Cronologia dels Països Catalans i del món

La Guàrdia Civil deté 14 migrants, quatre dels quals menors, a Formentera, on arriben amb pastera. És la sisena embarcació de migrants del nord d’Àfrica que arriba a les Balears en una setmana, amb un total de 80 persones. L'1 d'octubre de 2019 la delegació del govern espanyol a les Balears xifra en 31 les embarcacions i 357 els migrants detinguts al llarg dels mesos d'agost i setembre.

Sis mesos després que el Tribunal Constitucional invalidés part de la llei del Parlament Balear que prohibia la mort de l’animal en les corridas de toros, torna a celebrar-se’n una després de dos anys a Palma, amb motiu del 90è aniversari de la plaça de la ciutat, el Coliseu balear. Segons Podem, durant l’espectacle ha sonat el Cara al sol, l’himne falangista, cosa que vulnera també la llei de memòria del Parlament Balear.

Sis enginyers i dos militars moren per fuga de material radioactiu a les instal·lacions nuclears de Niónoksa, al nord-est de Rússia. Almenys sis persones són hospitalitzades després de l’accident. El dia 14 els nivells de radioactivitat a 50 km del lloc de l’accident augmenten fins a 16 vegades els normals. L’accident té lloc durant unes proves en les quals s’assaja un nou tipus d’armament, confirmat pel president Vladímir Putin.

Banc Sabadell ven la filial immobiliària Solvia al fons d'inversió Oaktree per 882 milions d'euros. El mes de desembre de 2018, l’entitat va vendre el 80% de la comercial de Solvia al grup suec Intrum.

Nou persones moren a la ciutat de Dayton (Ohio) en l'atac d'un franctirador (entre els quals l'atacant). La massacre té lloc hores després d’un altre atac en uns magatzems a El Paso (Texas) que causa 20 morts. Amb aquests ja són 251 els atacs amb arma de foc als Estats Units amb quatre o més víctimes mortals al llarg de 2019.

Els Estats Units formalitzen la seva retirada del Tractat de míssils nuclears d’abast mitjà. Justifiquen la retirada per les proves de què disposen, segons les quals Rússia hauria desplegat il·legalment míssils d’aquest tipus. El tractat va ser signat el 1987 pels presidents Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov i prohibia els míssils d’un abast d'entre 500 i 5.500 km.

Després de 60 anys en funcionament, tanca la històrica fàbrica de Gallina Blanca de Sant Joan Despí (Baix Llobregat), que va significar una fita en la modernització i expansió de la indústria alimentària de Catalunya, sobretot arran de la introducció de les pastilles de brou. La producció de la planta es trasllada a Osca, i en el seu lloc és previst de construir-hi la seu corporativa del grup Agrolimen, al qual pertany.

El president rus Vladímir Putin ordena l’enviament de forces de l’exèrcit per donar suport als bombers en l’extinció de l’onada d’incendis a Sibèria. Els focs, actius des de l'inici del mes de juliol, són els més greus des del 2010 i el dia del decret presidencial ja han cremat més de 3 milions d’hectàrees.

El grup editorial Penguin Random House adquireix l’editorial La Campana, una de les més destacades en llengua catalana. Cofundada el 1985 per Josep Maria Espinàs i Isabel Martí, que n’ha estat la directora fins ara, continuarà en la nova etapa com a assessora editorial.

El ciclista colombià Egan Bernal és el guanyador de la Volta ciclista a França de l'any 2019. El britànic Geraint Thomas, guanyador de l’anterior edició, se situa en el segon lloc de la classificació general, i el neerlandès Steven Kruijswijk en el tercer. Bernal, que corre per l’equip Ineo (fins al 2018 Sky), és el primer llatinoamericà a guanyar un Tour i, amb 22 anys, el guanyador més jove de la competició en 110 anys.

L’alta comissionada per als Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, condemna públicament la indiferència de la comunitat internacional davant l’augment de morts de civils a Síria. Bachelet acusa especialment el govern sirià i el seu aliat (Rússia) de no distingir entre objectius civils i militars. En els 10 dies precedents moren més d’un centenar de civils, una quarta part dels quals infants. L’ONU estima en prop d’un milió els morts des de l’inici del conflicte (2011).

La Comissió Europea denuncia l’Estat espanyol pels alts nivells de contaminació de Barcelona, Madrid i altres poblacions, com ara el Prat de Llobregat. Segons la Comissió, les mesures aplicades fins ara han estat insuficients per reduir la contaminació de l’aire en aquestes zones, que superen des de fa 10 anys la normativa europea. La denúncia podria donar pas a una multa.

L’empresari Xavier Faus és elegit nou president del Cercle d’Economia. Vocal en la junta del president sortint, Joan Josep Bruguera, Faus és president del fons d’inversió immobiliari Meridia Capital.

Es fan públics els resultats d’una intervenció arqueològica de nou mesos de durada als terrenys de l’antiga fàbrica tèxtil L’Estrella, a Badalona. A l’emplaçament hi ha situada una vila romana de més de 2.600 m², centrada en l’exportació de vi a tot l'imperi. Entre les peces descobertes hi ha una llàntia de terracota que representa un gladiador i una pedra amb la inscripció Porcius, que ha estat relacionada amb Marcus Porcius, un dels principals comerciants de vi de l’Imperi.

Un jutjat de Barcelona ratifica el concurs de creditors d’Iniciativa per Catalunya-Verds. El partit va declarar la situació concursal el 8 de juliol. Des de feia uns cinc anys, la minva de representació a les institucions de govern i la integració en coalicions amb altres forces d’esquerra, especialment els comuns, van comportar la disminució d’ingressos i un deute inassumible, cosa que, en la pràctica, aboca IC-V a la dissolució després d’unes tres dècades d’existència.

Acaba l’edició del Sónar de 2019, que ha tingut lloc entre els dies 18 i 20 de juliol a la zona del Fòrum, a la Fira de Montjuïc i a la Fira de l’Hospitalet. Aquest any el festival té una forta minva d’assistència (105.000 espectadors enfront dels 126.000 de 2018) i ha estat marcada per la vaga dels muntadors d’escenaris (“riggers”).

El Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia que els familiars de les víctimes dels Grupos Antiterroristas de Liberación i del Batallón Vasco Español no tenen dret a indemnitzacions de l’Estat espanyol. La sentència és la resposta a un recurs presentat per deu famílies de víctimes i no es pot recórrer. L’Estat espanyol va considerar les víctimes com a membres d’ETA, cosa que els demandants van considerar que vulnerava la presumpció d’innocència. El TEDH considera que la presumpció d’innocència no obliga a la indemnització.

El diari Público publica els resultats d’una investigació sobre els atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017, centrada sobretot en el líder de la cèl·lula Abdelbaki es-Satty. Entre altres conclusions, el diari destaca que Es-Satty va ser confident dels serveis secrets espanyols (CNI) fins al dia dels atemptats i que aquest organisme feia un seguiment minuciós de la cèl·lula. Poc després, altres mitjans qüestionen la investigació de Público. El 19 de setembre l'Audiència Nacional denega investigar els presumptes vincles d'Es-Satty amb el CNI.

