Cronologia dels Països Catalans i del món

Al Saló de Cent de l’Ajuntament té lloc l’acte de lliurament dels premis Ciutats de Barcelona, que reconeixen realitzacions durant l’any anterior de persones i entitats en l’àmbit cultural. Entre els 23 guardonats hi ha el músic Jordi Savall (projecció internacional), el fotògraf Joan Fontcuberta (assaig), Antoni Hervàs (arts visuals), Carles Rebassa (literatura en català), Mariana Enríquez (literatura en castellà), Miquel Desclot (traducció), Toni Massanés (gastronomia) i l’equip Flores Prats (arquitectura).

Se celebra a València la 46a edició dels premis Octubre. En la cerimònia, dedicada als líders empresonats de l’ANC i Òmnium Cultural, es lliuren els guardons a Vicent Pallarès (premi Andròmina de novel·la per Les llàgrimes d’Orfeu), Carles Camps (premi Vicent Andrés Estellés de poesia per El rastre d’uns escrits), Manuel Molins (premi Pere Capellà de teatre per Ratzinger Papa 265) i Margarida Castellano (premi Joan Fuster d’assaig per Passats i presents d’allà i d’ací).

Malta pren possessió fins l’1 de juliol de la presidència rotatòria semestral de la Unió Europea, en la qual relleva Eslovàquia.

El Consell d’Estat dictamina que la responsabilitat de l’accident de l’avió militar espanyol Iak-42, en què van morir 62 militars en estavellar-se a Turquia al maig del 2003, recau en el Ministeri de Defensa i els seus titulars d’aleshores. La sentència arriba al cap d’anys d’intents dels familiars de les víctimes de depurar responsabilitats. L’aleshores ministre de Defensa, Federico Trillo, sempre va assegurar que les condicions de l’aparell eren correctes, cosa que el Consell d’Estat ara desmenteix amb informes en què, abans del vol, ja s’alertava del seu mal estat. Federico Trillo havia de renovar la plaça d’ambaixador a Londres, on va ser destinat pel Govern espanyol el 2012, però finalment el 13 de gener dimiteix del càrrec, tot i que no admet cap responsabilitat en l’accident.

El Tribunal Constitucional alemany fa públic en un dictamen que el land de Baviera no pot celebrar un referèndum d’independència amb l’argument que la Constitució no preveu la secessió. El dictamen és la resposta a una petició d’un ciutadà alemany del Partit Bavarès, un partit molt minoritari amb uns resultats generalment inferiors al 2%.

Un home armat dispara contra els passatgers que s’esperaven a la cinta de recollida d’equipatge a l’aeroport nord-americà de Fort Lauderdale (Florida). Moren 5 persones, i 8 resulten ferides. L’agressor és reduït per la policia, i posteriorment declara haver actuat per compte de l’autoanomenat Estat Islàmic. Tanmateix, aquest grup no reivindica l’atemptat. Abans d’aquests fets, l’agressor ja havia protagonitzat incidents violents a Alaska, on residia, i també havia dit que sentia veus i que la seva ment estava sent controlada per la CIA.

Almenys 48 persones moren en explotar un camió a la ciutat siriana d’Azaz, a 7 km de la frontera amb Turquia. És el pitjor atemptat des de l’alto el foc mediat per Rússia i Turquia al desembre del 2016. Tot i que l’autoanomenat Estat Islàmic (EI) i els kurds són exclosos de la treva, ningú reivindica l’atemptat. La ciutat havia estat anteriorment sotmesa a combats de gran intensitat. Sota el control de l’EI des del 2013, en va ser expulsat el 2014 per la milícia rebel, que té el suport de Turquia.

Més de 25 persones moren a causa de les baixes temperatures enregistrades des de Rússia fins a Itàlia, els Balcans i Turquia. L’onada de fred siberià arriba als valors més baixos dels darrers cent vint anys en alguns llocs, com a les proximitats de Moscou, on la temperatura se situa entre els 20 i els 30 graus sota zero. A Itàlia les temperatures són entre 3 i 4 graus inferiors a les mitjanes dels darrers anys. En tota l’àrea afectada, i també en zones veïnes, les baixes temperatures causen problemes, sobretot en els transports.

Un jutge d’un jutjat contenciós administratiu d’Alacant exigeix a la Generalitat de Catalunya la traducció al castellà d’un text escrit en català. El jutge considera el text una "imposició" i un "atac directe", perquè segons ell valencià i català "no són coincidents".

Un tribunal dels Estats Units condemna a la pena de mort un home de 22 anys per l’assassinat de 9 persones. Els fets van passar el 17 de juny de 2015 en una església de Charleston (Carolina del Sud) freqüentada per afroamericans. El condemnat hi va irrompre i va disparar contra les persones que ocupaven el local. Durant el judici, va declarar que no se’n penedia, que havia actuat amb plena consciència i que ho tornaria a fer.

Es presenta a Girona l’Any Bertrana, que homenatja els escriptors Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana, la seva filla, dels quals se celebren el 150è i 125è aniversari del naixement, respectivament. L’Any Bertrana és promogut per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En l’acte d’obertura també hi participen Santi Vila, conseller de Cultura, i Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, ciutat on l’escriptor va viure. L’Any Bertrana constarà de diverses activitats que donaran a conèixer l’obra dels escriptors, entre les quals és prevista l’estrena del film Josafat, dirigit per Xavier Puebla, basat en la novel·la més coneguda de Prudenci Bertrana.

El Departament de Justícia dels Estats Units imposa una multa de 864 milions de dòlars a l’agència de qualificació Moody’s per haver inflat les hipoteques d’alt risc. La sanció ve precedida per multes a altres agències de qualificació, com els 1.325 milions imposats el 2015 a Standard and Poor’s o els 5.100 milions, a Goldman Sachs.

El rei d’Espanya, Felip VI, inicia un viatge a l’Aràbia Saudita per a acompanyar els negociadors de la venda de cinc corbetes espanyoles al regne i assistir als treballs de construcció de l’AVE entre Medina i la Meca. El viatge desperta polèmica per les violacions dels drets humans al regne saudita.

Neus Munté, consellera de la Presidència i portaveu del Govern, renuncia a l’escó al Parlament de Catalunya que ocupava des de l’inici de la XI legislatura, a l’octubre del 2015. El motiu de la renúncia és que Munté ha estat escollida vicepresidenta del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), el règim d’incompatibilitats del qual prohibeix ocupar un càrrec en el partit i un escó a la cambra. L’endemà és substituïda per Àngels Ponsa.

L’italià Antonio Tajani, del partit Força Itàlia, de Silvio Berlusconi, enquadrat dins del Partit Popular Europeu, és elegit president del Parlament Europeu per 351 vots a favor i 282 en contra. Tajani succeeix en el càrrec el socialista alemany Martin Schulz.

Diverses entitats, entre les quals hi ha Societat Civil Catalana, el Grup de Periodistes Pi i Margall, Empresaris de Catalunya i Convivència Cívica Catalana, creen Concòrdia Cívica, una organització per a impedir la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya. Segons els seus integrants, la consulta vinculant que preveu el Govern català està fora de la llei. La presentació de la nova entitat es fa a l’Hospitalet de Llobregat i hi assisteixen el coordinador general del PP de Catalunya, Xavier Garcia Albiol, el president de C’s, Albert Rivera, i la seva portaveu al Parlament, Inés Arrimadas, a més de militants del PSC a títol individual.

Donald Trump, el candidat republicà vencedor de les eleccions presidencials als Estats Units el 8 de novembre de 2016, pren possessió del càrrec de 45è president en successió del demòcrata Barack Obama. L’arribada de Trump a la Casa Blanca és contestada a Washington amb l’anomenada Marxa de les Dones, que reuneix unes 500.000 persones, i també tenen lloc mobilitzacions en altres capitals del món, especialment a Londres. A Barcelona, entre 700 i 1.000 persones protesten contra Trump a la Via Laietana. El mateix dia també prenen possessió del càrrec el vicepresident, Mike Pence, i el secretari de Defensa, James Mattis. Després de superar la votació del Senat ho fan el secretari d’Estat, Rex Tillerson (1 de febrer), el del Tresor, Steven Mnuchin (13 de febrer), i la resta dels membres del Govern.

Els líders del grup parlamentari euroescèptic i nacionalista Europa de les Nacions i les Llibertats es troben per primer cop fora del Parlament Europeu a la ciutat alemanya de Coblença. Hi assisteixen, entre d’altres, Frauke Petry, d’Alternativa per Alemanya, Marine Le Pen, del Front Nacional francès, el neerlandès Geert Wilders, del Partit de les Llibertats, i Matteo Salvini, de la Lliga Nord italiana. Fora del recinte es duu a terme una manifestació de protesta, i a periodistes d’alguns mitjans els és negada l’entrada.

