Cronologia dels Països Catalans i del món

François Fillon, primer ministre de França en 2007-10, és condemnat a cinc anys de presó (tres dels quals suspesos), al pagament d’una multa i a una inhabilitació de deu anys pel pagament de feines fictícies a la seva dona, que també és condemnada.

La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, reclama als estats membres de l’organització alternatives al règim de presó davant del risc que presenta la pandèmia de la covid-19. Mijatovic fa aquesta crida esmentant els defensors de drets humans, activistes no violents i periodistes detinguts. El 14 de març, arran de la declaració de l’estat d’alarma, l’estat espanyol va denegar a molts dels presos, inclosos els independentistes catalans, passar el confinament al seu domicili.

Els partidaris de continuar formant part de França s’imposen en el segon referèndum d’autodeterminació de Nova Caledònia (53,2% contra 46,7%). En el primer referèndum del 3 de novembre de 2018 el “no” va obtenir el 56,4% i el “sí” el 43,4%. Els acords de Nouméa (1998) preveuen la possibilitat de celebrar un tercer referèndum el 2021.

El Congrés dels Diputats aprova amb els vots en contra de Vox i d’un dels diputats del PP (la resta dels quals s’absté) la retirada de medalles a l’expolicia Antonio González Pacheco (àlies Billy el Niño), conegut i processat per tortures i per crims contra la humanitat durant el franquisme. La retirada d’honors al policia va ser una de les condicions de Podemos per investir Pedro Sánchez, però finalment es du a terme pòstumament, ja que va morir el 7 de maig.

El Ministeri d’Afers Estrangers de la Xina dona 10 dies als corresponsals del New York Times, el Washington Post i el Wall Street Journal per retornar als Estats Units. Segons les autoritats xineses, la mesura és una resposta a les restriccions dels mitjans xinesos als Estats Units imposades per l’administració Trump.

El president de França Emmanuel Macron envia dos avions de combat i una fragata a l’est de la Mediterrània. L’objectiu de la missió és dissuadir Turquia de les prospeccions de gas i petroli iniciades al juny en les aigües disputades entre Grècia, Turquia i Xipre. França i Turquia, membres de l’OTAN, donen suport a bàndols enfrontats en la guerra de Líbia.

El Tribunal especial de París que jutja els acusats per l’atemptat terrorista a la redacció de la revista Charlie Hebdo (2015) anuncia el veredicte. Dels catorze acusats, tres són jutjats en absència i un d’ells és l’únic condemnat a cadena perpètua. La segona condemna més llarga (30 anys) recau sobre dos dels acusats (un dels quals la dona d’un dels atacants) per complicitat en actes terroristes, foren condemnats a penes d’entre quatre anys de presó fins a dues condemnes de trenta anys i una cadena perpètua. Es dicten també penes de presó de 18 i 20 anys per a dos dels acusats que coneixien els plans dels terroristes. Un tercer és sentenciat a 13 anys per assistència logística als atemptats. La resta reben penes menors (4 anys).

Els partits independentistes de diversos territoris de l’Estat espanyol (ERC, JxCat, EH Bildu, BNG i la CUP) s’absenten en l’acte d’obertura de la 14a legislatura espanyola, presidit per Felip VI. El gest és una protesta contra el monarca i va acompanyat de la declaració conjunta “No tenim rei”, en la qual denuncien la continuïtat amb el franquisme de la institució monàrquica i l’actitud autoritària del titular actual envers Catalunya, el País Basc i Galícia.

El Consell de Transició del Sud, òrgan que agrupa sectors sunnites del Iemen del Sud arriba a un acord amb el govern iemenita, reconegut internacionalment després d’un acord d’alto el foc signat al juny. A canvi, l’acord dona al Consell representació en el govern que s’ha de formar en els trenta dies següents. Aquesta absència de representació va comportar a l’abril la sortida del Consell de la coalició sunnita enfrontada a la milícia xiïta houthi en la guerra civil que es va iniciar el 2011.

Per segona nit consecutiva tenen lloc aldarulls en protesta contra les mesures anti-COVID19 en ciutats de l’estat espanyol, entre les quals Barcelona, Burgos, Santander, Madrid, Màlaga, Logronyo o Bilbao. Part dels participants en els avalots són negacionistes i simpatitzants de l’extrema dreta.