Un acord posa fi al litigi entre els dos germans propietaris fundadors de la cadena de supermercats Bonpreu, Joan i Josep Font. L’acord contempla la compra de la meitat de l’empresa de Joan a Josep Font (que resta com a propietari únic) i el nomenament del fill de Josep Font, Abel Font, com a vicepresident del grup.

Vincent Lambert, malalt tetraplègic, mor nou dies després que els metges de l'hospital de Reims li retirin l’alimentació assistida. Lambert, en estat vegetatiu, havia protagonitzat un llarg i mediàtic procés judicial a França (on l’eutanàsia no és legal) entre la seva dona i els seus pares, de profundes conviccions catòliques, que el volien matenir amb vida per tots els mitjans.

Marie Kapretz, delegada del Govern a Berlín, denuncia l’espionatge d’agents espanyols, així com la intercepció de correus electrònics personals. El 22 d’agost la fiscalia general alemanya admet la denúncia. L’espionatge a Kapretz és un dels molts a què han estat sotmesos els membres de les delegacions catalanes a l’estranger, segons notícies publicades per diversos mitjans. Aquests “seguiments”, com els anomena el ministeri, contenen informació personal i formen part de la documentació que l’Estat envia al TSJC, que demana el tancament de les delegacions. El govern de la Generalitat qualifica els fets d’escàndol i reclama la dimissió del ministre d’Afers Estrangers en funcions, Josep Borrell.

Un comunicat conjunt anuncia la conclusió de les converses de pau entre els talibans i el govern de l’Afganistan a Doha (Qatar). Els acords preveuen la formació d’un govern basat en la llei islàmica que preservi els drets de les dones en aquest marc legal, així com també el de les minories. La reunió, de més dos dies de durada, transcorre en paral·lel a les negociacions entre els talibans i els Estats Units per posar fi al conflicte bèl·lic de 18 anys a l’Afganistan.

El Tribunal Penal Internacional declara l’exlíder rebel de la República Democràtica del Congo Bosco Ntaganda culpable en 18 càrrecs de crims de guerra i crims contra la humanitat comesos entre els anys 2002 i 2003. Ntaganda va estar a les ordres de Thomas Lubanga, condemnat el 2012 pel mateix tribunal. Entre els càrrecs hi ha la primera condemna per esclavitud sexual. La pena, dictada el 7 de novembre, és de 30 anys de presó.

Amb una abstenció de les més altes dels darrers anys (43%), les eleccions generals a Grècia donen la majoria absoluta al centredreta de Nova Democràcia. Es posa fi d’aquesta manera als cinc anys de govern del partit d’esquerres Syriza, sorgit després de la crisi del deute que va enfonsar l’economia grega. El 8 de juliol, el líder de Nova Democràcia, Kiriakos Mitsotakis, es converteix en nou primer ministre succeint Alexis Tsipras.

El fons d’inversió Proa Capital arriba a un acord amb l’empresa alimentària catalana Pastas Gallo per entrar-hi com a soci majoritari. Els cinc hereus del fundador, Josep Espona, i fins ara propietaris únics, hi mantenen una participació minoritària.

El grup de treball sobre detencions arbitràries de l'ONU considera que la presó preventiva de Quim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa és "arbitrària" i en demana l’alliberament immediat a les autoritats espanyoles. El mes de maig el mateix grup va expressar el mateix pronunciament en els casos d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En resposta, el govern espanyol no reconeix legitimitat al grup ni a les seves peticions.

El Consell Europeu, la Comissió Europea i el Parlament Europeu elegeixen el seus màxims representants, que han de succeir Donald Tusk, Jean-Claude Juncker i Antonio Tajani, respectivament. El 2 de juliol són elegits el nou president del Consell Europeu, el primer ministre belga Charles Michel (a partir de l’1 de desembre) i la nova presidenta de la Comissió Europea, la ministra de defensa alemanya Ursula von der Leyen (a partir de l’1 de novembre). El dia 3, els eurodiputats elegeixen nou president de la cambra, el portaveu socialista italià David Maria Sassoli, que el mateix dia assumeix el càrrec. A banda, aquest mateix dia la presidenta del Fons Monetari Internacional, la francesa Christine Lagarde, és nominada per succeir Mario Draghi al capdavant del Banc Central Europeu a partir del 31 d’octubre, i el ministre d’Afers Estrangers espanyol Josep Borrell és proposat per succeir Federica Mogherini com a alt representant de la política exterior europea.

El dia de la constitució del Parlament Europeu, milers de catalans es manifesten davant de la cambra, a Estrasburg, per denunciar l’absència dels diputats electes Oriol Junqueras (en presó i a l’espera de sentència judicial), Carles Puigdemont i Antoni Comín, a l’exili i encausats per la justícia espanyola. Puigdemont i Comín no travessen la frontera alemanya per la presència d’agents de la policia espanyola en territori francès i per la seva suspensió provisonal com a diputats de l’Europarlament que dicta el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Després de trenta anys, el Japó reprèn la captura de balenes amb finalitats comercials. Dies abans, anuncia que es retira de la comissió balenera internacional (IWC), creada el 1986 per a la protecció dels cetacis. El govern també informa que l’activitat es limitarà a les aigües territorials japoneses.

Després de cremar unes 6.000 hectàrees durant cinc dies seguits, els bombers declaren controlat l’incendi de la Ribera d’Ebre. El foc afecta sobretot el municipi de Flix, i també zones del Segrià i les Garrigues. L’incendi, el pitjor dels últims anys, no es dona definitivament per extingit fins al 8 de juliol.

Amb la presència del president Quim Torra i de la consellera de Cultura Mariàngela Vilalloga s'inaugura la nova seu de la Fundació Miquel Martí i Pol a Roda de Ter, dedicada a la preservació i la difusió de l’obra del poeta. La fundació la formen tres cases, en una de les quals va viure.

Un equip d’arqueòlegs germanokurd de la Universitat de Tübingen anuncia la descoberta de les restes d’un palau de 3.400 anys d’antiguitat a Mossul. La sequera ha fet emergir les restes del palau del riu Tigris. Es creu que el palau, de grans dimensions, pertany a l’antic regne de Mitanni, que va ocupar Mesopotàmia entre el 1560 i el 1350 aC.

Amb els vots del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB), Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca, el Parlament balear reelegeix Francina Armengol cap del Govern de les Illes Balears. Armengol pren possessió el dia 1 de juliol al capdavant d’un nou executiu que, a més del PSIB i MÉS, inclou també Podem, absent en l’anterior legislatura.

Per 118 vots contra 62, l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa aprova el restabliment de totes les prerrogatives de Rússia, entre les quals el dret a vot. L’Assemblea va sancionar Rússia el 2014 a causa de les intervencions a Crimea i a l’Est d’Ucraïna. L’any 2017 Rússia va deixar de pagar la quota del Consell d’Europa. El retorn com a membre de ple dret és en principi sense contrapartides, però tot i això, es considera un mal menor comparat a una sortida de Rússia del l’organisme.

El candidat de l’opositor Partit Republicà, Ekrem Imamoglu, derrota clarament (53%) l’exprimer ministre Binali Yildirim en la repetició de les eleccions a l’Ajuntament d’Istanbul. Yildirim, candidat de l’AKP, el partit del president turc Recep Tayyip Erdogan, ja va ser derrotat en les primeres eleccions municipals del 31 de març, però la Comissió Electoral no en va aprovar el resultat i va ordenar la repetició de la votació.

