Cronologia dels Països Catalans i del món

Entra en vigor una llei de l’estat de Texas que permet les armes de foc als campus i a les aules de les universitats. La llei especifica, però, que les armes no poden ser visibles. Texas es converteix, d’aquesta manera, en el desè estat nord-americà que implanta la mesura, amb Arkansas, Mississipí, Wisconsin, Colorado, Tennessee, Oregon, Idaho, Utah i Kansas. Els defensors de la nova llei argumenten que permetrà una millor defensa en cas d’atacs indiscriminats, com ha passat darrerament. Els crítics mantenen que només servirà per atiar la violència.

Unes 200 persones es manifesten davant la presó Model de Barcelona per a reclamar la llibertat de quatre venedors de top manta detinguts el dia 28 en una operació dels Mossos. El portaveu dels manters responsabilitza l’Ajuntament de la ciutat de la situació, tot i que el partit de l’alcaldessa Colau, Barcelona en Comú, demana la llibertat immediata dels empresonats. El 9 d’agost, la jutgessa posa en llibertat amb càrrecs els quatre manters. El dia 17 d’agost tenen lloc a Sitges (Garraf) quatre detencions més.

Habib Essid, cap de govern de Tunísia des del 6 de febrer de 2015, és destituït ja que no supera la moció de confiança, que perd per 118 vots en contra, 3 a favor i 27 abstencions. Essid era primer ministre d’un govern de coalició, en què hi havia el principal partit de la cambra, l’islamista Ennahda. Essid ha estat molt criticat en la gestió dels dos grans problemes del país: el terrorisme i l’atur, que supera el 15%.

En la visita de cinc dies a Polònia, el papa Francesc visita el camp de concentració d’Auschwitz, prop de la ciutat polonesa d’Oswiecim. És el tercer papa que visita l’antic camp, ara convertit en un museu. L’altra fita del primer viatge del papa a Polònia és el Dia Mundial de la Joventut, que congrega a Cracòvia joves catòlics procedents de prop de 200 països entre els dies 26 i 31 de juliol.

Tres mesos després que l’Eurostat fes públic que l’Estat espanyol havia incomplert l’objectiu de dèficit per a l’any 2015 imposat per la Comissió Europea, aquest organisme decideix no aplicar la sanció que preveu el reglament. El 2015 Espanya va presentar un dèficit del 5% (5,1% comptant-hi les ajudes als bancs), mentre que l’objectiu estava en el 4,2%. A canvi d’aplicar una multa simbòlica de 0 euros, la CE imposa per al 2016 un objectiu de dèficit del 3,1% i dóna fins al 2018 per a reduir-lo per sota del 3%. Espanya és l’estat membre amb el dèficit més alt després de Grècia.

El Solar Impulse 2, un avió propulsat per energia solar, completa la volta al món en aterrar a Abú Dabí (Emirats Àrabs Units), des d’on va iniciar el viatge el dia 9 de març. Pilotat pels suïssos Bertrand Piccard i André Borschberg, el trajecte, dut a terme en 17 etapes, ha recorregut uns 42.000 km en quatre continents, tres mars i dos oceans. L’any 2015 el mateix equip en va fer un primer intent (Solar Impulse 1), que va haver d’anul·lar-se al juliol en fer-se malbé les bateries de l’aeronau en el trajecte Japó-Hawaii.

En la conclusió de la instrucció del "cas Bárcenas", la jutgessa Rosa María Freire decideix processar el PP com a persona jurídica per la destrucció dels discs durs i la presumpta comissió d’un delicte de danys informàtics i d’encobriment. La destrucció de discs durs de l’extresorer del PP sembla que va impedir l’accés a proves determinants en el cas del presumpte finançament il·legal del partit. És el primer cop en tota la història del règim constitucional del 1978 que es processa un partit polític.

El consell executiu de la Generalitat autoritza la devolució "provisional" de 53 obres al monestir de la localitat de Vilanova de Sixena (Aragó), on arriben el mateix dia. És la resposta del Govern català al termini marcat per la jutgessa d’Osca per a traslladar les 97 obres d’art en litigi del monestir de Sixena d’acord amb la sentència del 8 d’abril de 2015 dictada per un jutjat d’Osca que adjudicava la propietat de les obres a l’Aragó. Les obres van ser comprades per la Generalitat de Catalunya i el MNAC entre els anys 1983 i 1994 per uns 300.000 euros. Les 53 peces traslladades eren al dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Les 44 obres restants són al Museu de Lleida, set de les quals catalogades i protegides per la Llei catalana de patrimoni.

La multinacional de telecomunicacions nord-americana Verizon anuncia l’acord per a la compra de l’empresa tecnològica Yahoo!, propietària del cercador d’internet del mateix nom, molt utilitzat els primers anys de la xarxa però que des del 2010 es troba en situació crítica. L’operació, valorada en uns cinc mil milions de dòlars, s’emmarca en l’estratègia d’adquisicions de Verizon per a fer front a gegants com Google o Facebook.

En la darrera etapa de la Volta Ciclista a França el britànic Chris Froome, de l’equip Sky, guanya en la classificació general i s’emporta el seu tercer Tour, després de les victòries del 2013 i el 2015. El francès Romain Bardet (AG2R La Mondiale) i el colombià Nairo Quintana (Movistar) aconsegueixen la segona i la tercera posició, respectivament.

La presentació de l’àlbum Músiques per Joan Amades posa fi a l’Any Joan Amades. Organitzada per l’Associació Cultural Joan Amades, té lloc al Museu de les Cultures del Món. Des del 23 de juliol de 2015 s’ha celebrat el 125è aniversari del naixement del folklorista.

Maria Seguí renuncia al càrrec de directora general de la Direcció General de Trànsit (DGT) després que Interior iniciï una investigació interna per presumpte frau en els concursos de reciclatge de conductors. També s’investiguen irregularitats en l’adjudicació de projectes d’investigació a l’equip de la Universitat de Saragossa en els quals col·labora el seu marit.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) acorda el reingrés de Daniel de Alfonso a l’Audiència de Barcelona, on tenia plaça reservada mentre ocupava la direcció de l’Oficina Antifrau. El dia 14 la Fiscalia del Tribunal Suprem va anunciar que no veia indicis de delicte en la conspiració per a inculpar polítics independentistes en la qual va participar De Alfonso, tot i que el 6 de juliol un alt comandament de la policia, el comissari José Manuel Villarejo, va reconèixer en la instrucció sobre la filtració l’existència d’una "operació Catalunya" orquestrada des del Ministeri de l’Interior i la Policia.

El Congrés dels Diputats inicia la XII legislatura de la monarquia constitucional. Ana Pastor (PP) és escollida presidenta del Congrés amb 169 vots, del seu partit (137) i de Ciutadans (32), que han acordat repartir-se els càrrecs a les meses. Els deu vots restants provenen presumptament del Partit Demòcrata Català (PDC), que havia anunciat el seu vot negatiu. S’especula que el PDC, que buscava mantenir el grup parlamentari tot i que no arriba al mínim previst pel reglament, ha prestat els seus vots, tot i que el seu portaveu, Francesc Homs, ho nega. La votació provoca una agra controvèrsia dins del mateix PDC.

Els governs de Veneçuela i de Colòmbia obren la frontera entre els dos països durant un dia. Uns quants dies abans, el 10 de juliol, la frontera es va obrir durant només 12 hores. La mesura és aprofitada sobretot per veneçolans, que compren a Colòmbia béns de primera necessitat exhaurits al seu país per la gravíssima crisi econòmica. La frontera entre ambdós paï-sos resta tancada des del 19 d’agost de 2015, quan el president Maduro va ordenar el seu tancament per tal de lluitar contra les organitzacions criminals.

