Cronologia dels Països Catalans i del món

Amb la presència del president Quim Torra i de la consellera de Cultura Mariàngela Vilalloga s'inaugura la nova seu de la Fundació Miquel Martí i Pol a Roda de Ter, dedicada a la preservació i la difusió de l’obra del poeta. La fundació la formen tres cases, en una de les quals va viure.

Entra en vigor la clausura dels abocaments salins al Cogulló, com es coneix la muntanya de runam de les explotacions de Súria i Sallent. Els abocaments van començar el 1978 i l’empresa minera que els duia a terme, Iberpotash, va ser blanc de litigis per part dels veïns per delicte ecològic i pràctiques insalubres. Tot i que el 2015 l’abocador va ser declarat il·legal, Iberpotash va aconseguir una pròrroga de quatre anys per continuar els abocaments.

El dia de la constitució del Parlament Europeu, milers de catalans es manifesten davant de la cambra, a Estrasburg, per denunciar l’absència dels diputats electes Oriol Junqueras (en presó i a l’espera de sentència judicial), Carles Puigdemont i Antoni Comín, a l’exili i encausats per la justícia espanyola. Puigdemont i Comín no travessen la frontera alemanya per la presència d’agents de la policia espanyola en territori francès i per la seva suspensió provisonal com a diputats de l’Europarlament que dicta el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

El Consell Europeu, la Comissió Europea i el Parlament Europeu elegeixen el seus màxims representants, que han de succeir Donald Tusk, Jean-Claude Juncker i Antonio Tajani, respectivament. El 2 de juliol són elegits el nou president del Consell Europeu, el primer ministre belga Charles Michel (a partir de l’1 de desembre) i la nova presidenta de la Comissió Europea, la ministra de defensa alemanya Ursula von der Leyen (a partir de l’1 de novembre). El dia 3, els eurodiputats elegeixen nou president de la cambra, el portaveu socialista italià David Maria Sassoli, que el mateix dia assumeix el càrrec. A banda, aquest mateix dia la presidenta del Fons Monetari Internacional, la francesa Christine Lagarde, és nominada per succeir Mario Draghi al capdavant del Banc Central Europeu a partir del 31 d’octubre, i el ministre d’Afers Estrangers espanyol Josep Borrell és proposat per succeir Federica Mogherini com a alt representant de la política exterior europea.

El fons d’inversió Proa Capital arriba a un acord amb l’empresa alimentària catalana Pastas Gallo per entrar-hi com a soci majoritari. Els cinc hereus del fundador, Josep Espona, i fins ara propietaris únics, hi mantenen una participació minoritària.

El Tribunal Penal Internacional declara l’exlíder rebel de la República Democràtica del Congo Bosco Ntaganda culpable en 18 càrrecs de crims de guerra i crims contra la humanitat comesos entre els anys 2002 i 2003. Ntaganda va estar a les ordres de Thomas Lubanga, condemnat el 2012 pel mateix tribunal. Entre els càrrecs hi ha la primera condemna per esclavitud sexual. La pena, dictada el 7 de novembre, és de 30 anys de presó.

Un comunicat conjunt anuncia la conclusió de les converses de pau entre els talibans i el govern de l’Afganistan a Doha (Qatar). Els acords preveuen la formació d’un govern basat en la llei islàmica que preservi els drets de les dones en aquest marc legal, així com també el de les minories. La reunió, de més dos dies de durada, transcorre en paral·lel a les negociacions entre els talibans i els Estats Units per posar fi al conflicte bèl·lic de 18 anys a l’Afganistan.

La Generalitat atorga el guardó Pau Casals a l’escultor Jaume Plensa. Creat el 2016, aquest premi bianual reconeix l’aportació a la projecció internacional de la cultura catalana i designa, el guardonat, llegat d’honor de la cultura catalana. El primer a rebre el premi va ser Jordi Savall (2017).

Un acord posa fi al litigi entre els dos germans propietaris fundadors de la cadena de supermercats Bonpreu, Joan i Josep Font. L’acord contempla la compra de la meitat de l’empresa de Joan a Josep Font (que resta com a propietari únic) i el nomenament del fill de Josep Font, Abel Font, com a vicepresident del grup.

L’Organització Mundial de la Salut declara el brot d’ebola a la República Democràtica del Congo emergència global dos dies després que es confirmés el primer cas a la ciutat de Goma. Des que es van identificar els primers casos (agost de 2018), han mort més de 1.600 persones infectades pel virus. L'1 d'agost Ruanda tanca la frontera amb la RD del Congo per evitar contagis.

Ramush Haradinaj, primer ministre de Kosovo, dimiteix el càrrec després que el Tribunal Penal Internacional l’hagi citat com a acusat (per Sèrbia) per la mort de civils quan era el cap de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo (1998-99). Haradinaj ha estat absolt anteriorment de càrrecs semblants (2008 i 2012).

El partit Servidor del Poble que lidera el president Volodímir Zelenski obté majoria absoluta en les eleccions que va convocar per al 20 de maig, quan va ser investit. En aquestes eleccions, 26 districtes electorals corresponents a Crimea (annexada per Rússia el 2014) i les regions de l’est de Lugansk i Donetsk (autoproclamades independents i que mantenen un enfrontament armat amb el govern) són declarats vacants, i el parlament (la Rada) passa, per tant, a estar format per 424 escons en lloc de 450.

Es fan públics els resultats d’una intervenció arqueològica de nou mesos de durada als terrenys de l’antiga fàbrica tèxtil L’Estrella, a Badalona. A l’emplaçament hi ha situada una vila romana de més de 2.600 m², centrada en l’exportació de vi a tot l'imperi. Entre les peces descobertes hi ha una llàntia de terracota que representa un gladiador i una pedra amb la inscripció Porcius, que ha estat relacionada amb Marcus Porcius, un dels principals comerciants de vi de l’Imperi.

El conservador Boris Johnson és investit nou primer ministre de la Gran Bretanya. Johnson, que va ser escollit el dia anterior com a nou líder del seu partit, pren el relleu a Theresa May, que va dimitir el dia 7 de juny després que el Parlament britànic rebutgés les seves propostes per a un Brexit acordat.

El Tribunal de Comptes confirma i augmenta la condemna a l’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i diversos exconsellers per la consulta del 9-N de 2014 en 4,9 milions d’euros. Aquesta és la quantitat que el Tribunal considera el cost de la consulta, tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va absoldre del delicte de malversació. L'1 d’agost la Caixa de Solidaritat, entitat dedicada a afrontar les sancions econòmiques contra el sobiranisme, anuncia el pagament de la quantitat que restava, i evita que als condemnats se’ls embarguin les propietats.

Un jutjat de Barcelona ratifica el concurs de creditors d’Iniciativa per Catalunya-Verds. El partit va declarar la situació concursal el 8 de juliol. Des de feia uns cinc anys, la minva de representació a les institucions de govern i la integració en coalicions amb altres forces d’esquerra, especialment els comuns, van comportar la disminució d’ingressos i un deute inassumible, cosa que, en la pràctica, aboca IC-V a la dissolució després d’unes tres dècades d’existència.