L’exèrcit etíop frustra un cop d’estat contra el president Abiy Ahmed. En l’intent moren el cap de la revolta, el general de brigada Asaminew Tsige, el cap de l’exèrcit etíop Seare Mekonnen i el governador amhara, Ambachew Mekonnen. Poc després de ser elegit, el president Abiy va ser objecte d’un atemptat (23 de juny de 2018).

Unes 240 persones resulten ferides a Tbilissi en enfrontaments entre la policia i manifestants amb motiu de la intervenció d’un diputat rus en un acte oficial de l’Església ortodoxa. Sota l’eslògan de “No a Rússia”, els manifestants critiquen l’intervencionisme rus a Geòrgia. Per la seva banda, la presidenta Salome Zurabishvili qualifica Rússia d’”enemic” i “ocupant”. El 22 de juny Rússia suspèn temporalment els vols a Geòrgia, que rep més d’un milió de turistes russos cada any.

La UNESCO designa com a Reserves de la Biosfera l'Alt Túria, àrea de 67.080 hectàrees compartida entre el País Valencià i la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa, i la vall del Cabriol, de 421.000 hectàrees compartides pel País Valencià i les comunitats autònomes de Castella-la Manxa i Aragó. El mateix dia aprova l'ampliació de la zona marina declarada Reserva de la Biosfera de Menorca, que passa de 71.000 hectàrees (1993) a 514.000 hectàrees, cosa que la converteix en la reserva marina més gran del Mediterrani.

El president de la constructora Castor, Florentino Pérez, compareix al Parlament de Catalunya per respondre a les acusacions de negligència en la sèrie de petits terratrèmols associats a aquest magatzem de gas i que en van comportar la clausura l’any 2013. Florentino Pérez nega qualsevol responsabilitat i reivindica el seu dret a una indemnització pel tancament del magatzem.

Un cop tancats els pactes municipals queden constituïts els ajuntaments a partir de les eleccions locals del 26 de maig. A Catalunya, JxCat és la formació amb un major nombre d’alcaldes (370), seguida d’ERC (359), el PSC (89), la CUP (19), els Comuns (16) i el PP (1). Malgrat que Barcelona en Comú no és la força més votada, Ada Colau és reelegida com a alcaldessa de la ciutat amb el suport del PSC (amb la qual forma govern) i del suport de tres regidors de la llista de Manuel Valls. ERC, el partit més votat, resta a l’oposició. A Tarragona i Lleida, en canvi, ERC desbanca el PSC del consistori, que ocupava feia 12 i 40 anys, respectivament. Girona continua governada per JxCat. A les Illes Balears, el PSIB té la majoria d’alcaldies (entre les quals la de Palma, encapçalat per José Hila), seguit del PP, El Pi, MÉS i formacions locals o independents. Al País Valencià, Joan Ribó, de Compromís, reté l’alcaldia al capdavant d’una coalició amb el PSPV, partit que té la majoria d’alcaldies seguit del PP i Compromís. Alacant continua en mans del PP mentre que Castelló revalida el govern socialista. A Madrid, un pacte entre Ciutadans i el PP amb el suport del partit d’extrema dreta de Vox evita que Manuela Carmena, al capdavant de la formació d’esquerres Más Madrid, repeteixi mandat.

Als petroliers "Front Line" i "Kokuka Courageous", amb bandera de les illes Marshall i Panamà, respectivament, tenen lloc sengles explosions quan naveguen per l’estret d’Ormuz en direcció sud-est. No hi ha cap mort ni ferit greu i les tripulacions són rescatades per un vaixell iranià i un destructor nord-americà, mentre que el carregament de cru també es pot salvar. És el segon incident d’aquestes característiques en un mes: el 12 de maig quatre petroliers van patir també explosions en les mateixes aigües. Els Estats Units acusen l’Iran d’estar al darrere del sabotatge causant de les deflagracions, cosa que Teheran nega.

El jutge Manuel Marchena deixa vist per a sentència el judici contra els dotze líders independentistes designat amb el nom de causa especial 20907/2017. Des del 12 de febrer i durant quatre mesos s’han celebrat 52 sessions en les quals, a més dels acusats, les defenses i les acusacions, han intervingut 426 testimonis. El judici ha girat entorn de dos fets: l’escorcoll a la Conselleria d’Economia del 20 de setembre de 2017 i la manifestació que va congregar, d’una banda, i el referèndum de l’1 d’octubre, amb les consideracions sobre l’actuació de la policia espanyola, els mossos i els votants que la consulta va comportar, de l’altra. El principal debat del judici ha girat entorn de l’existència o no del delicte de rebel·lió, sobre el qual l’acusació (llevat de l’advocacia de l’estat) i les defenses han mantingut posicions diametralment oposades.

El periodista rus Ivan Golunov és posat en llibertat després que els tribunals decideixin que no hi havia proves per incriminar-lo. Golunov, que investigava diversos casos de corrupció, va ser detingut el 4 de juny a Moscou acusat de possessió de drogues. La seva detenció va aixecar grans protestes i fins i tot diaris progovernamentals s’hi van pronunciar en contra. Les anàlisis forenses de les drogues van descartar que tinguessin relació amb el periodista. El dia 13 el president Vladímir Putin destitueix dos alts comandaments de la policia de Moscou.

Un milió de persones, segons els organitzadors, es manifesten a Hong Kong contra el projecte de llei d’extradició del govern del territori, que preveu l’extradició directa de sospitosos d’actes delictius reclamats per les autoritats xineses. Els manifestants creuen que la llei servirà per perseguir la dissidència política, supòsit que el govern de la ciutat (elegit d’entre els candidats permesos per Pequín) nega. Durant tota una setmana el centre de Hong Kong queda paralitzat i es produeixen actes de violència, durant els quals una setantena de manifestants resulten ferits. El 15 de juny la cap de govern de Hong Kong anuncia la suspensió del procés d’aprovació de la llei, mesura que justifica dient que no ha estat prou ben explicada.

La primera ministra de la Gran Bretanya, Theresa May, dimiteix del càrrec, així com del lideratge dels conservadors. May continua com a primera ministra en funcions fins al 22 de juliol, quan és previst que el partit elegeixi el seu successor. El motiu de la dimissió de May són els successius fracassos al llarg dels tres anys en què ha intentat que el Parlament aprovés alguna de les seves propostes per a un Brexit acordat.

Dinamarca celebra eleccions legislatives, en les quals els socialdemòcrates són la força més votada (25,9% dels vots), per davant dels liberals del primer ministre sortint Lars Løkke Rasmussen, partit que encapçala el govern danès des del 2001, llevat dels anys 2011-15. El populista Partit Popular Danès té un fort retrocés, atribuït a l’assumpció de polítiques antiimmigratòries de la major part dels partits, l’esquerra inclosa. El 27 de juny, la socialdemòcrata Mette Frederiksen es converteix en primera ministra.

L’escriptora Marta Pessarrodona rep el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música. Com va passar en l’edició del 2018, l’acte està dominat per la reivindicació de la independència, la democràcia, l’autodeterminació i la llibertat dels presos polítics, entre els quals Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, entitat que atorga el premi.