Itàlia aprova en referèndum la reducció del nombre de diputats de 945 a 600: la Cambra dels Diputats passa de 630 a 400 i el Senat de 315 a 200.

Un dia després que el Tribunal Constitucional rebutgi la dissolució del Parlament dictada pel primer ministre de Lesotho, Thomas Thabane, aquest ordena el desplegament de l’exèrcit “per restaurar l’ordre”. Thabane està acusat des del mes de febrer del 2020 d’haver assassinat la seva dona, i malgrat les fortes pressions es nega a dimitir. L'11 de maig cau la coalició de govern presidida per Thabane, el qual dimiteix el càrrec una setmana després (19 de maig). 

L’Institut per al Diàleg Estratègic (ISD) fa públic el descobriment a la xarxa d’una gran base de l’organització terrorista autoanomenada Estat Islàmic. Les investigacions van començar després de la mort del seu líder Abu Bakr al-Baghdadi, l’octubre de 2019. Es tracta d’un repositori descentralitzat, renovat constantment amb continguts de propaganda radical islàmica, instruccions i informacions sobre atemptats i accions de sabotatge.

La ministra de defensa alemanya anuncia la reestructuració del cos d’elit KSK. Al mes de maig es van localitzar armes i explosius al domicili d’un dels seus membres, prop d’una vintena dels quals (d’un total d’un miler) són sospitosos d’activisme d’extrema dreta. També s’ha localitzat propaganda de l’època nazi en alguna de les casernes.

El govern afganès i els talibans comencen a negociar de manera presencial l’alliberament d’uns 6.000 presoners, dels quals 5.000 són militants de l’organització islamista. Les negociacions, supervisades pel Comitè Internacional de la Creu Roja, formen part dels acords a què van arribar els talibans amb els Estats Units el 29 de febrer. Tanmateix, la violència no cessa i enmig d’acusacions de deslleialtat el 7 d’abril els talibans anuncien la suspensió de les negociacions.

Després d’una interrupció de tres mesos (des del 12 de març) a causa de la covid-19 es reprèn el campionat de Lliga de la primera divisió espanyola de futbol amb el partit Sevilla-Betis. Tanmateix, el retorn dels partits està a subjecte a un protocol sanitari estricte aplicat als jugadors i amb els estadis sense públic.

L’eurodiputat hongarès Szájer József dimiteix el càrrec després d’admetre que va participar en una orgia gai. Szájer és membre del partit del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, notori per les polítiques homòfobes. El 15 de gener, el govern presidit per Orbán aprova vetar l'adopció a les parelles homosexuals.

El Tribunal Arbitral de l’Esport (TAS) revoca la prohibició de la UEFA al primer equip del Manchester City de competir internacionalment durant dos anys. El TAS també rebutja la sentència de la UEFA segons la qual el club anglès s’havia finançat il·legalment del 2012 al 2016.

El Tribunal d’Arbitrarge de l’Esport (TAS) suspèn dos anys Rússia de les competicions internacionals per dopatge sistemàtic. La suspensió afecta la participació als Jocs Olímpics de Tòquio, que s’han de celebrar el 2021, i també als Jocs Olímpics d’hivern, previstos pel 2022 a Pequín.

L’Audiència Nacional condemna a 133 anys de presó l’excoronel i exviceministre de Seguretat Pública de l'exèrcit del Salvador, Inocente Orlando Montano Morales, per l’assassinat de vuit persones, cinc de les quals jesuïtes a la Universitat Centreamericana del Salvador. Entre les víctimes hi havia el jesuïta espanyol Ignacio Ellacuría, rector de la universitat. Montano va ser extradit dels Estats Units l’any 2017 i és l’únic condemnat per aquests fets perquè el Salvador va aprovar una llei d’amnistia per als crims comesos entre el 1980 i el 1992.

El tifó Goni, un dels de més intensitat mai registrada i mes devastadors dels darrers anys, s’abat a les Filipines els dies 1 i 2 de novembre. Els dies 3 i 4 passa pel Vietnam, on també causa danys importants, i es dissipa el dia 6. En conjunt, més d’un milió de persones han hagut de ser evacuades i d’aquestes més de 300.000 s’han convertit en desplaçats. Els morts i desapareguts són una trentena.