El grup editorial Penguin Random House adquireix l’editorial La Campana, una de les més destacades en llengua catalana. Cofundada el 1985 per Josep Maria Espinàs i Isabel Martí, que n’ha estat la directora fins ara, continuarà en la nova etapa com a assessora editorial.

Se celebra al Teatre l’Artesà del Prat de Llobregat l’acte de concessió dels Premis Nacionals de Cultura a càrrec del CoNCA. Entre els premiats hi ha l’escriptor Jaume Cabré, la museòloga Josefina Matamoros, l'editora Maria Bohigas, la compositora i pianista Clara Peya i, entre les institucions, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i el Museu de Lleida. Per primera vegada el guardó reconeix un representant de la gastronomia, Carme Ruscalleda.

Els vots de Junts per Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya donen la presidència de la Diputació de Barcelona a l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, la socialista Núria Marín. El nomenament dona lloc a una crisi de govern a la Generalitat, quan els dos partits del Govern es retreuen mútuament els pactes municipals amb els socialistes (que van donar suport a l’aplicació de l’article 155).

El govern federal de l’Índia introdueix en el seu codi penal l’anomenat “triple talaq”. Amb aquesta fórmula exclusivament verbal, fins ara els homes musulmans es podien divorciar en el moment de pronunciar-la.

L’alta comissionada per als Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, condemna públicament la indiferència de la comunitat internacional davant l’augment de morts de civils a Síria. Bachelet acusa especialment el govern sirià i el seu aliat (Rússia) de no distingir entre objectius civils i militars. En els 10 dies precedents moren més d’un centenar de civils, una quarta part dels quals infants. L’ONU estima en prop d’un milió els morts des de l’inici del conflicte (2011).

El diari Público publica els resultats d’una investigació sobre els atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017, centrada sobretot en el líder de la cèl·lula Abdelbaki es-Satty. Entre altres conclusions, el diari destaca que Es-Satty va ser confident dels serveis secrets espanyols (CNI) fins al dia dels atemptats i que aquest organisme feia un seguiment minuciós de la cèl·lula. Poc després, altres mitjans qüestionen la investigació de Público. El 19 de setembre l'Audiència Nacional denega investigar els presumptes vincles d'Es-Satty amb el CNI.

Veïns partidaris i contraris al centre de menors estrangers tutelats del Masnou s’enfronten quan els primers n’intenten l’assalt, amb el resultat de quatre dels menors ferits. La baralla té lloc després d’una manifestació per denunciar un intent de violació per part d'un dels menors. El dia 9 unes 300 persones es manifesten contra l'atac al centre de menors, contra la criminalització dels menors tutelats i es condemna també l’intent de violació.

La Comissió Europea imposa a la companyia aèria British Airways una multa rècord d’uns 209 milions d’euros per infringir la Regulació General de Protecció de Dades. Segons la Comissió, la insuficient seguretat del lloc web de l'empresa va permetre l’accés de pirates informàtics a dades personals d’uns 500.000 clients entre el juny i el setembre de 2018, quan es va fer públic l’atac. Tot i que la sentència es pot recórrer, és una de les sancions més elevades imposades per la Comissió.

Després de 60 anys en funcionament, tanca la històrica fàbrica de Gallina Blanca de Sant Joan Despí (Baix Llobregat), que va significar una fita en la modernització i expansió de la indústria alimentària de Catalunya, sobretot arran de la introducció de les pastilles de brou. La producció de la planta es trasllada a Osca, i en el seu lloc és previst de construir-hi la seu corporativa del grup Agrolimen, al qual pertany.

Nou persones moren a la ciutat de Dayton (Ohio) en l'atac d'un franctirador (entre els quals l'atacant). La massacre té lloc hores després d’un altre atac en uns magatzems a El Paso (Texas) que causa 20 morts. Amb aquests ja són 251 els atacs amb arma de foc als Estats Units amb quatre o més víctimes mortals al llarg de 2019.

El govern indi revoca l’article 370 de la Constitució que garanteix a l'estat, majoritàriament musulmà, de Jammu i Caixmir un ampli autogovern. El govern federal justifica la mesura per la conflictivitat i la violència cròniques del territori, un dels més militaritzats del món, i per una suposada discriminació als no musulmans. El Pakistan i part de l’oposició índia protesten contra la mesura, que qualifiquen d’intent d’assimilació forçosa dels musulmans.

L’ONU publica un informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic que propugna reduir el consum de carn al món desenvolupat per frenar el canvi climàtic. Segons els autors de l’informe, les grans extensions dedicades a l’alimentació del bestiar van en detriment de la densitat de la cobertura vegetal que captura el CO₂ expulsat per l’acció humana (més d’una vuitena part del qual prové del sector ramader) i que és el principal causant de l’efecte hivernacle.

Una quarantena de barques i llanxes es reuneixen a les cales d'en Massoni i la Banyera Russa, a la costa de Palafrugell (Baix Empordà) per celebrar una festa il·legal. L’entitat ecologista Salvem el Golfet denuncia aquesta pràctica il·legal que s’ha posat de moda aquest estiu, molt sovint en zones protegides. El dies següents, per denúncies dels veïns, la policia municipal desmantella alguna de les festes i en multa els organitzadors.

Sis enginyers i dos militars moren per fuga de material radioactiu a les instal·lacions nuclears de Niónoksa, al nord-est de Rússia. Almenys sis persones són hospitalitzades després de l’accident. El dia 14 els nivells de radioactivitat a 50 km del lloc de l’accident augmenten fins a 16 vegades els normals. L’accident té lloc durant unes proves en les quals s’assaja un nou tipus d’armament, confirmat pel president Vladímir Putin.

Milers de manifestants ocupen l’aeroport de Hong Kong, un dels més importants d’Àsia, i el paralitzen durant els dos dies següents. Centenars de vols són cancelats. Les protestes van començar el mes de juny contra la llei d’extradició que Pequín pressiona el govern autònom perquè l'aprovi i des d’aleshores han tingut continuïtat. Malgrat el caràcter pacífic, la policia empra mètodes cada cop més contundents contra els manifestants.

Un equip coordinat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsegueix una supervivència del 90% en pacients infectats pel virus de l’Ebola a la República Democràtica del Congo. El tractament es du a terme sobretot amb dos fàrmacs que ataquen el virus activant anticossos, i es va iniciar el novembre de 2018. Tot i l’èxit, se segueix investigant en una vacuna.

El Tribunal Suprem del Brasil autoritza l’extradició a Espanya de Carlos García Juliá, un dels autors del que es coneix com la matança d’Atocha, en què un grup d’extrema dreta va assassinar 5 advocats a Madrid. García Juliá va ser detingut el 6 de desembre de 2018.

L’informe forense declara com a suïcidi la mort del financer Jeffrey Epstein en una presó de Nova York. Epstein, que va ser trobat mort el 10 d’agost, estava acusat de tràfic sexual amb menors entre els anys 2002 i 2005, i ja va eludir una primera condemna per aquests fets el 2008.

