Cronologia dels Països Catalans i del món

Mallorca torna a celebrar oficialment la Diada de l’Estendard, o de la Conquesta, vint anys després que el Govern del PP canviés el dia pel 12 de novembre. Amb motiu de la Diada, es convoca una manifestació que recorre el centre de Palma sota el lema "Per la democràcia, cap a la sobirania", que grups espanyolistes intenten boicotejar.

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, assisteix a l’acte simbòlic per a eliminar el peatge del túnel de Sóller, de pagament durant vint anys. Prèviament, l’empresa havia aixecat les barreres sense comunicar-ho al Consell de Mallorca, que a partir d’ara el gestionarà directament. La concessió acabava l’any 2022, però el Govern ha decidit el rescat del túnel, que es quantifica en 16,29 milions d’euros.

El balanç final de l’atemptat suïcida perpetrat al centre cultural xiïta Tabayan de la capital de l’Afganistan és de 50 morts i més de 80 ferits. També resulten afectades les oficines de l’agència de notícies afganesa Afghan Voices. L’autoanomenat Estat Islàmic reivindica l’atemptat. Es creu que amb aquesta i altres accions similars contra els xiïtes el grup terrororista pretén instigar una guerra sectària. No s’aclareix si l’agència de notícies era un objectiu de l’atemptat.

Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol Soley, surt de la presó de Soto del Real després de pagar una fiança de 500.000 euros. Jordi Pujol Ferrusola estava empresonat des del 25 d’abril, acusat d’ocultar al fisc més de 30 milions d’euros mitjançant una estructura societària que li permetia evadir diners a l’estranger. Una setmana abans (21 de desembre) el jutge va rebaixar la fiança de 3 milions d’euros a 500.000.

El Ministeri de l’Interior anuncia l’inici del replegament d’agents a Catalunya fins el dia 30 amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre. Estimats en diversos milers, una bona part es van allotjar en tres creuers als ports de Barcelona i Tarragona. Enviats des del setembre, van actuar en l’anomenada "operació Copèrnic", i la seva presència va ser polèmica no tan sols per l’actuació durant l’1 d’octubre sinó també les setmanes posteriors, en què van protagonitzar diversos incidents i també part de les mesures repressives associades amb l’aplicació de l’article 155.

El papa Francesc designa l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, membre del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, que té per funció vetllar per l’administració de la justícia dins de l’Església catòlica. El papa també renova Omella com a membre de la Congregació per als Bisbes, l’organisme del Vaticà que gestiona el nomenament dels bisbes de tot el món.

El Tribunal Constitucional anul·la la indemnització que el Govern espanyol va aprovar per compensar les empreses del projecte Castor arran de l’aturada de la plataforma gasista després dels terratrèmols que es van produir quan estava activa. El TC en cap cas qüestiona els 1.350 euros abonats a les empreses, sinó que el pagament fos gairebé immediat. Malgrat la sentència, el Govern espanyol continua pagant les empreses del Castor, controlades pel grup ACS.

La Comissió Europea anuncia l’activació contra Polònia de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea, que preveu l’aplicació de mesures disciplinàries, entre d’altres, la retirada del dret a vot en cas de vulneracions greus dels principis i normes de la UE. Després de dos anys de seguiment, la Comissió conclou que la reforma del poder judicial del Govern polonès del partit Llei i Justícia no permet assegurar la independència, acusació que també han formulat els milers de polonesos que s’han manifestat les setmanes anteriors. Entre altres reclamacions, demana la retirada del poder discrecional del president d’estendre el mandat dels jutges del Tribunal Suprem, i del ministre de Justícia sobre el nomenament dels jutges. Igualment, reclama restaurar la independència del Tribunal Constitucional. No obstant això, l’adopció de mesures disciplinàries és molt improbable, perquè requereixen l’aprovació de tots els estats membres, i Hongria assegura que s’hi oposarà.

Sis eurodiputats fan una conferència de premsa davant la presó d’Estremera, on hi ha empresonats el vicepresident de la Generalitat intervinguda, Oriol Junqueras, i el conseller d’Interior, Joaquim Forn. Els eurodiputats denuncien que la negativa de l’accés als presos no s’ajusta a les normes d’un Estat democràtic i de dret. També informen que anteriorment se’ls va denegar l’accés als líders de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats al centre de Soto del Real. Mentre els eurodiputats són davant la presó d’Estremera, un grup d’ultres els escridassa reclamant la presó per a Carles Puigdemont. Entre el grup d’ultres hi ha alguns dels assaltants del centre cultural Blanquerna de l’11 de setembre de 2013, als quals el jutge ha posposat l’ingrés a presó.

Cyril Ramaphosa, el vicepresident del Congrés Nacional Africà (CNA), el partit que governa ininterrompudament la República de Sud-àfrica des del 1993, és elegit president d’aquesta formació en la conferència que se celebra a la ciutat de Soweto. Ramaphosa derrota Nkosazana Dlamini-Zuma, la candidata del president Jacob Zuma, el mandat del qual acaba el 2019 i que ha estat sacsejat per diversos escàndols de corrupció.

L’asteroide Phaeton 3200, que dona nom a la pluja d’estels coneguda com Gemínids, arriba al punt de màxima aproximació a la Terra, 27 cops la distància de la Terra a la Lluna (distàncies lunars), equivalent a uns 10,3 milions de quilòmetres de distància. Per les seves dimensions (5 km de llarg), és el tercer asteroide proper a la Terra potencialment més perillós. Després de refer la seva òrbita, és previst que torni a aproximar-se a la Terra l’any 2093, aquest cop a 7,4 distàncies lunars (uns 2,9 milions de quilòmetres).

El Consell Europeu aprova que el 2018 comenci la segona fase de les negociacions del Brexit, la sortida de la Gran Bretanya de la UE, que previsiblement ha de culminar el març del 2019. L’organisme de la Unió Europea que reuneix els caps d’estat i de govern dels estats membres considera que, a grans trets, s’han encarrilat els tres primers punts de les negociacions en la primera etapa: la compensació britànica per la sortida de la UE, la gestió de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord i els drets dels ciutadans comunitaris expatriats que viuen al Regne Unit. Les negociacions prèvies han estat protagonitzades pel president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker i la primera ministra britànica Theresa May.

Les multinacionals de la comunicació i l’entreteniment The Walt Disney Company i 21st Century Fox, del magnat Rupert Murdoch, acorden la venda de 21st Century Fox, d'entretenimement d’aquest darrer. El preu acordat és de 52,4 bilions de dòlars i inclou el 39% del satèl·lit Sky. La compra inclou la pel·lícula original d’Star Wars, la sèrie de superherois Marvel i programes d’èxit com The Simpsons. L’acord resta pendent de l’aprovació dels reguladors.

Amb la inauguració de la mostra "Temps de Cartells", al Museu de l’Hospitalet-L’Harmonia, es dona inici a l’Any Guinovart. Entre les activitats que es duran a terme, s’inclouen una quinzena llarga d’exposicions per tot Catalunya, organitzades per la Fundació Privada Espai Guinovart Agramunt i amb suport oficial. Josep Guinovart, que va morir el 12 de setembre de fa 10 anys, és un dels pintors més reconeguts a Catalunya.

Després de deu anys de judicis es tanca el "cas Andratx", el primer gran cas de corrupció urbanística a Mallorca. El balanç final és un acord, trenta condemnes i almenys set ordres de demolició d’edificis construïts de manera irregular.

Comencen les emissions d’À Punt, la nova ràdio pública valenciana, que reprèn les emissions interrompudes per l’anterior ens públic, Radiotelevisió Valenciana, clausurat l’octubre del 2013, i substituït el juliol del 2016 per la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Les primeres emissions inclouen un total de 28 hores setmanals repartides en 10 programes, música i repeticions.

Sota la direcció de Josep Pons, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu actua per primer cop amb el "Concert per la pau i els drets humans" a la seu de l’ONU de Ginebra, a la sala que cobreix la cúpula amb un mural del pintor Miquel Barceló. L’Orquestra interpreta obres de Beethoven, Händel i Strauss i ret homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils, i també es recorda Pau Casals.

El primer ministre de l’Iraq, Haydar al-Ibadí, comunica en una roda de premsa a Bagdad que tota la frontera amb Síria es troba sota control de l’exèrcit. En aquesta zona hi havia els darrers reductes de l’EI a l’Iraq després de la pèrdua de la ciutat de Rawa al novembre. El comunicat del Govern iraquià arriba dos dies després que l’exèrcit rus anunciés la derrota de l’EI a la veïna Síria (6 de desembre). Tot i que a partir d’ara l’EI no controla cap territori, manté la capacitat d’atemptar i desestabilitzar tots dos estats.

Entre 45.000 i 90.000 persones, segons fonts diverses, es concentren en una marxa a Brussel·les reclamant a la Unió Europea respecte a les institucions catalanes, l’aixecament de l’article 155 i l’alliberament dels consellers i els activistes empresonats per ordre dels tribunals a instàncies del Govern espanyol. La marxa, organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural, és integrada sobretot per persones que s’han desplaçat expressament a la capital belga. També hi participen el president Puigdemont i els consellers a l’exili. La manifestació té un important ressò internacional.

Vuit professors de l’escola Albert Vives de la Seu d’Urgell, entre els quals hi ha el director, declaren davant del jutjat de primera instància. Els docents han estat denunciats per organitzar debats sobre el referèndum de l’1 d’octubre, en els quals, presumptament, s’incitava a l’odi contra Espanya. Una denúncia semblant és cursada a Sant Andreu de la Barca el dia 26 per la fiscalia de delictes d’odi de Barcelona, que cita a declarar el director de l’IES El Palau i 12 professors per uns suposats comentaris sobre les càrregues policials de l’1-O que haurien violentat els fills de guàrdies civils alumnes del centre. La denúncia va estar precedida per una manifestació, convocada a través de les xarxes socials, d’unes 200 persones contra el que consideraven "adoctrinament" a l’institut.

