Cronologia dels Països Catalans i del món

El Govern nord-americà expulsa 35 diplomàtics russos després que la CIA i l’FBI anunciessin tenir indicis clars que hackers russos es van introduir en els sistemes informàtics dels dos grans partits nord-americans, però només van filtrar informació del Partit Demòcrata, que va ser publicada per Wikileaks. Les informacions eren, sobretot, correus electrònics de Hillary Clinton a un dels seus principals assessors que contenien afirmacions comprometedores o, en principi, impopulars. L’equip del candidat guanyador, Donald Trump, nega aquestes acusacions. En un primer moment, Rússia, que nega les acusacions, anuncia l’expulsió de 35 diplomàtics dels Estats Units, però posteriorment es fa enrere en la mesura, canvi que el president electe Donald Trump elogia.

El ministre d’Afers Estrangers turc anuncia que el seu Govern i Rússia han arribat a un acord per a un alto el foc a Síria que posaria fi als combats entre els rebels i l’exèrcit sirià. De l’acord, en serien excloses les que el document qualifica d’"organitzacions terroristes", en referència a l’anomenat Estat Islàmic i altres grups gihadistes i, aparentment, també la milícia kurda. La signatura del document és precedida, la setmana anterior, de la presa de la ciutat d’Alep als rebels per part de l’exèrcit sirià. Rússia és el principal aliat del règim de Baixar al-Assad, que també rep el suport de l’Iran, mentre que els rebels reben el suport de Turquia. L’endemà, el president rus, Vladímir Putin, confirma l’acord i el dia 31 el Consell de Seguretat de l’ONU hi dóna suport unànime. En cas que la treva es mantingui, es preveu l’inici de negociacions de pau al Kazakhstan al mes següent.

El primer ministre japonès, Shinzo Abe, visita la base naval de Pearl Harbor (Hawaii) en el 75è aniversari del bombardeig nipó que va causar la mort de 2.400 nord-americans, majoritàriament personal militar, i que va determinar l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Shinzo Abe és rebut pel president Barack Obama, que al maig va ser el primer president nord-americà a visitar Hiroshima. La visita de Shinzo Abe també és la primera d’un cap de govern japonès a la base de Pearl Harbor.

Els cors de l’Orfeo Català ofereixen al Palau de la Música el tradicional concert de Sant Esteve. Per quart any consecutiu, el públic fa crides a la independència al llarg de l’actuació, especialment quan s’interpreta El cant de la senyera. Enguany, el nou director, Simon Halsey, incorpora Els segadors al final del concert. Les estrelles són el leitmotiv de l’espectacle, en correspondència amb el símbol per excel·lència de la independència de Catalunya, l’estelada.

El Govern català, encapçalat pel president Carles Puigdemont, i també la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, reten al cementiri de Montjuïc un homenatge al president Francesc Macià, que va morir el dia de Nadal de fa vuitanta-tres anys (1933). En els seus parlaments, tant el president de la Generalitat com la presidenta del Parlament coincideixen a destacar l’exemplaritat de Macià per al moment actual que viu Catalunya.

El Govern italià, encapçalat pel primer ministre Paolo Gentiloni, autoritza una injecció de 20.000 milions d’euros per a rescatar la tercera entitat bancària del país, el Monte dei Paschi di Siena. El Govern anuncia la mesura l’endemà que l’entitat no hagi aconseguit reunir 5.000 milions d’euros d’inversors privats. Tanmateix, les noves normes de la Unió Europea prohibeixen rescatar bancs amb diners dels contribuents. És per això que el Govern italià assegura que compensarà els afectats pel rescat.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, convoca els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i els partits a favor de la consulta amb representació al Parlament i al Congrés. En representació dels partits, hi assisteixen líders de la coalició de govern Junts pel Sí, de la CUP i dels diversos integrants de Catalunya Sí que es Pot (ICV, Podem i EUiA). Per part de les entitats, a més de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, hi ha representants de Súmate, la Plataforma per la Llengua, la UGT i CCOO. CECOT hi envia representants de perfil més baix. L’objectiu de la reunió és reforçar el consens polític i social per impulsar el referèndum i, a instàncies de Catalunya Sí que es Pot, s’acorda insistir per pactar un referèndum amb l’Estat espanyol. Tanmateix, el president Puigdemont manté el compromís de fer el referèndum abans del final de setembre, amb acord o sense.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obliga les entitats bancàries espanyoles a tornar tots els diners de les hipoteques subjectes a les clàusules terra, que fixaven uns interessos mínims al marge del preu del diner. La sentència del TJUE en corregeix una altra del Tribunal Suprem que dictaminava que els diners s’havien de cobrar només a partir del 2013, quan va dictaminar que les clàusules terra eren il·legals. En canvi, el TJUE estableix que els diners s’hauran de tornar des de la data de formalització dels contractes hipotecaris, cosa que en conjunt representa, segons el Banc d’Espanya, almenys 4.000 milions d’euros.

El Tribunal de Justícia de la República Francesa declara Christine Lagarde, cap del Fons Monetari Internacional, culpable de negligència, però renuncia a imposar-li cap condemna. El cas pel qual s’ha jutjat Lagarde té l’origen en la compensació de més de 400 milions d’euros que el Govern francès va concedir a l’empresari Bernard Tapie per danys i perjudicis en la venda d’una de les seves empreses quan ella era ministra d’Economia (2008).

L’ambaixador rus a Turquia, Andrei Kàrlov, és assassinat a trets en una galeria d’art a Ankara mentre pronuncia un discurs. L’autor dels trets, reduït després pels serveis de seguretat, era un policia fora de servei infiltrat en l’acte que, en disparar, havia cridat: "no oblideu Alep!". L’assassinat és immediatament condemnat per les principals potències. Rússia i Turquia el consideren un intent de desestabilitzar les relacions entre ambdues potències.

Cinc persones són detingudes per la Guàrdia Civil i la policia francesa en una operació a Luhuso, al País Basc francès, on es localitzen en una casa desenes d’armes curtes i llargues, munició, explosius i material per a confeccionar bombes. Des del Ministeri de l’Interior l’operació es considera un gran èxit, cosa que el Govern basc contradiu.

Se celebra al Poliesportiu Gornal de l’Hospitalet de Llobregat la 66a edició de la Nit de Santa Llúcia. Els guanyadors d’enguany són David Cirici per la novel·la El setè àngel (premi Sant Jordi), Jenn Díaz per les narracions Vida familiar (premi Mercè Rodoreda), Maria Cabrera pel poemari La ciutat cansada (premi Carles Riba), Oriol Canosa per L’illa de Paidonèsia (premi Folch i Torres) i Joan Antoni Martín Piñol per Sentinels (premi Joaquim Ruyra). El setè premi Òmnium de comunicació és per a la revista Enderrock i el 30è Premi Internacional J.B. Cendrós, per a la traductora nord-americana Mary Ann Newman. El Frederic Roda de teatre es declara desert. En entrar al recinte on se celebra la Nit, els assistents expressen amb crits de "Llibertat" el suport a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que en el seu discurs adverteix que no admetrà la censura ni a la política ni a les institucions, en al·lusió al procés iniciat contra ella. També assisteixen a l’acte l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, i el vicepresident català, Oriol Junqueras.

El ple del Congrés dels Diputats aprova la suspensió del calendari d’aplicació de la LOMCE. És una de les primeres conseqüències de la pèrdua de la majoria absoluta del PP. El dia 9 el Consell de Ministres va aprovar el reial decret de mesures urgents per a la modificació del calendari de la LOMCE, pel qual elimina els efectes acadèmics de les revàlides i deixa en suspens totes aquelles mesures de la llei que encara no havien entrat en funcionament.

El Parlament d’Àustria aprova, després d’anys de controvèrsia, l’expropiació forçosa de l’immoble de la localitat de Branau am Inn, on va néixer Adolf Hitler el 20 d’abril de 1889. La propietària de l’edifici havia refusat vendre’l o renovar el lloguer que li pagava el Govern per evitar que es convertís en lloc de peregrinació de neonazis. A canvi d’expropiar-la, el Govern li paga una compensació generosa. No és clara quina finalitat es donarà a la casa.

El Parlament Europeu lliura el premi Sàkharov, un guardó instituït el 1988 per la cambra europea que reconeix persones i organitzacions per la seva defensa dels drets humans. Aquest any el premi es concedeix a Nadîe Murad i Lemîa Hacî Beşar, dues noies yazidites supervivents del segrest i de l’esclavitud sexual a què van ser sotmeses per l’autoanomenat Estat Islàmic. Després de la seva fuga, les dues noies es van convertir en activistes contra l’esclavatge sexual i van donar a conèixer el genocidi a què els militars islamistes sotmeten el seu poble, una minoria religiosa de l’Iraq.

El ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, anuncia que l’Estat es farà càrrec de les autopistes radials de Madrid anomenades Accesos de Madrid, construïdes per un consorci participat per Abertis, ACS, Sacyr i Bankia, i de cinc més, entre d’altres, l’Eix Aeroport de Barajas. El cost del rescat s’estima en uns 5.500 milions d’euros. Algunes de les entitats que van finançar la construcció d’aquestes autopistes han venut el deute amb un descompte important, de fins el 70%, a fons d’inversió especulatius.

Un doble atemptat amb bomba als voltants de l’estadi del Besiktas dues hores després que finalitzés un partit de futbol de primera divisió provoca 38 morts, 30 dels quals són policies, i 155 ferits. Un dels atemptats és provocat per un cotxe bomba, que s’estavella contra una furgoneta de policia estacionada prop de l’estadi, i l’altre, per un terrorista suïcida que s’immola en una zona pròxima. Els Falcons de la Llibertat del Kurdistan (TAK), una escissió del Partit dels Treballadors del Kurdistan, reivindica l’atac.

Militants de l’autoanomenat Estat Islàmic reocupen l’antiga ciutat i jaciment arqueològic de Palmira nou mesos després que l’organització en fos foragitada per l’exèrcit sirià. L’ofensiva, que agafa per sorpresa les forces sirianes es produeix al mateix temps que l’exèrcit de Baixar al-Assad està a punt de conquerir la ciutat d’Alep als rebels sirians (que no són de l’Estat Islàmic).

Un tribunal dels Països Baixos declara culpable el líder de la ultradreta Geert Wilders per incitar a la discriminació, però no li imposa cap pena. El procés li va ser incoat per unes manifestacions en un míting en les eleccions municipals a l’Haia, en les quals preguntava al públic si volien més o menys marroquins a la seva ciutat i al país. El Partit de la Llibertat de Wilders té 12 diputats al Parlament (que en té 150).

La Comissió Europea multa els bancs HSBC (amb 34 milions d’euros), JPMorgan (337 milions) i Crédit Agricole (115 milions) pels beneficis il·lícits aconseguits entre els anys 2005 i 2008 a través de l’obtenció i l’intercanvi d’informació privilegiada de l’índex borsari europeu, l’euríbor. Les dues primeres entitats neguen haver vulnerat el reglament i anuncien la intenció de presentar recurs. És un cas similar al que va involucrar Barclays, Deutsche Bank, RBS i Société Générale el 2013, i que va acabar amb una multa d’1,7 mil milions d’euros.

El president francès François Hollande designa Bernard Cazeneuve nou primer ministre. Cazeneuve, fins ara ministre de l’Interior, substitueix Manuel Valls, que va dimitir el càrrec el dia 5 per presentar-se a les primàries del Partit Socialista per a les eleccions presidencials del mes d’abril del 2017. Per la seva banda, l’1 de desembre Hol-lande va anunciar que no es presentaria a la reelecció.

La comissió de garanties democràtiques de Podem Balears acorda expulsar Concepció (Xelo) Huertas, presidenta del Parlament de les Illes Balears. Huertas va ser suspesa de militància el 7 de novembre per la direcció estatal pel fet de considerar-la involucrada en un escàndol de tràfic d’influències, en afavorir que el Govern contrac-tés un laboratori que dirigeix Daniel Bachiller, també membre de Podem. Juntament amb Huertas i Bachiller, també és expulsada la diputada Montse Siejas, implicada en l’afer. El partit també insta Huertas a dimitir la presidència del Parlament, cosa a la qual aquesta es nega.

Amb gairebé el 60% dels vots, els italians rebutgen la proposta de reforma constitucional del primer ministre italià, Matteo Renzi, que essencialment volia agilitzar la presa de decisions polítiques, reduint dràsticament el pes i els poders del Senat, i també centralitzar l’Administració. Després d’aquest resultat, Renzi fa efectiva la dimissió i el dia 12 el substitueix el fins aleshores ministre d’Afers Estrangers, Paolo Gentiloni.

El Teatre Lliure celebra els quaranta anys de la seva fundació. La companyia va estrenar el 2 de desembre de 1976 el seu primer muntatge, Camí de nit, 1854, un espectacle dirigit per Lluís Pasqual, actual director de la institució. Per a commemorar l’efemèride, es representa un dels muntatges més recordats del Lliure, Les noces de Fígaro (1989), que va dirigir Fabià Puigserver i que va protagonitzar Lluís Homar, un dels actors amb més trajectòria a la companyia, i que ara es fa càrrec de la direcció. Els actes de celebració van començar el 10 de setembre amb una festa creada per Joan Font, d’Els Comediants, i es tancaran el 3 de juny de 2017 amb una revetlla popular.

A l’Havana té lloc el funeral d’estat dedicat a Fidel Castro, el líder de la Revolució Cubana, el règim comunista instaurat per ell el 1959 i al capdavant del qual va estar fins el 2006, quan va delegar els poders al seu germà Raúl. En la cerimònia multitudinària que se celebra a l’Havana, hi assisteixen sobretot líders de l’esquerra llatinoamericana com Evo Morales (Bolívia), Rafael Correa (Equador) o Nicolás Maduro (Veneçuela) i els presidents de Sud-àfrica i Mèxic, entre d’altres. L’únic president o cap de govern europeu que hi és present és Alexis Tsipras (Grècia), i Espanya és representada pel rei emèrit Joan Carles I. Dels polítics catalans, la CUP hi envia una delegació que encapçala la diputada Anna Gabriel. Fidel Castro va morir el 29 de novembre i les seves cendres es dipositen l’1 de desembre al cementiri d’Ifigenia de Santiago, on és enterrat l’heroi de la independència José Martí.

Un avió de la companyia boliviana Lamia s’estavella poc abans de l’aterratge a l’aeroport José María Córdova, de la ciutat colombiana de Medellín. En l’accident moren 71 persones i 6 en sobreviuen. La majoria dels 77 passatgers perta nyien a l’equip de futbol Chapecoense, la revelació de la darrera temporada a la primera divisió brasilera, que havia de jugar l’anada de la final de la Copa sud-americana amb l’Atlético Nacional de Medellín. Les investigacions posteriors conclouen que l’accident es va produir perquè l’avió no tenia prou combustible.

Es col·loca una nova coberta (sarcòfag nuclear) sobre el reactor nuclear de la central de Txernòbil (Ucraïna), que evitarà la fuga de material radioactiu almenys durant els propers cent anys. El 1986 l’explosió del reactor va provocar l’accident nuclear més greu de la història. Milions de persones van ser afectades per la fuita radioactiva, i àmplies zones de Rússia, Bielorússia i Ucraïna van haver de ser evacuades. Tot i que es va construir ràpidament una coberta, aviat es va demostrar inefectiva. La construcció del nou sarcòfag, el finançament del qual ha anat a càrrec del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament, ha estat obra d’un consorci internacional en el qual han participat més de quaranta empreses de tot el món i ha durat deu anys (2010-16). El cost ha estat d’uns 1.500 milions d’euros.

El pilot alemany Nico Rosberg guanya el seu primer títol de fórmula 1 al circuit d’Abú Dabí (Emirats Àrabs Units), on queda en segona posició al darrere del guanyador de la cursa, Lewis Hamilton. El 2 de desembre Rosberg anuncia la seva retirada de la competició.

Se celebra a Alzira (Ribera Alta) l’assemblea de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, unes quantes setmanes després que la ciutat s’hi adherís amb els vots de tots els partits menys Ciutadans i el PP. El propòsit de l’assemblea és expressar l’adhesió a l’Any Llull, i també iniciar una nova etapa, en la qual l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, és escollit nou president de l’entitat, en substitució de Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa (Safor). En el Manifest que signen la quarantena de ciutats valencianes adherides es constata que, amb el Govern d’esquerres, el País Valencià ha entrat en una nova etapa, i s’insta la Generalitat a adherir-se a la Institució Ramon Llull juntament amb Catalunya i les Illes Balears, propòsit últim per al qual va ser creada la xarxa l’any 2008.

Un any després del Congrés Constituent celebrat a Cornellà (7 de novembre de 2015), Demòcrates de Catalunya, l’escissió d’Unió Democràtica de Catalunya, celebra a Barcelona un consell nacional extraordinari en el qual s’escull president del partit Josep Maria Vila d’Abadal, exalcalde de Vic per UDC i expresident de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), juntament amb altres càrrecs de la direcció. L’anterior president, Joan Rigol, va dimitir el càrrec després de ser criticat per haver participat en un acte de campanya de CDC actual PDeCAT a les eleccions espanyoles del 26 de juny.

Es presenta, en una roda de premsa encapçalada pel president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, la nova Gramàtica de la llengua catalana. Dirigida per Gemma Rigau, Manuel Pérez Saldanya --presidenta de la Comissió de Gramàtica i director de l’Oficina de Gramàtica, respectivament--, i per Joan Solà, que va morir abans de la finalització del projecte, l’obra es reclama hereva de la normativa establerta per Pompeu Fabra el 1918. El tret més rellevant de l’obra de l’IEC és l’establiment de la norma partint de la descripció gramatical i atenent a la diversitat dialectal i de registres. El 15 de desembre té lloc l’acte institucional de presentació de l’obra al Palau Macaya de Barcelona.