La Junta d’Andalusia ordena retirar tots els productes de carn entatxonada de la marca Magrudis i paralitzar l’activitat de l’empresa. El dia 18 d’agost, 56 persones infectades pel bacteri Listeria monocytogenes descobert en aquesta carn van ser hospitalitzades, la majoria en aquesta comunitat autònoma. La setmana següent els casos superen els 150. El brot provoca 3 morts i 7 avortaments. El 26 de setembre el jutge decreta presó per al propietari de l’empresa.

El president del Brasil, Jair Bolsonaro, ordena el desplegament de l’exèrcit per reforçar les tasques d’extinció dels incendis a l’Amazònia que, segons alguns estudis, s’han gairebé duplicat en el darrer any. Bolsonaro cedeix davant les pressions que l’acusen d’encobrir la tala indiscriminada i els incendis provocats per beneficiar els agricultors. Un dels més crítics amb Bolsonaro és el president francès Emmanuel Macron que, adduint l’escalfament global, amenaça el Brasil amb sancions econòmiques. La Cimera del G7 des d’on fa les declaracions, d’altra banda, acorda un ajut d’uns 18 milions d’euros per combatre els focs de l’Amazònia. D’altra banda, són també especialment intensos els incendis que tenen lloc al mateix temps a Bolívia i a l’Àfrica equatorial.

El govern autonòmic de les Canàries anuncia que els bombers tenen sota control l’incendi que es va declarar el 17 d’agost. Aquest incendi és el més gran i el tercer dels que durant l’agost s’han declarat a l’illa. En total, la superfície cremada supera les 10.000 ha i ha calgut evacuar unes 10.000 persones.

El sacerdot Yao Shun és ordenat bisbe de la Mongòlia Interior i es converteix en el primer bisbe de la Xina acordat entre el govern i el Vaticà. A la Xina les organitzacions religioses estan sota el control del govern, cosa que ha portat a un llarg enfrontament amb la Santa Seu fins al setembre de 2018, que ambdues parts van arribar a un acord. Part dels catòlics xinesos que no reconeixen l’autoritat de l’estat acusen el Vaticà d’haver claudicat.

Un sector de les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC), organització actualment convertida en partit polític, crida a retornar a la lluita armada contra el govern perquè, segons diu, ha traït els acords de pau de 2016. Immediatament després del missatge, el president Iván Duque qualifica el grup d’empresa criminal i anuncia la creació d’una unitat especial per combatre’l. Les FARC van ser el principal grup guerriller en la guerra civil colombiana que va durar 50 anys.

52 diputats de l’Assemblea Nacional de França signen una carta publicada a Le Journal du Dimanche, en la qual expressen la seva preocupació i reprovació per l’actuació de l’Estat espanyol contra l’independentisme català perquè, segons diuen, amenaça les llibertats fonamentals. Aquesta carta s’afegeix al manifest que 41 senadors francesos van fer públic el mes de març en el mateix sentit.

L’ambaixada dels Estats Units adverteix els ciutadans d’aquest país de l’augment de delictes violents a Barcelona i recomana precaució als que s’hi desplacin. Altres mitjans de comunicació internacionals com la BBC o Der Spiegel publiquen els mateixos dies informacions de tendència similar. El 27 de juny va morir un alt càrrec del govern de Corea del Sud després de patir un assalt violent. El tinent de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, va afirmar el 14 d’agost que Barcelona passava per una crisi de seguretat, però tant l’Ajuntament de Barcelona com la Conselleria d’Interior ho van desmentir.

L’empresari i milionari nord-americà Victor Vescovo acaba amb èxit la immersió a les profunditats màximes del sòl marí, expedició que rep el nom de Cinc profunditats. Al llarg dels 10 mesos precedents, tripulant el Deep Sea Vehicle (DSV) Limiting Factor, s’ha submergit a la fossa de Puerto Rico (desembre de 2018, 8.376 m), la fossa de les illes Sandwich del Sud (febrer de 2019, 7.434 m), la fossa de Java (abril, 7.192 m), la fossa de les Marianes (maig, 10.924 m, la profunditat marina màxima, que Vescovo és el primer a assolir), el fons on hi ha les restes del Titànic (juliol, 3.800m) i la fossa Molloy (agost, 5.550 m). L’expedició ha servit per cartografiar aquestes zones, identificar noves espècies i, sobretot, assajar la tecnologia aplicada a les profunditats extremes.

Un tribunal d’Oklahoma condemna la companyia farmacèutica Johnson & Johnson a pagar una multa de més de 572 milions de dòlars. El jutge considera que la multinacional va incórrer en pràctiques enganyoses per promoure la venda d’analgèsics a base d’opiacis que van afavorir l’addicció de milers de persones. S’estimen les morts per aquesta causa en unes 6.000 en les darreres dècades. El juliol del 2018 J&J va haver d’indemnitzar amb 4.690 milions de dòlars 22 dones que havien denunciat que l'ús de pólvores de talc de la marca els havia provocat càncer d'ovaris. El setembre de 2019 J&J torna a ser condemnada per un tribunal de Pennsilvània a pagar 8.000 dòlars a un home que va denunciar-los pels efectes secundaris d’un medicament.

L’operadora de telefonia catalana Parlem adquireix l'empresa mallorquina Lemon Telecom, amb seus a Sant Cugat del Vallès i Inca. L’adquisició va acompanyada de l’obertura d’una oficina de Parlem a Mallorca adreçada a clients residencials i empresarials de les Balears.

La cantant Rosalía rep els guardons MTV Video Awards al millor videoclip de música llatina i a la millor coreografia per la cançó "Con altura". La cantant catalana continua amb aquests dos premis la seva projecció internacional que li ha valgut també un premi UK Music Video Awards i dos premis Grammy Llatins, entre d'altres.

En un acte solemne celebrat a la ciutat polonesa de Wieluń, el president alemany Frank-Walter Steinmeier demana, en presència del seu homòleg polonès Andrzej Duda, perdó a Polònia per haver començat la Segona Guerra Mundial fa 80 anys. L’1 de setembre de 1939 Wieluń va ser la primera ciutat a ser bombardejada pel Tercer Reich en el que es considera l’inici del conflicte.

Un jutjat de Madrid absol el Partit Popular en el cas de la destrucció dels ordinadors amb suposada informació sobre comptabilitat paral·lela del partit. El cas té l’origen en la informació que l’extresorer del PP Luis Bárcenas va proporcionar al jutge Pablo Ruz l’any 2013, segons el qual els ordinadors contenien informació sobre l’anomenada “caixa B”. Tanmateix, la informació havia estat esborrada. Entre moltes altres incidències del cas, l’Audiència Nacional va arxivar-lo. En tornar-lo a obrir, el sumari havia desaparegut. Acabat el judici, que va començar el juny de 2019, el jutge considera que no hi ha proves que demostrin que la destrucció havia estat intencionada.

Del 6 al 15 de setembre se celebra a la plaça de la Catedral de Barcelona la 37a Setmana del Llibre en Català. Malgrat que durant dos dies la fira s’ha de tancar a causa del mal temps, que malmet algunes instal·lacions, les vendes superen els 500.000 euros, cosa que els organitzadors consideren un èxit. En aquesta edició s’anuncia també que el director editorial dels segells de Som* (Ara Llibres, Amsterdam i Bernat Metge), Joan Carles Girbés, serà el nou director de la Setmana, substituint Joan Sala (Comanegra).