El rei Joan Carles I es retira de la vida pública. Després de 38 anys, el rei emèrit deixa d'encapçalar esdeveniments de caràcter oficial. Joan Carles va abdicar el 2015 en el seu fill Felip VI, però com a rei emèrit encara presidia alguns actes públics.

La policia troba al seu domicili el polític alemany Walter Lübcke mort d’un tret al cap. Lübcke, cap dels democristians del consell local de Kassel (Hessen) s’havia significat per criticar la xenofòbia i la posició favorable a l’acolliment d’immigrants. El 26 de juny, un home confessa a la policia ser l’autor de l’assassinat. El sospitós, un simpatitzant de l'extrema dreta que va actuar en solitari admet durant el judici (5 d'agost) ser l'autor de l'assassinat.

El PEN Internacional, organització que agrupa escriptors, periodistes i intel·lectuals en general i que té la defensa de la llibertat d’expressió entre els principals objectius, inclou els líders independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en la seva llista anual d’escriptors perseguits i demana el seu alliberament immediat. Al gener el PEN va fer una crida en aquest sentit que va causar la baixa de l’escriptor Mario Vargas Llosa. En el mateix informe hi ha el cantant Valtònyc, exiliat a Bèlgica i acusat per l'Audiència Nacional d'injúries a la corona i apologia del terrorisme.

El Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de l’ONU denuncia en un informe la presó preventiva dels líders independentistes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que qualifica d’arbitràries i n’exigeix la immediata posada en llibertat. També denuncia l’acció concertada dels poders de l’Estat espanyol per impedir la consecució per mitjans polítics dels objectius de l’independentisme.

Un jutge aixeca el confinament de la membre dels CDR Tamara Carrasco a la seva ciutat, Viladecans. La fiscalia va acusar Carrasco de rebel·lió, sedició i terrorisme per uns talls de trànsit i l’Audiència de Nacional li va prohibir preventivament sortir de la localitat des del 12 d’abril de 2018 després que el jutge reconegués no tenir proves. Fins al 10 de maig de 2019 cap jutjat es va fer càrrec del seu cas, i dues setmanes més tard, el jutge accedeix a la petició del seu advocat, que qualifica la prohibició de “desproporcionada”. El germà de Tamara, Adrià Carrasco, acusat dels mateixos càrrecs, es va exiliar a Bèlgica.

A l’Estat espanyol se celebren el mateix dia eleccions municipals, autonòmiques en algunes comunitats, i al Parlament Europeu.

En les eleccions municipals, el PSOE és clarament la força més votada arreu amb més del 29% dels vots, tret de Catalunya i el País Basc. A Catalunya, ERC és la força més votada (23,4%) i primera força en la majoria de municipis. Segueix el PSC (21,9%), i és tercer per nombre de municipis. JXCat és la tercera força en vots (15%), però segona en nombre de municpis, mentre que els comuns són quarts tant en vots (8%) com en majories municipals. En els darrers llocs se situen per nombre de vots Ciutadans (7,9%), sense cap majoria municipal, la CUP (3,4%) i el PP (3,1%). Per primera vegada ERC guanya en vots a Barcelona i empata en regidors amb els comuns. A Tarragona i Lleida ERC empaten en regidors per primer cop amb el PSC i a Girona JXCat és la primera força. A Palma el PSIB continua com a força més votada i a València ho és Compromís.

En les eleccions al Parlament Balear, el PSIB s’imposa amb 19 escons per primer cop al PP (16). Segueixen Podemos (6), Ciutadans (5), MÉS (4), el Pi (3) i Vox (3), que hi entra per primer cop.

A les eleccions al Parlament Europeu s’imposa a Catalunya la candidatura Lliures per Europa (28,5%) encapçalada pel president a l’exili Carles Puigdemont, seguida pel PSC (22,1%) i Ara Repúbliques (21,1%), encapçalada pel vicepresident Oriol Junqueras, empresonat i sotmès a judici. A la resta de l’Estat espanyol guanya amb claredat el PSOE (32,8%) per davant del PP (20,1%). En el conjunt de la Unió Europea, destaca la caiguda dels dos grans grups fins ara hegemònics: tot i continuar com a grups més votats, populars i socialistes no sumen majoria absoluta. Destaca l’ascens dels liberals i dels ecologistes i també dels partits euroescèptics i populistes de dreta. A causa del bloqueig del Brexit, la Gran Bretanya ha hagut de votar en aquestes eleccions (amb l’enfonsament dels conservadors i l’auge dels euroescèptics).

La mesa del Congrés de Diputats suspèn els electes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, en presó preventiva i jutjats per la seva participació en el moviment independentista. Prèviament la mesa havia remès la qüestió al Tribunal Suprem, el qual jutja aquests diputats i va retornar la qüestió al Congrés. El dia 29 la mesa del Senat suspèn el senador electe Raül Romeva, també jutjat pel Tribunal Suprem en la mateixa causa.

El Tribunal General de la Unió Europea desestima l’acusació de la Comissió Europea contra el Real Madrid. El 2013 l’òrgan del govern de la UE va considerar que el club espanyol s’havia beneficiat d’ajudes d’estat il·legals en la permuta de terrenys amb l’Ajuntament de Madrid, per les quals havia de retornar 18,4 milions d’euros. En la resposta al recurs del club, el Tribunal dictamina que la CE no va provar de manera satisfactòria que les suposades ajudes conferissin un avantatge a la part acusada.

El govern aprova el decret que imposa un límit als preus dels lloguers en les zones on hi hagi escassetat d’habitatges, qualificació a càrrec del Departament de Territori i, a Barcelona, de l’Ajuntament. La regulació, però, conté nombroses excepcions i no inclou un règim sancionador.

Prop del 64% dels votants suïssos aproven en referèndum que el govern adopti la regulació de la Unió Europea sobre possessió d’armes. Suïssa té una de les legislacions més laxes d’Europa en la matèria i s’estima que en prop d’un 50% de les llars hi ha armes de foc. El referèndum és la resposta a les pressions de la UE perquè Suïssa (que no n’és membre) estableixi controls d’armament entre els particulars després dels atemptats de París (2015). Tanmateix, en el cas suís la normativa preveu certes exempcions.

El Parlament de Taiwan aprova legalitzar el matrimoni homosexual. La nova llei entra en vigor el 24 de maig. El procés, que rep el suport del Partit Progressista Democràtic al govern, va començar el 2017 a partir d’una sentència del Tribunal Constitucional. Taiwan és el primer Estat asiàtic que legalitza el matrimoni entre persones del mateix sexe.

La policia francesa deté a Sallanches (Alta Savoia, Alps) José Antonio Urrutikoetxea, conegut per Josu Ternera, que estava fugit de la justícia des del 2002. El govern espanyol en demana l’extradició immediata, però el 19 de juny la justícia francesa deixa Urrutikoetxea en llibertat sota vigilància, atès el seu estat de salut, però el dia 19 el torna a detenir en rebre una euroordre de l'Estat espanyol.

