Cronologia dels Països Catalans i del món

El programa de Televisió de Catalunya Sense ficció emet Las cloacas de Interior, un documental sobre pràctiques del Ministeri de l’Interior i dels serveis secrets de l’Estat espanyol destinades a combatre amb acusacions i muntatges falsos o de veracitat molt dubtosa adversaris polítics i emprendre accions de legalitat discutible. El documental se centra en l’anomenada "Operació Catalunya" contra l’independentisme català, però també inclou molts altres casos anteriors, com els GAL o l’informe PISA sobre el finançament de Podem. El reportatge, iniciativa del grup de comunicació Mediapro, és el resultat de nou mesos d’investigacions. Cap televisió d’àmbit estatal privada o pública l’emet, a banda de TVC, IB3 i, l’endemà, Euskal Telebista. Tanmateix, aconsegueix uns 766.000 espectadors i un 30,1% de quota de pantalla, un dels rècords en la història de l’emissora. El volum de descàrregues per internet és d’unes 6.600.

Albert Batlle, director dels Mossos d’Esquadra des del juny del 2014, dimiteix el càrrec a instàncies del nou conseller d’Interior, Joaquim Forn. Batlle, un antic alt càrrec del PSC, s’havia mostrat molt distant amb el referèndum de l’1 d’octubre. El substitueix en el càrrec Pere Soler, del PDeCAT, director general de Serveis Penitenciaris del 2013 al 2016.

Uns 200 membres de Catalunya en Comú, que forma part de la coalició Catalunya Sí que es Pot, signen un manifest en què defensen no votar en el referèndum de l’1 d’octubre ni cridar a la participació. Entre les adhesions hi ha la de l’exdiputat d’ICV Joan Boada, la de l’ex-secretari general de Comissions Obreres José Luis López Bulla o la de l’exregidora Eulàlia Vintró. Tanmateix, la postura oficial de Catalunya en Comú va ser fixada el 8 de juliol a Terrassa, en què es donava suport a la votació entenent-la com una mobilització i no com un referèndum.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anuncia canvis en el Govern, que justifica amb l’objectiu d’afrontar el referèndum de l’1 d’octubre amb les màximes garanties. Tots els canvis afecten membres del PDeCAT però cap d’ERC: Neus Munté, consellera de la Presidència i portaveu del Govern, és substituïda per Jordi Turull, Jordi Jané, conseller d’Interior, per Joaquim Forn, i Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyament, per Clara Ponsatí. Aquests canvis són precedits de la dimissió, el dia 4, del conseller de Recerca i Innovació, Josep Maria Baiget, després d’unes declaracions en les quals qüestionava el referèndum. Va ser substituït pel conseller de Cultura, Santi Vila i, aquest, al seu torn, per Lluís Puig. Altres alts càrrecs vinculats al Govern també són substituïts.

El Parlament andorrà aprova per unanimitat tipificar per primer cop en la seva legislació el delicte fiscal amb efectes penals, a partir dels 75.000 euros defraudats i un termini de prescripció de deu anys. A més, també s’aprova la figura del delicte fiscal agreujat, quan l’import defraudat superi els 150.000 euros o quan el frau es relacioni amb una organització criminal i sigui susceptible de blanqueig.

El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la Renda Garantida de Ciutadania. Aquest subsidi garanteix, a partir del 15 de setembre, 562 euros mensuals (que han d’arribar als 664 euros el 2020) a unes 29.000 persones en substitució de la Renda Mínima d’Inserció actualment en vigor. La Renda Garantida de Ciutadania havia estat reclamada des del 2006 per entitats socials i sindicats.

Una gran massa de gel de 5.800 km2 es desprèn de l’Antàrtida. És el bloc de gel més gran que s’ha separat del continent des que hi ha registres. L’equip de científics que fa el seguiment del fenomen, previst des de feia mesos, dubta que es pugui relacionar directament amb el canvi climàtic.

El fons de capital de risc BC Partners arriba a un acord amb Pronovias pel qual adquireix el 100% de la companyia catalana per 550 milions d’euros. L’acord preveu que el fundador i propietari de l’empresa, Alberto Palatchi, recompri el 10% de la companyia i esdevingui un accionista minoritari. Fundada el 1964, Pronovias és un dels líders mundials del sector.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, assisteix a l’Organització Internacional de la Francofonia reunida a Luxemburg, on denuncia les querelles i els procediments oberts contra ella i altres membres i exmembres del Govern i el Parlament de Catalunya per la seva posició favorable a la independència o el dret a decidir. Forcadell afirma que, amb aquestes mesures, l’Estat espanyol vulnera drets i llibertats bàsics. L’Organització de la Francofonia és un organisme internacional del qual Catalunya és membre observador des del 2008.

Dels 192 membres de les Nacions Unides, 122 aproven el Tractat sobre la Prohibició d’Armes Nuclears, que insta els signants a negociar per arribar a la prohibició total de les armes nuclears. Tanmateix, a la conferència no es presenten les principals potències nuclears, com Rússia, la Xina i els Estats Units i els seus aliats, i tampoc Corea del Nord. Els Estats Units mantenen que el desafiament nuclear d’aquest país fa l’acord inviable, i aposten per reforçar el Tractat de No-proliferació. Els Països Baixos, l’únic membre de l’OTAN que hi assisteix, hi vota en contra i Singapur és l’únic que s’hi absté. A partir del 20 de setembre, s’obre el termini de signatures i es preveu l’entrada en vigor noranta dies després de la ratificació d’almenys cinquanta països.

Científics de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) anuncien en una conferència sobre física d’altes energies celebrada a Venècia el descobriment d’una nova partícula subatòmica. Aquesta partícula, que rep la designació de Xicc++, ha estat detectada al ciclotró LHC del CERN. La seva existència havia estat predita teòricament, i es creu que el descobriment pot contribuir a aclarir l’anomenada interacció forta, una de les quatre forces fonamentals de l’Univers.

Una pastera amb cinquanta-dos refugiats i immigrants naufraga a la mar d’Alboran, a prop de Melilla. Salvament Marítim només pot rescatar tres homes i la resta es declaren morts després de cercar-los durant quaranta-vuit hores.

Socis del Futbol Club Barcelona protesten després que TV3 emeti un reportatge en què afirma que el club ven entrades de seients alliberats de socis a preus fins a deu vegades per sobre del preu de les entrades en partits de màxima categoria al Camp Nou, dels quals el club es queda la totalitat de l’import (deduïda la part que pertoca al soci del preu normal). El club reconeix que els socis haurien d’haver estat informats de l’operació, que, d’altra banda, considera absolutament legal.

Els treballadors de Barcelona i Madrid de l’empresa de repartiment a domicili en bicicleta Deliveroo protagonitzen la primera vaga d’una plataforma d’internet, d’un dia de durada. Els treballadors, en règim d’autònoms, reivindiquen una millora de les condicions laborals. A causa de les protestes, alguns treballadors són acomiadats. El mateix dia, l’empresa anuncia millores en les condicions laborals.

La República d’Estònia relleva Malta en la presidència de la Unió Europea i ocupa per primera vegada aquest càrrec des del seu ingrés a la UE el 2004. En circumstàncies normals, ho hauria fet a la primera meitat del 2018, però a causa del Brexit ha hagut de substituir la Gran Bretanya.

El papa Francesc nomena el jesuïta mallorquí Lluís Francesc Ladaria i Ferrer al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe substituint Gerhard Ludwig Müller, de tendències acusadament conservadores. Aquesta congregació és l’òrgan de l’Església catòlica encarregat d’interpretar la doctrina catòlica i la seva aplicació.

El Govern català adjudica la construcció del projecte BCN a l’empresa d’oci nord-americana Hard Rock, únic candidat, perquè Veremonte, Peralada-Genting i Melco finalment van renunciar a presentar-se al concurs.

El ple del Parlament de Catalunya aprova la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anul·la tots els judicis de la dictadura. La llei inclou els 63.961 consells de guerra del franquisme celebrats entre el 1938 i el 1978, reconeix que van ser il·legals i autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar una llista exhaustiva de totes aquelles persones condemnades. Aquesta iniciativa, pionera entre totes les referents a la memòria històrica de l’Estat espanyol, s’aprova per unanimitat.