La tarda del dia 15 una facció rebel de l’exèrcit duu a terme un intent de cop d’estat a Turquia. Els insurrectes ocupen edificis oficials a Ankara i Istambul, i en un missatge des d’una emissora de televisió pública justifiquen l’acció per salvar la democràcia, que consideren segrestada pel president Erdo?an. Després d’unes quantes hores de confusió i de combats, en els quals moren prop de 300 persones i resulten ferides unes 1.400, finalment el cop és sufocat. Els rebels no obtenen suport ni de la població ni de la majoria de l’exèrcit. El president Erdo?an culpa el clergue exiliat als Estats Units, Fethullah Gülen, d’orquestrar el cop en connivència amb sectors de l’exèrcit i la judicatura. Immediatament després de decretar l’estat d’emergència durant tres mesos, Erdo?an inicia una purga massiva de funcionaris: la primera setmana després del cop prop de 50.000 persones són detingudes, suspeses o acomiadades dels càrrecs, entre les quals hi ha 1.400 militars, 9.000 policies, 3.000 jutges, més de 10.000 funcionaris del Govern, 15.000 mestres i més de 1.500 alts càrrecs d’universitats. La UE, els EUA i les organitzacions de drets humans critiquen la campanya de repressió governamental.

La comissària de la Competència Margrethe Vestager anuncia una investigació contra Google pel que considera abús de posició dominant en la compra per internet i en la limitació de la publicitat de competidors en les seves pàgines. Les acusacions s’afegeixen als càrrecs d’abús de posició dominant en el seu sistema operatiu Android.

El fins ara primer ministre de la Gran Bretanya David Cameron duu a terme el protocol de dimissió amb un discurs al Parlament britànic, on és ovacionat, i al qual segueixen una declaració als mitjans de comunicació al davant del número 10 de Downing Street i la renúncia formal davant la reina d’Anglaterra. Poc després Elisabet II designa nova cap de govern la també conservadora Theresa May. El dia 15, May designa un nou executiu. Entre els canvis destaquen la substitució del ministre d’Economia George Osborne per Philip Hammond i la designació de l’exalcalde de Londres Boris Johnson com a ministre d’Afers Estrangers. Johnson, destacat partidari del Brexit, haurà de negociar la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea.

El Tribunal Suprem desestima el recurs presentat contra la sentència que condemna un home a trenta anys de presó per doble homicidi. El cas té l’origen en la desaparició de dues persones denunciada el 2009. Al març del 2011 els Mossos d’Esquadra van detenir el sospitós, Ramon Laso, veí de Tarragona. Tot i que no es van trobar els cossos, la Unitat Central de Persones Desaparegudes va demostrar que els desapareguts eren morts i que Laso els havia matat. El 2014 el jurat popular el va declarar culpable i l’Audiència de Tarragona el va condemnar a trenta anys de presó. És la primera condemna en ferm per homicidi amb evidències indirectes del crim.

La policia espanyola impedeix l’entrada al centre d’internament d’estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona a inspectors municipals amb l’ordre de precintar les instal·lacions. El dia 7 de juliol l’Ajuntament de Barcelona va anunciar la decisió de tancar el centre, mesura que va justificar per no tenir llicència d’activitat ni dispositius de seguretat d’acord amb la normativa. El mateix dia el Ministeri de l’Interior va replicar que el CIE continuaria funcionant malgrat l’ordre de l’Ajuntament.

Els dies 8 i 9 de juliol se celebra a la capital de Polònia una cimera de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). Entre les principals resolucions de la cimera hi ha el reforçament de la presència militar de l’Aliança a Polònia, Estònia, Letònia i Lituània a partir del 2017, així com als territoris del sud-est de l’Aliança, i es reforça la ciberdefensa. El dia 8, just abans d’iniciar-se la cimera, el president Obama insta la Unió Europea a reforçar la unitat malgrat el Brexit.

Cinc policies moren a Dallas (Texas) quan són sorpresos en un tiroteig després d’una manifestació en protesta per la mort de dos homes negres per trets de la policia a Missouri i Louisiana. L’atacant, que és un reservista afroamericà, és mort per la policia en ser encerclat al seu domicili. En la conversa amb els agents diu que volia matar policies blancs com a venjança per les morts indiscriminades de negres per les forces de l’ordre. En els dos dies següents moren diversos agents blancs. El president Barack Obama, de viatge a Polònia, condemna els atemptats.

James Comey, director de l’Oficina Federal d’Investigació (FBI), declina presentar càrrecs contra la candidata a la presidència dels Estats Units i exsecretària d’estat, Hillary Clinton, pels correus electrònics interceptats dels seus comptes privats en els quals transmetia informació confidencial per a la qual hauria d’haver utilitzat la xarxa del Govern. La conclusió de Comey és que Clinton va actuar d’una manera "extremament descurada" tot i que no hi observa indicis d’un mal ús intencionat o de negligència en la informació.

La NASA anuncia l’èxit de la maniobra que permet a la sonda espacial Juno entrar a l’òrbita de Júpiter. La sonda espacial Juno va ser llançada el 5 d’agost de 2011 amb la missió d’explorar senyals emesos pel planeta que poguessin indicar la composició i l’estructura del seu interior. És el vehicle espacial que més s’ha apropat a Júpiter.

La Guàrdia Civil escorcolla els ajuntaments de Tortosa, l’Ametlla de Mar, Vandellòs i Ascó. Es tracta d’una operació anticorrupció en la qual es busquen proves de presumptes contractes irregulars adjudicats a dit a la consultora Efial. També es fan alguns escorcolls en ajuntaments de Madrid, però la majoria es duen a terme a Catalunya i en consistoris governats per CDC.

José María Rodríguez, president de la junta territorial del PP de Palma, dimiteix del càrrec en ser relacionat amb una trama corrupta de la policia municipal. En concret, se l’acusa d’haver ofert serveis sexuals i beguda als agents a canvi que l’avisessin d’inspeccions en locals d’oci. També dimiteixen dos alts càrrecs del partit a Palma.

La Comissió Europea reclama al FC Barcelona, l’Osasuna, el Real Madrid i l’Athletic Club de Bilbao retornar els impostos evitats des dels anys noranta per no haver-se convertit en societats anònimes (uns 5 milions d’euros cadascun). Brussel·les també exigeix al Real Madrid 18,4 milions d’euros per haver rebut ajuts públics il·legals i 20,4 al València, i també altres quantitats a clubs que, amb suport públic, van infringir les normes de la competència.

Cancel·lacions i retards de fins a cinc hores, majoritàriament en vols de Vueling, produeixen escenes de caos a l’aeroport del Prat. L’inici de vacances de molts usuaris precipita la situació, agreujada per la vaga de la companyia de serveis de terra Swissport. El dia 4 el Govern de la Generalitat i el Ministeri de Foment es reu-neixen per separat amb els responsables de Vueling, i Foment anuncia l’obertura d’un expedient sancionador. El dia 5 el president de la companyia demana disculpes per TV3 en una entrevista i anuncia reforços d’avions i tripulació, però el dia 23 tornen a repetir-se els retards i les anul·lacions, cosa que Vueling i AENA atribueixen a les tempestes. Des dels darrers dies de juny Vueling acumula prop de 400 retards, i el nombre d’afectats per les cancelacions s’apropa als 10.000. A l’agost, no hi ha incidents dignes de consideració.

El Tribunal Constitucional d’Àustria anul·la el resultat de la segona volta de les eleccions presidencials, en les quals el candidat ecologista Alexander van der Bellen va derrotar per poc més de 30.000 vots l’ultradretà Norbert Hofer. El partit de Hofer (Partit de la Llibertat d’Àustria) va impugnar la votació per irregularitats i el Tribunal Constitucional li dóna la raó i ordena repetir les eleccions, que es convoquen per al 2 d’octubre de 2016.

El Govern espanyol retira 8.700 milions del Fons de Reserva de les Pensions per a pagar les nomines dels funcionaris del juliol. Des del 2012, el Govern ha recorregut diverses vegades a l’anomenada guardiola de les pensions, destinada a afrontar emergències del sistema de pensions, que, d’un màxim de quasi 67.000 milions d’euros al final del 2011, ha passat als actuals 25.176 milions.

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, presenta el nou projecte que substitueix el fins ara anomenat BCN World. La Generalitat en proposa un de cinc vegades més petit: d’una superfície total de 600 ha es passa a 101,7 ha, en què només 3 són dedicades als casinos (en comparació amb les 21 ha anteriors). La resta de la superfície està destinada a hotels, turisme de negocis, centres de convencions i zones comercials. Tanmateix, es manté la reducció d’impostos per al joc. La Generalitat controla el nou projecte, que preveu una inversió privada d’entre 2.000 i 2.500 milions d’euros, i la concessió del casino es farà per concurs públic.