El Tribunal Suprem presidit per Pablo Llarena retira l’ordre europea de detenció dictada per la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, contra Carles Puigdemont i els quatre consellers cessats en aplicació de l’article 155, que es troben a Bèlgica. El Suprem evita així que els tribunals belgues decideixin per quins delictes poden ser processats. Dos dels tres suposats delictes pels quals són acusats, la sedició i la rebel·lió, no existeixen a Bèlgica, o bé d’una forma molt atenuada. El dia 9, responent a la petició del ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, la Unió Europea rebutja revisar els supòsits de detenció internacional. El dia 14 la justícia belga tanca definitavament el procediment contra Puigdemont i els quatre consellers cessats a Bèlgica.

Alí Abd Al·là Sàlih, president del Iemen entre el 1978 i el 2014 i un dels principals líders en la guerra civil, mor a la capital, Sanà, enmig d’un combat entre els seus partidaris i la milícia xiïta houthi. Sàlih donava suport darrerament als rebels houthis malgrat ser sunnita, però aquests el van acusar de traïció. La seva mort allunya encara més la perspectiva d’una sortida a la guerra civil que viu el país des de fa tres anys.

Per 51 vots a favor i 49 en contra, el Senat dels Estats Units aprova la reforma fiscal del Govern del president Donald Trump, que representa una important retallada dels impostos, sobretot a les grans empreses. Aquesta reforma rep fortes crítiques del Partit Demòcrata i d’alguns representants del Partit Republicà, que adverteixen dels costos que tindrà per a les polítiques socials i també de la repercussió negativa en l’elevat deute públic.

Agents de la Policia Nacional confisquen 331 kg d’heroïna, amagada entre 7.800 sacs de ciment en pols en nou contenidors al port de Barcelona. El carregament procedeix de l’Afganistan i és la quantitat més gran d’aquesta droga mai confiscada a l’Estat espanyol.

L’exmilitar croat Slobodan Praljak, condemnat a vint anys per crims contra la humanitat a la ciutat bosniana de Mostar durant la guerra de 1992-95, s’enverina després d’escoltar el rebuig a l’apel·lació del jutge, mentre afirma no ser un criminal. Praljak mor poc després a l’hospital.

El Tribunal Constitucional espanyol dictamina que la reforma del reglament del Parlament de Catalunya aprovada el 26 de juliol per Junts pel Sí i la CUP, que permetia el debat i l’aprovació de lleis per lectura única, és constitucional. La reforma va ser recorreguda el dia 28 pel Govern espanyol i suspesa de manera cautelar pel TC. Anteriorment, el mateix Tribunal havia anul·lat les lleis del referèndum (17 de setembre) i de transitorietat, juntament amb la declaració d’independència del 27 d’octubre (8 de novembre), per a l’aprovació de les quals el Parlament va aprovar la reforma del reglament.

El Ministeri d’Hisenda espanyol reclama l’IVA de les subvencions des del 2015 al Festival Temporada Alta, el Mercat de les Flors, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Teatre Lliure i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La reclamació és fruit, segons el Ministeri, d’un canvi de criteri en l’aplicació de la llei. Les entitats afectades es mostren contràries a la mesura, creuen que compromet greument la seva viabilitat i anuncien recursos en contra. En particular, la CCMA ha de retornar 167,4 milions d’euros a l’Estat espanyol, malgrat la gran retallada en la despesa (de 457,5 milions d’euros el 2010 a 302,4 milions el 2017).

Entre els dies 26 de novembre i 2 de desembre té lloc un viatge del papa Francesc a Myanmar i Bangladesh, que té per objectiu la crisi dels rohingyes (musulmans de Myanmar). El viatge comença 3 dies després (23 de novembre) que els governs d’ambdós països hagin signat un acord per al retorn dels refugiats d’aquesta minoria a Myanmar, per bé que no s’han fet públiques possibles mesures de seguretat en aquest país, on són perseguits. En el seu discurs a Myanmar, Francesc urgeix a "respectar tots els grups ètnics" sense esmentar el terme rohingya, que està prohibit. Una setmana més tard, a Bangladesh (1 de desembre), utilitza el terme en un discurs adreçat als refugiats.

Sebastià Taltavull en una celebració a la seu de Palma, pren possessió de la plaça de titular, vacant des del setembre del 2016, quan l’anterior bisbe, Xavier Salinas, renuncià el càrrec. Taltavull va ser-ne nomenat administrador apostòlic. En accedir al bisbat de Mallorca, cessa com a bisbe auxiliar de Barcelona, càrrec que ocupava des del 2009.

La jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, traspassa al Tribunal Suprem (TS) les causes obertes contra els líders empresonats de l’ANC, Jordi Sánchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i contra els membres del Govern cessats en virtut de l’article 155 i ara a l’exili o empresonats. El jutge del TS que assumeix la causa és Pablo Llarena, que ja tenia assignades totes les causes contra els membres de la mesa del Parlament des del 21 de novembre, data en què la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret, va enviar la causa contra Carme Forcadell i la mesa del Parlament al Tribunal Suprem per la votació del full de ruta, les lleis del referèndum i de transitorietat. Lamela conserva les causes per sedició contra el major Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana.

El Tribunal Penal Especial de l’Haia per a l’antiga Iugoslàvia dicta sentència contra Ratko Mladić, el qual, juntament amb Slobodan Milošević i Radovan Karadžić, va ser el principal inductor i planificador de crims contra la humanitat i genocidi en les guerres que van seguir la dissolució de Iugoslàvia. Mladić va ser detingut al maig del 2011 prop de Belgrad. El Govern serbi el va extradir a l’Haia perquè fos jutjat. El 16 de maig de 2012 es va iniciar el judici per onze càrrecs referits al setge de Sarajevo i la matança de Srebrenica. Després d’un procés llarg i ple d’incidències, la sentència declara Mladić culpable de deu càrrecs pels delictes de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat, pels quals és condemnat a cadena perpètua. El seu és el darrer dels judicis del Tribunal Penal Especial per a l’Antiga Iugoslàvia.

La candidatura de Barcelona per a acollir l’Agència Europea del Medicament és descartada en la primera ronda de la votació, que es duu a terme a Brussel·les. L’endemà és definitivament designada Amsterdam, que supera Milà i Copenhagen. Després de l’intent del 1992, és el segon cop que Barcelona opta a l’AEM, fins ara amb seu a Londres. El canvi està motivat pel Brexit.

Desenes de milers de manifestants es concentren a València sota l’eslògan "Per un finançament just". Convocada i secundada pels partits del Govern (PSPV, Compromís), Podem, els sindicats UGT, CCOO, Intersindical, CSIF i Sindicat Independent, la Confederació Empresarial Valenciana, universitats, la coordinadora d’ONG i la Cambra de Comerç, la manifestació denuncia l’infrafinançament del País Valencià pel Govern espanyol, al qual exigeix un tracte fiscal i unes inversions justos.

El Centro Nacional de Inteligencia (CNI) confirma a través dels mitjans que l’imam de Ripoll, cap de la cèl·lula gihadista que va cometre els atemptats del 17 i 18 d’agost a Barcelona, era confident seu des de l’any 2014, mentre complia condemna per tràfic de drogues a la presó de Castelló. Els serveis secrets espanyols el van captar pels seus contactes amb gihadistes, en particular amb la cèl·lula que va ser desarticulada el 2006 a Vilanova i la Geltrú en l’"operació Xacal", tot i que el CNI no va compartir mai aquesta informació amb els Mossos d’Esquadra. Després de morir en l’explosió d’Alcanar un dia abans de l’atemptat de Barcelona, els Mossos van descobrir la cartera on l’eximam de Ripoll tenia un full manuscrit que deia: "Breu carta dels soldats de l’Estat Islàmic en terra d’Al-Andalus per als croats."

El Tribunal Constitucional admet a tràmit els recursos contra la sentència del Tribunal Suprem, que condemnava a quatre anys de presó quatre membres de Falange i dos d’Alianza Nacional que l’11 de setembre de 2013 van protagonitzar actes violents a la seu de Blanquerna, la delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid. A la majoria dels ultres, el Suprem els havia imposat una pena de dos anys i deu mesos de presó per desordres públics amb concurs ideològic, amb l’impediment del dret de reunió i agreujant de discriminació ideològica.

La delegació xinesa pregunta a la reunió interparlamentària entre la Unió Europea i la Xina per Catalunya. L’estat asiàtic formula la pregunta de si la UE també està disposada a mantenir la posició de no-ingerència que va observar arran de l’1 d’octubre a Catalunya en els conflictes en territoris de la Xina amb moviments secessionistes (Tibet, Xinjiang, Hong King), objecte de condemnes per vulneració de drets humans per part de les institucions europees. En un sentit similar es va expressar el president rus, Vladímir Putin, el 19 d’octubre, quan va acusar la Unió Europea d’aplicar dobles mesures en els casos de Kosovo (on la gran majoria d’estats membres van donar suport a la declaració unilateral d’independència) i Catalunya. D’altra banda, Rússia és acusada, per diversos mitjans i el mateix Govern espanyol, d’interferències a través de la xarxa contra Espanya en el conflicte català, cosa que el Govern rus nega. El 28 de setembre, la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers rus va donar suport a la integritat territorial d’Espanya.

Un equip internacional d’astrònoms de la Universitat de Grenoble anuncia el descobriment del planeta conegut amb les condicions més favorables per a acollir alguna forma de vida, després de Pròxima b (2016). El planeta, anomenat Ross 128b, ha estat localitzat pel cercador de planetes HARP de l’Observatori Europeu del Sud (ESO) a La Silla (Xile). Amb una massa similar a la de la Terra, Ross 128b n’està separat per una distància relativament propera (11 anys llum) i orbita al voltant de l’estrella nana roja Ross 128.

