Cronologia dels Països Catalans i del món

L’alpinista català Ferran Latorre corona l’Everest amb oxigen. Amb aquest cim, es converteix en el primer alpinista català que ha culminat els catorze pics de més de 8.000 metres que hi ha a la Terra. Latorre va iniciar el projecte el 1999 amb l’ascensió a l’Annapurna.

Després de cinquanta-cinc anys, el cantant Raimon es retira amb un últim concert al Palau de la Música, el darrer d’una sèrie de dotze que va començar el 6 de maig. Raimon acaba el concert amb Al Vent, la cançó amb què va iniciar la seva trajectòria.

Taxistes de tot l’Estat es manifesten pel centre de Madrid contra les plataformes de transport Uber i Cabify. El desplaçament a la manifestació de més de dos mil taxistes de Barcelona provoca aglomeracions i retards a l’aeroport del Prat, Renfe i l’Aerobús. Els manifestants protesten contra l’ampliació de les llicències d’aquestes empreses de lloguer de cotxes amb conductor, que qualifiquen de competència deslleial. El líder de Podemos, Pablo Iglesias, participa en la manifestació. L’11 de maig, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE va dictaminar en una sentència preliminar que la plataforma Uber era un servei de transport al qual se li podia exigir llicència i altres autoritzacions com es fa amb els taxistes.

En una cerimònia presidida per l’emperador del Japó es lliura el premi Pritzker, el guardó d’arquitectura més prestigiós del món, que en aquesta 39a edició recau en l’equip RCR d’Olot, format per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. És el primer cop que arquitectes catalans reben el premi i també que es concedeix a un equip i no a un arquitecte individual. El premi es va anunciar l’1 de març.

El Congrés dels diputats aprova amb 176 vots a favor del PP, Ciutadans, PNB, UPN, Fòrum Astúries, Coalició Canària i Nova Canàries els pressupostos generals per al 2017. L’aprovació ha estat possible gràcies, sobretot, a l’acord al qual va arribar el govern del PP amb el PNB, el 4 de maig. A canvi del suport, el Govern espanyol es compromet a rebaixar l’import de la quota del concert econòmic basc reclamada pel Govern basc des del 2007 (1.400 milions d’euros en 5 anys). Els governs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià rebutgen els pressupostos per discriminatoris, i el dia 16, a la Diputació de València, el PP vota a favor d’una moció presentada per les quatre formacions que integren el Govern –PSOE, Compromís, València en Comú i Esquerra Unida– i també per Ciutadans, en la qual s’expressa el rebuig dels valencians al pressupost estatal i s’exigeix un tracte just en el finançament del País Valencià. El 26 de juny, el Senat, on el PP disposa de majoria absoluta, ratifica els pressupostos.

El fiscal general anticorrupció, Manuel Moix, dimiteix després de fer-se públic que és propietari del 25% d’una societat deslocalitzada a Panamà. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, que el va designar en el càrrec, accepta la dimissió de Moix, tot i defensar que no ha comès cap il·legalitat. Moix també està acusat per l’anomenat "cas Lezo", que vinculava l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González amb una operació de blanqueig de capitals a l’empresa pública Canal de Isabel II, per obstaculitzar la investigació del cas. D’altra banda, Moix va intentar rellevar, sense èxit, els fiscals que investigaven el cas del 3% de presumpte finançament il·legal de CDC. El dia 5 de juny, Maza proposa Alejandro Luzón com a nou fiscal general anticorrupció, que és acceptat pel Consell General del Poder Judicial.

Un home armat amb un fusell d’assalt irromp en el complex lúdic Resorts World Manila, obre foc contra clients i incendia taules de joc. La majoria de les 37 víctimes moren per l’asfíxia que els provoca el fum i l’atacant és abatut per guàrdies de seguretat. L’autoanomenat Estat Islàmic reivindica poc després l’atemptat, però la policia identifica l’autor com un jugador endeutat. Tanmateix, l’atemptat coincideix amb la campanya de l’exèrcit contra un grup vinculat a l’EI a l’illa de Mindanao, al sud de les Filipines.

El Real Madrid aconsegueix el títol de la Lliga de Campions després de vèncer per 1-4 la Juventus a l’Estadi Nacional de Gal·les (Cardiff). És el dotzè trofeu europeu i el segon consecutiu del club madrileny. El mateix dia, a Torí, hi ha més de 1.500 ferits per l’allau humana provocada per una falsa alarma de bomba entre els espectadors que seguien la final en pantalles gegants instal·lades a la ciutat.

El Govern de l’Aràbia Saudita fa públic l’inici d’un boicot contra Qatar, amb mesures que inclouen l’expulsió de visitants i residents de nacionalitat qatariana, la cancel·lació de vols a l’emirat i el tancament de l’espai aeri a Qatar Airways, el blocatge a l’agència de notícies qatariana Al-Jazira, la fi de les relacions amb els Germans Musulmans, el distanciament de l’Iran, i l’expulsió de les forces de Qatar de l’aliança militar contra els rebels xiïtes houthis, al Iemen. Secunden les mesures preses, Egipte, Bahrain, els Emirats Àrabs Units, el Iemen, Líbia i les Maldives. El motiu és la suposada col·laboració de Qatar amb l’autoanomenat Estat Islàmic i altres grups de l’islamisme radical i els vincles amb l’Iran. El 22 de juny, el bloc saudita lliura a Qatar una llista de condicions per a aixecar el boicot, que l’emirat rebutja. El 19 de juliol, el bloc saudita modifica aquestes condicions i les redueix a sis, molt més genèriques, com la de col·laborar a combatre el terrorisme. També s’acorda permetre als qatarians el pelegrinatge anual a la Meca. Tanmateix, la crisi persisteix amb noves acusacions i un blocatge intermitent obliga Qatar a modificar el proveïment de béns de primera necessitat, fins ara a través de territori saudita.

El Banco Santander compra per un euro el Banco Popular, abocat a la fallida a causa de la seva elevada exposició a la bombolla immobiliària. El rescat, avalat pel Banc Central Europeu, no comporta cap càrrega per als contribuents, segons la presidenta del Santander, Ana Botín, i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i té per objectiu garantir els dipòsits dels clients. La Comissió del Mercat de Valors ordena suspendre la cotització del Popular.

El Tribunal Constitucional dona la raó al PSOE i declara inconstitucional l’amnistia fiscal aprovada pel Govern del PP al març del 2012. El recurs presentat pels socialistes considerava que el decret llei beneficiava els defraudadors, els quals podien regularitzar la seva situació fiscal pagant el 10% del valor dels béns aflorats (per a rendes superiors a 100.000 euros), mentre que els contribuents complidors en paguen el 43 %. Entre d’altres, es van acollir a la llei membres de la família Pujol, l’extresorer del PP Luis Bárcenas, alts càrrecs del PP investigats en el "cas Púnica" i l’exvicepresident del Govern espanyol Rodrigo Rato.

El Parlament del Japó aprova la llei que ha de permetre abdicar l’actual emperador Akihito, de 83 anys, i la coronació del príncep hereu Naruhito, de 57 anys. Akihito va expressar públicament l’any 2016 el desig de posar fi a les seves funcions per la seva edat i per problemes de salut. El 19 de maig el Govern va aprovar la llei en què es posa a votació l’abdicació. L’1 de desembre, l’emperador fa pública la data d’abdicació: el 30 d’abril de 2019, segons la recomanació d’una comissió especial del Govern. Serà la primera abdicació al Japó en dos-cents anys.

Unes tres mil persones, convocades per la plataforma Barcelona No Està en Venda, que agrupa entitats veïnals i sindicals, es manifesten en una marxa des de la plaça de la Universitat fins a les Drassanes en contra de l’augment del lloguer. Segons els manifestants, la causa és l’especulació immobiliària que encareix els preus i afavoreix l’expulsió dels llogaters dels immobles. També denuncien que fons d’inversió compren edificis sencers i en fan fora els veïns per apujar-ne els preus. En dos anys, segons la plataforma, el lloguer mitjà s’ha apujat un 17%.

Comença a Barcelona la 24a edició del Sónar, el festival de música avantguardista que també combina arts plàstiques, tecnologia i innovació audiovisual. En aquesta edició, hi té un pes important la secció Sónar+D, que uneix realitat virtual, intel·ligència artificial i l’impuls a les empreses emergents culturals. El dia 18, darrer dia del festival, 123.000 persones, 8.000 més que l’any passat i rècord d’assistència, han passat per les cent quaranta actuacions en nou escenaris diferents. El 52% del públic és estranger i procedeix de més d’un centenar de països.

Per 170 vots en contra, 82 a favor i 97 abstencions, el Congrés dels Diputats rebutja la moció de censura presentada per Podem contra Mariano Rajoy. El PSOE, l’únic partit amb el suport del qual era possible fer-la prosperar, s’absté, i només aconsegueix els vots favorables d’Esquerra Republicana i Bildu. El PDeCAT també s’absté.

