Cronologia dels Països Catalans i del món

Per 25 vots a favor i 20 en contra, el Consell Regional de Sardenya aprova una llei per a dotar de protecció les llengües de l'illa (el sard, l'alguerès, el dialecte del cors del Nord i el lígur de Carloforte).

De l’11 al 22 de maig té lloc la 69a edició del Festival de Canes. La Palma d’Or se l’enduu la pel·lícula I, Daniel Blake, del director anglès Ken Loach. El Gran Premi és per a Juste la fin du monde, del quebequès Xavier Dolan. El premi al millor director se l’enduen, ex aequo, el romanès Cristian Mungiu (Graduation) i el francès Olivier Assayas (Personal shopper), el premi especial del jurat és per a American honey, de l’anglesa Andrea Arnold, el premi a la millor actriu principal recau en la filipina Jaclyn Jose (Ma Rosa, de Brillante Mendoza), i el premi al millor actor, en l’iranià Shahab Hosseini (Forushande, ‘El client’, d’Asghar Farhadi). En la categoria de curtmetratges, la Palma d’Or és per a Timecode, del català Juanjo Giménez.

Se celebra al Poliesportiu Gornal de l’Hospitalet de Llobregat la 66a edició de la Nit de Santa Llúcia. Els guanyadors d’enguany són David Cirici per la novel·la El setè àngel (premi Sant Jordi), Jenn Díaz per les narracions Vida familiar (premi Mercè Rodoreda), Maria Cabrera pel poemari La ciutat cansada (premi Carles Riba), Oriol Canosa per L’illa de Paidonèsia (premi Folch i Torres) i Joan Antoni Martín Piñol per Sentinels (premi Joaquim Ruyra). El setè premi Òmnium de comunicació és per a la revista Enderrock i el 30è Premi Internacional J.B. Cendrós, per a la traductora nord-americana Mary Ann Newman. El Frederic Roda de teatre es declara desert. En entrar al recinte on se celebra la Nit, els assistents expressen amb crits de "Llibertat" el suport a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que en el seu discurs adverteix que no admetrà la censura ni a la política ni a les institucions, en al·lusió al procés iniciat contra ella. També assisteixen a l’acte l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, i el vicepresident català, Oriol Junqueras.

L’equip d’arqueòlegs de les coves de la Teixonera i del Toll, de Moià (Moianès), de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), presenta la seva troballa més important després de 14 anys d’excavacions. Es tracta d’un ullal inferior de llet i un petit fragment de crani parietal pertanyent a un individu d’entre 7 i 9 anys que va viure a les coves fa 50.000 anys i que els arqueòlegs han batejat com el nen de Moià. Aquestes restes s’afegeixen a les altres de neandertal localitzades a Catalunya, fins ara, a Banyoles, Sitges i la cova Mollet de Serinyà (aquest cas, més dubtós).

El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya presenta a Girona els resultats del primer sondeig a una nau romana enfonsada a la zona de les illes Formigues (Baix Empordà), explorada pel submarí elèctric Ictineu 3. Localitzades al mes d’octubre, les restes es troben a 40 metres de profunditat, i en la primera prospecció es descobreixen 37 àmfores que transportaven garum, una salsa de peix molt apreciada pels romans. Es creu que n’hi podria haver moltes més. Tan sols hi ha tres derelictes més de característiques similars en tota la Mediterrània: un a Alacant i els altres dos a l’estret de Bonifacio, entre Còrsega i Sardenya.

El consell executiu de la Generalitat autoritza la devolució "provisional" de 53 obres al monestir de la localitat de Vilanova de Sixena (Aragó), on arriben el mateix dia. És la resposta del Govern català al termini marcat per la jutgessa d’Osca per a traslladar les 97 obres d’art en litigi del monestir de Sixena d’acord amb la sentència del 8 d’abril de 2015 dictada per un jutjat d’Osca que adjudicava la propietat de les obres a l’Aragó. Les obres van ser comprades per la Generalitat de Catalunya i el MNAC entre els anys 1983 i 1994 per uns 300.000 euros. Les 53 peces traslladades eren al dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Les 44 obres restants són al Museu de Lleida, set de les quals catalogades i protegides per la Llei catalana de patrimoni.

En una sentència provisional, la jutge del jutjat d’instrucció número 2 d’Osca ordena l’execució de la sentència del 4 de juliol, per la qual obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a lliurar les pintures murals de Sixena. Aquestes pintures murals romàniques van ser malmeses per un incendi perpetrat per milicians anarquistes el 1936. El comissari de patrimoni de la Generalitat, Josep Gudiol, va dirigir l’operació d’arrencada i trasllat de les restes de les pintures a Barcelona, on van ser restaurades i on, des del 1960, es van exposar al Museu d’Art de Barcelona (actual MNAC). Al juny del 2013, l’orde de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir de Sixena, va cedir els drets sobre les pintures murals al Govern d’Aragó, que des d’aleshores en reclama el retorn a Sixena per la via judicial. El dia 10 de novembre de 2016 el Govern de la Generalitat de Catalunya anuncia un recurs a la sentència. També assenyala els perills de deteriorament de les pintures si són novament sotmeses a una operació de trasllat.

En un acte públic a l’Arxiu Nacional de Catalunya es restitueixen documents decomissats pel franquisme a Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola coneguts com Papers de Salamanca. És el quart d’aquests actes, després dels ja celebrats el 20 de febrer de 2012, i el 19 de febrer i el 3 de desembre de 2015. Els fons lliurats corresponen a la documentació lliurada pel Ministeri de Cultura espanyol entre el 2008 i el 2014. Els beneficiaris són una cinquantena de particulars o els seus descendents i una cinquantena d’entitats molt diverses. Amb aquest lliurament s’ha retornat el 95,5% dels documents rebuts fins al moment, segons la Generalitat de Catalunya.

Des del Centre de Llançament de Satèl·lits de Jiuquan, al desert de Gobi, la Xina llança un coet que transporta el primer satèl·lit quàntic de la història, el quantum science satellite (QUESS), que, en desprendre’s de la nau, orbitarà al voltant de la Terra. El QUESS és un satèl·lit experimental, destinat al desenvolupament de sistemes de comunicació basats en la física quàntica. En cas d’èxit, permetria dissenyar comunicacions invulnerables als atacs i les interferències. La idea original del satèl·lit va ser del físic austríac Anton Zeilinger, de la Universitat de Viena, que el 2001 va demanar fons a l’Agència Espacial Europea per al projecte, que li van ser denegats. Posteriorment, ha estat la Xina qui l’ha desenvolupat.

A la base de Jiuquan té lloc l’enlairament de la nau espacial Shenzhou 11, tripulada per dos astronautes, amb destí al laboratori espacial Tiangong 2, llançat el 15 de setembre. Es preveu que els dos astronautes s’estiguin un mes al laboratori fent-hi experiments, la missió més llarga duta a terme per la Xina. El dia 21, dos dies després de l’arribada dels astronautes xinesos al laboratori espacial, un satèl·lit nord-americà identifica a la superfície de Mart el lloc on ha col·lidit la sonda Schiaparelli de l’Agència Espacial Europea, que va ser posada en òrbita el 14 de març.

A l’hotel Marriot Auditorium de Madrid se celebra la vintena edició dels premis Goya. Truman, amb cinc guardons, és la gran triomfadora: millor pel·lícula, millor direcció (Cesc Gay), millor actor protagonista (Ricardo Darín) i secundari (Javier Cámara) i millor guió original (Cesc Gay i Tomàs Aragay). El premi a la millor actriu protagonista és per a Natalia de Molina (Techo y comida, de Juan Miguel del Castillo) i el premi a la millor actriu secundària és per a Luisa Gavasa (La novia, de Paula Ortiz).

Amb la cerimònia de lliurament de premis es clausura el Festival de Cinema de Sitges, que ha tingut lloc entre els dies 7 i 16 d’octubre. En aquesta 49a edició, la comèdia negra Swiss Army Man, dels nord-americans Dan Kwan i Daniel Scheinert, obté el premi a la millor pel·lícula. El seu protagonista, l’actor britànic Daniel Radcliffe, s’enduu el premi al millor actor principal. El premi especial del jurat és per a The Autopsy of Jane Doe, d’André Øvredal, el premi a la millor direcció és per a Yeon Sang-ho, per Train to Busan, i el premi a la millor actriu principal el rep Sennia Nanua, per Melanie, the Girl with All the Gifts. Els actors Christopher Walken i Max von Sydow reben premis honorífics.