Comença a Pamplona el judici contra cinc joves acusats de violar una madrilenya de 18 anys el 7 de juliol de 2016, durant les festes de San Fermín, a la capital navarresa. Als acusats, que s’autoanomenen La manada, se’ls imputen delictes d’agressió sexual, robatori violent i delicte contra la intimitat, i la pena que se’ls demana és de vint-i-dos a vint-i-cinc anys de presó. El judici aixeca una gran indignació quan el jutge accepta com a prova un informe de la defensa que pretenia demostrar que la víctima feia "vida normal" i no estava traumatitzada. El dia 28, acaba el judici i queda vist per a sentència.

Sota el lema "Llibertat presos polítics. Som República", unes 750.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es manifesten al llarg del carrer de la Marina de Barcelona, en un recorregut total d’uns 3,3 km, exigint la llibertat dels presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana i del vicepresident i els set consellers empresonats. Prop de 900 autocars porten manifestants des de diversos punts de Catalunya. La manifestació s’organitza en dues capçaleres: la capçalera d’honor és integrada pels familiars dels empresonats i dels membres del Govern a l’exili i els dirigents de les entitats. Una segona capçalera està formada per representants polítics de formacions com ERC, el PDeCAT, la CUP, Catalunya en Comú, el PNB i l’ex-secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachín.

Un jutge de Reus admet la denúncia de membres de la Policia Nacional contra l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i sis regidors per presumpte delicte d’incitació a l’odi per un manifest signat en el qual demanaven la fi de la presència d’agents dels cossos policials estatals a la ciutat. El manifest va ser signat el 3 d’octubre, i condemnava la violència i la persecució policials amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre. L’alcalde i quatre regidors declaren com a investigats el dia 23 i uns altres dos regidors de la CUP no es presenten al jutjat.

L’Oficina per a la Coordinació d’Afers Humanitaris de les Nacions Unides avisa que prop de set milions de iemenites es troben en risc de patir la pitjor epidèmia de fam en dècades a conseqüència del blocatge imposat per l’Aràbia Saudita. Des del 2015, el Iemen es troba immers en una guerra civil en la qual s’enfronten el Govern, que té el suport de l’Aràbia Saudita, amb la milícia xiïta houthi, que el rep de l’Iran. L’amenaça de fam és el resultat del blocatge total que, el dia 4, l’aliança del Govern i l’Aràbia Saudita van imposar sobre el Iemen després que els xiïtes iemenites disparessin un míssil contra l’aeroport de Riad, la capital de l’Aràbia Saudita, que va ser interceptat.

El Congrés espanyol reprova el ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, per "mentir públicament i deliberadament sobre el no ensenyament del castellà a l’escola pública catalana", amb referència a declaracions a un canal francès de televisió. La iniciativa d’ERC ha rebut el suport del PSOE, Units Podem, el PDeCAT, el PNB i Bildu. El PP i Ciutadans hi voten en contra.

El secretari general de Podem Catalunya, branca catalana de Podem, dimiteix el càrrec, decisió que justifica a causa de les interferències de la direcció estatal en l’estratègia de la formació de cara a les eleccions del 21 de desembre. Al contrari de la cúpula que lidera Pablo Iglesias, que considera que Podem només pot arribar a acords amb Catalunya en Comú, Fachín creu que el moment "excepcional" requereix, per motius de radicalitat democràtica, estar obert a altres aliances, especialment amb la CUP, ERC i Procés Constituent. Davant d’aquesta divergència, el Consell Ciutadà de Podem convoca una consulta interna (3 de novembre) per a decidir la continuïtat de Fachín, el qual dimiteix un dia abans que se celebri. El dia 7, vuit membres del consell ciutadà de Podem Catalunya dimiteixen en protesta per la imposició de la direcció estatal.

Saad al-Harirí, primer ministre del Líban, anuncia des de l’Aràbia Saudita que dimiteix el càrrec. Al-Harirí, fill de l’assassinat primer ministre libanès Rafiq al-Harirí (2005), justifica la decisió pel que qualifica de sabotatge del seu soci de govern, Hezbol·là, i de l’Iran, que li dona suport. Al-Harirí també denuncia un complot per a assassinar-lo. L’Iran i Hezbol·là neguen les acusacions. El 5 de desembre, al-Harirí retira la dimissió, ja que, segons ell, la situació s’ha resolt després que tots els membres del Govern hagin acordat mantenir-se al marge de conflictes externs (amb referència a Síria i l’Iraq, on s’enfronten pel poder sunnites i xiïtes, amb el suport de l’Aràbia Saudita i l’Iran, respectivament).

El president nord-americà Donald Trump designa Jerome Powell com a nou president de la Reserva Federal, institució dels Estats Units amb atribucions i funcions similars a les dels bancs centrals a Europa. Powell succeirà l’actual titular del càrrec, Janet Yellen, a partir del febrer del 2018.

Jordi Ballart, alcalde socialista de Terrassa, dimiteix l’alcaldia i es dona de baixa del PSC en protesta pel suport del partit a la intervenció del Govern català amb l’aplicació de l’article 155 i pel "gir a la dreta" que, segons ell, darrerament ha fet el partit. El dia 16, el socialista Alfredo Vega succeeix Ballart. Des de l’entrada en vigor de l’article 155, el PSC ha perdut l’alcaldia, ha perdut suports o bé ha sortit de coalicions de govern municipal. El pas a l’oposició dels socialistes és especialment destacat a Girona, on el mateix 27 d’octubre trenca amb el PDeCAT, i a Barcelona (12 de novembre), on governava amb Barcelona en Comú.

Des del Press Club de Brussel·les, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, convoca una roda de premsa àmpliament seguida per mitjans internacionals en la qual explica en català, castellà i francès la seva presència a la ciutat i la dels membres del Govern que no són a la capital belga. El president desmenteix que pretengui demanar asil polític. Ho fa, diu, per "actuar amb llibertat i seguretat" i obtenir "garanties que no hi ha a Espanya". També explica que estar a Brussel·les li permet denunciar "la politització de la justícia espanyola i fer evident el problema català al cor d’Europa", i assegura que ell i el Govern que presideix tornarien immediatament a Catalunya si se’ls pogués garantir un judici just. Malgrat tractar-se d’una convocatòria il·legal, accepta les eleccions del 21 de desembre, i repta el Govern espanyol a acceptar-ne els resultats. També insisteix en el fet que el replegament que va adoptar respon al convenciment que el Govern de Rajoy havia optat per la màxima bel·ligerància i que ell no estava disposat a acceptar enfrontaments violents. Finalment, també adverteix els catalans d’un "camí llarg", i denuncia que l’Estat espanyol "només entén la raó de la força".

Uhuru Kenyatta, president de Kenya des del 2013, s’imposa en la repetició de les eleccions, que guanya amb un 98% dels vots i el 39% de participació. Les primeres eleccions es van celebrar el 8 d’agost amb una participació propera al 80%, i Kenyatta les va guanyar amb el 54% dels vots contra el 44,7% del seu rival Raila Odinga, que va denunciar irregularitats. L’1 de setembre, el Tribunal Suprem les va anul·lar i va ordenar repetir-les. El 25 d’octubre, Odinga va demanar posposar les eleccions acusant de parcial la junta electoral, petició que se li va denegar. L’oposició, aleshores, va boicotejar les eleccions. El dia 28 de novembre, té lloc la presa de possessió de Kenyatta enmig d’escenes de caos. S’estima que la xifra de morts per violència política des de l’agost arriba a uns cinquanta.

Se celebra a València la 46a edició dels premis Octubre. En la cerimònia, dedicada als líders empresonats de l’ANC i Òmnium Cultural, es lliuren els guardons a Vicent Pallarès (premi Andròmina de novel·la per Les llàgrimes d’Orfeu), Carles Camps (premi Vicent Andrés Estellés de poesia per El rastre d’uns escrits), Manuel Molins (premi Pere Capellà de teatre per Ratzinger Papa 265) i Margarida Castellano (premi Joan Fuster d’assaig per Passats i presents d’allà i d’ací).

Un informe de l’ONU i de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques conclou que l’atac del 4 d’abril amb gas sarín o similar sobre la ciutat siriana de Khan Seikhoun, controlada per l’oposició i en el qual van morir més de 80 persones, va ser obra del règim sirià de Baixar al-Assad, que ho nega rotundament, amb el suport de Rússia. El dia 24, Rússia va vetar al Consell de Seguretat l’extensió del JIM, que va ser creat el 2015 per a identificar l’ús d’armes químiques a Síria

L’endemà de la confirmació del president Donald Trump de l’ordre aprovada pel Congrés dels Estats Units, es desclassifiquen la pràctica totalitat dels arxius sobre l’assassinat del president John Fitzgerald Kennedy (1963). Bé que una comissió d’investigació creada a propòsit (Comissió Warren) el 1964 va establir que l’assassí, Lee Harvey Oswald, actuava sol, resten molts punts foscos per aclarir. El 1992 el Congrés va aprovar la JFK Records Act, una llei per la qual els documents sobre l’assassinat del president havien de ser desclassificats en un termini de 25 anys.

En un acte oficial, el Govern de la Generalitat commemora el retorn del president Josep Tarradellas de l’exili, que va significar el restabliment de la institució d’autogovern de Catalunya. En un discurs ple de referències a la situació política actual, el portaveu de la Presidència, Jordi Turull, recorda la figura del president per "defensar la dignitat" de la Generalitat. També destaca que el restabliment de la Generalitat va ser anterior a la Constitució espanyola, el clima d’involució en comparació amb les expectatives del 1977 i la voluntat de diàleg i mediació que aleshores va tenir l’Estat.

