inauguració. Horrorland utilitza l’edifici de la central tèrmica de Cercs (Berguedà), clausurada el 2011, i és una iniciativa de les empreses Insomnia Corporation i Horror Box, amb seu a Berga i Barcelona, respectivament. El complex temàtic tindrà lloc durant 15 dies coincidint amb la temporada de Halloween del 10 d'octubre al 17 de novembre.

El Tribunal Suprem no admet a tràmit la querella per prevaricació presentada per un mosso d’esquadra amb el suport de l’associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia contra la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela per les interlocutòries del 31 d’octubre i el 2 de novembre de 2017, per les quals instruí la causa per rebel·lió contra consellers de la Generalitat de Catalunya, i dictà presó sense fiança per a vuit consellers, respectivament. El suprem argumenta que es tracta d’un intent de linxament contra la jutgessa.

La policia nacional deté unes hores un home acusat de delicte d’odi per una dona que retirava llaços grocs, el símbol de protesta contra l’empresonament de polítics independentistes. La dona acusa l’home d’intentar impedir-ho per la força, i aquest nega que fos per motius polítics. El mateix dia, a la matinada, una vuitantena d'encaputxats retiren llaços grocs a poblacions gironines i al matí els líders de Ciutadans Albert Rivera i Inés Arrimadas en treuen a Alella de Mar. Els llaços grocs són restituïts poc després. A la tarda, en una manifestació convocada per Ciutadans i el PP al parc de la Ciutadella per la convivència i contra la violència, a la qual assisteixen unes 600 persones segons la guàrdia urbana, un càmera de Telecinco és agredit pels manifestants en ser confós amb un treballador de TV3.

650 juristes de tot l'Estat espanyol agrupats en el Col·lectiu Praga denuncien en un informe al comissari de Drets Humans del Consell d'Europa les vulneracions de drets humans a Catalunya posteriors al referèndum de l'u d'octubre de 2017. Entre els drets fonamentals vulnerats hi ha els de llibertat d'expressió i de reunió, de sufragi i d'elegibilitat, i d'imparcialitat en els judicis i els jutges. També es critica la "judicialització extrema" i la "repressió policial" contra l'independentisme i la suspensió de l'autonomia amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola.

Joaquim Torra és elegit nou president de la Generalitat de Catalunya pel Parlament de Catalunya en segona votació i majoria simple. Torra obté 66 vots a favor de JxCat i ERC, 65 en contra (Cs, PSC i Catalunya en Comú) i 4 abstencions de la CUP. El dia anterior aquesta formació ratificà en un consell polític aquesta posició, sense la qual era impossible l’elecció. Torra fou designat el dia 10 de maig candidat a la presidència per Carles Puigdemont, el president actualment a l’exili, destituït en aplicació de l’article 155 i reclamat pels tribunals espanyols. El 17 de maig, Torra pren possessió com a 131è president de la Generalitat de Catalunya en un acte a porta tancada i sense presència de representants del govern espanyol, prometent fidelitat al poble de Catalunya i sense esmentar el rei ni la constitució espanyola.

Comencen a declarar a la fiscalia els sis professors de l’IES de Sant Andreu de la Barca acusats d’incitació a l’odi. Suposadament, haurien fet comentaris crítics contra l’actuació de la guàrdia civil després del referèndum de l’u d’octubre en els debats posteriors que se suscitaren, i també per comentaris ofensius d’altres alumnes als fills dels membres del cos. Segons els docents, es limitaren a convocar cinc minuts de silenci en favor de la no violència, i els comentaris dels alumnes foren espontanis.

Els tripulants de cabina de l’aerolínia Ryanair d’Espanya, Portugal i Bèlgica comencen una vaga  per als dies 25 i 26 en protesta per les condicions laborals que afecta el 12% dels vols. El dia abans (24 de juliol) els sindicats desconvoquen la vaga del personal de terra d’Iberia a l’aeroport del Prat els dies 27 i 28 de juliol i 3 i 4 d’agost per continuar negociant. El mateix dia 25 comença una vaga de 48 hores dels taxistes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que afecta especialment el Prat. El col·lectiu protesta contra la suspensió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del reglament de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que restringeix les llicències als taxis de lloguer amb conductor.

Unes obres de rehabilitació posen al descobert una gran nau romànica a la catedral de Vic. La sala, d'uns mil anys d'antiguitat, forma part de la canonja medieval, una de les poques parts conservades de l'edifici romànic original.

El Pavelló del Nou Congost de Manresa acull l’acte de presentació de la Crida Nacional per la República, l’espai independentista amb vocació transversal impulsat pel president a l’exili, Carles Puigdemont, que hi pren part des de Brussel·les a través d’una retransmissió per pantalla. El moviment és encapçalat també pel president efectiu, Quim Torra, que hi participa amb un discurs, i Jordi Sànchez, des de la presó de Lledoners a través d’una carta. El nou moviment, que ha de ser l’embrió d’un nou partit, admet la militància en d’altres i és previst que es dissolgui quan Catalunya hagi assolit la independència.