Ambdues esglésies es van separar en l’anomenat Cisma d’Orient (1054). El papa Francesc i el patriarca Ciril I, que inicien un viatge a Mèxic i al Brasil i al Paraguai, respectivament, conversen durant dues hores. De la trobada, en surt una declaració que insta a la restauració de la unitat del cristianisme i a la protecció dels cristians a l’Orient Mitjà.

En la visita de cinc dies a Polònia, el papa Francesc visita el camp de concentració d’Auschwitz, prop de la ciutat polonesa d’Oswiecim. És el tercer papa que visita l’antic camp, ara convertit en un museu. L’altra fita del primer viatge del papa a Polònia és el Dia Mundial de la Joventut, que congrega a Cracòvia joves catòlics procedents de prop de 200 països entre els dies 26 i 31 de juliol.

El bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, presenta al Vaticà la renúncia a la diòcesi. Xavier Salinas és objecte de nombroses crítiques els darrers mesos per la relació, qualificada d’impròpia, amb la seva secretària, l’exmarit de la qual acusa el prelat de la ruptura del seu matrimoni. El lloc de Salinas, que és nomenat bisbe auxiliar de València, és ocupat pel bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull.

El papa Francesc anuncia, en la carta apostòlica Misericordia et misera, que a partir d’ara els sacerdots catòlics podran absoldre les fidels del pecat de l’avortament. Fins ara, la doctrina de l’Església excomunicava qui hagués comès aquest pecat. Amb motiu de l’Any Sant de la Misericòrdia, celebrat del 8 de desembre de 2015 al 20 de novembre de 2016, el papa Francesc va aixecar aquesta sanció i la possibilitat del perdó, que, en el darrer dia del jubileu, estableix de manera indefinida.

Jesús María Barrientos és designat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per 21 vots a 12. Barrientos, de perfil conservador, succeeix l’anterior president, Miguel Ángel Gimeno, que optava a la reelecció, i presidirà el tribunal que ha d’executar les ordres del TC i que ha d’estudiar la querella contra Artur Mas per la consulta del 9-N. Barrientos pren possessió del càrrec el 26 de febrer.

Amb deu vots a favor, sis en contra i tres abstencions el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) nomena Antonio Recio Córdova nou president de l’Audiència de Barcelona. Recio Córdova, magistrat conservador, s’imposa a Àngels Vivas, una dels 33 signants del manifest a favor de la consulta sobiranista del 2014. Quatre dels vocals presenten un escrit de protesta en el qual exposen que Vivas ha estat discriminada en l’elecció per aquest motiu.

El Tribunal Penal Internacional (TPI) descarta jutjar el vicepresident de Kenya, William Ruto, per evidències insuficients. Segons alguns dels jutges, les intimidacions als testimonis i les interferències polítiques en el procés converteixen el judici en inviable. A Ruto, junt amb altres polítics, se’l fa responsable de prop de 1.200 morts i d’un milió de desplaçats per la violència en les eleccions del 2007. El 2014, el TPI va renunciar al judici contra el president Uhuru Kenyatta per motius semblants. Els càrrecs, però, no han estat retirats.

El Tribunal Internacional de l’Haia emet una sentència favorable a les Filipines en la disputa que des del 2013 enfrontava aquest estat amb la Xina per violació d’aigües territorials a la mar del Sud de la Xina. Tanmateix, la Xina respon que no reconeix el tribunal i que no acatarà la sentència.

Un informe de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans critica la política contra el narcotràfic del president de les Filipines, Rodrigo Duterte. L’informe censura especialment el gran nombre d’execucions extrajudicials dutes a terme per les forces de seguretat contra sospitosos de tràfic de drogues. Segons l’informe, des del 10 de maig, en què Duterte va ser elegit president, més de 800 persones han mort com a resultat d’aquesta política. També critica la persecució a què el president sotmet els drogoaddictes, ja que els considera delinqüents i no malalts. El dia 21, Duterte respon a aquestes crítiques amenaçant amb la sortida de les Filipines de les Nacions Unides. El dia 5 de setembre, el president filipí insulta el president Obama per haver-li adreçat una crítica semblant, i, en resposta, el president nord-americà cancel·la una trobada prevista amb ell. Tanmateix, el dia 8, després d’una sessió preliminar de la cimera de l’Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) a Laos, on els dos líders tenen una breu conversa, Obama declara "superat" l’incident.

L’acte d’obertura de l’any judicial, centrat a atacar l’independentisme català, és presidit pel rei Felip VI i té lloc al Tribunal Suprem. La fiscal general de l’estat, Consuelo Madrigal, critica en el seu discurs el "total menyspreu" de l’independentisme per la Constitució, i contraposa el concepte que els independentistes tenen de la llibertat a la legalitat espanyola, expressada en la sentència del Tribunal Constitucional del 2 de desembre de 2015. A més, declara nul·la i inconstitucional la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya. Per la seva banda, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, centra la intervenció a defensar que la justícia espanyola no està polititzada.

Jesús Maria Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, declina la concessió de la medalla al mèrit policial del ministre de l’Interior en funcions, Jordi Fernández Díaz. Barrientos, que va desestimar els recursos de l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel cas del 9-N i que és l’encarregat de jutjar-los, justifica el refús per mantenir l’"aparença d’imparcialitat i independència".

Per primera vegada es fa a Barcelona la prova d’accés a l’advocacia en català. Al desembre del 2014, els catorze degans dels col·legis d’advocats catalans van demanar la descentralització de la prova i que es pogués fer en català. El 2015 es va poder fer a Barcelona, entre altres capitals de comunitats autònomes, però només en castellà. Al febrer, el ministeri va reiterar la llengua única de la prova, contrària a les recomanacions del Consell d’Europa, però, posteriorment, al setembre del 2016 el ministeri de Justícia en funcions, encapçalat per Rafael Catalá, va signar amb representants dels governs de comunitats amb llengües cooficials un conveni que permet fer la prova en la llengua pròpia de la comunitat.

El Tribunal Suprem espanyol condemna a dos anys de presó per delicte mediambiental Apóstolos Manguras, capità del vaixell Prestige, que el 2002 va provocar una marea negra de 2.000 km a la costa nord espanyola i oest francesa pel vessament de fuel en un accident. Manguras va trigar tres hores a accedir que remolquessin el vaixell. Aquesta sentència esmena la de l’Audiència de la Corunya, que el va condemnar només a nou mesos de presó per un delicte de desobediència.

Amb un acte oficial presidit pel president Petró Poroixenko, Ucraïna dóna inici a la commemoració de l’accident nuclear de la central nuclear de Txernòbil, el més greu de la història. L’accident es va iniciar el 26 d’abril de 1986 amb l’explosió del reactor, fet que va alliberar una gran quantitat de material radioactiu, que es va propagar a extenses zones d’Ucraïna, Bielorússia i Rússia, d’on milers de persones van ser evacuades. Trenta anys després, encara neixen infants amb deformitats i la taxa de malalties canceroses és anormalment elevada a conseqüència de la radioactivitat. El 2010 va començar la construcció d’un sarcòfag especialment resistent per a segellar les restes del reactor i la construcció d’un cementiri nuclear subterrani finançat amb donacions internacionals. El nombre de víctimes de l’accident és controvertit però s’estima en diversos milers.

En la consulta electrònica celebrada entre els dies 1 i 7 de juny, la ciutat d’Olot vota a favor de suprimir els correbous (el 60% a favor, el 35% en contra i el 5% en blanc). La participació ha estat del 18,3%. La consulta no és vinculant, però és important per a decidir si l’Ajuntament manté el correbou amb motiu de les festes del Tura. El dia 1, Xàtiva, una altra ciutat de llarga tradició taurina, va votar no programar correbous durant la fira.