La Generalitat de Catalunya aprova l’ampliació de capital per la qual aporta 7,5 milions d’euros a Circuits de Catalunya, la societat que gestiona el Circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló (Vallès Oriental). D’aquesta manera, el Govern català vol assegurar la continuïtat d’aquesta infraestructura esportiva, que es troba en situació financera precària des de fa uns quants anys.

En una cerimònia presidida per la vicepresidenta del Govern i ministra d’Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, pren possessió el nou delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Millo substitueix María de los Llanos de Luna, que ocupava el càrrec des del 2012, i que s’havia significat per la seva bel·ligerància contra el sobiranisme català.

El dia de la mort del dictador Francisco Franco se celebren a Catalunya diversos actes en homenatge a les víctimes del franquisme. A la presó Model de Barcelona, Òmnium Cultural reclama justícia pels crims de la dictadura, i al paranimf de la Universitat de Barcelona la Generalitat homenatja les víctimes de la repressió, amb actuacions musicals i parlaments dels historiadors Josep Fontana i Borja de Riquer. També s’hi anuncien els noms dels 287 represaliats que són reconeguts per la seva lluita contra el franquisme.

Ferdinand Marcos, president (1965) i dictador (1972-86) de Filipines, és enterrat amb honors d’estat al Cementiri dels Herois de Manila. Enderrocat per una revolta popular i exiliat, Marcos i la seva esposa van encapçalar una de les dictadures més corruptes del segle XX. Després de la seva elecció al mes de maig, el nou president, Rodrigo Duterte, antic col·laborador seu, va anunciar plans per retornar el seu cos i retre-li un funeral honorífic, cosa que va donar lloc a grans mostres de rebuig. El 8 de novembre el Tribunal Suprem va donar l’autorització perquè fos enterrat al Cementiri dels Herois, reservat per a les personalitats que han fet aportacions destacades a Filipines.

El Futbol Club Barcelona anuncia el nou patrocinador, que substitueix Qatar Airways. Es tracta de l’empresa japonesa de comerç electrònic Rakuten. El contracte és fins el 2021 i suposarà uns ingressos de 220 milions d’euros. Les negociacions van començar a l’estiu del 2015.

Quatre empreses catalanes dels sectors de l’aeronàutica, l’electrònica i l’automoció (J. Juan, Gutmar, ISEE i Guilera) confirmen el pla d’inversió conjunta de l’antiga planta de la multinacional Delphi. El pla representa una inversió conjunta d’uns 12 milions d’euros i, en principi, mantindria 208 treballadors dels 540 que té.

El Govern colombià ordena la intervenció de la distribuïdora d’energia Electricaribe, filial del grup Gas Natural Fenosa. Electricaribe es troba immersa en una crisi financera que acumula un deute d’uns 1.260 milions d’euros. El Govern presidit per Juan Manuel Santos considera que la crisi ha repercutit negativament en la prestació del servei als seus clients. Electricaribe va ser adquirida per Unión Fenosa l’any 2000, empresa que l’any 2009 va passar a Gas Natural.

Una dona de 81 anys mor a Reus (Baix Camp) en un incendi relacionat amb la pobresa energètica. Segons els indicis, la dona feia servir espelmes perquè li havien tallat la llum feia dos mesos. L’accident fatal desencadena un creuament d’acusacions entre la companyia subministradora, Gas Natural, i la Generalitat, que es retreuen no haver informat prèviament els serveis socials del tall de subministrament en l’habitatge i no haver desenvolupat la Llei de pobresa energètica, respectivament. El dia 23 la Generalitat obre un expedient sancionador contra la companyia.

Amb la mediació del Vaticà, representants del Govern de Veneçuela i l’aliança opositora Mesa de la Unidad Democrática (MUD) acorden la declaració d’entesa Convivir en paz, per resoldre les diferències polítiques en el marc constitucional, un camí democràtic, pacífic i electoral. Els acords, que inclouen l’alliberament d’opositors, van ser precedits per una primera reunió el 31 d’octubre, encapçalada pel president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i el cap de l’oposició, Jesús Torrealba, en la qual també es van explorar fórmules per superar la desastrosa situació econòmica del país.

Comença a funcionar l’estació de l’Aldea (Baix Ebre) del tren Euromed, que cobreix el trajecte Barcelona-Alacant. L’obertura de l’estació, on els trens paren diàriament fins a quatre cops per sentit, és conseqüència de les persistents protestes dels residents de la zona pel mal servei de la línia de Rodalies R16. El servei és, en principi, provisional fins que se solucionin els problemes de l’R16 i el desdoblament de la via previst per al maig del 2017.

La Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC), que organitza la Feria de Abril a Barcelona, abandona la seu que ocupa al carrer de Mallorca, propietat de la Diputació de Barcelona, després que aquesta institució cursés un requeriment judicial en contra de l’entitat per impagament. La FECAC no pagava el lloguer del local des del 2014, i el deute acumulat és de 41.500 euros.

Per 214 vots contra 126, el Parlament de Sud-àfrica rebutja la moció de censura al president Jacob Zuma, que podrà continuar en el càrrec. La majoria absoluta de què disposa el Congrés Nacional Africà, el partit del president, permet derrotar amb comoditat l’oposició de l’Aliança Nacional, que havia tramitat la moció de censura (la tercera en menys d’un any). Zuma és acusat de tràfic d’influències en el nomenament de diversos càrrecs ministerials, en els quals hauria seguit les indicacions dels Gupta, una influent família en el món dels negocis.

El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya presenta a Girona els resultats del primer sondeig a una nau romana enfonsada a la zona de les illes Formigues (Baix Empordà), explorada pel submarí elèctric Ictineu 3. Localitzades al mes d’octubre, les restes es troben a 40 metres de profunditat, i en la primera prospecció es descobreixen 37 àmfores que transportaven garum, una salsa de peix molt apreciada pels romans. Es creu que n’hi podria haver moltes més. Tan sols hi ha tres derelictes més de característiques similars en tota la Mediterrània: un a Alacant i els altres dos a l’estret de Bonifacio, entre Còrsega i Sardenya.

El Govern de l’Índia prohibeix per sorpresa la circulació dels bitllets de 500 i 1.000 rupies. L’objectiu és la lluita contra la corrupció, ja que la majoria de les transaccions fraudulentes es fan utilitzant aquests bitllets. Tanmateix, la mesura, que s’ha anunciat per sorpresa, provoca moltes situacions de caos: alguns bancs es queden sense diner en metàl·lic i en altres s’acumulen les cues. La mesura rep un gran nombre de crítiques, perquè moltes petites empreses i negocis realitzen les seves operacions en metàl·lic. El 7 de desembre, el Banc Central de l’Índia comunica que la mesura ha alentit el creixement i pot perjudicar l’impuls econòmic dels darrers anys.

L’autoritat metropolitana de Nova Delhi, que governa una àrea urbana de 16 milions de persones, decreta mesures d’emergència pels altíssims nivells de contaminació registrats des de fa una setmana (noranta vegades el nivell recomanat per l’Organització Mundial de la Salut). Entre aquestes mesures hi ha el tancament de les escoles durant tres dies, les restriccions en la producció d’electricitat a les tèrmiques i la prohibició durant cinc dies de dur a terme enderrocs i obres per la pols que aquests treballs aixequen, com també la pràctica de cremar deixalles pel carrer. El govern de l’àrea metropolitana també insta els seus habitants a no desplaçar-se i a treballar, si és possible, des de casa.

Els Mossos d’Esquadra posen a disposició judicial quinze persones de nacionalitat espanyola, colombiana i marroquina en una operació iniciada el 2015 contra una de les principals bandes de tràfic de cocaïna a Catalunya. En l’operació s’intervenen 30 quilos de cocaïna, nombroses armes, cotxes i diners en metàl·lic.

Els membres del nou executiu del Partit Popular sorgit de les eleccions del 6 de juny de 2016, presidit per Mariano Rajoy, juren o prometen el càrrec en una cerimònia al palau de la Zarzuela. El nou Govern té tretze carteres, com l’anterior. Els canvis més importants són la substitució de Jordi Fernández Díaz i José Manuel García-Margallo per Juan Ignacio Zoido i Alfonso Dastis a Interior i Afers Estrangers, respectivament. Soraya Sáenz de Santamaría continua com a vicepresidenta i ministra de la Presidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials, fet pel qual es converteix en màxima responsable de les relacions amb Catalunya. La substitueix com a portaveu Íñigo Méndez de Vigo, també ministre d’Educació. L’única cartera confiada a un català és Sanitat, que recau en Dolors Montserrat.