En un Campionat d’Espanya de tennis de taula en categoria infantil celebrat a Blanes, l’àrbitre amonesta l’entrenador del Cassà quan animava un dels seus jugadors en català i li diu que ho ha de fer en castellà. Quan l’entrenador s’hi nega, l’àrbitre li ensenya la targeta vermella. Els fets es denuncien a la federació espanyola.

Un tribunal de Luxemburg condemna dos treballadors de l’empresa comptable Pricewater houseCoopers (PwC) i absol un periodista per la difusió, el 2014, de dades confidencials en les quals es mostrava com grans empreses com Apple, Ikea i Pepsi rebien un tracte fiscal avantatjós del Govern de Luxemburg quan era encapçalat per Jean-Claude Juncker, actual president de la Comissió Europea. Els dos empleats de PwC van filtrar la informació (la més gran sobre l’opacitat fiscal fins als "papers de Panamà") al Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació, que la va publicar i va obrir un debat sobre les pràctiques fiscals de determinats països. Tot i que les condemnes són suspeses, diverses organitzacions qualifiquen d’escandaloses les sentències.

En un atemptat terrorista a l’aeroport Atatürk, d’Istambul, moren 42 persones i 239 resulten ferides. Tres homes armats han arribat amb taxi i després d’obrir foc han fet explotar una primera bomba a la terminal d’arribades, una segona a la terminal de sortides i una tercera al pàrquing. Els tres terroristes s’immolen al mateix aeroport quan són encerclats per la policia. Tot i que ningú no reivindica l’atemptat, per les característiques que presenta la policia assegura que és obra de l’anomenat Estat Islàmic, contra l’aliança amb què Turquia participa en la guerra de Síria.

La Guàrdia Civil deté en una operació a Barcelona i Madrid catorze treballadors i alts càrrecs d’ADIF sospitosos de participar en una sèrie de contractacions d’obres per al TGV a l’estació de la Sagrera, el sobrecost de les quals probablement ha permès desviar uns 80 milions d’euros. La denúncia es basa en les auditories que el mateix ADIF va portar a la Fiscalia Anticorrupció després de detectar irregularitats en les certificacions d’obra de tres treballs pròxims a l’estació entre els anys 2008 i 2010.

Les autoritats panamenyes i una setantena de caps d’estat i alts càrrecs de governs assisteixen a la inauguració de l’ampliació del canal de Panamà. Un vaixell de bandera xinesa del tipus Neopanamax de més de 400 m de llargada i amb capacitat per a uns 12.500 contenidors realitza el primer viatge. És l’obra d’enginyeria més gran del segle XXI i permetrà el pas d’embarcacions el doble de grans que les que hi passaven fins ara. Iniciada el 2005, en l’obra han participat uns 10.000 treballadors d’unes 40 nacionalitats. Liderada per la companyia espanyola Sacyr Vallehermoso, els sobrecostos s’han disparat i hi ha un litigi per aquesta qüestió encara pendent de resolució.

Amb una participació molt similar a la dels anteriors comicis (69,8%), i gairebé sis mesos després de les del 20 de desembre de 2015, se celebren a l’Estat espanyol eleccions generals, conseqüència del fracàs per a formar govern. Els resultats, però, varien poc, i confirmen la fragmentació política més gran des de l’establiment de la monarquia constitucional: el PP continua com a força més votada (137 diputats, 14 més que el 2015) però encara està lluny de la majoria absoluta. El segueixen el PSOE (90, 5 menys), Podem (71, 2 més) i Ciutadans (32, 8 menys). A molta distància hi ha Esquerra Republicana de Catalunya (9), CDC (ara Partit Demòcrata Europeu Català, que el 2015 es va presentar en la coalició Democràcia i Llibertat, amb 8), el PNB (5), Bildu (2) i Coalició Canària (1). A Catalunya, la coalició En Comú Podem torna a ser la primera força (12), seguida d’ERC i CDC, el PSC obté 7 diputats i Ciutadans, 5. A les Illes Balears el PP obté 3 diputats, Podem i el PSOE, 2 cadascun, i Ciutadans, 1. Al País Valencià el PP, 13, Podem, 9, el PSOE, 6, i Ciutadans, 5.

El Racing 92 de París guanya la Lliga francesa de rugbi en la final contra el Toló per 21 a 29. La particularitat d’aquesta final és que es disputa fora de França per primer cop, concretament al Camp Nou de Barcelona, el qual acull també per primera vegada un partit de rugbi. L’afluència s’estima en gairebé cent mil espectadors, rècord d’assistència en un matx entre clubs d’aquest esport.

Se celebra a la Gran Bretanya el referèndum sobre la permanència a la Unió Europea. Amb una participació del 71,8% (la més alta en unes votacions generals des del 1992), el resultat és clarament favorable al Brexit, acrònim amb què es coneix l’opció de sortida (52% contra 48%). Hi ha fortes diferències segons les regions: mentre Anglaterra i Gal·les són clarament favorables a abandonar la UE (53,4% contra el 46,6% i 52,5% contra el 47,5%), Escòcia i Irlanda del Nord hi són rotundament contràries (62% contra 38% i 55,8% contra 44,2%, respectivament), com també Londres (59,9% contra 40,1%), el pol econòmic del país. L’endemà, David Cameron, que s’havia posicionat clarament a favor de quedar-se a la UE, dimiteix dels càrrecs de primer ministre i de líder d’un Partit Conservador molt dividit. Per sorpresa, el 4 de juliol també dimiteix Nigel Farage, líder del populista Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), el principal partit favorable al Brexit.

La Diputació de Girona aprova per unanimitat retirar els títols honorífics a Franco i a sis alts càrrecs de la dictadura, com l’almirall Carrero Blanco, que encara eren vigents. El dia 27 el plenari de l’Ajuntament de Tarragona acorda retirar el títol d’alcalde honorari i perpetu de la ciutat al dictador, en una moció presentada per ERC que rep el suport de tots els partits. El 30 de juny la Diputació de Barcelona aprova la retirada dels honors a Franco també per unanimitat. La Diputació de Lleida ja va aprovar la revocació d’aquests honors el 2008 a proposta de la CUP, en la qual el PP es va abstenir.

El partit antisistema Moviment 5 Estrelles (M5S) és el clar guanyador de les eleccions municipals italianes. L’M5S derrota els partits tradicionals (especialment el Partit Democràtic) en ciutats tan importants com Roma, Milà, Bolonya i Torí. Virginia Raggi, candidata de l’M5S, esdevé la primera alcaldessa de la capital italiana, que es troba en una situació financera molt greu pel deute acumulat i després d’una etapa en què s’han succeït els escàndols i els serveis municipals han sofert un empitjorament.

Es detenen 12 persones a Brussel·les en una massiva operació antiterrorista. Fora de la capital, la policia interroga una quarantena de sospitosos i escorcolla uns 200 locals entre habitatges, magatzems i garatges. L’operació és el resultat d’una nota interna de la policia que alertava de risc imminent d’atemptat terrorista, que posteriorment es filtra a la premsa.

La diputada laborista Jo Cox mor assassinada al carrer prop de Leeds després que un home li dispari diversos trets i l’apunyali. Cox s’havia pronunciat a favor de la permanència de la Gran Bretanya a la Unió Europea durant la campanya del referèndum. El presumpte assassí, un home amb antecedents psiquiàtrics, és detingut per la policia. Segons testimonis, l’autor dels fets crida durant l’agressió consignes a favor de la Gran Bretanya. Immediatament tots els partits suspenen la campanya en senyal de dol. El primer ministre, David Cameron, suspèn un viatge previst a Gibraltar.

L’Audiència espanyola arxiva la causa contra nou activistes anarquistes detinguts pels Mossos d’Esquadra el 28 d’octubre de 2015 en l’anomenada "operació Pandora II". La jutgessa Carmen Lamela diu que l’operació estava basada en uns indicis que no permetien presumir la participació dels investigats en els fets imputats.