En una carta oberta 107 premis Nobel critiquen l’oposició de l’organització ecologista Greenpeace als transgènics, molt especialment a una varietat d’arròs que pot contribuir a suplir la carència de vitamina A causant de ceguesa i altres malalties. Qualifiquen d’anticientífica la posició de Greenpeace, a la qual insten a deixar de banda el boicot. En resposta, l’organització ecologista nega que l’arròs transgènic compensi la deficiència de vitamina A i afirma que el seu conreu respon als interessos de les grans multinacionals agrícoles, i proposa com a alternativa una alimentació diversa basada en una agricultura "ecològica".

Del 8 al 14 d’octubre, se celebra a Kigali (Ruanda) la 28a edició del Protocol de Mont-real sobre substàncies que destrueixen la capa d’ozó. El darrer dia de la cimera, els participants signen un acord qualificat de trascendental per a eliminar gradualment la producció i l’ús dels fluorohidrocarburs (HFC), que potencien l’efecte hivernacle. L’acord entra en vigor el 4 de novembre.

L’autoritat metropolitana de Nova Delhi, que governa una àrea urbana de 16 milions de persones, decreta mesures d’emergència pels altíssims nivells de contaminació registrats des de fa una setmana (noranta vegades el nivell recomanat per l’Organització Mundial de la Salut). Entre aquestes mesures hi ha el tancament de les escoles durant tres dies, les restriccions en la producció d’electricitat a les tèrmiques i la prohibició durant cinc dies de dur a terme enderrocs i obres per la pols que aquests treballs aixequen, com també la pràctica de cremar deixalles pel carrer. El govern de l’àrea metropolitana també insta els seus habitants a no desplaçar-se i a treballar, si és possible, des de casa.

El Govern xinès suspèn les operacions a la borsa durant un dia després que el principal índex xinès, el CSI 300, de les borses de Xangai i Shenzen, marqui una caiguda del 7%. És el primer cop que s’aplica aquesta mesura, implantada pel Govern xinès arran de les turbulències de final del 2015, destinada a controlar la volatilitat. La caiguda xinesa arrossega la d’altres índexs borsaris asiàtics, i segons els experts és una mostra de la desconfiança en la recuperació del ritme de creixement de la Xina.

La direcció de l’empresa química Ercros anuncia el tancament de la planta de producció de clor a Flix (Baix Ebre) el 2017, que comportarà l’acomiadament de 120 treballadors. Ercros també reduirà la producció el 30% a la fàbrica que té a Vila-seca (Tarragonès). El principal motiu és la reducció de la demanda de clor del principal client, Covestro, filial de Bayer, que tanca la planta de Tarragona, i també l’entrada en vigor de la prohibició del sistema de producció amb mercuri decretada per la UE a partir del 2017.

Els Mossos d’Esquadra detenen sis persones presumptament vinculades amb el robatori de coure a Mollet del Vallès que va afectar la circulació de trens a les línies R2, R11 i R8 durant més d’un mes i que va produir un caos ferroviari el 15 de desembre de 2015, amb perjudicis a uns 60.000 usuaris i pèrdues milionàries. Als detinguts se’ls imputa una vintena de robatoris i, segons el conseller de l’Interior, Jordi Jané, estaven a punt de cometre un altre robatori a l’Espluga de Francolí.

El fabricant de components d’automòbils Delphi anuncia el tancament a final del 2016 de la planta de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). La companyia té la intenció de reduir gradualment l’activitat a la planta. Després de l’anunci, sindicats i la Generalitat de Catalunya inicien negociacions amb l’empresa perquè el tancament afecti tan poc com sigui possible els prop de 500 empleats.

Ernesto Colman, propietari de les clíniques odontològiques Vitaldent, és detingut a Madrid amb 12 directius més de l’empresa. La Fiscalia Anticorrupció els acusa de blanqueig de capitals, delicte contra la hisenda pública i estafa als franquiciats. Presumptament, Colman blanquejava a Suïssa i a Luxemburg els diners que els clients pagaven en efectiu a les seves clíniques. La cadena Vitaldent, que havia esdevingut en poc temps líder a l’Estat espanyol, es basava en el sistema de franquícia, i van ser els franquiciats, juntament amb els clients, que van cursar les primeres denúncies. Per aquest motiu, les franquícies segueixen funcionant amb normalitat.

L’Agència Tributària emprèn una macrooperació contra les vendes amb diner negre al sector carni que afecta 75 empreses de 15 comunitats autònomes, quatre de les quals tenen presència a Mercabarna. S’estima que els beneficis declarats sobre els ingressos reals eren de només l’1% de mitjana, i algunes empreses declaraven pèrdues els últims anys.

Els sindicats convoquen dues jornades de vaga de 24 hores al metro de Barcelona per al dilluns 22 i el dimecres 24 febrer. La Generalitat decreta l’aplicació de serveis mínims, i aquests dos dies el servei funciona entre el 30% i el 50% de la freqüència normal. El motiu és la negociació del nou conveni col·lectiu, especialment, l’exigència que els contractats a temps parcial ho siguin a jornada completa. La vaga, que ja va tenir un primer episodi el 2 de febrer, complica la mobilitat durant el Mobile World Congress (MWC), que se celebra la mateixa setmana. El conseller delegat de l’organització, John Hoffman, no assisteix a la inauguració del MWC en protesta per la vaga.

Moren 36 persones en dues explosions de metà en una mina de carbó a Vorkuta, al nord-oest de Rússia. La primera explosió provoca la mort de 4 miners i en sepulta 26. En la segona moren 5 agents de l’operació de rescat i 1 miner. És un dels pitjors accidents de la mineria a Rússia els últims anys.

El Tribunal Suprem condemna Catalunya Banc a retornar 122.647 euros a dos clients per no informar-los degudament sobre els productes financers complexos que van adquirir (participacions preferents, deute subordinat i dipòsits estructurats) quan l’entitat era l’antiga Caixa Catalunya. Aquesta sentència anul·la la dictada per l’Audiència de Saragossa, que va donar la raó al banc, i confirma la del jutjat de primera instància número 1 de la capital aragonesa, que va estimar íntegrament la demanda dels dos clients.

El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides aprova la creació d’una llista negra d’empreses que mantenen tractes amb assentaments israelians als territoris ocupats. La llista és una proposta dels estats àrabs i de l’Autoritat Nacional Palestina. Els Estats Units hi voten en contra i la Unió Europea s’hi absté. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, qualifica la mesura de crida encoberta al boicot i d’antisemita, i demana per què l’òrgan no condemna violacions molt més greus dels drets humans en molts estats musulmans, Corea del Nord o altres estats no democràtics.

Onze milions de documents és el volum de la filtració procedent del despatx d’advocats amb seu a Panamà Mossack Fonseca, en la qual apareixen comptes de grans fortunes que la firma gestionava en paradisos fiscals arreu del món. Entre els titulars apareixen caps d’estat i de govern, polítics, financers, empresaris, homes de negocis i estrelles de l’esport i l’espectacle, entre d’altres. L’anunci és publicat pel diari alemany Süddeutsche Zeitung, que el 2015 va rebre la informació d’una font anònima i que l’ha compartida i analitzada durant un any amb el Consoci Internacional de Periodistes d’Investigació, format per un centenar de mitjans de comunicació de 78 països, part dels quals de reconegut prestigi. Els anomenats "papers de Panamà" són, amb diferència, la filtració d’informació més gran de la història.

Un jutjat de Madrid declara nul·les les anomenades clàusules sòl de les hipoteques de 40 bancs. Aquestes clàusules es van incloure en moltes hi poteques durant la bombolla immobiliària, i obli- gaven els clients a pagar un mínim d’interessos encara que l’interès pactat fos inferior. El jutge considera que les clàusules sòl no complien els requisits de transparència. Al juny del 2013 el Tribunal Suprem ja va donar la raó a clients del BBVA, que va haver de retirar aquesta clàusula de les seves 425.000 hipoteques a tots els clients de manera automàtica. Tanmateix, els bancs anun- cien que recorreran la sentència.

Mario Conde, l’expresident de Banesto que va enfonsar l’entitat a mitjan anys noranta, és detingut per la Guàrdia Civil, que detecta moviments en els seus comptes corrents des de Suïssa i altres països, presumptament pertanyents als fons procedents del desfalc. Les quantitats repatriades presumptament sumen uns 13 milions d’euros. Conde, per a qui la Fiscalia demana presó incondicional, va obtenir el 2005 el tercer grau.

