Cronologia dels Països Catalans i del món

41 passatgers dels 78 que transporta un avió de la companyia russa Aeroflot moren en un aterratge forçós a l’aeroport de Xeremétievo, prop de Moscou. L’aparell, un Sukhoi Superjet 100, s’incendia poc després d’enlairar-se. Segons les investigacions, la causa és probablement un error humà.

La revista Science publica el descobriment per part d’un equip internacional d’astrònoms de l’exoplaneta pertanyent a un sistema solar a uns 30 anys llum de la Terra. El planeta, anomenat GJ 3512, orbita al voltant d’una estrella nana vermella que no n’hauria pogut ser l’origen d’acord amb les teories actuals sobre la formació de planetes.

Els dos partits d’oposició, Autodeterminació i la Lliga Democràtica de Kosovo, obtenen cadascun prop del 25% dels vots en les eleccions parlamentàries anticipades a Kosovo. La coalició del govern, Aliança per al Futur, obté poc més de l’11%. El primer ministre Ramush Haradinaj va dimitir el juliol de 2019 i va convocar eleccions anticipades després que el Tribunal Penal Internacional el requerís per ser interrogat sobre presumptes crims de guerra comesos a la guerra contra Iugoslàvia (1998-99).

Als petroliers "Front Line" i "Kokuka Courageous", amb bandera de les illes Marshall i Panamà, respectivament, tenen lloc sengles explosions quan naveguen per l’estret d’Ormuz en direcció sud-est. No hi ha cap mort ni ferit greu i les tripulacions són rescatades per un vaixell iranià i un destructor nord-americà, mentre que el carregament de cru també es pot salvar. És el segon incident d’aquestes característiques en un mes: el 12 de maig quatre petroliers van patir també explosions en les mateixes aigües. Els Estats Units acusen l’Iran d’estar al darrere del sabotatge causant de les deflagracions, cosa que Teheran nega.

Un terratrèmol de 6,4 graus té lloc a Albània durant la matinada. Les zones més afectades són les ciutats de Durrës, uns 34 km al nord de la capital i Thumane, a la costa, prop d’on hi ha l’epicentre. Durant les hores següents se succeeixen centenars de rèpliques d’intensitat menor. El balanç total de víctimes mortals és de 51.

La Comissió Europea retorna al govern espanyol en funcions l’esborrany de pressupostos, que són una segona pròrroga dels de l’anterior govern del PP. La Comissió expressa preocupació perquè la inestabilitat que viu l’Estat espanyol repercuteix en l’incompliment dels objectius de dèficit i de despesa.

Un tribunal d’Oklahoma condemna la companyia farmacèutica Johnson & Johnson a pagar una multa de més de 572 milions de dòlars. El jutge considera que la multinacional va incórrer en pràctiques enganyoses per promoure la venda d’analgèsics a base d’opiacis que van afavorir l’addicció de milers de persones. S’estimen les morts per aquesta causa en unes 6.000 en les darreres dècades. El juliol del 2018 J&J va haver d’indemnitzar amb 4.690 milions de dòlars 22 dones que havien denunciat que l'ús de pólvores de talc de la marca els havia provocat càncer d'ovaris. El setembre de 2019 J&J torna a ser condemnada per un tribunal de Pennsilvània a pagar 8.000 dòlars a un home que va denunciar-los pels efectes secundaris d’un medicament.

El Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia a favor de l’activista pels drets humans turc Mehmet Osman Kavala i exigeix a Turquia que l’alliberi. Osman Kavala va ser empresonat l’octubre del 2017, acusat de trencar l’ordre constitucional i vinculant-lo amb l’intent de cop d’estat del juliol de 2016. El TEDH sosté que la justícia turca no va provar de manera creïble la presó preventiva de l’activista. Can Dündar, un dels exiliats turcs més destacats, compara el cas d’Osman Kavala amb el dels “Jordis” a Espanya.

La Cambra dels Comuns del Parlament britànic aprova per 483 contra 20 vots la convocatòria d’eleccions per al 12 de desembre proposada pel primer ministre Boris Johnson. L’avançament té com a objectiu aclarir posicions sobre el Brexit.

Tres persones moren i altres resulten ferides quan un home dispara una arma de foc en un tramvia de la ciutat d’Utrecht (Països Baixos). El mateix dia la policia deté un home d’origen turc sospitós de l’atac. El descobriment d’una nota manuscrita al seu vehicle reforça la hipòtesi d’una motivació terrorista, tot i que sembla que actuava sol.

Una amnistia presidencial allibera els periodistes de l’agència Reuters Wa Lone i Kyaw Soe, juntament amb milers d’altres presos. Els dos periodistes han passat divuit mesos a la presó per investigar sobre els assassinats de deu rohingyes, activitat que els tribunals van condemnar aplicant la llei de secrets oficials. Per aquestes investigacions Wa Lone i Kyaw Soe van rebre el premi Pulitzer de periodisme el mes d’abril.

36 estats condemen en un comunicat del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides el regne saudita per les detencions d’activistes pels drets de les dones des del maig, algunes de les quals afirmen haver estat torturades. És la primera condemna des que existeix aquest organisme (2006) a l’Aràbia Saudita, que ho qualifica d’”ingerència en els afers interns”.

Acaba la 69a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín, un dels més importants. L’Os d’Or a la millor pel·lícula és per a Synonymes de l’israelià Nadav Lapid, i l’Os de Plata al millor director per a l’alemanya Angela Schalenec, realitzadora d'Ich war zu Hause, aber (‘Jo era a casa, però’). La cineasta catalana Isabel Coixet protagonitza una polèmica quan els exhibidors alemanys demanen vetar la seva pel·lícula, Elisa & Marcela, perquè l’ha produït la plataforma Netflix.

El govern indi revoca l’article 370 de la Constitució que garanteix a l'estat, majoritàriament musulmà, de Jammu i Caixmir un ampli autogovern. El govern federal justifica la mesura per la conflictivitat i la violència cròniques del territori, un dels més militaritzats del món, i per una suposada discriminació als no musulmans. El Pakistan i part de l’oposició índia protesten contra la mesura, que qualifiquen d’intent d’assimilació forçosa dels musulmans.

42 anys després del llançament (1977), comencen a rebre’s dades de la sonda Voyager 2 enviades des de més enllà de l’heliosfera, on comença l’espai interestel·lar. La Vogager 2 va travessar l’espai on acaba l’heliosfera (zona fins on arriben les partícules emeses pel Sol, anomenades vent solar) el 5 de novembre de 2018, i en aquests anys ha recorregut uns 18.000 milions de quilòmetres. Les dades enviades aporten nous elements per al coneixement de l’estructura del sistema solar.

Les eleccions generals a Estònia donen la victòria al Partit Reformista que, amb prop del 30% dels vots, derrota el Partit del Centre (23%), fins ara al govern. La líder dels reformistes, Kaja Kallas, anuncia que descarta una coalició amb el partit d’extrema dreta EKRE, en tercera posició.