En un informe elaborat per la delegació d’eurodiputats que el 8 de febrer van visitar el delta de l’Ebre, la cambra demana al Govern espanyol que retiri el Pla Hidrològic de l’Ebre perquè no compleix amb els cabals mínims que garanteixen la sostenibilitat del Delta. Tot i que l’informe, aprovat pel Comitè de Peticions per 22 vots a favor i 9 en contra, no és vinculant, el Parlament insta el Govern espanyol que presenti una nova proposta. Una setmana abans de la presentació de l’informe i coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny), la Plataforma en Defensa de l’Ebre es manifesta a Barcelona, on aplega unes 15.000 persones que demanen la retirada del Pla Hidrològic.

Un home obre foc en un club gai a la localitat d’Orlando (Califòrnia) i mata 49 persones. L’atacant és abatut una hora després en un intercanvi de trets amb la policia. L’autor de la matança és Omar Mateen, un nord-americà que el 2013 havia estat detingut i interrogat per declaracions a favor de l’anomenat Estat Islàmic. Tot i que aquesta organització reivindica l’atac, es pensa que es tracta d’un "llop solitari" que presenta antecedents de conducta violenta i inestabilitat mental. La massacre fa ressorgir novament la polèmica sobre el control d’armes als Estats Units. Malgrat el pronunciament del president Obama, el dia 21 el Senat rebutja implantar restriccions en la venda d’armes, fins i tot a sospitosos de terrorisme. I el dia 23, a la Cambra de Representants dels Estats Units tenen lloc escenes de caos quan membres del Partit Demòcrata intenten fer una plantada perquè s’introdueixi una llei sobre el control d’armes després de la matança. Malgrat la protesta, la majoria republicana impedeix la presentació d’un projecte de llei.

Els advocats del Futbol Club Barcelona i representants de l’Advocacia i de la Fiscalia de l’Estat signen a l’Audiència de Barcelona l’acord que posa fi a la causa per les irregularitats en el fitxatge de Neymar, denunciades el 2013 per un soci. Els termes d’aquest acord estableixen que el club pagarà una multa d’uns 5,5 milions d’euros i exculpa d’aquesta manera el jugador, el president del club, Josep Maria Bartomeu, i l’expresident Sandro Rosell del delicte d’evasió fiscal. Diverses personalitats vinculades al Barça, entre d’altres, l’expresident Joan Laporta (2003-10), es pronuncien en contra d’aquest pacte.

França acull del 10 de juny al 10 de juliol el quinzè Campionat d’Europa de la UEFA. Per primera vegada la selecció de Portugal es proclama campiona en derrotar a la pròrroga la selecció amfitriona per 1 a 0. Els 51 partits es disputen en estadis de 10 ciutats, i la final és a l’Estadi de França, a Saint-Denis. En aquesta edició han estat especialment greus els problemes d’ordre públic i vandalisme. El dia abans de la inauguració el president Hollande adverteix que les vagues i mobilitzacions no han de perjudicar el desenvolupament de la competició. Els esdeveniments més greus es produeixen en el partit entre Rússia i Anglaterra, que desencadena violents enfrontaments entre els seguidors d’ambdues seleccions a Marsella el dia 11 de juny, arran dels quals la Comissió de Disciplina de la UEFA multa la federació russa amb 150.000 euros. El dia 13 el Govern francès prohibeix les begudes alcohòliques als estadis i a la seva àrea circumdant.

Se celebra al Teatre Metropol l’acte de concessió dels Premis Nacionals de Cultura de l’any 2016, que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i que premien personalitats i entitats destacades en l’àmbit cultural. Els premiats són l’escriptora Antònia Vicens, l’escenògraf, pintor i artista gràfic Joan Josep Guillén, l’actriu Clara Segura, la companyia de trapezistes Los Galindos, l’escriptor Enrique Vila-Matas, l’especialista en literatura medieval Lola Badia, el grup de música clàssica Quartet Casals, els especialistes en efectes especials i digitals en el camp cinematogràfic Josep M. Aragonès i Rosa Fusté, el Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa, i l’artista plàstic Dani Karavan.

Per 71 vots (de Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot, el PP i la CUP), contra 62 (de JxSí) el Parlament de Catalunya rebutja els pressupostos presentats pel conseller d’Economia i vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. És clau en aquesta votació el vot en contra de la CUP, teòric aliat de JxSí en una legislatura excepcional per a la consecució de la independència. En resposta, el president Puigdemont anuncia immediatament després que se sotmetrà a una qüestió de confiança al setembre i, en cas de no passar-la, dissoldrà la legislatura.

En la consulta electrònica celebrada entre els dies 1 i 7 de juny, la ciutat d’Olot vota a favor de suprimir els correbous (el 60% a favor, el 35% en contra i el 5% en blanc). La participació ha estat del 18,3%. La consulta no és vinculant, però és important per a decidir si l’Ajuntament manté el correbou amb motiu de les festes del Tura. El dia 1, Xàtiva, una altra ciutat de llarga tradició taurina, va votar no programar correbous durant la fira.

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) es ven per uns deu milions d’euros la històrica seu del carrer de Nicaragua de Barcelona, que durant gairebé quatre dècades ha estat el centre d’operacions del partit. El comprador és una empresa del sector immobiliari. La mesura és conseqüència del deute acumulat pel partit els darrers anys, paral·lel a la pèrdua de pes institucional. A l’agost, el partit anuncia l’adquisició d’un nou local. La nova seu està situada al carrer de Pallars de Barcelona, al Poblenou, i s’inaugura després del congrés del mes de novembre.

Per gairebé el 77% dels vots emesos contra el 23%, els ciutadans suïssos opten per no acceptar la proposta d’introduir una renda bàsica garantida universal. La proposta, presentada a través del sistema d’iniciativa popular amb el suport d’unes 100.000 signatures, consistia a proporcionar una renda mensual per adult de 2.500 francs suïssos (uns 2.285 euros).

En el consell anual celebrat a Vílnius (Lituània), l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) aprova l’entrada de Ciutadans com a membre de ple dret per 66 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions. L’ingrés oficial d’aquest partit, que ja formava part del grup liberal al Parlament Europeu des del 2014 i hi incrementa clarament el pes de l’ALDE, incomoda visiblement els representants de Convergència Democràtica de Catalunya per l’antagonisme en qüestions fonamentals com la independència de Catalunya. El portaveu de CDC al grup, Ramon Tremosa, considera la possibilitat d’abandonar-lo.

Agents de la Guàrdia Civil es presenten a la seu central del Banco Santander a Boadilla del Monte (Madrid) amb un requeriment judicial d’informació sobre blanqueig de capitals. El requeriment és cursat pel jutge José de la Mata i forma part de la causa contra el banc britànic HSBC, arran de la informació obtinguda de l’anomenada "llista Falciani" sobre presumptes defraudadors fiscals i blanquejadors. La investigació es troba sota secret de sumari.

Miquel Àngel Fraile, president de la Confederació de Comerç de Catalunya, és destituït després de 31 anys en el càrrec. L’entitat acumula pèrdues de més de dos milions d’euros al llarg dels tres darrers exercicis. El 5 de setembre, la nova presidenta de la confederació, Maria Rosa Eritja, anuncia que l’associació ha pres la decisió de presentar concurs de creditors i dissoldre’s, ja que no pot fer front al deute acumulat.

La Comissió Europea i Facebook, Twitter i YouTube aproven un codi de conducta per a perseguir la incitació a l’odi i la violència a internet. Entre altres mesures, preveu que els missatges d’aquest tipus es retirin de les xarxes o se’n talli l’accés dins d’un termini de 24 hores.

Se celebra el centenari de la batalla de Verdun, una de les més cruentes de la Primera Guerra Mundial, amb més de mig milió de soldats morts, i també la més llarga (21 de febrer de 1916 16 de desembre de 1916). L’acte té lloc al mateix escenari de la batalla, on s’ha construït un memorial. Els dos principals protagonistes de la cerimònia, el president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, fan una crida en favor de preservar la Unió Europea en el moment més crític des de la seva fundació.