Els dies 21 i 22 de gener, fortes tempestes castiguen el litoral català i també les Balears. El temporal marítim, un dels més intensos a Catalunya dels últims deu anys, provoca onades de fins a 10 m d’alçària. L’Ajuntament de Barcelona i altres municipis de la costa prohibeixen l’accés a les platges i als espigons per a evitar accidents. A les Balears, els ports de Maó i Ciutadella no reobren fins al matí del dia 22, després d’estar gai-rebé 24 hores tancats pel temporal.

El president Donald Trump signa l’ordre l’executiva perquè els Estats Units abandonin el Partenariat Transpacífic (TPP), tal com va prometre durant la campanya electoral, amb l’objectiu, segons ell, de protegir els llocs de treball dels ciutadans nord-americans. El TPP, una de les iniciatives principals del president Obama, comprenia dotze estats en l’acord de lliure comerç més ampli aconseguit mai fins aleshores. Va ser signat a l’octubre del 2015, i estava pendent de ser ratificat pel Congrés dels Estats Units.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i el responsable d’Exteriors, Raül Romeva, presenten en una conferència a l’Eurocambra la proposta de referèndum. La sala, amb capacitat per a 350 persones, s’omple. Entre els assistents hi ha una quarantena d’eurodiputats. L’acte ha estat precedit per un intent de boicot protagonitzat per l’eurodiputat del Partit Popular espanyol Esteban González Pons, que demanava per carta als eurodiputats que no hi assistissin, i ha coincidit amb una reunió convocada a darrera hora pel president del Parlament Europeu, el conservador Antonio Tajani. En la conferència, en català, castellà, anglès i francès, els representants catalans justifiquen la celebració del referèndum, pactat o no, pel bloqueig del Govern espanyol contra la demanda molt majoritària a Catalunya de fer-lo i denuncien la utilització dels tribunals contra l’independentisme.

L’Ajuntament de Barcelona aprova el pressupost per al 2017, després de finalitzar el termini previst en la qüestió de confiança plantejada per l’alcaldessa, Ada Colau, sense que l’oposició hi hagi plantejat una alternativa. El 15 de novembre de 2016 l’oposició (CiU, ERC, PPC, C’s i la CUP) va rebutjar els pressupostos, i com a resposta al bloqueig l’alcaldessa va anunciar la qüestió de confiança, que ha superat.

El president nord-americà, Donald Trump, signa l’ordre executiva que suspèn temporalment l’acollida de nous refugiats i denega l’entrada a ciutadans de set estats musulmans (Iran, Iraq, Líbia, Somàlia, el Sudan, Síria i el Iemen) i a tots els refugiats. En principi, la mesura afecta també els residents als Estats Units d’aquests països proveïts de visat, però dos dies més tard el Govern anuncia que s’estudiarà cas per cas. El Govern no aclareix per què són aquests estats musulmans, i no d’altres (com l’Aràbia Saudita), els afectats. El dia 29, un jutge anul·la la deportació d’immigrats amb visat i de refugiats retinguts als aeroports. El dia 31, el president Trump destitueix la fiscal general perquè qüestiona la legalitat de l’ordre executiva i perquè va donar instruccions als advocats del Departament de Justícia de no aplicar-la. Tanmateix, l’ordre executiva resta suspesa. El 6 de març, Trump signa una nova ordre, que elimina algunes de les mesures més dures de l’anterior. Entre d’altres, l’Iraq és retirat de la llista, s’elimina la menció expressa als musulmans i no s’aplica als refugiats d’aquests països proveïts de visat. L’ordre entra en vigor el 30 de juny.

El ple del Consell aprova el decret de plurilingüisme educatiu, amb l’objectiu que al final de la formació escolar obligatòria tots els alumnes valencians tinguin un coneixement real de les dues llengües oficials, valencià i castellà i, almenys, d’una d’estrangera. La vicepresidenta i portaveu del Govern valencià, Mònica Oltra, contraposa la nova normativa a les anteriors, en què s’equiparava valencià i castellà a partir de la falsa premissa de normalització del valencià. El decret es començarà a aplicar el curs 2017-18.

Uns 500 tractors ocupen l’avinguda Maria Cristina de Barcelona en la marxa pagesa convocada per la Unió de Pagesos. La mobilització, que entra a la ciutat des de Molins de Rei, Badalona i Santa Perpètua de Mogoda, té com a objectiu posar de manifest el malestar dels agricultors per dificultats com les retallades en ajudes o els preus que paguen pels seus productes els distribuïdors, especialment les grans superfícies, que controlen prop del 80% del mercat.

Moren 6 persones al Centre Cultural Islàmic de la ciutat canadenca del Quebec quan un franctirador dispara contra musulmans mentre es feia una pregària, i 19 persones més resulten ferides. El terrorista, que sembla actuar per compte propi, és un estudiant francocanadenc de ciències polítiques de la Universitat Laval. El Quebec, com la resta de províncies canadenques, ha acollit milers de musulmans refugiats.

Se celebra la gala dels IX premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català. En aquesta edició l’actor Bruno Oro fa de mestre de cerimònies. La pel·lícula triomfadora és Un monstre em ve a veure, que s’emporta vuit premis, entre els quals hi ha els de millor pel·lícula no catalana i millor director, a José Antonio Bayona. La propera pell és guardonada en qualitat de millor pel·lícula catalana, millor guió (Isaki Lacuesta, el director, i Isa Campos) i millor actriu (Emma Suárez). El Gaudí a l’actor protagonista és per a Eduard Fernández, per El hombre de las mil caras, mentre que el Gaudí als millors actor i actriu secundaris són per a Karra Elejalde i Alexandra Jiménez, respectivament, per 100 metros. El premi Gaudí d’honor és per a Josep Maria Pou. D’altra banda, la presidenta de l’acadèmia, Isona Passola, en el seu parlament insta a impulsar la presència del català en les produccions fetes a Catalunya.

El relator especial de Drets Humans de l’ONU, Alfred-Maurice de Zayas, envia una carta a l’ambaixada espanyola a Ginebra en la qual posa en qüestió l’estratègia judicial espanyola contra l’independentisme català. En la carta, que difon el Cercle Català de Negocis, De Zayas recorda la importància de permetre la lliure determinació dels pobles per a evitar conflictes. Expressa, també, preocupació per la campanya difamatòria denominada "operació Catalunya", contra dirigents polítics catalans amb l’objectiu de frenar el procés independentista català.

Per 498 vots a favor i 114 en contra, la Cambra dels Comuns britànica aprova activar l’article 50 del Tractat de Lisboa, que preveu la sortida d’un estat membre de la Unió Europea. Abans de rebre l’aprovació definitiva, la llei ha d’obtenir el suport de la Cambra dels Lords, que retorna la llei a la Cambra dels Comuns per algunes esmenes. El 16 de març, la reina Elisabet II signa l’European Union (Notification of Withdrawal) Bill. A partir d’aquesta data s’inicia el termini d’un màxim de dos anys per a les negociacions de sortida de la Gran Bretanya de la UE.

Se celebra a La Valletta, Malta, la cimera dels caps d’estat o de govern (Consell Europeu) dedicada als refugiats i immigrants procedents de Líbia (uns 200.000 durant el 2016). Tot i que és una reunió preparatòria, la intenció de la majoria d’estats membres de retornar els il·legals a Líbia rep una forta oposició de l’ONU i les ONG. La declaració final insta la Unió Europea a prendre mesures per a frenar el flux de refugiats i complir al mateix temps amb els drets humans bàsics, especialment en la lluita contra les màfies i a l’establiment de centres d’acollida segurs i en condicions.

L’assemblea general de Ciutadans, celebrada a Madrid, ratifica l’informe de gestió (97% ) i l’ideari (89%) de la direcció encapçalada per Albert Rivera. Aquests resultats comporten l’abandonament de l’ideari socialdemòcrata, representat per alguns líders com Jordi Cañas i Sergio Sanz, i l’adopció del liberalisme com a ideologia del partit. L’assemblea també rebutja entrar en cap govern de coalició abans del 2019.

Un matrimoni resulta ferit greu a Salou per un arbre tombat pel vent. Els dies 5 i 6 de febrer, els vents de gran intensitat arriben als 100 km/h i causen nombroses incidències, sobretot a les comarques de la meitat sud de Catalunya, especialment al Baix Camp, el Barcelonès, el Segrià, el Baix Llobregat i el Tarragonès. Uns 15.000 abonats es queden sense subministrament elèctric i els Bombers han de fer prop d’un miler de sortides d’emergència. A l’aeroport del Prat el vent obliga a espaiar els aterratges i es produeixen nombrosos retards. La Generalitat activa l’alerta del pla Procicat per ventades generalitzades. Al Pirineu hi ha, també, nevades intenses.