Hores abans de complir-se el termini d’expiració, la República de Corea anuncia la renovació de l’aliança d’intel·ligència militar amb el Japó (GSOMIA). L’anunci té lloc després de mesos d’una escalada de tensions en forma de sancions econòmiques iniciades el 2018, quan el Tribunal Suprem sud-coreà condemnà empreses coreanes a compensar familiars dels condemnats que van treballar en règim forçat per al Japó durant l’ocupació japonesa. El GSOMIA es va signar el 2016 per a l’intercanvi automàtic de seguretat en relació amb la Xina, Rússia i Corea del Nord.

El president colombià Iván Duque decreta l’estat de queda a la capital, Bogotà, i altres ciutats. Justifica la mesura a causa dels disturbis que s’han produït durant les protestes antigovermanentals contra possibles retallades de pensions i del salari mínim, així com contra els acords de pau amb les FARC. Prop de 250.000 persones participen en les mobilitzacions davant les quals el president promet un diàleg nacional.

Romania esdevé oficialment titular de la presidència semestral del Consell de la Unió Europea. Romania pren el relleu a Àustria.

Carola Rackete, la capitana alemanya del vaixell Sea-Watch, és deixada en llibertat per un jutge després de quatre dies d’arrest a Agrigent (Sicília). El Sea-Watch rescata immigrants i refugiats a la Mediterrània, i Rackete va ser acusada de resistència contra un vaixell de guerra per esquivar una patrullera de la Guàrdia Marítima i desembarcar 42 nàufrags al port de l'illa de Lampedusa sense autorització. La jutge dictamina que Rackete complia amb un deure i que no hi veia desobediència.

Membres del partit d’extrema dreta espanyol Vox pronuncien la conferència "Cataluña, una región española" dues setmanes després que el president de la cambra, Antonio Tajani, hi prohibís una conferència dels presidents de la Generalitat, Quim Torra i Carles Puigdemont. Un grup de dones reben els conferenciants amb una pancarta al·lusiva al masclisme de Vox. Un eurodiputat flamenc rep comentaris agressius dels conferenciants i del públic quan intenta defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya.

El líder opositor Juan Guaidó, cap de la majoria a l’Assemblea Nacional de Veneçuela, es proclama president interí fins a noves eleccions, argumentant que la Constitució li ho permet i que la degradació del l’Estat i la majoria parlamentària el legitimen. Immediatament rep el suport del govern nord-americà, que aplica noves sancions a Veneçuela, mentre que la Unió Europea reclama la celebració d’eleccions immediates. Rússia, la Xina, Mèxic, l’Iran i Turquia donen suport al president Nicolás Maduro, que rebutja el que qualifica de “cop d’estat” i la interferència estrangera. La major part dels militars donen suport a Maduro. El dia 30, el Tribunal Suprem prohibeix a Guaidó sortir del país.

Set terroristes jihadistes són condemnats a cadena perpètua i altres reben penes menors pels atemptats del 2015 al museu del Bardo (març) i en un centre turístic a prop de Susa (juny). En total, varen morir seixanta persones, la majoria dels quals turistes.

La UNESCO declara el jaciment arqueològic de l’antiga ciutat de Babilònia Patrimoni Mundial de la Humanitat. Babilònia va ser el centre d’algunes de les més importants civilitzacions de l’antiguitat. L’Iraq intentava des del 1983 que s’aprovés la declaració, tot i que el jaciment es troba en un estat de deteriorament considerable. En la mateixa reunió s’aprova la inclusió de cinc llocs més a la llista del Patrimoni Mundial.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea fa pública la seva posició sobre Oriol Junqueras, elegit diputat al Parlament Europeu el 26 de maig. Responent a la pregunta del Tribunal Suprem espanyol a petició d’Esquerra Republicana de Catalunya, segons el TJUE Junqueras hauria hagut de ser considerat eurodiputat de ple dret des de la proclamació dels resultats, i tenia immunitat parlamentària des d'aquell moment (abans que es dictés la sentència del judici del procés que el va condemnar a 13 anys de presó). El TJUE també afirma que s'hauria d'haver aixecat la presó provisional per permetre a Junqueras desplaçar-se al Parlament Europeu. El mateix dia, el president del Parlament Europeu David Maria Sassoli anuncia que el Parlament Europeu accepta la sentència del TJUE. Els primers beneficiats són els també eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín, exiliats i també acusats, els quals reben l’acreditació al Parlament Europeu, l’euroordre espanyola sobre els quals el jutge belga suspèn després de la sentència del TJUE.

Un tribunal federal de Nova York declara culpable de tots els càrrecs (deu) el narcotraficant Joaquín Guzmán, més conegut com El Chapo, cap del càrtel de Sinaloa. A més del tràfic de drogues i blanquejament de capitals, El Chapo és culpable d’haver ordenat centenars de segrestos i assassinats. Fugat el 2015 d’una presó d’alta seguretat mexicana, el 2016 va ser detingut i el 2017 extradit als Estats Units. Tot i que en el moment del veredicte no s’anuncia la pena, es preveu que la condemna equivaldrà a la cadena perpètua.

Entra en vigor a Itàlia un nou govern de coalició format pel Moviment 5 estrelles i el Partito Democratico, que substitueix la Lega Nord. Després de ser aquest partit el més votat d’Itàlia en les eleccions del maig al Parlament Europeu, el seu líder Matteo Salvini anuncià una moció de censura contra el primer ministre Giuseppe Conte, el qual dimití i anuncià eleccions anticipades. Tanmateix, finalment accepta presidir un nou govern amb l’M5S en coalició amb el Partito Democratico, deixant a l’oposició la Lega.

Evo Morales, president de Bolívia durant quasi 14 anys, anuncia la dimissió. L’anunci arriba després de setmanes de protestes contra la declaració del Tribunal Electoral que el va anunciar guanyador de les eleccions del 20 d’octubre. El resultat és considerat fraudulent per gran part de la població boliviana. Per la seva banda, l’exèrcit insta Morales a dimitir. Dos dies després s’exilia a Mèxic i finalment a l’Argentina. El dia 13 la senadora Jeanine Áñez s’autoproclama presidenta interina. El dia 22 el govern acusa Morales de sedició i terrorisme.

El president del Brasil, Jair Bolsonaro, ordena el desplegament de l’exèrcit per reforçar les tasques d’extinció dels incendis a l’Amazònia que, segons alguns estudis, s’han gairebé duplicat en el darrer any. Bolsonaro cedeix davant les pressions que l’acusen d’encobrir la tala indiscriminada i els incendis provocats per beneficiar els agricultors. Un dels més crítics amb Bolsonaro és el president francès Emmanuel Macron que, adduint l’escalfament global, amenaça el Brasil amb sancions econòmiques. La Cimera del G7 des d’on fa les declaracions, d’altra banda, acorda un ajut d’uns 18 milions d’euros per combatre els focs de l’Amazònia. D’altra banda, són també especialment intensos els incendis que tenen lloc al mateix temps a Bolívia i a l’Àfrica equatorial.

La policia espanyola intervé a la costa de la platja d'Hio del municipi de Cangas de Morrazo (Vigo) un submarí provinent de Llatinoamèrica que transporta 3.000 quilos de cocaïna. És la partida més gran d’aquesta droga intervinguda a les costes de Galícia des del 2007.