Els governs de les cinc economies més grans de la Unió Europea (Alemanya, la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya) acorden compartir la informació sobre els moviments de les grans fortunes. Amb aquesta mesura s’espera combatre amb més eficàcia el frau fiscal. L’acord arriba onze dies després de fer-se pública la filtració dels "papers de Panamà".

El Tribunal Suprem (TS) ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga CatalunyaCaixa a pagar 600.000 euros d’indemnització per l’acomiadament de l’expresident Adolf Todó i 600.000 més pel de l’exconseller delegat Jaume Masana. El TS rebutja el recurs interposat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per evitar el pagament adduint irregularitats en la gestió dels directius, als quals va fer cessar al maig del 2013. Tant el TSJC com el TS consideren les presumptes irregularitats poc fonamentades.

El Consell de Política Fiscal i Financera aprova la proposta d’Hisenda de donar un any més de marge a les comunitats autònomes per a assolir estabilitat financera i fixar el dèficit zero per al 2019. El ministre Cristóbal Montoro amenaça amb mesures coercitives les comunitats que no apliquin els nous objectius de dèficit (0,7% el 2016, 0,7% el 2017 i 0,3% el 2018). Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears voten en contra d’aquests objectius malgrat l’increment de quatre dècimes que concedeix el Govern espanyol el 20 d’abril.

El Banc Central Europeu (BCE) anuncia que deixa d’imprimir bitllets de 500 euros. El consell de govern de l’entitat especifica que aquesta mesura vol evitar el blanqueig i el finançament del terrorisme. Els bitllets que estan en circulació segueixen sent de curs legal indefinidament.

A l’illa de Kashiko (Japó) comença la 42a cimera del G-7, que reuneix les primeres economies del món democràtic (Estats Units, Canadà, França, Japó, Itàlia i Gran Bretanya). Hi prenen part, també, els presidents de la Comissió Europea i del Consell Europeu. És el tercer any que se celebra sense Rússia. Entre els principals temes debatuts hi ha l’alentiment de les economies emergents i els efectes de la caiguda del preu del petroli, el referèndum britànic, la cimera sobre el canvi climàtic de París i, especialment, els acords transpacífic i transatlàntic (encara pendent de ser presentat) i els seus efectes sobre l’economia, entre d’altres.

Agents de la Guàrdia Civil es presenten a la seu central del Banco Santander a Boadilla del Monte (Madrid) amb un requeriment judicial d’informació sobre blanqueig de capitals. El requeriment és cursat pel jutge José de la Mata i forma part de la causa contra el banc britànic HSBC, arran de la informació obtinguda de l’anomenada "llista Falciani" sobre presumptes defraudadors fiscals i blanquejadors. La investigació es troba sota secret de sumari.

El comitè d’empresa de Delphi arriba a un acord amb quatre empreses catalanes del sector de l’automoció per a invertir fins a 12 milions d’euros i mantenir 208 llocs de treball a les instal·lacions de Delphi a Sant Cugat del Vallès. El 4 de febrer Delphi va anunciar la rescissió gradual dels contractes i el tacament definitiu a final d’any, i el 29 de març va presentar un ERO per als 540 treballadors. Al llarg de cinc mesos hi ha hagut mobilitzacions dels treballadors i negociacions entre l’empresa, els treballadors, la Generalitat i l’Ajuntament, les quals han desembocat en aquest acord.

La directora de l’Agència Catalana del Consum (ACC), Montserrat Ribera, anuncia que l’organisme que dirigeix ha obert 88 expedients a companyies subministradores per talls indeguts a instàncies de denúncies. Del total d’expedients, 18 es resolen amb sanció, pendent que s’executi. Són les primeres multes que imposa la Generalitat a companyies subministradores des que es va aprovar la Llei d’emergència social al juliol del 2015.

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, presenta el nou projecte que substitueix el fins ara anomenat BCN World. La Generalitat en proposa un de cinc vegades més petit: d’una superfície total de 600 ha es passa a 101,7 ha, en què només 3 són dedicades als casinos (en comparació amb les 21 ha anteriors). La resta de la superfície està destinada a hotels, turisme de negocis, centres de convencions i zones comercials. Tanmateix, es manté la reducció d’impostos per al joc. La Generalitat controla el nou projecte, que preveu una inversió privada d’entre 2.000 i 2.500 milions d’euros, i la concessió del casino es farà per concurs públic.

La comissària de la Competència Margrethe Vestager anuncia una investigació contra Google pel que considera abús de posició dominant en la compra per internet i en la limitació de la publicitat de competidors en les seves pàgines. Les acusacions s’afegeixen als càrrecs d’abús de posició dominant en el seu sistema operatiu Android.

El grup Agrolimen, propietat de la família Carulla, emet un comunicat en el qual fa pública la venda del 100% del grup Eat Out a l’empresa portuguesa Ibersol, que explota franquícies de cadenes de menjar ràpid com Burger King, Pizza Hut o KFC. Eat Out, que gestiona 324 restaurants directament o a través de franquícies, inclou les conegudes cadenes Pans i Company i Fresc Co.

Deutsche Bank arriba a un acord amb el fons britànic Northwood Investors pel qual adquireix el macrocentre comercial Diagonal Mar, del districte 22@ de Barcelona. Northwood Investors era propietari de Diagonal Mar des del 2013, quan el va adquirir al "banc dolent" irlandès Nama per 160 milions d’euros.

Els Mossos d’Esquadra desmantellen una presumpta trama corrupta de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC). Segons les investigacions, durant 30 o 40 anys el sindicat presumptament va desviar 3,2 milions d’euros en subvencions per a formació. La trama sembla que va acabar amb la fallida de l’organització i la dimissió en bloc de la comissió exe-cutiva, l’any 2013, i la constitució d’una junta gestora.

La Comissió Europea arriba a un acord amb el Govern portuguès per a rescatar el banc més gran del país, la Caixa Geral de Depósitos (CGD). El cost del rescat és de 4.600 milions d’euros. D’altra banda, l’Estat portuguès es compromet a aportar una injecció de capital de fins a 2.700 milions d’euros a l’entitat. A canvi del rescat l’entitat assegura que farà una reestructuració i que complirà un pla de viabilitat. El Govern portuguès aconsegueix que aquesta injecció de diners no sigui considerada una ajuda pública i que no es compti en el dèficit públic. Portugal ja va ser objecte de rescats bancaris el 2014 i el 2015.

La família Carceller, principals accionistes de la cervesera Damm i de Cacaolat, signa un acord amb la Fiscalia Anticorrupció per a evitar el judici i la presó del president Demetrio Carceller Arce i del seu pare Demetrio Carceller Coll, a canvi del pagament d’una multa de més de noranta milions d’euros. La Fiscalia acusa els Carceller i altres alts càrrecs d’evasió fiscal i blanqueig. El 2010, a Demetrio Carceller Coll se li van bloquejar béns valorats en 400 milions d’euros a causa d’aquesta presumpta evasió fiscal.

El Banco Popular anuncia un expedient de regulació d’ocupació (ERO) amb el qual preveu reduir fins a un 20% de la plantilla (uns 3.000 treballadors). El banc, en una situació difícil a causa de l’exposició als actius tòxics, va dur a terme al maig una ampliació de capital que no ha repercutit en la millora esperada.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid dictamina que una exinterina del Ministeri de Defensa ha de rebre una indemnització equivalent a la que li correspondria a un empleat indefinit acomiadat per causes objectives. D’aquesta manera, es ratifica la sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 14 de setembre que qualifica de discriminatòria la normativa espanyola establerta per la reforma laboral del 2012, per la qual els treballadors amb contracte indefinit cobraven una compensació de vint dies per any treballat, els de contracte temporal, de dotze dies, i els interins, cap.

El Govern colombià ordena la intervenció de la distribuïdora d’energia Electricaribe, filial del grup Gas Natural Fenosa. Electricaribe es troba immersa en una crisi financera que acumula un deute d’uns 1.260 milions d’euros. El Govern presidit per Juan Manuel Santos considera que la crisi ha repercutit negativament en la prestació del servei als seus clients. Electricaribe va ser adquirida per Unión Fenosa l’any 2000, empresa que l’any 2009 va passar a Gas Natural.