Les Corts Espanyoles celebren els quaranta anys de les primeres eleccions democràtiques celebrades el 15 de juny de 1977. El principal acte se celebra al Congrés dels Diputats, on el rei Felip VI pronuncia un discurs lloant la Constitució del 1978, l’estabilitat, les lleis i la unitat d’Espanya. Durant el discurs, els diputats del PDeCAT aixequen cartells amb urnes. En l’acte, el rei condecora els diputats constituents, entre els quals hi ha l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa. L’homenatge és durament criticat per Units Podem.

El consell d’administració de Bankia anuncia l’acord de fusió, per absorció, amb Banco Mare Nostrum (BMN). Per a l’operació, Bankia anuncia l’emissió de 205,6 milions de noves accions, el 6,67% del capital total del banc, per entregar-les als accionistes de BMN. El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, afirma que la fusió "incrementa la capacitat per tornar les ajudes rebudes" amb el rescat bancari.

El dissident xinès i premi Nobel de la pau (2010) Liu Xiaobo és traslladat de la presó a un hospital a causa del càncer terminal que pateix. Liu Xiaobo estava empresonat des del 2009 per activitats subversives amb motiu de les seves campanyes de denúncia de la manca de democràcia i de respecte als drets humans a la Xina. El seu trasllat i la seva malaltia provoquen una onada de protestes internacionals contra el Govern xinès. Liu Xiaobo mor el 13 de juliol.

Se celebra a la plaça del Blat de Valls la tradicional Diada de Sant Joan, que enfronta les dues colles de la ciutat, la Vella i la Joves Xiquets de Valls. La Colla Vella fa llenya en intentar el tres de deu amb folre i manilles, però sí que completen el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre i el quatre de vuit amb el pilar. Per la seva banda, la Colla Joves descarrega el tres de nou amb folre, el dos de vuit amb folre i el quatre de vuit. Ambdues colles tanquen la jornada amb un pilar de sis.

El Tribunal Constitucional dona la raó al Parlament de Catalunya i anul·la els articles 19 i 20 de la Llei espanyola d’unitat de mercat (20/2013, de 9 de desembre), que estableixen la uniformitat de les llicències a tot l’Estat, contra la qual la cambra va presentar recurs per invasió de competències. El TC considera que les disposicions anul·lades atempten contra el principi de territorialitat que estableix la Constitució.

Les autoritats portugueses donen per controlat l’incendi més greu en la història del país. L’incendi, que va començar el dia 17 d’agost, es localitza en dos grans nuclis, Gois i Pedrógão Grande, a uns 200-250 km al NE de Lisboa. Ha cremat unes 45.000 ha i ha provocat 64 morts i més de 200 ferits de consideració diversa. Els incendis han estat afavorits per unes temperatures excepcionalment altes, que superen els 40 °C, i per unes tempestes elèctriques.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, inauguren l’ampliació de l’Hospital del Mar. El nou edifici, de quatre plantes i 15.877 m² agrupa sobretot els serveis oncològics, alguns dels quals fins i tot s’havien desplaçat a l’Hospital de l’Esperança. Les noves urgències van entrar en funcionament el 23 de maig, els tractaments d’oncologia radioteràpica, el 25, i els hospitals de dia, el 30. El projecte d’ampliació es va engegar el 2006, es va interrompre el 2010 i es va reprendre el 2015.

Les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC) inicien el lliurament del darrer 40% de les seves armes a la missió de les Nacions Unides que supervisa el desarmament de la guerrilla colombiana. Inicialment, el termini s’havia establert el 30 de maig, però es va posposar. El 27 de juny, el president Santos i el cap de les FARC, Rodrigo Londoño, àlies Timochenko, certifiquen en un acte la fi oficial del desarmament (unes 15.000 armes decomissades) i la fi d’un conflicte que ha durat cinquanta anys.

Otto Warmbier, l’estudiant nord-americà empresonat per les autoritats nord-coreanes el 16 de gener de 2016, mor a conseqüència de les lesions cerebrals contretes a la presó. Warmbier va ser condemnat a quinze anys de presó per haver sostret un cartell de propaganda oficial en la seva estada turística. El 13 de juny va ser alliberat "per raons humanitàries" en estat de coma vígil. Internat en un hospital de Cincinnati, no és clar l’origen de les lesions, tot i que diverses fonts esmenten maltractaments, els quals el règim nord-coreà nega.

La torre Grenfell, un bloc de 24 pisos amb 100 habitatges del districte de Chelsea-Kensington on vivien entre 400 i 600 persones, resulta totalment destruït per un incendi. Els bombers rescaten 65 persones, i, el dia 19, la policia metropolitana anuncia que hi ha almenys 79 morts o desapareguts, i que només 5 cadàvers han estat formalment identificats. El dia 23, s’anuncia la causa de l’incendi, una nevera defectuosa. El dia 23, dimiteix el regidor del districte i la primera ministra Theresa May formula una disculpa pública en nom del Govern per la manca d’actuacions davant les denúncies sobre el revestiment altament inflamable utilitzat en una restauració recent. El 24 de juny s’evacuen quatre blocs de pisos de 700 apartaments del nord de Londres amb el mateix revestiment.

Entre els dies 16 i 25 de juny té lloc, a les ciutats txeques de Hradec Králové i Praga, la capital, la 36a edició del Campionat d’Europa de bàsquet femení, també conegut com Eurobasket femení. La selecció espanyola s’enfronta a la francesa en la final i es proclama campiona per tercera vegada (les anteriors van ser el 1993 i el 2013). La jugadora més valorada és la mallorquina Alba Torrens.

En la final disputada a la pista de la Fonteta (València), el València Basket Club derrota el Real Madrid per 87-76. Amb aquesta victòria, el club valencià aconsegueix la Lliga de la primera divisió per primera vegada en la història.

En la reunió de la Junta de Seguretat del País Basc entre la Conselleria de Seguretat del País Basc i el Ministeri de l’Interior espanyol s’acorda que l’Ertzaintza tingui accés directe a les bases de dades de l’Europol, el cos policial europeu. El Govern espanyol segueix denegant als Mossos d’Esquadra aquesta prerrogativa, que el Govern català reclama des del 2009. En la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya del 10 de juliol, la Conselleria d’Interior de la Generalitat i el Ministeri de l’Interior espanyol acorden que els Mossos d’Esquadra s’integrin en el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), i a la mesa de valoració de l’amenaça terrorista. Tanmateix, el Ministeri posposa la decisió de l’accés dels Mossos a l’Europol. L’atemptat terrorista del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils augmenta la pressió sobre el Govern espanyol perquè els hi permeti l’accés.

El músic Jordi Savall és el guanyador de la primera edició del Guardó Pau Casals, instituït per la Generalitat de Catalunya el 2016 per distingir les persones que han contribuït decisivament a la projecció internacional de la cultura catalana. El premi també investeix el guardonat amb el títol de legat d’honor de la cultura catalana durant dos anys.

El Tribunal Europeu dels Drets Humans sentencia a favor del recurs de l’expresident del Parlament basc i censura el Govern espanyol per haver-lo inhabilitat. El 2008, el Tribunal Suprem va inhabilitar l’aleshores president de la cambra, Juan Maria Atutxa, i els també membres Gorka Knörr i Kontxi Bilbao per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna. La inhabilitació va ser ratificada pel Tribunal Constitucional. El Tribunal d’Estrasburg considera que en el procés judicial contra els parlamentaris es va vulnerar el dret a la defensa i es va infringir, per tant, l’article 6 de la Declaració Universal dels Drets Humans. La condemna, tanmateix, és simbòlica.

Puerto Rico celebra un referèndum convocat pel Govern per sol·licitar convertir-se en el 51è estat dels Estats Units. Tot i que el resultat és d’un 97% favorable, la participació és només del 23%, i la convocatòria és boicotejada per l’oposició. A banda, el resultat no és vinculant, i és el Congrés dels Estats Units el que ha de decidir si accedeix a la petició. Puerto Rico, un estat associat als Estats Units, es troba, de fet, en un estat de fallida. Segons l’actual Govern porto-riqueny, formar part dels Estats Units com a membre de ple dret donaria al país accés a ajuts financers per redreçar la situació econòmica.