El tribunal constituït a Buenos Aires dicta la primera de les sentències dels acusats de l’anomenada "operació Còndor", un pla conjunt dels governs dictatorials de l’Argentina, l’Uruguai, el Brasil, Xile, el Paraguai i Bolívia per eliminar opositors d’esquerres en 1975-80, amb el resultat de més d’un centenar d’assassinats, segrestos i desaparicions. Catorze excaps militars són declarats culpables i la primera condemna és per a Reynaldo Bignone, el darrer cap de govern de la dictadura argentina, que és condemnat a cadena perpètua. El judici es va iniciar el 2013, i durant aquests anys han mort cinc dels acusats, entre els quals hi ha el general Videla.

Barack Obama és el primer president dels Estats Units en l’exercici del càrrec a visitar el memorial d’Hiroshima, construït en homenatge a les víctimes de la primera bomba atòmica (6 d’agost de 1945). Davant dels supervivents i del primer ministre japonès, Shinzo Abe, el president nord-americà fa una crida a construir un món sense armes nuclears, però no demana perdó, cosa que tampoc li reclamen ni els partits, ni el Govern japonès ni la gran majoria de la societat civil.

Els grups de Ciutadans, el PP i el PSC, amb l’alcalde socialista Àngel Ros al capdavant, aproven una moció que en un dels seus punts fa referència explícita a l’article 56 de la nova Llei estatal de trànsit, que obliga a retolar "almenys, en la llengua oficial de l’Estat", la qual entenen que és el castellà.

Més de 500 immigrants i refugiats desapareixen i es donen per morts quan l’embarcació en la qual viatjaven des de Sàbrata (Líbia) sotsobra en aigües de la Mediterrània central. És el pitjor naufragi dels que hi ha hagut a la mateixa zona, els quals provoquen només durant el mes de maig més de 700 morts.

Romero Jucá, ministre de Planificació del Brasil, dimiteix el càrrec després de fer-se públiques unes gravacions en les quals presumptament conspirava per obstruir la investigació de l’escàndol de Petrobras. El dia 31, dimiteix també el ministre Anticorrupció, Fabiano Silveira, per una filtració similar. Ambdós formaven part del nou govern provisional presidit per Michel Temer, que el dia 12 va substituir la presidenta, Dilma Rousseff, a la qual el Parlament va forçar a dimitir per tal que fos jutjada pel "cas Petrobras".

De l’11 al 22 de maig té lloc la 69a edició del Festival de Canes. La Palma d’Or se l’enduu la pel·lícula I, Daniel Blake, del director anglès Ken Loach. El Gran Premi és per a Juste la fin du monde, del quebequès Xavier Dolan. El premi al millor director se l’enduen, ex aequo, el romanès Cristian Mungiu (Graduation) i el francès Olivier Assayas (Personal shopper), el premi especial del jurat és per a American honey, de l’anglesa Andrea Arnold, el premi a la millor actriu principal recau en la filipina Jaclyn Jose (Ma Rosa, de Brillante Mendoza), i el premi al millor actor, en l’iranià Shahab Hosseini (Forushande, ‘El client’, d’Asghar Farhadi). En la categoria de curtmetratges, la Palma d’Or és per a Timecode, del català Juanjo Giménez.

L’exèrcit nigerià fa públic l’alliberament de 97 noies segrestades pel grup islamista Boko Haram en una operació que deixa 35 militants morts. Boko Haram ha segrestat milers de dones al nord de Nigèria els darrers anys. El segrest de 218 noies en una escola a la localitat de Chibok a l’abril del 2014 va desencadenar una campanya internacional per al seu alliberament.

El Tribunal Suprem rebutja investigar l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N, i només obre diligències contra l’exconseller de la Presidència Francesc Homs (actualment aforat per la seva condició de diputat) per presumptes delictes de "desobediència, prevaricació i malversació de fons públics". Els casos de Mas, Ortega i Rigau són retornats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El segon sindicat de la policia catalana, el Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME), és objecte d’un atac informàtic en el seu perfil de Twitter i difon a la xarxa dades personals de més de 5.600 agents. Acompanya l’enllaç el missatge: "D’acord amb la llei de transparència, avui publiquem la llista dels nostres membres", i s’hi afegeixen també imatges d’Ester Quintana, del documental Ciutat morta i de la mort de Juan Andrés Benítez. L’endemà, un hacker sota el pseudònim de Phineas Fisher es reivindica com l’autor de l’atac.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya activa un protocol d’actuació contra un brot d’enterovirus que infecta una quarantena de nens. El conseller de Salut, Antoni Comín, explica que des del 6 de maig, en què es van detectar els primers casos a l’Hospital Vall d’Hebron amb afectacions importants, com ara inflamacions del sistema nerviós central, es va endarrerir deliberadament la comunicació per tal de no crear alarmisme i per tenir-ne totes les dades. El dia 22 de maig mor un nen de dos anys ingressat dos dies abans a l’Hospital de Mataró (Maresme). Tot i que al nen se li’n detecta la presència, els metges no poden assegurar que l’enterovirus sigui la causa de mort. El 26 de maig el Departament de Salut dóna per estabilitzat el brot, tot i que adverteix que se n’esperen nous casos. Des que es va originar el brot fins el 13 de setembre, en què mor una nena a l’hospital Parc Taulí de Sabadell, Salut comptabilitza 110 casos.

L’empresa d’hemoderivats Grífols, amb seu a Catalunya i Irlanda, adquireix el 20% de Singulex, una destacada empresa nord-americana en el camp de les proves diagnòstiques. L’adquisició d’aquest paquet d’accions supera els 44 milions d’euros i li permet tenir representació al consell d’administració.

En una cimera celebrada a Viena, en la qual participen els ministres d’Afers Estrangers dels EUA, Rússia i diversos estats de la Unió Europea, s’aprova aixecar l’embargament d’armes al govern d’unitat libi per tal de combatre l’Estat Islàmic i els traficants de persones. Al febrer del 2011 el Consell de Seguretat de l’ONU va imposar un embargament d’armes quasi total a Líbia en resposta a la situació caòtica del país després de l’enderrocament de Moammar al-Gaddafi.

El Futbol Club Barcelona guanya el seu 24è títol de Lliga després de derrotar el Granada per 0-3, amb gols de Luis Suárez. El dia 22 se celebra la final de la Copa del Rei, a l’estadi Vicente Calderón, en la qual el Barça conquereix el trofeu contra el Sevilla (2-0), amb gols de Jordi Alba i Neymar. Aquesta final de Copa ve marcada per la prohibició d’exhibir estelades a l’estadi dictada per la delegada del Govern espanyol a Madrid el dia 18, però que revoca el dia 21. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, havien anunciat que no assistirien a la final si se’n mantenia la prohibició.

Unes 9.000 persones són evacuades de la urbanització El Quiñón a Seseña, a la província de Toledo, a causa de l’incendi d’un abocador de pneumàtics que acumula un seguit d’irregularitats: l’empresa propietària de l’abocador teòricament hi fabricava pneumàtics, però només servia com a magatzem, que acumulava fins a cinc milions de rodes. Va ser declarat il·legal el 2003, però no va ser fins el 2011 que es va deixar d’abocar-hi cautxú. L’empresa té multes per valor de 600.000 euros i el propietari està il·localitzable. L’endemà les persones evacuades poden tornar a casa seva.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, presenta en una conferència a la seu del think tank Chatham House de Londres la via catalana a la independència, en la qual subratlla la negativa del Govern espanyol al diàleg --en contrast amb l’acceptació d’un referèndum per a Escòcia del Govern britànic--, que ha abocat el Govern català a cercar la via unilateral. En el seu viatge, Puigdemont també manté una trobada amb Catalans UK, el casal català al Regne Unit. Entre el 30 d’abril i el 2 de maig Puigdemont va fer el seu primer viatge com a president a Brussel·les, on les autoritats europees van al·legar problemes d’agenda per a no reunir-s’hi. Sí que es va reunir amb autoritats belgues i amb el president dels liberals europeus.

El Senat del Brasil aprova suspendre Dilma Rousseff de la presidència per 55 vots a favor i 22 en contra. És el darrer dels passos del procés iniciat el 17 d’abril a la Cambra dels Diputats contra Rousseff, i supera àmpliament els dos terços necessaris per a jutjar la presidenta pel finançament del Partit dels Treballadors a través del desviament de fons de la petroliera estatal Petrobras. El mateix dia Michel Temer, líder del Partit del Moviment Democràtic Brasiler, que fins al març formava part del govern, és nomenat president provisional del Brasil.