Les restes del dictador Francisco Franco són traslladades del Valle de los Caídos, on va ser enterrat, al cementiri de Mingorrubio del barri madrileny d'El Pardo. En la cerimònia el fèretre és transportat pels seus nets i hi assisteixen, a més dels familiars, la ministra de Justícia Dolores Delgado. El partit d’extrema dreta Vox és el que expressa una oposició més frontal al canvi, mentre que el PP i Cs critiquen el PSOE per considerar el trasllat innecessari i una operació electoralista.

La llei aprovada per la Duma (parlament rus) i signada pel president Vladímir Putin l’1 de maig comença a ser vàlida a tots els efectes. La seva funció és, segons fonts oficials, millorar la seguretat de la xarxa i, entre altres mesures, inclou la d’interrompre connexions tant a l’interior de Rússia com amb l’estranger en casos considerats d’emergència. Els crítics creuen que la llei té com a objectiu facilitar la censura per part de l’Estat i la consideren un atac a la llibertat d’expressió.

Al seu pas per Beira, ciutat a la costa de Moçambic, els vents huracanats del cicló arriben als 177 km/h, i l’aigua de l'oceà inunda zones fins a 50 km terra endins. S’estima en uns 1,7 milions la població de Moçambic afectada directament per l’Idai. Malawi, amb prop d’un milió, és el segon país més afectat, i el segueix Zimbàbue. El nombre de persones que han de ser rescatades se situa en gairebé 20.000, i el de víctimes mortals en uns 600 (21 de març), tot i que es tem que superin el miler. La devastació mobilitza l’ajut internacional.

El partit Servidor del Poble que lidera el president Volodímir Zelenski obté majoria absoluta en les eleccions que va convocar per al 20 de maig, quan va ser investit. En aquestes eleccions, 26 districtes electorals corresponents a Crimea (annexada per Rússia el 2014) i les regions de l’est de Lugansk i Donetsk (autoproclamades independents i que mantenen un enfrontament armat amb el govern) són declarats vacants, i el parlament (la Rada) passa, per tant, a estar format per 424 escons en lloc de 450.

Acaben les excavacions de Luxor (Egipte) que deixen al descobert els murs exteriors del temple de Tuthmosis III. Dirigides des del 2008 per l’arqueòloga espanyola Myriam Seco, les excavacions han anat donant a conèixer el temple d’un dels faraons més importants de l’antic Egipte.

La policia nigeriana allibera 19 noies d’entre 15 i 28 anys embarassades que havien estat segrestades i violades amb el propòsit de vendre’n els fills, quatre dels quals són també alliberats. Es detenen també dues dones que actuaven com a llevadores, però els principals responsables de l’organització aconsegueixen escapar. El 2018 la policia va rescatar uns 160 infants que també havien de ser venuts.

El canceller austríac, Sebastian Kurz, perd la moció de confiança presentada per l’oposició socialdemòcrata. En el resultat són decisius els vots en contra del seu antic soci de govern, l’ultradretà Partit de la Llibertat, els membres del qual van dimitir en bloc el 20 de maig arran d'unes converses del seu líder, Heinz-Christian Strache, que el relacionaven amb un oligarca rus. El dia 30 Brigitte Bierlein és designada cancellera interina fins a les eleccions del setembre. Bierlein és la primera dona que ocupa la cancelleria a Àustria.

El govern i l’oposició de Xile signen l’Acord per la pau i una nova constitució, document que preveu la celebració d’un referèndum a l’abril de 2020 sobre la necessitat d’una nova constitució. En cas de resultat afirmatiu el nou text seria sotmès a un segon referèndum. L’actual constitució data del 1980, quan va ser aprovada per la dictadura d’Augusto Pinochet. A l’acord succeeix una aturada en l’onada de protestes iniciada a mitjan octubre, en les quals 26 manifestants van morir i més de 2.000 van resultar ferits (més de 300 amb traumes als ulls per pilotes de goma). El 18 el president Sebastián Piñera reconeix abusos policials alhora que critica també els manifestants que van fer ús de la violència.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el govern de la República Democràtica del Congo comencen una campanya de vacunació del xarampió per frenar una epidèmia que des del començament d’any ha causat 3.500 morts, en la pitjor epidèmia d’aquesta infecció en dècades. L’objectiu és vacunar al voltant d’un milió d’infants en situació de risc.

Més de 350 morts i uns 500 ferits és el balanç de diversos atemptats en l’espai d’unes poques hores. Totes les bombes són accionades per terroristes suïcides, i els objectius principals són tres esglésies, una de les quals a la capital, Colombo, on se celebraven oficis de Pasqua, i tres hotels de la capital. Posteriorment exploten o són desactivats altres artefactes. El dia 23 Amaq, un web de propaganda gihadista vinculada a Estat Islàmic, atribueix els atemptats a aquesta organització, bé que les autoritats els vinculen a una organització local del mateix signe. La policia fa una vintena de detencions.

La revista Nature publica un article on s’informa que un pacient britànic de sida es troba des de fa divuit mesos sense virus VIH “detectables” després d’un transplantament amb cèl·lules mare. És el segon pacient de sida en el qual no es detecta el virus. Al primer, que va rebre un tractament similar, no se li ha detectat el virus des del 2008.

Les Nacions Unides reclamen en un informe que el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, se sotmeti a una investigació per esclarir l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi. La relatora especial del cas, Agnes Callamard, anuncia que el descobriment d’uns enregistraments al consolat d’Istanbul incriminarien el príncep hereu i demana que se suspengui el judici a porta tancada contra onze acusats per a cinc dels quals es demana la pena de mort.

Se celebren eleccions a l’Assemblea Federal de Suïssa, el Parlament de la Confederació Helvètica. Els resultats revaliden el primer lloc del Partit Popular, al qual segueixen socialdemòcrates i liberals, però tots tres perden diputats. En canvi, els dos partits ecologistes en guanyen.

La revista Nature publicà un estudi sobre el crani fòssil d’un homínid de l’espècie Australopithecus anamensis trobat a Miro Dora (Etiòpia). El descobriment posa en qüestió la hipòtesi més acceptada sobre els ancestres de l’actual Homo sapiens, segons la qual l’Australopithecus afarensis és l’antecessor de l’Australopithecus anamensis. En canvi, l’estudi sobre aquest crani estableix que les dues formes d’Australopithecus van ser contemporànies (uns 4 milions d’anys).

Després de tres dies de cerimònies (del 4 al 6 de maig), Maha Vajiralongkorn és coronat rei de Tailàndia amb el nom de Rama X. Maha Vajiralongkorn, que es va casar dos dies abans amb la vicecap del seu servei de seguretat, és fill del rei Bhumibol Adulyadej, que va morir el 2016 després de regnar 70 anys.

L’esquerda a la paret d’una presa a Brumadinho, a l’estat brasiler de Minas Gerais, provoca una inundació d’aigua i fang que deixa una seixantena de morts i més de 300 desapareguts. S’acusa la companyia minera Vale, que gestiona la presa, del desastre però el govern respon que cal una investigació.

Paul Manafort, excap de campanya electoral del president dels Estats Units Donald Trump, és condemnat a 3 anys i 7 mesos de presó per frau i evasió fiscal, condemna que s’afegeix a la del 7 de març per càrrecs similars (3 anys i 7 mesos) arran de les seves activitas com a conseller polític a Ucraïna. Les dues sentències tenen l’origen en les investigacions sobre la presumpta connivència de l’equip de Trump amb Rússia en les eleccions presidencials del novembre del 2016 (que no s’ha pogut provar).