El Parlament del Japó aprova la llei que ha de permetre abdicar l’actual emperador Akihito, de 83 anys, i la coronació del príncep hereu Naruhito, de 57 anys. Akihito va expressar públicament l’any 2016 el desig de posar fi a les seves funcions per la seva edat i per problemes de salut. El 19 de maig el Govern va aprovar la llei en què es posa a votació l’abdicació. L’1 de desembre, l’emperador fa pública la data d’abdicació: el 30 d’abril de 2019, segons la recomanació d’una comissió especial del Govern. Serà la primera abdicació al Japó en dos-cents anys.

La Gran Bretanya celebra eleccions generals anticipades, convocades per la primera ministra Theresa May amb l’objectiu de reforçar el seu partit per encarar el Brexit. Els resultats comporten, tanmateix, un retrocés dels conservadors (318 escons), que perden la majoria absoluta, mentre que els laboristes es recuperen (262). La pèrdua més important és la del Partit Nacional Escocès (35), tot i continuar com a tercera força. També milloren resultats els liberaldemòcrates (12) i el Democratic Unionist Party (DUP) d’Irlanda del Nord (10). Gràcies a les negociacions posteriors, el 27 de juny s’arriba a un acord entre els Conservadors i el DUP, el qual dona suport a un govern en minoria encapçalat per May.

Després de 113 anys en funcionament, tanca definitivament la Model de Barcelona, una de les institucions més simbòliques de la història del segle xx a Catalunya. El tancament i trasllat de la Model, que des de fa molts anys és una instal·lació obsoleta, ha estat una reivindicació veïnal. El 2001, es va signar el primer acord per al tancament de la presó, fixat per al 2006, i el darrer, del 2014, l’ajorna fins el 2017. Es preveu que part de l’edifici sigui conservat i dedicat a la memòria històrica. La resta de l’espai, un cop enderrocada la presó, serà per a habitatges i equipaments.

Germà Gordó, exconseller de Justícia i diputat per J×Sí al Parlament de Catalunya, abandona aquesta formació, i també el seu partit, el PDeCAT. El motiu de la renúncia és la seva presumpta participació en el "cas del 3%", de finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya, pel qual està sent investigat. Malgrat les pressions, Gordó no abandona l’escó i passa a formar part del grup mixt.

El primer equip del Girona Futbol Club obté l’ascens a la primera divisió després d’empatar a zero amb el Saragossa a l’estadi de Montilivi, resultat que li dona el punt que necessitava per a promocionar-se. És el primer cop en la història de l’equip que arriba a la màxima categoria estatal. Des del 2008, jugava a segona A. L’ascens se celebra a la ciutat amb una gran festa.

El Real Madrid aconsegueix el títol de la Lliga de Campions després de vèncer per 1-4 la Juventus a l’Estadi Nacional de Gal·les (Cardiff). És el dotzè trofeu europeu i el segon consecutiu del club madrileny. El mateix dia, a Torí, hi ha més de 1.500 ferits per l’allau humana provocada per una falsa alarma de bomba entre els espectadors que seguien la final en pantalles gegants instal·lades a la ciutat.

El president Donald Trump declara, en una comunicació, que els Estats Units abandonen l’Acord de París sobre el canvi climàtic, signat al desembre del 2015. Trump argumenta que l’acord "castigava" l’economia nord-americana i que era una promesa que va fer durant la campanya electoral i que havia de complir. Tanmateix, es declara disposat a renegociar els termes de l’acord i a reingressar-hi. La Unió Europea, les Nacions Unides i nombrosos estats, entre els quals hi ha la Xina, critiquen durament aquesta decisió.

La Generalitat de Catalunya cursa un expedient sancionador de mig milió d’euros contra l’empresa Gas Natural per la mort d’una dona de 81 anys a Reus el 14 de novembre de 2016 en un incendi provocat per una espelma amb la qual s’il·luminava. L’anciana es trobava en una situació de pobresa energètica, i feia dos mesos que la companyia li havia tallat el subministrament de la llum.

Taxistes de tot l’Estat es manifesten pel centre de Madrid contra les plataformes de transport Uber i Cabify. El desplaçament a la manifestació de més de dos mil taxistes de Barcelona provoca aglomeracions i retards a l’aeroport del Prat, Renfe i l’Aerobús. Els manifestants protesten contra l’ampliació de les llicències d’aquestes empreses de lloguer de cotxes amb conductor, que qualifiquen de competència deslleial. El líder de Podemos, Pablo Iglesias, participa en la manifestació. L’11 de maig, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE va dictaminar en una sentència preliminar que la plataforma Uber era un servei de transport al qual se li podia exigir llicència i altres autoritzacions com es fa amb els taxistes.

En una cerimònia presidida per l’emperador del Japó es lliura el premi Pritzker, el guardó d’arquitectura més prestigiós del món, que en aquesta 39a edició recau en l’equip RCR d’Olot, format per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. És el primer cop que arquitectes catalans reben el premi i també que es concedeix a un equip i no a un arquitecte individual. El premi es va anunciar l’1 de març.

El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, anuncia oficialment el nou entrenador del primer equip, Ernesto Valverde. Aquest, antic entrenador del CD Espanyol, signa per dues temporades més una tercera d’opcional.

Els dies 26 i 27 de juliol té lloc a Taormina (Sicília) la cimera del G7, en la qual es posen de manifest les grans discrepàncies entre la nova administració nord-americana presidida per Donald Trump i la resta dels governs d’estats membres: la Gran Bretanya, el Canadà, França, Alemanya, Itàlia i el Japó. La principal discrepància són els acords de París sobre el canvi climàtic, dels quals Trump ha manifestat reiteradament la intenció de retirar-ne els Estats Units. Trump també està en desacord amb la liberalització del comerç internacional, tot i subscriure la declaració final segons la qual cal "evitar el proteccionisme". També hi ha discrepàncies importants en immigració, mentre que la lluita antiterrorista suscita el consens més alt. El G7 és una de les fites de la primera gira internacional del nou president dels Estats Units.

L’alpinista català Ferran Latorre corona l’Everest amb oxigen. Amb aquest cim, es converteix en el primer alpinista català que ha culminat els catorze pics de més de 8.000 metres que hi ha a la Terra. Latorre va iniciar el projecte el 1999 amb l’ascensió a l’Annapurna.

El comandament central reconeix la responsabilitat de l’exèrcit dels Estats Units en la mort d’almenys 105 civils en un bombardeig a Mossul. L’atac anava dirigit contra franctiradors de l’autoanomenat Estat Islàmic, però els projectils van impactar en un edifici on s’emmagatzemava munició, que, en explotar, va causar la mort dels civils.

Les Corts Valencianes elegeixen l’advocat Joan Llinares nou cap de l’Agència Antifrau valenciana. Llinares obté el suport del PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans amb 66 vots, set més dels necessaris per a aconseguir les tres cinquenes parts de la cambra per a aquest nomenament. El PP havia avançat dies abans que no donaria suport a cap dels candidats. No hi ha cap vot negatiu: 24 són en blanc i 5 són nuls.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, envia al president del Govern espanyol una carta en la qual fa una oferta de diàleg i el convida a negociar un referèndum pactat sobre la independència de Catalunya d’acord amb els criteris de la Comissió de Venècia, un organisme consultiu del Consell d’Europa que es pronuncia sobre referèndums i consultes. El dia 25, Mariano Rajoy respon per carta a Puigdemont que no trencarà l’ordre constitucional.

L’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell és detingut junt amb la seva dona i tres persones més per la presumpta participació en una xarxa de blanqueig de 15 milions d’euros relacionada amb els drets d’imatge del futbol. El dia 25, la jutge decreta presó sense fiança per a Rosell perquè considera que hi ha risc de fuga, destrucció de proves i reiteració delictiva. A banda, el 4 de maig, el jutge va formalitzar l’obertura del judici contra Rosell, el president del Club, Josep Maria Bartomeu, i Neymar, pel fitxatge irregular d’aquest futbolista.