Els veïns del Raval de Barcelona organitzen grups de vigilància per a alertar de l’ocupació d’immobles per drogoaddictes i narcotraficants, els anomenats narcopisos, que en els darrers mesos han proliferat en aquest barri de la ciutat. Els veïns prenen aquesta iniciativa com a resposta al que consideren poca eficàcia judicial i policial, de la qual acusen, sobretot, l’Ajuntament. El 6 d’octubre, el ple va aprovar, amb l’abstenció de la CUP, una proposició de Ciutadans que instava l’Ajuntament a presentar un pla contra els narcopisos.

Les regions italianes del Vèneto i la Llombardia voten a favor de reclamar més competències en referèndums no vinculants. Al Vèneto la participació és del 57,2% del cens, i el "sí" obté el 98,1% dels vots, i a la Llombardia, del 38,25%, i del 95,38%, respectivament. La consulta la convoquen els governadors regionals Luca Zaia (Vèneto) i Roberto Maroni (Llombardia), ambdós de la Lliga Nord.

Se celebra a Oviedo la cerimònia de concessió dels premis Princesa de Asturias, presidida pel rei d’Espanya, Felip VI. Els guardonats del 2017 són el poeta polonès Adam Zagajewski (lletres), la Hispanic Society of America (cooperació internacional), la col·laboració científica LIGO i els físics nord-americans Kip S. Thorne, Barry C. Barish i Rainer Weiss (investigació científica i tècnica), l’artista britànic William Kentridge (arts), el grup comicomusical argentí Les Luthiers (comunicació i humanitats), la selecció neozelandesa de rugbi (esports), la historiadora anglesa Karen Armstrong (ciències socials) i la Unió Europea (concòrdia). En representació d’aquest darrer reben el premi els presidents de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, del Consell Europeu, Donald Tusk, i del Parlament Europeu, Antonio Tajani. Tots tres agraeixen el guardó amb una defensa sense matisos del Govern de Mariano Rajoy i la unitat d’Espanya. El més hostil és Tajani, que fa referència als "egoismes nacionalistes", que contraposa a l’exemplar, segons ell, Espanya, representada per la Constitució del 1978. Donald Tusk és el menys agressiu dels tres i fa una lleu crítica al Govern espanyol, al qual li demana que prioritzi la força dels arguments a l’argument de la força.

A Pequín té lloc, entre els dies 18 i 24 d’octubre, el dinovè Congrés del Partit Comunista Xinès, un esdeveniment celebrat cada cinc anys, en el qual es defineixen les grans directrius polítiques i econòmiques del país i es nomenen els càrrecs del Comitè Permanent, l’òrgan que acumula el màxim poder de l’Estat. El president de l’Estat i secretari general del partit, Xi Jinping, protagonitza el congrés i consolida el seu lideratge, alhora que crida la Xina a reforçar el seu pes en l’escena internacional i, molt especialment, en la seva dimensió regional, per a la qual reclama el predomini. Alhora, insta a intensificar la modernització econòmica i a lluitar contra el separatisme (en referència a Xinjiang, el Tibet, Taiwan i Hong Kong) i la corrupció. Al final del congrés es fan públics els membres del nou Comitè Permanent, del qual només repeteixen càrrec el mateix Xi Jinping i el primer ministre, Li Keqiang. Entre els cessats destaca Wang Qishan, el principal artífex de la lluita anticorrupció impulsada pel president Xi.

La periodista maltesa Daphne Caruana mor en explotar el seu cotxe particular mentre conduïa. Caruana havia esdevingut molt coneguda pels seus atacs al primer ministre, Joseph Muscat, al qual acusava de corrupció. En un comunicat, Muscat condemna la mort de la periodista, però en nega les acusacions. El 4 de desembre la policia deté 10 sospitosos de l’atac.

Amb xifres rècord (66.136 entrades venudes, un 10% més que el 2016) acaba el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, més conegut com Festival de Sitges, que el 2017 celebra els 50 anys. Dels premis del festival, dut a terme entre els dies 5 i 15 d’octubre, cal esmentar els concedits a Jupiter’s Moon (millor pel·lícula), de l’hongarès Kornél Mundruczó, Thelma (premi especial del jurat), del noruec Joachim Trier, Coralie Fargeat (premis a la millor direcció i al millor director novell) per Revenge, Rafe Spall (millor interpretació masculina) a The Ritual, i Marsha Timothy (millor interpretació femenina) a Marlina the Murderer in Four Acts.

El Partit Popular Austríac (ÖVP) és el guanyador de les eleccions anticipades a Àustria amb 62 escons dels 183 existents. El segueixen, gairebé empatats, el Partit Socialista (SPÖ) i l’ultradretà Partit de la Llibertat (FPÖ), amb 52 i 51 escons, respectivament, resultats que mostren un fort decantament cap a la dreta. La setmana següent el líder conservador Sebastian Kurz obre negociacions amb el FPÖ per a formar una coalició de govern.

Un camió carregat amb més de 300 kg d’explosius esclata en una cruïlla de la capital de Somàlia, Mogadiscio, a prop d’un hotel, que s’acaba esfondrant. El nombre de morts és de més de 350, i els ferits superen els 400. Tot i que no és reivindicat, la majoria de les fonts apunten a l’organització terrorista islàmica Al-Xabab. Es tracta del pitjor atemptat en la història de Somàlia.

Hamàs i Al-Fatah, les dues grans organitzacions palestines, signen la reconciliació al Caire, en un acte que és una confirmació de l’acord del 2011, que havia restat en suspens. El 2007, el resultat de les eleccions palestines als territoris ocupats va donar lloc a un enfrontament armat en el qual Hamàs va expulsar Al-Fatah de la franja de Gaza, que té controlada des d’aleshores. Al-Fatah, d’altra banda, controla Cisjordània. La resposta del Govern d’Israel a l’acord és no donar-hi cap mena d’utilitat, perquè no comporta la renúncia de Hamàs a la destrucció d’Israel ni al seu desarmament.

José Sócrates, ex-primer ministre de Portugal (2005-2011), és el principal acusat en una investigació d’una trama de corrupció en què va estar implicada una de les principals entitats bancàries del país, el Banco Espírito Santo (BES), i la seva empresa participada, Portugal Telecom. El fiscal acusa Sócrates de blanqueig, frau fiscal i falsedat documental. Mentre ocupava el càrrec, sembla que l’ex-primer ministre va cobrar milions d’euros a través d’un compte suís a canvi de la concessió de beneficis il·lícits a una constructora. La fallida del BES (2014) pel deute impagat va arrossegar Portugal Telecom, que va haver de ser venuda. Sócrates, però, qualifica de falses les acusacions.

Grups d’extrema dreta escridassen i intenten agredir manifestants el Dia Nacional del País Valencià. Els ultres, convocats especialment per l’organització España 2000, boicotegen les dues principals manifestacions d’aquest dia a València: la convocada per la Comissió 9 d’Octubre, i que el 2017 reivindica la llengua "com a espai de trobada", i la tradicional processó cívica del Nou d’Octubre. Els membres del Govern de la coalició PSPV-Compromís han de ser protegits per un cordó policial. Els representants del PP i de Ciutadans, les falleres, col·lectius com el Tribunal de les Aigües o la Banda Municipal de València es lliuren dels insults i les amenaces, que aquest any també s’adrecen a Catalunya i als independentistes catalans. L’exèrcit i la policia són aplaudits fervorosament.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica el decret del Govern espanyol que facilita el trasllat d’empreses en tot el territori de l’Estat. La mesura és simultània a l’anunci d’algunes de les empreses més grans i nascudes a Catalunya del trasllat de les seus, que justifiquen pel clima polític. A més de CaixaBank i Banc Sabadell, traslladen la seu social Gas Natural, Aigües de Barcelona, Abertis, Bimbo i Planeta, i la majoria trien Madrid com a destinació. De les grans multinacionals catalanes que descarten canvis, en sobresurten Grifols (tot i que anteriorment va traslladar la seu financera a Irlanda) i Mango. Les grans multinacionals estrangeres, com ara Amazon, no duen a terme moviments. Des de l’1 d’octubre fins a mitjan novembre 2.471 empreses sol·liciten el trasllat de la seu social des de Catalunya, segons dades del Col·legi de Registradors.

La Comissió Europea reclama a l’empresa nord-americana Amazon que pagui a Luxemburg 250 milions d’euros que sembla que es va estalviar per haver rebut avantatges fiscals il·legals. La multinacional va obtenir aquests avantatges entre els anys 2003 i 2011, quan el primer ministre del país era Jean-Claude Juncker, actual president de la Comissió. La quantitat estalviada equival als impostos corresponents a gairebé tres quartes parts dels beneficis.

Jeanine Hennis-Plasschaert, ministra de Defensa dels Països Baixos, dimiteix del càrrec conjuntament amb el màxim comandament de l’exèrcit. En el seu comunicat, Hennis-Plasschaert diu que assumeix plena responsabilitat i que actua en conseqüència per la mort de dos cascos blaus holandesos el 2016 en una missió de les Nacions Unides a Mali. La comissió d’investigació independent va concloure que els dos soldats van morir per l’explosió d’una granada de mà pertanyent a un subministrament d’armament que no havia passat els controls de seguretat adequats.