Quatre empreses catalanes dels sectors de l’aeronàutica, l’electrònica i l’automoció (J. Juan, Gutmar, ISEE i Guilera) confirmen el pla d’inversió conjunta de l’antiga planta de la multinacional Delphi. El pla representa una inversió conjunta d’uns 12 milions d’euros i, en principi, mantindria 208 treballadors dels 540 que té.

La Comissió Europea multa els bancs HSBC (amb 34 milions d’euros), JPMorgan (337 milions) i Crédit Agricole (115 milions) pels beneficis il·lícits aconseguits entre els anys 2005 i 2008 a través de l’obtenció i l’intercanvi d’informació privilegiada de l’índex borsari europeu, l’euríbor. Les dues primeres entitats neguen haver vulnerat el reglament i anuncien la intenció de presentar recurs. És un cas similar al que va involucrar Barclays, Deutsche Bank, RBS i Société Générale el 2013, i que va acabar amb una multa d’1,7 mil milions d’euros.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obliga les entitats bancàries espanyoles a tornar tots els diners de les hipoteques subjectes a les clàusules terra, que fixaven uns interessos mínims al marge del preu del diner. La sentència del TJUE en corregeix una altra del Tribunal Suprem que dictaminava que els diners s’havien de cobrar només a partir del 2013, quan va dictaminar que les clàusules terra eren il·legals. En canvi, el TJUE estableix que els diners s’hauran de tornar des de la data de formalització dels contractes hipotecaris, cosa que en conjunt representa, segons el Banc d’Espanya, almenys 4.000 milions d’euros.

Fins a 1.000 milions d’euros és el sobrecost de la construcció d’escoles al País Valencià entre els anys 2001 i 2014, segons l’auditoria feta pública pels consellers d’Hisenda, Vicent Soler, i d’Educació, Vicent Marzà. L’informe destaca que la gestió de l’empresa pública, a la qual es van encomanar els treballs, Construccions i Infraestructures Educatives, SA (CIEGSA), presenta nombroses irregularitats i despeses sense control. El mateix dia s’imputa l’exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Consuelo Císcar, per la compra d’obres d’art per sobre del preu de mercat.

La Generalitat de Catalunya anuncia que no aplicarà els criteris de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) en l’avaluació final de primària i que farà unes proves pròpies d’acord amb la Llei d’educació de Catalunya (LEC). El País Basc, Navarra i les Canàries també es neguen a fer la prova. Anteriorment, Catalunya es va negar a aplicar les disposicions del Govern espanyol sobre el límit de dèficit i la pobresa energètica.

Acaba sense acord la reunió entre els estudiants que ocupen el rectorat de la Universitat de Lleida i la direcció del centre. El 17 de maig estudiants d’aquesta universitat van ocupar el rectorat en protesta per les declaracions qualificades de xenòfobes de la subdelegada del Govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que també imparteix classes en aquest centre. El dia 9 de juny una dotació dels Mossos d’Esquadra entra al rectorat per a procedir al desallotjament forçós, però no hi troba ningú. En un comunicat difós per les xarxes socials, l’assemblea d’ocupació manifesta que abandona el rectorat perquè creu que l’ocupació és un mitjà esgotat per a aquesta lluita, que pensen continuar per altres vies.

Robert Sarver, banquer i propietari dels Phoenix Suns, de l’NBA, es converteix en accionista principal del RCD Mallorca perquè n’adquireix el 70%, i duu a terme una ampliació de capital de 20,6 milions d’euros. Utz Claassen, anterior propietari de l’entitat, continua a la presidència de l’entitat i controla prop del 20% de les accions.

Rastar Group, el grup empresarial xinès que al novembre del 2015 va adquirir el 45% del RCD Espanyol, augmenta la seva participació fins al 54%. L’endemà Chen Yansheng, conseller delegat de Rastar, és nomenat president de l’Espanyol.

El jurat de l’Espai Barça, encapçalat pel president de l’entitat, Josep Maria Bartomeu, anuncia el guanyador del concurs per al disseny del nou estadi del FC Barcelona, que la junta directiva vol començar a construir l’any 2017. L’elecció recau en l’equip format per l’empresa japonesa Nikken Sekkei i els catalans Joan Pascual Ramon Ausió Arquitectes.

El ciclista colombià de l’equip Movistar Nairo Quintana guanya la 96a edició de la Volta a Catalunya, que es disputa del 21 al 27 de març en set etapes i un total de 1.216,6 km. En segona posició de la classificació general se situa l’espanyol Alberto Contador i, en tercera, l’irlandès Dan Martin.

El Futbol Club Barcelona guanya el seu 24è títol de Lliga després de derrotar el Granada per 0-3, amb gols de Luis Suárez. El dia 22 se celebra la final de la Copa del Rei, a l’estadi Vicente Calderón, en la qual el Barça conquereix el trofeu contra el Sevilla (2-0), amb gols de Jordi Alba i Neymar. Aquesta final de Copa ve marcada per la prohibició d’exhibir estelades a l’estadi dictada per la delegada del Govern espanyol a Madrid el dia 18, però que revoca el dia 21. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, havien anunciat que no assistirien a la final si se’n mantenia la prohibició.

Els advocats del Futbol Club Barcelona i representants de l’Advocacia i de la Fiscalia de l’Estat signen a l’Audiència de Barcelona l’acord que posa fi a la causa per les irregularitats en el fitxatge de Neymar, denunciades el 2013 per un soci. Els termes d’aquest acord estableixen que el club pagarà una multa d’uns 5,5 milions d’euros i exculpa d’aquesta manera el jugador, el president del club, Josep Maria Bartomeu, i l’expresident Sandro Rosell del delicte d’evasió fiscal. Diverses personalitats vinculades al Barça, entre d’altres, l’expresident Joan Laporta (2003-10), es pronuncien en contra d’aquest pacte.

El Racing 92 de París guanya la Lliga francesa de rugbi en la final contra el Toló per 21 a 29. La particularitat d’aquesta final és que es disputa fora de França per primer cop, concretament al Camp Nou de Barcelona, el qual acull també per primera vegada un partit de rugbi. L’afluència s’estima en gairebé cent mil espectadors, rècord d’assistència en un matx entre clubs d’aquest esport.

L’Audiència de Barcelona condemna el futbolista Lionel Messi i el seu pare, Jorge Horacio Messi, a vint-i-un mesos de presó i a una multa de 3,5 milions d’euros per haver defraudat a Hisenda 4,1 milions d’euros en la declaració de l’IRPF dels anys 2007, 2008 i 2009. Els assessors fiscals i el pare del futbolista exculpen el jugador adduint desconeixement, cosa que no és acceptada pel jutge. Cap dels condemnats ha d’ingressar a presó, ja que la pena és inferior a dos anys. El dia 12 Hisenda demana al FC Barcelona que retiri la campanya "Tots som Leo Messi" en protesta per la sentència, i la qualifiquen d’irresponsable.

Amb la cerimònia d’inauguració a l’estadi de Maracanã, comencen els 31ns Jocs Olímpics de l’era moderna, que tenen com a seu la ciutat brasilera de Rio de Janeiro. Hi prenen part uns 10.500 esportistes de 206 estats, als quals cal afegir un equip de refugiats format per 10 esportistes procedents de Síria, del Sudan del Sud, de la República Democràtica del Congo i d’Etiòpia. Kosovo i el Sudan del Sud, sota bandera olímpica, hi participen per primera vegada. És el primer cop que se celebren unes olimpíades a Sud-amèrica, i arriben envoltades de polèmiques esportives i extraesportives, ja que el Brasil viu una profunda recessió i el mateix estat de Rio de Janeiro es va declarar el 17 de juny en fallida. També és un moment de greu crisi política, amb la presidenta Rousseff suspesa per un cas de corrupció d’abast nacional i a punt de ser jutjada, a la vegada que aquest mes és el país del món amb més incidència del virus del Zika. Tot i que l’Organització Mundial de la Salut només recomana a les dones embarassades no visitar el Brasil durant aquestes dates, alguns esportistes (especialment golfistes i tennistes) declinen participar-hi. En el terreny esportiu, l’escàndol del dopatge programat dels esportistes russos marca decisivament els Jocs de Rio. Malgrat que l’Agència Mundial Antidopatge va recomanar la cancel·lació de la participació russa en bloc, com va fer la Federació Internacional d’Atletisme, finalment el Comitè Olímpic Internacional (COI) decideix deixar la decisió a l’arbitri de les diferents federacions. Un dia abans de l’inici dels Jocs, el COI anuncia l’admissió de 271 dels 389 esportistes russos que hi havien de participar. A banda, hi ha algunes instal·lacions mal acabades o no acabades del tot i problemes de seguretat.