Comença el primer judici civil per les obres d’art de la Franja que enfronta els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó. De les 111 en disputa, el bisbat de Lleida en reclama com a pròpies 83. L’origen de la disputa es troba en el canvi de límits entre les dues diòcesis (1995) i en l’ordre del Vaticà (1998) que ordenava el retorn de les obres al seu lloc d’origen.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) imposa multes per valor de 25,3 milions d’euros a Naturgy (19,5 €) i Endesa (5,8 €) per manipular el mercat elèctric entre octubre del 2016 i gener del 2017. Les dues empreses van presentar ofertes d’energia per sobre del preu de mercat, cosa que va fer pujar els preus. És la sanció més alta des de la multa a Iberdrola del 2015 per manipular el preu de la llum.

Un equip d'arqueòlegs descobreix una nova sala durant unes obres de restauració a la Domus Aurea, el palau imperial construït per Neró a Roma en el segle I dC. La sala, ara plena de runa, és coberta per una volta on s’han preservat els motius ornamentals (frescos d’animals i figures mitològiques).

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (UNHCR) informa de la mort d’almenys 65 migrants prop de la costa de Tunísia. L’embarcació en què viatjaven des de Líbia hauria sotsobrat a causa del fort onatge. És el naufragi més mortífer en aquesta zona de la Mediterrània des del començament del 2019. En total, en prop de quatre mesos han mort ofegades entre 160 i 170 persones.

Se celebren eleccions a l’Assemblea Nacional de Sud-àfrica: l’African National Congress (ANC), que guanya totes les eleccions des del 1994, continua com a primera força tot i una lleugera minva (230 diputats sobre 400 de la cambra). A continuació se situen l’Aliança Democràtica (centredreta) amb 84 diputats, eI partit radical d’esquerra EFF (44) i el partit zulu Inkatha (14).

Una amnistia presidencial allibera els periodistes de l’agència Reuters Wa Lone i Kyaw Soe, juntament amb milers d’altres presos. Els dos periodistes han passat divuit mesos a la presó per investigar sobre els assassinats de deu rohingyes, activitat que els tribunals van condemnar aplicant la llei de secrets oficials. Per aquestes investigacions Wa Lone i Kyaw Soe van rebre el premi Pulitzer de periodisme el mes d’abril.

41 passatgers dels 78 que transporta un avió de la companyia russa Aeroflot moren en un aterratge forçós a l’aeroport de Xeremétievo, prop de Moscou. L’aparell, un Sukhoi Superjet 100, s’incendia poc després d’enlairar-se. Segons les investigacions, la causa és probablement un error humà.

Se celebra al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona el primer acte del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) després que fos clausurat en el marc de l’aplicació de l’article 155 el 27 d’octubre. La nova secretària general, Laura Foraster, anuncia que el Diplocat continuarà explicant Catalunya al món malgrat la vigilància a què està sotmès.

El Consell General d’Andorra nomena Roser Suñé síndica d’Andorra. Suñé, de Demòcrates per Andorra, és la primera dona a ocupar el càrrec, equivalent a la presidència del parlament. Meritxell Palmitjavila és nomenada subsíndica. Amb aquests nomenaments s’inicia la legislatura després de les eleccions de l’abril.

El líder opositor Juan Guaidó, president del parlament de Veneçuela i autoproclamat president del país, crida els militars a enderrocar el règim presidit per Nicolás Maduro. Després d’unes hores d’enfrontaments i d’incertesa, l’1 de maig Maduro declara derrotat el que qualifica “d’intent de cop d’estat”.

L’Audiència de Barcelona emet la sentència de l’anomenat cas Maristes, un dels casos d’abusos a menors de més ressò dels darrers anys. L’acusat, l’exprofessor d’educació física de l’escola Maristes-les Corts Joaquín Benítez, és condemnat a 21 anys i 9 mesos de presó per abusos continuats a 4 alumnes entre els anys 1999 i 2011. El jutge el deixa en llibertat fins que la sentència no sigui ferma, cosa que provoca protestes de les víctimes i els seus familiars. Tretze denúncies més en contra de Benítez es van arxivar perquè els delictes havien prescrit.

El mateix dia de les eleccions generals espanyoles se celebren eleccions anticipades a les Corts Valencianes. El PSPV liderat per Ximo Puig és la força més votada, amb 27 escons, 5 més que en 2015. El segueixen el PP i Ciudadanos, amb 19 (12 menys que en l’anterior legislatura) i 18 (cinc més) diputats, respectivament, Compromís (17, dos menys) i Unides Podem (8, cinc menys). L’extrema dreta representada per Vox entra per primer cop al parlament valencià (10). La majoria absoluta és de 50 diputats, i la coalició de govern d’esquerres sortint n’aconsegueix 52.

La fiscalia de Nova York obre una investigació a la multinacional tecnològica Facebook per haver obtingut sense permís l’accés als contactes de prop d’1,5 milions d’usuaris de la xarxa social. El mateix dia, la Comissió Irlandesa de Protecció de Dades anuncia l’obertura d’una investigació a Facebook per una fallada en els sistemes de seguretat que al març del 2019 va donar accés a uns 600 milions de contrasenyes d’usuaris.

L’expresident del F.C. Barcelona Alexandre Rosell és absolt de tots els càrrecs. En presó preventiva des del 25 de maig de 2017, Rosell i un soci seu també empresonat, Joan Besolí, van ser acusats de blanqueig de capitals. La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela en va ordenar la presó preventiva. El 3 de juliol la Sala d'apel·lacions de l'Audiència espanyola desestima el recurs contra la sentència absolutòria de la fiscalia.

Científics de la NASA anuncien el que consideren que és, amb molta probabilitat, el primer sisme identificat a Mart. L’anunci és el resultat de l’anàlisi de les dades captades el 6 d’abril pel robot Insight Lander, que des del novembre del 2018 explora la superfície del planeta. És el primer terratrèmol detectat en un cos extraterrestre.

El còmic Volodímir Zelenski és el guanyador en segona volta de les eleccions presidencials d’Ucraïna. Amb prop de dues terceres parts dels vots, Zelenski derrota clarament el fins ara president Petró Poroixenko, que amb prou feines arriba a una quarta part. La participació és del 62,09%. El 20 de maig, en el discurs d'investidura anuncia la dissolució del parlament i la convocatòria d'eleccions legislatives anticipades, bé que no n'especifica la data.

Jordi Turull és el primer dels presos polítics jutjats per la Causa especial 20907/2017 a intervenir en un acte electoral. Ho fa des de la presó de Soto del Real a través de videoconferència en un acte de Junts per Catalunya, després de rebre el permís de la Junta Electoral Central, que el dia 18 va permetre rodes de premsa de Jordi Sànchez i Oriol Junqueras. En la seva visita a Espanya durant la campanya, l’equip d’observació electoral de l’OSCE considera ‘inusual’ que hi hagi caps de llista a les eleccions a presó. El Ministeri de l’Interior espanyol respon el dia 22 que el procés electoral es desenvolupa amb totes les garanties.

El grup de comunicació Prensa Ibérica compra el grup Zeta, que d'entre una vintena de capçaleres, publica El Periódico de Catalunya i Sport. El grup Zeta, un dels grans grups de comunicació de Catalunya, travessava greus dificultats els darrers anys, al llarg dels quals havia acumulat un deute de prop de cent milions d'euros, quinze dels quals als instituts català i valencià de finances. Entre les condicions de la compra hi ha la condonació del 70% del deute, que els bancs aproven, i el tancament de la rotativa de Zeta a Parets del Vallès.