Una multitud d’unes 50.000 persones rep amb aplaudiments i crits de suport l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a la seva arribada al Palau de Justícia de Barcelona, on són jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència i prevaricació en la consulta del procés participatiu del 9-N. En el judici, els tres encausats responen únicament a les preguntes de la defensa, ja que consideren que la Fiscalia actua seguint criteris polítics. Tots tres neguen haver desobeït i remarquen que la consulta la van dur a terme els voluntaris i que l’Administració no hi va participar. Destaquen que no van rebre cap notificació del Tribunal Constitucional per suspendre els preparatius de la votació. L’expresident de la Generalitat es declara responsable d’haver renunciat a la consulta inicial i d’haver deixat als voluntaris el procés participatiu, però també de la normalitat amb què es va desenvolupar. L’endemà declaren testimonis sobre presumptes pressions als instituts. El 13 de març, el TSJC dicta sentència: els tres acusats són absolts del delicte de prevaricació, però són condemnats pel de desobediència. Artur Mas és inhabilitat per a l’exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern durant dos anys i rep una multa de 36.000 euros. Joana Ortega és condemnada a un any i nou mesos d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros i Irene Rigau, l’única dels tres que ocupa un càrrec electe actualment (diputada al Parlament de Catalunya), és inhabilitada durant un any i mig i se li imposa una multa de 24.000 euros.

Per 60 vots a favor i 52 en contra la Knesset aprova la llei que permet construir nous assentaments a Cisjordània, en territori nominalment controlat per l’Autoritat Nacional Palestina. La llei estableix que els propietaris palestins seran compensats econòmicament per la construcció d’uns 4.000 habitatges, la majoria dels quals seran concedits als colons de l’assentament il·legal d’Amona, desmantellat la setmana anterior. L’Autoritat Nacional Palestina i l’ONU, entre d’altres, protesten contra el projecte, que significa la represa de construcció d’assentaments després de vint anys. El 31 de març el Comitè Ministerial de Seguretat Nacional, un òrgan del Govern d’Israel, hi dona l’aprovació definitiva.

Enmig de grans mesures de seguretat s’elegeix en un hangar de l’aeroport de Mogadiscio, la capital, Mohamed Abdullahi Mohamed, conegut pel sobrenom de Farmajo, com a nou president de Somàlia. Des del 1969, en què es va elegir un president democràtic, el país ha viscut en una espiral d’enfrontaments facciosos, cops d’estat, dictadures i terrorisme (la milícia islamista Al-Xabab controla gran part del territori). El nou president, que té doble nacionalitat, somali i nord-americana, té el suport de la comunitat internacional, de la Unió Africana i de l’ONU per a intentar estabilitzar el país.

Ramón Fonseca i Jürgen Mossack, els advocats del despatx Mossack Fonseca, amb seu a Panamà, són detinguts per la presumpta implicació en la trama de suborns de la constructora brasilera Odebrecht, que afecta diversos països de l’Amèrica Llatina, amb implicacions de ministres i alts càrrecs del Govern, entre els quals hi ha l’expresident peruà Alejandro Toledo, resident als Estats Units, i per al qual un jutge dicta el mateix dia ordre de cerca i captura internacional. La Fiscalia acusa els dos socis de delictes de blanqueig de capitals i d’haver eliminat proves de la trama de corrupció Odebrecht i, també, de l’escàndol de Petrobras. El despatx Mossack Fonseca és la font d’on provenen els anomenats Papers de Panamà, la filtració més gran sobre societats deslocalitzades, paradisos fiscals i evasió fiscal.

Entre els dies 9 i 11 de febrer més de 600 cetacis de diferents espècies arriben a les platges de Nova Zelanda, on queden immobilitzades i moren després asfixiades. Gràcies als voluntaris, prop d’un centenar poden ser retornades al mar amb vida. Es desconeix la causa de les arribades massives, però un element clau d’aquest resultat fatal es troba en el pendent suau de la costa, que el sistema de radar que utilitzen les balenes no pot detectar.

Els dies 10, 11 i 12 de febrer el Partit Popular celebra el seu 18è Congrés a Madrid. La tònica dominant és la continuïtat. La cúpula del partit es manté inalterada: Mariano Rajoy és reelegit a la presidència, així com també Maria Dolores de Cospedal a la secretaria i els vicesecretaris són novament Javier Arenas, Javier Maroto, Andrea Levy i Pablo Casado. Mariano Rajoy es manifesta amb relació a Catalunya i avantposa la llei a la reivindicació sobre el dret d’autodeterminació.

Kim Jong-nam, germanastre del president de Corea del Nord, Kim Jong-un, és trobat mort a l’aeroport de Kuala Lúmpur, Malàisia. La policia informa que ha estat assassinat i que dues dones n’han estat les responsables, presumptament, i que eren agents de Corea del Nord. Les anàlisis forenses identifiquen com la causa de la mort l’agent químic nerviós VX, del qual es troben restes a la cara de la víctima. El VX, prohibit per la convenció d’armes químiques del 1993, és l’agent químic més potent que existeix i causa la mort per interrupció de la transmissió dels senyals nerviosos en minuts i amb una dosi mínima. No obstant això, la seva obtenció requereix un equipament molt sofisticat. Les dues dones, una vietnamita i una indonèsia, són condemnades pels tribunals de Malàisia, però la policia segueix buscant més sospitosos. Tot i que no s’ha cursat una acusació formal, molts indicis porten a considerar que Pyongyang és darrere de l’assassinat, cosa que el règim nega. Kim Jong-nam havia de ser el successor del dictador Kim Jong-il, però arran d’un incident va perdre el favor del seu pare, que va nomenar el seu germanastre Kim Jong-un com a successor de la dictadura. Des d’aleshores, Kim Jong-nam s’havia convertit en un crític del règim.

El Tribunal Constitucional anul·la la resolució de JxSí i la CUP per a celebrar un referèndum l’any 2017 amb acord o sense amb l’Estat espanyol. Amb aquesta mesura autoritza la Fiscalia a procedir contra la presidenta del Parlament i quatre membres de la mesa: Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, de JxSí, i Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot. Tots són encausats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a excepció de Nuet, cosa que el ministeri públic justifica amb l’argument que "no és independentista". Aquest pronunciament propicia nombroses crítiques, que acusen l’Estat de persecució ideològica. El 25 d’abril Nuet també és encausat. La primera querella contra Forcadell es va cursar el 10 d’octubre de 2016 per permetre la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent.

L’empresa concessionària Abertis anuncia que d’ara endavant pagarà el 100% de l’impost de béns immobles (IBI) als ajuntaments per on passin les autopistes que gestiona. Fins ara, només pagava el 5% de l’impost, basant-se en una bonificació de l’any 1972 que ara tot just expira. Els municipis catalans beneficiats per aquesta modificació són un total de 142, i la quantitat total que recaptaran són uns 14 milions d’euros.

L’Audiència de Palma dicta sentència pel "cas Nóos", un cas de desviació de 6 milions d’euros de fons públics del Govern balear a través d’una empresa sense ànim de lucre. El màxim directiu de l’empresa i principal acusat era el marit de la infanta Cristina de Borbó, Iñaki Urdangarin, juntament amb el seu soci Diego Torres i l’expresident balear Jaume Matas. Urdangarin és condemnat a una pena de sis anys i tres mesos de presó, Torres, a vuit anys i mig, i Matas, a tres anys i vuit mesos. La infanta Cristina, que també estava acusada, és absolta com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals i condemnada a una multa de 265.000 euros com a responsable a títol lucratiu. El dia 23 la jutge desestima la petició del fiscal d’aplicació de les penes de presó de manera immediata, i Urdangarin i Torres queden lliures i sense fiança.

Entre els dies 17 i 19 de febrer té lloc la Conferència de Seguretat de Munic. Celebrada des del 1963, reuneix caps d’estat i de govern, ministres i alts càrrecs, sobretot occidentals, però també grans empresaris, observadors i responsables d’organitzacions internacionals i delegacions de països no occidentals per a debatre els principals reptes dels conflictes d’implicació mundial. La conferència, celebrada sota el títol "Postveritat, post-Occident, postordre", té entre els eixos principals el conflicte entre Rússia i Ucraïna, la guerra de Síria, Corea del Nord, el terrorisme, la ciberseguretat i les relacions transatlàntiques després de l’elecció de Donald Trump. Una de les intervencions més esperades és la del vicepresident nord-americà, Mike Pence, que assegura que els Estats Units no es desentendran de l’OTAN i seguiran compromesos en la defensa d’Occident, però alhora exigeix més corresponsabilitat dels aliats europeus en el finançament.

Els consellers de Cultura Ruth Mateu (Illes Balears), Santi Vila (Catalunya) i Vicent Marzà (País Valencià) signen la declaració de Palma, per la qual es comprometen "a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura". Entre altres coses, la declaració preveu enfortir l’Institut Ramon Llull com a organisme de projecció conjunta, reforçar el mercat cultural interior, crear un sistema d’homologació de coneixements lingüístics i que els tres governs participin i es coordinin en matèria cultural.