El balanç de les diverses explosions amb cotxe bomba que tenen lloc aquest dia a Bagdad és de 93 persones mortes. El nombre més alt de víctimes correspon al de les d’un mercat al districte xiïta de Sadr (63). Els atemptats són reivindicats per l’Estat Islàmic.

El president francès, François Hollande, signa el decret que imposa la polèmica reforma laboral impulsada pel primer ministre, Manuel Valls, impugnada fins i tot per una facció del Partit Socialista. A causa d’aquesta oposició, Valls evita portar la reforma a votació i fa ús de la prerrogativa constitucional que li permet aprovar una llei sense passar per l’Assemblea Nacional a canvi de sotmetre’s a una moció de censura, que supera el dia 12 (per 42 vots no s’arriba als 288 necessaris per a la destitució). No obstant això, les protestes i les mobilitzacions continuen. La vaga dels empleats de les benzineres i els treballadors de les centrals nuclears durant el maig és especialment greu. La reforma incideix, sobretot, en la facilitat de reducció de sous i en els acomiadaments.

El socialdemòcrata Werner Faymann dimiteix per sorpresa el càrrec de canceller d’Àustria, que ocupava des del 2008 encapçalant un govern de coalició amb els democratacristians. Faymann pren la decisió després del triomf del candidat ultradretà en la primera volta de les eleccions presidencials, celebrades el 24 d’abril. La dimissió de Faymann està relacionada amb la limitació de l’entrada de refugiats, que sectors del seu partit consideren concessions a l’extrema dreta. El dia 17 el substitueix en el càrrec el també socialdemòcrata Christian Kern.

L’exconseller d’Ensenyament i exmembre destacat del Partit dels Socialistes de Catalunya, Ernest Maragall, renuncia als càrrecs de Moviment d’Esquerres juntament amb 9 membres més de la direcció. Moviment d’Esquerres va ser fundat pel mateix Maragall després de marxar del PSC. Els dimissionaris justifiquen la decisió perquè no s’identifiquen amb l’orientació i el rumb del partit, que consideren contradictori.

Euskal Irrati Telebista (EiTB), la televisió pública basca, cessa les seves emissions en territori navarrès pels expedients sancionadors imposats per la secretaria de Telecomunicacions, del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme espanyol, a petició del Govern navarrès anterior, ocupat per la Unió del Poble Navarrès, per invasió de l’espai radioelèctric. L’endemà de l’apagada, el Parlament basc insta a recuperar les emissions i qualifica la decisió ministerial d’atac als drets fonamentals.

La Guàrdia Civil duu a terme l’"operació Amfiteatre", que investiga el "cas Inipro", de presumpte finançament il·legal del PSC, en el decurs de la qual efectua vuit escorcolls als ajuntaments de Tarragona, Viladecans, Palau-solità i Plegamans, a dos registres mercantils, el de Barcelona i Viladecans, a un despatx professional d’aquesta ciutat, i a un altre a Reus. S’efectuen quatre detencions: dos empresaris, l’excap de gabinet de l’alcaldia de Tarragona i el tinent d’alcalde de Viladecans.

La Unió Europea de Futbol Associació (UEFA) aprova en el seu 40è congrés, celebrat a Budapest, acceptar Kosovo com a membre de ple dret per 28 vots a favor, 24 en contra i 2 nuls. El 2012, la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA) va acceptar la participació amistosa de la Federació Kosovar de Futbol. El rebuig del reconeixement de la federació Kosovar l’encapçala la federació sèrbia, que té el suport de les de Rússia i Espanya, especialment. Al desembre del 2014 el Comitè Olímpic Internacional ja va reconèixer el comitè olímpic de Kosovo. D’altra banda, el 13 de maig Kosovo és acceptat com a membre dels òrgans de govern de la FIFA per 28 vots contra 22.

L’Audiència de Barcelona revoca la sentència d’un jutge que el 2014 va condemnar la cúpula directiva de Spanair, encapçalada per Ferran Soriano, a una multa de 10,8 milions d’euros per la fallida de la companyia aèria. El tribunal fonamenta la decisió en el fet que el concurs de creditors va ser "fortuït i no culpable". Spanair va presentar el concurs de creditors a començament del 2012, quan es van trencar les negociacions perquè entrés a l’accionariat Qatar Airways, que hauria pogut salvar la companyia.

Sota el lema: "Contra la pobresa salarial i social" es manifesten a les principals ciutats dels Països Catalans sindicats i forces polítiques. A Barcelona, el líder de la UGT, Camil Ros, i el de CCOO, Joan Carles Gallego, encapçalen la manifestació i amenacen amb una vaga general entre final del 2016 i principi del 2017 si no es deroga la reforma laboral. Prenen part en la manifestació la consellera de Treball, Dolors Bassa, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i representants d’ERC, el PSC, C’s, EUiA i Catalunya Sí que es Pot. A València hi pren part també el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la vicepresidenta, Mònica Oltra. A Palma, és presidida per tres consellers: el vicepresident i conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, Gabriel Barceló Milta, el de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela, i la de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, i també el batlle de la ciutat, José Hila, i el líder de Podem, Alberto Jarabo.

Entra en vigor la rebaixa de preus en trucades, enviament de missatges i connexió a internet per mòbil en països diferents de la Unió Europea (roaming). Les tarifes rebaixades són de 5 cèntims per minut, 2 cèntims pels missatges de correu i 5 cèntims per cada megabyte d’ús d’internet mòbil. És el pas previ a la desaparició total d’aquest sobrecost, previst per al 2017.

El Govern belga acorda la distribució de píndoles de iode a tota la població com a mesura de seguretat nuclear. Anteriorment s’havien distribuït només en un radi de 20 km entorn de les centrals nuclears. Les píndoles s’utilitzen per a combatre alguns dels efectes cancerígens en cas de fuita radioactiva. Recentment alguns països veïns han criticat l’estat de les centrals nuclears belgues, però la ministra de Sanitat sosté que el canvi és motivat per les conseqüències de l’accident de Fukushima.

El Govern andorrà ordena la clausura de la planta d’aigua d’Arinsal i retira la producció d’Aigües del Pirineu després que s’hagi identificat l’aigua envasada per aquesta empresa com l’origen del brot de gastroenteritis que les setmanes anteriors ha afectat més de 4.000 persones a Barcelona i Tarragona. El 21 d’abril els resultats de les anàlisis van confirmar la presència d’un norovirus a la font i en diversos lots d’aigua envasada. El 6 de maig Aigües del Pirineu n’anuncia el tancament definitiu.

Presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el conseller de Cultura, Santi Vila, se celebra al Palau de la Generalitat l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi del 2016. El Govern concedeix el reconeixement a 27 personalitats i 13 entitats, entre les quals cal destacar el metge Bonaventura Clotet, l’actor Carles Canut, l’alpinista Òscar Cadiach, l’empresària Sol Daurella, el físic Josep Enric Llebot, el filòsof Jordi Llovet, l’economista Guillem López i l’ecòleg Joandomènec Ros.

El Tribunal Constitucional dóna la raó al Govern espanyol en el recurs a la llei catalana contra la fracturació hidràulica (fracking), argumentant que la llei envaeix les competències de l’Estat. També declara nul·la la disposició transitòria de la llei catalana que prohibeix la implantació d’establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 m2 dins de les trames urbanes consolidades, ja que no es justifica segons la norma general estatal. Dos dies després (27 d’abril), el TC també anul·la la part substancial de la llei catalana que estableix un impost a la generació d’electricitat a les centrals nuclears, argumentant una vulneració de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA).

L’edició del 2016 de la Diada de Sant Jordi ve marcada per un augment del 3% de les vendes respecte a l’any anterior, segons el Gremi de Llibreters de Catalunya. Segons aquesta mateixa organització, la facturació és de quasi 30 milions. El 54,3% correspon al llibre en català i el 45,3% en castellà (mentre que la resta de l’any la venda en català baixa al 25%). La filla del capità Groc, de Víctor Amela, i Confessions d’un culer defectuós, de Sergi Pàmies, són els més venuts en ficció i no-ficció en català, respectivament. En castellà ocupen les primeres posicions La chica del tren, de Paula Hawkins, i X, de Risto Mejide.