Aleksandr Lukaixenko és novament investit president de Bielorússia després d’unes polèmiques eleccions (9 d’agost) i una onada de revoltes de gran amplitud. A través de l’alt representant per als Afers Exteriors, Josep Borrell, la UE expressa el desacord amb el nomenament, que considera mancat de legitimitat. No obstant això, el dia abans (22) la UE renuncia a imposar sancions a Bielorússia per la negativa de Xipre.

Al llarg de 14 hores dels dies 18 i 19 d’abril un franctirador solitari provoca la pitjor massacre en la història del Canadà (22 víctimes mortals). L’assassí, que anava camuflat amb uniforme de la policia i que havia simulat els distintius policials al seu cotxe, és abatut en un intercanvi de trets amb agents de les forces de seguretat.

El portal immobiliari Idealista és adquirit pel fons suec EQT per 1.300 milions d’euros. El portal, des del 2015 propietat d’Apax Partners, va ser pioner del sector a l’Estat espanyol. Actualment té uns 38 milions de visitants mensuals únics al sud d'Europa i dona suport a uns 40.000 agents immobiliaris.

Entra en vigor la reobertura parcial de les fronteres de l’espai Schengen autoritzada per la Comissió Europea amb una sèrie de recomanacions. Tot i que anteriorment Eslovàquia, Romania i Polònia ja van reobrir fronteres, la majoria d’estats (inclosos els que no formen part de la UE) aixequen algunes fronteres a partir d’aquesta data. L’obertura està condicionada a l’estat de la pandèmia de la covid-19 a cada país i les fronteres es poden tornar a tancar selectivament en funció de la situació sanitària corresponent. L’estat espanyol ho fa el dia 21, menys amb Portugal, que considera que la pandèmia a Espanya no està prou controlada.

El Parlament escocès aprova per unanimitat la gratuïtat dels articles relacionats amb la menstruació. Escòcia es converteix d’aquesta manera en el país del món en eliminar el que és àmpliament considerat una dicriminació cap a les dones. Altres estats contemplen la possibilitat d’introduir la mesura. En una vintena, tals com Irlanda, els Estats Units, Kenya, Tanzània, Colòmbia, Jamaica, Nicaragua o Austràlia, aquests productes estan lliures d’impostos

El Tribunal Constitucional alemany sentencia contra la compra de deute públic del Banc Central Europeu (en el qual el Banc Central Alemany participa de manera significativa) l’any 2015 per fer front a la crisi de l’eurozona. L’alt tribunal considera responsables el parlament i el govern alemanys per no haver actuat davant una mesura que considera contrària a les lleis alemanyes. Tot i que el litigi fa referència a una mesura passada, podria comprometre el programa d’ajuts del BCE a la recuperació de l’economia europea en la crisi de la pandèmia de la covid-19. El BCE ha de provar en els tres mesos vinents que les mesures que va prendre Mario Draghi, predecessor de l’actual presidenta, estaven justificades.

En una reunió d’emergència, el Banc Central Europeu anuncia una compra de deute públic i privat per valor de 750.000 milions d’euros, que és previst que es dugui a terme fins a final d’any. És la primera mesura de xoc de la UE per fer front als efectes econòmics de la Covid-19. Un dia abans, el Consell Europeu ratifica el tancament de fronteres exteriors de la UE per terra, mar i aire proposada el dia 16 per la Comissió Europea.

Els quatre expresidents de govern vius de la monarquia constitucional, Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, signen una carta conjunta on defensen l’actuació de l’exministre de l’Interior Rodolfo Martín Villa. La carta està dirigida a la jutgessa argentina María Servini, que en virtut de la llei de justícia universal vigent a l’Argentina interroga Martín Villa per decidir si el processa per genocidi i crims de lesa humanitat amb motiu de diversos morts a mans de la policia en 1976-78, quan ocupava el càrrec.