A l’estadi de Maracanã té lloc la clausura dels 31ns Jocs Olímpics amb un espectacle inspirat en la samba. En l’acte també es presenta Tòquio com a seu dels propers Jocs Olímpics. Pel que fa al medaller d’aquests Jocs, els Estats Units s’emporten el nombre de medalles més gran, amb 121, 46 de les quals, d’or. Els segueix la Xina amb 70 (26 ors), la Gran Bretanya, amb 67 (27 ors), Rússia, amb 56 (19 ors), Alemanya, amb 42 (17 ors), i el Japó, amb 41 (12 ors). Els participants més destacats són els nedadors nord-americans Michael Phelps i Katie Ledecky, amb 5 i 4 medalles d’or, respectivament, la gimnasta nord-americana Simone Biles (4 ors) i el velocista jamaicà Usain Bolt, que, a més de guanyar 3 medalles d’or, és el primer atleta de la història a aconseguir 3 medalles d’or en tres Jocs Olímpics successius. Vint-i-un esportistes dels Països Catalans han guanyat alguna medalla, entre els quals hi ha el tennista Rafael Nadal (or) i la nedadora Mireia Belmonte (bronze i or), o els jugadors de bàsquet dels equips femenins i masculins que han aconseguit les medalles d’argent i bronze, respectivament. L’incident que té més repercussió mediàtica durant els Jocs té lloc el 15 d’agost, quan el nedador i medallista olímpic nord-americà Ryan Lochte fa una denúncia falsa de robatori amb tres companys més quan en realitat van protagonitzar un acte de vandalisme. El 8 de setembre, la Federació de Natació i el Comitè Olímpic dels Estats Units anuncien una suspensió a Lochte de deu mesos i una multa de 100.000 dòlars.

Un jutge sud-africà rebutja el recurs contra la sentència a l’atleta paralímpic Oscar Pistorius que el condemnava a sis anys de presó per l’assassinat de la seva promesa, Reeva Steenkamp. El recurs, que reclamava una sentència més dura, va ser cursat pels familiars de la víctima.

L’eslovè Aleksander ?eferin és escollit nou president de la UEFA per 42 vots contra els 13 del candidat rival, l’holandès Michael van Praag. El mandat de ?eferin, que té el suport del president de la FIFA Gianni Infantino, serà només de dos anys, i completa el de l’anterior president Michel Platini, que va dimitir en ser inhabilitat al maig per presumpta corrupció.

Tanca la primera edició del Barcelona Games World, la fira dedicada al món dels videojocs, celebrada a Barcelona del 6 al 9 d’octubre. L’èxit ha superat les expectatives, amb gairebé 122.000 visitants. El recinte de Montjuïc és proveït per més d’un miler de terminals perquè hi juguin unes 480.000 partides de la setantena de videojocs exposats.

Per 8 vots a favor i 3 en contra, el Tribunal Constitucional (TC) anul·la la prohibició de les corrides de toros a Catalunya aprovada pel Parlament al juliol del 2010. El TC dóna la raó al Partido Popular, que va presentar un recurs en contra poc després d’aprovar-se la norma i que ha trigat sis anys a resoldre’s. Els arguments del TC es basen en la invasió de competències.

El Futbol Club Barcelona anuncia el nou patrocinador, que substitueix Qatar Airways. Es tracta de l’empresa japonesa de comerç electrònic Rakuten. El contracte és fins el 2021 i suposarà uns ingressos de 220 milions d’euros. Les negociacions van començar a l’estiu del 2015.

El pilot alemany Nico Rosberg guanya el seu primer títol de fórmula 1 al circuit d’Abú Dabí (Emirats Àrabs Units), on queda en segona posició al darrere del guanyador de la cursa, Lewis Hamilton. El 2 de desembre Rosberg anuncia la seva retirada de la competició.

Científics del Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory (LIGO) confirmen la primera evidència empírica de les ones gravitacionals en detectar una distorsió de l’espaitemps que té l’origen en una col·lisió de dos forats negres esdevinguda a uns mil milions d’anys llum. Les ones gravitacionals les va predir Albert Einstein el 1916 en la teoria de la relativitat general. Juntament amb la confirmació del bosó de Higgs (2012), és una de les aportacions més importants de la física de les últimes dècades.

Els Castellers de Vilafranca protagonitzen una diada històrica a la festa major de Vilanova i la Geltrú quan descarreguen un castell de tres de deu amb folre i manilles i l’acompanyen del dos de nou amb folre i manilles, el pilar de vuit i el tres de nou amb agulla. Després de dos intents, la colla local, els Bordegassos de Vilanova, no aconsegueix descarregar el quatre de vuit. La tercera colla, la Jove Xiquets de Tarragona descarrega un tres de nou amb folre, un nou de vuit, un quatre de nou amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles.

Se celebra a Tarragona la diada castellera de Santa Tecla, en la qual les quatre colles de la ciutat aixequen castells. La Jove de Tarragona aconsegueix per primera vegada el tres de nou amb folre i el pilar, que carreguen en segona ronda, i se sumen així als Minyons de Terrassa i als Castellers de Vilafranca, les dues úniques colles que fins ara havien pogut aixecar-lo.

En la Diada castellera de Vilafranca del Penedès, la colla local, els Castellers de Vilafranca, intenten aixecar dos castells de deu, però només descarreguen el tres de deu amb folre i manilles. També descarreguen el quatre de nou sense folre. Els Castellers de Sants descarreguen per primera vegada el cinc de nou, a més del dos de nou amb folre i manilles. Els Capgrossos de Mataró carreguen el dos de nou amb folre i manilles i el tres de nou amb folre, i els Xiquets de Tarragona completen el tres de nou amb folre i el quatre de vuit amb agulla.

La UNESCO declara les Falles de València Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La declaració inclou no tan sols les Falles de la capital del País Valencià, sinó totes les de les poblacions valencianes on aquestes festes són tradicionals. Les tradicions dels Països Catalans incloses fins ara en aquesta categoria del Patrimoni de la Humanitat són el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, els castells, el Cant de la Sibil·la, les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les Falles del Pirineu, el Tribunal de les Aigües de València i la dieta mediterrània.

Un terratrèmol d’intensitat 7,8 graus en l’escala de Richter sacseja el nord-oest de l’Equador. El sisme, que és percebut fins a la veïna Colòmbia, és el més greu des del 1979 i devasta àmplies zones del país. Al llarg de la setmana següent se’n registren més de 500 rèpliques, i el nombre de morts s’apropa als 700. Algunes ciutats queden totalment arrasades i el Govern estima en uns 3.000 milions de dòlars la quantitat necessària per a la reconstrucció de les zones devastades.

A la regió italiana de les Marques, a uns 100 km a l’est de Roma, es produeix un dels terratrèmols d’efectes més greus que han tingut lloc a Itàlia després del del 2009, el de L’Aquila, amb 300 morts. El sisme, d’una intensitat de 6,2 graus en l’escala de Richter, destrueix gairebé del tot la ciutat d’Amatrice, on moren unes 280 persones. Altres localitats afectades són Arquata del Tronto, Accumoli i Pescara del Tronto. El nombre total de víctimes és de 291 morts i 388 ferits.

Entre els dies 27 i 31 d’octubre se succeeixen diversos terratrèmols al centre de la península Itàlica, a les regions d’Úmbria i les Marques. El dia 30 té lloc el sisme d’intensitat més elevada (6,5 graus en l’escala de Richter) i és el més potent enregistrat des del 1980, a causa del qual unes 40.000 persones han de ser evacuades. Segons els geòlegs, aquests terratrèmols estan relacionats amb el que a l’agost va devastar Amatrice, a la mateixa zona.