Alan García, president del Perú en 1985-90 i 2006-11, mor en disparar-se un tret. El suïcidi té lloc poc abans que la policia el detingui per la seva presumpta participació en l’escàndol Oderbrecht, una de les trames de corrupció més extenses de l’Amèrica Llatina.

Finlàndia celebra eleccions anticipades convocades pel primer ministre, el centrista Juha Sipilä, el 8 de març en ser derrotada la seva proposta de reforma de l’estat del benestar. El guanyador és el partit socialdemòcrata liderat per Antti Rinne (17,7%), seguit molt de prop per l’ultradretà Partit dels Finlandesos (17,5%). En tercer lloc se situa el partit de l’anterior govern, el Partit del Centre (13,8%).

La sonda israeliana Beresheet s’estavella a la superfície lunar quan una avaria li impedeix alentir la velocitat de descens. Beresheet, construïda per SpaceIL i Israel Aerospace Industries (IAI), va ser llançada el 22 de febrer des de cap Canaveral amb un coet Falcon de la companyia SpaceX, i havia de ser el primer allunatge finançat per una empresa privada.

La Policia metropolitana de Londres arresta el ciberactivista Julian Assange a l’ambaixada de l’Equador, on vivia refugiat des del 2012. Assange, fundador de Wikileaks, està acusat de revelació de secrets d’estat pels Estats Units i altres països, tot i que el càrrec pel qual se’l deté és per haver desobeït la citació judicial aquell any. L'1 de maig el jutge el condemna a un any de presó. La seva detenció podria comportar l’extradició als Estats Units.

La revista Nature publica un article d’un equip internacional d’antropòlegs amb els resultats de l’anàlisi de restes òssies i dentals localitzades a la cova Callao, a l’illa filipina de Luzon en excavacions iniciades el 2007. Les restes, que tenen entre 50.000 i 60.000 anys d’antiguitat, corresponen a un homínid d’una espècie diferenciada a partir de les anàlisis de l’ADN, a la qual es dona el nom d’Homo luzonensis.

El jutjat número 13 de Barcelona processa trenta persones, la majoria excàrrecs intermedis de l’Administració catalana, per malversació, desobediència, revelació de secrets, falsedat documental o prevaricació en relació amb el referèndum de l’1 d’octubre. La jutge descarta la sedició i la rebel·lió. D’entre els processats són exclosos el jutge Santi Vidal (que va ser el primer dels investigats) i Carles Viver i Pi-Sunyer, president del desaparegut Consell Assessor per a la Transició Nacional, i sí que hi són Albert Royo, exdirector del Diplocat, Amadeu Altafaj, exdelegat del govern a la UE, Rosa Vidal Planella, exinterventora de la Generalitat, Vicent Sanchís, director de TVC i Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio.

El president nord-americà Donald Trump anuncia la inclusió de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran en la llista d’organitzacions terroristes dels Estats Units. La Guàrdia Revolucionària és un cos armat d’elit establert el 1979 amb la missió de protegir el règim teocràtic d’atacs externs i interns. Controla també altres milícies i organismes de l’Estat i té influència en altres zones de l’Orient Mitjà.

Entre el 31 de març i el 7 d’abril es fan a Mallorca consultes sobre la república en 12 municipis (Alaró, Artà, Esporles, Llubí, Palma, Pollença, Porreres, Santa Margalida, Sencelles, Sóller, Sineu i Valldemossa), sota l’empara de l’Obra Cultural Balear. Voten 3.368 persones, de les quals 3.191 favorables al sistema republicà, i 152 a la monarquia. Hi ha 18 vots en blanc i 7 nuls.

L’autoanomenat Exèrcit d’Alliberament Nacional comandat pel general Khalifa Haftar inicia una ofensiva per enderrocar el Govern d’Acord Nacional reconegut per l’ONU i encapçalat pel primer ministre Fayez al-Sarraj. Les forces insurgents aconsegueixen arribar als afores de Trípoli, però són rebutjades per l’exèrcit governamental la primera setmana de maig. Segons l’ONU, al llarg del mes moren a causa de les hostilitats unes 450 persones, més de 2.000 resulten ferides i unes 50.000 desplaçades.

Un terratrèmol de 4,2 graus en l’escala de Richter amb epicentre a Ribera d’Urgellet (Alt Urgell) és percebut en tota la meitat nord-occidental de Catalunya. El sisme, que no causa danys, és el més intens del segle XXI. En les hores següents hi ha diverses rèpliques d’intensitat menor. Entre el 14 i el 15 d’abril es registren nous terratrèmols a la mateixa zona.

L’exministre d’Educació francès (2014) i excandidat presidencial socialista Benoît Hamon visita Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart a la presó de Soto del Real acompanyat del conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, i la número 2 de les europees, Diana Riba. Hamon critica l’empresonament dels líders independentistes catalans, que considera una vulneració de la democràcia i dels drets fonamentals, i reclama una solució democràtica per al conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol.

Tres manifestants palestins moren en els enfrontaments entre l’exèrcit israelià i desenes de milers de persones a la frontera d’Israel amb Gaza. La manifestació commemmora l’aniversari de la Marxa del retorn, en la qual es reivindicava el dret dels palestins a retornar a l’actual Estat d’Israel. En aquelles manifestacions (març-desembre del 2018) van morir uns dos-cents palestins i un soldat israelià.

El mateix dia acordat inicialment per la Comissió Europea i el govern britànic per fer efectiva la sortida de la Gran Bretanya de l'organització, la Cambra dels Comuns rebutja per tercer cop el pla de la primera ministra per al Brexit (344 vots contra 286). Després que el 21 de març la Comissió Europea accedís a posposar la data del 29 de març de 2019, aquesta derrota significa que la Gran Bretanya perd la possibilitat de traslladar la sortida al 22 de maig amb un acord. La Comissió Europea dona a May un termini de 13 dies (12 d’abril) per pactar una fórmula que eviti la sortida i continuar negociant.

El jutge José de la Mata fa pública la investigació sobre l’atac a l’ambaixada nord-coreana de Madrid el 22 de febrer, que s’havia mantingut en secret. Poc després, el grup opositor nord-coreà Defensa Civil Cheollima es reivindica com a autor de l’atac, però nega que utilitzés la violència. Els assaltants es van endur mòbils i material informàtic de l’ambaixada, amb una finalitat que no queda clara. El grup, que també es fa anomenar Free Joseon, estaria relacionat amb el germanastre del president Kim Jong-un, Kim Jong-nam, exiliat i assassinat el 2017.

Per 348 vots a favor, 274 en contra i 36 abstencions els diputats del Parlament Europeu aproven la nova directiva del copyright, per la qual les plataformes d’internet es converteixen en corresponsables del que publiquen els ususaris. YouTube, Instagram, Facebook i altres podran aplicar filtres preventius que bloquegin els continguts que considerin susceptibles de vulnerar els drets d'algun autor. Nombrosos científics i activistes a favor de la llibertat d'expressió consideren que la llei afavoreix la censura prèvia dels continguts. La directiva resta pendent de l'aprovació del Consell Europeu.