En la reunió de la Junta de Seguretat del País Basc entre la Conselleria de Seguretat del País Basc i el Ministeri de l’Interior espanyol s’acorda que l’Ertzaintza tingui accés directe a les bases de dades de l’Europol, el cos policial europeu. El Govern espanyol segueix denegant als Mossos d’Esquadra aquesta prerrogativa, que el Govern català reclama des del 2009. En la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya del 10 de juliol, la Conselleria d’Interior de la Generalitat i el Ministeri de l’Interior espanyol acorden que els Mossos d’Esquadra s’integrin en el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), i a la mesa de valoració de l’amenaça terrorista. Tanmateix, el Ministeri posposa la decisió de l’accés dels Mossos a l’Europol. L’atemptat terrorista del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils augmenta la pressió sobre el Govern espanyol perquè els hi permeti l’accés.

El músic Jordi Savall és el guanyador de la primera edició del Guardó Pau Casals, instituït per la Generalitat de Catalunya el 2016 per distingir les persones que han contribuït decisivament a la projecció internacional de la cultura catalana. El premi també investeix el guardonat amb el títol de legat d’honor de la cultura catalana durant dos anys.

En la final disputada a la pista de la Fonteta (València), el València Basket Club derrota el Real Madrid per 87-76. Amb aquesta victòria, el club valencià aconsegueix la Lliga de la primera divisió per primera vegada en la història.

La torre Grenfell, un bloc de 24 pisos amb 100 habitatges del districte de Chelsea-Kensington on vivien entre 400 i 600 persones, resulta totalment destruït per un incendi. Els bombers rescaten 65 persones, i, el dia 19, la policia metropolitana anuncia que hi ha almenys 79 morts o desapareguts, i que només 5 cadàvers han estat formalment identificats. El dia 23, s’anuncia la causa de l’incendi, una nevera defectuosa. El dia 23, dimiteix el regidor del districte i la primera ministra Theresa May formula una disculpa pública en nom del Govern per la manca d’actuacions davant les denúncies sobre el revestiment altament inflamable utilitzat en una restauració recent. El 24 de juny s’evacuen quatre blocs de pisos de 700 apartaments del nord de Londres amb el mateix revestiment.

El partit del president francès Emmanuel Macron, La República en Marxa, és el guanyador clar de la segona volta de les eleccions legislatives, amb 314 escons a l’Assemblea Nacional, molt per sobre de la majoria absoluta (289). En segon lloc, se situen els Republicans, partit hereu del centredreta RPR (100). En percentatge de vots, el tercer lloc l’ocupa el Front Nacional (8,75%), tot i que el sistema majoritari li atorga tan sols 8 escons, menys que el Partit Comunista (10), amb l’1,2%. Segueixen el centrista Moviment Demòcrata, MoDem (42), el Partit Socialista (30) i l’esquerra radical La França Insubmisa (17). L’abstenció és de les més elevades de les darreres dècades (57,6%).

Otto Warmbier, l’estudiant nord-americà empresonat per les autoritats nord-coreanes el 16 de gener de 2016, mor a conseqüència de les lesions cerebrals contretes a la presó. Warmbier va ser condemnat a quinze anys de presó per haver sostret un cartell de propaganda oficial en la seva estada turística. El 13 de juny va ser alliberat "per raons humanitàries" en estat de coma vígil. Internat en un hospital de Cincinnati, no és clar l’origen de les lesions, tot i que diverses fonts esmenten maltractaments, els quals el règim nord-coreà nega.

François Bayrou, ministre de Justícia sota la presidència d’Emmanuel Macron, dimiteix el càrrec després de ser acusat de finançament il·legal del seu partit (MoDem). La dimissió de Bayrou és la tercera de membres del MoDem a l’executiu encapçalat pel primer ministre, Édouard Philippe, en un sol dia, precedida per la de les ministres d’Afers Europeus, Marielle de Sarnez, i de Defensa, Sylvie Goulard, que deixen el partit sense representants en el Govern. El 19 de juny, també va dimitir Richard Ferrand, estret col·laborador de Macron i del mateix partit, La República en Marxa, per haver usat presumptament informació privilegiada.

El conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, assisteix a Figuerola d’Orcau, vila del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’exhumació de les restes de 17 soldats de la Guerra Civil de 1936-39 a la fossa comuna contigua al cementiri. És la primera fossa comuna de la Guerra Civil i del franquisme que s’obre a Catalunya, i correspon al Pla de Fosses 2017-2018 presentat al gener pel Govern català.

Almenys 85 persones resulten mortes en diversos atemptats en un sol dia a les ciutats pakistaneses de Quetta, Parachinar i Karachi. El primer és obra d’un terrorista suïcida, el segon es tracta de dues explosions de bomba gairebé simultànies i el tercer és un atac amb armes de foc contra la policia al port. Els atemptats, que es produeixen poc abans de finalitzar el Ramadà, són reivindicats per l’autoanomenat Estat Islàmic i una facció dissident dels talibans (Quetta) i per un grup sunnita (Parachinar, ciutat amb predomini xiïta). L’atac a Karachi, en canvi, no és reivindicat.

Quatre dels tretze diputats de Ciutadans a les Corts Valencianes es donen de baixa del partit i passen a formar part del grup mixt. El detonant de la decisió és la substitució del portaveu a la cambra, Alexis Marí, pel suport que el grup va donar a una moció unànime en contra dels pressupostos generals de l’Estat (PGE) el 5 d’abril en protesta per la manca d’inversió al País Valencià.

La sèrie televisiva La Riera emet el darrer capítol després de vuit temporades i aconsegueix un rècord d’audiència del 21,8%. La sèrie ha estat líder de la seva franja horària i, de les produïdes per Televisió de Catalunya, és la que ha tingut una vida més llarga (des del 2010) després d’El cor de la ciutat (2000-09).

El consell d’administració de Bankia anuncia l’acord de fusió, per absorció, amb Banco Mare Nostrum (BMN). Per a l’operació, Bankia anuncia l’emissió de 205,6 milions de noves accions, el 6,67% del capital total del banc, per entregar-les als accionistes de BMN. El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, afirma que la fusió "incrementa la capacitat per tornar les ajudes rebudes" amb el rescat bancari.

Les Corts Espanyoles celebren els quaranta anys de les primeres eleccions democràtiques celebrades el 15 de juny de 1977. El principal acte se celebra al Congrés dels Diputats, on el rei Felip VI pronuncia un discurs lloant la Constitució del 1978, l’estabilitat, les lleis i la unitat d’Espanya. Durant el discurs, els diputats del PDeCAT aixequen cartells amb urnes. En l’acte, el rei condecora els diputats constituents, entre els quals hi ha l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa. L’homenatge és durament criticat per Units Podem.

El ple del Parlament de Catalunya aprova la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anul·la tots els judicis de la dictadura. La llei inclou els 63.961 consells de guerra del franquisme celebrats entre el 1938 i el 1978, reconeix que van ser il·legals i autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar una llista exhaustiva de totes aquelles persones condemnades. Aquesta iniciativa, pionera entre totes les referents a la memòria històrica de l’Estat espanyol, s’aprova per unanimitat.

Després de 18 anys, el portal Terra es clausura definitivament. Impulsat el 1999 per Telefónica sota la presidència de Juan Villalonga, va intentar una projecció global, especialment a partir de la compra del portal Lycos (2000). El 2003, Telefónica va comprar Terra i va començar l’expansió a l’Amèrica Llatina, però no va superar la bombolla de les empreses tecnològiques i tampoc no es va adaptar a les xarxes socials. Només resta actiu el portal del Brasil.

La catedral de Sant Patrici de Nova York acull el primer concert oficial de la gira pels Estats Units del cor infantil de Montserrat, convidat a participar en els actes del centenari del president John Fitzgerald Kennedy. L’Escolania és presentada com un dels millors cors infantils del món, i el motiu de ser convidada en aquesta ocasió es deu a l’amistat entre el president Kennedy i el violoncel·lista Pau Casals, molt vinculat a l’Escolania. La gira acaba el 8 de juliol i, entre d’altres, el cor també canta a Washington, San Francisco i Los Angeles.

La República d’Estònia relleva Malta en la presidència de la Unió Europea i ocupa per primera vegada aquest càrrec des del seu ingrés a la UE el 2004. En circumstàncies normals, ho hauria fet a la primera meitat del 2018, però a causa del Brexit ha hagut de substituir la Gran Bretanya.

El papa Francesc nomena el jesuïta mallorquí Lluís Francesc Ladaria i Ferrer al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe substituint Gerhard Ludwig Müller, de tendències acusadament conservadores. Aquesta congregació és l’òrgan de l’Església catòlica encarregat d’interpretar la doctrina catòlica i la seva aplicació.

Els treballadors de Barcelona i Madrid de l’empresa de repartiment a domicili en bicicleta Deliveroo protagonitzen la primera vaga d’una plataforma d’internet, d’un dia de durada. Els treballadors, en règim d’autònoms, reivindiquen una millora de les condicions laborals. A causa de les protestes, alguns treballadors són acomiadats. El mateix dia, l’empresa anuncia millores en les condicions laborals.

El Tribunal Constitucional declara il·legals per unanimitat les partides per al referèndum de l’1 d’octubre suposadament previstes als pressupostos catalans, malgrat que en el comunicat admet que no inclouen partides destinades a aquest fi. El mateix dia, sentencia en contra de quatre lleis sobre la llengua (comunicació audiovisual, cinema, acollida i consum) en resposta a recursos del PP.