Hiroto Saikawa, executiu en cap de la multinacional japonesa d’automòbils, dimiteix el càrrec, acusat d’haver rebut sobresous milionaris. És la dimissió de més alt nivell en el sector després de la dimissió l’any anterior del conseller en cap Carlos Ghosn.

La làpida commemorativa de l’antiga sinagoga d’Estrasburg, enderrocada el 1940 pels nazis, apareix destrossada. Aquest acte vandàlic antisemita s’afegeix a la violació de tombes del cementiri jueu de la ciutat al mes de febrer, on els agressors van pintar esvàstiques i altres símbols antisemites.

El BOE (Boletín Oficial del Estado) anuncia el traspàs del ducat de Primo de Rivera a Fernando María Primo de Rivera y Oriol, fill d’un nebot del dirigent falangista Miguel Primo de Rivera y Urquijo, a qui Francisco Franco va atorgar el títol pòstumament el 1948. La concessió dona lloc a fortes crítiques al govern del PSOE, que li reclamen que sigui conseqüent amb l’esperit de la memòria històrica.

El govern autonòmic de les Canàries anuncia que els bombers tenen sota control l’incendi que es va declarar el 17 d’agost. Aquest incendi és el més gran i el tercer dels que durant l’agost s’han declarat a l’illa. En total, la superfície cremada supera les 10.000 ha i ha calgut evacuar unes 10.000 persones.

Un portal d’internet vinculat a l’anomenat Estat Islàmic emet un vídeo del líder del grup, Abu Bakr al-Baghdadi. En la filmació, Al-Baghdadi reconeix la pèrdua de Baghuz (Síria), darrer reducte d'EI, i reivindica l’atemptat de Sri Lanka com la venjança per la caiguda de la ciutat. Afirma també que EI ha estat derrotat però no vençut. Al-Baghdadi va ser vist per darrer cop el 2014 en la proclamació d’un “califat” en territoris de Síria i l’Iraq.

Del 22 al 25 de gener se celebra a Davos (Suïssa) l’edició del 2019 del Fòrum Econòmic Mundial. A causa del tancament de l’Administració, els Estats Units només hi fan una intervenció per videoconferència a càrrec del secretari d'estat, Mike Pompeo. El tema central és l’aplicació de l’arquitectura global en l’era de la quarta revolució industrial, però hi té una presència important la controvèrsia sobre el canvi climàtic.

El cap d'Estat de Malàisia, el soldà Muhammad V de Kelantan, abdica el seu càrrec sense donar explicacions. El rei havia accedit al tron el desembre de 2016. És la primera abdicació des que Malàisia és un estat independent. La monarquia de Malàisia és l’única del món que té caràcter rotatori, on cadascun dels nou monarques ocupa el tron durant cinc anys.

A la localitat de Westhoffen, situada a la regió francesa del Baix Rin, 107 tombes de l’antic cementiri jueu apareixen vandalitzades amb esvàstiques i grafits fets amb aerosols. En un any i mig hi ha hagut 42 atacs a sepulcres jueus en aquesta regió. El dia 18 una seixantena de làpides I monuments funeraris són vandalitzats a la localitat eslovaca de Namestovo, prop de la frontera amb Polònia.

El ministre d’Antiguitats d’Egipte fa pública la descoberta d’una trentena de sarcòfags de l’època faraònica d’uns 3.000 anys d’antiguitat a Luxor, corresponents a la dinastia 22. Pel nombre i per l’excel·lent estat de conservació es tracta de la troballa funerària a Egipte més important des de finals del segle XIX.

El rei Joan Carles I es retira de la vida pública. Després de 38 anys, el rei emèrit deixa d'encapçalar esdeveniments de caràcter oficial. Joan Carles va abdicar el 2015 en el seu fill Felip VI, però com a rei emèrit encara presidia alguns actes públics.

El govern francès crida a consultes l’ambaixador d’Itàlia l’endemà que el viceprimer ministre, Luigi di Maio, expressés a París el suport als “armilles grogues”, el moviment de protesta francès que des del novembre del 2018 es troba enfrontat al govern francès i al president, Emmanuel Macron. La crisi arriba després d’un llarg intercanvi de retrets entre els dos governs, sobretot en relació amb la immigració.

L’alta comissionada per als Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, condemna públicament la indiferència de la comunitat internacional davant l’augment de morts de civils a Síria. Bachelet acusa especialment el govern sirià i el seu aliat (Rússia) de no distingir entre objectius civils i militars. En els 10 dies precedents moren més d’un centenar de civils, una quarta part dels quals infants. L’ONU estima en prop d’un milió els morts des de l’inici del conflicte (2011).

El mateix dia acordat inicialment per la Comissió Europea i el govern britànic per fer efectiva la sortida de la Gran Bretanya de l'organització, la Cambra dels Comuns rebutja per tercer cop el pla de la primera ministra per al Brexit (344 vots contra 286). Després que el 21 de març la Comissió Europea accedís a posposar la data del 29 de març de 2019, aquesta derrota significa que la Gran Bretanya perd la possibilitat de traslladar la sortida al 22 de maig amb un acord. La Comissió Europea dona a May un termini de 13 dies (12 d’abril) per pactar una fórmula que eviti la sortida i continuar negociant.

Amb el nom de Protecció de menors a l’Església, es reuneix al Vaticà una assemblea extraordinària que reuneix bisbes i cardenals de tot el món. El papa Francesc insta l’Església catòlica a prendre mesures “concretes” contra els abusos sexuals de sacerdots a menors i contra la pràctica habitual de la jerarquia d’encobrir els infractors. Un nombrós grup de víctimes dels abusos es congrega prop de les dependències on se celebra la conferència a porta tancada.

El ministre de Cultura italià revoca el permís a l’institut catòlic Dignitatis Humanae per obrir un centre d’ensenyament superior dedicat a ensenyar i difondre els “fonaments de la cultura judeocristiana”. El centre era un projecte impulsat per l’exassessor del president dels Estats Units Steve Bannon, el qual després del seu pas per la Casa Blanca s’ha dedicat a coordinar l’extrema dreta a Europa. Al setembre del 2018 va aconseguir el permís per convertir la cartoixa de Trisulti en la seu d’aquesta universitat, ara denegat.

Un home intenta entrar amb explosius en una sinagoga de Halle (Alemanya) on se celebrava la festa jueva del Yom Kippur. En no poder accedir-hi, dispara al carrer i mata dues persones després de proferir consignes antisemites i contra els immigrants. L’assassí és detingut per la policia i poques hores després confessa l’autoria dels assassinats.

El fins ara president de l’Argentina Mauricio Macri perd en primera volta les eleccions presidencials (40,4%) enfront del peronista Alberto Fernández (48,1%). Macri, que va perdre les eleccions primàries a l’agost, havia esdevingut molt impopular per les mesures d’austeritat que va implantar. Juntament amb Alberto Fernández és elegida com a vicepresidenta l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, acusada de diversos casos de corrupció.

El govern de l’Aràbia Saudita permet a les dones sol·licitar el passaport sense autorització masculina. També se’ls dona el dret a registrar naixements, casaments o divorcis.