Els militants del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) elegeixen en primàries el secretari general, Pedro Sánchez, que va ser descavalcat del càrrec per la cúpula del partit amb el suport de líders històrics a l’octubre del 2016. Obté el 50,2% dels vots enfront de la principal rival, la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz (39%), malgrat el suport de la majoria dels líders territorials. En tercer lloc se situa l’exlehendakari Patxi López (9,8%). La participació és del 80% dels militants.

La Diputació de Barcelona anuncia la compra, al juny del 2017, de l’espai natural de Sant Miquel del Fai per 1,3 milions d’euros, amb la intenció de recuperar el conjunt patrimonial i natural per potenciar-ne l’ús públic i l’accés lliure a tots els visitants. La zona ocupa una finca de 70,5 ha dels municipis de Bigues i Riells (Vallès Oriental), Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) i Sant Quirze Safaja (Moianès), que el 1990 va ser adquirida per una empresa de lleure que en gestionava la conservació.

Pablo de Greiff, relator de Drets Humans de les Nacions Unides, insta oficialment el Govern espanyol a atendre "de manera urgent" les peticions de les víctimes del franquisme i la Guerra Civil. El comunicat subratlla la importància de donar prioritat a les exhumacions, a replantejar-se el Valle de los Caídos i a anul·lar les sentències arbitràries del franquisme. És el segon cop en tres anys que l’ONU fa aquesta petició al Govern espanyol. La primera va ser el 2014.

La Comissió Europea imposa una multa de 110 milions d’euros a la companyia de xarxes socials Facebook per informacions enganyoses als usuaris. El 2014, arran de la compra de la plataforma WhatsApp, Facebook va comunicar que els perfils dels usuaris d’ambdues xarxes no es podien unificar automàticament, cosa que es va demostrar que no era certa. Facebook es defensa replicant que es tractava d’un "error no intencionat".

El Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea declara no vàlid l’acord de lliure comerç de la Unió Europea amb Singapur que la Comissió Europea va tancar a l’octubre del 2014 amb aquest país asiàtic. El Tribunal considera que parts de l’acord vulneren competències que han de ser aprovades pels estats membres. La sentència és un precedent respecte a futurs tractats de la UE amb tercers.

La Guàrdia Civil deté catorze persones relacionades amb una empresa càrnia de Burgos, acusades d’elaborar productes de baixa qualitat, alterar-ne la composició i comercialitzar-los a tot l’Estat espanyol. Els productes s’etiquetaven com a carn de boví, però no en contenien més d’un 25%. Segons informa la policia, el frau funcionava almenys des del 2002, i la distribució era sobretot d’articles de marca blanca per a grans superfícies.

El Govern egipci fa desenterrar una tomba amb almenys disset mòmies a la localitat d’al-Minya, a uns 260 km al sud del Caire. El jaciment, conegut des del 1931, també conté sarcòfags, inscripcions i tombes d’animals. Les restes pertanyen al període grecoromà, que comprèn un període de 600 anys entre la conquesta d’Alexandre Magne l’any 332 aC i el 395 dC. Aquesta és una més de les nombroses troballes del darrer any amb què el govern intenta reactivar el malmès sector turístic.

Un programari maliciós, que demana un rescat amb diners (ransomware) a canvi de restaurar els accessos, afecta uns 75.000 ordinadors d’un centenar de països. Un nombre considerable són d’organismes públics o grans empreses, tals com el servei nacional de salut de la Gran Bretanya. Rússia també és un dels països més afectats i França ha d’aturar la producció de moltes de les plantes de Renault. A l’Estat espanyol, Telefónica, Iberdrola i Gas Natural són de les empreses més afectades. El mateix dia, un expert en seguretat anglès de 22 anys que exigeix anonimat per possibles represàlies aconsegueix neutralitzar el programa. L’Europol, per la seva banda, afirma que l’abast de l’atac és inèdit i que desconeix qui en pot haver estat l’autor. El 27 de juny empreses i institucions d’arreu del món són víctimes d’un nou ciberatac per una variant del mateix virus, anomenat Petya. Entre els països més afectats, hi ha Ucraïna, especialment l’aeroport de Kíev, el banc central i la principal distribuïdora d’energia. També resulten afectades la petroliera russa Rosneft, la filial espanyola de Mondelez, la naviliera danesa Maersk, la multinacional francesa de la construcció Saint-Gobain, el despatx d’advocats DLA Piper amb seu a Londres i altres. A Catalunya, segons la Generalitat, el virus només afecta seriosament una terminal del port de Barcelona, operada per Maersk. El 24 de juliol té lloc un ciberatac sostingut contra el Parlament britànic.

Per 198 vots a favor, 1 en contra i 40 abstencions, el Congrés dels Diputats aprova la proposició socialista que autoritza a retirar les despulles del dictador del Valle de los Caídos, en aplicació de la Llei de memòria històrica. S’abstenen, per motius oposats, el Partido Popular i Esquerra Republicana de Catalunya, que ho considera un acte de cinisme. Tanmateix, l’aprovació de la proposició no de llei no obliga que el Govern la compleixi.

El Tribunal Constitucional espanyol declara nul·la la part central de la Llei de consultes populars (aprovada pel Parlament de Catalunya el 2010) sobre el referèndum d’àmbit autonòmic, que considera il·legal. El mateix dia anul·la, també, per unanimitat, el Comissionat per a la Transició Nacional i les seves competències, com també els anomenats Pla executiu per a la preparació de les infraestructures de l’Estat i Pla d’infraestructures estratègiques, que emanen del decret.

El candidat liberal Moon Jae-in guanya les eleccions presidencials a Corea del Sud amb el 41% dels vots. El candidat en segon lloc, el conservador Hong Joon-pyo, aconsegueix el 23%. Monn Jae-in succeeix en el càrrec Park Geung-hye, processada per corrupció al març, a la qual ja es va enfrontar el 2012. Jae-In és partidari del diàleg amb Corea del Nord, contràriament a la seva predecessora i als Estats Units, i es compromet a reformar els conglomerats familiars de les grans empreses coreanes.

Se celebra la segona volta de les eleccions presidencials franceses, de les quals han restat apartats en la primera volta els dos grans partits tradicionals des de la fi de la Segona Guerra Mundial: el Partit Socialista i la Unió per la Majoria Presidencial. S’enfronten la candidata de l’ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, i l’independent Emmanuel Macron, que ha format el nou partit En Marche. Macron s’imposa clarament a Le Pen pel 66,06% dels vots contra el 38,94%. L’abstenció, però, és la més alta des del 1969 (25%). El 14 de maig, Macron és investit president i, el 15, assumeix el càrrec de primer ministre Édouard Philippe, fins ara alcalde de Le Havre, un exsocialista proper al conservador Alain Juppé. El nou govern de Macron inclou ministres d’ambdós partits i també independents de caràcter tecnòcrata.

El Centre Internacional d’Arranjament de Diferències Relatives a Inversions, un tribunal que depèn del Banc Mundial, dona la raó a l’empresa britànica Eiser Infrastructure i a la seva filial espanyola Energía Solar Luxembourg contra l’Estat espanyol per la rebaixa en les primes a les energies renovables que van dictar els governs entre el 2010 i el 2013, que hauria contravingut la Carta Internacional de l’Energia. La multa és de 128 milions més interessos.

El Palau de Buckimgham anuncia que el príncep Felip d’Anglaterra, rei consort d’Elisabet II, es retira de les seves funcions a la tardor del 2017. Fins a l’agost, complirà amb els compromisos pendents, però no n’acceptarà de nous. El príncep compleix 96 anys el 10 de juny.

Es presenta al Col·legi d’Advocats de Barcelona un manifest signat per uns 600 juristes que sosté que un referèndum pactat és legítim, legal i possible dins la Constitució espanyola. El document, impulsat pel Col·lectiu Praga de professionals del dret, també diu que la negativa de l’Estat espanyol a pactar la consulta legitima altres vies, una referència implícita al referèndum unilateral. A l’acte, hi assisteixen, entre d’altres, el conseller de Justícia, Carles Mundó, el portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i polítics del PDeCAT, ERC i els comuns.