L’escriptora Isabel-Clara Simó rep en un acte solemne al Palau de la Música el 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural, en reconeixement a la seva obra literària i al seu compromís social. En el seu discurs, l’escriptora insta els ciutadans a "atrevir-se a pensar, a aprendre i a investigar", perquè "només aleshores serem lliures". En el seu parlament, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, alerta que l’Estat espanyol intenta ofegar financerament l’entitat, referint-se a la multa imposada per la Gigaenquesta.

La NASA i la revista Nature fan públic, simultàniament, el descobriment d’un nou sistema planetari que orbita al voltant d’una estrella situada a 40 anys llum del sistema solar. El sistema està format per almenys set planetes de dimensions similars a la Terra i d’una temperatura similar, condicions que converteixen aquests exoplanetes en candidats per a permetre l’aparició de la vida, especialment en tres, que es troben en el que s’anomena zona habitable. L’estrella al voltant de la qual orbiten és una estrella ultrafreda nana, que els astrònoms han anomenat TRAPPIST-1, a partir del nom del telescopi emprat (transiting planets and planetesImals small telescope). L’estrella i tres planetes van ser descoberts al maig del 2016, però el nombre de planetes ara detectats ha augmentat a set.

En el primer dia de la ronda de converses de pau a Síria celebrada a Ginebra, el delegat especial de l’ONU, Staffan de Mistura, es reuneix amb les dues parts, les quals després refusen entrar en negociacions directes. L’agenda de les negociacions es basa en la resolució del Consell de Seguretat del 2015, la qual estableix la creació d’un govern provisional no sectari, la redacció d’una nova constitució i la celebració d’unes eleccions que han de donar pas a l’entrada en vigor de la Constitució administrada sota supervisió de l’ONU. El principal obstacle en les negociacions és la presència del president Al-Assad en el nou Govern de Síria. Aquestes negociacions es desenvolupen paral·lelament a les negociacions de pau d’Astana, iniciades un mes abans, controlades per Rússia i Turquia.

La periodista Empar Marco, corresponsal de TV3 al País Valencià, és nomenada directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). La candidatura de Marco s’ha imposat a la de Salvador Enguix, corresponsal de La Vanguardia al País Valencià, i la del periodista i productor Josep Ramon Lluch, director d’antena de la Televisió de Múrcia. Marco és ratificada el 2 de març com a nova directora general de la CVMC per les Corts Valencianes, amb el vot favorable del PSPV, Compromís i Podem, amb l’abstenció de Ciutadans i el vot contrari del PP.

Tom Perez és elegit nou líder del Partit Demòcrata dels Estats Units. Perez, el primer hispà a ocupar el càrrec, va ser secretari del Treball en l’Administració Obama. Després de la derrota de Hillary Clinton per Donald Trump, el nou líder haurà de conciliar un partit profundament dividit entre els sectors més centristes i els més esquerrans.

Milers de manifestants duen a terme marxes a Moscou, Sant Petersburg i altres ciutats russes en el segon aniversari de la mort del dissident Borís Nemtsov, que va ser assassinat a trets prop del Kremlin el 27 de febrer de 2015. Nemtsov, ministre d’Economia en el Govern de Borís Ieltsin (1998), va ser un dels crítics més ferotges del president Vladímir Putin. Els cinc acusats, d’origen txetxè, neguen els càrrecs. El mateix dia, un altre destacat dissident, Ildar Dadin, és alliberat de la presó de Sibèria on va ser internat el 3 de desembre 2015, en la primera aplicació de la nova llei que permet la detenció i l’empresonament de manifestants, encara que siguin pacífics.

Al Dolby Theatre, de Los Angeles, se celebra la cerimònia de lliurament dels 89ns premis Oscar, de l’acadèmia de cinema nord-americana. El musical La la land, de Damien Chazelle, és la producció que obté més premis (6 de les 14 nominacions, entre els quals hi ha la de millor director; la de millor actriu principal, Emma Watson, i la de millor cançó i música originals). L’Oscar a la millor pel·lícula és per a Moonlight, de Barry Jenkins, el premi al millor actor és per a Casey Affleck, per Manchester by the sea, el director de la qual, Kenneth Lonergan, rep el premi al millor guió. L’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa és per a Forushande(‘El viatjant’), del director iranià Asghar Farhadi. En aquesta edició es produeix un incident que no havia ocorregut mai en la història dels premis, ja que s’anuncia equivocadament La la land, en lloc de Moonlight, com a guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula. Quan els actors i el director van a recollir el premi, el productor de La la landinterromp la cerimònia i fa públic l’error, que es deu a una confusió en els sobres que contenen el nom dels guanyadors i que llegien els presentadors Warren Beatty i Faye Dunaway.

A l’Audiència de Barcelona comença el judici de l’anomenat "cas Palau". El cas va fer-se públic al juliol del 2009, quan el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va ordenar l’escorcoll del Palau de la Música arran de la desviació de fons denunciada per fonts anònimes. Els principals investigats són l’expresident de l’entitat Fèlix Millet i el seu secretari Jordi Montull. Segons la instrucció del jutge, el frau consisteix en el desviament d’almenys uns 25 milions procedents de l’empresa Ferrovial a Convergència Democràtica de Catalunya a través del Palau. La fiscalia demana vint-i-set anys de presó per a Millet i Montull, i vint-i-sis per a la filla del segon, Gemma Montull, exdirectora financera del Palau. Setmanes abans del començament del judici, les defenses dels acusats van pactar amb el fiscal confessar les comissions de Convergència per rebaixar les penes inicials. Pel que fa a l’ex-directora general Rosa Garicano, l’extresorer de CDC Daniel Osácar i els directius de Ferrovial, es demanen penes d’entre els quatre anys i mig i els nou anys i mig.

Irlanda del Nord celebra eleccions anticipades a l’Assemblea, per la retirada del Govern del Sinn Féin i del vice-primer ministre d’aquest partit, Martin McGuinness, arran d’un presumpte cas de corrupció. Bé que el Partit Unionista Democràtic continua com a primera força, el Sinn Féin pràcticament l’iguala (28 escons davant 27 en un Parlament de 90). El socialdemòcrata SDLP es manté (12), mentre que el Partit Unionista de l’Ulster experimenta una forta davallada (10).

L’Ajuntament de la ciutat alemanya de Gaggenau prohibeix un acte electoral en favor del canvi de la Constitució turca en el referèndum del 15 d’abril que havia de fer el ministre de Justícia turc. Poc després, una amenaça de bomba provoca el desallotjament de l’Ajuntament. La ciutat de Colònia també prohibeix l’acte del ministre d’Economia turc per a l’endemà. El Govern turc protesta per la decisió i acusa Alemanya de censura, però el Govern i l’oposició alemanys exigeixen que s’alliberin el corresponsal alemany detingut per les autoritats turques i altres periodistes. El dia 11, el Govern holandès també prohibeix l’entrada del ministre d’Afers Estrangers turc, que pretenia fer un míting per a la comunitat turca a Rotterdam. En resposta, Erdogan qualifica el Govern holandès de "feixista".

L’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas fa una exposició del procés sobiranista a la Universitat de Harvard. El president del PDeCAT remarca un cop més el vessant democràtic i pacífic de l’independentisme català i alhora assegura que el futur Estat català serà un soci responsable de l’OTAN. La conferència forma part d’un viatge en què també fa una exposició similar a la Universitat d’Oxford el dia 1 de març.

Les multinacionals de l’automòbil Opel i el grup PSA, que controla Peugeot i Citroën, fan públic l’acord pel qual la firma francesa passa a controlar l’alemanya. General Motors, propietària d’Opel, la ven per 2.200 milions d’euros. L’operació, que també inclou la compra de Vauxhall, marca d’Opel a la Gran Bretanya, converteix PSA en el segon grup de l’automoció europeu després de Volkswagen.

El Tribunal Europeu de Justícia avala la decisió d’un jutge belga de denegar un visat de 90 dies a una família siriana. La família volia utilitzar el permís per a demanar asil a Bèlgica des de l’ambaixada d’aquest país al Líban. El tribunal sentencia que els estats membres de la Unió Europea tenen la potestat de denegar visats a aquelles persones l’objectiu de les quals sigui obtenir l’asil. El mateix dia el Parlament hongarès aprova la detenció immediata de tots els refugiats en cerca d’asil i que viuen en camps improvisats. L’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats, la Unió Europea i les organitzacions no governamentals critiquen aquesta mesura.