El govern espanyol en funcions prohibeix a la Junta de Andalucía finançar-se perquè ha incomplert els objectius d'estabilitat, deute públic i despesa en l'exercici del 2018 quan governava el PSOE, ara a l’oposició al Parlament andalús.

Es clou la 72a edició del Festival de Canes, iniciat el 14 de maig. Entre els guardonats hi ha Parasite, del sud-coreà Bong Joon-Ho, que obté la Palma d’Or. El Gran Premi és per a Atlantique de la francosenegalesa Mati Diop. Els premis a la millor actriu i actor són per a l’anglesa Emily Beecham (Little Joe, de Jessica Hausner) i l’espanyol Antonio Banderas (Dolor y gloria, de Pedro Almodóvar). L’actor francès Alain Delon rep la Palma d’Or a la trajectòria enmig d’una polèmica per les seves opinions sobre els homosexuals i les dones. Liberté, del català Albert Serra, és reconeguda amb el Premi Especial del Jurat de la secció Un Certain Regard.

Els 157 ocupants de l’avió Boeing 737- 800MAX d'Ethiopian Airlines moren en estavellar-se prop de l'aeroport Bole d'Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. Una de les víctimes és un català, veí de Granollers. El 29 de desembre el mateix model d’avió va caure a Indonèsia i dels 189 ocupants no hi va haver supervivents. Després de l’accident, la UE i alguns estats com l'Índia prohibeixen aquest avió en el seu espai aeri, i els Estats Units inicien una investigació sobre la seguretat de l’aparell.

L’agència de viatges britànica Thomas Cook, de 178 anys d’antiguitat i una de les més grans del món, és declarada en fallida pels tribunals després del fracàs de les negociacions per rescatar-la. La fallida deixa centenars de clients al lloc de destinació, per als quals s’organitzen vols de tornada. L’empresa té uns 22.000 empleats arreu del món. A principis de novembre el grup xinès Fosun Tourism, propietari del Club Med i fins ara primer accionista de Thomas Cook, adquireix el grup per uns 12,5 milions d’euros.

El papa Francesc arriba a Abu Dhabi, capital de la Unió dels Emirats Àrabs, en la primera visita de la història d’un pontífex catòlic a la regió on va néixer l’islam. La visita, de tres dies, forma part d’una trobada ecumènica promoguda pel gran imam de la Universitat del Caire, Ahmed al-Tayeb. La visita culmina amb una missa multitudinària el 5 de març, on assisteixen prop de cent mil catòlics, la majoria treballadors immigrants filipins. El culte a altres religions diferents de l'islam és estrictament controlat a tots els Estats del Golf, especialment a l’Aràbia Saudita. El Papa fa crides a la tolerància i al diàleg interreligiós i a posar fi als conflictes de l’Orient Mitjà, especialment amb referència a la guerra del Iemen.

L’Organització de les Nacions Unides condemna Espanya per la deportació d’un nen de quinze anys que va saltar la tanca de Melilla el 2014. La guàrdia civil el va detenir i el va “expulsar sumàriament", en contra del que estableix la Convenció de l’ONU sobre els drets dels infants.

Isabel Díaz Ayuso (PP) pren possessió com a nova presidenta de la Comunidad de Madrid. El nou equip de govern és una coalició del PP i Cs que ha requerit el suport de la ultradretana Vox per aconseguir una majoria que superés l’esquerra. Aquest pacte de les dretes és anàleg al que van fer al juny i al gener per aconseguir l'alcaldia i la Junta de Andalucía, respectivament.

La policia troba al seu domicili el polític alemany Walter Lübcke mort d’un tret al cap. Lübcke, cap dels democristians del consell local de Kassel (Hessen) s’havia significat per criticar la xenofòbia i la posició favorable a l’acolliment d’immigrants. El 26 de juny, un home confessa a la policia ser l’autor de l’assassinat. El sospitós, un simpatitzant de l'extrema dreta que va actuar en solitari admet durant el judici (5 d'agost) ser l'autor de l'assassinat.

Un terrorista suïcida s’immola en un atemptat a Pulwama, al Caixmir indi i provoca la mort de quaranta soldats que anaven en combois militars. L’organització fonamentalista islàmica Jaish e-Mohammad (JeM) reivindica l’atemptat. El 26 de febrer l’Índia, que acusa el Pakistan de donar suport al grup, bombardeja el que en considera una base en territori pakistanès. El Pakistan abat, el dia 28, un caça indi i en captura el pilot, que és lliurat a les autoritats índies l’u de març. Després d’una escalada verbal entre tots dos governs, el 6 de març el govern del Pakistan anuncia la detenció preventiva de més de quaranta militants de JeM. La regió del Caixmir, dividida entre l’Índia i el Pakistan, és un dels principals motius de tensions des de la independència d’ambdós estats (1947).

El sacerdot Yao Shun és ordenat bisbe de la Mongòlia Interior i es converteix en el primer bisbe de la Xina acordat entre el govern i el Vaticà. A la Xina les organitzacions religioses estan sota el control del govern, cosa que ha portat a un llarg enfrontament amb la Santa Seu fins al setembre de 2018, que ambdues parts van arribar a un acord. Part dels catòlics xinesos que no reconeixen l’autoritat de l’estat acusen el Vaticà d’haver claudicat.

Els Estats Units i Israel abandonen la UNESCO, una decisió anunciada l’octubre del 2017, acusant l’organització de biaix antiisraelià. Des del 2011, en què Palestina hi ingressà, deixaren de contribuir a l'organització.

El Tribunal Penal Internacional declara l’exlíder rebel de la República Democràtica del Congo Bosco Ntaganda culpable en 18 càrrecs de crims de guerra i crims contra la humanitat comesos entre els anys 2002 i 2003. Ntaganda va estar a les ordres de Thomas Lubanga, condemnat el 2012 pel mateix tribunal. Entre els càrrecs hi ha la primera condemna per esclavitud sexual. La pena, dictada el 7 de novembre, és de 30 anys de presó.

Entra en vigor l’abolició del secret pontifici, que va ser aprovada el febrer de 2019 en la cimera sobre abús de menors, violència sexual i pornografia infantil, presidida pel papa Francesc. El secret pontifici garantia confidencialitat en casos d’informació considerada sensible per a l’Església catòlica. A banda, la nova normativa també rebaixa l’edat dels menors objecte de pornografia infantil, que passen dels 14 als 18 anys.

Després de fracassar per segon cop en l'obtenció dels suports necessaris per ser investit, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia la celebració d’eleccions generals per al 10 de novembre. Seran les quartes eleccions en quatre anys i les segones en un any. La dissolució de les Corts té lloc el 23 de setembre.

La comissió electoral anuncia el resultats de les eleccions generals a l’Índia, celebrades entre l’11 d’abril i el 19 de maig. Amb majoria absoluta, el guanyador és el nacionalista indi Baratija Janata Party, liderat pel fins ara primer ministre Narendra Modi, que amplia la victòria de l’any 2014: de 282 passa a 303 diputats sobre un total de 542 de la cambra baixa (Lok Sabha), que s’amplien a 352 comptant-hi la coalició que lidera, l’Aliança Nacional Democràtica. El Partit del Congrés, principal partit de l’oposició, millora en 8 escons els resultats del 2014 (44), els pitjors de la seva història. El 30 de maig Modi pren possessió del càrrec i es converteix en el primer cap de govern que no és del Partit del Congrés a repetir mandat.