Es presenta a la Universitat de Barcelona el manifest del Grup Koiné, que defensa que en una hipotètica Catalunya independent no s’han de repetir els esquemes de l’autonomisme i la transició si es vol que el català pervisqui. Sense esmentar el terme oficial, el manifest sosté que ha de ser "la llengua comuna del nou país" i obligatòria en àmbits públics. Signen el manifest 270 personalitats.

L’Ajuntament oficialitza el topònim València com l’únic legal de la ciutat. Es descarten segons el nou reglament versions bilingües o formes incorrectes. Aquesta forma la van aprovar ja el 1996 tots els grups del consistori, però aquesta decisió mai es va arribar a aplicar.

En un Campionat d’Espanya de tennis de taula en categoria infantil celebrat a Blanes, l’àrbitre amonesta l’entrenador del Cassà quan animava un dels seus jugadors en català i li diu que ho ha de fer en castellà. Quan l’entrenador s’hi nega, l’àrbitre li ensenya la targeta vermella. Els fets es denuncien a la federació espanyola.

Els ajuntaments de la Franja de Ponent acorden declarar el català llengua d’ús preferent en el seu territori. Aquesta declaració serà utilitzada pel Govern d’Aragó per a establir un mapa lingüístic de la comunitat autònoma.

L’editorial Planeta celebra l’acte de concessió dels premis Josep Pla i Nadal, dos dels més ben dotats de la literatura catalana i castellana, respectivament. El Josep Pla és per a Lluís Foix, autor d’Aquella porta giratòria, la segona part de les seves memòries. El Nadal és per a Víctor del Árbol, amb La víspera de casi todo.

Un acte solemne a l’Ajuntament de l’Escala inaugura l’Any Caterina Albert. L’escriptora, més coneguda pel pseudònim de Víctor Català i autora de Solitud, va morir en aquest poble de l’Alt Empordà ara fa 50 anys. El programa d’activitats per a commemorar l’efemèride inclou presentacions de llibres, lectures dramatitzades, conferències, xerrades i una ruta guiada sobre la seva figura. La Generalitat també té previst la celebració d’actes arreu del territori català. A l’Escala, les activitats acabaran el 27 de gener de 2017, dia que va morir l’escriptora l’any 1966.

L’escriptor Manuel Forcano pren possessió del càrrec de director de l’Institut Ramon Llull, que des del 2013 ocupava Àlex Susanna. Aquest canvi va ser anunciat pel conseller de Cultura, Santi Vila, al febrer, juntament amb el nomenament de Pau Villòria com a secretari general de Cultura i Jusèp Boya com a director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. En les altres dues direccions generals i en altres organismes hi ha continuïtat (Lluís Puig a Cultura Popular, Ester Franquesa a Política Lingüística, Jordi Sellas a l’Institut Català de les Empreses Culturals i Laura Borràs a la Institució de les Lletres Catalanes).

L’escriptor i periodista Víctor Amela rep el guardó que l’acredita com a guanyador del XXXVI Premi Ramon Llull, reconeixement que es va oficialitzar el passat 29 de gener. Amela és premiat per La filla del capità Groc, novel·la a cavall del gènere romàntic i històric que està ambientada a la zona del Maestrat en temps de les guerres carlines. El Ramon Llull és el premi més prestigiós i ben dotat de les lletres catalanes (60.000 euros).

Presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el conseller de Cultura, Santi Vila, se celebra al Palau de la Generalitat l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi del 2016. El Govern concedeix el reconeixement a 27 personalitats i 13 entitats, entre les quals cal destacar el metge Bonaventura Clotet, l’actor Carles Canut, l’alpinista Òscar Cadiach, l’empresària Sol Daurella, el físic Josep Enric Llebot, el filòsof Jordi Llovet, l’economista Guillem López i l’ecòleg Joandomènec Ros.

S’anuncia el descobriment dels diaris del capitost nazi Heinrich Himmler. Identificades en un arxiu militar de Podolsk, una ciutat al sud de Moscou, les més de 1.000 pàgines del document corresponen als anys 1938, 1943 i 1944, i seran estudiades per especialistes, que els compararan amb els diaris de Joseph Goebbels. Himmler va ser el principal dissenyador i executor del sistema d’extermini massiu de jueus en camps de concentració.

Els reis d’Espanya presideixen, a Oviedo, la cerimònia de concessió dels premis Princesa de Asturias. Els premiats d’enguany són l’actriu catalana Núria Espert (arts), la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic i l’Acord de París (cooperació internacional), la historiadora britànica Mary Beard (ciències socials), el fotògraf nord-americà James Nachtwey (comunicació i humanitats), el bioenginyer nord-americà Hugh Herr (investigació científica i tècnica), l’escriptor nord-americà Richard Ford (lletres), el triatleta espanyol Javier Gómez Noya (esports) i les Aldees Infantils SOS (concòrdia).

Se celebra a Alzira (Ribera Alta) l’assemblea de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, unes quantes setmanes després que la ciutat s’hi adherís amb els vots de tots els partits menys Ciutadans i el PP. El propòsit de l’assemblea és expressar l’adhesió a l’Any Llull, i també iniciar una nova etapa, en la qual l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, és escollit nou president de l’entitat, en substitució de Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa (Safor). En el Manifest que signen la quarantena de ciutats valencianes adherides es constata que, amb el Govern d’esquerres, el País Valencià ha entrat en una nova etapa, i s’insta la Generalitat a adherir-se a la Institució Ramon Llull juntament amb Catalunya i les Illes Balears, propòsit últim per al qual va ser creada la xarxa l’any 2008.

Després de Guinea i Sierra Leone el 2015, amb la declaració de Libèria lliure de l’epidèmia del virus de l’Ebola, l’Organització Mundial de la Salut considera eradicada l’epidèmia. Tot i això, qualifica de "crítics" els mesos següents per la possible aparició de nous brots, i l’endemà se n’identifica un nou cas a Sierra Leone. En total han mort, des que es van descobrir els primers infectats el 2014, unes 11.300 persones, gairebé totes en aquests tres països.

La multinacional nord-americana d’alimentació Mars retira diversos dels seus productes en 55 països. L’ordre de direcció es dóna després que diversos usuaris reclamessin a l’empresa per haver trobat trossos de plàstic en barres de xocolata. Els productes defectuosos provenen de la fàbrica de Veghel, als Països Baixos.

El Govern andorrà ordena la clausura de la planta d’aigua d’Arinsal i retira la producció d’Aigües del Pirineu després que s’hagi identificat l’aigua envasada per aquesta empresa com l’origen del brot de gastroenteritis que les setmanes anteriors ha afectat més de 4.000 persones a Barcelona i Tarragona. El 21 d’abril els resultats de les anàlisis van confirmar la presència d’un norovirus a la font i en diversos lots d’aigua envasada. El 6 de maig Aigües del Pirineu n’anuncia el tancament definitiu.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya activa un protocol d’actuació contra un brot d’enterovirus que infecta una quarantena de nens. El conseller de Salut, Antoni Comín, explica que des del 6 de maig, en què es van detectar els primers casos a l’Hospital Vall d’Hebron amb afectacions importants, com ara inflamacions del sistema nerviós central, es va endarrerir deliberadament la comunicació per tal de no crear alarmisme i per tenir-ne totes les dades. El dia 22 de maig mor un nen de dos anys ingressat dos dies abans a l’Hospital de Mataró (Maresme). Tot i que al nen se li’n detecta la presència, els metges no poden assegurar que l’enterovirus sigui la causa de mort. El 26 de maig el Departament de Salut dóna per estabilitzat el brot, tot i que adverteix que se n’esperen nous casos. Des que es va originar el brot fins el 13 de setembre, en què mor una nena a l’hospital Parc Taulí de Sabadell, Salut comptabilitza 110 casos.

A l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid es confirmen els dos primers casos a Europa de febre hemorràgica de Crimea-Congo. Un dels afectats va morir el dia 29 d’agost, i posteriorment la infermera que el va atendre va haver de ser ingressada a l’UVI. La febre hemorràgica de Crimea-Congo, que es transmet per la picada d’una paparra, presenta una elevada mortalitat i no té un tractament clarament efectiu. Unes 200 persones que han estat en contacte amb els dos afectats estan en observació, i a algunes se’ls ha prescrit l’aïllament als seus domicilis.