El Parlament de Catalunya aprova amb els vots de JxSí, el PSC, CSQP i la CUP, l’abstenció de C’s i el vot en contra del PP la creació de la comissió d’investigació sobre l’anomenada "operació Catalunya", que pretenia, si calia amb proves fictícies, desprestigiar polítics sobiranistes. Presidida per Alba Vergés (JxSí), la comissió preveu interrogar, entre d’altres, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i l’exportaveu del PP català al Parlament Alícia Sánchez-Camacho. El 10 de maig, el PSC abandona la comissió i el 20 de juny ho fa el PP. L’endemà es constitueix la comissió de l’"operació Catalunya" al Congrés dels Diputats amb uns objectius similars. En aquest cas s’acorda per unanimitat que el diputat del PNB Mikel Legarda en sigui el president, que el PP i el PSOE n’ocupin les vicepresidències i Ciutadans i Podem, les dues secretaries.

Se celebra a l’Auditori de Girona la 19a edició dels premis Enderrock. Els principals premiats en les diverses categories són els grups Manel (millor artista per votació popular i millor disc de pop-rock segons la crítica per Jo competeixo), Love of Lesbian (millor artista en llengua no catalana per votació popular i millor artista de l’any segons la crítica) i Roba Estesa (millor grup revelació, millor disc de folk per Descalces i millor cançó de folk per Viu per votació popular i millor disc revelació segons la crítica). Maria del Mar Bonet, el compositor, pianista i arranjador Francesc Burrull i el productor Gay Mercader reben premis d’homenatge.

El relator de Drets Humans de les Nacions Unides denuncia l’exèrcit de Myanmar per crims contra la humanitat sobre la minoria musulmana rohingya, que viu majoritàriament a la província de Rakhine, tot i que molts viuen com a refugiats a Bangladesh o en altres llocs del món. Malgrat l’existència d’un govern democràtic des de fa dos anys, la persecució contra aquesta minoria no ha cessat, cosa que nega la primera ministra de facto, Aung San Suu Kyi.

L’Ajuntament de la ciutat d’Alacant torna a col·locar les plaques amb els noms franquistes que havia fet retirar. La mesura és conseqüència de la decisió favorable de la jutgessa al recurs presentat pel PP en contra de la resolució del consistori, dominat pels partits d’esquerra. El canvi de nom afecta uns quaranta-cinc carrers i places de la ciutat.

L’Ajuntament de Simat de la Valldigna (Safor) inaugura una plaça dedicada a Guillem Agulló, l’activista d’esquerres i independentista que l’11 d’abril de 1993 va morir en aquest poble assassinat per neonazis.

A l’Audiència Nacional de Madrid s’obre el judici del "cas Pretòria", sobre corrupció urbanística a Catalunya, descoberta el 2009. Els onze acusats, entre els quals hi ha l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, l’exdiputat Luis Andrés Garcia, Luigi (PSC), i l’exsecretari de la Presidència (1980-90), Lluís Prenafeta, i l’exconseller Macià Alavedra, tots dos homes de confiança de l’expresident Jordi Pujol, s’enfronten a penes que oscil·len entre divuit mesos i vuit anys de presó per delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals per valor d’uns 45 milions d’euros. El primer dia Macià Alavedra acorda una rebaixa de la petició de la pena demanada a canvi de confessar els fets i de tornar 13 milions d’euros. El dia 15 declara Luigi, el qual nega que sigui el cap de la trama del "cas Pretòria", tot i que les gravacions l’incriminen, i apunta que els principals responsables de la trama eren Prenafeta i Alavedra. En la seva declaració del 18 d’abril, Lluís Prenafeta reconeix el cobrament de comissions il·legals pactades entre ell, Macià Alavedra i Luigi, i nega la participació de l’expresident Mas en la trama.

L’All-Party Parliamentary Group on Catalonia té un estatus reconegut, bé que no oficial, del Parlament de Westminster. En formen part 21 diputats, 16 de la Cambra dels Comuns i 5 de la Cambra dels Lords, i hi són representats els sis principals partits del Parlament britànic. El diputat del Partit Nacional Escocès George Kerevan presideix la discussió inaugural. En el seu discurs, el conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, sosté que els estats europeus, tard o d’hora, hauran de decidir al costat de qui es posen en el procés català. Romeva critica durament, també, la instrumentalització de la justícia espanyola i defensa la legitimitat del referèndum sobre la independència.

L’actual president de l’Ateneu Barcelonès, l’historiador Jordi Casassas, és reelegit al capdavant de l’entitat amb 446 vots. Casassas supera els altres dos contrincants, el filòsof Bernat Dedéu (339 vots) i l’arqueòleg expert en noves tecnologies Genís Roca (285 vots). La participació és del 42% dels socis, rècord de l’entitat.

El grup d’aviació comercial IAG, format per Iberia, Vueling, British Airways i Aer Lingus, anuncia la creació d’una companyia de vols intercontinentals de baix cost amb línies de Barcelona a Los Angeles, San Francisco, Punta Cana i Buenos Aires. La nova companyia, de nom Level, busca competir amb Norwegian, que aquest mateix any comença les operacions al Prat amb itineraris similars o coincidents. El primer vol de Norwegian té lloc el 5 de juny, amb destinació a Los Angeles.

En 35 municipis del País Basc se celebren consultes sobre la independència. Organitzades per la plataforma Gure Esku Dago (‘És a les nostres mans’), s’inspiren en les consultes que es van fer a Catalunya entre el 2009 i el 2011. Està previst que al llarg del 2017 se’n facin quatre més, el 2 d’abril, el 7 de maig i el 18 de juny. El total de persones que hauran pogut votar és de 600.000.

Bruno Le Roux, ministre de l’Interior francès, dimiteix del càrrec després de ser investigat per tràfic d’influències i desviació de fons públics. Le Roux reconeix que entre els anys 2009-16 les seves dues filles, menors d’edat, van cobrar 55.000 euros en contractes com a assistents parlamentàries. El substitueix en el càrrec el fins ara secretari d’estat i de comerç exterior Matthias Fekl.

El Parlament de Catalunya aprova la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2017, per 64 vots a favor (JxSí i 2 diputats de la CUP), 62 en contra (Cs, PSC, PPC i CSQP) i 7 abstencions (la resta de diputats de la CUP). Són els primers pressupostos aprovats del Govern de Puigdemont. Els pressupostos inclouen una partida per al referèndum, considerada inconstitucional pel Consell de Garanties Estatutàries, cosa que ha estat assenyalada per tota l’oposició menys la CUP, que exigeix que el Govern faci públiques la data i la pregunta del referèndum. El dia 31 el Govern espanyol presenta recurs al Tribunal Constitucional contra els pressupostos.

El Tribunal Suprem condemna l’exconseller de la Presidència i diputat del PDeCAT al Congrés Francesc Homs a un any i un mes d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència per l’actuació en el 9-N. Els càrrecs de la condemna i les penes són similars als que ha imposat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a l’expresident Artur Mas, l’exconsellera Joana Ortega i la consellera Irene Rigau. A causa de la condició d’Homs de diputat al Congrés, el tribunal va trametre un suplicatori a la cambra, que al novembre del 2016 va aprovar aixecar-li la immunitat per a ser processat. El 29 de març el Congrés li retira l’acta de diputat. Homs és substituït a l’escó per Feliu Guillaumes i per Carles Campuzano com a portaveu del PDeCAT.

Hosni Mubàrak, president d’Egipte durant trenta anys i enderrocat l’any 2011 per la revolta coneguda com Primavera Àrab, és alliberat després d’estar detingut sis anys, tres dels quals, en un hospital militar del Caire. Mubàrak havia estat jutjat i condemnat per la mort de prop d’un miler de manifestants (2012) i per apropiació de fons públics (2014), però finalment és absolt pel tribunal d’apel·lació.

El secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Ramon Espadaler, comunica per carta a la militància l’inici del procés de dissolució del partit. En la carta admet que la formació democratacristiana es troba en situació de fallida. El jutjat mercantil de Barcelona que dicta la liquidació del partit reconeix un deute de més de 22 milions d’euros i uns actius de només 5 milions. També informa que els regidors podran seguir utilitzant el nom i les sigles d’UDC fins que acabi el mandat als ajuntaments. Espadaler demana "perdó" per la gestió del procés i n’assumeix "la principal responsabilitat". Unió Democràtica va ser creada el 1931 i des del 1987 n’era el principal líder Josep Antoni Duran i Lleida. El 21 d’abril, l’Audiència de Barcelona condemna UDC com a responsable civil per haver-se beneficiat il·lícitament de 178.000 euros amb el desviament de fons de la fundació afí Catalunya i Territori.

Entra en vigor als aeroports dels Estats Units i la Gran Bretanya la prohibició de dur ordinadors i tauletes en l’equipatge de mà per a alguns viatges a l’Orient Mitjà i Turquia. A partir d’ara, aquests aparells han de ser facturats a banda. La raó que donen les autoritats és que poden contenir explosius. Els països afectats protesten contra la mesura.