La Unió Europea de Radiodifusió (EBU, per les sigles en anglès) exclou Romania de l’edició del 2016 del concurs de cançó d’Eurovisió, que se celebra a Estocolm el 12 de maig. El motiu és el deute de 16 milions de francs suïssos de la televisió estatal romanesa amb l’EBU.

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata dicta una resolució per la qual activa el processament de 24 persones, entre les quals hi ha l’expresident de les Corts Valencianes i exconseller de la Generalitat Valenciana, Juan Cotino, per presumptes irregularitats en l’organització de la visita del papa a València l’any 2006, així com diversos directius vinculats a la "trama Gürtel" que presumptament van desviar fons públics en contractes per a la transmissió de l’acte a partir d’una adjudicació de 7,4 milions d’euros.

En una accidentada votació, el Parlament de Catalunya aprova rescindir els concerts econòmics amb les escoles que segreguen per sexe. La iniciativa, obra del PSC i Catalunya Sí que es Pot, estableix un període de transitorietat fins al curs 2017-18. En la votació, JxSí ha votat dividida, i Ciutadans, a favor, cosa que posteriorment la portaveu anuncia que ha estat "un error".

Anders Breivik, el terrorista d’ideologia nazi que al juliol del 2011 va assassinar 77 persones en un acte de les joventuts socialistes a l’illa noruega d’Utøya, guanya a l’Estat noruec un recurs per vulneració de drets humans. Condemnat a vint-i-un anys de presó, Breivik va denunciar el Govern pel confinament solitari que se li aplicava i per altres maltractaments. El jutge li dóna la raó i al·lega que el règim a què ha estat sotmès viola la Convenció Europea de Drets Humans en casos d’empresonament.

Un tribunal de Dresden jutja Lutz Bachmann, líder del moviment antiislàmic Pegida, acusat d’incitar a l’odi pels seus comentaris a la xarxa sobre els refugiats. Al mateix temps, la policia duu a terme detencions de sospitosos d’atacs a centres d’immigrants i mesquites (més de mil des del 2015). A les portes del tribunal es concentren partidaris i detractors del processat.

La multinacional Google guanya el judici que li permet mantenir el seu servei de consulta de llibres (Google Books), el qual, a més de la base de dades bibliogràfica, inclou fragments escanejats de les obres. El Tribunal Suprem dels Estats Units rebutja la demanda interposada pel Gremi d’Autors l’any 2004.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, rep en visita oficial el president del Consell Regional de Còrsega, Gilles Simeoni. Simeoni és el líder dels sobiranistes de l’illa, que, per primer cop, agrupats en la coalició Pè a Corsica, van guanyar les eleccions a l’Assemblea corsa al desembre del 2015, amb 24 escons dels 51 existents.

En un acte que clou la commemoració dels 85 anys de la proclamació de la Segona República, s’inaugura el canvi de nom de la plaça de Llucmajor del districte de Nou Barris de Barcelona pel de plaça de la República. El canvi aixeca nombroses protestes dels que ho consideren un greuge a la memòria històrica (entre d’altres, l’alcalde de Llucmajor). Critiquen també que no s’hagi retornat a l’emplaçament original, a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, l’estàtua d’homenatge a la Primera República que l’Ajuntament socialista de Barcelona va situar el 1990 a l’aleshores plaça de Llucmajor, en treure-la del magatzem on els franquistes l’havien retirat el 1939. El dia 19 de juliol, amb la signatura del decret, entra en vigor a tots els efectes el canvi de nom. Aquest és un dels canvis més polèmics de la redenominació del nomenclàtor de Barcelona de l’Ajuntament presidit per Ada Colau, entre els quals hi ha el de la plaça de Joan Carles I, a l’esmentada confluència entre l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, per la del Cinc d’Oros (14 d’abril).

El Govern grec acusa tres dels cinc activistes catalans detinguts el dia 13 d’aldarulls i resistència a l’autoritat prop del camp d’internament d’Idomeni. La policia grega va detenir en total una quarantena de voluntaris, els quals acusen les autoritats de no voler testimonis del tracte que es dóna a refugiats i immigrats.

José Manuel Soria, ministre d’Indústria espanyol en funcions, dimiteix el càrrec després de ser identificat en les llistes de titulars de comptes en paradisos fiscals de Panamà i l’illa de Jersey, informació coneguda pels anomenats "papers de Panamà". Soria també renuncia a la presidència del PP de les illes Canàries i a l’escó de diputat al Parlament. L’endemà assumeix les seves funcions el ministre d’Economia, Luis de Guindos.

Els governs de les cinc economies més grans de la Unió Europea (Alemanya, la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya) acorden compartir la informació sobre els moviments de les grans fortunes. Amb aquesta mesura s’espera combatre amb més eficàcia el frau fiscal. L’acord arriba onze dies després de fer-se pública la filtració dels "papers de Panamà".

En un informe sobre l’acollida dels refugiats, la Comissió Europea assenyala Espanya com un dels estats membres més incomplidors des que es van assignar quotes a principi d’any. Des d’aleshores, i sobretot des del tractat amb Turquia, els estats membres han acceptat un nombre creixent de refugiats, tret de casos com els de països de l’Est i Espanya, que va acceptar rebre’n 467 i només n’ha acollit 18.

Les Corts Valencianes reten homenatge a Guillem Agulló, el militant independentista de Maulets assassinat l’11 d’abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars) per un grup de feixistes. El president de la cambra, Enric Morera, pronuncia la frase que es va fer coneguda per a denunciar l’assassinat del jove i la impunitat dels assassins: "Guillem Agulló, ni oblit ni per- dó!".

Es compleixen sis mesos del Reial decret sobre autoconsum (9 d’octubre de 2015), després dels quals les instal·lacions fotovoltaiques han d’haver-se adaptat a la nova normativa, que grava amb un impost les plaques solars que produeixen electricitat. El Govern justifica l’anomenat "impost al sol" per contribuir a pagar els costos del sistema quan les instal·lacions estan connectades a la xarxa elèctrica (la gran majoria). Se n’exclouen les plaques tèrmiques (per a escalfar aigua), les que tenen una potència màxima contractada de 10 quilowatts i els consumidors de les illes.

Més de 100 persones moren i unes 350 resulten ferides en l’explosió de material pirotècnic al temple de Kollam, a l’estat de Kerala, durant la celebració del Cap d’Any hinduista. Es creu que la deflagració l’ha provocat una guspira en el material pirotècnic emmagatzemat al temple.

Amb el títol Amoris laetitia (‘L’alegria de l’amor’), el papa Francesc fa públiques les directrius per a les famílies catòliques en una exhortació apostòlica després de la celebració de tres sínodes. Tot i que no introdueix canvis en la doctrina tradicional, demana als representants de l’Església més flexibilitat respecte a les realitats actuals, amb referència sobretot als matrimonis homosexuals i la contracepció, sobre els quals, tot i no acceptar-los plenament, demana més comprensió.

Amb una participació mínima (32,2%) els Països Baixos rebutgen en referèndum el tractat d’associació de la Unió Europea amb Ucraïna (27 d’abril de 2015) pel 61,1% contra el 38,1% dels vots. Tot i la baixa participació i que no és un referèndum vinculant, el resultat posa de manifest el fort creixement de l’euroescepticisme en un dels membres fundadors de la Unió Europea.

L’Assemblea Nacional francesa aprova la llei que penalitza els clients de la prostitució amb multes que poden arribar als 3.750 euros. Fora de la cambra, s’hi manifesten en contra prostitutes, perquè segons diuen dificultarà les condicions de vida del col·lectiu. El Govern presenta la llei com un mitjà per a lluitar contra el tràfic de persones. Suècia va ser el primer país a penalitzar els clients de prostitutes l’any 1999.