El president Carles Puigdemont lliura en un acte al palau de la Generalitat el 28è Premi Internacional Catalunya als metges Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué en reconeixement a les seves aportacions en la lluita contra el càncer. És la primera vegada que tres persones comparteixen aquest premi.

Entre els dies 21 i 29 de gener una pertorbació que creua la costa est dels Estats Units produeix tempestes de grau 5, el màxim segons l’índex de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica. Afecta una vintena d’estats, entre els quals cal destacar Nova York, i uns 100 milions de persones. Hi ha 55 víctimes mortals i els danys s’estimen en més de mil milions de dòlars. És la pitjor tempesta als EUA des del 2011.

Entre el 17 i el 23 de maig, el cicló Roanu afecta el sud d’Àsia, especialment la costa oriental de l’Índia, Sri Lanka, Myanmar i Bangladesh, on els efectes són més destructors (més de 200 víctimes mortals i mig milió de desplaçats).

En el curs de la roda de premsa en la qual anuncia noves mesures de control d’armes de foc, el president Barack Obama plora mentre enumera la successió d’atacs amb víctimes mortals dels darrers anys. Obama justifica els decrets presidencials pel que qualifica d’"inacció" del Congrés. La manifestació emocional del president provoca una polèmica als mitjans de comunicació. El dia 8, en una entrevista televisada, Obama acusa l’Associació Nacional del Rifle, el principal lobby armamentista dels Estats Units, de distorsionar les seves propostes i nega que vulgui requisar les armes dels ciutadans.

Alts càrrecs de l’exèrcit dels Estats Units i de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord inauguren a Deveselu (Romania) una base antimíssils, que forma part de l’escut Aegis, del qual forma part també una segona base inaugurada l’endemà a Redzikowo (Polònia). El Govern rus declara que considera l’escut una amenaça, però l’OTAN sosté que té com a finalitat protegir els estats membres de míssils de curt i mitjà abast procedents de l’Orient Mitjà.

Els Estats Units llancen una sèrie d’atacs sobre posicions d’Estat Islàmic (EI) a Líbia. El principal objectiu del bombardeig és bàsicament el port de Sirte, on l’EI s’ha fet fort. Són els primers atacs nord-americans a petició del Govern d’Acord Nacional libi constituït a l’abril amb el suport de les Nacions Unides. Anteriorment, l’aviació nord-americana havia atacat l’EI a Líbia al febrer del 2016 i al novembre del 2015.

A Madrid se celebra la tradicional desfilada militar del 12 d’octubre amb motiu del Dia de la Hispanitat i de les Forces Armades. Presidida pels reis d’Espanya, no hi assisteixen, com és habitual els darrers anys, ni el president de la Generalitat ni el lehendakari ni, tampoc aquest any, la presidenta de Navarra. Hi són presents representants del Govern en funcions presidit per Mariano Rajoy, però sense cap membre de l’oposició. A Catalunya, una seixantena de municipis decideixen mantenir oberts els ajuntaments i donar l’opció als funcionaris d’anar a treballar, entre d’altres el de Badalona, governat per la coalició Badalona en Comú, i el de Berga, governat per la CUP. A Badalona, un jutjat obre una causa penal contra l’Ajuntament d’aquesta població per desobediència. El 17 d’octubre, els subdelegats del Govern espanyol envien una sol·licitud d’informació a cinquanta-vuit ajuntaments per haver obert el 12-O. D’altra banda, a Barcelona unes 5.000 persones assisteixen a l’acte concorregut sobretot per la ultradreta, on també és present el líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol. Simultàniament, unes 400 persones segueixen la marxa antifeixista pel centre de la ciutat.

Espanya anul·la el permís de parada tècnica de vaixells de guerra russos a Ceuta, que des del 2011 eren abastits al port de l’enclavament espanyol en la ruta cap a Síria. La mesura es deu a les crítiques de l’OTAN i la UE a la missió de la flota russa, encapçalada pel portaavions Kuznetsov, d’assistir el Govern sirià, condemnat per la violència indiscriminada en la guerra d’aquest país.

Fonts de l’exèrcit sirià anuncien la presa definitiva de la ciutat d’Alep, després de quatre anys de combats. El 2012 el control de la ciutat va quedar partida entre els rebels i l’exèrcit d’Al-Assad. La situació va quedar sense definir fins al novembre del 2016, mes en què el Govern sirià, amb el suport de Rússia, va llançar una ofensiva decisiva. Alep és la principal ciutat de Síria, després de la capital, Damasc, i per aquest motiu té una importància estratègica cabdal en la guerra civil. Després de quatre anys, centenars de civils han mort i desenes de milers han fugit de la ciutat, que ha restat en gran part destruïda, incloent-hi la Ciutat Vella, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Després de la presa té lloc una operació d’evacuació de la població i dels rebels, que són transportats a camps de refugiats a la província d’Idbil (més de 30.000 el primer dia).

Eagles of Death Metal, el grup de rock nord-americà que tocava en un concert a París quan l’anomenat Estat Islàmic va perpetrar el seu atemptat més greu a Europa el 13 de novembre de 2015, torna a la capital francesa. El grup actua a la mateixa sala, Bataclan, en un concert precedit per un silenci de 89 segons, el nombre de víctimes mortals de l’atemptat.

Amb un concert que rep el nom de Marató Granados es commemora dins del Festival de Pasqua de Cervera la data del naixement d’Enric Granados. De fet, l’Any Granados va començar el 28 de gener amb un concert de les Goyescas, interpretades pel pianista José Menor, a l’Auditori de Lleida, ciutat natal del pianista i compositor.

La localitat de Calella de Palafrugell (Baix Empordà) celebra els 50 anys de la Cantada d’Havaneres, un esdeveniment anual que ha contribuït a popularitzar aquest gènere de cançó. Unes 30.000 persones assisteixen a la commemoració, en què actua la cantautora de Palafrugell Sílvia Pérez Cruz i els grups Port Bo, Bergantí i Peix Fregit .

Els cors de l’Orfeo Català ofereixen al Palau de la Música el tradicional concert de Sant Esteve. Per quart any consecutiu, el públic fa crides a la independència al llarg de l’actuació, especialment quan s’interpreta El cant de la senyera. Enguany, el nou director, Simon Halsey, incorpora Els segadors al final del concert. Les estrelles són el leitmotiv de l’espectacle, en correspondència amb el símbol per excel·lència de la independència de Catalunya, l’estelada.

Un tribunal de Luxemburg condemna dos treballadors de l’empresa comptable Pricewater houseCoopers (PwC) i absol un periodista per la difusió, el 2014, de dades confidencials en les quals es mostrava com grans empreses com Apple, Ikea i Pepsi rebien un tracte fiscal avantatjós del Govern de Luxemburg quan era encapçalat per Jean-Claude Juncker, actual president de la Comissió Europea. Els dos empleats de PwC van filtrar la informació (la més gran sobre l’opacitat fiscal fins als "papers de Panamà") al Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació, que la va publicar i va obrir un debat sobre les pràctiques fiscals de determinats països. Tot i que les condemnes són suspeses, diverses organitzacions qualifiquen d’escandaloses les sentències.

Els Països Baixos inauguren la presidència semestral del Consell de la Unió Europea, l’òrgan de l’organització que reuneix els caps d’estat i de govern dels estats membres. Prenen el relleu a Luxemburg fins el 30 de juny, que han de passar-lo a Eslovàquia.

El clergue xiïta Nimr al-Nimr és executat pel Govern de l’Aràbia Saudita, amb 46 persones més. A diferència de la majoria, acusats de terrorisme, Al-Nimr és condemnat per instigar les protestes antigovernamentals entre els anys 2011 i 2013, que van causar una vintena de morts. L’execució obre una crisi amb l’Iran, principal estat de confessió xiïta, i dos dies més tard ambdós estats anuncien el trencament de relacions diplomàtiques. El dia 5 l’ambaixada saudita a Teheran és assaltada per manifestants, atac que rep la condemna de l’ONU i de la Lliga Àrab. Les execucions aixequen també una onada de crítiques d’organitzacions humanitàries, les quals, a més, acusen el règim saudita de procediments judicials poc rigorosos.