El ministre espanyol d’Energia, Álvaro Nadal, anuncia la decisió de no desmantellar el magatzem submarí de gas Castor, situat a la costa de Vinaròs, i també de renunciar definitivament al seu ús. L’anunci es fa públic després de la difusió de l’informe elaborat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), que ratifica que el sobtat augment de moviments sísmics a la zona l’any 2013 eren causats directament per l’entrada en funcionament del magatzem. El Govern espanyol descarta el desmantellament perquè, segons els experts, també comporta risc de nous terratrèmols.

El primer dia de viatge oficial als Estats Units, el conseller d’Economia i vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, es reuneix amb l’alcalde de Miami, Tomás Regalado, al qual presenta les línies econòmiques de Catalunya i explica el compromís del Govern català de celebrar un referèndum d’independència. El dia 3, se signa el principal acord del viatge, la renovació de la col·laboració entre els ports de Miami i Barcelona, en el qual, segons fonts de la delegació catalana, el cònsol espanyol intenta sense èxit incloure l’expressió "regne d’Espanya".

Durant tres dies seguits s’acumulen les cues, els retards i les aglomeracions a l’aeroport de Barcelona. Les incidències, que són motiu de protestes i malestar, tenen l’origen en la normativa en vigor des del 7 d’abril, que obliga a mostrar el document d’identitat o el passaport a tots els passatgers europeus que viatgen dins l’espai Schengen. L’augment dels controls no rep la dotació policial necessària (que depèn de l’Estat) i el Govern de la Generalitat s’afegeix a les protestes. Ambdues administracions inicien una picabaralla política mentre les cues i els retards continuen de manera intermitent les setmanes següents. El dia 17 de maig, mentre Generalitat i ajuntaments proposen crear una comissió per a solucionar el caos al Prat, el Govern espanyol convoca una reunió sense la Generalitat, i el dia 25, el ministre de l’Interior nega el traspàs de les competències del Prat perquè, segons ell, la Generalitat de Catalunya "no [el] sap gestionar". Tot i que el 7 de juny s’instal·la un assistent virtual als controls, les cues continuen. El dia 12, el Sindicat Unificat de Policia responsabilitza de la situació AENA, el superior de la Guàrdia Civil a l’aeroport i el comissari de la policia espanyola, als quals acusa de "negligent falta d’organització i planificació".

L’ex-primer ministre italià, Matteo Renzi, recupera amb un 70% dels vots el lideratge del Partit Democràtic en les eleccions primàries celebrades a Bolonya. Renzi va dimitir del càrrec en perdre, al desembre del 2016, el referèndum sobre la seva proposta de reforma de la Constitució.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, suspèn el viatge que tenia previst el Govern entre el 7 i el 9 de maig al Marroc, juntament amb el Govern de Flandes, per pressions del Govern espanyol, que també hi participava. El Govern marroquí informa a la Generalitat que els responsables polítics marroquins no rebran els representants catalans en la missió, de caràcter comercial. Aquesta pressió s’afegeix a les darreres que practica la diplomàcia espanyola contra polítics catalans, tals com les que va denunciar el corresponsal a Brussel·les del diari francès Libération, per evitar que assistís a la conferència que l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, pronunciava en aquesta ciutat el 25 d’abril.

El 51.393, el número premiat amb la primera Grossa que se sorteja per Sant Jordi, es ven a Barcelona i Girona. També cauen a Barcelona el segon i el cinquè premis. El tercer premi es ven al Pont de Suert i Sant Boi de Llobregat, i el quart a Tortosa i l’Hospitalet de Llobregat. El sorteig es fa a Blanes (Selva). Es reparteixen un total de 12 milions d’euros i es posen a la venda 80.000 números.

Donald Trump es veu obligat a retirar la partida destinada a la construcció de la muralla a la frontera mexicana en el seu pla de pressupostos. El mur per a contenir l’entrada d’immigrants des de Mèxic era una de les propostes estrella de la campanya electoral del president, que pretenia fer pagar a Mèxic, cosa a la qual el Govern d’aquest país es va negar rotundament. Davant el veto d’una majoria de senadors (sobretot demòcrates, però també republicans), el president ha de renunciar a aquesta part del pressupost.

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata decreta presó provisional sense fiança per a Jordi Pujol Ferrusola després que hagi declarat sobre dinou operacions financeres amb les quals presumptament hauria ocultat 30 milions d’euros. Segons la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), les operacions haurien tingut lloc des del 2012, i Jordi Pujol Ferrusola seria, segons el jutge, l’encarregat de la gestió de la fortuna familiar a l’estranger. El mateix dia, ingressa a la presó de Soto del Real. L’endemà, la policia registra el domicili de l’expresident Jordi Pujol per ordre del jutge De la Mata en cerca de documentació del seu fill gran.

Com cada any, se celebra a Catalunya Sant Jordi, festivitat centrada en el llibre. La novel·la de Xavier Bosch, Nosaltres dos, és el llibre en català més venut, seguit de Rosa de cendra, de Pilar Rahola. En la categoria de no-ficció, el més venut en català és La vida que aprenc, de Carles Capdevila. En castellà, el més venut és la novel·la Patria, de Fernando Aramburu. L’edició del 2017 arriba precedida d’una polèmica arran de la decisió d’entitats culturals catalanes de convidar la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a l’acte en el qual es demanava la inclusió de Sant Jordi en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO (21 d’abril). La presència de la vicepresidenta espanyola provoca la dimissió de la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Isabel Martí, en desacord amb la decisió. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acusa la vicepresidenta de cinisme pels reiterats intents del seu partit de destruir la llengua i la cultura catalanes.

Entra en vigor el canvi de nom de la plaça de la cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia acordat per l’Ajuntament de Barcelona, que rep oficialment la denominació popular dels seus inicis de plaça del Cinc d’Oros. Aquesta plaça ha rebut diversos noms segons els avatars polítics: el 1909 es va anomenar plaça de Pi i Margall, en honor del president de la Primera República Espanyola, però amb el franquisme va passar a dir-se (1939) plaça de la Victòria i s’hi va instal·lar un obelisc com a símbol del triomf militar i una estàtua de Frederic Marès, retirats el 2011. El 1981 se li va canviar el nom pel de plaça de Joan Carles I. L’estàtua al·lusiva a la República de Josep Viladomat, instal·lada des del 1931 fins al 1939, s’ha col·locat a la plaça de la República (fins el 2016, plaça de Llucmajor).

Un tribunal de Bangkok condemna a mort el català Artur Segarra per l’assassinat d’un altre català, l’empresari David Bernat. El 19 de gener de 2016, Segarra es va trobar amb Bernat, el qual pocs dies després va aparèixer esquarterat al riu Chao Phraya. Segons la policia, Segarra va segrestar Bernat i el va torturar perquè li donés els codis de les targetes de crèdit i poder retirar grans quantitats de diners dels seus dipòsits. Entre les proves, hi ha l’ADN i restes de sang de la víctima al pis de Segarra, el qual es declara innocent i atribueix l’assassinat a la seva exparella. Segarra pot apel·lar la sentència.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, anuncia en roda de premsa la rescissió del contracte amb la constructora del túnel de la plaça de les Glòries, una de les obres més ambicioses de la ciutat dels darrers anys, pels "retards irrecuperables i els sobrecostos". Tot i que l’Ajuntament inicialment fa explícita la voluntat de consensuar la mesura, el dia 24, sense l’aval de l’oposició, és finalment el consell d’administració de l’empresa municipal BIMSA, on Barcelona en Comú i el PSC tenen majoria, el que pren la decisió. La rescissió i la contractació d’una nova constructora signifiquen l’aturada dels treballs entre vuit i dotze mesos. Amb el nou calendari, es preveu que les obres estaran completades cap al 2020 i que també comportaran un sobrecost.

La policia espanyola anuncia la desarticulació de la xarxa de pornografia infantil més important del món per WhatsApp. La xarxa operava en grups de divuit països d’Europa i Llatinoamèrica. És la primera acció internacional conjunta contra la pornografia infantil a la Unió Europea coordinada a través del Grup d’Acció Contra el Cibercrim de l’Haia.

Especialistes de tot el món alerten en la setena conferència de l’Agència Espacial Europea (ESA) sobre deixalles espacials celebrada a Frankfurt de l’acumulació creixent de restes de ginys espacials que orbiten la Terra. Actualment es calcula en uns 750.000 els objectes d’aquest origen d’entre 1 i 10 centímetres de diàmetre. Les grans velocitats a què es desplacen poden donar lloc a col·lisions i dificultar missions espacials, llançaments i operacions de satèl·lits i altres activitats.