La Seu d’Urgell acull l’acte central de celebració dels 400 anys del naixement de l’Escola Pia com a orde religiós i els 250 anys de la canonització del seu fundador, Josep de Calassanç. L’acte és organitzat per l’Escola Pia de Catalunya.

La gestora del PSOE aprova la reincorporació de la cap de llista del PSC al Congrés, Meritxell Batet. Amb aquesta mesura es tanca la crisi que va enfrontar les dues formacions amb motiu de la rebel·lió d’un sector de la formació estatal, que va culminar amb la dimissió de Pedro Sánchez de secretari general (al qual donava suport el PSC) a l’octubre del 2016.

El president nord-americà, Donald Trump, signa l’ordre executiva que fa marxa enrere en mesures clau de l’Administració Obama en matèria de protecció del medi ambient i de lluita contra el canvi climàtic. Els principals blancs de l’ordre són el pla d’energia neta destinat a disminuir les emissions de carboni i el pressupost per a l’Agència de Protecció del Medi Ambient, que redueix dràsticament.

Ilich Ramírez Sánchez, més conegut pels àlies de Carlos o el Xacal, el terrorista veneçolà que a les dècades dels anys setanta i vuitanta va dur a terme alguns dels atemptats més sagnants del segle XX, és condemnat a cadena perpètua per un tribunal de París. Carlos està acusat de la mort de dues persones en l’atac amb una granada de mà en un establiment de la capital francesa el 1974. És la tercera condemna perpètua després de les del 1997 i el 2011, dictades també per tribunals francesos. En total, s’estima que en els atemptats que va planejar i dur a terme van morir més de mil persones. Carlos, que es considera a si mateix un revolucionari professional, va atemptar per compte del Front Popular de Palestina. El 1994 va ser capturat per agents francesos a Khartum, Sudan.

El Tribunal de Comptes denuncia un pagament il·lícit per a les obres de l’AVE a la Sagrera de més de 133 milions d’euros. Segons un informe de l’ens supervisor, ADIF i diverses constructores han inflat el preu de les obres prop del 18%. L’informe també esmenta pagaments per a obres no executades, certificacions d’obra pagades per avançat, adjudicacions de contractes sense concurs i pagament d’obres de les quals no hi ha contracte.

Entre els dies 26 i 31 el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visita els Estats Units, on explica el procés sobiranista en diversos fòrums. La conferència més important té lloc el dia 28 a la Universitat de Harvard, on el president compara el procés amb la lluita pels drets civils als Estats Units i en subratlla el caràcter inequívocament democràtic, que contraposa a la negativa del Govern espanyol a fer un referèndum acordat i a la persecució judicial de l’independentisme.

José Antonio Arrabal, afectat d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), mor al seu domicili d’Alcobendas (Madrid) després d’administrar-se una dosi letal de medicaments. Arrabal, que ha enregistrat la seva mort en un vídeo, hi explica que la seva família ha hagut de marxar del domicili per no ser inculpada en la seva mort. Uns quants mesos abans havia iniciat una campanya a internet per despenalitzar el suïcidi assistit i modificar l’article 143 del Codi Penal, que preveu penes de presó per als que hi col·laborin.

Moren 14 persones i 49 resulten ferides en una explosió al vagó d’un tren entre dues estacions del metro de la ciutat russa de Sant Petersburg. Un segon artefacte descobert en una altra estació que no arriba a explotar fa pensar en un atac coordinat. Segons la policia, el principal sospitós és un home nascut al Kirguizistan el 1995 i que va obtenir la nacionalitat russa, el qual s’hauria immolat en l’atemptat. El dia 26, un grup vinculat a Al-Qaida reivindica l’atemptat.

Entre els dies 3 i 6 d’abril se celebra a Bolonya la Fira Infantil del Llibre, la més important del món de l’especialitat. Cada any la fira acull un convidat d’honor, que el 2017 són Catalunya i les Illes Balears. Coordinats per l’Institut Ramon Llull sota el lema "Sharing a Future: Books in Catalan", la mostra reuneix una quarantena d’expositors.

Comença a funcionar el Registre de Parelles Estables (també dites parelles de fet) de Catalunya, la llei de la creació del qual es va aprovar el 2015. Amb la inscripció en aquest registre, les parelles que no conviuen en règim matrimonial poden acollir-se pràcticament als mateixos drets que les persones casades, tals com les prestacions per fills o les pensions de viudetat i, alhora, s’evita el frau per a accedir-hi.

Una jove de 19 anys és detinguda a Terrassa pels Mossos d’Esquadra, acusada d’incitar i reclutar joves per a l’autoanomenat Estat Islàmic. La jove utilitzava amb aquest propòsit diverses xarxes socials i tenia uns dos-cents seguidors. L’operació té lloc després de la detenció de dos homes a Roda de Ter (Osona) el 22 de març, que van ser empresonats sense fiança pels delictes d’adoctrinament, enaltiment o incitació a cometre delicte de terrorisme.

S’inaugura, a Port Aventura, Ferrari Land, una nova zona temàtica del complex ludicoturístic centrada en la història de la marca automobilística italiana. Construït en uns terrenys de 7 ha, conté rèpliques de places i llocs de renom de ciutats italianes. També té atraccions, la principal de les quals és Red Force, un accelerador vertical de 112 m d’alçària i un recorregut de 800 m en què les vagonetes agafen una velocitat de 180 km/h. Les obres han durat dos anys i la inversió en les instal·lacions ha estat de 100 milions. Ferrari té un parc similar a Abú Dabí.

S’obre el judici contra Lee Jae-yong, president en funcions de la multinacional sud-coreana Samsung. Lee Jae-yong, fill del president Lee Kun-hee i net de Lee Byung-chul, fundador de l’empresa, és acusat de suborns valorats en uns 40 mil milions d’euros per a aconseguir favors del Govern a través de la trama que va causar la destitució de la presidenta de la República de Corea al mes de març. El 25 d’agost el jutge condemna per corrupció Lee Jae-yong a dotze anys de presó.

Prop de cinquanta cristians coptes moren a Egipte en atemptats perpetrats durant les celebracions del Diumenge de Rams. Les explosions tenen lloc a les esglésies de Sant Jordi de la ciutat de Tanta i a la de Sant Marc d’Alexandria. En aquesta església, hi celebrava la missa el cap de l’Església copta Tauadros II, el qual en surt il·lès. L’autoanomenat Estat Islàmic reivindica l’atemptat, i el president egipci ordena el desplegament de l’exèrcit en diversos punts del país.

La Comissió Europea fa públic l’informe sobre la independència i la qualitat de la justícia en els diversos estats membres, basat en les valoracions dels ciutadans de cadascun dels estats. Espanya té la quarta pitjor valoració després de Croàcia, Eslovàquia i Bulgària. El 58% dels ciutadans espanyols consideren el funcionament de la justícia dolent o molt dolent. Els primers llocs en percepció d’independència de jutges i tribunals recauen en Dinamarca, Luxemburg, els Països Baixos, Finlàndia i, empatats, Àustria, Alemanya i la Gran Bretanya.

Un jutge del Tribunal Suprem del Brasil ordena investigar vuit ministres i un centenar de diputats i polítics del Brasil, entre els quals hi ha el cap de gabinet del president Michael Temer, el ministre d’Afers Estrangers i quatre expresidents: Fernando Henrique Cardoso, Luiz Inácio Lula da Silva, Dilma Rousseff i Fernando Collor de Mello, tots ells acusats de rebre suborns de la constructora Oderbrecht a canvi de la concessió de contractes inflats en relació amb la companyia petroliera estatal Petrobras i de propiciar una legislació favorable.

En un comunicat, l’ambaixada dels Estats Units a Espanya qualifica el conflicte entre Espanya i Catalunya d’afer intern, i afegeix que els Estats Units estan compromesos a mantenir la relació amb una Espanya forta i unida. Segons la Generalitat, el comunicat s’hauria fet a petició del Govern espanyol per contrarestar la visita del president de la Generalitat Carles Puigdemont als Estats Units i la trobada amb l’expresident Jimmy Carter (7 d’abril), la fundació del qual va declinar també involucrar-s’hi.

Basant-se en un gran nombre d’informes, l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides insta les autoritats russes a investigar el tracte dispensat a Txetxènia a les persones d’orientació homosexual que duu a terme Ramzan Kadírov, cap de Govern a Txetxènia des del 2004 i molt proper a Vladímir Putin. Segons els informes, es persegueixen, torturen i assassinen homosexuals o bisexuals. També es denuncien desaparicions i l’existència de camps de concentració per a homosexuals. El Govern rus respon a les crítiques dient que no té informació verificada sobre el que es denuncia als informes.