Un grup internacional d’uns 11.000 científics de 153 països fa públic un informe sobre el canvi climàtic basat en dades dels darrers 40 anys. Les conclusions són similars a les del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l’ONU, i qualifiquen la situació d’emergència mundial, però critica amb més èmfasi la inacció dels governs en l’aplicació de mesures efectives i, sobretot, assenyala la necessitat urgent de frenar el creixement demogràfic.

El president Andrés Manuel López Obrador exigeix al Vaticà i a Espanya disculpes als pobles indígenes per la conquesta i colonització de l’actual Mèxic. El govern espanyol rebutja la crida i insta a dialogar des d’una “perspectiva constructiva”.

Set diputats laboristes abandonen el partit en protesta per l’actitud del seu líder, Jeremy Corbyn, envers el Brexit, que consideren poc constructiva, i envers l’antisemitisme, la resposta contra el qual consideren tèbia. Juntament amb tres diputats conservadors que també abandonen les pròpies files, formen el grup parlamentari Els Independents, el quart a la Cambra dels Comuns.

Sis enginyers i dos militars moren per fuga de material radioactiu a les instal·lacions nuclears de Niónoksa, al nord-est de Rússia. Almenys sis persones són hospitalitzades després de l’accident. El dia 14 els nivells de radioactivitat a 50 km del lloc de l’accident augmenten fins a 16 vegades els normals. L’accident té lloc durant unes proves en les quals s’assaja un nou tipus d’armament, confirmat pel president Vladímir Putin.

La sonda israeliana Beresheet s’estavella a la superfície lunar quan una avaria li impedeix alentir la velocitat de descens. Beresheet, construïda per SpaceIL i Israel Aerospace Industries (IAI), va ser llançada el 22 de febrer des de cap Canaveral amb un coet Falcon de la companyia SpaceX, i havia de ser el primer allunatge finançat per una empresa privada.

La comissió electoral anuncia que Muhammadu Buhari és el guanyador de les eleccions presidencials de Nigèria, celebrades el 23 de febrer amb un 35% de participació i episodis de violència i irregularitats. És el segon mandat de Buhari, que va ser elegit el 2015. El candidat opositor, l’exvicepresident Atiku Abubakar, rebutja els resultats.

El govern iemenita presidit per Abd Rabbuh Mansur Hadi, que rep el suport de l’Aràbia Saudita, anuncia que torna a controlar la ciutat d’Aden. Des de l’11 d’agost la ciutat estava ocupada per un grup liderat per l’anomenat Consell de Transició del Sud que, amb el suport de la Unió dels Emirats Àrabs, aspira a un estat independent en aquesta part del Iemen. El president Hadi i el Consell mantenen una fràgil aliança contra els xiïtes houthis, als quals dona suport l’Iran, i controlen la capital, Sanà, des del 2014. Aleshores, el govern iemenita va traslladar la seu a Aden.

Per 405 vots contra 11 la Cambra de Representants dels Estats Units aprova reconèixer com a genocidi els assassinats en massa d’armenis perpetrats per l’Imperi otomà en 1915-16. Turquia condemna la resolució que, segons diu, persegueix desqualificar l’ofensiva turca contra els kurds a Síria.

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (UNHCR) informa de la mort d’almenys 65 migrants prop de la costa de Tunísia. L’embarcació en què viatjaven des de Líbia hauria sotsobrat a causa del fort onatge. És el naufragi més mortífer en aquesta zona de la Mediterrània des del començament del 2019. En total, en prop de quatre mesos han mort ofegades entre 160 i 170 persones.

La multinacional de l’entreteniment Disney compra per 71 mil milions de dòlars 21st Century Fox, empresa d'entreteniment creada el 2013 a partir de la segregació de News Corporation del magnat de la comunicació Rupert Murdoch. L’operació, una de les més costoses en la història de la indústria de l’espectacle, té com a objectiu reforçar Disney en el proper llançament de Disney+, el servei de pel·lícules i sèries en streaming.

Per 65 vots a favor, 59 en contra i sis abstencions, el parlament de l’Equador rebutja despenalitzar la llei de l’avortament per no haver assolit els 70 requerits per a la modificació de la llei, cosa que ha provocat aldarulls al carrer. Amb Honduras, el Salvador i Nicaragua, l'Equador té una de les legislacions antiavortament més dures, però des de fa anys la mitjana de naixements en noies de menys de 14 anys és de 7 al dia, i les denúncies per violació d’una desena.

El Tribunal General de la Unió Europea desestima l’acusació de la Comissió Europea contra el Real Madrid. El 2013 l’òrgan del govern de la UE va considerar que el club espanyol s’havia beneficiat d’ajudes d’estat il·legals en la permuta de terrenys amb l’Ajuntament de Madrid, per les quals havia de retornar 18,4 milions d’euros. En la resposta al recurs del club, el Tribunal dictamina que la CE no va provar de manera satisfactòria que les suposades ajudes conferissin un avantatge a la part acusada.

Washington acull converses entre els ministres d’Afers Estrangers d’Egipte, el Sudan i Etiòpia sobre la presa de la Gran Renaixença que aquest país construeix des del 2011 al seu tram del Nil prop de la frontera amb el Sudan. Un cop acabada, la presa ha de ser la més gran de l’Àfrica i el govern d’Etiòpia considera que donarà al país un gran impuls. El Sudan, per la seva banda, creu que el projecte també el pot beneficiar però Egipte considera la presa una amenaça, atès que el 90% dels seus recursos hídrics provenen del Nil.

La revista Nature publica els resultats de la investigació de fragments de dos cranis descoberts a la cova d’Apidima (Grècia) als anys setanta. Un dels cranis correspon a un home de Neandertal i l’altre a un homínid d’una espècie diferent probablement relacionat amb l’Homo sapiens actual. Aquest segon fòssil, datat en 210.000 anys, s’afegeix a altres restes humanes identificades darrerament a Euràsia anteriors o contemporànies als neandertals. Fins fa poc es creia que fins a la gran migració de fa 60.000 anys els únics homínids fora de l’Àfrica eren els neandertals.

Al voltant d’un milió de partidaris que la Gran Bretanya continuï a la Unió Europea es manifesten al centre de Londres per exigir un nou referèndum sobre el Brexit sota el lema “Demaneu-ho al poble” (“Put it to the people”). Convocada arran del bloqueig de les negociacions i la perspectiva d’una sortida de la Gran Bretanya sense acord, en la manifestació hi participen polítics de partits diversos, entre els quals diputats independents que han abandonat el Partit Conservador per aquesta qüestió.

El Tribunal Suprem dictamina que a partir d’ara els desnonaments només s’autoritzaran a partir de 12 quotes impagades i no 3. És una de les conseqüències de la nova llei hipotecària, en vigor des del mes de juny.

Per 103 vots a favor i 243 en contra el Congrés dels Diputats rebutja el decret de mesures urgents en matèria d'habitatge que recuperava els cinc anys de durada mínima dels lloguers. És el primer cop que Podemos vota en contra de Pedro Sánchez des que aquest presideix el govern.