Moren 126 persones, de les quals 68 nens, en un atemptat contra un comboi d’evacuats prop de la ciutat siriana d’Alep. L’evacuació formava part d’un pla acordat entre les parts en conflicte pel qual es permetia la sortida d’uns 5.000 civils de quatre ciutats assetjades. Cap grup reivindica l’atac, del qual s’acusen mútuament el Govern i els rebels. El papa Francesc és qui, internacionalment, condemna amb més duresa l’atac.

Basant-se en un gran nombre d’informes, l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides insta les autoritats russes a investigar el tracte dispensat a Txetxènia a les persones d’orientació homosexual que duu a terme Ramzan Kadírov, cap de Govern a Txetxènia des del 2004 i molt proper a Vladímir Putin. Segons els informes, es persegueixen, torturen i assassinen homosexuals o bisexuals. També es denuncien desaparicions i l’existència de camps de concentració per a homosexuals. El Govern rus respon a les crítiques dient que no té informació verificada sobre el que es denuncia als informes.

En un comunicat, l’ambaixada dels Estats Units a Espanya qualifica el conflicte entre Espanya i Catalunya d’afer intern, i afegeix que els Estats Units estan compromesos a mantenir la relació amb una Espanya forta i unida. Segons la Generalitat, el comunicat s’hauria fet a petició del Govern espanyol per contrarestar la visita del president de la Generalitat Carles Puigdemont als Estats Units i la trobada amb l’expresident Jimmy Carter (7 d’abril), la fundació del qual va declinar també involucrar-s’hi.

Un jutge del Tribunal Suprem del Brasil ordena investigar vuit ministres i un centenar de diputats i polítics del Brasil, entre els quals hi ha el cap de gabinet del president Michael Temer, el ministre d’Afers Estrangers i quatre expresidents: Fernando Henrique Cardoso, Luiz Inácio Lula da Silva, Dilma Rousseff i Fernando Collor de Mello, tots ells acusats de rebre suborns de la constructora Oderbrecht a canvi de la concessió de contractes inflats en relació amb la companyia petroliera estatal Petrobras i de propiciar una legislació favorable.

Marc Bartra, jugador del Borussia Dortmund, resulta ferit al canell i al braç en una explosió a l’autocar on viatjava per jugar el partit de la Champions contra el Mònaco a l’estadi Signal Iduna Park de Dortmund. El partit se suspèn i es juga l’endemà. El dia 21 la policia deté un home de 28 anys, d’origen russoalemany, que en seria el presumpte autor. Inicialment es vincula l’atemptat al terrorisme islamista, però posteriorment tot indica que l’atemptat té una motivació econòmica relacionada amb les accions en borsa del Dortmund.

Prop de cinquanta cristians coptes moren a Egipte en atemptats perpetrats durant les celebracions del Diumenge de Rams. Les explosions tenen lloc a les esglésies de Sant Jordi de la ciutat de Tanta i a la de Sant Marc d’Alexandria. En aquesta església, hi celebrava la missa el cap de l’Església copta Tauadros II, el qual en surt il·lès. L’autoanomenat Estat Islàmic reivindica l’atemptat, i el president egipci ordena el desplegament de l’exèrcit en diversos punts del país.

Els Estats Units llancen 59 míssils de creuer des de dos vaixells militars al Mediterrani contra una base de l’exèrcit sirià. Segons el president Trump, des d’aquesta base s’havia llançat l’atac amb armes químiques que el 4 d’abril va causar la mort d’unes setanta persones a la localitatde Khan XayKhun, província d’Idlib. Rússia, país aliat del Govern de Síria, condemna l’atac i, el dia 5, en el Consell de Seguretat de l’ONU sosté que les morts són causades pels rebels, afirmacions que són criticades per la majoria de membres de l’organisme. Poc abans que tingués lloc, el secretari d’estat Rex Tillerson anuncia que els Estats Units no preveuen que el president Baixar al-Assad tingui cap paper en el futur de Síria. Aquestes manifestacions i l’atac semblen assenyalar un canvi en l’estratègia del president Trump en la guerra civil de Síria. Malgrat les crítiques, el dia 11, el fòrum de ministres d’Afers Estrangers del G7 no aconsegueix acordar sancions contra Rússia. El dia 20, l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques anuncia que les proves realitzades en víctimes de l’atac demostren que van morir a causa de la intoxicació amb gas sarín o un altre de similar.

S’inaugura, a Port Aventura, Ferrari Land, una nova zona temàtica del complex ludicoturístic centrada en la història de la marca automobilística italiana. Construït en uns terrenys de 7 ha, conté rèpliques de places i llocs de renom de ciutats italianes. També té atraccions, la principal de les quals és Red Force, un accelerador vertical de 112 m d’alçària i un recorregut de 800 m en què les vagonetes agafen una velocitat de 180 km/h. Les obres han durat dos anys i la inversió en les instal·lacions ha estat de 100 milions. Ferrari té un parc similar a Abú Dabí.

Se celebren els congressos de Comissions Obreres a Catalunya i el País Valencià. A Barcelona, els delegats elegeixen amb el 91,4% dels vots Javier Pacheco com a nou secretari general, que succeeix Joan Carles Gallego, el qual va anunciar que no optaria al càrrec. Un cas semblant té lloc a València, on Arturo León succeeix Paco Molina amb el 54,8% dels vots. Les Balears elegeixen secretari general el dia 8, i José Luis Garcia confirma el càrrec amb el 98% dels vots.

Comença a funcionar el Registre de Parelles Estables (també dites parelles de fet) de Catalunya, la llei de la creació del qual es va aprovar el 2015. Amb la inscripció en aquest registre, les parelles que no conviuen en règim matrimonial poden acollir-se pràcticament als mateixos drets que les persones casades, tals com les prestacions per fills o les pensions de viudetat i, alhora, s’evita el frau per a accedir-hi.

Més de 260 persones moren a conseqüència de les esllavissades provocades per les persistents pluges torrencials a Mocoa, localitat al sud-oest de Colòmbia. Hi ha un gran nombre de desapareguts, que podrien fer pujar la xifra de morts a 300. El president, Juan Manuel Santos, declara l’estat d’emergència i ordena desplegar l’exèrcit a la zona per a realitzar tasques humanitàries, a les quals el Govern destina uns 14 milions d’euros.

L’Audiència Nacional arxiva la causa contra el regidor de la CUP de Vic, Joan Coma, i la traspassa al jutjat d’instrucció de Vic, que el 20 de juny també l’arxiva. Al final del 2015, Coma va defensar al ple municipal la resolució de desconnexió del Parlament el 9 de novembre. La seva frase "per fer la truita caldrà trencar els ous" va ser considerada una incitació a la violència. Coma, detingut per no presentar-se a declarar, va ser detingut i imputat per desobediència i prevaricació i va rebre grans mostres de suport. El 26 d’abril, l’Audiència Nacional també arxiva la causa contra cinc independentistes per cremar fotos del rei l’11 de setembre de 2016.

José Antonio Arrabal, afectat d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), mor al seu domicili d’Alcobendas (Madrid) després d’administrar-se una dosi letal de medicaments. Arrabal, que ha enregistrat la seva mort en un vídeo, hi explica que la seva família ha hagut de marxar del domicili per no ser inculpada en la seva mort. Uns quants mesos abans havia iniciat una campanya a internet per despenalitzar el suïcidi assistit i modificar l’article 143 del Codi Penal, que preveu penes de presó per als que hi col·laborin.

Entre els dies 26 i 31 el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visita els Estats Units, on explica el procés sobiranista en diversos fòrums. La conferència més important té lloc el dia 28 a la Universitat de Harvard, on el president compara el procés amb la lluita pels drets civils als Estats Units i en subratlla el caràcter inequívocament democràtic, que contraposa a la negativa del Govern espanyol a fer un referèndum acordat i a la persecució judicial de l’independentisme.