En una sentència provisional, la jutge del jutjat d’instrucció número 2 d’Osca ordena l’execució de la sentència del 4 de juliol, per la qual obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a lliurar les pintures murals de Sixena. Aquestes pintures murals romàniques van ser malmeses per un incendi perpetrat per milicians anarquistes el 1936. El comissari de patrimoni de la Generalitat, Josep Gudiol, va dirigir l’operació d’arrencada i trasllat de les restes de les pintures a Barcelona, on van ser restaurades i on, des del 1960, es van exposar al Museu d’Art de Barcelona (actual MNAC). Al juny del 2013, l’orde de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir de Sixena, va cedir els drets sobre les pintures murals al Govern d’Aragó, que des d’aleshores en reclama el retorn a Sixena per la via judicial. El dia 10 de novembre de 2016 el Govern de la Generalitat de Catalunya anuncia un recurs a la sentència. També assenyala els perills de deteriorament de les pintures si són novament sotmeses a una operació de trasllat.

En la Diada castellera de Vilafranca del Penedès, la colla local, els Castellers de Vilafranca, intenten aixecar dos castells de deu, però només descarreguen el tres de deu amb folre i manilles. També descarreguen el quatre de nou sense folre. Els Castellers de Sants descarreguen per primera vegada el cinc de nou, a més del dos de nou amb folre i manilles. Els Capgrossos de Mataró carreguen el dos de nou amb folre i manilles i el tres de nou amb folre, i els Xiquets de Tarragona completen el tres de nou amb folre i el quatre de vuit amb agulla.

Després d’un bloqueig de dues setmanes, el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i representants dels vint-i-vuit membres de la Unió Europea signen el tractat de Lliure Comerç CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreement), pel qual s’eliminen la pràctica totalitat dels aranzels entre la Unió Europea i el Canadà. S’estima que gràcies al CETA el comerç entre ambdues parts s’incrementarà en uns 11.000 milions d’euros. Les negociacions van ser bloquejades pel Parlament de Valònia (Bèlgica), que va utilitzar el seu dret de veto (com a part constitutiva d’un estat membre de la UE) per a paralitzar la signatura (14 d’octubre). Finalment, ambdues parts accedeixen a reformar algunes clàusules per a protegir els interessos de la regió.

El president del Partido Popular, Mariano Rajoy, és investit president del Govern espanyol en segona votació per 170 vots a favor, 111 en contra i 68 abstencions. Es tanca així un llarg període de paràlisi (314 dies de Govern en funcions) que va començar l’endemà de les eleccions del 20 de desembre de 2015 i que va portar a repetir les eleccions generals el 6 de juny de 2016. En la votació, Rajoy ha rebut el suport del seu partit, Ciutadans i Coalición Canaria, i ha tingut l’abstenció del PSOE. El dilluns 31, Mariano Rajoy jura el càrrec de nou president del Govern. El dijous 3 de novembre, presenta el nou Govern que, entre altres canvis, substitueix el ministre de l’Interior Jordi Fernández Díaz per Juan Ignacio Zoido, i el ministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo per Alfonso Dastis. Soraya Sáenz de Santamaria, per la seva banda, manté la vicepresidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials.

Per primera vegada es fa a Barcelona la prova d’accés a l’advocacia en català. Al desembre del 2014, els catorze degans dels col·legis d’advocats catalans van demanar la descentralització de la prova i que es pogués fer en català. El 2015 es va poder fer a Barcelona, entre altres capitals de comunitats autònomes, però només en castellà. Al febrer, el ministeri va reiterar la llengua única de la prova, contrària a les recomanacions del Consell d’Europa, però, posteriorment, al setembre del 2016 el ministeri de Justícia en funcions, encapçalat per Rafael Catalá, va signar amb representants dels governs de comunitats amb llengües cooficials un conveni que permet fer la prova en la llengua pròpia de la comunitat.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, anuncia la presentació d’un recurs administratiu de la Generalitat de Catalunya contra la concessionària ADIF pel mal servei dels trens de Rodalies i Regionals. El 15 de setembre, ADIF va comunicar a la Generalitat de Catalunya que no està obligat a complir les inversions acordades el 13 de novembre de 2013, quan el Govern espanyol es va comprometre a invertir 306 milions d’euros a Rodalies per resoldre les deficiències més urgents. Les obres haurien d’haver acabat al juliol del 2016, però només s’han enllestit treballs per valor de 13 milions, el 4% del total. El 26 d’octubre es reclama el traspàs total de Rodalies a la Generalitat en un acte comú al palau de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel president Puigdemont, que va reunir alcaldes i representants de l’àmbit econòmic i social.

Espanya anul·la el permís de parada tècnica de vaixells de guerra russos a Ceuta, que des del 2011 eren abastits al port de l’enclavament espanyol en la ruta cap a Síria. La mesura es deu a les crítiques de l’OTAN i la UE a la missió de la flota russa, encapçalada pel portaavions Kuznetsov, d’assistir el Govern sirià, condemnat per la violència indiscriminada en la guerra d’aquest país.

El president Carles Puigdemont lliura en un acte al palau de la Generalitat el 28è Premi Internacional Catalunya als metges Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué en reconeixement a les seves aportacions en la lluita contra el càncer. És la primera vegada que tres persones comparteixen aquest premi.

La cadena pública britànica BBC denuncia en un reportatge que refugiats sirians treballen per a proveïdors de les multinacionals del tèxtil Zara, Mango, Marks & Spencer i altres empreses a Turquia, sovint sense permís de treball ni condicions laborals i de seguretat i amb salaris abusius. La resposta de les empreses és que no tenien coneixement de les situacions o que ja han donat un termini perquè es regularitzin.

En una consulta electrònica i presencial, el 85% dels 11.028 associats vota a favor que el nom del partit hereu de Convergència Democràtica de Catalunya sigui Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat). El Ministeri de l’Interior havia rebutjat el nom original de Partit Demòcrata Català. El nom aprovat consta en el registre de partits espanyols des del 29 de setembre.

Els reis d’Espanya presideixen, a Oviedo, la cerimònia de concessió dels premis Princesa de Asturias. Els premiats d’enguany són l’actriu catalana Núria Espert (arts), la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic i l’Acord de París (cooperació internacional), la historiadora britànica Mary Beard (ciències socials), el fotògraf nord-americà James Nachtwey (comunicació i humanitats), el bioenginyer nord-americà Hugh Herr (investigació científica i tècnica), l’escriptor nord-americà Richard Ford (lletres), el triatleta espanyol Javier Gómez Noya (esports) i les Aldees Infantils SOS (concòrdia).

Jean-Pierre Bemba, exvicepresident de la República Democràtica del Congo, és declarat culpable d’haver intentat subornar testimonis en el judici contra ell al Tribunal Penal Internacional. El 21 de març, aquest Tribunal el va declarar culpable de crims contra la humanitat durant el conflicte a la República Centreafricana dels anys 2002-03.

El president de Burundi, Pierre Nkurunziza, signa un decret pel qual retira el país del Tribunal Penal Internacional. La mesura té lloc en el curs d’una investigació del TPI sobre la violència política al país, en la qual s’acusa el president de violació dels drets humans. El dia 21, Sud-àfrica anuncia mesures per a la retirada i, el 26, el Govern de Gàmbia també anuncia una decisió en el mateix sentit. Des de la seva instauració, la majoria de processos del TPI s’han dirigit contra líders africans, cosa que ha alimentat les queixes de molts dels governs del continent (un gran nombre dels quals són règims autoritaris) acusant el TPI de prejudicis racistes.

El Consell de l’Advocacia de Catalunya, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya creen el Tribunal d’Arbitratge Esportiu de Catalunya (TAEC), organisme que ha de servir per a la resolució de conflictes en l’esport català. Entre les tasques que el nou tribunal tractarà, hi ha els conflictes originats a juntes directives d’entitats, litigis per patrocini, desacords en convenis de drets de formació esportiva, impugnació d’acords d’assemblees i les matèries que formen part de l’àmbit privat de les entitats i les empreses esportives, per a les quals té previst oferir la possibilitat de resoldre’ls per mitjà de l’arbitratge o per mitjà de la mediació.

L’exèrcit iraquià, forces kurdes del Kurdistan iraquià autònom i guerrillers àrabs sunnites i xiïtes, assistits per la coalició liderada pels Estats Units formada sobretot per avions militars, inicien una ofensiva massiva per recuperar Mossul, la segona ciutat de l’Iraq, en mans de l’anomenat Estat Islàmic (EI) des del juny del 2014. Tot i la diferència en el nombre d’efectius (uns 100.000 atacants contra uns 5.000 o 10.000 militants de l’EI), un mes després continuen els combats. Durant aquest temps, prop de 100.000 persones fugen de la ciutat i la majoria s’allotgen en camps construïts als afores pel Govern i les Nacions Unides. El dia 28, les Nacions Unides denuncien que els militants de l’EI han segrestat milers de persones dels voltants de la ciutat per utilitzar-los com a escuts humans.