L’exèrcit etíop frustra un cop d’estat contra el president Abiy Ahmed. En l’intent moren el cap de la revolta, el general de brigada Asaminew Tsige, el cap de l’exèrcit etíop Seare Mekonnen i el governador amhara, Ambachew Mekonnen. Poc després de ser elegit, el president Abiy va ser objecte d’un atemptat (23 de juny de 2018).

Laurent Gbagbo, expresident de Costa d’Ivori, és declarat innocent de l’acusació de crims contra la humanitat que li va imputar el Tribunal Penal Internacional arran dels disturbis postelectorals de l’octubre del 2010, en què unes 3.000 persones van ser assassinades. El judici va començar el gener del 2016. Per càrrecs semblants el president de Kenya, Uhuru Kenyatta, va eludir el judici el 2012, i el juny del 2018 a l’exvicepresident de la RD del Congo Jean-Pierre Bemba li va ser revocada la sentència.

Un comunicat conjunt anuncia la conclusió de les converses de pau entre els talibans i el govern de l’Afganistan a Doha (Qatar). Els acords preveuen la formació d’un govern basat en la llei islàmica que preservi els drets de les dones en aquest marc legal, així com també el de les minories. La reunió, de més dos dies de durada, transcorre en paral·lel a les negociacions entre els talibans i els Estats Units per posar fi al conflicte bèl·lic de 18 anys a l’Afganistan.

Plácido Domingo dimiteix com a director de l’Òpera de Los Angeles (Califòrnia), on havia estat nomenat l’any 2003. El cantant espanyol pren la decisió després d’un gran nombre d’acusacions per assetjament sexual.

Amb la mediació de França i Alemanya els presidents de Rússia, Vladímir Putin, i d’Ucraïna, Vladímir Zelenski, signen a París un acord d’alto el foc a la regió del Donbass, a l’est d’Ucraïna. El document preveu l’alliberament de tots els presoners relacionats amb el conflicte, la desmobilització en tres zones d’Ucraïna, la supervisió de l’acord i el desbloqueig de les negociacions sobre el subministrament de gas. No hi ha acord, en canvi, en la retirada de les forces de suport russes i la celebració d’eleccions a les zones del conflicte o l’establiment d’un règim autònom especial. La guerra va esclatar el 2014 i es va convertir en un conflicte de baixa intensitat. El nombre de víctimes s’estima en uns 13.000.

El president xinès Xi Jinping inaugura l’aeroport de Daxing, a 45 kms al sud de Pequín. L’aeroport, que recorda pel disseny una estrella de mar, és un projecte de l’arquitecta iraniana Zaha Hadid i té capacitat per a un trànsit de 100 milions de viatgers i uns 620.000 vols a l’any. L’antic Aeroport Internacional de Pequín Capital continuarà en servei.

Per 328 vots contra 301 la Cambra dels Comuns britànica aprova que es pugui vetar un Brexit sense acord. En resposta, l’endemà el primer ministre Boris Johnson proposa avançar les eleccions al 15 d’octubre però la votació queda lluny dels dos terços requerits (298 dels 434 necessaris).

La reobertura del Museu Beethoven de la ciutat alemanya de Bonn, on va néixer el compositor alemany, dona inici als prop de 700 actes que n’han de commemorar el 250 aniversari. La data culminant és el 16 de desembre de 2020, bé que no es coneix el dia exacte del naixement.

A la localitat egípcia de Šarm al-Šayh se celebra la primera cimera conjunta entre la Lliga Àrab i la Unió Europea (24 i 25 de febrer). La representació de la UE és encapçalada pel seu president, Donald Tusk, i pel de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker i compta amb la presència de la majoria de caps de govern dels estats membres. Per la part de la Lliga Àrab hi assisteixen presidents o caps de govern o ministres d’Afers Estrangers dels estats membres. Els temes de la cimera se centren sobretot en la immigració, el control de fronteres, el terrorisme, la criminalitat i la cooperació socioeconòmica. El tema del respecte als drets humans resta en un segon pla. Es preveu donar continuïtat a la cimera. La següent és previst que se celebri a Brussel·les l’any 2022.

Milers de manifestants ocupen l’aeroport de Hong Kong, un dels més importants d’Àsia, i el paralitzen durant els dos dies següents. Centenars de vols són cancelats. Les protestes van començar el mes de juny contra la llei d’extradició que Pequín pressiona el govern autònom perquè l'aprovi i des d’aleshores han tingut continuïtat. Malgrat el caràcter pacífic, la policia empra mètodes cada cop més contundents contra els manifestants.

Els habitants de la regió de Sidama, a Etiòpia, aproven per més del 98% constituir-se en nou estat federal. Actualment Sidama és una regió administrativa dins de l’estat dels Pobles, Nacions i Nacionalitats del Sud. L’ètnia dels sidama és la cinquena més nombrosa a Etiòpia, i reivindica de fa temps constituir a la regió una divisió amb el nivell dels estats federats. El referèndum es va celebrar el dia 20 i va votar gairebé la totalitat del cens.

L’autoanomenat Exèrcit d’Alliberament Nacional comandat pel general Khalifa Haftar inicia una ofensiva per enderrocar el Govern d’Acord Nacional reconegut per l’ONU i encapçalat pel primer ministre Fayez al-Sarraj. Les forces insurgents aconsegueixen arribar als afores de Trípoli, però són rebutjades per l’exèrcit governamental la primera setmana de maig. Segons l’ONU, al llarg del mes moren a causa de les hostilitats unes 450 persones, més de 2.000 resulten ferides i unes 50.000 desplaçades.

La Comissió Europea veta la fusió de la branca ferroviària de l’alemanya Siemens i de la francesa Alstom. La comissària de Competència, Margrethe Vestager, justifica la mesura expressant la seva preocupació que l'operació repercutiria en l’encariment indegut dels preus per al servei ferroviari.

Quatre dies després que la cancellera Angela Merkel i el president Emmanuel Macron signin el Tractat d’Aquisgrà per al futur reforçament de la cooperació francoalemanya en el marc de la UE i l’ONU, s’inaugura el Parlament francoalemany. La primera sessió, de caràcter cerimonial, reuneix representants de quasi tot l’espectre polític dels dos països. El tractat rep crítiques, entre d’altres, de partits populistes i d’esquerra europeus, així com del president de la Comissió Europea.

Google denega a la multinacional tecnològica xinesa Huawei l’accés a actualitzacions del sistema operatiu Andoid, emprat en la gran majoria de telèfons mòbils. Google ho argumenta dient que compleix l’ordre que inclou Huawei en una llista de companyies a les quals el govern dels Estats Units requereix una llicència per operar amb empreses nord-americanes. Huawei és acusada d’espionatge pel govern nord-americà.