El partit d’extrema dreta Vox es manifesta contra el govern de Pedro Sánchez desafiant l’ordre de confinament d’aquest contra la covid-19. La convocatòria de Vox té un cert èxit a Madrid i un seguiment molt reduït a Barcelona. El PP també crida a mobilitzar-se contra el govern de Sánchez.

Per una majoria de 52 contra 48 vots el Senat dels Estats Units rebutja inculpar el president Donald Trump d’abús de poder per obtenir avantatges electorals i d’obstrucció a la justícia. Acaba d’aquesta manera l’impeachment impulsat pels demòcrates amb l’objectiu de destituir Trump. El judici del Senat desperta controvèrsies quan el 31 de gener la cambra aprova per majoria vetar determinats testimonis.

L’òrgan regulador ordena clausurar les emissions d’ABS-CBN, el primer grup privat de comunicacions de les Filipines, que es mostra sovint crític amb el president Rodrigo Duterte. La cadena denuncia el tancament al Tribunal Suprem el qual, tanmateix, emplaça el govern a donar resposta a la reclamació. El 10 de juliol, el parlament (controlat per Duterte) rebutja renovar la llicència d'emissió d'ABS-CBN per als següents 25 anys. 

Els Estats Units celebren eleccions presidencials i legislatives. El demòcrata Joe Biden s’enfronta al president republicà Donald Trump, que opta a revalidar el mandat. Dies abans, Trump posa en dubte la validesa del vot per correu i dona a entendre que pot no reconèixer els resultats. Els primers resultats en tancar-se els col·legis són molt ajustats però en les hores següents l'avantage de Biden s'eixampla, superant còmodament la majoria absoluta de 270 delegats i guanyant en la majoria dels estats. Al Congrés, tot i un retrocés de 9 escons, els demòcrates mantenen la majoria absoluta (222 sobre 435) a la Cambra de Representants; al Senat, el 6 de gener els resultats donen un empat dels dos partits, però el control de la cambra passa als demòcrates atès que la presidència l'ocupa el vicepresident, el vot del qual decanta la majoria. En alguns dels estats en què els resultats són més ajustats, Trump denuncia irregularitats i reclama el recompte dels vots. Els jutges concedeixen el recompte a l’estat de Geòrgia, que confirma la victòria de Biden.

Bah Ndaw, exministre de defensa de Mali, és elegit cap d’un govern de transició fins a la celebració d’eleccions previstes per d'aquí a divuit mesos. El vicepresident és el coronel Assimi Goita, líder del cop d’estat que va derrocar el govern el 18 d’agost. L’Organització d’Estats de l’Àfrica Occidental (ECOWAS), que va imposar sancions a Mali després del cop, va posar com a condició que el govern de transició estigués presidit per un civil per aixecar-les.

Els líders dels guanyadors de les eleccions del 2 de març, el fins ara primer ministre Benjamin Netanyahu (Likud) i Benny Gantz (coalició Blanc i Blava) signen un acord de govern, després de tres eleccions successives i tres intents fracassats de formació de govern. L’acord és el resultat de les pressions per evitar un nou període de bloqueig i poder fer front a la pandèmia de la covid-19. El mateix dia milers de persones es manifesten a Tel-Aviv contra l’acord mantenint entre elles una distància de seguretat de dos metres.

Turquia retira el vaixell que realitza prospeccions petrolieres en aigües de la mar Egea sobre les quals manté una disputa amb Grècia i Xipre. Les prospeccions van començar al mes d’agost i han donat lloc a tensions entre Turquia i la Unió Europea, especialment amb França. Tanmateix, el govern turc no expressa la voluntat de renunciar a les prospeccions.

El govern de l’Índia prohibeix 59 aplicacions xineses utilitzades en el seu territori, entre les quals Tik Tok. Segons el ministeri d’informació i tecnologia, les aplicacions s’apropien indegudament de dades dels usuaris. La mesura es produeix una setmana després d’un enfrontament armat a la regió fronterera de Ladakh.

El ministre d’antiguitats i turisme d’Egipte anuncia la descoberta de més de 100 sarcòfags a la necròpoli de Saqqara, uns 30 km al Sud de El Caire. Els taüts, de fusta i en molt bon estat de conservació gràcies a haver estat 2.500 anys en cambres mortuòries tancades, pertanyen a alts funcionaris, sacerdots i altres membres de les elits de la dinastia 26ena. Alguns contenen mòmies, i a les cambres hi ha també màscares, estàtues, ceràmica i altres objectes funeraris. Aquesta descoberta és precedida per les de 13 i 59 sarcòfags als mesos de setembre i octubre, respectivament, al mateix jaciment de Saqqara.