En les primàries celebrades a Barcelona, Miquel Iceta és confirmat com a primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, càrrec que ocupa des del juny del 2014. Iceta s’imposa a l’aspirant Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, amb el 54,14% dels vots contra el 45,86%.

Oui au Pays Catalan, la plataforma que va reivindicar sense èxit la inclusió de Pays Catalan al nom de la nova regió francesa, finalment anomenada Occitània, s’organitza com a moviment polític. El nucli el formen exmilitants de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya a la Catalunya del Nord encapçalats pel seu antic líder, Jordi Vera. Aquest moviment es desmarca de l’independentisme de l’antic soci i es proposa, sobretot, el reconeixement oficial de la Catalunya del Nord a França com a col·lectivitat diferenciada i renuncia, així mateix, a emprar el català en els actes públics.

Del 8 al 14 d’octubre, se celebra a Kigali (Ruanda) la 28a edició del Protocol de Mont-real sobre substàncies que destrueixen la capa d’ozó. El darrer dia de la cimera, els participants signen un acord qualificat de trascendental per a eliminar gradualment la producció i l’ús dels fluorohidrocarburs (HFC), que potencien l’efecte hivernacle. L’acord entra en vigor el 4 de novembre.

A Madrid se celebra la tradicional desfilada militar del 12 d’octubre amb motiu del Dia de la Hispanitat i de les Forces Armades. Presidida pels reis d’Espanya, no hi assisteixen, com és habitual els darrers anys, ni el president de la Generalitat ni el lehendakari ni, tampoc aquest any, la presidenta de Navarra. Hi són presents representants del Govern en funcions presidit per Mariano Rajoy, però sense cap membre de l’oposició. A Catalunya, una seixantena de municipis decideixen mantenir oberts els ajuntaments i donar l’opció als funcionaris d’anar a treballar, entre d’altres el de Badalona, governat per la coalició Badalona en Comú, i el de Berga, governat per la CUP. A Badalona, un jutjat obre una causa penal contra l’Ajuntament d’aquesta població per desobediència. El 17 d’octubre, els subdelegats del Govern espanyol envien una sol·licitud d’informació a cinquanta-vuit ajuntaments per haver obert el 12-O. D’altra banda, a Barcelona unes 5.000 persones assisteixen a l’acte concorregut sobretot per la ultradreta, on també és present el líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol. Simultàniament, unes 400 persones segueixen la marxa antifeixista pel centre de la ciutat.

Un informe del Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) constata el baix incompliment per part de l’Estat espanyol de les recomanacions d’aquest organisme europeu en matèria d’independència del poder judicial i de corrupció. En el primer d’aquests aspectes, assenyala que caldria eliminar el paper que les autoritats polítiques espanyoles tenen en la selecció dels jutges, i remarca que, dels vint-i-vuit estats de la UE, Espanya és el vint-i-cinquè en percepció d’independència judicial. En matèria de corrupció, indica que Espanya no ha adoptat un codi de conducta ni és prou transparent amb relació als possibles conflictes d’interessos dels parlamentaris, i que tampoc s’han regulat les relacions amb els grups de pressió (lobbies).

Diversos actes configuren la primera celebració del Nou d’octubre, dia del País Valencià, després de vint anys ininterromputs de Govern del Partit Popular. Ximo Puig, el president de la Generalitat Valenciana, centra el seu discurs en la demanda d’una millora del finançament. Abans del discurs s’ha concedit l’Alta Distinció de la Generalitat a una vintena de personalitats, entre les quals hi ha el pintor Joan Genovés, l’artista Manolo Boix, l’escriptor Joan Francesc Mira i el científic Fernando Mojica.

Unes 140 persones moren i més de 500 resulten ferides a causa d’un atemptat amb bomba a Sanà, la capital del Iemen. El Govern rebel dels xiï-tes houthis acusa la coalició del Govern enderrocat el 2015 de ser-ne l’autora, i també acusa l’Aràbia Saudita de donar suport a l’atac, cosa que aquest regne nega.

La fiscalia de l’Audiència Nacional demana al jutge que citi a declarar el regidor de la CUP -- Capgirem Vic, Joan Coma, per unes declaracions durant el Ple de l’Ajuntament de Vic del 9 de desembre de 2015, en què es va aprovar una moció de suport a la resolució rupturista del Parlament de Catalunya. Coma va demanar la desobediència a les institucions espanyoles, cosa que el ministeri públic va interpretar com un indici d’incitació a la sedició. Joan Coma no es presenta a declarar a Madrid el dia citat (24 d’octubre) i el 2 de novembre el jutge demana informes als Mossos d’Esquadra, a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil sobre les intervencions públiques de Coma.

L’empresa I Love Tour, del grup turístic TUI, confirma en un comunicat el final del controvertit Saloufest. Iniciat el 2000, el Saloufest cada estiu reunia a Salou un gran nombre de joves britànics que, per un preu molt baix, prenien part en un "festival" que combinava sobretot oci nocturn amb un gran consum d’alcohol. Els actes de vandalisme cada cop més descontrolats i la imatge de degradació també van donar lloc a crítiques.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid dictamina que una exinterina del Ministeri de Defensa ha de rebre una indemnització equivalent a la que li correspondria a un empleat indefinit acomiadat per causes objectives. D’aquesta manera, es ratifica la sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 14 de setembre que qualifica de discriminatòria la normativa espanyola establerta per la reforma laboral del 2012, per la qual els treballadors amb contracte indefinit cobraven una compensació de vint dies per any treballat, els de contracte temporal, de dotze dies, i els interins, cap.

L’Audiència de Barcelona estableix el calendari de l’anomenat "cas Palau", en el qual s’ha de jutjar l’antic president de l’entitat Fèlix Millet, l’exdirector administratiu Jordi Montull i l’extresorer de CDC Daniel Osácar, entre d’altres, acusats de la presumpta estafa que va provocar l’espoli del Palau de la Música. El judici ha de començar l’1 de març de 2017 i està previst que duri 4 mesos.

Els colombians, amb una participació del 38%, rebutgen el tractat de pau signat a Cartagena el 27 de setembre entre la guerrilla de las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC) i el Govern pel 50,2% contra el 49,8% dels vots. El rebuig al tractat, que l’encapçala l’expresident Uribe, es fonamenta en el que considera un tracte d’impunitat per als responsables dels crims de la guerrilla i una compensació insuficient per a les víctimes. Després d’haver-se’n sabut els resultats, ambdues parts reprenen les negociacions per a refer els acords. En els cinquanta anys de conflicte, el nombre de morts s’estima entre 220.000 i 300.000, el de desapareguts en uns 50.000 i el de desplaçats en uns sis milions.

Un centenar de líders mundials assisteixen als funerals d’estat de l’expresident i primer ministre d’Israel, Shimon Peres, mort el 28 de setembre als 93 anys, que és recordat per la seva tasca en favor de la pau entre israelians i palestins.

El Consell de Ministres aprova augmentar l’impost de societats, que passa del 12% al 23% per a uns 9.000 contribuents que facturen a partir de 10 milions. En el cas dels bancs, la quantitat és del 25%. A més, el Govern espanyol reclama el pagament immediat de l’impost. Es preveu que la reforma estigui en vigor fins al final del 2017, amb possibilitat de prórroga segons l’evolució del dèficit. Amb aquesta mesura es pretenen recaptar uns 8.000 milions per a eixugar parcialment el dèficit. La mesura és criticada com un maquillatge del dèficit públic davant la Unió Europea i, es qualifica de deslleial i confiscatòria, especialment des de Catalunya, on hi ha unes 5.000 empreses afectades.

El Consell d’Estat francès aprova Occitània (Occitanie) com a nom oficial de la nova regió francesa resultat de la fusió de les antigues regions Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló, després que al juny fos el nom més votat en una consulta ciutadana. Poc abans de la declaració d’oficialitat, el 10 de setembre entre 7.000 i 12.000 persones es manifesten pels carrers de Perpinyà perquè el nom inclogui també la denominació "País Català" (Pays Catalan). Els manifestants, entre els quals hi ha 147 batlles dels 226 de la Catalunya del Nord, representants de partits polítics i organitzacions ciutadanes, també demanen la creació d’una entitat autònoma que agrupi les comarques catalanes de l’Estat francès.

La companyia canadenca Blackberry anuncia que deixa de fabricar telèfons mòbils després d’anys de pèrdues continuades. També anuncia un acord amb PT Tiphone Mobile Indonesia Tbk per crear PT BB Merah Putih, una companyia per a la fabricació de dispositius mòbils i programari en el mercat indonesi.