En ocasió del centenari del Bauhaus s’inaugura el Bauhaus Museum a Dessau, que després de l’Arxiu Bauhaus de Berlín reuneix la col·lecció més gran d’objectes i documents de l’escola de disseny fundada per Walter Gropius i clausurada pels nazis el 1933. L’edifici, de 3.500 m² de superfície útil, és un projecte de l’estudi Addenda de Barcelona. L’acte és presidit per la cancellera Angela Merkel.

50 estats i territoris dels Estats Units s’uneixen per sotmetre Google a una investigació. L’objecte de la denúncia són les pràctiques presumptament monopolístiques en la publicitat en línia del cercador, que segons els demandants perjudiquen la lliure competència i amenacen la privacitat dels consumidors. Dos dies abans, un altre grup d’estats va demandar Facebook per motius semblants.

Se celebra el Dia Nacional de Catalunya amb una de les manifestacions menys nombroses des de l’arrencada de l’anomenat procés independentista (2010). Sota el lema “objetiu independència”, unes 600.000 persones participen en la concentració que té com a centre la plaça d’Espanya de Barcelona. Les entitats convocants, ANC i Òmnium Cultural, hi reclamen unitat als partits independentistes. La manifestació aquest any també ve marcada per la imminent sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, participa en els actes institucionals (on no són presents els partits unionistes), però no a la manifestació.

Se celebra a Brussel·les una cimera mundial sobre vacunació organitzada per la Comissió Europea i amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut. Presidida pels president de la CE Jean Claude Juncker i de l’OMS Tedros Adhanom Ghebreyesus, la cimera té com a objectiu donar visibilitat i suport a la vacunació, que s’ha mostrat com la mesura terapèutica més recent per a la prevenció i erradicació d’epidèmies. La cimera també té per objectiu combatre el creixent nombre de persones que, seguint informacions errònies, es neguen a vacunar-se o a vacunar els seus fills.

Diversos atacs amb drons destrueixen dues de les principals instal·lacions petrolieres d’Aramco, la companyia estatal saudita que controla l’extracció de cru. Els atacs són reivindicats per la guerrilla houthi, enfrontada en una guerra al govern del Iemen, que rep el suport de l’Aràbia Saudita.

Després de fracassar per segon cop en l'obtenció dels suports necessaris per ser investit, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia la celebració d’eleccions generals per al 10 de novembre. Seran les quartes eleccions en quatre anys i les segones en un any. La dissolució de les Corts té lloc el 23 de setembre.

Comença una setmana de mobilitzacions (20-27 de setembre) arreu del món per instar els líders mundials a prendre mesures efectives per combatre la crisi climàtica i mediambiental. Organitzades pel moviment Fridays for Future, que té com a cap visible i principal iniciadora l’estudiant sueca Greta Thunberg, és protagonitzat per joves i adolescents. A les principals capitals, especialment a Sydney, Berlín i Nova York, centenars de milers de joves surten al carrer per reclamar un planeta que garanteixi el futur de les noves generacions. El dia 21, dos dies abans de la Cimera pel Clima de les Nacions Unides, té lloc una Cimera dels Joves pel Clima, que també acull l’ONU.

Els Estats Units intensifiquen la col·laboració militar amb l’Aràbia Saudita amb l’enviament de tropes i equipament defensiu amb l’objectiu de reforçar la seguretat de les instal·lacions petrolieres, dues de les quals van ser destruïdes amb drons per la milícia iemenita houthi. L’Iran, enfrontat a l’Aràbia Saudita i que dona suport a la guerrilla, critica durament el desplegament.

Els jutges del Tribunal Suprem de la Gran Bretanya declaren que la suspensió del Parlament britànic durant 5 setmanes decretada pel primer ministre Boris Johnson el 10 de setembre va ser il·legal. Johnson, que va adduir raons tècniques per a la mesura, també va reconèixer que l’objectiu era impedir prorrogar el Brexit (31 d’octubre), encara que no s’arribés a un acord. El tribunal considera que la suspensió impedia sense justificació raonable la capacitat del Parlament de dur a terme les seves funcions.

Els dies 25 i 26 se celebra al Parlament de Catalunya el debat de política general. De les resolucions aprovades, sobresurten demanar l'amnistia dels presos polítics i la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya.

El govern de l’Aràbia Saudita habilita per primer cop l’obtenció de permisos per al turisme. La mesura de moment només admet turistes procedents de 49 estats i veta l’accés a la Meca i Medina als no musulmans.

La policia nigeriana allibera 19 noies d’entre 15 i 28 anys embarassades que havien estat segrestades i violades amb el propòsit de vendre’n els fills, quatre dels quals són també alliberats. Es detenen també dues dones que actuaven com a llevadores, però els principals responsables de l’organització aconsegueixen escapar. El 2018 la policia va rescatar uns 160 infants que també havien de ser venuts.

Se celebren eleccions generals a Israel, en les quals el partit dels conservadors liderat pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, aconsegueix un resultat lleugerament per sota de la coalició de centredreta Blanc i Blau, liderada per l’excap de l'estat major, Benny Gantz (31 i 32 escons, respectivament). A continuació se situa la Llista Conjunta, una aliança de partits àrabs (15), l’ultraortodox Shas (9), la dreta secular Yisrael Beytenu (8). Quatre partits més (entre els quals el laborista) obtenen entre 5 i 7 escons. Netanyahu, que està acusat de diversos càrrecs de corrupció, ofereix una aliança a Blanc i Blau, un govern de coalició que Gantz rebutja, cosa que complica molt la formació de govern.

L’Hospital de Bellvitge inaugura un bloc quirúrgic amb tecnologia d'última generació. A tres de les 24 sales d'operació per a intervencions d'alta complexitat s'hi poden fer simultàniament les proves d'imatge i també les operacions. Són les úniques sales a tot l'Estat amb aquesta tecnologia.

Per 328 vots contra 301 la Cambra dels Comuns britànica aprova que es pugui vetar un Brexit sense acord. En resposta, l’endemà el primer ministre Boris Johnson proposa avançar les eleccions al 15 d’octubre però la votació queda lluny dels dos terços requerits (298 dels 434 necessaris).

Se celebra la 31a edició dels premis Altaveu a Sant Boi de Llobregat, dedicats a la música feta a Catalunya. Entre els premiats sobresurten la cantant Rosalía (premi a l’artista musical catalana de més projecció) i, pels darrers treballs publicats el darrer any, la pianista Clara Peya, el trompetista de jazz Raynald Colom i el duo pop Hidrogenesse. També es premia la tasca social del col·lectiu Vozes, el Festival Esperanzah del Prat de Llobregat i la trajectòria del productor Gay Mercader.

Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) prohibeix a una empleada treballar a l’aeroport de Palma durant un mes, després que hagués interposat una denúncia per discriminació lingüística contra un guàrdia civil, a qui es va dirigir en català. La Guàrdia Civil i el delegat del govern a Balears ho neguen i acusen l’empleada de saltar-se un control de seguretat. El 16 d’octubre un company de feina agredeix l'empleada en relació amb aquest cas.