El Parlament de Taiwan aprova legalitzar el matrimoni homosexual. La nova llei entra en vigor el 24 de maig. El procés, que rep el suport del Partit Progressista Democràtic al govern, va començar el 2017 a partir d’una sentència del Tribunal Constitucional. Taiwan és el primer Estat asiàtic que legalitza el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Diverses rodes de premsa simultànies anuncien la primera imatge real d’un forat negre, una regió de l’univers amb una gravetat tan potent que absorbeix tota la matèria del seu voltant, fins i tot la llum. En realitat, la imatge no és pròpiament el forat negre sinó el cercle de llum i radiacions que desprèn la matèria en ser atreta al seu interior. El forat negre es troba a la galàxia M87, a uns cinquanta milions d’anys llum de la Via Làctia, i el seu diàmetre equival a tres milions més del de la Terra. La imatge, obtinguda mitjançant vuit telescopis en el consorci internacional Event Horizon Telescope, és el resultat d’un projecte iniciat el 2017. La imatge coincideix força amb les simulacions fetes pels científics i les dades obtingudes per realitzar-la constitueixen un nova confirmació de la teoria de la relativitat d’Einstein.

Un dia després que les autoritats italianes donessin el seu permís, 87 migrants desembarquen a Lampedusa del vaixell de l’Ocean Viking, que els havia rescatat. Aquest permís, prèviament condicionat al repartiment dels migrants en països de la UE, posa de manifest la política italiana. L’anterior ministre de l’Interior, Matteo Salvini, havia bloquejat els ports italians als vaixells d’oenagés que rescataven migrants.

Un equip coordinat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsegueix una supervivència del 90% en pacients infectats pel virus de l’Ebola a la República Democràtica del Congo. El tractament es du a terme sobretot amb dos fàrmacs que ataquen el virus activant anticossos, i es va iniciar el novembre de 2018. Tot i l’èxit, se segueix investigant en una vacuna.

Amb una de les participacions més altes (75%) des de l'establiment de la monarquia constitucional, se celebren eleccions generals a l’Estat espanyol. El PSOE, liderat per Pedro Sánchez, és clarament la força més votada (123 escons dels 350 al Congrés), amb un augment substancial respecte a les eleccions del 2016 (38 escons més). El PP, malgrat continuar com a segona força (66), perd 71 escons. En tercer lloc, Ciutadans (57) creix en 25. La coalició liderada per Podemos (42) experimenta una forta davallada (29). Com a cinquena força irromp per primera vegada al Congrés el partit d’extrema dreta Vox (24). La sisena força és ERC, que obté la primera victòria a Catalunya en unes eleccions generals (15) amb la segona participació més alta de la història (77,5%), per davant del PSC-PSOE (12 diputats). Empatats a 7 escons se situen els Comuns (inclosos dins Podem) i Junts x Catalunya, que perd un escó respecte a la formació predecessora, CDC. El PNB (6), Bildu (5) i Coalición Canaria (2) mantenen una representació similar. Navarra Suma, coalició entre PP i Cs en aquesta comunitat autònoma per a aquestes eleccions, guanya dos diputats, i entren per primer cop Compromís, el Partido Regionalista de Cantabria i la Coalición por Melilla, amb un escó cadascun. Al Senat, el PSOE aconsegueix majoria absoluta (122 de 208 electes), i és la formació més votada per primera vegada des del 1993. El PP obté 55 senadors, 74 menys que el 2016; segueixen ERC amb 11 senadors, el PNB (9) i Junts per Catalunya (2). Amb 1 senador se situen Coalición Canaria i Coalición por Melilla, Bildu i la Agrupación Socialista de la Gomera.

A causa de les protestes de l’oposició, la governadora de Hong Kong, Carrie Lam, abandona el Consell Legislatiu durant un discurs. D’aquesta manera, la llei d’extradició suspesa al juliol, origen de les protestes, no pot ser retirada formalment. Malgrat la suspensió, les protestes han continuat i la confrontació amb la policia és cada cop de caràcter més violent. Els manifestants amplien les seves demandes i, a banda de la retirada de la llei, inclouen no qualificar les protestes d’”avalots”, l’amnistia per als activistes detinguts, una investigació independent del que qualifiquen de brutalitat policial i l’establiment del sufragi universal sense condicions (els candidats estan limitats als que permet un comitè controlat per Pequín).

Els dies 3 i 4 de desembre Londres acull una cimera de l’OTAN en ocasió del 70è aniversari de l’organització. La trobada ve marcada per les crítiques del president Macron al que considera falta de lideratge dels Estats Units i l’absència d’objectius clars, cosa que molesta el president nord-americà. Altres tensions en l’organització són la posició de Turquia per l’acord de compra d’armament a Rússia i per l’ofensiva contra la milícia kurda, força que ha estat determinant en la derrota de l’Estat Islàmic a Síria. Turquia s’oposa al desplegament de tropes als estats bàltics i a Polònia si els aliats no donen suport a l’ofensiva. La cimera també posa de manifest les diferències entre els aliats en relació amb la Xina. Macedònia del Nord, que és en procés de ser admesa a l’organització, participa també en la cimera en qualitat d’observador.

El canadenc Robert Lloyd Schellenberg és condemnat a mort per tràfic de drogues per un tribunal xinès, que considera “massa indulgent” la sentència de cinc anys de presó que se li va imposar el novembre del 2018. El 28 de novembre i el 13 de desembre d’aquest any els també canadencs Michael Kovrig, diplomàtic d’una organització internacional, i Michael Spavor, membre d’una oenagé, van ser detinguts acusats d’espionatge. L’1 de desembre de 2018, a instàncies dels Estats Units, el Canadà va detenir a Vancouver la cap de finances de Huawei, multinacional xinesa a la qual acusava de violar les sancions contra l’Iran.

Per 348 vots a favor, 274 en contra i 36 abstencions els diputats del Parlament Europeu aproven la nova directiva del copyright, per la qual les plataformes d’internet es converteixen en corresponsables del que publiquen els ususaris. YouTube, Instagram, Facebook i altres podran aplicar filtres preventius que bloquegin els continguts que considerin susceptibles de vulnerar els drets d'algun autor. Nombrosos científics i activistes a favor de la llibertat d'expressió consideren que la llei afavoreix la censura prèvia dels continguts. La directiva resta pendent de l'aprovació del Consell Europeu.

Els Estats Units intensifiquen la col·laboració militar amb l’Aràbia Saudita amb l’enviament de tropes i equipament defensiu amb l’objectiu de reforçar la seguretat de les instal·lacions petrolieres, dues de les quals van ser destruïdes amb drons per la milícia iemenita houthi. L’Iran, enfrontat a l’Aràbia Saudita i que dona suport a la guerrilla, critica durament el desplegament.

El jutge José de la Mata fa pública la investigació sobre l’atac a l’ambaixada nord-coreana de Madrid el 22 de febrer, que s’havia mantingut en secret. Poc després, el grup opositor nord-coreà Defensa Civil Cheollima es reivindica com a autor de l’atac, però nega que utilitzés la violència. Els assaltants es van endur mòbils i material informàtic de l’ambaixada, amb una finalitat que no queda clara. El grup, que també es fa anomenar Free Joseon, estaria relacionat amb el germanastre del president Kim Jong-un, Kim Jong-nam, exiliat i assassinat el 2017.

La multinacional aeronàutica Airbus anuncia que deixa de fabricar l’A380, l’avió de passatgers més gran en la història de l’aviació. La decisió d’Airbus es fa pública poc temps després de la retirada de comandes del principal client, la Unió dels Emirats Àrabs. És previst que l’últim aparell es lliuri el 2021.