En el primer ple celebrat després de les eleccions del 21 de desembre de 2017, el Parlament de Catalunya aprova amb els 68 vots de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP, 8 en contra (Catalunya en Comú) i cap abstenció el restabliment de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. La resta de partits (Ciutadans, Partit dels Socialistes de Catalunya i Partit Popular) no participaten en la votació. La resolució és fruit d'un acord entre JXCat i la CUP que renuncia a ratificar la Declaració Unilateral d'Independència del 27 d'octubre de 2017 a canvi d'algunes demandes.

Es col·loca la Creu gloriosa a la façana de la Passió de la Sagrada Família, peça amb què es conclou aquesta part del temple. La Creu, prevista en els plànols d'Antoni Gaudí, fa 7,5 metres d'alt i pesa 18 tones.

El govern de la Generalitat nomena nou cap dels mossos d'esquadra Miquel Esquius, el qual substitueix en el càrrec Ferran López, nomenat arran de l'aplicació de l'article 155. El nomenament d'Esquius no es fa en qualitat de major del cos, càrrec que encara manté Josep Lluís Trapero, cessat i acusat de diversos delictes arran del referèndum de l'1 d'octubre.

Després de mesos de conflicte el sindicat Comissions Obreres i l’empresa del grup Jorge, un dels més importants del sector carni a Catalunya, amb escorxadors a Osona i el Pla d’Urgell, arriben a un acord per regularitzar la situació dels més de 1.600 treballadors que fins ara eren falsos autònoms. A banda del règim laboral, també es denunciaven les condicions de treball del col·lectiu. El sindicat UGT no signa l’acord.

Després de quatre dies d’avanç ininterromput, els bombers aconsegueixen estabilitzar un gran incendi forestal que afecta més de 3.000 hectàrees, la major part al municipi de Llutxent (la Vall d’Albaida). El causant del foc va ser un llamp, i unes 3.000 persones han estat desallotjades.

Xavier Domènech guanya les primàries de Podem amb un 72,3% dels vots, resultat que permet a la seva llista integrar quasi la totalitat del Consell Ciutadà Autonòmic (41 dels 44 membres).

42 anys després de la seva obertura (1976) tanca la Llibreria La Tralla de Vic. Regentada per Imma Bellafont fins al 2012, era un dels centres de la vida cultural de la ciutat i de la comarca. Segons els actuals responsables de la llibreria, el tancament es deu a les dificultats econòmiques.

En la reunió de la Junta de Seguretat el conseller d’Interior, Miquel Buch, i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, acorden integrar els Mossos d’Esquadra al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), demanda que va prendre força especialment arran dels atemptats a Barcelona i Cambrils de l'agost de 2017. En la reunió també es tracta sobre la polèmica dels llaços grocs a l’espai públic.

La concessionària d’infraestructures italiana Atlantia i la constructora espanyola ACS adquireixen el 85% del capital d’Abertis, l’empresa gestora d’infraestructures amb seu fins al 2017 a Barcelona. L’acord culmina mesos de tensions i negociacions des que al març de 2017 Atlantia llançà una OPA a Abertis que va ser replicada per ACS. Tanmateix, l’empresa ha de ser seguir cotitzant a borsa fins que els dos accionistes no aconsegueixin un 90% del capital.

El Tribunal Superior del land alemany de Schleswig-Holstein respon a la segona petició d'extradició del president Carles Puigdemont cursada per la fiscalia a instàncies del jutge espanyol Pablo Llarena. La resolució del tribunal declara l'extradició per malversació "acceptable" i l'extradició per rebel·lió "inacceptable". L'advocat de Puigdemont recorre la resolució al Tribunal Constitucional alemany.

Un jutjat de Manresa inhabilita sis mesos Montse Venturós com a alcaldessa de Berga. Venturós es va negar a retirar l’estelada de l’ajuntament en dos períodes electorals.

L’escriptor Quim Monzó rep el cinquantè Premi de les Lletres Catalanes al Palau de la Música Catalana, que li lliura el president Joaquim Torra. Durant l’acte es llegeix una carta des de la presó de Jordi Cuixart, president de l’entitat organitzadora, Òmnium Cultural, i es reivindica l’alliberament dels presos polítics i la llibertat d’expressió, que també esmenta Monzó en el seu discurs.

La dirigent del PSC Teresa Cunillera és nomenada delegada del govern espanyol de Pedro Sánchez. Cunillera succeeix Enric Millo, que ha ocupat el càrrec amb poders especials durant l’aplicació de l’article 155. Cunillera pren possessió el 22 de juny.