Entre els dies 11 i 14 de setembre una depressió aïllada a baixes temperatures (gota freda) provoca tempestes especialment intenses a la meitat sud del País Valencià, amb registres que superen els 300 l/m² en algunes localitats. Hi ha un total de 6 víctimes mortals i al Baix Segura i l’Alt Vinalopó es perd tota la collita d’hortalissa i un 40% dels cítrics. El desbordament del Segura, els talls d’electricitat, aigua, llum i telèfon, els talls de carreteres i el tancament del Port de Sagunt són també part de les afectacions. A Eivissa (Balears) les tempestes també causen estralls, amb el tancament de diverses vies de comunicació. Fora dels Països Catalans també Múrcia i la costa d’Almeria resulten greument afectades.

L’huracà Lorenzo, format el 23 de setembre al S de les illes de Cap Verd, assoleix la màxima intensitat (5) quan es troba a la part més allunyada de la costa. Posteriorment es dirigeix cap al NE, i el 2 d’octubre causa grans destrosses a les Açores, i es dissipa el 4 d’octubre, entre Irlanda i la Gran Bretanya. És l’huracà de més intensitat observat en aquestes latituds.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el govern de la República Democràtica del Congo comencen una campanya de vacunació del xarampió per frenar una epidèmia que des del començament d’any ha causat 3.500 morts, en la pitjor epidèmia d’aquesta infecció en dècades. L’objectiu és vacunar al voltant d’un milió d’infants en situació de risc.

A l’Audiència Nacional se celebra el judici a 47 acusats de pertànyer a ETA, amb els quals la fiscalia pacta penes lleus a canvi que reconeguin els fets dels quals se’ls acusa. Com a resultat de l’acord, només dos ingressen a presó.

El president Donald Trump anuncia la dimissió de l’assessor nacional de seguretat John Bolton. Bolton, de la línia més dura de l’entorn del president, era partidari de la confrontació sense matisos (incloent-hi la intervenció militar) amb estats com l’Afganistan, l’Iran o Corea del Nord, excloent-hi qualsevol negociació. El 18 de setembre Robert O’Brien substitueix Bolton en el càrrec.

El president dels Estats Units, Donald Trump, confirma que Hamza bin Laden, fill del líder d’Al-Qaeda Ossama bin Laden, va ser mort en una operació militar nord-americana en una data indeterminada. Hamza bin Laden va ser declarat un terrorista global el 2017, i se’l considerava el nou cap d’Al-Qaeda.

El Banc Central Europeu anuncia noves mesures per estimular l’economia a l’eurozona. Sobresurten la continuació dels tipus d’interès al zero per cent, la compra de 20.000 milions d’euros mensuals sense data prevista de termini i la penalització als bancs que bloquegin els actius. Les mesures estan destinades a contrarestar la frenada de l’economia que anuncien els indicadors.

El president de la Xina Xi Jinping encapçala les celebracions dels 70 anys de la fundació de la República Popular de la Xina. L’1 d’octubre de 1949 Mao Zedong anuncià la fundació del Partit Comunista de la Xina, l’organització que des d’aquesta data governa la Xina. Les celebracions tenen un marcat caràcter militar. Mentrestant, a Hong Kong l’efemèride donà lloc a una intensificació de les protestes iniciades fa cinc mesos contra la llei d’extradició promoguda per Pequín al govern autònom.

Entre els dies 3 i 13 d’octubre té lloc el 52è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. Dins del palmarès d’aquesta edició destaquen el film El hoyo, de Galder Gaztelu-Urrutia (millor pel·lícula i Gran Premi del Públic), Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles (millor direcció per Bacurau), Miles Robbins (millor actor per l’actuació a Daniel Isn’t Real), Imogen Poots (millor actriu per l’actuació a Vivarium) i Mirrah Foulkes (millor guió per Judy & Punch). Dels premis honorífics sobresurten l’actor Sam Neill (Gran Premi Honorífic), l’actor i cantant Patrick Wilson (premi Màquina del Temps), la directora Asia Argento (premi Méliès) i el crític Luis Gasca (premi a la trajectòria).

Els dos partits d’oposició, Autodeterminació i la Lliga Democràtica de Kosovo, obtenen cadascun prop del 25% dels vots en les eleccions parlamentàries anticipades a Kosovo. La coalició del govern, Aliança per al Futur, obté poc més de l’11%. El primer ministre Ramush Haradinaj va dimitir el juliol de 2019 i va convocar eleccions anticipades després que el Tribunal Penal Internacional el requerís per ser interrogat sobre presumptes crims de guerra comesos a la guerra contra Iugoslàvia (1998-99).

Seguint l’ordre del president Donald Trump (contra les recomanacions del Pentagon i del Departament d’Estat), les tropes dels Estats Units es retiren del nord de Síria. Els kurds, aliats dels Estats Units a la zona en la lluita contra l’anomenat Estat Islàmic, condemnen la mesura i diuen que els deixa a la mercè del president turc, Erdogan, que considera la zona fronterera amb Turquia com un santuari de “terroristes kurds”. El dia 10 l’exèrcit turc llança una ofensiva contra la guerrilla kurda siriana (YPG). Els combats fan nombroses víctimes civils i més d’un centenar de milers de desplaçats. Diversos centenars de presoners d’Estat Islàmic aprofiten les hostilitats per escapar d’un dels principals centres de detenció de la zona. El dia 13 els kurds sirians anuncien una aliança militar amb el govern sirià (al qual fins ara estaven enfrontats) per contrarestar l’ofensiva de Turquia.

La Junta Electoral Provincial admet part d’un recurs de Ciutadans i prohibeix a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio les expressions "presos polítics", "exili" o "Consell de la República". Desestima, però, prohibir "referèndum de l'1 d'octubre" o "repressió policial". També obliga a afegir “autoanomenat” o “autoproclamat” quan s’esmenti el Consell per la República.

Les eleccions legislatives de Polònia donen la victòria al partit del govern Llei i Justícia (PiS) encapçalat pel fins ara primer ministre Mateusz Morawiecki. Tot i perdre escons i els guanys dels partits opositors, Coalició Cívica i L’Esquerra, el PiS conserva, amb 235 escons, majoria absoluta a la cambra.

El Tribunal Suprem fa pública la sentència contra els líders independentistes. Descarta el delicte de rebel·lió, que canvia pel de sedició, al qual afegeix els de malversació i desobediència. En total, les penes de presó (a les qual cal afegir multes i inhabilitacions) sumen 99 anys repartits en: 13 anys (Oriol Junqueras), 12 anys (Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa), 11 anys i 6 mesos (Carme Forcadell), 10 anys i 6 mesos (Joaquim Forn i Josep Rull) i 9 anys (Jordi Sànchez i Jordi Cuixart). Tres dels acusats són condemnats només per desobediència (Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila), per la qual cosa la condemna exclou l’ingrés a presó.