El Consell de Ministres aprova la reducció de l’impost sobre el valor afegit (IVA) per a les entrades de teatre, espectacles, concerts, exposicions i corrides de toros, que passa del 21% al 10%. N’exclou, però, el cinema, cosa que desperta protestes generals. Tanmateix, el 22 de setembre el Govern anuncia també la baixada de l’impost del cinema.

El president nord-americà, Donald Trump, signa l’ordre executiva que fa marxa enrere en mesures clau de l’Administració Obama en matèria de protecció del medi ambient i de lluita contra el canvi climàtic. Els principals blancs de l’ordre són el pla d’energia neta destinat a disminuir les emissions de carboni i el pressupost per a l’Agència de Protecció del Medi Ambient, que redueix dràsticament.

Ilich Ramírez Sánchez, més conegut pels àlies de Carlos o el Xacal, el terrorista veneçolà que a les dècades dels anys setanta i vuitanta va dur a terme alguns dels atemptats més sagnants del segle XX, és condemnat a cadena perpètua per un tribunal de París. Carlos està acusat de la mort de dues persones en l’atac amb una granada de mà en un establiment de la capital francesa el 1974. És la tercera condemna perpètua després de les del 1997 i el 2011, dictades també per tribunals francesos. En total, s’estima que en els atemptats que va planejar i dur a terme van morir més de mil persones. Carlos, que es considera a si mateix un revolucionari professional, va atemptar per compte del Front Popular de Palestina. El 1994 va ser capturat per agents francesos a Khartum, Sudan.

En el 15è Congrés Regional del Partit Popular de les Illes Balears, l’exconseller i diputat Biel Company s’imposa clarament sobre l’expresident balear Josep Ramon Bauzà. Company, representant del sector més regionalista del partit, aconsegueix el 71,82% dels vots.

Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea es reuneixen a Roma per a commemorar els seixanta anys de la signatura del tractat fundacional de l’organització l’any 1957 (en aquell moment, Comunitat Econòmica Europea). Amb l’absència de la Gran Bretanya, els mandataris firmen una declaració per a refermar el compromís de continuar units enfront de la crisi actual, que té el Brexit i el populisme euroescèptic com a conseqüències més greus. Tanmateix, també es remarca que la integració ha d’incloure la diversitat de ritmes i intensitats.

En el 14è Congrés del partit, celebrat a l’Hospitalet de Llobregat, el coordinador general del Partit Popular de Catalunya (PPC), Xavier García Albiol, és nomenat nou president en substitució d’Alícia Sánchez-Camacho. García Albiol, que l’11 de març ja va ser elegit candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, és l’únic a optar al càrrec i té el suport majoritari dels afiliats. El número dos del partit és Santi Rodríguez, que n’ocupa la secretaria general. En el Congrés intervé també María Dolores de Cospedal, i l’endemà el tancament va a càrrec del president del PP, Mariano Rajoy.

El secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Ramon Espadaler, comunica per carta a la militància l’inici del procés de dissolució del partit. En la carta admet que la formació democratacristiana es troba en situació de fallida. El jutjat mercantil de Barcelona que dicta la liquidació del partit reconeix un deute de més de 22 milions d’euros i uns actius de només 5 milions. També informa que els regidors podran seguir utilitzant el nom i les sigles d’UDC fins que acabi el mandat als ajuntaments. Espadaler demana "perdó" per la gestió del procés i n’assumeix "la principal responsabilitat". Unió Democràtica va ser creada el 1931 i des del 1987 n’era el principal líder Josep Antoni Duran i Lleida. El 21 d’abril, l’Audiència de Barcelona condemna UDC com a responsable civil per haver-se beneficiat il·lícitament de 178.000 euros amb el desviament de fons de la fundació afí Catalunya i Territori.

Hosni Mubàrak, president d’Egipte durant trenta anys i enderrocat l’any 2011 per la revolta coneguda com Primavera Àrab, és alliberat després d’estar detingut sis anys, tres dels quals, en un hospital militar del Caire. Mubàrak havia estat jutjat i condemnat per la mort de prop d’un miler de manifestants (2012) i per apropiació de fons públics (2014), però finalment és absolt pel tribunal d’apel·lació.

El Parlament de Catalunya aprova la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2017, per 64 vots a favor (JxSí i 2 diputats de la CUP), 62 en contra (Cs, PSC, PPC i CSQP) i 7 abstencions (la resta de diputats de la CUP). Són els primers pressupostos aprovats del Govern de Puigdemont. Els pressupostos inclouen una partida per al referèndum, considerada inconstitucional pel Consell de Garanties Estatutàries, cosa que ha estat assenyalada per tota l’oposició menys la CUP, que exigeix que el Govern faci públiques la data i la pregunta del referèndum. El dia 31 el Govern espanyol presenta recurs al Tribunal Constitucional contra els pressupostos.

El Tribunal Suprem condemna l’exconseller de la Presidència i diputat del PDeCAT al Congrés Francesc Homs a un any i un mes d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència per l’actuació en el 9-N. Els càrrecs de la condemna i les penes són similars als que ha imposat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a l’expresident Artur Mas, l’exconsellera Joana Ortega i la consellera Irene Rigau. A causa de la condició d’Homs de diputat al Congrés, el tribunal va trametre un suplicatori a la cambra, que al novembre del 2016 va aprovar aixecar-li la immunitat per a ser processat. El 29 de març el Congrés li retira l’acta de diputat. Homs és substituït a l’escó per Feliu Guillaumes i per Carles Campuzano com a portaveu del PDeCAT.

Bruno Le Roux, ministre de l’Interior francès, dimiteix del càrrec després de ser investigat per tràfic d’influències i desviació de fons públics. Le Roux reconeix que entre els anys 2009-16 les seves dues filles, menors d’edat, van cobrar 55.000 euros en contractes com a assistents parlamentàries. El substitueix en el càrrec el fins ara secretari d’estat i de comerç exterior Matthias Fekl.

En 35 municipis del País Basc se celebren consultes sobre la independència. Organitzades per la plataforma Gure Esku Dago (‘És a les nostres mans’), s’inspiren en les consultes que es van fer a Catalunya entre el 2009 i el 2011. Està previst que al llarg del 2017 se’n facin quatre més, el 2 d’abril, el 7 de maig i el 18 de juny. El total de persones que hauran pogut votar és de 600.000.

El grup d’aviació comercial IAG, format per Iberia, Vueling, British Airways i Aer Lingus, anuncia la creació d’una companyia de vols intercontinentals de baix cost amb línies de Barcelona a Los Angeles, San Francisco, Punta Cana i Buenos Aires. La nova companyia, de nom Level, busca competir amb Norwegian, que aquest mateix any comença les operacions al Prat amb itineraris similars o coincidents. El primer vol de Norwegian té lloc el 5 de juny, amb destinació a Los Angeles.

Després de deu anys d’obres, s’inaugura el Mercat Central de Tarragona, que ha estat ampliat i modernitzat. Les obres, que inicialment estaven previstes per a tres anys, n’han durat finalment deu, i el cost, previst en 15 milions d’euros, ha passat a 47 milions.

L’All-Party Parliamentary Group on Catalonia té un estatus reconegut, bé que no oficial, del Parlament de Westminster. En formen part 21 diputats, 16 de la Cambra dels Comuns i 5 de la Cambra dels Lords, i hi són representats els sis principals partits del Parlament britànic. El diputat del Partit Nacional Escocès George Kerevan presideix la discussió inaugural. En el seu discurs, el conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, sosté que els estats europeus, tard o d’hora, hauran de decidir al costat de qui es posen en el procés català. Romeva critica durament, també, la instrumentalització de la justícia espanyola i defensa la legitimitat del referèndum sobre la independència.

A l’Audiència Nacional de Madrid s’obre el judici del "cas Pretòria", sobre corrupció urbanística a Catalunya, descoberta el 2009. Els onze acusats, entre els quals hi ha l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, l’exdiputat Luis Andrés Garcia, Luigi (PSC), i l’exsecretari de la Presidència (1980-90), Lluís Prenafeta, i l’exconseller Macià Alavedra, tots dos homes de confiança de l’expresident Jordi Pujol, s’enfronten a penes que oscil·len entre divuit mesos i vuit anys de presó per delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals per valor d’uns 45 milions d’euros. El primer dia Macià Alavedra acorda una rebaixa de la petició de la pena demanada a canvi de confessar els fets i de tornar 13 milions d’euros. El dia 15 declara Luigi, el qual nega que sigui el cap de la trama del "cas Pretòria", tot i que les gravacions l’incriminen, i apunta que els principals responsables de la trama eren Prenafeta i Alavedra. En la seva declaració del 18 d’abril, Lluís Prenafeta reconeix el cobrament de comissions il·legals pactades entre ell, Macià Alavedra i Luigi, i nega la participació de l’expresident Mas en la trama.