Una pastera amb cinquanta-dos refugiats i immigrants naufraga a la mar d’Alboran, a prop de Melilla. Salvament Marítim només pot rescatar tres homes i la resta es declaren morts després de cercar-los durant quaranta-vuit hores.

Científics de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) anuncien en una conferència sobre física d’altes energies celebrada a Venècia el descobriment d’una nova partícula subatòmica. Aquesta partícula, que rep la designació de Xicc++, ha estat detectada al ciclotró LHC del CERN. La seva existència havia estat predita teòricament, i es creu que el descobriment pot contribuir a aclarir l’anomenada interacció forta, una de les quatre forces fonamentals de l’Univers.

Acaba la cimera del G20 celebrada a Hamburg els dies 7 i 8. Malgrat el document final que subscriuen els assistents, l’edició del 2017 ha estat sobretot marcada pel fracàs en l’intent que els Estats Units reconsideressin la retirada de l’acord sobre el canvi climàtic de París. Se celebren manifestacions i es produeixen avalots com a resposta a la cimera en contra de la decisió nord-americana, però també contra la presència del president rus Vladímir Putin i les desigualtats.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, assisteix a l’Organització Internacional de la Francofonia reunida a Luxemburg, on denuncia les querelles i els procediments oberts contra ella i altres membres i exmembres del Govern i el Parlament de Catalunya per la seva posició favorable a la independència o el dret a decidir. Forcadell afirma que, amb aquestes mesures, l’Estat espanyol vulnera drets i llibertats bàsics. L’Organització de la Francofonia és un organisme internacional del qual Catalunya és membre observador des del 2008.

L’Ajuntament de Barcelona anuncia la creació d’una taxa turística per als visitants que no pernoctin a la ciutat. Aquesta taxa recau sobre els operadors turístics que hi organitzen excursions d’un dia, i es preveu que comenci a aplicar-se a partir del 2018.

El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la Renda Garantida de Ciutadania. Aquest subsidi garanteix, a partir del 15 de setembre, 562 euros mensuals (que han d’arribar als 664 euros el 2020) a unes 29.000 persones en substitució de la Renda Mínima d’Inserció actualment en vigor. La Renda Garantida de Ciutadania havia estat reclamada des del 2006 per entitats socials i sindicats.

Una gran massa de gel de 5.800 km2 es desprèn de l’Antàrtida. És el bloc de gel més gran que s’ha separat del continent des que hi ha registres. L’equip de científics que fa el seguiment del fenomen, previst des de feia mesos, dubta que es pugui relacionar directament amb el canvi climàtic.

Ollanta Humala, president del Perú des del 2011 fins al 2014, és condemnat a un any i mig de presó preventiva juntament amb la seva dona. El jutge els acusa d’haver cobrat tres milions de dòlars de l’expresident veneçolà Hugo Chávez i de la constructora Oderbrecht durant la campanya electoral del 2011 que va portar Humala al poder.

Entre els dies 14 i 30 de juliol se celebra a la capital d’Hongria, Budapest, el 17è Campionat del Món de natació. Els Estats Units aconsegueixen el major nombre de medalles (46, de les quals 21 són d’or). Segueixen la Xina (30, 12 d’or), Rússia (25, 11 d’or), França (9, 6 d’or) i la Gran Bretanya (11, 5 d’or). Sobresurten els nedadors Caeleb Dressel (Estat Units), Sun Yang (Xina), Adam Peaty (Gran Bretanya) i Camille Lacourt (França) i les nedadores Katie Ledecky (Estats Units), Iulia Iefimova (Rússia) i l’equip rus de sincronitzada. Dins l’equip espanyol, pugen al podi les catalanes Mireia Belmonte (medalla d’or en 200 m papallona i 2 d’argent en 4 x 100 estils i 1.500 m lliures) i Ona Carbonell (2 d’argent en dues categories en solo de natació sincronitzada).

El president de la Generalitat Valenciana i secretari general del Partit Socialista del País Valencià, Ximo Puig, derrota amb el 58% dels vots el batlle de Burjassot, Rafa García, en les primàries del partit. García, que tenia el suport del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va desafiar Puig, el qual en les primàries d’aquest partit del maig s’havia alineat amb Susana Díaz.

El programa de Televisió de Catalunya Sense ficció emet Las cloacas de Interior, un documental sobre pràctiques del Ministeri de l’Interior i dels serveis secrets de l’Estat espanyol destinades a combatre amb acusacions i muntatges falsos o de veracitat molt dubtosa adversaris polítics i emprendre accions de legalitat discutible. El documental se centra en l’anomenada "Operació Catalunya" contra l’independentisme català, però també inclou molts altres casos anteriors, com els GAL o l’informe PISA sobre el finançament de Podem. El reportatge, iniciativa del grup de comunicació Mediapro, és el resultat de nou mesos d’investigacions. Cap televisió d’àmbit estatal privada o pública l’emet, a banda de TVC, IB3 i, l’endemà, Euskal Telebista. Tanmateix, aconsegueix uns 766.000 espectadors i un 30,1% de quota de pantalla, un dels rècords en la història de l’emissora. El volum de descàrregues per internet és d’unes 6.600.

El cap màxim de l’exèrcit francès, Pierre de Villiers, dimiteix el càrrec en desacord amb les retallades a les forces armades del Govern d’Emmanuel Macron, que formen part del pla de Macron per reduir l’elevat dèficit de l’Estat francès.

Miguel Blesa, que va ser president de Caja Madrid en 1996-2009, és trobat mort en una finca de Puerto del Toro, a la localitat cordovesa de Villanueva del Rey. Segons la investigació, Blesa s’ha suïcidat amb un rifle de caça. Miguel Blesa estava condemnat a sis anys de presó per les targetes opaques i tenia pendent un altre judici pels sobresous de Caja Madrid.

La comissió d’investigació sobre l’"operació Catalunya" del Congrés dels Diputats posa fi a la seva tasca després que, el 5 de juliol, PP, PSOE i Ciutadans hagin votat en contra d’allargar-ne els terminis per permetre noves compareixences com les de l’excomissari Villarejo. Durant els mesos en què ha estat vigent la comissió, molts dels testimonis no s’han presentat a declarar. En les conclusions, amb el vot en contra del PP i a favor de la resta de grups, es constata l’existència d’una policia politicopatriòtica a les ordres de l’exministre Fernández Díaz, que va actuar de manera il·legal per atacar rivals polítics dels populars, fonamentalment contra els independentistes catalans, però també contra Podem, a través d’informes falsos i de difamacions, i es constata la connexió entre l’aleshores ministre i el director de l’Oficina Antifrau per a influir en la situació política catalana. Tanmateix, la majoria formada per PP, PSOE, PNB i Ciutadans rebutja portar les conclusions a la Fiscalia. Al Parlament de Catalunya la comissió continua.

El Govern filipí que presideix Rodrigo Duterte ajorna fins al final d’any la llei marcial imposada el 23 de maig, que permet l’ús de la força militar per a fer complir la llei i l’arrest de ciutadans sense ordre judicial. A l’illa filipina de Mindanao, de majoria musulmana, la insurgència armada islamista ocupa la ciutat de Marawi, on els mesos anteriors moren més de 500 persones com a resultat dels enfrontaments entre l’exèrcit i la guerrilla.

Més de 30 persones moren i una quarantena resulten ferides en un atemptat en un barri de la capital afganesa de majoria xiïta. Un cotxe carregat d’explosius conduït per un terrorista suïcida va envestir un autobús que transportava funcionaris del Govern. L’atemptat ha estat reivindicat pels talibans. Segons les Nacions Unides, uns 1.700 civils han mort com a resultat d’atemptats, perpetrats pels talibans o bé per l’autoanomenat Estat Islàmic. El pitjor atemptat va tenir lloc el 31 de maig de 2017 a Kàbul (amb més de 150 morts), el més greu des del 2001.

Andrzej Duda, president de Polònia, veta les noves lleis que el Parlament va aprovar el dia 15, que estableixen que sigui el Govern qui designi els jutges del Tribunal Suprem. La llei ha estat impulsada pel Govern del partit tradicionalista Llei i Justícia (PiS) amb majoria al Parlament, el qual afirma que la raó de la reforma és que el poder judicial és corrupte i està al servei de les elits. Els dies anteriors se succeeixen les protestes al carrer i també la Unió Europea critica la nova llei, que la considera una greu vulneració de l’estat de dret.

Els vots de J×Sí i la CUP (72) al Parlament de Catalunya permeten aprovar la reforma del reglament que ha de permetre mitjançant una lectura única aprovar les lleis per celebrar el referèndum de l’1 d’octubre i, en cas de victòria del sí, aprovar les lleis de transitorietat jurídica. Els partits de l’oposició (PP, PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot) critiquen la reforma, ja que consideren que no garanteix els drets de l’oposició a presentar i discutir esmenes i es remeten al dictamen desfavorable del Consell de Garanties Estatutàries. A aquesta objecció, el Govern respon que l’oposició utilitza els mecanismes ordinaris per bloquejar-ne la tramitació. El 31 de juliol J×Sí i la CUP registren la llei del referèndum i el mateix dia el Govern espanyol la porta al Tribunal Constitucional, el qual al cap de dos dies la dictamina com a inconstitucional.