El jutge Pablo Llarena no fa cas de l'avís de l'ONU del 23 de març que insta a respectar els drets polítics de Jordi Sànchez (en presó preventiva) i li denega el permís per ser candidat a la investidura de la presidència de la Generalitat de Catalunya. L'endemà, el president de la cambra, Roger Torrent, suspèn la sessió d'investidura, i la mesa del Parlament de Catalunya aprova amb els vots del bloc independentista (ERC, JXC i CUP) i els contraris de Ciutadans i el PSC presentar una querella contra Llarena per prevaricació.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, endureix les mesures antiimigració per evitar la dimissió del ministre de l'Interior, Horst Seehofer. Seehofer és també el líder de la bavaresa Unió Socialcristiana (CSU), soci tradicional de la Unió Cristianodemòcrata (CDU). A canvi de mesures com la creació de camps d'internament de migrants i el reforçament dels controls fronterers amb Àustria, Merkel manté la CSU al govern.

La  presidenta de Xile Michelle Bachelet signa el decret pel qual es crea una gran àrea de protecció al litoral, que comprèn 1,4 milions de km² de superfície marina i representa el 42% de les aigües territorials de Xile. El govern administra conjuntament la zona amb les comunitats indígenes, que hi tenen drets de pesca. Al setembre del 2017 el govern també va declarar protegides les aigües que envolten l’illa de Pasqua.

Acaba la cimera de l'OTAN, celebrada els dies 11 i 12 de juliol a Brussel·les. El president nord-americà, Donald Trump, desperta una polèmica en acusar els socis de l'organització d'una contribució insuficient a la despesa militar. Trump també acusa Alemanya d'"estar controlada" per Rússia a través de la dependència energètica. A la fi de la reunió, el president nord-americà assegura haver aconseguit el compromís dels estats membres d'augmentar la despesa, cosa que aquests ni neguen ni desmenteixen. A la cimera també es tracta dels reforços a l'Afganistan, on els talibans han fet importants avanços des de la retirada de les forces dels Estats Units i de l'OTAN.

L’erupció d’un volcà a l’illa de Kadovar (Papua Nova Guinea) obliga les autoritats a evacuar la totalitat dels 600 habitants d'illes properes. Dos dies després de l’erupció l’illa resta coberta de lava i cendres. És el primer cop que es registra una erupció en aquest volcà.

El president del Perú, Pedro Pablo Kuczynski, dimiteix del càrrec després que es facin públiques unes gravacions en les quals membres del seu partit intentaven subornar diputats de l'oposició. Kuczynski, a la presidència des del juliol de 2016, va superar al desembre de 2017 una moció de censura de l'oposició, que l'acusava d'estar relacionat amb l'escàndol de corrupció Odebrecht, que afecta diversos països de l'Amèrica Llatina. Dos dies després el substitueix en el càrrec fins al final de la legislatura (2021) Martín Vizcarra.

Un equip d’investigadors italians detecta per primer cop l’existència d’aigua líquida a Mart a partir de dades obtingudes pel radar MARSIS, de la missió Marx Express, de l’Agència Espacial Europea (ESA). Es tracta d’una mena de llac d’uns 20 km de diàmetre i unes desenes de centímetres de fondària sota la superfície glaçada del pol sud del planteta. El gran nombre de sals que conté fan possible l’estat líquid de l’aigua malgrat les baixes temperatures, molt inferiors als 0ºC.

Jacob Zuma, president de Sud-àfrica des del 2009 dimiteix del càrrec. Zuma estava acusat des de feia anys de tràfic d’influències. Al desembre del 2017 renuncià a la presidència del seu partit, l’African National Congress. En tots dos càrrecs és substituït pel vicepresident Cyril Ramaphosa.

L’estació espacial xinesa Tiangong 1 impacta al NW de Tahití a la matinada. La Tiangong 1, dedicada a tasques logístiques, va enlairar-se el 2011 amb la previsió d’acabar la missió el 2022, però el 2016 va deixar de funcionar. Al desembre de 2017 les autoritats xineses van informar que s’havia perdut el control sobre el giny, que cauria en algun lloc de la superfície terrestre que no es podia determinar.

En la segona volta de les eleccions presidencials els colombians elegeixen el conservador Iván Duque com a nou cap d’Estat. Amb el 54% dels vots, Duque derrota el candidat de l’esquerra, Gustavo Petro. Una de les prioritats de Duque és la revisió de l’acord de pau amb les FARC del 2016, que considera excessivament transigent amb el grup guerriller.