Després de més de cinc anys de judicis, un jutjat d’Atenes declara culpables d’organització i activitats criminals una quinzena de dirigents, militants i simpatitzants al partit neonazi Alba Daurada. El cas va començar amb l’assassinat d’un antifeixista a Atenes l’any 2012. Alba Daurada va tenir entre 18 i 21 diputats a l’assemblea grega en 2012-19 i des d’aquest any no té representació. El 14 d’octubre es fa pública la condemna, entre 10 i 13 anys per als dirigents del partit.

L’ONU i el govern de Nigèria denuncien una sèrie d’atacs indiscriminats contra grangers de la provincia de Borno, amb el resultat de més de cent persones mortes mentre duien a terme la collita de l’arròs. El dia 28 un atac de característiques similar va causar 43 víctimes mortals. Cap organització reivindica els assassinats, bé que les organitzacions terroristes Boko Haram i Estat Islàmic són molt actives a la zona.

Hores després de la mort del soldà Qaboos, el ministre de Cultura i cosí seu, Haitham bin Tariq al-Said, és investit nou sobirà del regne, dignitat que inclou també els càrrecs de primer ministre, ministre de Finances i d’Afers Estrangers i cap suprem de les forces armades. El soldà Qaboos regnava des del 1970, quan va deposar el seu pare, i era el governant del món àrab amb més anys en el poder.

S’imposa a Londres i part d’Anglaterra el confinament total el confinament total cinc dies després que les autoritats anunciîn el descobriment d’una variant del coronavirus SARS-CoV-2. Aquesta variant és un 70% més contagiosa que el tipus més comu del virus de la COVID-19.

Comencen a Qatar les converses entre dirigents dels talibans i el govern de l’Afganistan per posar fi a quasi vint anys de guerra civil. Són conseqüència de l’acord dels talibans i els Estats Units al febrer, i han estat precedides d’intercanvis de presoners els mesos anteriors.

La companyia aèria colombiana Avianca presenta concurs de creditors arran de la caiguda de l’activitat per la covid-19. La mesura dóna l’oportunitat a la companyia per reestructurar-se i reprendre les operacions. Després de la britànica Flybe i l’australiana Virgin, Avianca és la tercera gran companyia aèria a fer fallida per la pandèmia.

El president de la república de Kosovo Hashim Thaci dimiteix el càrrec. Thaci va comandar la guerrila albanokosovar UCK durant la guerra d’independència (1998-99) i està acusat formalment de crims de guerra i contra la humanitat, càrrecs dels quals es declara innocent. Junt amb altres exalts comandaments de la UCK ha de ser jutjat pel Tribunal especial de l’Haia.

El cardenal Giovanni Angelo Becciu anuncia la dimissió. Becciu, un estret col·laborador del Papa, sosté que va ser el mateix Francesc qui li va demanar la dimissió després de ser acusat de desviar fons del Vaticà a familiars seus, cosa que ell nega.

Amb dos vots en contra i un vot particular, el Tribunal Constitucional espanyol aprova per majoria la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, anomenada també “llei mordassa”. El Tribunal deixa pràcticament intacta la llei i desestima les impugnacions presentades per PSOE i altres partits. L’única modificació substancial és la supressió de la prohibició d’enregistrament d’imatges o dades de les forces d’ordre públic o d’autoritats.

Després de set anys d’investigacions comença el judici a dirigents de la Societat General d’Autors i Editors d’Espanya (SGAE), entre els quals Teddy Bautista, que la va presidir durant més de quinze anys. Als acusats se’ls fa responsables d’haver desviat més de 47 milions d’euros de l’organització en benefici propi.

El president de Namíbia Hage Geingob rebutja l’oferiment d’Alemanya de reparació del genocidi de 1904-1908, en què l’exèrcit colonial assassinà prop d’un 75% de la població herero i nama en resposta a una insurrecció. Les converses sobre aquesta qüestió es van iniciar el 2015. Alemanya, contrària a fer servir el terme “reparacions”, va acceptar el juny de 2020 presentar formalment una disculpa.