Membres d’Arran, organització juvenil de la CUP, intercepta a prop del Camp Nou de Barcelona un autobús turístic al qual punxa les rodes i després omple de grafits reivindicatius. Quatre dies més tard, Arran s’atribueix l’acció, que justifica com un acte per denunciar el model de turisme massiu que "mata" els barris, destrueix el territori i condemna a la misèria la classe treballadora. El fet dona lloc a una polèmica a l’Ajuntament, on el cap de l’oposició, Xavier Trias, critica l’alcaldessa per inhibir-se davant la turismofòbia en no presentar denúncia. Arran ha dut a terme accions similars per altres motius, com ara serrar cartells de la frontera entre Espanya, França i Andorra per reivindicar els Països Catalans (25 de juny).

L’alpinista català Òscar Cadiach culmina el Broad Peak, el darrer dels catorze cims de més de 8.000 m. És el primer alpinista català a culminar tots aquests cims sense oxigen. Cadiach va assolir el primer vuitmil el 1984 (Nanga Parbat), i va formar part de la primera ascensió catalana a l’Everest el 1985, que va fer per segona vegada el 1993.

Les autoritats del departament dels Alps-Costa Blava declaren parcialment controlats alguns dels incendis que des de la darrera setmana de juliol cremen a Provença, considerats dels més devastadors dels darrers anys. En total, s’estima que hi ha hagut entre 4.000 i 7.000 ha cremades. Més de 4.000 bombers i personal militar són desplegats per combatre els focs, i el nombre de sortides d’avions antiincendis supera el centenar. El nombre d’evacuats totals supera els 10.000. Els principals focus es troben a les localitats d’Artigues, a l’interior, i a la costa, a l’est de Sant Tropés: La Londe-les-Maures, Bormes i La Croix-Valmer. La causa dels focs és una combinació d’altes temperatures, vent i sequera, tot i que alguns són probablement provocats. Aproximadament des de les mateixes dates també tenen lloc incendis de grans extensions, sobretot al cap de Còrsega. Aquests incendis, que cremen entre 3.000 i 4.000 ha, tarden més dies a ser controlats (fins al principi d’agost).

Les forces i els candidats favorables al president Maduro guanyen les eleccions del dia 29 a l’Assemblea Constituent, segons anuncia l’oficina electoral. Aquest resultat és rebutjat per l’oposició (destacats líders de la qual són a la presó), que va cridar al boicot i que anuncia que només ha votat prop del 20% del cens. Les eleccions, que van tenir lloc el dia 29 de juliol, van estar dominades per la violència, amb el resultat d’una desena de morts. El 16 de juliol, l’oposició va convocar un referèndum declarat il·legal pel Govern veneçolà (que rebé suport internacional, entre d’altres, del Govern espanyol), en el qual es preguntava si s’acceptava la convocatòria de l’1 de maig per a elegir una Assemblea Constituent que substitueixi la Constitució del 1999. Segons l’oposició, la participació va ser molt gran malgrat les dificultats, i la gran majoria de votants van rebutjar l’Assemblea Constituent, que consideren que té com a objectiu l’aprovació d’un text que reforci els poders de Maduro. En les eleccions, no hi va haver observadors internacionals, a diferència del referèndum. El 3 d’agost, la Unió Europea anuncia que no reconeix l’Assemblea Constituent.

El Ministeri de Cultura francès qualifica d’excepcional el jaciment arqueològic romà descobert a Sainte-Colombe, a 30 km al sud de Lió, a la riba del Roine. Els experts consideren la troballa, identificada en uns terrenys per edificar, com la més important de l’arqueologia francesa en mig segle. L’anomenada Petita Pompeia comprèn una àrea de 7.000 m2, on, entre d’altres, hi ha 19 mosaics en un excel·lent estat de conservació i diversos habitatges, alguns de gran sumptuositat. S’estima que el lloc va ser habitat durant uns 300 anys fins que, després de diversos incendis, va ser abandonat cap al segle III dC.

S’oficialitza a l’Auditori de Girona, amb la signatura del president de la Generalitat de Catalunya, l’acord del Ter, pel qual es preveu reduir progressivament el transvasament de l’aigua del riu a l’Àrea Metropolitana fins a un màxim del 30% del cabal fins el 2028. El 14 de juliol, es van acordar les mesures en una reunió de la Taula del Ter, organisme creat el 2016 per a consensuar mesures sostenibles al voltant del cabal del riu.

El Congrés del Brasil rebutja la moció de l’oposició que demanava que el president del Brasil, Michael Temer, fos jutjat per corrupció. Tot i que els vots favorables superen els contraris (277 contra 263), és necessària una majoria de dos terços per processar un president. Temer està acusat d’acceptar suborns d’una gran companyia d’alimentació per valor d’uns 12 milions de dòlars.

Un equip de científics dels Estats Units, Corea del Sud i la Xina publica en la revista Nature els resultats d’un estudi experimental en embrions humans que han aconseguit eliminar la mutació en un gen causant de la miocardiopatia hipertròfica. Aquesta tècnica també permet eliminar la malaltia en els fills dels portadors de la mutació. La cardiopatia hipertròfica causa la mort de persones aparentment sanes i es detecta en una de cada 500 persones. Tot i l’èxit en els resultats de l’experiment, els autors afirmen que la tècnica es troba encara en fase preliminar.

Entre els dies 4 i 13 d’agost se celebra a Londres el 16è Campionat del Món d’atletisme. La seu de les competicions és el London Stadium de Stratford, el mateix dels Jocs Olímpics de Londres. Els atletes dels Estats Units són els que s’emporten el major nombre de medalles (30, de les quals 10 són d’or). Segueixen Kenya (11, 5 d’or), Sud-àfrica (6, 3 d’or), la Xina (7, 2 d’or) i França (5, 3 d’or). Aquests campionats són els de la retirada de l’alta competició del llegendari velocista jamaicà Usain Bolt, malgrat que en aquesta ocasió només obté una medalla de bronze en els 100 m llisos.

Els Bombers de la Generalitat han estabilitzat l’incendi, un dels pitjors a Catalunya l’estiu del 2017, que es va declarar al migdia del dia 5 al municipi d’Artés. En total es calculen en poc més de 400 les hectàrees cremades. Unes 200 persones han hagut de ser evacuades. L’alcalde d’Artés, Ernest Clotet, va patir un accident mentre participava en les tasques d’extinció.

Jacob Zuma, president de Sud-àfrica des del 2009, supera per 198 contra 177 vots una moció de confiança que intentava forçar la seva dimissió per una sèrie d’afers de corrupció, entre els quals cal esmentar les relacions que mantenia amb la rica família Gupta, acusada de subornar-lo per sortir afavorida en les seves decisions. És la vuitena moció de confiança a la qual el president Zuma se sotmet, i la que ha guanyat per un marge més alt. En aquesta ocasió el vot era secret i, d’acord amb el resultat, almenys 26 dels vots en contra són del seu partit, el Congrés Nacional Africà (ANC).

Una operació policial belga i neerlandesa deté als Països Baixos dos sospitosos relacionats amb el cas dels ous contaminats amb fipronil, que afecta una vintena d’estats europeus. Des de mitjan juliol, les inspeccions alimentàries en diversos països europeus han detectat aquesta substància en milions d’ous, les partides dels quals han estat retirades. El fipronil és un pesticida prohibit que s’utilitza contra les puces i les paparres i consumir-lo continuadament pot causar danys en diversos òrgans, com el fetge o els ronyons. Des de les primeres identificacions, les sospites recauen sobre Bèlgica i els Països Baixos, principals productors de la Unió Europea. Ambdós països tarden setmanes a assumir possibles responsabilitats i iniciar investigacions. El 18 d’agost es localitzen a Catalunya 50 kg d’ous en pols contaminats, procedents dels Països Baixos, però que no passen a la cadena alimentària.

A Charlottesville, capital de l’estat de Virgínia, grups antifeixistes i ultradretans i neonazis, entre els quals hi ha el Ku Klux Klan, provoquen 1 mort i 19 ferits en atacar manifestants antifeixistes pels plans de l’Ajuntament de retirar una estàtua del general confederat Robert E. Lee, un dels símbols de l’Amèrica supremacista blanca. L’Ajuntament prohibeix la manifestació que sota el lema "Unim la dreta" convoca l’extrema dreta. La resposta del president Trump, que en una sèrie de piulades no condemna la violència de l’extrema dreta ni el nazisme, desencadena una polèmica. Posteriorment, el dia 14, Trump condemna el racisme i el nazisme, però diversos empresaris que formen part de consells assessors del president dimiteixen per la disconformitat amb la resposta presidencial, que consideren poc contundent. El dia 16, el mateix Trump dissol els consells assessors.