El president ucraïnès, Petró Poroixenko, decreta la fi de la llei marcial, que va imposar el 26 de novembre a causa d’un incident naval amb Rússia, que tanmateix manté les sancions contra Ucraïna. Poroixenko justifica la mesura (que en principi preveia per a 60 dies) dient que la seguretat del país ja no està en perill.

El candidat de l’extrema dreta, Jair Bolsonaro, guanya les eleccions presidencials del Brasil amb el 55,2% dels vots. El candidat rival, Fernando Haddad, va substituir a principis de setembre l’expresident brasiler i líder del Partit dels Treballadors, Lula da Silva, quan els tribunals van prohibir-li participar per estar condemnat per corrupció. Bolsonaro substituirà Michel Temer, que va accedir a la presidència a l'agost de 2016. Bolsonaro pren possessió del càrrec l'u de gener de 2019.

Més de cent persones moren i prop de 240 resulten ferides a conseqüència d’un atac terrorista amb cotxe bomba. L’autor de l’atac, que s’ha immolat, conduïa una ambulància que ha travessat sense problemes un control de seguretat fins a explotar en una zona comercial del centre de la capital afganesa. Els talibans reivindiquen l’atemptat com una resposta als reforços dels Estats Units al govern afganès en la lluita contra el terrorisme.

El president de la Fundació Soros anuncia el trasllat de l'organització de Budapest a Berlín a causa de les pressions del govern i del president Viktor Orbán, que l'acusa de promoure la immigració en massa. La Fundació Soros, organització no governamental impulsada pel financer George Soros, té com a objectiu difondre la democràcia liberal als estats europeus sorgits de l’antic bloc soviètic.

La Unió Europea i el Japó signen un acord que crea una gran àrea de lliure comerç d’uns 640 milions de consumidors. L’Economic Partnership Agreement (EPA) elimina gran part dels aranzels vigents d’ambdues economies, especialment en el sector agroalimentari, cosa que té un potencial efecte beneficiós per a Catalunya.

Unes mil persones són arrestades per la policia en les protestes contra el govern. Iniciades pacíficament la setmana anterior en almenys deu zones del país, entre les quals la capital, aviat deriven en enfrontaments violents, que el primer ministre qualifica de vandalisme i d’intent d’afeblir l’Estat. Els manifestants protesten contra l’elevat cost de la vida i les mesures del govern, que retira prestacions socials i augmenta els impostos per fer front a la difícil situació econòmica.

A partir d’observacions del Very Large Telescope, astrònoms de l’European Southern Observatory (ESO) i altres institucions fan públiques les conclusions sobre l’anomenat desplaçament cap al vermell i la gran acceleració de l’estrella S2 quan passa prop de Sagitarius A, el gran forat negre de la Via Làctia. Aquests canvis no es poden explicar per la física newtoniana i, en canvi, encaixen amb la teoria de la relativitat d’Einstein.

Disset persones, la majoria alumnes, moren a trets en un centre d’educació superior de Parkland, Florida. L’autor és un antic alumne expulsat. És el pitjor atemptat en un centre d’ensenyament des del 2012. 

Els Estats Units, França i la Gran Bretanya ataquen per aire i amb llançament de míssils des de vaixells a la Mediterrània tres instal·lacions militars sirianes. És la resposta de les tres potències a l’ús d’armes químiques del règim d’Al-Assad a la ciutat de Douma el 7 d’abril, que aquest i Rússia neguen. 

L’eurodiputat popular alemany Martin Selmayr és nomenat nou secretari general de la Comissió Europea en substitució d’Alexander Italianer, que portava 32 anys en el càrrec. El nomenament enfronta el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, i nombrosos eurodiputats, que denuncien que Selmayr ha aconseguit el càrrec amb opacitat i procediments irregulars. Segons aquests eurodiputats, l’anomenat “Selmayrgate” erosiona la credibilitat de les institucions de la UE.

L’exsecretària del Partido Popular, María Dolores de Cospedal, renuncia a l’escó al Congrés de Diputats, dos dies després de donar-se de baixa de l’executiva del partit. Les dimissions es produeixen poc després que es facin públiques unes converses del 2009 entre l’excomissari José Manuel Villarejo i Cospedal en les quals es comentava l’espionatge a què sotmetien a diversos polítics. Les converses havien estat gravades per Villarejo, en presó preventiva per presumptes delictes de blanqueig i organització criminal.

Un tribunal de Turquia sentencia a més de quatre anys de presó Selahattin Demirtas, líder del partit prokurd HDP. Demirtas, que va ser tercer en les eleccions presidencials del juny, és a la presó des del 2016 sota l’acusació de propaganda terrorista, per la qual ara és condemnat.

El govern veneçolà ordena l’expulsió de l’ambaixador espanyol pel que considera continuades agressions i ingerència en assumptes interns. L’endemà el govern espanyol expulsa l’ambaixador veneçolà.