El Tribunal Penal Internacional (TPI) descarta jutjar el vicepresident de Kenya, William Ruto, per evidències insuficients. Segons alguns dels jutges, les intimidacions als testimonis i les interferències polítiques en el procés converteixen el judici en inviable. A Ruto, junt amb altres polítics, se’l fa responsable de prop de 1.200 morts i d’un milió de desplaçats per la violència en les eleccions del 2007. El 2014, el TPI va renunciar al judici contra el president Uhuru Kenyatta per motius semblants. Els càrrecs, però, no han estat retirats.

Human Rights Watch (HRW), una de les principals ONG de defensa dels drets humans, presenta un informe en el qual acusa el Govern de Veneçuela d’exercir la violència indiscriminada amb l’excusa de la lluita contra la delinqüència i el crim. HRW sosté que, a través del pla conegut com "operació d’Alliberament i Protecció del Poble", diversos cossos de seguretat duen a terme abusos sistemàtics contra la població, que inclouen execucions extrajudicials, detencions arbitràries, desnonaments forçosos, destrucció de cases i deportacions massives de colombians acusats sense proves de pertànyer a grups paramilitars.

Onze milions de documents és el volum de la filtració procedent del despatx d’advocats amb seu a Panamà Mossack Fonseca, en la qual apareixen comptes de grans fortunes que la firma gestionava en paradisos fiscals arreu del món. Entre els titulars apareixen caps d’estat i de govern, polítics, financers, empresaris, homes de negocis i estrelles de l’esport i l’espectacle, entre d’altres. L’anunci és publicat pel diari alemany Süddeutsche Zeitung, que el 2015 va rebre la informació d’una font anònima i que l’ha compartida i analitzada durant un any amb el Consoci Internacional de Periodistes d’Investigació, format per un centenar de mitjans de comunicació de 78 països, part dels quals de reconegut prestigi. Els anomenats "papers de Panamà" són, amb diferència, la filtració d’informació més gran de la història.

Un discurs del president dels Estats Units, Barack Obama, clou la quarta Cimera de Seguretat Nuclear, que se celebra a Washington. De la cinquantena de participants, destaca la significativa absència de Rússia, en resposta a les crítiques del Govern nord-americà pel rearmament nuclear promogut pel president Putin. En les seves intervencions, Obama defensa l’acord del 2015 amb l’Iran i subratlla el perill dels assaigs de Corea del Nord i la possibilitat que els terroristes controlin armes nuclears.

Amb deu vots a favor, sis en contra i tres abstencions el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) nomena Antonio Recio Córdova nou president de l’Audiència de Barcelona. Recio Córdova, magistrat conservador, s’imposa a Àngels Vivas, una dels 33 signants del manifest a favor de la consulta sobiranista del 2014. Quatre dels vocals presenten un escrit de protesta en el qual exposen que Vivas ha estat discriminada en l’elecció per aquest motiu.

Amb els vots del PSIB-PSOE, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera el Parlament balear aprova que el català torni a ser un requisit per a ocupar una plaça de funcionari a les Illes Balears. Aquesta exigència havia estat derogada pel Govern de Josep Ramon Bauzà el 2012.

En una votació interna, el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB) aprova abandonar el govern de coalició que comparteix amb el Partit dels Treballadors de la presidenta, Dilma Rousseff, el qual queda en minoria. El PMDB pren aquesta mesura perquè està a favor del processament (impeachment) de Rousseff per l’escàndol de Petrobras.

L’FBI descodifica l’iPhone del terrorista de l’Estat Islàmic que el 2 de desembre de 2015 va perpetrar un atemptat en un centre per a discapacitats de San Bernardino (Califòrnia) i va matar 14 persones i en va ferir 22. L’agència federal de seguretat havia requerit a l’empresa Apple que desencriptés el telèfon, però s’hi va negar, adduint que creava un precedent de violació de la privacitat dels clients. El 19 de febrer el Departament de Justícia dels Estats Units va cursar una ordre per a obligar Apple a introduir-se al mòbil del terrorista, però l’empresa va recórrer-hi en contra i el dia 29 un jutge va dictaminar en contra del Govern federal. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans també es va pronunciar a favor de l’empresa. Segons tots els indicis, la desencriptació ha estat duta a terme per una empresa informàtica israeliana.

El ciclista colombià de l’equip Movistar Nairo Quintana guanya la 96a edició de la Volta a Catalunya, que es disputa del 21 al 27 de març en set etapes i un total de 1.216,6 km. En segona posició de la classificació general se situa l’espanyol Alberto Contador i, en tercera, l’irlandès Dan Martin.

L’exèrcit sirià anuncia la presa del control total de la ciutat de Palmira, que el 2015 va ser conquerida per l’Estat Islàmic i hi va instaurar un règim de terror, perpetrant nombroses execucions públiques que va difondre arreu del món. D’altra banda, la destrucció del jaciment arqueològic sembla, segons les primeres estimacions, menys greu del que en un principi es creia.

Grècia comença a evacuar Idomeni, el principal camp de refugiats i immigrants procedents sobretot de Síria i l’Iraq, a tocar de Macedònia. Aquest país ha tancat les fronteres, fet que ha bloquejat unes 14.000 persones durant prop d’un any. Les autoritats gregues comencen el transport de centenars de persones a camps oficials i mantenen un estricte control d’accés als mitjans de comunicació. Al mateix temps, s’anuncia que les arribades d’immigrants i refugiats a les illes gregues disminueix dràsticament a conseqüència de l’acord entre Turquia i la UE la setmana anterior.

Dos soldats russos capturats a l’est d’Ucraïna són intercanviats per una pilot ucraïnesa. Els dos soldats van ser sentenciats a catorze anys de presó per un tribunal de Kíev per incitar al conflicte civil. La pilot ucraïnesa Nadia Sàvtxenko va ser sentenciada a vint-i-dos anys per un tribunal rus per l’assassinat de dos periodistes russos. La seva negativa a reconèixer l’acusació i la confrontació amb el tribunal que la jutjava van convertir Sàvtxenko en una heroïna a Ucraïna. L’alta comissària per als Afers Exteriors de la Unió Europea, Federica Mogherini, també n’havia exigit l’alliberament.

Amb un concert que rep el nom de Marató Granados es commemora dins del Festival de Pasqua de Cervera la data del naixement d’Enric Granados. De fet, l’Any Granados va començar el 28 de gener amb un concert de les Goyescas, interpretades pel pianista José Menor, a l’Auditori de Lleida, ciutat natal del pianista i compositor.

Després de vuit anys de judici, el Tribunal Penal Internacional de l’Haia dicta sentència contra el líder serbobosnià Radovan Karadžić, acusat de múltiples crims en la guerra de Bòsnia (1992-95). Els jutges declaren Karadžić, de 70 anys, culpable de genocidi a la localitat de Srebrenica, de crims contra la humanitat i de crims de guerra, i el condemnen a quaranta anys de presó. Els càrrecs formen part de l’anomenada "neteja ètnica" orquestrada per ell, Slobodan Milošević i altres dirigents del bàndol serbobosnià.

Els neozelandesos aproven en referèndum mantenir la bandera actual (56,6% contra 43,2%). La proposta derrotada substituïa la bandera britànica que hi ha al marge superior per una falguera. La participació és del 67,8%. El 15 de desembre de 2015 es va fer un referèndum preliminar per a escollir la proposta de nova bandera entre quatre opcions.

Amb l’assistència dels presidents Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, entre altres personalitats, es commemora el primer aniversari de la catàstrofe de Germanwings a l’aeroport del Prat amb un homenatge a les 150 persones que van morir quan el copilot va estavellar deliberadament l’avió d’aquesta companyia. Els familiars que hi assisteixen reclamen mesures de seguretat i es declaren decebuts pels informes proporcionats per la companyia. Simultàniament es duen a terme cerimònies a Le Vernet, el poble dels Alps francesos on es va estavellar l’avió, i a Düsseldorf, que havia de ser el destí del vol.

El president dels Estats Units, Barack Obama, arriba a Cuba en una visita històrica, la primera d’un president nord-americà des del 1928. Obama va restablir les relacions amb el règim castrista el 2015. La visita inclou també una trobada del president nord-americà amb líders de l’oposició i una crítica al règim pels presos polítics, l’existència dels quals el president cubà, Raúl Castro, no reconeix.