Amb un gran seguiment, té lloc l’"aturada de país" contra la violència policial de l’1 d’octubre. A més de la vaga general, especialment evident en l’ensenyament i l’Administració, hi ha concentracions massives. A Barcelona, unes 700.000 persones es manifesten al passeig de Gràcia i la Via Laietana. L’aturada va ser convocada el mateix dia 1 per la Taula per la Democràcia, que agrupa, entre d’altres, l’ANC i Òmnium Cultural, els dos sindicats majoritaris i les patronals PIMEC i CECOT. L’aturada s’afegeix a la vaga general convocada el 21 de setembre pels sindicats CGT, CNT, COS, I-CSC i IAC, i pels comitès de defensa de la vaga (posteriorment, comitès de defensa del referèndum i comitès de defensa de la república) contra l’anomenada "operació Anubis" per a evitar el referèndum.

Amb la pregunta "Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?" se celebra el referèndum sobre la independència de Catalunya. Declarat il·legal pel Govern espanyol, durant les dues setmanes anteriors els preparatius i la logística són objecte de repressió a càrrec de les forces policials i la judicatura. Com a resposta al desplegament d’un gran nombre de mossos d’esquadra i d’efectius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil vinguts de diferents punts de l’Estat, els votants bloquen de manera organitzada i pacífica les seus electorals per evitar que les clausurin. Els dos cossos policials estatals protagonitzen agressions contra els ciutadans, amb el resultat d’un miler de ferits de consideració diversa. Malgrat la requisa d’urnes i els incessants atacs informàtics, la votació continua un cop s’introdueix el cens universal. El president Puigdemont esquiva la policia i vota en un col·legi diferent del seu. Segons estimacions del Govern, dels 2.229 col·legis electorals, se’n clausuren uns 230, la majoria sense incidents, pels Mossos d’Esquadra. El 6 d’octubre, la Generalitat presenta els resultats oficials: els vots comptabilitzats són 2.286.217 (un 43% de participació), xifra a la qual cal afegir unes 770.000 paperetes sostretes en retirar les urnes. El "sí" obté 2.044.038 vots (90,18% del total) i el "no", 177.547 (7,83%). Els vots en blanc són 44.913 (1,98%) i els nuls, 19.719 (0,89%). El referèndum té una àmplia cobertura internacional, i les escenes de violència policial commocionen l’opinió pública arreu.

En una declaració institucional, el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, demana una "solució política" a la reivindicació independentista catalana, tot i que considera el referèndum unilateral de l’1 d’octubre "il·legal". Tajani s’alinea amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que qualifica la reivindicació catalana com un "afer intern espanyol" que s’ha de resoldre "dins dels límits de l’ordre constitucional espanyol". Tanmateix, el dia 27, una cinquantena d’eurodiputats envien una carta a Rajoy denunciant "l’estat de setge" a Catalunya i, el dia 28, el relator de drets humans de l’ONU, Alfred de Zayas, trasllada a l’executiu de Mariano Rajoy la preocupació per les mesures policials contra el referèndum que, independentment de la seva legalitat, podrien interferir en drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió, de reunió i de participació pública. El mateix dia, dotze diputats del Parlament suís insten l’Estat a "respectar el dret del poble català a determinar el seu futur" i sostenen que les accions del Govern espanyol "no són dignes d’un estat democràtic".

El Tribunal Constitucional (TC) anul·la la llei del Parlament de Catalunya del 4 de juny de 2015 per la qual es crea el municipi independent de Medinyà (Gironès), en resposta al recurs del PP. La sentència es basa en el fet que Medinyà no arriba als 5.000 habitants mínims que estableix la llei espanyola per a municipis independents, tot i que la normativa catalana fixa el llindar en 2.000. La comissió gestora municipal de Medinyà i la Generalitat anuncien que no reconeixen una sentència contrària a una decisió presa democràticament i recorden que Medinyà va ser fusionat a Sant Julià de Ramis pel franquisme (1972).

Quaranta entitats de la societat civil presenten la Taula per la Democràcia com a resposta unitària en defensa de les institucions i els drets. L’objectiu de l’organització és que els atacs del Govern espanyol contra qualsevol de les organitzacions siguin assumides pel conjunt de la societat civil. Entre d’altres, en formen part l’ANC i Òmnium Cultural, els sindicats Comissions Obreres i UGT, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), la Federació d’Assemblees de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC), la Federació d’Organitzacions per a la Justícia Global, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i la Unió de Pagesos.

En visita oficial als Estats Units, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, es reuneix per primera vegada amb el president nord-americà Donald Trump. En la roda de premsa, Donald Trump comenta el conflicte entre Espanya i Catalunya, i diu que prefereix una Espanya unida i, referint-se al referèndum de l’1 d’octubre, diu que el president Rajoy voldrà impedir-lo, però que creu "que la gent s’hi oposarà molt".

Els ciutadans del Kurdistan iraquià voten en el referèndum convocat unilateralment pel Govern del territori autònom. D’acord amb la comissió electoral, l’elevada participació (al voltant del 72%) té com a resultat un clar suport a la independència (92%). El referèndum sobre la independència al Kurdistan iraquià va ser convocat el 7 de juny pel president Massud Barzani, i la reacció de Bagdad ha estat d’oposició frontal: el 13 de setembre, amb l’absència dels diputats kurds, la majoria àrab al Parlament iraquià va aprovar il·legalitzar el referèndum i cessar el governador de Kirkuk (la ciutat més important de la regió, fora dels límits administratius, però controlada des del 2014 pels kurds), a causa del seu suport al referèndum. El 15 de setembre, el Parlament regional del Kurdistan va votar per una àmplia majoria (65 vots sobre 111) la celebració del referèndum. A banda de l’oposició del Govern de Bagdad, hi són contraris els estats veïns amb minories kurdes, especialment Turquia, i també els Estats Units, que demanen suspendre’l i negociar amb Bagdad.

Desenes de milers de persones participen a París en la manifestació contra el projecte de reforma laboral impulsat pel president Emmanuel Macron i el seu Govern. Protagonitzada pel líder d’esquerra Jean-Luc Mélenchon, és la darrera de tres grans manifestacions –dies 12 i 22 de setembre, quan el president va signar les lleis– en contra de la liberalització del mercat de treball.

Els cinc membres de la Sindicatura Electoral, l’organisme establert per la Llei del referèndum per a supervisar l’1 d’octubre, dimiteixen en bloc per a evitar les multes que els imposa el Tribunal Constitucional. El Govern els demana que deixin pas a ens públics, acadèmics i experts internacionals que n’assumiran les funcions.

Sota el nom d’"operació Anubis" comença una macrooperació policial de la Guàrdia Civil ordenada pel jutjat número 13 de Barcelona per a impedir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació. Els agents del cos entren a les conselleries d’Economia, d’Afers Estrangers, de Governació i d’Afers Socials, i també a l’Agència Tributària i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació. En total, es fan 41 escorcolls, 14 detencions i 20 investigacions de funcionaris, entre els quals hi ha el secretari d’Hisenda, Josep Lluís Salvadó, i el secretari general de la Vicepresidència, Josep Maria Jové. La Guàrdia Civil també escorcolla les empreses privades T-systems i la Fundació PuntCAT, al director del qual, Josep Masoliver, detenen i n’escorcollen el domicili. També escorcollen els domicilis del comissionat per a la transició nacional Carles Viver i Pi-Sunyer, i de l’exsenador Santi Vidal, i la seu de la CUP, aquesta sense ordre judicial, per la qual cosa no poden dur a terme l’operació. El president, Carles Puigdemont, acusa l’Estat espanyol d’haver suspès de facto el Govern de Catalunya i d’aplicar un estat d’excepció. L’operació també suscita una enorme manifestació espontània de protesta a Barcelona, davant la seu del Departament d’Economia. El dia 21, vuit dels catorze detinguts queden en llibertat amb càrrecs i, el 22, sis passen a disposició judicial, mentre el Govern cessa el secretari de la Vicepresidència per no haver d’assumir els 12.000 euros diaris de multa que li imposa el Tribunal Constitucional. L’endemà són alliberats amb càrrecs.

A Ciutat de Mèxic i als estats de Mèxic, Puebla i Morelos, 370 persones moren i més de 6.000 resulten ferides en un terratrèmol de magnitud 7,1. L’epicentre se situa a uns 55 km de la ciutat de Puebla i a uns 100 km de la capital. El sisme té lloc el mateix dia que se celebra el 32è aniversari del terratrèmol del 1985, en què van morir unes 10.000 persones. Dues setmanes abans (8 de setembre), un altre sisme de magnitud 8,2 va sacsejar la costa del sud-oest de Mèxic, a l’estat de Chiapas, a la frontera amb Guatemala. L’epicentre era a l’oceà Pacífic, a uns 120 km de la costa, i el nombre de morts se situa entre 90 i 100.

El Govern espanyol fa públic a través del ministre espanyol d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, que expulsa l’ambaixador de la República Popular de Corea. El motiu que addueix el Govern són els assajos nuclears d’aquest Estat, que considera que són una amenaça seriosa per a la pau i la seguretat.

Se celebra a Tarragona la diada castellera de Santa Tecla, on participen la Colla Vella de Valls, els Castellers de Vilafranca i les colles locals Jove de Tarragona i Xiquets de Tarragona. La Vella de Valls descarrega el quatre de nou amb folre i el cinc de nou amb folre i el pilar, i carrega el quatre de nou sense folre. Els Castellers de Vilafranca no aconsegueixen descarregar cap dels castells (el tres de deu, la torre de vuit neta i el quatre de nou net o el tres de nou amb l’agulla). La Jove de Tarragona descarrega el cinc de nou amb folre i el quatre de nou amb folre, i els Xiquets de Tarragona descarreguen el tres de nou amb folre.

El Govern espanyol aprova el control financer de la Generalitat de Catalunya, a la qual substitueix en els pagaments de la majoria de partides essencials a través d’un sistema similar al del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, justifica la mesura per tal d’evitar que es destinin fons públics a finançar el referèndum de l’1 d’octubre i anuncia que l’Estat es fa càrrec de part important de les nòmines, crèdits i transferències dels serveis públics bàsics. També obliga la Generalitat a comunicar a l’Estat tots els préstecs pendents. La Generalitat, però, recorre sense èxit la mesura al Tribunal Suprem.