Un terratrèmol de magnitud 3,8 graus té lloc al litoral català, i es fa notar sobretot a la Selva i el Maresme. Segons l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el terratrèmol té l’hipocentre a una profunditat d’uns 5 quilòmetres del terme municipal de Riudarenes. Malgrat que és clarament percebut, el sisme no causa danys. És el quart terratrèmol a la zona de la Selva en els darrers vuit mesos.

Especialistes de tot el món alerten en la setena conferència de l’Agència Espacial Europea (ESA) sobre deixalles espacials celebrada a Frankfurt de l’acumulació creixent de restes de ginys espacials que orbiten la Terra. Actualment es calcula en uns 750.000 els objectes d’aquest origen d’entre 1 i 10 centímetres de diàmetre. Les grans velocitats a què es desplacen poden donar lloc a col·lisions i dificultar missions espacials, llançaments i operacions de satèl·lits i altres activitats.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, designa Josep Lluís Trapero major dels Mossos d’Esquadra. El càrrec, l’escalafó més alt en la jerarquia del cos, estava vacant des del 2008, quan l’anterior major, Joan Unió, es va retirar.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, anuncia en roda de premsa la rescissió del contracte amb la constructora del túnel de la plaça de les Glòries, una de les obres més ambicioses de la ciutat dels darrers anys, pels "retards irrecuperables i els sobrecostos". Tot i que l’Ajuntament inicialment fa explícita la voluntat de consensuar la mesura, el dia 24, sense l’aval de l’oposició, és finalment el consell d’administració de l’empresa municipal BIMSA, on Barcelona en Comú i el PSC tenen majoria, el que pren la decisió. La rescissió i la contractació d’una nova constructora signifiquen l’aturada dels treballs entre vuit i dotze mesos. Amb el nou calendari, es preveu que les obres estaran completades cap al 2020 i que també comportaran un sobrecost.

Un tribunal de Bangkok condemna a mort el català Artur Segarra per l’assassinat d’un altre català, l’empresari David Bernat. El 19 de gener de 2016, Segarra es va trobar amb Bernat, el qual pocs dies després va aparèixer esquarterat al riu Chao Phraya. Segons la policia, Segarra va segrestar Bernat i el va torturar perquè li donés els codis de les targetes de crèdit i poder retirar grans quantitats de diners dels seus dipòsits. Entre les proves, hi ha l’ADN i restes de sang de la víctima al pis de Segarra, el qual es declara innocent i atribueix l’assassinat a la seva exparella. Segarra pot apel·lar la sentència.

El nou fiscal en cap d’Anticorrupció, Manuel Moix, anuncia el relleu dels dos fiscals encarregats de l’anomenat "cas del 3%" de finançament il·legal de CDC. Moix, que té el suport del ministre de Justícia Rafael Català, justifica el canvi perquè creu que els fiscals encarregats del cas han d’estar destinats a Barcelona. Els rellevats José Grinda i Fernando Bermejo investigaven el cas des del 2013 i van ser dos dels fiscals que es van rebel·lar contra Moix pel que van considerar desídia en l’anomenat "cas Lezo" de desviació de fons de l’empresa pública Canal de Isabel II. En una conversa filtrada sobre la investigació, el principal acusat, Ignacio González, celebrava la designació de Moix, que considerava pròxim al PP. Davant de l’enrenou, el 4 de maig, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, anuncia l’ajornament del relleu de Grinda i Bermejo.

Com cada any, se celebra a Catalunya Sant Jordi, festivitat centrada en el llibre. La novel·la de Xavier Bosch, Nosaltres dos, és el llibre en català més venut, seguit de Rosa de cendra, de Pilar Rahola. En la categoria de no-ficció, el més venut en català és La vida que aprenc, de Carles Capdevila. En castellà, el més venut és la novel·la Patria, de Fernando Aramburu. L’edició del 2017 arriba precedida d’una polèmica arran de la decisió d’entitats culturals catalanes de convidar la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a l’acte en el qual es demanava la inclusió de Sant Jordi en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO (21 d’abril). La presència de la vicepresidenta espanyola provoca la dimissió de la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Isabel Martí, en desacord amb la decisió. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acusa la vicepresidenta de cinisme pels reiterats intents del seu partit de destruir la llengua i la cultura catalanes.

La policia deté nou persones a Barcelona i altres ciutats de la seva conurbació. El jutge Eloy Velasco decreta presó per a cinc, dues de les quals estan vinculades als atemptats de Brussel·les del març del 2016, on van arribar el 16 d’aquest mes i van marxar-ne el 23, l’endemà que s’haguessin comès.

Donald Trump es veu obligat a retirar la partida destinada a la construcció de la muralla a la frontera mexicana en el seu pla de pressupostos. El mur per a contenir l’entrada d’immigrants des de Mèxic era una de les propostes estrella de la campanya electoral del president, que pretenia fer pagar a Mèxic, cosa a la qual el Govern d’aquest país es va negar rotundament. Davant el veto d’una majoria de senadors (sobretot demòcrates, però també republicans), el president ha de renunciar a aquesta part del pressupost.

Al Palau de Congressos de Perpinyà, se celebra la 28a Nit de Sant Jordi, que organitza Òmnium Cultural de la Catalunya del Nord. La presidenta de l’entitat, Montserrat Biosca, reivindica l’ús del català, i remarca la posició relativament favorable de la majoria dels nord-catalans envers la llengua pròpia. S’atorguen també premis literaris en diverses categories, entre els quals cal esmentar el Premi Catalunya Nord, de l’Institut d’Estudis Catalans, que guanya Claudi Balaguer per l’obra El català dels paios i dels gitanos al Riberal, i el Francesc Català de poesia, d’Òmnium Nacional, que guanya Eulàlia Domènech per Certes incerteses.

El Govern català fa públic l’estudi encarregat a la Universitat Rovira i Virgili que localitza cent vint-i-tres fosses de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre i el Priorat (setanta-nou de les quals confirmades i la resta probables). L’estudi té com a finalitat desenterrar les restes sepultades dels combatents, la majoria dels quals pertanyen a l’exèrcit republicà. Les restes es traslladen al Memorial de les Camposines, al municipi de la Fatarella (Terra Alta).

L’ex-primer ministre italià, Matteo Renzi, recupera amb un 70% dels vots el lideratge del Partit Democràtic en les eleccions primàries celebrades a Bolonya. Renzi va dimitir del càrrec en perdre, al desembre del 2016, el referèndum sobre la seva proposta de reforma de la Constitució.

Entra en vigor l’impost que grava les begudes amb un alt contingut de sucre, que els distribuïdors estan obligats a repercutir en el preu que paga el consumidor final. Les begudes amb més de 8 grams de sucre per cada 100 mil·lilitres es graven amb 0,12 euros per litre, i les que contenen entre 5 i 8 grams, amb 0,8 euros. La Generalitat justifica l’impost en aplicació de la directiva de l’Organització Mundial de la Salut, i preveu recaptar 31 milions d’euros en el que queda d’any.

Els treballadors del metro de Barcelona comencen la primera d’una sèrie de vagues intermitents per pressionar l’empresa municipal TMB en les negociacions sobre el conveni col·lectiu, que es van iniciar a la tardor del 2015. Alguna d’aquestes vagues ha coincidit amb esdeveniments com el Mobile World Congress i el Primavera Sound del 2016 i es duen a terme cada dilluns seguint els serveis mínims dictats per la Generalitat de Catalunya. El 12 de juliol, mentre continuen les aturades, les protestes dels usuaris i les negociacions enrocades, tota l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona reprova la presidenta de TMB, Mercedes Vidal, per la gestió del conflicte.

El ministre espanyol d’Energia, Álvaro Nadal, anuncia la decisió de no desmantellar el magatzem submarí de gas Castor, situat a la costa de Vinaròs, i també de renunciar definitivament al seu ús. L’anunci es fa públic després de la difusió de l’informe elaborat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), que ratifica que el sobtat augment de moviments sísmics a la zona l’any 2013 eren causats directament per l’entrada en funcionament del magatzem. El Govern espanyol descarta el desmantellament perquè, segons els experts, també comporta risc de nous terratrèmols.

Un tribunal de Kirov confirma la condemna de cinc anys de presó al dissident rus Aleksei Navalni per malversació en una empresa estatal, després que el primer judici fos declarat invàlid pel Tribunal Europeu de Drets Humans al novembre del 2016 i que la sentència restés suspesa. Malgrat la condemna, Navalni, el principal líder de l’oposició a Vladímir Putin, reitera que vol presentar-se a les eleccions presidencials del 2018. El 27 d’abril va ser atacat a la cara amb un líquid verd, un antisèptic que li va causar lesions en un ull. La segona setmana de maig, Navalni va viatjar a Barcelona per rebre tractament en una clínica oftalmològica.