En un hospital d’Anglaterra neix el primer nadó amb material genètic de tres persones. El motiu és evitar la síndrome de Leigh, una malaltia genètica, de la qual la mare és portadora, que afecta el desenvolupament del sistema nerviós. La tècnica consisteix a substituir els gens defectuosos de la mare, localitzats als mitocondris, per gens sans de l’òvul d’una donant, del qual es retira el nucli, que se substitueix pel de la mare. L’òvul resultant és fecundat per l’esperma del pare. De fet, només el 0,1% del genoma del nadó procedeix de la donant. Aquesta tècnica de reproducció assistida és un projecte nord-americà, però ha estat duta a terme a la Gran Bretanya, l’únic país on és permesa (des del febrer del 2015).

Seixanta-cinc exdirectius de Caja Madrid i Bankia, entre els quals hi ha l’antic president de Caja Madrid Miguel Blesa i l’exministre de Finances espanyol, expresident de l’FMI i expresident de Bankia, Rodrigo Rato, són els acusats en el judici pel cas de les targetes opaques, o targetes black. Les dues entitats facilitaven a directius i membres del consell d’administració targetes de crèdit de lliure disposició que no tributaven enlloc. Les quantitats retirades amb aquestes targetes entre els anys 2003 i 2011 (els anys anteriors han prescrit) sumen més de 9 milions d’euros. La Fiscalia demana penes d’entre un i sis anys de presó per als acusats. També van fer ús de les targetes membres del PP, del PSOE, representants sindicals i Rafael Spottorno, antic cap de la Casa del Rei Joan Carles.

Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec, amb resultats similars als de l’anterior legislatura. A Galícia, el Partit Popular manté els 41 diputats (majoria absoluta) que asseguren la continuïtat d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la Xunta. En segon lloc, empaten amb 14 diputats En Marea, confluència de Podem, Izquierda Unida i Anova, l’escissió del Bloque Nacionalista Galego (BNG), encapçalada per l’històric Xosé Manuel Beiras, i el PSOE, que perd quatre escons. El BNG en perd un (6). La participació és del 63,7%. Al País Basc, la força més votada segueix sent el Partit Nacionalista Basc (PNB), amb un escó més (28) que el 2012, però que es troba lluny de la majoria absoluta (38). Bildu manté la segona posició amb tres escons menys (19). A continuació, se situen Elkarrekin Podemos (11) i el PSOE (que obté el seu pitjor resultat, 9) i el PP (9).

El líder laborista Jeremy Corbyn supera àmpliament la moció de confiança plantejada pel sector crític del seu partit amb el 61,8% dels vots en la conferència celebrada a Liverpool. Jeremy Corbyn va ser elegit líder dels laboristes al juny del 2015. Després del "no" de la Gran Bretanya en el referèndum celebrat al juny sobre la permanència a la Unió Europea, 172 diputats laboristes van exigir la seva dimissió en una moció de no confiança, però ell no la va acceptar i la va traslladar als militants en una conferència, que guanya. Després de saber-se’n el resultat, Corbyn fa una crida a la unitat del partit.

Del 22 al 25 de setembre se celebra la festa major de Barcelona, la festa de la Mercè, que organitza l’Ajuntament. Aquest any, el consistori escull com a pregoner l’escriptor Javier Pérez Andújar, el qual rep crítiques del sobiranisme per la publicació d’alguns articles en què qualificava els independentistes de totalitaris. Com a acte de protesta es convoca un pregó alternatiu al pla de Palau, en el qual l’actor Toni Albà satiritza la classe política i critica l’escriptor per falta de respecte cap als que no pensen com ell.

El Banco Popular anuncia un expedient de regulació d’ocupació (ERO) amb el qual preveu reduir fins a un 20% de la plantilla (uns 3.000 treballadors). El banc, en una situació difícil a causa de l’exposició als actius tòxics, va dur a terme al maig una ampliació de capital que no ha repercutit en la millora esperada.

Les Nacions Unides decideixen suspendre l’ajuda humanitària a Síria després que un bombardeig aeri destrueixi divuit camions d’un comboi amb aliments, vestits i medicaments a les portes d’Alep. En l’atac moren un nombre indeterminat de conductors i voluntaris. Les investigacions indiquen que els avions que han bombardejat el comboi són russos o sirians. Aquest bombardeig també assenyala la fi del fràgil acord a què van arribar Rússia i els Estats Units el dia 10 per tal de reduir els atacs sobre la població civil i concentrar-se en l’anomenat Estat Islàmic, acord que, tanmateix, totes dues parts s’han acusat mútuament de violar durant els dies següents.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visita el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. El principal propòsit de la trobada és posar de manifest el compromís conjunt de reivindicar el Corredor Mediterrani. És la tercera visita d’un president català a València, després de la de Jordi Pujol a Joan Lerma (1993) i de la de José Montilla a Francesc Camps (2009).

Se celebren a Rússia eleccions per a renovar escons a la Duma (Parlament), les primeres des del 2003 que combinen llistes de partit i candidatures uninominals per districte. Rússia Unida, el partit del president Vladímir Putin, obté el 44,5% dels vots. A continuació se situen l’ultranacionalista Partit Liberal Democràtic (15,3%), el Partit Comunista (14,9%) i el partit Rússia Justa (8,1%). El candidat uninominal que obté més vots és el primer ministre Dmitri Medvédev. Amb aquests resultats, Putin s’assegura que la Duma seguirà donant-li suport.

Se celebra a Bratislava, Eslovàquia, la primera cimera dels caps d’estat i de govern de la Unió Europea sense la Gran Bretanya. En aquest Consell Europeu, la cancellera alemanya Angela Merkel qualifica de "crítica" la situació de l’organització. La reunió, que dura només un dia, posa de manifest les profundes diferències entre els estats membres amb relació a temes com la crisi de la zona euro, la política relativa a immigrants i refugiats, les mesures d’austeritat, la sortida de la Gran Bretanya i els tractats de lliure comerç.

L’eslovè Aleksander ?eferin és escollit nou president de la UEFA per 42 vots contra els 13 del candidat rival, l’holandès Michael van Praag. El mandat de ?eferin, que té el suport del president de la FIFA Gianni Infantino, serà només de dos anys, i completa el de l’anterior president Michel Platini, que va dimitir en ser inhabilitat al maig per presumpta corrupció.

El president de la cambra baixa del Brasil, Eduardo Cunha, dimiteix el càrrec després que la gran majoria de diputats n’hagin votat la destitució. Cunha va ser acusat de ser titular de comptes a Suïssa amb fons procedents de la corrupció. Tot i que ell ho va negar, les autoritats suïsses van confirmar l’existència dels comptes. Cunha és considerat un dels principals impulsors de l’encausament de la presidenta Dilma Rousseff, motiu pel qual va ser suspesa del càrrec al mes de maig. El 19 d’octubre Cunha és arrestat.

Els dos primers accionistes de Gas Natural, CaixaBank i Repsol, arriben a un acord per a la venda del 20% de l’empresa al fons nord-americà GIP per uns 3.800 milions d’euros. Cadascun dels socis es desprèn del 10% del capital. Aquesta operació va acompanyada per la substitució d’Isidre Fainé com a president de CaixaBank, que és substituït per Jordi Gual. Fainé, al seu torn, relleva Salvador Gabarró al capdavant de Gas Natural.

La Comissió Europea (CE) renuncia a limitar l’eliminació gradual del sobrepreu de les trucades de mòbil des de l’estranger (itinerància, o roaming). Pressionada per les companyies de telefonia, el dia 6 de setembre la CE va proposar limitar la gratuïtat només a 90 dies "per evitar abusos", contra la directiva europea que havia començat a aplicar-se el 30 d’abril. Tanmateix, davant de les protestes dels diputats del Parlament Europeu, la CE anuncia l’eliminació de la proposta, però diu també que la vol reformular.

Esquerra Republicana de Catalunya, Podem i la CUP protagonitzen un míting a la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) en el qual commemoren el primer Onze de Setembre després del franquisme, el qual es va celebrar en aquest mateix lloc. La convocatòria pretén homenatjar les forces catalanistes d’arrel popular que van lluitar contra el franquisme i que van ser les impulsores d’aquella mobilització. L’acte aixeca malestar entre polítics i sectors del catalanisme, perquè no s’hi convida a participar ni el Partit Demòcrata Europeu Català (hereu de Convergència Democràtica de Catalunya) ni el Partit dels Socialistes de Catalunya.

L’estudiant catalana Carmen Hidalgo no és admesa a la Universitat de Còrdova per a estudiar Filologia Hispànica, malgrat que segons la llei qualsevol estudiant que hagi superat la prova d’accés a la universitat (PAU) pot estudiar a qualsevol universitat de l’Estat. El motiu adduït és que una de les proves de la selectivitat era literatura catalana, que no existeix en el currículum andalús. Després que la universitat no hagués respost les seves demandes, Hidalgo explica el seu cas als mitjans de comunicació i la Generalitat hi intervé. El mateix dia 9, la Junta d’Andalusia declara que tot ha estat un error administratiu.

El bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, presenta al Vaticà la renúncia a la diòcesi. Xavier Salinas és objecte de nombroses crítiques els darrers mesos per la relació, qualificada d’impròpia, amb la seva secretària, l’exmarit de la qual acusa el prelat de la ruptura del seu matrimoni. El lloc de Salinas, que és nomenat bisbe auxiliar de València, és ocupat pel bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull.

L’endemà de l’obertura de la delegació de la Generalitat de Catalunya a Portugal (Lisboa), el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, anuncia la creació de quatre noves delegacions a Copenhaguen (Dinamarca), Ginebra (Suïssa), Varsòvia (Polònia) i Zagreb (Croàcia), que s’afegeixen a les vuit ja existents. Romeva justifica les delegacions com a mandat legal que emana de l’Estatut, i les presenta com una "necessitat econòmica i sociopolítica" i com una "oportunitat" per al Govern espanyol.

Diversos incendis simultanis es declaren a les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, que afecten les poblacions de Benitatxell, Bollulla, Xàbia i l’espai natural protegit de la Granadella. A causa del foc, que crema més de 800 hectàrees, cal evacuar unes 1.500 persones. Fins l’endemà l’incendi no és controlat. Segons la policia i els tècnics forestals, el foc ha estat provocat, tenint en compte l’aparició simultània dels focus.

En una cerimònia a Sant Pere del Vaticà, a la qual assisteixen més de 100.000 persones, el papa Francesc canonitza la mare Teresa de Calcuta, la monja albanesa premi Nobel de la pau el 1979 per les obres de caritat a Calcuta (Índia), però també molt criticada per les seves opinions i per l’organització que va crear. D’acord amb el protocol de l’Església catòlica per a accedir a la santedat, se li atribueixen dos miracles, ambdós guaricions de malalts de càncer, el segon aprovat pel papa Francesc el 2015.

Obre la 34a Setmana del Llibre en Català, que enguany té les instal·lacions, fins l’11 de setembre, a l’avinguda de la Catedral, indret que l’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a mantenir com a seu estable de l’exposició a partir d’ara. L’edició d’enguany aplega 150 expositors i es duen a terme més de 250 activitats relacionades amb el llibre. La xifra de visitants i de vendes supera les d’edicions anteriors. El premi Trajectòria que atorga l’Associació d’Editors en Llengua Catalana és aquest any per a la traductora Anna Casassas.

El president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, no aconsegueix en segona votació la investidura a la presidència del Govern després de les eleccions del 6 de juny. Rajoy, que necessita la majoria absoluta, obté 170 vots contra 180 i només obté el suport de Ciutadans i Coalició Canària, a més del PP. El 25 d’octubre, el rei Felip VI el proposa novament en una nova sessió d’investidura, que té lloc el dia 29.

Berga celebra una Patum fora de temporada (per Corpus) per celebrar la coronació de la Mare de Déu de Queralt, que se celebra cada vint-i-cinc anys des del 1916, i que uneix els dos grans símbols de la ciutat: la Patum i el santuari de Queralt. El 2016 coincideix també amb el centenari de la coronació.

L’Estat Islàmic confirma la mort del seu portaveu, el xeic Abú Muhàmmad al-Adnaní, sirià fundador de l’organització en aquest país i portaveu, mentre supervisava les operacions de les seves tropes a Alep, al nord de Síria. El Pentàgon reconeix haver fet un atac selectiu a Síria, que pot haver provocat la mort del cap gihadista.

Després de tres anys d’investigació, la Comissió Europea dictamina que els beneficis fiscals d’Apple per tenir la seu europea a Irlanda són il·legals, i que ha de pagar tretze mil milions d’euros al Govern d’aquest estat membre de la UE en concepte d’impostos no pagats, tot i que les le gislacions irlandeses del 1991 i el 2007 van reduir al mínim els impostos a aquesta companyia i a d’altres. El Tresor dels Estats Units adverteix la Comissió que es pot estar immiscint en l’ordenament fiscal d’estats tercers. L’1 de setembre, la comissària confirma la sentència i adverteix altres multinacionals que fan ús d’una pressió fiscal mínima per a atreure inversions en altres estats membres. Apple i el Govern irlandès recorren contra la decisió als tribunals.

Un informe presentat al Congrés Internacional de Geologia aconsella la introducció d’una nova subdivisió de la cronologia de la Terra. El període proposat succeeix l’Holocè, iniciat a la fi de la darrera glaciació, fa uns 12.000 anys, i rep el nom d’Antropocè, a causa del paper determinant que té l’activitat humana en el canvi climàtic, l’extinció massiva d’espècies, l’augment del nivell del mar, l’erosió causada per la desforestació i, fins i tot, la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics. D’acord amb l’informe, els inicis de l’Antropocè se situen vers els anys cinquanta del segle XX, quan aquests i altres fenòmens d’influència humana van començar a tenir efectes realment globals. El terme ha estat difós sobretot pel premi Nobel de química Paul Crutzen des dels primers anys del segle XXI. Tot i que la proposta va rebre 30 vots favorables i només 3 en contra del Grup de Treball sobre l’Antropocè (WGA, per les sigles en anglès), que va elaborar l’informe, i un gran nombre de geòlegs hi és favorable, la nova denominació ha de superar nous escrutinis per a esdevenir oficial.

En una visita a Hawaii, el president nord-americà, Barack Obama, inaugura la reserva marina més gran del món. El monument nacional marí de Papahānaumokuākea, que s’estén a l’oceà Pacífic entre les illes Midway i Hawaii, va ser creat el 2006 pel president George W. Bush, però ara ha estat ampliat quatre vegades i, amb 1,5 milions de km², constitueix també l’àrea natural protegida més gran del món.

El Consell d’Estat, el màxim òrgan judicial de França, declara nuls els bans promulgats per alcaldes d’alguns municipis del sud de França que prohibeixen el burquini, el vestit de bany de les dones musulmanes. Segons els alcaldes (molts, de poblacions de platja pròximes a Niça, on el mes anterior hi va haver un dels atemptats més greus de l’Estat Islàmic), el burquini atempta contra la llibertat de la dona i fomenta el radicalisme islamista, però el Consell d’Estat considera que prohibir-lo vulnera drets fonamentals.

A la regió italiana de les Marques, a uns 100 km a l’est de Roma, es produeix un dels terratrèmols d’efectes més greus que han tingut lloc a Itàlia després del del 2009, el de L’Aquila, amb 300 morts. El sisme, d’una intensitat de 6,2 graus en l’escala de Richter, destrueix gairebé del tot la ciutat d’Amatrice, on moren unes 280 persones. Altres localitats afectades són Arquata del Tronto, Accumoli i Pescara del Tronto. El nombre total de víctimes és de 291 morts i 388 ferits.

La Comissió Europea arriba a un acord amb el Govern portuguès per a rescatar el banc més gran del país, la Caixa Geral de Depósitos (CGD). El cost del rescat és de 4.600 milions d’euros. D’altra banda, l’Estat portuguès es compromet a aportar una injecció de capital de fins a 2.700 milions d’euros a l’entitat. A canvi del rescat l’entitat assegura que farà una reestructuració i que complirà un pla de viabilitat. El Govern portuguès aconsegueix que aquesta injecció de diners no sigui considerada una ajuda pública i que no es compti en el dèficit públic. Portugal ja va ser objecte de rescats bancaris el 2014 i el 2015.

A l’illa de Ventotene, al davant de Nàpols, se celebra la primera de les trobades dels líders europeus que impulsa la cancellera alemanya, Angela Merkel, per a fixar una estratègia comuna sobre la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea i la crisi dels emigrants i refugiats. Hi participen el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi. Els dies següents de la setmana, Merkel es reuneix amb 14 caps d’estat o de govern (la meitat dels membres de la Unió). Aquestes trobades són, de fet, reunions preparatòries per a la cimera de Bratislava del 16 de setembre, en què es definirà l’estratègia de la UE sobre el Brexit.

A l’estadi de Maracanã té lloc la clausura dels 31ns Jocs Olímpics amb un espectacle inspirat en la samba. En l’acte també es presenta Tòquio com a seu dels propers Jocs Olímpics. Pel que fa al medaller d’aquests Jocs, els Estats Units s’emporten el nombre de medalles més gran, amb 121, 46 de les quals, d’or. Els segueix la Xina amb 70 (26 ors), la Gran Bretanya, amb 67 (27 ors), Rússia, amb 56 (19 ors), Alemanya, amb 42 (17 ors), i el Japó, amb 41 (12 ors). Els participants més destacats són els nedadors nord-americans Michael Phelps i Katie Ledecky, amb 5 i 4 medalles d’or, respectivament, la gimnasta nord-americana Simone Biles (4 ors) i el velocista jamaicà Usain Bolt, que, a més de guanyar 3 medalles d’or, és el primer atleta de la història a aconseguir 3 medalles d’or en tres Jocs Olímpics successius. Vint-i-un esportistes dels Països Catalans han guanyat alguna medalla, entre els quals hi ha el tennista Rafael Nadal (or) i la nedadora Mireia Belmonte (bronze i or), o els jugadors de bàsquet dels equips femenins i masculins que han aconseguit les medalles d’argent i bronze, respectivament. L’incident que té més repercussió mediàtica durant els Jocs té lloc el 15 d’agost, quan el nedador i medallista olímpic nord-americà Ryan Lochte fa una denúncia falsa de robatori amb tres companys més quan en realitat van protagonitzar un acte de vandalisme. El 8 de setembre, la Federació de Natació i el Comitè Olímpic dels Estats Units anuncien una suspensió a Lochte de deu mesos i una multa de 100.000 dòlars.