La sonda Cassini de la NASA finalitza la seva missió precipitant-se a l’atmosfera de Saturn, on es desintegra. Llançada el 1997 per la NASA, després d’un viatge d’aproximació de 7 anys, la sonda ha estat la principal font de dades numèriques, imatges i mesuraments sobre Saturn, en particular de la seva atmosfera, els anells i els satèl·lits, que ha enviat de manera regular a la Terra.

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, cita a declarar els 712 alcaldes signants del decret de suport al referèndum de l’1 d’octubre i els adverteix que els Mossos d’Esquadra els detindran si no obeeixen. Les dues setmanes següents, alguns alcaldes no compareixen, però la majoria ho fan, tot i que es neguen a declarar. El mateix dia, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona arriben a un acord pel qual el consistori, que no ha signat el decret de suport, es compromet a facilitar la votació de l’1 d’octubre, "sense posar en perill institució ni servidors públics", segons declara l’alcaldessa Ada Colau. El segon tinent alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, afirma que l’Ajuntament "no facilitarà mitjans, ni locals" per a un referèndum "fora de la llei".

Amb els vots d’Units Podem, el PSOE, el PDeCAT i el PNB, l’abstenció de Ciutadans i el vot en contra del PP i ERC, el Congrés dels Diputats anul·la la sentència de mort de l’expresident de la Generalitat de Catalunya per la qual va ser executat (6 d’octubre de 1940). El text de la iniciativa qualifica la sentència i una altra d’anterior de l’any 1939 d’"il·legítimes, radicalment nul·les i injustes", però sense efectes jurídics. També subratlla que "manquen absolutament d’eficàcia i validesa" i es reitera la il·legitimitat del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d’Ordre Públic, els Tribunals de Repressió i els consells de guerra franquistes, i les condemnes i sancions que van dictar. Malgrat coincidir amb el del PP, el vot en contra d’ERC és un càstig als socialistes espanyols per haver rebutjat anteriors propostes d’anul·lació dels republicans.

El president de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Ra’ad al-Hussein, qualifica l’operació de l’exèrcit de Myanmar contra els rohingyes, la minoria musulmana de l’estat de Rakhine, al NE del país, d’"exemple de manual de neteja ètnica". Més de 300.000 persones d’aquesta ètnia han cercat refugi a la veïna Bangladesh, fugint de la violència de l’exèrcit, el qual es defensa dient que la crisi la va desfermar la guerrilla amb un atemptat el 25 d’agost en què van morir 12 agents dels cossos de seguretat. El 9 de setembre, la guerrilla va declarar un alto el foc, però l’exèrcit ha continuat incendiant i saquejant pobles i perseguint-hi civils. El dia 19, la premi Nobel de la pau i líder de fet del país, Aung San Suu Kyi, diu que "no tem" una inspecció internacional de la crisi. Molt criticada per evitar condemnar la repressió, el dia 13 va cancel·lar l’assistència a l’Assemblea General de l’ONU. El dia 28, el Govern de Myanmar anul·la una visita de diplomàtics de les Nacions Unides a Rakhine.

Prop de 6 milions d’habitants de Florida –un terç dels habitants de l’estat– són cridats per les autoritats a evacuar voluntàriament (o obligatòriament en algunes zones) les llars pel pas de l’huracà Irma. Format al final d’agost sobre l’Atlàntic a les proximitats de les illes de Cap Verd i dissipat a mitjan setembre, l’Irma és l’huracà més potent al Carib i a la costa sud de Florida des del Katrina i el Wilma (2005). A part del sud de Florida, les zones més afectades són les illes Leeward (Antigua i Barbuda, illes Verges i d’altres), Puerto Rico, Hispaniola, Cuba i les Bahames. El nombre de morts provocats per l’huracà supera els 130, i els danys s’avaluen entorn els 35.000 milions de dòlars. Els efectes de l’Irma es veuen agreujats per un nou huracà, el José, que castiga les Antilles més orientals i la costa est dels Estats Units els dies posteriors a l’Irma, i pel Maria, que té una màxima intensitat la darrera setmana de setembre i que també se situa a l’Atlàntic oest.

La Guàrdia Civil investiga, per ordre de la Fiscalia, una impremta de Constantí a fi de cercar documentació del referèndum de l’1 d’octubre. Durant els dies següents hi ha escorcolls i inspeccions, entre d’altres, en empreses de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Badalona i Barcelona, i s’hi requisa material de difusió i propaganda. El dia 19, la Guàrdia Civil troba notificacions de les meses en una impremta de Terrassa i l’endemà requisa 10 milions de paperetes a Bigues i Riells. El dia 28, troba 2,5 milions de paperetes i sobres i un centenar d’urnes a Igualada, que resulten ser, segons l’empresa, per al FC Barcelona. El dia 10, el director del diari comarcal El Vallenc (Valls) és investigat com a col·laborador en tres delictes per l’1-O.

Per 72 vots a favor (JxSí i la CUP i el diputat no adscrit Germà Gordó), 11 abstencions (CSQP) i 52 absències (PSC, PP i Ciutadans), el Parlament de Catalunya aprova la Llei del referèndum, per la qual s’empara la votació de l’1 d’octubre. La Llei estableix el caràcter vinculant sense una participació mínima, preveu que si guanya el "sí", es declararà la independència de manera immediata, i que si guanya el "no", es convocaran noves eleccions autonòmiques. També s’estableix la Sindicatura Electoral de Catalunya i es garanteixen els locals de votació, cedits sobretot per part dels 700 alcaldes, i la presència d’observadors internacionals. La sessió és caòtica, dura 12 hores i la votació ha de repetir-se per les protestes del bloc antiindependentista, que considera que els partits utilitzen irregularment un procediment d’urgència després que el Tribunal Constitucional suspengués el de lectura única, i critiquen també que no es faci cas del dictamen contrari del Consell de Garanties Estatutàries. Per la seva banda, JxSí i la CUP argumenten que la llei només es pot aprovar per aquest procediment i que el dictamen del Consell no és vinculant. La sessió també posa al descobert discrepàncies a l’interior de CSQP. A instàncies de la CUP, al cap de dos dies (8 de setembre) s’aprova en una sessió amb incidències i resultats similars la Llei de transitorietat (71 vots a favor, 10 en contra i 52 absències). Aquest dia, el Tribunal Constitucional suspèn cautelarment la Llei del referèndum de l’1 d’octubre i el decret de convocatòria, i el dia 12 suspèn la Llei de transitorietat.

En el discurs que el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, pronuncia en la inauguració de l’any judicial presidida pel rei Felip VI, afirma que la unitat indissoluble d’Espanya, tal com l’expressa l’article 2 de la Constitució, és la "base última, nuclear i irreductible de tot el dret de l’Estat". La resta dels ponents de l’acte, centrat en el secessionisme català, criden a defensar la unitat d’Espanya.

Xile aprova la creació de la Reserva Marina Hanga Roa Otai, una de les més grans del món (720.000 km2) al voltant de l’illa de Pasqua, a l’oceà Pacífic. La mesura ha anat precedida d’un referèndum celebrat el 3 de setembre pels rapanuis, els pobladors originaris de l’illa. Els 462 votants es van manifestar majoritàriament a favor de la creació d’aquesta àrea protegida, que serà cogestionada amb l’executiu de Michelle Bachelet. La característica més important de la reserva és la prohibició de la pesca industrial.

L’explosió, segons fonts oficials del règim comunista, té lloc en una zona controlada de nom Punggye-ri, on poc abans que fos feta pública es detecta un terratrèmol 9,8 vegades més fort que el generat en la darrera prova, al setembre del 2016. Tot i que els experts dubten que es tracti realment d’una bomba d’hidrogen, coincideixen a destacar que és l’assaig més potent des del primer, dut a terme l’octubre del 2006, i que és indicatiu de l’augment de la capacitat armamentística del règim, que desafia totes les pressions internacionals a fi d’impedir el desenvolupament de la capacitat nuclear amb finalitats bèl·liques.

La guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, que ha protagonitzat un conflicte armat al país durant més de cinquanta anys, acorda convertir-se en partit polític. El nom elegit conserva l’acrònim, FARC, però ara respon a Força Alternativa Revolucionària del Comú. El líder màxim del nou partit continua sent l’antic cap guerriller Rodrigo Londoño, Timochenko. Els acords de pau del 2016 signats amb el Govern preveuen deu càrrecs al Congrés per a les FARC, que el 10 de novembre s’hi inscriuen com a partit polític per a participar en les eleccions del 2018. D’altra banda, el 4 de setembre, el Govern colombià i els líders de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) arriben a un acord d’alto el foc temporal de l’1 d’octubre al 12 de gener. L’ELN és el grup guerriller més important de Colòmbia després dels acords del 2016 amb les FARC.

L’Agència Tributària de Catalunya comença a gestionar de manera directa els impostos propis i cedits, i també duu a terme la recaptació executiva d’alguns ajuntaments i empreses públiques. Aquestes funcions estaven previstes des de feia temps en les competències de la Generalitat, però no s’hi exercien. El dia 4, el Ministeri d’Hisenda espanyol adverteix de les conseqüències que poden tenir els contribuents, fins i tot penals, si tributen a les oficines de la Generalitat per impostos que no són de la seva competència i l’Administració catalana no traspassa aquests diners a l’Estat.