Alemanya relleva Croàcia en la presidència de la UE, que per darrer cop representa la cancellera Angela Merkel. La pandèmia de la covid-19 i la crisi econòmica resultant, així com el tancament definitiu del Brexit són les qüestions que ha d’afrontar fins al mes de desembre, quan Portugal assumirà el càrrec.

Tsai Ing-wen i el Partit Democràtic Progressista revaliden la majoria en les eleccions presidencials i legislatives de Taiwan. Tsai Ing-wen obté el 57% dels vots i el PDP la majoria absoluta (61 escons sobre 113) a la cambra legislativa. Tsai, presidenta des del 2016, i el seu partit defensen la sobirania de Taiwan enfront de les reclamacions de la Xina, mentre que el principal partit de l’oposició, el Kuomintang, és partidari d’unes relacions més estretes, tot i no declarar-se obertament partidari de la reunificació.

S’enlaira des de l’aeroport de Tanegashima (Japó) un coet amb la sonda Hope, per estudiar el clima i l’atmosfera de Mart. La missió és una iniciativa de la Unió dels Emirats Àrabs i té un important suport científic dels Estats Units. Es preveu que la data d’arribada de la missió coincideixi amb el 50è aniversari de la fundació dels Emirats, primer estat arabomusulmà a incorporar-se a l’exploració espacial.

La nit del solstici d'hivern té lloc la conjunció de Jupiter i Saturn, i fins a mitjan gener del 2021 els dos planetes se separa gradualment. Aquest fenomen, conegut popularment com estrella de Nadal, té lloc aproximadament cada 20 anys, però a Catalunya l’última que es va identificar a menys de 0,1 graus, com la d’enguany, no es produïa des del 1623. La propera s’ha calculat per al 15 de març de 2080.

La justícia francesa denega a Espanya l’extradició de José Antonio Urrutikoetxea, dirigent històric d'ETA conegut com a Josu Ternera, detingut el maig de 2019 als Alps francesos, perquè el delicte pel qual se’l reclama, crims contra lesa humanitat, no existeix en el codi penal francès. Poques hores després, el jutge autoritza la sortida de l’etarra de la presó per motius de salut, i el posa en llibertat vigilada.

Comença el judici a la Gran Bretanya al ciberactivista Julian Assange, acusat pels Estats Units de revelar secrets d’estat i posar en perill la seguretat nacional. El tribunal ha de decidir si Assange és culpable dels càrrecs de què l’Estat nord-americà l’acusa, activant així la seva extradició. El mateix dia en nombrosos països tenen lloc manifestacions a favor d’Assange. A Catalunya, la manifestació de Barcelona és convocada per l'independentisme.

El ministeri espanyol d’inclusió, seguretat social i migracions aprova la construcció de camps de refugiats a les illes Canàries. Al llarg del 2020 han arribat a l’arxipèlag més de 18.000 migrants, deu vegades més que el 2019.

En un comunicat conjunt, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el príncep hereu d’Abu Dhabi, Mohammed al-Nahyan, i el president nord-americà, Donald Trump, fan públic l’establiment de relacions amb la Unió dels Emirats Àrabs (UAE). Un dels resultats de l’acord és que Israel suspèn (però no retira) els plans d’annexió de parts de Cisjordània. La UAE es converteix d’aquesta manera en el primer dels estats del Golf a normalitzar relacions amb Israel, i el quart dels estats àrabs després d’Egipte (1979), Jordània (1994) i Mauritània (1999-2009). L’Autoritat Nacional Palestina qualifica l’acord de “traïció”.

Els ministres de finances de la zona euro (Eurogrup) aproven ajudes i préstecs contra la crisi de la covid-19 per valor de 500.000 milions d’euros. L’acord ha hagut de superar les reticències d’alguns estats membres, especialment dels Països Baixos, que es neguen a mutualitzar el deute, i que finalment cedeixen en l’exigència de reclamar als països beneficiaris reformes estructurals, cosa a la qual s'oposen sobretot Itàlia i Espanya.