Meritxell Budó i Mariàngela Vilallonga prenen possessió de les conselleries de Presidència i Cultura del govern presidit per Joaquim Torra. Budó i Vilallonga substitueixen Elsa Artadi i Laura Borràs, que deixen el càrrec per concórrer a les eleccions municipals per a l’alcaldia de Barcelona i generals al Congrés de Diputats, respectivament.

41 senadors de diverses formacions polítiques franceses signen una petició demanant "respecte dels drets i les llibertats fonamentals a Catalunya" i demanen que "el govern francès hi intervingui". L’endemà, el Ministeri d’Afers Estrangers francès publica una nota en què dona suport a la unitat i la integritat d’Espanya, defensa que té confiança en les seves institucions i manté també que no li correspon immiscir-se en els processos judicials en curs.

Un portaveu de les Forces Democràtiques Sirianes, formades per milicians kurds que reben el suport dels Estats Units, anuncià la presa de la localitat siriana de Baghuz, el darrer bastió de l’anomenat Estat Islàmic. D’aquesta manera EI perd el control territorial a Síria i l’Iraq, que en el moment culminant, a l'inici del 2015, havia estat d’un terç del conjunt d’aquests dos estats.

El Consell de la Generalitat Valenciana aprova el canvi de la denominació bilingüe de Castelló de la Plana / Castellón de la Plana per la forma exclusiva en valencià Castelló de la Plana. L'acord es pren després que l'Ajuntament de la localitat acordés l'any passat sol·licitar-ne el canvi.

Radovan Karadžić, un dels principals responsables de les matances a les guerres de l’antiga Iugoslàvia (1992), és condemnat a cadena perpètua per un tribunal de l’ONU. El 2016 el Tribunal Especial per a l’antiga Iugoslàvia va condemnar-lo a quaranta anys de presó per genocidi i crims de guerra. Karadžić va recórrer la sentència el 2018, però un any després el tribunal de l'ONU li augmenta la condemna.

La comissària de la Competència europea Margrethe Vestager anuncia una multa d’1,5 mil milions d'euros a Google per bloquejar publicitat rival en les cerques del seu navegador. És la tercera multa imposada per la CE a Google per abús de posició dominant després de les del 2017 (2,4 mil milions d’euros) i el 2018 (4,3 mil milions d’euros).

Karen Uhlenbeck, professora de la Universitat d’Austin, Texas, rep el premi Abel de matemàtiques per les seves aportacions sobre les anomenades superfícies mínimes. Uhlenbeck és la primera dona a rebre aquest guardó, el més prestigiós en el camp de les matemàtiques, juntament amb la medalla Fields (que el 2014 va rebre per primer cop una dona, la iraniana Maryam Mirzakhani).

Tres persones moren i altres resulten ferides quan un home dispara una arma de foc en un tramvia de la ciutat d’Utrecht (Països Baixos). El mateix dia la policia deté un home d’origen turc sospitós de l’atac. El descobriment d’una nota manuscrita al seu vehicle reforça la hipòtesi d’una motivació terrorista, tot i que sembla que actuava sol.

Entre 120.000 persones segons els organitzadors i 18.000 segons la delegació del govern de Madrid participen a la manifestació a favor de l’autodeterminació a la capital de l’Estat. Convocada per l'ANC, Òmnium, els grups parlamentaris de JxCat, ERC i la CUP i diverses organitzacions d'àmbit català i estatal, la marxa transcorre pel passeig del Prado, des d'Atocha fins a la plaça Cibeles. Cap partit d’esquerres amb representació a les Corts Generals d’àmbit estatal hi pren part.

Els presidents de, Foment del Treball Josep Sánchez Llibre, i de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) signen un acord amb vigència de deu anys que modifica la representació de les dues patronals als òrgans de representació de l’Administració, fins ara clarament dominats per Foment, amb el 60%. En aquest període de temps és previst que s’arribi a la paritat. Un altre dels acords és que Fepime, una patronal vinculada a Foment, deixi de tenir representació.

La revista Science publica un article en el qual s’exposen les grans línies de la genètica humana dels darrers 8.000 anys a la península Ibèrica. Una de les principals conclusions és la substitució de la quasi totalitat de la població masculina arran d’una invasió de pastors de les estepes de l’est d'Europa fa 4.000 anys. L'estudi és codirigit per Carles Lalueza Fox, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), i David Reich, de la Universitat de Harvard.

Paul Manafort, excap de campanya electoral del president dels Estats Units Donald Trump, és condemnat a 3 anys i 7 mesos de presó per frau i evasió fiscal, condemna que s’afegeix a la del 7 de març per càrrecs similars (3 anys i 7 mesos) arran de les seves activitas com a conseller polític a Ucraïna. Les dues sentències tenen l’origen en les investigacions sobre la presumpta connivència de l’equip de Trump amb Rússia en les eleccions presidencials del novembre del 2016 (que no s’ha pogut provar).

Abdelaziz Bouteflika, president d’Algèria des de fa 20 anys, retira la candidatura a les eleccions presidencials del 18 d’abril. Greument malalt des del 2013, les seves aparicions públiques han estat gairebé inexistents, i l’anunci que es presentaria va desencadenar mobilitzacions de milers de persones que també protesten contra el règim. Després de la renúncia les eleccions es posposen indefinidament.

Els 157 ocupants de l’avió Boeing 737- 800MAX d'Ethiopian Airlines moren en estavellar-se prop de l'aeroport Bole d'Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. Una de les víctimes és un català, veí de Granollers. El 29 de desembre el mateix model d’avió va caure a Indonèsia i dels 189 ocupants no hi va haver supervivents. Després de l’accident, la UE i alguns estats com l'Índia prohibeixen aquest avió en el seu espai aeri, i els Estats Units inicien una investigació sobre la seguretat de l’aparell.

Se celebra el Dia Internacional de la Dona. A Catalunya, es manifesten més de 225.000 persones a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida demanant igualtat per a les dones en tots els àmbits i denunciant també la repressió del moviment feminista i la criminalització de la protesta social. Simultàniament té lloc la vaga feminista convocada amb el lema "ens aturem per canviar-ho tot", que té un seguiment desigual.

36 estats condemen en un comunicat del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides el regne saudita per les detencions d’activistes pels drets de les dones des del maig, algunes de les quals afirmen haver estat torturades. És la primera condemna des que existeix aquest organisme (2006) a l’Aràbia Saudita, que ho qualifica d’”ingerència en els afers interns”.

La revista Nature publica un article on s’informa que un pacient britànic de sida es troba des de fa divuit mesos sense virus VIH “detectables” després d’un transplantament amb cèl·lules mare. És el segon pacient de sida en el qual no es detecta el virus. Al primer, que va rebre un tractament similar, no se li ha detectat el virus des del 2008.

El Govern de la Generalitat de Catalunya prohibeix a l’organització ultraconservadora Hazte Oír la circulació del seu autobús amb propaganda antifeminista, que equipara el feminisme amb el nazisme. L’autobús és aturat per manifestants en entrar a Barcelona i posteriorment és escortat pels Mossos d’Esquadra fora de la ciutat. La fiscalia demana immobilitzar el vehicle per incitació a l’odi però el jutge ho refusa adduint el dret a la llibertat d’expressió.