Mor a l’Hospital Josep Trueta el jove italià que va ser apallissat el dia anterior en una discoteca a Lloret de Mar (la Selva). Els Mossos d’Esquadra van ser avisats el dia anterior per una baralla en el local, i, quan hi van arribar, van trobar el jove malferit. Els tres presumptes agressors, de nacionalitat russa i residència a França, són localitzats i detinguts poc després. El dia 15, el jutge decreta presó provisional sense fiança per a un dels tres. Els altres dos queden en llibertat amb càrrecs, un d’ells sense cap restricció i a l’altre se li prohibeix sortir de l’espai Schengen.

Air Berlin, la segona aerolínia d’Alemanya, es declara insolvent davant dels tribunals. El mateix dia, el Govern alemany anuncia un crèdit per a mantenir les operacions de l’aerolínia mentre Lufthansa negocia la compra de part de la companyia.

Joshua Wong, el líder més destacat de l’anomenada Revolta dels Paraigües de Hong Kong, és condemnat a sis mesos de presó i a la inhabilitació durant cinc anys en l’exercici de càrrecs públics. Dos altres líders del moviment reben sentències similars. Wong va ser jutjat i sentenciat a treballs comunitaris el 2016, però arran d’un recurs del Govern autònom, que considerava la condemna massa benigna, s’ha repetit el judici. El moviment prodemocràcia de la Revolta dels Paraigües (2014) va ser protagonitzat per estudiants i va ser reprimit amb gran duresa.

Rafael Díez Usabiaga, històric dirigent independentista basc, és rebut per centenars de persones quan surt de la presó de Dueso (Santoña, Cantàbria). És el darrer dels dirigents (entre els quals hi havia Arnaldo Otegi) alliberat després de complir condemna (des del 2011) per impulsar la nova esquerra abertzale després de la il·legalització de Batasuna i del trencament de la treva d’ETA amb l’atemptat a Barajas. El mateix dia se celebra un acte de rebuda a Lasarte.

Un home apunyala vuit persones al carrer a la ciutat siberiana de Surgut, a uns 1.200 km al nord-est de Moscou. Dues de les víctimes resten en estat crític i l’atacant és mort per la policia. L’Estat Islàmic reivindica l’atemptat, però la policia ni confirma ni desmenteix el vincle.

Entre les 15.47 i les 21.04 hores del temps universal coordinat (UTC) té lloc un dels eclipsis solars més visibles de les darreres dècades. El fenomen és total en 14 estats dels Estats Units (el primer que cobreix el continent en 99 anys) i parcial a l’Amèrica Central, l’Amèrica del Sud, l’oest d’Europa, el nord d’Àfrica i part de Rússia.

El president Donald Trump es compromet a reforçar el Govern de l’Afganistan amb el desplegament de tropes per a combatre el terrorisme, especialment dels talibans. En la seva al·locució, el president dels Estats Units critica durament el Pakistan com un santuari dels talibans, i justifica aquest canvi de política dels Estats Units per a evitar que la desfeta del Govern d’Aixraf Gani creï un buit de poder que afavoriria les organitzacions terroristes.

El Govern nord-americà restringeix indefinidament els visats per a ciutadans russos que viatgen als Estats Units. A partir d’aquesta data només es poden aconseguir a l’ambaixada de Moscou. És la resposta dels Estats Units a la petició de Rússia el mes anterior de retallar el personal diplomàtic nord-americà de 755 persones i deixar-lo en 455.

City Football Group, empresa propietària del Manchester City i quatre equips de diferents països, adquireix el 88,6% de les accions del Girona FC. Pere Guardiola, germà de l’entrenador Pep Guardiola i propietari de la societat Girona Football Club, vinculat al City Football Club, es queda amb la meitat d’aquest percentatge. La resta es reparteix entre petits accionistes. El tracte inclou el traspàs de cinc futbolistes del Manchester City al Girona i el compromís que el Girona esdevingui planter del City.

Vint-i-nou morts és el resultat dels avalots a Chandigarh (Panjab) quan un jutge ha declarat culpable de dues violacions comeses el 2002 el guru Gurmeet Ram Rahim Singh, cap de la secta Dera Sacha Sauda, amb milions de membres. Prop de 200.000 seguidors del guru, dels quals uns 2.500 van ser detinguts per la policia, van viatjar al Panjab des de l’estat veí de Haryana, on la secta té la seu central. Rahim Singh està acusat també d’assassinat i de cometre abusos sobre els seus deixebles.

Sota el lema "No tinc por" tenen lloc a Catalunya nombroses manifestacions de rebuig als atemptats terroristes dels dies 17 i 18 d’agost a Barcelona i a Cambrils. Amb prop de mig milió de manifestants, la de Barcelona és la més multitudinària, i s’estén des dels Jardinets de Gràcia fins a la plaça de Catalunya. Hi tenen una participació destacada les forces de seguretat, especialment els Mossos d’Esquadra i els sanitaris que van atendre les víctimes. En l’acte central, l’actriu Rosa Maria Sardà i Míriam Hatibi, de la Fundació Ibn Battuta, fan discursos a favor de la tolerància, el respecte i la convivència entre cultures i religions. Dos violoncel·listes interpreten El cant dels ocells. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el rei Felip VI, que també prenen part a la manifestació, són escridassats pels negocis armamentístics d’Espanya, sobretot amb règims com l’Aràbia Saudita.

L’infermer alemany Niels Högel és acusat de ser l’autor d’almenys 84 assassinats de pacients entre els anys 2000 i 2005. Högel ja va ser condemnat al febrer del 2015 a cadena perpètua per la mort de 2 pacients, i al juny del 2016 se’l va identificar com l’autor de la mort de 33 pacients en centres on treballava, als quals administrava sobredosis de medicaments. Segons les investigacions, el nombre de pacients morts per Högel amb aquestes pràctiques podria arribar als 200.

L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), organisme de l’ONU, inaugura a Öskemen (Kazakhstan) el primer banc d’urani. La funció d’aquest banc és l’emmagatzematge i el subministrament d’urani amb un nivell baix d’enriquiment, apte per als usos civils però no per a la fabricació d’armes nuclears. L’objectiu final de la instal·lació és la dissuasió del desenvolupament de la tecnologia per a construir aquestes armes. Actualment trenta estats del món disposen de plantes nuclears, però només catorze produeixen combustible. El banc emmagatzema fins a 90 tones mètriques d’urani comprat als productors i el revèn a preu de mercat. Per aprovar el projecte, iniciat pel volts del 2010, ha calgut l’acord dels Estats Units d’Amèrica, la Xina, Rússia i la Unió Europea.

Entre el 30 d’agost i el 9 de setembre, té lloc la 74a edició del Festival de Cinema de Venècia, un dels més prestigiosos del món. Vint-i-un films competeixen en la selecció oficial i entre els guardons sobresurten el Lleó d’Or a la millor pel·lícula (The Shape of Water, de Guillermo del Toro) i a la trajectòria a Jane Fonda i Robert Redford. El Gran Premi del Jurat és per a Foxtrot, de Samuel Maoz, i la Copa Volpi al millor actor i a la millor actriu és per a Kamel El Basha, per L’insulte i per a Charlotte Rampling, per Hannah, respectivament.

LexNet, el principal web del Ministeri de Justícia espanyol, és víctima d’un atac informàtic massiu que impedeix l’accés, fins al migdia, a uns 200.000 professionals de la justícia. El sabotatge duu per nom LexNetACascarla, i és la continuació d’un altre que es va produir el 28 de juliol. Després dels atacs, que fan que uns 150.000 advocats i procuradors no tinguin accés durant un temps a les dades de persones que han pres part en processos judicials, el Ministeri de Justícia anuncia una inversió de 60 milions en seguretat a les plataformes d’aquest mateix Ministeri.

La guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, que ha protagonitzat un conflicte armat al país durant més de cinquanta anys, acorda convertir-se en partit polític. El nom elegit conserva l’acrònim, FARC, però ara respon a Força Alternativa Revolucionària del Comú. El líder màxim del nou partit continua sent l’antic cap guerriller Rodrigo Londoño, Timochenko. Els acords de pau del 2016 signats amb el Govern preveuen deu càrrecs al Congrés per a les FARC, que el 10 de novembre s’hi inscriuen com a partit polític per a participar en les eleccions del 2018. D’altra banda, el 4 de setembre, el Govern colombià i els líders de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) arriben a un acord d’alto el foc temporal de l’1 d’octubre al 12 de gener. L’ELN és el grup guerriller més important de Colòmbia després dels acords del 2016 amb les FARC.

L’explosió, segons fonts oficials del règim comunista, té lloc en una zona controlada de nom Punggye-ri, on poc abans que fos feta pública es detecta un terratrèmol 9,8 vegades més fort que el generat en la darrera prova, al setembre del 2016. Tot i que els experts dubten que es tracti realment d’una bomba d’hidrogen, coincideixen a destacar que és l’assaig més potent des del primer, dut a terme l’octubre del 2006, i que és indicatiu de l’augment de la capacitat armamentística del règim, que desafia totes les pressions internacionals a fi d’impedir el desenvolupament de la capacitat nuclear amb finalitats bèl·liques.

El Tribunal Europeu de Drets Humans dicta sentència a favor d’un ciutadà romanès que el 2008 va ser acomiadat després que es comprovés que enviava correus privats des de l’ordinador de l’empresa, a la qual va denunciar per violació de la privacitat. La sentència estableix jurisprudència per als quaranta-set estats membres del Consell d’Europa.