Un mes després (26 de juliol) de declarar a l’Audiència Nacional, on nega tenir coneixement de la doble comptabilitat del PP, el president del Govern espanyol compareix al Congrés dels Diputats per respondre sobre el cas Gürtel. Com en les vegades anteriors, evita donar explicacions sobre el presumpte finançament il·legal del PP i parla genèricament de les reformes anticorrupció, que contraposa a les crides a Ciutadans i PSOE a combatre l’independentisme català i el terrorisme. El darrer cop que Mariano Rajoy va comparèixer al Congrés dels Diputats va ser a l’agost del 2013, amb unes explicacions similars, i només va reconèixer que s’havia equivocat en confiar la tresoreria a Luis Bárcenas, investigat pel cas.

Corea del Nord dispara un míssil que sobrevola l’illa japonesa de Hokkaido fins a caure al NE de l’oceà Pacífic, a més de 1.000 km del Japó. És la darrera d’una sèrie de proves amb míssils del règim de Pyongyang, i el primer que creua el Japó, cosa que ha creat una gran alarma en aquest país i als Estats Units d’Amèrica. Corea del Nord defensa que el míssil és una resposta a l’augment de maniobres militars dels Estats Units i Corea del Sud a la regió, però fins i tot el seu aliat, la Xina, l’adverteix dels riscos de l’operació. L’incident va associat amb l’escalada verbal dels caps d’estat respectius, Donald Trump i Kim Jong-un, en relació amb l’armament nuclear, que té com a moments de més tensió les amenaces del president Trump de destruir Corea del Nord (12 d’agost) i de Kim Jong-un sobre l’illa i la base militar nord-americana de Guam (30 d’agost).

L’infermer alemany Niels Högel és acusat de ser l’autor d’almenys 84 assassinats de pacients entre els anys 2000 i 2005. Högel ja va ser condemnat al febrer del 2015 a cadena perpètua per la mort de 2 pacients, i al juny del 2016 se’l va identificar com l’autor de la mort de 33 pacients en centres on treballava, als quals administrava sobredosis de medicaments. Segons les investigacions, el nombre de pacients morts per Högel amb aquestes pràctiques podria arribar als 200.

Sota el lema "No tinc por" tenen lloc a Catalunya nombroses manifestacions de rebuig als atemptats terroristes dels dies 17 i 18 d’agost a Barcelona i a Cambrils. Amb prop de mig milió de manifestants, la de Barcelona és la més multitudinària, i s’estén des dels Jardinets de Gràcia fins a la plaça de Catalunya. Hi tenen una participació destacada les forces de seguretat, especialment els Mossos d’Esquadra i els sanitaris que van atendre les víctimes. En l’acte central, l’actriu Rosa Maria Sardà i Míriam Hatibi, de la Fundació Ibn Battuta, fan discursos a favor de la tolerància, el respecte i la convivència entre cultures i religions. Dos violoncel·listes interpreten El cant dels ocells. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el rei Felip VI, que també prenen part a la manifestació, són escridassats pels negocis armamentístics d’Espanya, sobretot amb règims com l’Aràbia Saudita.

Dos dies abans que el tribunal que la jutja dicti una condemna de cinc anys de presó en absència, l’ex-primera ministra de Tailàndia, Yingluck Shinawatra (2011-14), no compareix perquè al·lega malaltia i fuig a Dubai. Després d’haver estat acusada d’un frau milionari a través d’un pla de subsidis per a l’arròs, va ser derogada en un cop d’estat. La junta militar que des d’aleshores governa el país va instar a processar-la.

Angola celebra eleccions parlamentàries. D’acord amb les fonts oficials, que situen la participació en un 76%, el partit en el poder, el Moviment per a l’Alliberament d’Angola (MPLA), liderat per João Lourenço, obté una victòria clara (61,1%), per davant de la UNITA (26,7%), el partit successor de l’organització guerrillera del mateix nom que es va enfrontar al Govern en una guerra civil de vint-i-un anys, ara liderada per Isaías Samakuva. En el sistema polític d’Angola, el president és elegit pel Parlament, i el resultat dona una majoria còmoda a l’MPLA (150 escons de 220 ) perquè Lourenço, anterior ministre de Defensa, el 26 de setembre succeeixi sense problemes el president José Eduardo dos Santos, el segon mandatari amb més anys en el poder del món i que ara es retira.

El Govern nord-americà restringeix indefinidament els visats per a ciutadans russos que viatgen als Estats Units. A partir d’aquesta data només es poden aconseguir a l’ambaixada de Moscou. És la resposta dels Estats Units a la petició de Rússia el mes anterior de retallar el personal diplomàtic nord-americà de 755 persones i deixar-lo en 455.

Acaba sense èxit la reunió entre l’Associació d’Examinadors de Trànsit (Asextra) i la Direcció General de Trànsit per posar fi a la vaga començada el 2 de juny per a reivindicar l’increment salarial de 250 euros que la DGT havia promès el 2015, i que ara nega. L’única decisió que es pren és canviar la vaga indefinida per aturades parcials d’acord amb uns serveis mínims, a partir del setembre. El 13 de desembre els portaveus d’Asextra anuncien que desconvoquen la vaga després de reunir-se amb tots els grups parlamentaris excepte el PP. Tanmateix, no és clar que hagin aconseguit les millores salarials, i a Catalunya la vaga es manté. Els sis mesos de vaga han tingut com a conseqüència la suspensió d’uns 193.000 exàmens teòrics i pràctics.

Un terratrèmol de magnitud 4 sacseja l’illa italiana d’Ischia, a la mar Adriàtica. Hi ha 2 víctimes mortals i uns 2.600 desallotjats.

Un home apunyala vuit persones al carrer a la ciutat siberiana de Surgut, a uns 1.200 km al nord-est de Moscou. Dues de les víctimes resten en estat crític i l’atacant és mort per la policia. L’Estat Islàmic reivindica l’atemptat, però la policia ni confirma ni desmenteix el vincle.

Joshua Wong, el líder més destacat de l’anomenada Revolta dels Paraigües de Hong Kong, és condemnat a sis mesos de presó i a la inhabilitació durant cinc anys en l’exercici de càrrecs públics. Dos altres líders del moviment reben sentències similars. Wong va ser jutjat i sentenciat a treballs comunitaris el 2016, però arran d’un recurs del Govern autònom, que considerava la condemna massa benigna, s’ha repetit el judici. El moviment prodemocràcia de la Revolta dels Paraigües (2014) va ser protagonitzat per estudiants i va ser reprimit amb gran duresa.

Rafael Díez Usabiaga, històric dirigent independentista basc, és rebut per centenars de persones quan surt de la presó de Dueso (Santoña, Cantàbria). És el darrer dels dirigents (entre els quals hi havia Arnaldo Otegi) alliberat després de complir condemna (des del 2011) per impulsar la nova esquerra abertzale després de la il·legalització de Batasuna i del trencament de la treva d’ETA amb l’atemptat a Barajas. El mateix dia se celebra un acte de rebuda a Lasarte.

Air Berlin, la segona aerolínia d’Alemanya, es declara insolvent davant dels tribunals. El mateix dia, el Govern alemany anuncia un crèdit per a mantenir les operacions de l’aerolínia mentre Lufthansa negocia la compra de part de la companyia.

Moren 19 persones i 25 són ferides quan diversos terroristes obren foc contra un restaurant turc i un hotel de la capital de Burkina Faso, Ouagadougou. Després de l’atemptat, segresten una quarantena de clients, però els terroristes són abatuts per la policia. Al gener del 2016, Al-Qaida del Magrib Islàmic va fer un atemptat de característiques similars amb 30 morts a la mateixa zona, i se sospita que són els responsables de l’atac del 2017.

A Charlottesville, capital de l’estat de Virgínia, grups antifeixistes i ultradretans i neonazis, entre els quals hi ha el Ku Klux Klan, provoquen 1 mort i 19 ferits en atacar manifestants antifeixistes pels plans de l’Ajuntament de retirar una estàtua del general confederat Robert E. Lee, un dels símbols de l’Amèrica supremacista blanca. L’Ajuntament prohibeix la manifestació que sota el lema "Unim la dreta" convoca l’extrema dreta. La resposta del president Trump, que en una sèrie de piulades no condemna la violència de l’extrema dreta ni el nazisme, desencadena una polèmica. Posteriorment, el dia 14, Trump condemna el racisme i el nazisme, però diversos empresaris que formen part de consells assessors del president dimiteixen per la disconformitat amb la resposta presidencial, que consideren poc contundent. El dia 16, el mateix Trump dissol els consells assessors.

Una operació policial belga i neerlandesa deté als Països Baixos dos sospitosos relacionats amb el cas dels ous contaminats amb fipronil, que afecta una vintena d’estats europeus. Des de mitjan juliol, les inspeccions alimentàries en diversos països europeus han detectat aquesta substància en milions d’ous, les partides dels quals han estat retirades. El fipronil és un pesticida prohibit que s’utilitza contra les puces i les paparres i consumir-lo continuadament pot causar danys en diversos òrgans, com el fetge o els ronyons. Des de les primeres identificacions, les sospites recauen sobre Bèlgica i els Països Baixos, principals productors de la Unió Europea. Ambdós països tarden setmanes a assumir possibles responsabilitats i iniciar investigacions. El 18 d’agost es localitzen a Catalunya 50 kg d’ous en pols contaminats, procedents dels Països Baixos, però que no passen a la cadena alimentària.

Jacob Zuma, president de Sud-àfrica des del 2009, supera per 198 contra 177 vots una moció de confiança que intentava forçar la seva dimissió per una sèrie d’afers de corrupció, entre els quals cal esmentar les relacions que mantenia amb la rica família Gupta, acusada de subornar-lo per sortir afavorida en les seves decisions. És la vuitena moció de confiança a la qual el president Zuma se sotmet, i la que ha guanyat per un marge més alt. En aquesta ocasió el vot era secret i, d’acord amb el resultat, almenys 26 dels vots en contra són del seu partit, el Congrés Nacional Africà (ANC).