A causa de les protestes de l’oposició, la governadora de Hong Kong, Carrie Lam, abandona el Consell Legislatiu durant un discurs. D’aquesta manera, la llei d’extradició suspesa al juliol, origen de les protestes, no pot ser retirada formalment. Malgrat la suspensió, les protestes han continuat i la confrontació amb la policia és cada cop de caràcter més violent. Els manifestants amplien les seves demandes i, a banda de la retirada de la llei, inclouen no qualificar les protestes d’”avalots”, l’amnistia per als activistes detinguts, una investigació independent del que qualifiquen de brutalitat policial i l’establiment del sufragi universal sense condicions (els candidats estan limitats als que permet un comitè controlat per Pequín).

Unes 525.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, participen a Barcelona en la manifestació “Pels drets i les llibertats”. Convocada per la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya i amb el suport d'Òmnium Cultural i l'ANC, els manifestants expressen el seu rebuig a la sentència del judici de la causa especial 20907/2017 que ha condemnat a anys de presó líders independentistes catalans. Centenars de milers de persones conflueixen en tres columnes en les Marxes per la Llibertat començades el dia 15 des de tots els punts de Catalunya cap a la capital catalana. Al vespre es produeixen enfrontaments amb la policia al davant de la comissaria de Via Laietana, on els cossos de seguretat practiquen detencions. La manifestació convocada junt amb la vaga general té una incidència, segons el Departament de Treball, molt variable segons el sectors: la màxima correspon als universitaris (90%) i la més baixa a la sanitat (per sota del 20%).

El Tribunal Superior Electoral declara Evo Morales vencedor de les eleccions presidencials celebrades el 20 d’octubre. L’anunci desferma una onada de revoltes arreu del país i té lloc després d’un recompte marcat per incidents, en el qual els observadors de l’Organització d’Estats Americans (OEA) expressen preocupació per les irregularitats detectades. Morales és molt qüestionat perquè intenta revalidar el mandat per quart cop de manera il·legal, segons els seus crítics.

La Comissió Europea retorna al govern espanyol en funcions l’esborrany de pressupostos, que són una segona pròrroga dels de l’anterior govern del PP. La Comissió expressa preocupació perquè la inestabilitat que viu l’Estat espanyol repercuteix en l’incompliment dels objectius de dèficit i de despesa.

Les restes del dictador Francisco Franco són traslladades del Valle de los Caídos, on va ser enterrat, al cementiri de Mingorrubio del barri madrileny d'El Pardo. En la cerimònia el fèretre és transportat pels seus nets i hi assisteixen, a més dels familiars, la ministra de Justícia Dolores Delgado. El partit d’extrema dreta Vox és el que expressa una oposició més frontal al canvi, mentre que el PP i Cs critiquen el PSOE per considerar el trasllat innecessari i una operació electoralista.

Entra en vigor la prohibició d’accés als turistes al massís Uluru, aprovada pel govern l’any 2017. Situat al Territori del Nord, enmig d’una plana desèrtica, és famós pel vermell de la roca del qual és format, que a la posta del sol s’intensifica de manera espectacular. Els aborígens australians el consideren una muntanya sagrada i durant anys van reclamar que se’n prohibís l’accés.

Comencen a lliurar-se als jutjats de Catalunya els formularis d’autoinculpació per haver-se manifestat el 20 de setembre o haver votat en el referèndum de l’1 d’octubre. La campanya, impulsada per Òmnium Cultural, té per objecte solidaritzar-se amb els presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem en la causa especial 20907/2017. El primer dia el nombre d’autoinculpacions supera les 180.

El govern indi divideix l’estat de Jammu i Caixmir en dos territoris administrats directament pel govern federal. En la reorganització, se separa el territori de Ladakh, habitat per budistes i musulmans, del de Jammu i Caixmir, on viuen hinduistes i musulmans. El punt crucial de la reforma és la derogació de l’article 370 de la constitució de l’Índia, que atorgava a Jammu i Caixmir un estatut especial d’autogovern atesa la gran proporció de població musulmana. Jammu i Caixmir, on hi ha un fort moviment favorable a l’annexió amb el Caixmir pakistanès, es troba de fet intervingut des del mes d’agost, que es va eliminar l’estatut especial.

La UEFA sanciona la selecció búlgara a jugar dos partits del Campionat d’Europa a porta tancada i amb una multa de 75.000 euros. Els incidents van tenir lloc el 14 d’octubre a l’estadi Levski de Sofia quan els jugadors negres de la selecció anglesa van ser objecte d’insults per part del públic. L'endemà el president de la Federació Búlgara de futbol va dimitir el càrrec.

El primer ministre del govern libanès Saad Hariri anuncia la dimissió després de dues setmanes de protestes de centenars de milers de persones contra els plans d’austeritat del govern per retallar el deute sobredimensionat, contra la mala gestió econòmica i la corrupció. Hezbol·là, que forma part del govern, assenyala les protestes com una conspiració estrangera i escamots d’aquest partit xiïta agredeixen manifestants. A petició del president Michel Aoun Hariri continua en el càrrec en funcions fins a la designació d’un substitut o la celebració d'eleccions.

Es descobreixen 39 cadàvers dins d’un camió aparcat a la localitat de Grays, a uns 20 km de Londres. Investigacions posteriors estableixen que les víctimes procedien del Vietnam i intentaven entrar clandestinament a la Gran Bretanya en el vehicle, registrat a Bulgària. El dia 23 el conductor del camió és detingut i confessa que treballava per a una xarxa de tràfic de persones.

La Cambra dels Comuns del Parlament britànic aprova per 483 contra 20 vots la convocatòria d’eleccions per al 12 de desembre proposada pel primer ministre Boris Johnson. L’avançament té com a objectiu aclarir posicions sobre el Brexit.

L’editorial Tres i Quatre fa públics els noms dels guanyadors dels 47 Premis octubre. Aquest any l’organització anuncia el dia 15 que s’anul·la la cerimònia en protesta per la sentència als presos polítics. Els premiats són Josep Igual, per L’eternitat enamorada (Joan Fuster d’assaig), Josep Colomer, per Les espines del peix (Andròmina de narrativa) Joan Duran per Nua cendra (Vicent Andrés Estellés de poesia) i Carles Batlle per Nòmades (Pere Capellà de teatre).

El ministre d’Antiguitats d’Egipte fa pública la descoberta d’una trentena de sarcòfags de l’època faraònica d’uns 3.000 anys d’antiguitat a Luxor, corresponents a la dinastia 22. Pel nombre i per l’excel·lent estat de conservació es tracta de la troballa funerària a Egipte més important des de finals del segle XIX.

Per 671 vots a favor, 2 en contra i 7 en blanc, l’assemblea de socis compromisaris del F.C. Barcelona ratifica l’acord de la junta directiva de l’11 de febrer de retirada de les medalles honorífiques concedides al dictador Francisco Franco el 1951, el 1971 i el 1974. En aquesta assemblea també es vota la proposta d’instaurar el vot electrònic que, tot i obtenir majoria (359 a favor, 173 en contra i 67 en blanc), no arriba als dos terços necessaris per aprovar-la.