El Palau de Buckimgham anuncia que el príncep Felip d’Anglaterra, rei consort d’Elisabet II, es retira de les seves funcions a la tardor del 2017. Fins a l’agost, complirà amb els compromisos pendents, però no n’acceptarà de nous. El príncep compleix 96 anys el 10 de juny.

Fonts del Govern nigerià comuniquen que el grup terrorista islamista Boko Haram ha alliberat almenys 80 de les 276 noies que va segrestar a l’abril del 2014 en una escola de Chibok, al nord de Nigèria. A l’octubre del 2016, el grup ja va alliberar 21 de les noies. Aquests segrestos van donar lloc a una campanya internacional protagonitzada per Michelle Obama, l’esposa de l’aleshores president nord-americà, i nombroses personalitats.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, declaren davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que les investiga per presumptes delictes de desobediència i prevaricació en haver permès votar la resolució sobre el referèndum. La declaració dura uns vint minuts davant la jutgessa Maria Eugènia Alegret i responen només a les preguntes dels seus advocats. A l’entrada als jutjats de Barcelona, Forcadell i Simó són escortades per una comitiva amb diputats de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot i encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana també convoquen a l’entrada del Palau de Justícia prop d’un miler de persones que donen suport a les encausades. Uns quants dies més tard, declaren al TSJC amb unes mostres de suport similars els restants membres de la mesa: Lluís Corominas i Ramona Barrufet (12 de maig) i Joan Josep Nuet (12 de juny).

James Comey, director de l’Oficina Federal d’Intel·ligència dels Estats Units, és destituït per ordre expressa del president Donald Trump. La Casa Blanca dona com a explicació "seriosos errors" en la investigació dels correus electrònics de l’exsecretària d’Estat i ex-candidata demòcrata a les eleccions presidencials Hillary Clinton, però l’oposició demòcrata assegura que la destitució va ser provocada per les investigacions de l’FBI sobre els contactes de l’ex-assessor de seguretat de Trump, Michael Flynn, amb el Govern rus. En la declaració en la comissió del senat (8 de juny), Comey diu que el president li va demanar personalment abandonar la investigació sobre Flynn i li va exigir lleialtat. El 7 de juny, el president Trump designa l’advocat Christopher Wray perquè substitueixi Comey.

Per 198 vots a favor, 1 en contra i 40 abstencions, el Congrés dels Diputats aprova la proposició socialista que autoritza a retirar les despulles del dictador del Valle de los Caídos, en aplicació de la Llei de memòria històrica. S’abstenen, per motius oposats, el Partido Popular i Esquerra Republicana de Catalunya, que ho considera un acte de cinisme. Tanmateix, l’aprovació de la proposició no de llei no obliga que el Govern la compleixi.

Un programari maliciós, que demana un rescat amb diners (ransomware) a canvi de restaurar els accessos, afecta uns 75.000 ordinadors d’un centenar de països. Un nombre considerable són d’organismes públics o grans empreses, tals com el servei nacional de salut de la Gran Bretanya. Rússia també és un dels països més afectats i França ha d’aturar la producció de moltes de les plantes de Renault. A l’Estat espanyol, Telefónica, Iberdrola i Gas Natural són de les empreses més afectades. El mateix dia, un expert en seguretat anglès de 22 anys que exigeix anonimat per possibles represàlies aconsegueix neutralitzar el programa. L’Europol, per la seva banda, afirma que l’abast de l’atac és inèdit i que desconeix qui en pot haver estat l’autor. El 27 de juny empreses i institucions d’arreu del món són víctimes d’un nou ciberatac per una variant del mateix virus, anomenat Petya. Entre els països més afectats, hi ha Ucraïna, especialment l’aeroport de Kíev, el banc central i la principal distribuïdora d’energia. També resulten afectades la petroliera russa Rosneft, la filial espanyola de Mondelez, la naviliera danesa Maersk, la multinacional francesa de la construcció Saint-Gobain, el despatx d’advocats DLA Piper amb seu a Londres i altres. A Catalunya, segons la Generalitat, el virus només afecta seriosament una terminal del port de Barcelona, operada per Maersk. El 24 de juliol té lloc un ciberatac sostingut contra el Parlament britànic.

El Govern egipci fa desenterrar una tomba amb almenys disset mòmies a la localitat d’al-Minya, a uns 260 km al sud del Caire. El jaciment, conegut des del 1931, també conté sarcòfags, inscripcions i tombes d’animals. Les restes pertanyen al període grecoromà, que comprèn un període de 600 anys entre la conquesta d’Alexandre Magne l’any 332 aC i el 395 dC. Aquesta és una més de les nombroses troballes del darrer any amb què el govern intenta reactivar el malmès sector turístic.

El Reus Deportiu és el nou campió d’Europa d’hoquei patins en imposar-se en la final a l’equip portuguès de la União Desportiva Oliveirense per 4-1, disputada al pavelló Barris Nord de Lleida. L’equip del Baix Camp fa cinquanta anys que va guanyar el mateix trofeu. L’Ajuntament de Reus organitza, el dia 15, una recepció institucional a l’equip, al palau municipal, per tal de celebrar el títol.

La Guàrdia Civil deté catorze persones relacionades amb una empresa càrnia de Burgos, acusades d’elaborar productes de baixa qualitat, alterar-ne la composició i comercialitzar-los a tot l’Estat espanyol. Els productes s’etiquetaven com a carn de boví, però no en contenien més d’un 25%. Segons informa la policia, el frau funcionava almenys des del 2002, i la distribució era sobretot d’articles de marca blanca per a grans superfícies.

Els caps de govern andorrà, Toni Martí, i espanyol, Mariano Rajoy, es reuneixen per primer cop d’ençà que aquest va ser reelegit president. La trobada, celebrada al palau de La Moncloa, gira entorn de la candidatura d’Andorra a la Cimera Iberoamericana de l’any 2020 i l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell. Martí subratlla que en la reunió no es tracta, en cap moment, del cas Pujol.

L’Iran celebra eleccions presidencials, que confirmen en el càrrec Hassan Rouhani, reelegit amb el 57% dels vots i una participació excepcionalment alta (70%). El segon candidat, Ebrahim Raisi, només rep el 38,5% dels vots, resultat que fa innecessària una segona volta. La reelecció de Rouhani és vista com una victòria dels moderats en la pugna dins del poder iranià amb els sectors més intransigents liderats per Ali Khamenei, màxima autoritat religiosa del país.

El Reial Madrid es proclama campió de la Lliga espanyola de futbol en vèncer el Màlaga per 2 a 0, amb gols de Ronaldo i Benzema en la darrera jornada del campionat. És el 33è campionat de la competició que guanya l’equip blanc en la seva història.

Els militants del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) elegeixen en primàries el secretari general, Pedro Sánchez, que va ser descavalcat del càrrec per la cúpula del partit amb el suport de líders històrics a l’octubre del 2016. Obté el 50,2% dels vots enfront de la principal rival, la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz (39%), malgrat el suport de la majoria dels líders territorials. En tercer lloc se situa l’exlehendakari Patxi López (9,8%). La participació és del 80% dels militants.

La Diputació de Barcelona anuncia la compra, al juny del 2017, de l’espai natural de Sant Miquel del Fai per 1,3 milions d’euros, amb la intenció de recuperar el conjunt patrimonial i natural per potenciar-ne l’ús públic i l’accés lliure a tots els visitants. La zona ocupa una finca de 70,5 ha dels municipis de Bigues i Riells (Vallès Oriental), Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) i Sant Quirze Safaja (Moianès), que el 1990 va ser adquirida per una empresa de lleure que en gestionava la conservació.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, envia al president del Govern espanyol una carta en la qual fa una oferta de diàleg i el convida a negociar un referèndum pactat sobre la independència de Catalunya d’acord amb els criteris de la Comissió de Venècia, un organisme consultiu del Consell d’Europa que es pronuncia sobre referèndums i consultes. El dia 25, Mariano Rajoy respon per carta a Puigdemont que no trencarà l’ordre constitucional.

Els caps d’estat i de govern dels estats membres de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord es reuneixen en la inauguració de les noves instal·lacions als quarters generals de Brussel·les. En el seu discurs, el president nord-americà, Donald Trump, renya els altres membres de l’organització per no contribuir prou al finançament, però no esvaeix els dubtes sobre el compromís de la seva presidència amb les garanties de seguretat mútua, el pilar de l’organització.

L’Audiència de Barcelona desestima el recurs del Barça sobre l’acció de responsabilitat contra la junta directiva del club presidida per Joan Laporta, presentada el 2010 per la junta entrant de Sandro Rosell, que reclamava 47,6 milions d’euros per suposades pèrdues acumulades al final de la temporada 2009-10. El 2014, Laporta i setze dels seus exdirectius van guanyar el judici, i el FC Barcelona va presentar el recurs. La resolució coincideix amb la petició de presó sense fiança per a Rosell per presumpte frau fiscal.