Els germans Cierco, inculpats en l’afer de la intervinguda Banca Privada d’Andorra per blanqueig de capitals, declaren davant la jutgessa instructora, Canòlic Mingorance, que van rebre amenaces d’agents de la policia espanyola perquè els subministressin informació financera confidencial de membres de la família Pujol. A petició de la jutgessa i del Govern de la Generalitat, el Govern andorrà anuncia una investigació sobre les acusacions. El dia 25, el ministre d’Afers Estrangers andorrà, Gilbert Saboya, assegura a TV3 que l’intercanvi d’informació amb el Govern espanyol va tenir lloc en el marc dels convenis entre els dos estats.

Un informe de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans critica la política contra el narcotràfic del president de les Filipines, Rodrigo Duterte. L’informe censura especialment el gran nombre d’execucions extrajudicials dutes a terme per les forces de seguretat contra sospitosos de tràfic de drogues. Segons l’informe, des del 10 de maig, en què Duterte va ser elegit president, més de 800 persones han mort com a resultat d’aquesta política. També critica la persecució a què el president sotmet els drogoaddictes, ja que els considera delinqüents i no malalts. El dia 21, Duterte respon a aquestes crítiques amenaçant amb la sortida de les Filipines de les Nacions Unides. El dia 5 de setembre, el president filipí insulta el president Obama per haver-li adreçat una crítica semblant, i, en resposta, el president nord-americà cancel·la una trobada prevista amb ell. Tanmateix, el dia 8, després d’una sessió preliminar de la cimera de l’Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) a Laos, on els dos líders tenen una breu conversa, Obama declara "superat" l’incident.

La policia brasilera irromp a l’hotel de Rio de Janeiro on s’allotja Pat Hickey, membre del Comitè Olímpic Internacional i president del Comitè Olímpic Europeu i del Comitè Olímpic Irlandès, i se l’emporta detingut. Hickey és acusat de participar en una trama de revenda d’entrades a preus inflats. Els dies anteriors van ser detingudes diverses persones relacionades amb el cas. Immediatament després de l’operació, Hickey suspèn la presidència dels càrrecs, tot i que rep nombroses demandes perquè la seva renúncia sigui definitiva.

Els Mossos d’Esquadra desmantellen una presumpta trama corrupta de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC). Segons les investigacions, durant 30 o 40 anys el sindicat presumptament va desviar 3,2 milions d’euros en subvencions per a formació. La trama sembla que va acabar amb la fallida de l’organització i la dimissió en bloc de la comissió exe-cutiva, l’any 2013, i la constitució d’una junta gestora.

El Pentàgon anuncia el trasllat de 12 iemenites i 3 afganesos internats al centre de detenció de Guantánamo als Emirats Àrabs Units. Actualment, només resten 61 presoners a la base de Guantánamo. El centre va ser obert el 2002 per a empresonar els sospitosos de terrorisme, i va ser molt criticat per les detencions sense proves de la majoria dels interns i pels mètodes d’interrogació, sovint qualificats de tortura. L’administració Bush va alliberar-ne fins a 532, la majoria sense càrrecs. Quan va arribar a la presidència Barack Obama (2009) va prometre el tancament de la presó, però pocs mesos abans d’acabar el mandat encara continua operativa. Aquest és el grup més nombrós de presos del penal alliberats al llarg de tots aquests anys.

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, denuncia haver estat objecte d’insults i amenaces homòfobes per un individu no identificat per haver canviat el nom d’un carrer de la ciutat fins ara dedicat a Salvador Gros, un voluntari de la División Azul, pel de Font de la Noguera. Ballart rep immediatament milers de missatges de suport de ciutadans per la xarxa, així com del president de la Generalitat, Carles Puig- demont, i de la majoria de partits polítics catalans. L’Observatori contra l’Homofòbia demana al Govern que sancioni l’autor dels insults en aplicació de la Llei per a garantir els drets del col·lectiu LGTB (lèsbic, gai, transsexual i bisexual).

El Ministeri de l’Interior anuncia el descobriment i la requisa d’un carregament de 809 armes a càrrec de la unitat d’anàlisi de riscos de la duana d’Algesires. Les armes procedien de Ghana i estaven destinades a operadors comercials d’armament als Estats Units dedicats al contraban d’armes.

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil detenen set persones a Tortosa i a Cubelles, i també a València, a Xàbia i a Barakaldo, que presumptament integraven una xarxa que captava i explotava menors en situació de risc marginal a Barcelona, Tortosa, València i el Marroc per a utilitzar-los en pornografia infantil. Han estat detectades 80 víctimes, totes menors en situació de risc a Catalunya i el País Valencià, tant de famílies immigrants com de famílies desestructurades o tutelats per la Generalitat.

Amb una participació del 54%, els tailandesos donen un clar suport (61,5%) a la Constitució elaborada i proposada per la junta militar que controla el país des del cop d’estat del 2014. El referèndum també inclou una segona pregunta, que demana als votants si el Senat (els membres del qual són tots designats pel Govern) hauria de participar en la tria del primer ministre, proposta que també és acceptada. El Govern militar s’havia compromès a celebrar eleccions generals al final del 2017 en cas que la Constitució fos aprovada. L’oposició i els observadors internacionals denuncien greus irregularitats en la votació.

Amb la cerimònia d’inauguració a l’estadi de Maracanã, comencen els 31ns Jocs Olímpics de l’era moderna, que tenen com a seu la ciutat brasilera de Rio de Janeiro. Hi prenen part uns 10.500 esportistes de 206 estats, als quals cal afegir un equip de refugiats format per 10 esportistes procedents de Síria, del Sudan del Sud, de la República Democràtica del Congo i d’Etiòpia. Kosovo i el Sudan del Sud, sota bandera olímpica, hi participen per primera vegada. És el primer cop que se celebren unes olimpíades a Sud-amèrica, i arriben envoltades de polèmiques esportives i extraesportives, ja que el Brasil viu una profunda recessió i el mateix estat de Rio de Janeiro es va declarar el 17 de juny en fallida. També és un moment de greu crisi política, amb la presidenta Rousseff suspesa per un cas de corrupció d’abast nacional i a punt de ser jutjada, a la vegada que aquest mes és el país del món amb més incidència del virus del Zika. Tot i que l’Organització Mundial de la Salut només recomana a les dones embarassades no visitar el Brasil durant aquestes dates, alguns esportistes (especialment golfistes i tennistes) declinen participar-hi. En el terreny esportiu, l’escàndol del dopatge programat dels esportistes russos marca decisivament els Jocs de Rio. Malgrat que l’Agència Mundial Antidopatge va recomanar la cancel·lació de la participació russa en bloc, com va fer la Federació Internacional d’Atletisme, finalment el Comitè Olímpic Internacional (COI) decideix deixar la decisió a l’arbitri de les diferents federacions. Un dia abans de l’inici dels Jocs, el COI anuncia l’admissió de 271 dels 389 esportistes russos que hi havien de participar. A banda, hi ha algunes instal·lacions mal acabades o no acabades del tot i problemes de seguretat.

En una entrevista publicada en un setmanari de l’Estat Islàmic, aquest hi anuncia que la seva branca nigeriana, Boko Haram, té com a nou líder Abú Mussab al-Barnawí. No s’esmenta l’anterior líder de l’organització terrorista, Abubakar Shekau, que ocupava el càrrec des del 2009.

La Generalitat fa cessar Alberto López, director de l’aeroport de Lleida-Alguaire des de la seva inauguració (2010). Cristina Pastor, responsable de l’aeroport de la Seu, n’assumeix la direcció fins al nomenament del director definitiu. La Generalitat de Catalunya no explicita els motius del cessament.

El sindicat UGT de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya convoca 13 dies de vagues parcials al cremallera de Montserrat. Les mobilitzacions tenen l’origen en el conveni pendent d’acordar. Segons el sindicat, les retallades repercuteixen en els sous dels empleats, inferiors als dels treballadors de les línies metropolitanes. La companyia justifica la diferència del sou per la categoria de servei turístic del cremallera, imposada per llei. Les vagues, que continuen al setembre, provoquen diversos col·lapses a l’accés al monestir per carretera.