Plácido Domingo dimiteix com a director de l’Òpera de Los Angeles (Califòrnia), on havia estat nomenat l’any 2003. El cantant espanyol pren la decisió després d’un gran nombre d’acusacions per assetjament sexual.

En el sisè dia de l’anomenada “intifada iraquiana”, l’ONU crida a posar fi a la “forassenyada pèrdua de vides” (més d’un centenar de morts), sobretot entre els manifestants a conseqüència de la repressió policial. Les protestes tenen com a motiu inicial la denúncia de la corrupció, l’atur i la mala qualitat dels serveis públics, però aviat es converteixen en crides a enderrocar el govern. Les protestes s’aturen el dia 8 amb motiu d’una festivitat xiïta però es reprenen el dia 24. A finals de mes, el nombre de morts supera els 200.

L’artista plàstic Jaume Plensa és el nou guardonat amb el premi Pau Casals. Instituït per la Generalitat de Catalunya, el seu destinatari esdevé legat d’honor de la cultura catalana durant dos anys amb la missió de projectar-la al món. L’anterior guardó va recaure en Jordi Savall (2017).

Durant un dia l’aeroport de Barcelona-el Prat és ocupat pels manifestants, que el col·lapsen. Més d’un centenar de vols han de ser cancel·lats. Els cossos de seguretat s’enfronten als manifestants al final de la manifestació. També la tensió és molt elevada davant la comissaria de Via Laietana, a Barcelona, on la policia carrega també contra els manifestants. Segons el Servei d’Emergències Mèdiques els ferits al final dels disturbis són més d’un centenar, quatre dels quals han perdut un ull de resultes de la utilització de pilotes de goma per la Policía Nacional (prohibides pel Parlament de Catalunya). Al llarg d’una setmana se succeeixen les mobilitzacions convocades sobretot pels CDR i el Tsunami Democràtic, els talls de vies públiques i, en determinades hores i entorns, els enfrontaments amb la policia.

Convocats per l'ANC, Òmnium Cultural i més de 500 entitats, milers de persones es manifesten sota el lema “llibertat” al llarg del carrer Marina en protesta per la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes. La guàrdia urbana estima l’assistència en unes 350.000 manifestants, xifra que, aquest cop, és especialment contestada pels convocants, que la qualifiquen d’esbiaixada per baixa. Al vespre, milers de persones tornen a manifestar-se davant de la comissaria de la Policía Nacional, on hi ha una quarantena de ferits en els enfrontaments entre manifestants i mossos d’esquadra.

L’Audiència Nacional obre una investigació per terrorisme a Tsunami Democràtic i n’ordena el tancament del web. Poc després, apareixen rèpliques de la pàgina. Tsunami Democràtic és una organització independentista anònima que es va presentar públicament el 2 de setembre i que opera a través de xarxes socials, especialment de Telegram. Té un protagonisme creixent en la mobilització d’accions independentistes, com ara l’ocupació de l’aeroport de Barcelona del 14 d’octubre. El 30 d’octubre Microsoft bloqueja l’aplicació de Tsunami Democràtic a instàncies de la Guàrdia Civil, tot i que la reobre el 13 de novembre.

Del 31 d’octubre al 3 de novembre se celebra a la Fira de Montjuïc de Barcelona la 25a edició del Manga Barcelona, fins al 2018 anomenat Saló del Manga. Entre altres, aquest any el saló presenta una exposició commemorativa dels 25 anys, que coincideix amb una mostra al MNAC de l’obra d'Osamu Tezuka, un dels mestres del gènere.

Un grup internacional d’uns 11.000 científics de 153 països fa públic un informe sobre el canvi climàtic basat en dades dels darrers 40 anys. Les conclusions són similars a les del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l’ONU, i qualifiquen la situació d’emergència mundial, però critica amb més èmfasi la inacció dels governs en l’aplicació de mesures efectives i, sobretot, assenyala la necessitat urgent de frenar el creixement demogràfic.

El president xinès Xi Jinping inaugura l’aeroport de Daxing, a 45 kms al sud de Pequín. L’aeroport, que recorda pel disseny una estrella de mar, és un projecte de l’arquitecta iraniana Zaha Hadid i té capacitat per a un trànsit de 100 milions de viatgers i uns 620.000 vols a l’any. L’antic Aeroport Internacional de Pequín Capital continuarà en servei.

El Tribunal Suprem de l’Índia sentencia que el santuari d’Ayodhya, a l’estat d’Uttar Pradesh, correspon als hinduistes i no als musulmans. La disputa pel lloc sagrat fa dècades que dura i tingué un moment especialment greu el 1992, quan l’enderrocament de la mesquita de Babri, construïda al segle XVI, va provocar enfrontaments que van deixar més de 2.000 morts. Tanmateix, el veredicte dona lloc a protestes i a demandes de revisió.

El Parlament romanès aprova per majoria (238 contra 233) la moció de censura de l’oposició contra la primera ministra socialista Vlorica Dancila. La moció de censura és el resultat d’un cas de corrupció que ha portat el líder socialista Liviu Dragnea a la presó, de reformes impopulars en el sistema judicial i de paràlisi en la prestació de serveis. El president Klaus Iohannis encarrega al liberal Ludovic Orban la formació de govern, que rep l’aprovació del Parlament el 4 de novembre.

Albert Rivera, president de Ciutadans des de la seva fundació, anuncia que dimiteix tots els càrrecs i es retira de la política després de l’ensorrament del partit en les eleccions del 10 de novembre. El 30 de novembre una gestora assumeix la direcció del partit fins a la celebració de l’assemblea del 15 de març.

La combinació d’intenses pluges, baixes pressions, el vent del sud-est (xaloc o sirocco) i el fenomen conegut com acqua alta, una marea que es produeix periòdicament, provoquen el pitjor episodi d’inundacions a Venècia des del 1966 (el segon des del 1923, quan començaren els registres). El nivell de l’aigua arriba a 1,87 m i cobreix les zones més conegudes de la ciutat, com ara la plaça de Sant Marc. La pujada d’enguany provoca polèmiques sobre fins a quin punt és atribuïble al canvi climàtic i sobre la manca d’infraestructures de protecció.

El govern i l’oposició de Xile signen l’Acord per la pau i una nova constitució, document que preveu la celebració d’un referèndum a l’abril de 2020 sobre la necessitat d’una nova constitució. En cas de resultat afirmatiu el nou text seria sotmès a un segon referèndum. L’actual constitució data del 1980, quan va ser aprovada per la dictadura d’Augusto Pinochet. A l’acord succeeix una aturada en l’onada de protestes iniciada a mitjan octubre, en les quals 26 manifestants van morir i més de 2.000 van resultar ferits (més de 300 amb traumes als ulls per pilotes de goma). El 18 el president Sebastián Piñera reconeix abusos policials alhora que critica també els manifestants que van fer ús de la violència.

La petroliera Saudi Arabian Oil Company, més coneguda per Aramco, comença a cotitzar a la borsa de Riyad (Tawadul SE). Amb una valoració d’entre 1,45 i 1,55 bilions d’euros la companyia de capital saudita protagonitza la sortida a borsa més alta de la història, juntament amb la de la multinacional xinesa de comerç electrònic Alibaba.