L’Audiència Nacional anul·la les multes de 120 milions d’euros que la Comissió Nacional de la Competència (CNC) va imposar el 2012 a les tres grans companyies de telefonia (Movistar, Orange i Vodafone) per abús de posició dominant, que els permetia aplicar tarifes excessives en els contractes. Entre els motius que justifiquen l’anul·lació sobresurt que, segons l’Audiència, no es pot considerar que cap de les tres empreses tinguin, individualment, una posició dominant. És la segona multa de la CNC que l’Audiència anul·la en pocs dies: el 28 d’agost en va anul·lar una a Repsol de 22,6 milions per pactar preus amb benzineres.

Per 72 vots a favor (JxSí i la CUP i el diputat no adscrit Germà Gordó), 11 abstencions (CSQP) i 52 absències (PSC, PP i Ciutadans), el Parlament de Catalunya aprova la Llei del referèndum, per la qual s’empara la votació de l’1 d’octubre. La Llei estableix el caràcter vinculant sense una participació mínima, preveu que si guanya el "sí", es declararà la independència de manera immediata, i que si guanya el "no", es convocaran noves eleccions autonòmiques. També s’estableix la Sindicatura Electoral de Catalunya i es garanteixen els locals de votació, cedits sobretot per part dels 700 alcaldes, i la presència d’observadors internacionals. La sessió és caòtica, dura 12 hores i la votació ha de repetir-se per les protestes del bloc antiindependentista, que considera que els partits utilitzen irregularment un procediment d’urgència després que el Tribunal Constitucional suspengués el de lectura única, i critiquen també que no es faci cas del dictamen contrari del Consell de Garanties Estatutàries. Per la seva banda, JxSí i la CUP argumenten que la llei només es pot aprovar per aquest procediment i que el dictamen del Consell no és vinculant. La sessió també posa al descobert discrepàncies a l’interior de CSQP. A instàncies de la CUP, al cap de dos dies (8 de setembre) s’aprova en una sessió amb incidències i resultats similars la Llei de transitorietat (71 vots a favor, 10 en contra i 52 absències). Aquest dia, el Tribunal Constitucional suspèn cautelarment la Llei del referèndum de l’1 d’octubre i el decret de convocatòria, i el dia 12 suspèn la Llei de transitorietat.

La Guàrdia Civil investiga, per ordre de la Fiscalia, una impremta de Constantí a fi de cercar documentació del referèndum de l’1 d’octubre. Durant els dies següents hi ha escorcolls i inspeccions, entre d’altres, en empreses de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Badalona i Barcelona, i s’hi requisa material de difusió i propaganda. El dia 19, la Guàrdia Civil troba notificacions de les meses en una impremta de Terrassa i l’endemà requisa 10 milions de paperetes a Bigues i Riells. El dia 28, troba 2,5 milions de paperetes i sobres i un centenar d’urnes a Igualada, que resulten ser, segons l’empresa, per al FC Barcelona. El dia 10, el director del diari comarcal El Vallenc (Valls) és investigat com a col·laborador en tres delictes per l’1-O.

Prop de 6 milions d’habitants de Florida –un terç dels habitants de l’estat– són cridats per les autoritats a evacuar voluntàriament (o obligatòriament en algunes zones) les llars pel pas de l’huracà Irma. Format al final d’agost sobre l’Atlàntic a les proximitats de les illes de Cap Verd i dissipat a mitjan setembre, l’Irma és l’huracà més potent al Carib i a la costa sud de Florida des del Katrina i el Wilma (2005). A part del sud de Florida, les zones més afectades són les illes Leeward (Antigua i Barbuda, illes Verges i d’altres), Puerto Rico, Hispaniola, Cuba i les Bahames. El nombre de morts provocats per l’huracà supera els 130, i els danys s’avaluen entorn els 35.000 milions de dòlars. Els efectes de l’Irma es veuen agreujats per un nou huracà, el José, que castiga les Antilles més orientals i la costa est dels Estats Units els dies posteriors a l’Irma, i pel Maria, que té una màxima intensitat la darrera setmana de setembre i que també se situa a l’Atlàntic oest.

Vora un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, participen en la gran manifestació de l’Onze de Setembre, la sisena consecutiva centrada en l’autodeterminació i la independència des del 2012. En aquesta ocasió, les persones concentrades formen una gran creu que vol simbolitzar la democràcia i la llibertat. Els braços de la creu són el carrer d’Aragó, des del carrer de Casanova fins al passeig de Sant Joan, i el passeig de Gràcia, des dels Jardinets de Gràcia fins a la plaça de Catalunya. A les 17 h, es fa un minut de silenci en record de les víctimes dels atemptats del 17 d’agost. A les 17.14 h, es canta Els segadors. El dia anterior a la nit, té lloc al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona l’acte institucional, en el qual es posa en relleu la lluita per la democràcia i la llibertat. Hi participen tots els partits, excepte Ciutadans i el PP.

El director de TV3, Vicent Sanchis, rep la notificació del Tribunal Constitucional que l’adverteix que el canal públic català no pot emetre publicitat sobre el referèndum de l’1 d’octubre. La notificació es fa extensiva a un miler llarg de càrrecs: la Mesa del Parlament, el Govern i alts càrrecs, els 947 alcaldes, els Mossos d’Esquadra i els responsables dels mitjans públics catalans. Alguns diaris també renuncien a incloure publicitat institucional del referèndum. El dia 14, els tribunals activen una bateria de mesures contra la difusió a internet: tancament del lloc web oficial del referèndum, ordre judicial als proveïdors d’internet de bloqueig dels webs vinculats, tancament dels webs de l’Associació de Municipis per la Independència i de l’Associació Catalana de Municipis i querelles contra els seus presidents. A banda, Correus prohibeix als seus treballadors tramitar enviaments sobre l’1-O. El dia 26, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena bloquejar més de 140 webs pel suport a l’1-O.

Halimah Yacob, d’ètnia malaia i religió musulmana, pren possessió de la presidència de Singapur. Yacob, de l’oficialista Partit d’Acció Popular, és la primera dona en ocupar el càrrec. El 2016, Singapur va aprovar una reforma constitucional per la qual s’establia que aquest càrrec havia de ser ocupat per un grup etnicoreligiós que no l’hagués ocupat en cinc legislatures seguides. Els habitants de Singapur són majoritàriament xinesos i budistes.

El Govern espanyol aprova el control financer de la Generalitat de Catalunya, a la qual substitueix en els pagaments de la majoria de partides essencials a través d’un sistema similar al del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, justifica la mesura per tal d’evitar que es destinin fons públics a finançar el referèndum de l’1 d’octubre i anuncia que l’Estat es fa càrrec de part important de les nòmines, crèdits i transferències dels serveis públics bàsics. També obliga la Generalitat a comunicar a l’Estat tots els préstecs pendents. La Generalitat, però, recorre sense èxit la mesura al Tribunal Suprem.

La sonda Cassini de la NASA finalitza la seva missió precipitant-se a l’atmosfera de Saturn, on es desintegra. Llançada el 1997 per la NASA, després d’un viatge d’aproximació de 7 anys, la sonda ha estat la principal font de dades numèriques, imatges i mesuraments sobre Saturn, en particular de la seva atmosfera, els anells i els satèl·lits, que ha enviat de manera regular a la Terra.

Del 8 al 17 de setembre se celebra la 35a edició de la Setmana del Llibre en Català. Les xifres d’assistència als actes (26.000 persones), vendes (26.189 exemplars) i facturació (402.000 euros) confirmen la tendència a l’alça dels anys anteriors i es baten rècords.

El Govern espanyol fa públic a través del ministre espanyol d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, que expulsa l’ambaixador de la República Popular de Corea. El motiu que addueix el Govern són els assajos nuclears d’aquest Estat, que considera que són una amenaça seriosa per a la pau i la seguretat.

La multinacional nord-americana de la joguina Toys "R" Us es declara en fallida voluntària, l’equivalent al concurs de creditors, als Estats Units. Aquesta declaració només afecta els Estats Units i el Canadà, però no els 250 establiments de la cadena a la resta del món. Segons la direcció, la competència del comerç electrònic és la causa del deute dels 5.000 milions de dòlars de l’empresa.

Un jutge espanyol concedeix la llibertat condicional a l’escriptor turc Dog ?an Akhanl?, que el 19 d’agost va ser detingut per la policia espanyola a Granada a petició del Govern de Turquia, que en demanava l’extradició. Akhanl?, que des del 1990 viu com a exiliat polític a Alemanya, ha estat perseguit, empresonat i torturat a causa dels seus llibres sobre la violència d’estat a Turquia des dels anys vuitanta, i el 1998 va ser desposseït de la ciutadania. La demanda d’extradició d’Akhanl? suscita una dura crítica d’Alemanya, i és un episodi més de la tensió entre ambdós estats.

Els cinc membres de la Sindicatura Electoral, l’organisme establert per la Llei del referèndum per a supervisar l’1 d’octubre, dimiteixen en bloc per a evitar les multes que els imposa el Tribunal Constitucional. El Govern els demana que deixin pas a ens públics, acadèmics i experts internacionals que n’assumiran les funcions.