La Comissió de Venècia, un òrgan consultiu del Consell d’Europa, fa públic un informe sobre el Tribunal Constitucional espanyol en què afirma que la darrera reforma d’aquest òrgan, que permet suspendre i sancionar càrrecs públics, pot posar en dubte la seva neutralitat. A instàncies de Catalunya Sí que es Pot, el 18 de maig JxSí i aquesta formació acorden buscar l’aval de la Comissió de Venècia per al referèndum pactat, tot i que JxSí adverteix que la comissió només emet dictàmens a instàncies dels estats. El dia 31 de maig el president Puigdemont comunica a la Comissió de Venècia la negativa formal del president espanyol, Mariano Rajoy, a celebrar un referèndum pactat.

Park Geun-hye, presidenta de la República de Corea des del 2013, és suspesa del càrrec després que els tribunals li retirin la immunitat per tal que pugui ser jutjada. Al desembre del 2016 el Parlament va votar a favor del seu processament i l’inici del judici té lloc el 23 de maig de 2017. Park Geun-hye està acusada de tràfic d’influències i d’obtenir grans sumes de diners a través d’una xarxa d’organitzacions benèfiques. La substitueix en el càrrec el primer ministre, Hwang Kyo-ahn, que convoca eleccions presidencials per al mes de maig. La destitució ha anat precedida de manifestacions massives els darrers mesos.

Un equip d’arqueòlegs desenterra una gran estàtua d’una alçària de més de 18 m. Les excavacions van començar el 2012 a l’antiga ciutat d’Heliòpolis, destruïda durant el període grecoromà. Inicialment es creu que la troballa és una representació del faraó Ramsès II, però posteriorment s’identifica com Psamtek I, que va regnar entre els anys 664 i 610 aC. Segons els experts, és una de les troballes arqueològiques de l’antic Egipte més importants dels darrers anys.

L’ex-primer ministre de Polònia Donald Tusk és reelegit president del Consell Europeu, format pels 27 caps d’estat i de govern dels membres de la Unió Europea. L’únic vot en contra és el de la primera ministra polonesa, Beata Szyd?o, que intenta sense èxit impugnar-ne el nomenament. Tusk va ser el líder de la Plataforma Cívica, el partit opositor al de la primera ministra, Llei i Justícia.

Moren 19 nenes d’entre 14 i 17 anys a conseqüència d’un incendi al centre de menors on estaven internades. Els dies següents en moren 23 més a conseqüència de les cremades. L’incendi el van provocar les mateixes nenes en protesta pels maltractaments i abusos sexuals que patien. El centre de San José Pinula té un historial conflictiu, i els tribunals n’havien decretat el tancament progressiu.

El Tribunal Europeu de Justícia avala la decisió d’un jutge belga de denegar un visat de 90 dies a una família siriana. La família volia utilitzar el permís per a demanar asil a Bèlgica des de l’ambaixada d’aquest país al Líban. El tribunal sentencia que els estats membres de la Unió Europea tenen la potestat de denegar visats a aquelles persones l’objectiu de les quals sigui obtenir l’asil. El mateix dia el Parlament hongarès aprova la detenció immediata de tots els refugiats en cerca d’asil i que viuen en camps improvisats. L’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats, la Unió Europea i les organitzacions no governamentals critiquen aquesta mesura.

Les multinacionals de l’automòbil Opel i el grup PSA, que controla Peugeot i Citroën, fan públic l’acord pel qual la firma francesa passa a controlar l’alemanya. General Motors, propietària d’Opel, la ven per 2.200 milions d’euros. L’operació, que també inclou la compra de Vauxhall, marca d’Opel a la Gran Bretanya, converteix PSA en el segon grup de l’automoció europeu després de Volkswagen.

L’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas fa una exposició del procés sobiranista a la Universitat de Harvard. El president del PDeCAT remarca un cop més el vessant democràtic i pacífic de l’independentisme català i alhora assegura que el futur Estat català serà un soci responsable de l’OTAN. La conferència forma part d’un viatge en què també fa una exposició similar a la Universitat d’Oxford el dia 1 de març.

L’Ajuntament de la ciutat alemanya de Gaggenau prohibeix un acte electoral en favor del canvi de la Constitució turca en el referèndum del 15 d’abril que havia de fer el ministre de Justícia turc. Poc després, una amenaça de bomba provoca el desallotjament de l’Ajuntament. La ciutat de Colònia també prohibeix l’acte del ministre d’Economia turc per a l’endemà. El Govern turc protesta per la decisió i acusa Alemanya de censura, però el Govern i l’oposició alemanys exigeixen que s’alliberin el corresponsal alemany detingut per les autoritats turques i altres periodistes. El dia 11, el Govern holandès també prohibeix l’entrada del ministre d’Afers Estrangers turc, que pretenia fer un míting per a la comunitat turca a Rotterdam. En resposta, Erdogan qualifica el Govern holandès de "feixista".

Del 27 de febrer al 2 de març té lloc el Mobile World Congress (MWC). És la dotzena edició que se celebra a Barcelona. El nombre de visitants bat un nou rècord (108.000, un 7% més que el 2016) i el nombre d’empreses expositores és de més de 2.300, de 208 països participants. Entre les novetats més destacades hi ha els aparells de Huawei, LG i Sony. Samsung no presenta l’última versió del Galaxy S8, que supleix amb tauletes i realitat virtual. Causa interès la reedició del Nokia 3310 i els prototips de cotxe connectat.

El Consell de Ministres d’Andorra aprova el Projecte de llei de modificació del Codi Penal que tipifica el delicte fiscal d’acord amb els estàndards i les recomanacions internacionals. El Govern també aprova el Projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Els fraus superiors a 50.000 euros es castigaran amb penes de presó de tres mesos a tres anys i els delictes superiors a 150.000 euros es vincularan al blanqueig de diners i seran castigats amb penes d’un a cinc anys de presó. En tots dos casos les multes seran de fins a quatre vegades l’import defraudat.

L’organització gihadista de Filipines Abu Sayyaf publica a internet un vídeo en el qual es mostra la decapitació del ciutadà alemany Jürgen Kantner. Kantner va ser segrestat al novembre del 2016 quan navegava prop de la costa de Malàisia. La seva companya va ser trobada morta a bord de la nau un temps després. Les autoritats de les Filipines anuncien el 7 de març la recuperació del cos a la província de Sulu. Els terroristes havien demanat un rescat de 600.000 dòlars. El 2008 Kantner ja havia estat segrestat i posteriorment alliberat per pirates a Somàlia.

Milers de manifestants duen a terme marxes a Moscou, Sant Petersburg i altres ciutats russes en el segon aniversari de la mort del dissident Borís Nemtsov, que va ser assassinat a trets prop del Kremlin el 27 de febrer de 2015. Nemtsov, ministre d’Economia en el Govern de Borís Ieltsin (1998), va ser un dels crítics més ferotges del president Vladímir Putin. Els cinc acusats, d’origen txetxè, neguen els càrrecs. El mateix dia, un altre destacat dissident, Ildar Dadin, és alliberat de la presó de Sibèria on va ser internat el 3 de desembre 2015, en la primera aplicació de la nova llei que permet la detenció i l’empresonament de manifestants, encara que siguin pacífics.

El Departament d’Agricultura ordena sacrificar uns 7.000 ànecs de granges de Vilallonga de Ter (Ripollès), Vilopriu (Baix Empordà), Fontanilles (Baix Empordà), Bescanó (Gironès), la Cellera de Ter (Selva) i Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) a causa d’un brot de grip aviària molt agressiu, que té l’origen en una granja de Sant Gregori, d’on provenen els animals. El Govern, a més, immobilitza l’aviram de 237 explotacions properes a les granges.