L’Audiència de Sevilla dicta sentència sobre el cas dels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) fraudulents emesos entre els anys 2000 i 2009 per la Junta d’Andalusia a través dels quals es van desviar 680 milions d'euros a suposades ajudes a empreses en crisi. La instrucció ha durat nou anys. De la vintena de processats sobresurten els expresidents autonòmics José Antonio Griñán, condemnat a 6 anys de presó i 15 d’inhabilitació per malversació i prevaricació, i Manuel Chaves, condemnat a 9 anys d’inhabilitació per prevaricació, i l’exministra i exconsellera de la Junta Magdalena Álvarez, condemnada a 9 anys d’inhabilitació per prevaricació.

El fiscal general d’Israel imputa formalment el primer ministre en funcions Benjamin Netanyahu en tres càrrecs separats per corrupció per frau, suborn i abús de confiança. La imputació es produeix mentre tenen lloc les negociacions per a la formació de govern, en les quals Netanyahu és el candidat preferent a primer ministre.

Se celebra a tot el món el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Instituït el 1981, ha adquirit gran rellevància per la creixent visibilització d’aquest tipus de violència els darrers anys. França és el país on la mobilització és més activa, ja des del dia abans, i és una mostra de la gran preocupació que hi ha en l’opinió pública d’aquest país. A Catalunya, 10.000 persones es manifesten a Barcelona i a Lleida es col·loquen 1.062 cadires buides a la plaça Major, el nombre de dones i els seus fills assassinats a l’Estat per aquesta causa des del 2003. L’Ajuntament de Madrid, que té el suport del partit d’extrema dreta Vox, no fa cap declaració institucional.

Per 9 a 3 vots el Tribunal Constitucional espanyol rebutja el recurs contra la presó preventiva de l’exvicepresident de la Generalitat i líder d’ERC Oriol Junqueras. És el primer cop que el TC adopta dividit una decisió sobre el moviment independentista català. Els arguments dels magistrats Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer es fan públics el 17 de desembre i se centren en l’absència de valoració d’alternatives i d’indicis de reiteració delictiva.

El Parlament de l’Iraq aprova la dimissió del primer ministre Abdul-Mahdi. Mahdi va presentar el dia abans, després de les crítiques generalitzades per la resposta repressiva del govern a les protestes contra la corrupció i l’atur que van esclatar a principis d’octubre. S’estima en uns 400 els manifestants morts en els enfrontaments amb la policia. La cambra encarrega al govern de Mahdi exercir en funcions fins a la designació d’un nou executiu.

42 anys després del llançament (1977), comencen a rebre’s dades de la sonda Voyager 2 enviades des de més enllà de l’heliosfera, on comença l’espai interestel·lar. La Vogager 2 va travessar l’espai on acaba l’heliosfera (zona fins on arriben les partícules emeses pel Sol, anomenades vent solar) el 5 de novembre de 2018, i en aquests anys ha recorregut uns 18.000 milions de quilòmetres. Les dades enviades aporten nous elements per al coneixement de l’estructura del sistema solar.

Evo Morales, president de Bolívia durant quasi 14 anys, anuncia la dimissió. L’anunci arriba després de setmanes de protestes contra la declaració del Tribunal Electoral que el va anunciar guanyador de les eleccions del 20 d’octubre. El resultat és considerat fraudulent per gran part de la població boliviana. Per la seva banda, l’exèrcit insta Morales a dimitir. Dos dies després s’exilia a Mèxic i finalment a l’Argentina. El dia 13 la senadora Jeanine Áñez s’autoproclama presidenta interina. El dia 22 el govern acusa Morales de sedició i terrorisme.

El Parlament de Catalunya aprova per 61 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions una moció en defensa de l’autodeterminació. Durant la votació, 21 diputats són absents i els de Cs abandonen la cambra abans que comenci. De manera simultània, s’anuncia que el Tribunal Constitucional suspèn la moció. El dia 26, JxCat, ERC i la CUP aproven una proposta de resolució que reivindica poder debatre i votar sobre l'autodeterminació com a resposta a la sentència del Suprem que condemna els líders de l’independentisme.

L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, és elegida per unanimitat nova presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) en l'assemblea celebrada a Barcelona després d’un pacte entre JxCat, ERC, PSC i la resta de forces polítiques. Arnau, independent però vinculada a ERC, succeeix Xavier Amor i posa fi a trenta-vuit anys de lideratge socialista a l'FMC.

Amnistia Internacional es pronuncia sobre la sentència als processats per l’1 d’octubre. AI considera que la sentència criminalitza protestes legítimes i que l’Estat espanyol ha de revisar "substancialment" el tipus penal de la sedició, posar en llibertat "de forma immediata" Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i "anul·lar" la seva condemna, i instar el Ministeri Fiscal que "defensi el respecte del principi de legalitat, d'acord amb els estàndards internacionals de drets humans". Per la seva banda, Amnistia Internacional Espanya qualifica el judici de “just”, i la sentència d’”injusta”.

L’advocat general de la Unió Europea considera que la justícia espanyola no pot demanar l’extradició del cantant Josep Miquel Arenas (àlies Valtònyc) aplicant una legislació diferent de la que era vigent quan va cantar les cançons per les quals és perseguit. El mateix dia, el Comitè de Llibertats del Parlament Europeu refusa debatre la proposta de Vox d’incloure els CDR en la llista d’organitzacions terroristes i el Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia contra el Tribunal Constitucional espanyol per no admetre els recursos d’empara de dos etarres que demanaven que els fos computada la condemna completa a l’Estat francès (tot i que no avala la petició de computar les penes completes a l’Estat francès).

El secretari d’Estat nord-americà Mike Pompeo afirma en unes declaracions que “l’establiment d’assentaments israelians no és, en si mateix, contrari al dret internacional”. Amb aquestes afirmacions, condemnades per l’Autoritat Nacional Palestina i lloades pel govern israelià, trenquen amb la posició defensada pels Estats Units que, des del 1978, qualificava els assentaments israelians als territoris ocupats d’”il·legítims” (per bé que no utlitzava la paraula “il·legals”, com sí que ho fan les Nacions Unides).

El fill de la reina Elisabet II Andreu d’Anglaterra anuncia que es retira temporalment de la vida pública. El príncep Andreu pren la decisió després d’una entrevista de la BBC on se li preguntava per la relació amb Jeffrey Epstein, el magnat condemnat per organitzar una xarxa d’abusos a menors i mort a la presó a l’agost.

Un terratrèmol de 6,4 graus té lloc a Albània durant la matinada. Les zones més afectades són les ciutats de Durrës, uns 34 km al nord de la capital i Thumane, a la costa, prop d’on hi ha l’epicentre. Durant les hores següents se succeeixen centenars de rèpliques d’intensitat menor. El balanç total de víctimes mortals és de 51.

La policia espanyola intervé a la costa de la platja d'Hio del municipi de Cangas de Morrazo (Vigo) un submarí provinent de Llatinoamèrica que transporta 3.000 quilos de cocaïna. És la partida més gran d’aquesta droga intervinguda a les costes de Galícia des del 2007.