La Fiscalia de l’Estat designa el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, representant de la Secretaria d’Estat de la Seguretat com a coordinador de Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d’Esquadra. És germà de Francisco Pérez de los Cobos, president del Tribunal Constitucional fins el 14 de març de 2017, el qual va anul·lar els decrets de convocatòria d’una consulta i d’inici d’un procés constituent cap a una república catalana (2014 i 2015). El conseller d’Interior, Joaquim Forn, i els Mossos d’Esquadra anuncien que no accepten l’ordre de la Fiscalia de deixar a les mans de l’Estat el comandament dels Mossos i reclamen que recaigui en la Junta de Seguretat de Catalunya. Tanmateix, finalment acaten la decisió i comencen a complir l’ordre d’identificar responsables dels col·legis per l’1-O.

Els ciutadans del Kurdistan iraquià voten en el referèndum convocat unilateralment pel Govern del territori autònom. D’acord amb la comissió electoral, l’elevada participació (al voltant del 72%) té com a resultat un clar suport a la independència (92%). El referèndum sobre la independència al Kurdistan iraquià va ser convocat el 7 de juny pel president Massud Barzani, i la reacció de Bagdad ha estat d’oposició frontal: el 13 de setembre, amb l’absència dels diputats kurds, la majoria àrab al Parlament iraquià va aprovar il·legalitzar el referèndum i cessar el governador de Kirkuk (la ciutat més important de la regió, fora dels límits administratius, però controlada des del 2014 pels kurds), a causa del seu suport al referèndum. El 15 de setembre, el Parlament regional del Kurdistan va votar per una àmplia majoria (65 vots sobre 111) la celebració del referèndum. A banda de l’oposició del Govern de Bagdad, hi són contraris els estats veïns amb minories kurdes, especialment Turquia, i també els Estats Units, que demanen suspendre’l i negociar amb Bagdad.

Kadri Gürsel, columnista de Cumhuriyet, un dels diaris turcs de més circulació clausurat per ordre del Govern, és alliberat després d’onze mesos. Gürsel està acusat de col·laboració amb grups terroristes pels seus reportatges sobre l’opositor exiliat Fethullah Gülen o el Partit dels Treballadors del Kurdistan, i està sent processat juntament amb uns altres disset periodistes i editors.

Quaranta entitats de la societat civil presenten la Taula per la Democràcia com a resposta unitària en defensa de les institucions i els drets. L’objectiu de l’organització és que els atacs del Govern espanyol contra qualsevol de les organitzacions siguin assumides pel conjunt de la societat civil. Entre d’altres, en formen part l’ANC i Òmnium Cultural, els sindicats Comissions Obreres i UGT, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), la Federació d’Assemblees de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC), la Federació d’Organitzacions per a la Justícia Global, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i la Unió de Pagesos.

El Tribunal Constitucional (TC) anul·la la llei del Parlament de Catalunya del 4 de juny de 2015 per la qual es crea el municipi independent de Medinyà (Gironès), en resposta al recurs del PP. La sentència es basa en el fet que Medinyà no arriba als 5.000 habitants mínims que estableix la llei espanyola per a municipis independents, tot i que la normativa catalana fixa el llindar en 2.000. La comissió gestora municipal de Medinyà i la Generalitat anuncien que no reconeixen una sentència contrària a una decisió presa democràticament i recorden que Medinyà va ser fusionat a Sant Julià de Ramis pel franquisme (1972).

Els Mossos d’Esquadra confirmen que els cossos trobats al pantà de Susqueda són els de la parella del Maresme desapareguda el 26 d’agost. Els cossos van ser trobats el 26 de setembre despullats i amb signes evidents de violència.

Amb la pregunta "Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?" se celebra el referèndum sobre la independència de Catalunya. Declarat il·legal pel Govern espanyol, durant les dues setmanes anteriors els preparatius i la logística són objecte de repressió a càrrec de les forces policials i la judicatura. Com a resposta al desplegament d’un gran nombre de mossos d’esquadra i d’efectius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil vinguts de diferents punts de l’Estat, els votants bloquen de manera organitzada i pacífica les seus electorals per evitar que les clausurin. Els dos cossos policials estatals protagonitzen agressions contra els ciutadans, amb el resultat d’un miler de ferits de consideració diversa. Malgrat la requisa d’urnes i els incessants atacs informàtics, la votació continua un cop s’introdueix el cens universal. El president Puigdemont esquiva la policia i vota en un col·legi diferent del seu. Segons estimacions del Govern, dels 2.229 col·legis electorals, se’n clausuren uns 230, la majoria sense incidents, pels Mossos d’Esquadra. El 6 d’octubre, la Generalitat presenta els resultats oficials: els vots comptabilitzats són 2.286.217 (un 43% de participació), xifra a la qual cal afegir unes 770.000 paperetes sostretes en retirar les urnes. El "sí" obté 2.044.038 vots (90,18% del total) i el "no", 177.547 (7,83%). Els vots en blanc són 44.913 (1,98%) i els nuls, 19.719 (0,89%). El referèndum té una àmplia cobertura internacional, i les escenes de violència policial commocionen l’opinió pública arreu.

Amb un gran seguiment, té lloc l’"aturada de país" contra la violència policial de l’1 d’octubre. A més de la vaga general, especialment evident en l’ensenyament i l’Administració, hi ha concentracions massives. A Barcelona, unes 700.000 persones es manifesten al passeig de Gràcia i la Via Laietana. L’aturada va ser convocada el mateix dia 1 per la Taula per la Democràcia, que agrupa, entre d’altres, l’ANC i Òmnium Cultural, els dos sindicats majoritaris i les patronals PIMEC i CECOT. L’aturada s’afegeix a la vaga general convocada el 21 de setembre pels sindicats CGT, CNT, COS, I-CSC i IAC, i pels comitès de defensa de la vaga (posteriorment, comitès de defensa del referèndum i comitès de defensa de la república) contra l’anomenada "operació Anubis" per a evitar el referèndum.

Jeanine Hennis-Plasschaert, ministra de Defensa dels Països Baixos, dimiteix del càrrec conjuntament amb el màxim comandament de l’exèrcit. En el seu comunicat, Hennis-Plasschaert diu que assumeix plena responsabilitat i que actua en conseqüència per la mort de dos cascos blaus holandesos el 2016 en una missió de les Nacions Unides a Mali. La comissió d’investigació independent va concloure que els dos soldats van morir per l’explosió d’una granada de mà pertanyent a un subministrament d’armament que no havia passat els controls de seguretat adequats.

Els dos principals bancs catalans, CaixaBank i Banc Sabadell, anuncien el trasllat de les seus socials a València i Alacant, respectivament. Les dues entitats mantenen a Barcelona les centrals i anuncien que no preveuen cap canvi en la distribució de personal ni d’oficines. Justifiquen la mesura pel moment polític, que en el cas d’una hipotètica independència de Catalunya comportaria un escenari d’inseguretat jurídica, fonamentalment per l’exclusió, almenys, temporal, de la Unió Europea i de l’euro. Les setmanes següents, ambdues entitats, que formen part de l’Ibex-35, arrosseguen fortes pèrdues en els mercats financers. La mesura és vista des d’una part important de la població catalana com una presa de posició activa en contra de l’autodeterminació i de la independència de Catalunya. Els dies següents nombrosos titulars retiren quantitats importants i cancel·len comptes d’ambdues entitats.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica el decret del Govern espanyol que facilita el trasllat d’empreses en tot el territori de l’Estat. La mesura és simultània a l’anunci d’algunes de les empreses més grans i nascudes a Catalunya del trasllat de les seus, que justifiquen pel clima polític. A més de CaixaBank i Banc Sabadell, traslladen la seu social Gas Natural, Aigües de Barcelona, Abertis, Bimbo i Planeta, i la majoria trien Madrid com a destinació. De les grans multinacionals catalanes que descarten canvis, en sobresurten Grifols (tot i que anteriorment va traslladar la seu financera a Irlanda) i Mango. Les grans multinacionals estrangeres, com ara Amazon, no duen a terme moviments. Des de l’1 d’octubre fins a mitjan novembre 2.471 empreses sol·liciten el trasllat de la seu social des de Catalunya, segons dades del Col·legi de Registradors.

Grups d’extrema dreta escridassen i intenten agredir manifestants el Dia Nacional del País Valencià. Els ultres, convocats especialment per l’organització España 2000, boicotegen les dues principals manifestacions d’aquest dia a València: la convocada per la Comissió 9 d’Octubre, i que el 2017 reivindica la llengua "com a espai de trobada", i la tradicional processó cívica del Nou d’Octubre. Els membres del Govern de la coalició PSPV-Compromís han de ser protegits per un cordó policial. Els representants del PP i de Ciutadans, les falleres, col·lectius com el Tribunal de les Aigües o la Banda Municipal de València es lliuren dels insults i les amenaces, que aquest any també s’adrecen a Catalunya i als independentistes catalans. L’exèrcit i la policia són aplaudits fervorosament.