Les eleccions generals a Estònia donen la victòria al Partit Reformista que, amb prop del 30% dels vots, derrota el Partit del Centre (23%), fins ara al govern. La líder dels reformistes, Kaja Kallas, anuncia que descarta una coalició amb el partit d’extrema dreta EKRE, en tercera posició.

La làpida commemorativa de l’antiga sinagoga d’Estrasburg, enderrocada el 1940 pels nazis, apareix destrossada. Aquest acte vandàlic antisemita s’afegeix a la violació de tombes del cementiri jueu de la ciutat al mes de febrer, on els agressors van pintar esvàstiques i altres símbols antisemites.

La reforma de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià rep l’aprovació de tots els grups de la cambra del País Valencià llevat dels nou diputats de Ciudadanos, que s’abstenen. La reforma, prèviament aprovada pel Senat espanyol, garanteix que les inversions de l’Estat siguin proporcionals al pes de la població. Entra en vigor el 13 de març.

Amb una xifra rècord de 109.000 assistents es tanca el Mobile World Congress del 2019, celebrat des del 25 de febrer a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. L’aspecte més rellevant d’aquesta edició és la presentació de la tecnologia 5G, que possibilita el desenvolupament de l’anomenat “internet de les coses”. Al Congrés també són notícia els desencontres entre Felip VI i els representants de l’Estat espanyol, d’una banda, i els de la Generalitat de Catalunya encapçalats pel president Quim Torra.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dona la raó al FC Barcelona, el Real Madrid, l'Osasuna i l'Athletic de Bilbao contra la multa de 5 milions imposada per la Comissió Europea. Aquest organisme considerava que s’havien beneficiat il·legalment d’ajudes d’Estat, però el tribunal dictamina que, per raó de no ser societats anònimes, tenen dret a una fiscalitat diferenciada.

A la localitat egípcia de Šarm al-Šayh se celebra la primera cimera conjunta entre la Lliga Àrab i la Unió Europea (24 i 25 de febrer). La representació de la UE és encapçalada pel seu president, Donald Tusk, i pel de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker i compta amb la presència de la majoria de caps de govern dels estats membres. Per la part de la Lliga Àrab hi assisteixen presidents o caps de govern o ministres d’Afers Estrangers dels estats membres. Els temes de la cimera se centren sobretot en la immigració, el control de fronteres, el terrorisme, la criminalitat i la cooperació socioeconòmica. El tema del respecte als drets humans resta en un segon pla. Es preveu donar continuïtat a la cimera. La següent és previst que se celebri a Brussel·les l’any 2022.

Convocada per la Intersindical-CSC, té lloc a Catalunya una vaga general. Oficialment es reivindica un salari mínim de 1.200 € però el motiu real és la protesta contra el judici als dirigents del procés. La convocatòria, que té el suport de l’ANC i Òmnium Cultural, no la secunden els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, i s’estima el seguiment en prop d’un 30% al comerç, i entre el 9% de la sanitat i el 67% a la universitat. D’entre les nombroses manifestacions destaca la de Girona, amb unes 70.000 persones. També hi ha una quinzena de talls en carreteres, autopistes i trens d’incidència variable, així com alguns episodis de tensió entre manifestants i mossos d’esquadra.

Milers de persones es manifesten a les grans ciutats franceses en contra de l’onada de recents atacs i expressions antisemites, que s’han triplicat en 2017-2018. Entre els atacs, tots anònims, hi ha la destrossa de retrats de l’exministra francesa jueva, Simone Veil, la profanació de cementiris jueus i insults a Alain Finkielkraut, un conegut filòsof d’origen jueu, per part d’uns membres dels anomenats “armilles grogues”. Aquest darrer atac és rebutjat per altres membres del moviment.

En el vídeo, insults a Alain Finkielkraut.

Set diputats laboristes abandonen el partit en protesta per l’actitud del seu líder, Jeremy Corbyn, envers el Brexit, que consideren poc constructiva, i envers l’antisemitisme, la resposta contra el qual consideren tèbia. Juntament amb tres diputats conservadors que també abandonen les pròpies files, formen el grup parlamentari Els Independents, el quart a la Cambra dels Comuns.

El Vaticà exclou del sacerdoci l’arquebisbe emèrit de Washington i excardenal Theodore McCarrick per abusos sexuals. La mateixa Santa Seu informa que és el primer cop que una dignitat tan alta és expulsada de l’Església catòlica per aquest motiu. El 26 de febrer un tribunal d’Austràlia declara el cardenal George Pell culpable d’un cas d’abusos a menors del 1996. El 13 de març és condemnat a sis anys de presó. Com a tresorer del Vaticà (fins al febrer), Pell era el tercer càrrec més poderós de l’Església catòlica.

Sota el lema "L'autodeterminació no és cap delicte", entre 200.000 i 500.000 persones, segons la Guàrdia Urbana i els organitzadors, respectivament, es manifesten a Barcelona contra el judici als líders independentistes iniciat fa cinc dies. A més de l'ANC i Òmnium Cultural, hi han participat activament entitats de caràcter molt divers: l’AMI, l’ACDC, els CDR, Unió de Pagesos, Irídia, Novact, els sindicats USTEC i Intersindical-CSC, entitats de Madrid i representants de partits polítics com Elsa Artadi, Gabriel Rufián, Natàlia Sànchez i Joan Josep Nuet. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, també hi assisteixen. Hi actuà el cantautor Cesk Freixas.

El president nord-americà, Donald Trump, assumeix poders especials per al finançament del mur amb Mèxic. La qüestió, que provoca el desacord amb el Congrés, ha portat al tancament de l’Administració. Congressistes, tant demòcrates com republicans, alerten que l’ús que fa Trump de la llei d’emergència és inconstitucional. El 18 de febrer, setze estats presenten una querella contra el president, i el 15 de març, amb el vot d’alguns senadors republicans, el Senat vota a favor de revocar la declaració, revocació que Trump veta el mateix dia.

Un terrorista suïcida s’immola en un atemptat a Pulwama, al Caixmir indi i provoca la mort de quaranta soldats que anaven en combois militars. L’organització fonamentalista islàmica Jaish e-Mohammad (JeM) reivindica l’atemptat. El 26 de febrer l’Índia, que acusa el Pakistan de donar suport al grup, bombardeja el que en considera una base en territori pakistanès. El Pakistan abat, el dia 28, un caça indi i en captura el pilot, que és lliurat a les autoritats índies l’u de març. Després d’una escalada verbal entre tots dos governs, el 6 de març el govern del Pakistan anuncia la detenció preventiva de més de quaranta militants de JeM. La regió del Caixmir, dividida entre l’Índia i el Pakistan, és un dels principals motius de tensions des de la independència d’ambdós estats (1947).

Després de vuit mesos d’intents, la NASA renuncia definitivament a localitzar el robot explorador de Mart Opportunity. L’Opportunity va començar la missió el 2004, amb una durada prevista d’entre tres i quatre mesos, però finalment ha estat actiu més de 14 anys. El principal objectiu era investigar i enviar informació sobre possibles condicions per a la vida al planeta.