Els Bombers de la Generalitat han estabilitzat l’incendi, un dels pitjors a Catalunya l’estiu del 2017, que es va declarar al migdia del dia 5 al municipi d’Artés. En total es calculen en poc més de 400 les hectàrees cremades. Unes 200 persones han hagut de ser evacuades. L’alcalde d’Artés, Ernest Clotet, va patir un accident mentre participava en les tasques d’extinció.

S’inaugura l’Assemblea Constituent de Veneçuela, que ha de redactar una nova constitució per al país. L’Assemblea va sorgir de les eleccions celebrades el 31 de juliol, enmig del boicot de l’oposició, grans desordres i molta confusió, i una participació del 41%, segons les autoritats. Tanmateix, els observadors internacionals no van validar les eleccions. Paral·lelament, l’oposició va celebrar un referèndum pel qual afirma que la majoria va votar en contra de l’Assemblea Constituent. El nou òrgan de 544 membres, que no reconeixen ni la Unió Europea ni els Estats Units, és ocupat gairebé exclusivament per persones afins al Govern, i té la potestat de legislar al marge de l’Assemblea Nacional, dominada per l’oposició, i també de dissoldre-la. El dia 6, un grup d’oficials intenta un cop d’estat contra Nicolás Maduro, però aquest és sufocat. El dia 19, l’Assemblea Constituent aprova assumir els poders del Parlament, decisió denunciada, entre d’altres, per l’Organització d’Estats Americans (OEA).

El Congrés del Brasil rebutja la moció de l’oposició que demanava que el president del Brasil, Michael Temer, fos jutjat per corrupció. Tot i que els vots favorables superen els contraris (277 contra 263), és necessària una majoria de dos terços per processar un president. Temer està acusat d’acceptar suborns d’una gran companyia d’alimentació per valor d’uns 12 milions de dòlars.

Un equip de científics dels Estats Units, Corea del Sud i la Xina publica en la revista Nature els resultats d’un estudi experimental en embrions humans que han aconseguit eliminar la mutació en un gen causant de la miocardiopatia hipertròfica. Aquesta tècnica també permet eliminar la malaltia en els fills dels portadors de la mutació. La cardiopatia hipertròfica causa la mort de persones aparentment sanes i es detecta en una de cada 500 persones. Tot i l’èxit en els resultats de l’experiment, els autors afirmen que la tècnica es troba encara en fase preliminar.

S’oficialitza a l’Auditori de Girona, amb la signatura del president de la Generalitat de Catalunya, l’acord del Ter, pel qual es preveu reduir progressivament el transvasament de l’aigua del riu a l’Àrea Metropolitana fins a un màxim del 30% del cabal fins el 2028. El 14 de juliol, es van acordar les mesures en una reunió de la Taula del Ter, organisme creat el 2016 per a consensuar mesures sostenibles al voltant del cabal del riu.

El jutjat mercantil de Girona aprova la venda de l’empresa d’embotits Casademont al grup aragonès Costa per 21,9 milions d’euros. Casademont, una de les empreses líders del sector a Catalunya, arrossegava un deute d’uns 25 milions d’euros per les elevades inversions que no havia recuperat i va presentar concurs de creditors el 4 de juliol. Costa en mantindrà la plantilla, de més de 250 empleats, en els centres de treball a Bonmatí i Palol de Revardit.

Les forces i els candidats favorables al president Maduro guanyen les eleccions del dia 29 a l’Assemblea Constituent, segons anuncia l’oficina electoral. Aquest resultat és rebutjat per l’oposició (destacats líders de la qual són a la presó), que va cridar al boicot i que anuncia que només ha votat prop del 20% del cens. Les eleccions, que van tenir lloc el dia 29 de juliol, van estar dominades per la violència, amb el resultat d’una desena de morts. El 16 de juliol, l’oposició va convocar un referèndum declarat il·legal pel Govern veneçolà (que rebé suport internacional, entre d’altres, del Govern espanyol), en el qual es preguntava si s’acceptava la convocatòria de l’1 de maig per a elegir una Assemblea Constituent que substitueixi la Constitució del 1999. Segons l’oposició, la participació va ser molt gran malgrat les dificultats, i la gran majoria de votants van rebutjar l’Assemblea Constituent, que consideren que té com a objectiu l’aprovació d’un text que reforci els poders de Maduro. En les eleccions, no hi va haver observadors internacionals, a diferència del referèndum. El 3 d’agost, la Unió Europea anuncia que no reconeix l’Assemblea Constituent.

Les autoritats del departament dels Alps-Costa Blava declaren parcialment controlats alguns dels incendis que des de la darrera setmana de juliol cremen a Provença, considerats dels més devastadors dels darrers anys. En total, s’estima que hi ha hagut entre 4.000 i 7.000 ha cremades. Més de 4.000 bombers i personal militar són desplegats per combatre els focs, i el nombre de sortides d’avions antiincendis supera el centenar. El nombre d’evacuats totals supera els 10.000. Els principals focus es troben a les localitats d’Artigues, a l’interior, i a la costa, a l’est de Sant Tropés: La Londe-les-Maures, Bormes i La Croix-Valmer. La causa dels focs és una combinació d’altes temperatures, vent i sequera, tot i que alguns són probablement provocats. Aproximadament des de les mateixes dates també tenen lloc incendis de grans extensions, sobretot al cap de Còrsega. Aquests incendis, que cremen entre 3.000 i 4.000 ha, tarden més dies a ser controlats (fins al principi d’agost).

Joan Ignasi Elena Garcia, acusat de sedició pel cos policial, respon a les preguntes sobre la pàgina web del referèndum. També declara el director general de Comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet. El dia anterior, ho fan el secretari general del Departament de la Presidència, Joaquim Nin, i el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells. Els interrogatoris van començar el 28 de juny a funcionaris de la Generalitat sobre el cens de catalans residents a l’estranger i sobre la publicitat del referèndum, entre d’altres. El 29 de juliol declaren el director general de Difusió, Ignasi Genovès, i la responsable de premsa d’Exteriors, Anna Molas. El mateix dia, la Generalitat denuncia la Guàrdia Civil al jutjat pels interrogatoris del referèndum.

L’empresa municipal Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i els treballadors del metro de Barcelona signen un acord sobre el conveni col·lectiu que posa fi a una vaga intermitent iniciada el 24 d’abril. Durant tot aquest temps, cada dilluns hi ha hagut aturades parcials del servei. Tanmateix, el conflicte va esclatar al febrer del 2016, amb la primera vaga durant el Mobile World Congress. L’aspecte clau de les negociacions, en les quals ha mediat la Generalitat i que ha permès l’acord, és el compromís de TMB de no allargar els serveis actualment externalitzats i convertir els 372 contractes a temps parcial en contractes a temps complet i indefinits. La vigència del nou conveni és fins el 31 de desembre de 2019.

Els vots de J×Sí i la CUP (72) al Parlament de Catalunya permeten aprovar la reforma del reglament que ha de permetre mitjançant una lectura única aprovar les lleis per celebrar el referèndum de l’1 d’octubre i, en cas de victòria del sí, aprovar les lleis de transitorietat jurídica. Els partits de l’oposició (PP, PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot) critiquen la reforma, ja que consideren que no garanteix els drets de l’oposició a presentar i discutir esmenes i es remeten al dictamen desfavorable del Consell de Garanties Estatutàries. A aquesta objecció, el Govern respon que l’oposició utilitza els mecanismes ordinaris per bloquejar-ne la tramitació. El 31 de juliol J×Sí i la CUP registren la llei del referèndum i el mateix dia el Govern espanyol la porta al Tribunal Constitucional, el qual al cap de dos dies la dictamina com a inconstitucional.

Més de 30 persones moren i una quarantena resulten ferides en un atemptat en un barri de la capital afganesa de majoria xiïta. Un cotxe carregat d’explosius conduït per un terrorista suïcida va envestir un autobús que transportava funcionaris del Govern. L’atemptat ha estat reivindicat pels talibans. Segons les Nacions Unides, uns 1.700 civils han mort com a resultat d’atemptats, perpetrats pels talibans o bé per l’autoanomenat Estat Islàmic. El pitjor atemptat va tenir lloc el 31 de maig de 2017 a Kàbul (amb més de 150 morts), el més greu des del 2001.

Andrzej Duda, president de Polònia, veta les noves lleis que el Parlament va aprovar el dia 15, que estableixen que sigui el Govern qui designi els jutges del Tribunal Suprem. La llei ha estat impulsada pel Govern del partit tradicionalista Llei i Justícia (PiS) amb majoria al Parlament, el qual afirma que la raó de la reforma és que el poder judicial és corrupte i està al servei de les elits. Els dies anteriors se succeeixen les protestes al carrer i també la Unió Europea critica la nova llei, que la considera una greu vulneració de l’estat de dret.

El Govern filipí que presideix Rodrigo Duterte ajorna fins al final d’any la llei marcial imposada el 23 de maig, que permet l’ús de la força militar per a fer complir la llei i l’arrest de ciutadans sense ordre judicial. A l’illa filipina de Mindanao, de majoria musulmana, la insurgència armada islamista ocupa la ciutat de Marawi, on els mesos anteriors moren més de 500 persones com a resultat dels enfrontaments entre l’exèrcit i la guerrilla.

Els membres del Parlament federal i dels parlaments dels estats elegeixen per una clara majoria Ram Nath Kovind com a nou president de l’Índia. Kovind, exgovernador de l’Estat de Bihar, va derrotar el candidat opositor del Partit del Congrés Meira Kumar. És el catorzè president de l’Índia i el primer pertanyent als dalit (‘intocables’), el grup més baix del sistema de castes, encara avui marginats i exclosos en molts llocs del país.