José Sócrates, ex-primer ministre de Portugal (2005-2011), és el principal acusat en una investigació d’una trama de corrupció en què va estar implicada una de les principals entitats bancàries del país, el Banco Espírito Santo (BES), i la seva empresa participada, Portugal Telecom. El fiscal acusa Sócrates de blanqueig, frau fiscal i falsedat documental. Mentre ocupava el càrrec, sembla que l’ex-primer ministre va cobrar milions d’euros a través d’un compte suís a canvi de la concessió de beneficis il·lícits a una constructora. La fallida del BES (2014) pel deute impagat va arrossegar Portugal Telecom, que va haver de ser venuda. Sócrates, però, qualifica de falses les acusacions.

La directora general de l’organització de l’ONU per a l’Educació, la Cultura i la Ciència (UNESCO), Irina Bokova, anuncia que els Estats Units fan efectiva la seva retirada de l’organisme. Els Estats Units van deixar de contribuir el 2011 a la UNESCO quan va acceptar Palestina com a membre de ple dret. L’endemà, Israel anuncia que també se’n retira.

Un camió carregat amb més de 300 kg d’explosius esclata en una cruïlla de la capital de Somàlia, Mogadiscio, a prop d’un hotel, que s’acaba esfondrant. El nombre de morts és de més de 350, i els ferits superen els 400. Tot i que no és reivindicat, la majoria de les fonts apunten a l’organització terrorista islàmica Al-Xabab. Es tracta del pitjor atemptat en la història de Somàlia.

Una marxa de clavells al castell de Montjuïc, que substitueix la tradicional marxa de torxes, commemora el 77è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, destaca el compromís de Companys amb "la pau, la fermesa i la democràcia". Després del discurs de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que fa esment de la cruïlla històrica que viu Catalunya, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, critica el PP per la banalització de l’assassinat del president, exemplificada en les manifestacions del sotssecretari general de Comunicació del Partit Popular Pablo Casado, que va dir que l’actual president de la Generalitat podria acabar com el president Lluís Companys.

Javier Sierra guanya, amb El fuego invisible, el 66è premi Planeta de novel·la. La gala té lloc al Palau de Congressos de Barcelona malgrat que el Grup Planeta va anunciar el 10 d’octubre que traslladava la seu social a Madrid.

La milícia rebel formada per l’oposició siriana i els kurds expulsa, amb el suport dels Estats Units, l’Estat Islàmic d’Al-Raqqa, ciutat que va ocupar al principi del 2014 i que va convertir en capital del que considerava "el califat". La pèrdua d’Al-Raqqa s’afegeix a la de Mossul, a l’Iraq, al juny, que fins ara eren els dos bastions de l’EI.

A Pequín té lloc, entre els dies 18 i 24 d’octubre, el dinovè Congrés del Partit Comunista Xinès, un esdeveniment celebrat cada cinc anys, en el qual es defineixen les grans directrius polítiques i econòmiques del país i es nomenen els càrrecs del Comitè Permanent, l’òrgan que acumula el màxim poder de l’Estat. El president de l’Estat i secretari general del partit, Xi Jinping, protagonitza el congrés i consolida el seu lideratge, alhora que crida la Xina a reforçar el seu pes en l’escena internacional i, molt especialment, en la seva dimensió regional, per a la qual reclama el predomini. Alhora, insta a intensificar la modernització econòmica i a lluitar contra el separatisme (en referència a Xinjiang, el Tibet, Taiwan i Hong Kong) i la corrupció. Al final del congrés es fan públics els membres del nou Comitè Permanent, del qual només repeteixen càrrec el mateix Xi Jinping i el primer ministre, Li Keqiang. Entre els cessats destaca Wang Qishan, el principal artífex de la lluita anticorrupció impulsada pel president Xi.

Se celebra a Oviedo la cerimònia de concessió dels premis Princesa de Asturias, presidida pel rei d’Espanya, Felip VI. Els guardonats del 2017 són el poeta polonès Adam Zagajewski (lletres), la Hispanic Society of America (cooperació internacional), la col·laboració científica LIGO i els físics nord-americans Kip S. Thorne, Barry C. Barish i Rainer Weiss (investigació científica i tècnica), l’artista britànic William Kentridge (arts), el grup comicomusical argentí Les Luthiers (comunicació i humanitats), la selecció neozelandesa de rugbi (esports), la historiadora anglesa Karen Armstrong (ciències socials) i la Unió Europea (concòrdia). En representació d’aquest darrer reben el premi els presidents de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, del Consell Europeu, Donald Tusk, i del Parlament Europeu, Antonio Tajani. Tots tres agraeixen el guardó amb una defensa sense matisos del Govern de Mariano Rajoy i la unitat d’Espanya. El més hostil és Tajani, que fa referència als "egoismes nacionalistes", que contraposa a l’exemplar, segons ell, Espanya, representada per la Constitució del 1978. Donald Tusk és el menys agressiu dels tres i fa una lleu crítica al Govern espanyol, al qual li demana que prioritzi la força dels arguments a l’argument de la força.

La coalició de govern formada pel Partit Liberal Democràtic i el partit Komeito, que encapçala el primer ministre, Shinzo Abe, surt reforçada de les eleccions legislatives, en les quals obté 313 diputats dels 456 de la cambra baixa. Abe va convocar eleccions anticipades el 25 de setembre amb l’objectiu d’ampliar el suport per a la reforma constitucional que permet al Japó incrementar substancialment les forces armades i ampliar-ne els supòsits d’acció, molt restringits després de la Segona Guerra Mundial. Abe justifica la reforma per l’amenaça de Corea del Nord.

El president Carles Puigdemont assisteix a la Nit de l’Empresari que celebra la patronal CECOT al Teatre Nacional de Catalunya, en què és llargament ovacionat pels prop de 600 empresaris que assisteixen a l’acte. En el seu discurs, el president de l’entitat, Antoni Abad, constata que, després de cinc presidents del Govern espanyol, fallen les bases del sistema i que no es pot donar resposta a les demandes legítimes dels empresaris. En l’acte també s’homenatgen els líders d’Òmnium Cultural i l’ANC empresonats. El mateix dia, el president del Cercle d’Economia, Juan José Brugera, en un comunicat reclama eleccions autonòmiques a Catalunya, que considera "l’única via per a frenar una dramàtica dinàmica econòmica". Anteriorment (23 de setembre), el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va afirmar en una entrevista a la cadena COPE que el control de les finances de la Generalitat (15 de setembre) "era necessari" per a evitar que es destinessin recursos que no respectessin la legalitat.

En un acte oficial, el Govern de la Generalitat commemora el retorn del president Josep Tarradellas de l’exili, que va significar el restabliment de la institució d’autogovern de Catalunya. En un discurs ple de referències a la situació política actual, el portaveu de la Presidència, Jordi Turull, recorda la figura del president per "defensar la dignitat" de la Generalitat. També destaca que el restabliment de la Generalitat va ser anterior a la Constitució espanyola, el clima d’involució en comparació amb les expectatives del 1977 i la voluntat de diàleg i mediació que aleshores va tenir l’Estat.

L’endemà de la confirmació del president Donald Trump de l’ordre aprovada pel Congrés dels Estats Units, es desclassifiquen la pràctica totalitat dels arxius sobre l’assassinat del president John Fitzgerald Kennedy (1963). Bé que una comissió d’investigació creada a propòsit (Comissió Warren) el 1964 va establir que l’assassí, Lee Harvey Oswald, actuava sol, resten molts punts foscos per aclarir. El 1992 el Congrés va aprovar la JFK Records Act, una llei per la qual els documents sobre l’assassinat del president havien de ser desclassificats en un termini de 25 anys.

Per 70 vots a favor (JxSí i CUP), 10 en contra (Catalunya Sí que es Pot), 2 en blanc i l’absència dels diputats del bloc unionista (PP, PSC i Cs) el Parlament de Catalunya insta el Govern a aplicar els efectes de la declaració d’independència i obrir un procés constituent. De manera consensuada, el vot és secret, malgrat les protestes de la majoria de diputats de CSQP, i posteriorment els diputats signen la declaració. Com estava previst, al ple no intervé el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que el dia abans trasllada la potestat de la declaració al Parlament. Poques hores després, el Senat aprova l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, pel qual el Govern espanyol intervé la Generalitat de Catalunya i suspèn l’autogovern. També el mateix dia, el president del Govern espanyol convoca eleccions per al 21 de desembre al Parlament de Catalunya, i el dia 30 la presidenta de la cambra el dissol.

Uhuru Kenyatta, president de Kenya des del 2013, s’imposa en la repetició de les eleccions, que guanya amb un 98% dels vots i el 39% de participació. Les primeres eleccions es van celebrar el 8 d’agost amb una participació propera al 80%, i Kenyatta les va guanyar amb el 54% dels vots contra el 44,7% del seu rival Raila Odinga, que va denunciar irregularitats. L’1 de setembre, el Tribunal Suprem les va anul·lar i va ordenar repetir-les. El 25 d’octubre, Odinga va demanar posposar les eleccions acusant de parcial la junta electoral, petició que se li va denegar. L’oposició, aleshores, va boicotejar les eleccions. El dia 28 de novembre, té lloc la presa de possessió de Kenyatta enmig d’escenes de caos. S’estima que la xifra de morts per violència política des de l’agost arriba a uns cinquanta.