Organitzada per la Comissió Europea, se celebra a Brussel·les una conferència de donants per al Iemen. El document final, que qualifica la situació al país com la pitjor catàstrofe humanitària actual, assenyala, sense citar-la explícitament, la milícia xiïta houthi com un obstacle perquè l’ajut es distribueixi correctament. L’endemà, el grup rebel retira la taxa sobre l’ajut humanitari que anteriorment havia anunciat.

Els òrgans electorals de Rússia anuncien que la proposta de reforma constitucional sotmesa a referèndum té l’aprovació del 78% dels electors. La reforma permet a Vladímir Putin mantenir-se en el poder fins al 2036. Les votacions van començar el 25 de juny i van acabar l’1 de juliol. L’oposició denuncia nombroses irregularitats.

270 militars retirats signen un manifest contra el govern de coalició PSOE-Podemos, en el qual afirmen que la unitat d’Espanya està en perill, que hi ha un deteriorament de la democràcia i que es pretén imposar un pensament únic amb la llei de memòria històrica. També manifesten la lleialtat a Felip VI. Aquest manifest està precedit d’una carta al rei d’Espanya en el mateix sentit del 30 de novembre signada per 73 antics comandaments de l’exèrcit. Alguns d’aquests militars van manifestar a les xarxes que calia afusellar 26 milions de ciutadans.

Després de tres anys suspès, un pacte entre el Sinn Féin i el Partit Democràtic Unionista (DUP) permet el restabliment del govern autònom amb la unionista Arlene Foster com a primera ministra principal. El gener de 2017, un afer de corrupció que afectava el DUP havia propiciat la retirada del Sinn Féin de l’executiu.

El president rus Vladímir Putin nomena un nou governador en funcions a la regió de Khabarovsk, a l’extrem oriental del país. L’arrest del governador Serguei Furgal el 9 de juliol, a qui s’acusava d’assassinat, va desencadenar una onada de protestes, que qualificaven les acusacions i l’arrest d’estar políticament motivats.

La Fiscalia del Tribunal Suprem renuncia investigar Joan Carles I pels presumptes delictes de blanqueig i infracció tributària perquè la inviolabilitat que li atorga la constitució ho impedeix, malgrat reconèixer l’existència d’indicis d’aquests delictes.

La Comissió Europea autoritza l’ús del remdesivir com a tractament contra el SARS-CoV-2, el virus causant de la covid-19. El remdesivir és un antiviral que es va desenvolupar per combatre el virus de l’Ebola, però que les primeres proves indiquen que és eficaç contra el SARS-CoV-2. Les autoritats de la UE acceleren els tràmits per a la comercialització per evitar que els Estats Units n’acaparin totes les existències.

El partit d’Aung San Suu Kyi, cap de govern de fet de Myanmar, guanya clarament les eleccions legislatives. La Lliga Nacional per la Democràcia supera clarament la majoria absoluta. El principal partit de l’oposició, que té el suport dels militars, reclama la repetició de les eleccions. En aquestes eleccions es prohibeix la participació de candidats de minories ètniques i religioses, entre les quals els Rohingya, la persecució contra els quals ha donat lloc a acusacions de genocidi contra Aung San Suu Kyi, el govern i l’exèrcit.

L’aerolínia de baix cost Level Europe, amb seu a Viena, es declara en fallida perquè no pot assumir les pèrdues pel descens de vols contractats a causa de la pandèmia de la covid-19. Level Europe pertany a International Airlines Group (IAG) i va ser fundada el 2017 juntament amb una altra filial de nom Level per a vols intercontinentals de baix cost, amb base a Barcelona.

Milers de refugiats sirians intenten traspassar la frontera amb Grècia quan el govern turc ordena a les forces de seguretat no impedir-los els moviments. El president turc Erdogan exigeix renegociar el tractat del 2016 amb la Unió Europea pel qual, a canvi d’ajut financer i l’assumpció del cost per a l’assistència als refugiats, Turquia es comprometia a confinar-los en el seu territori. Erdogan fa l’anunci poc després que 33 soldats turcs morin en una ofensiva de l’exèrcit sirià.

La policia impedeix al líder opositor Juan Guaidó l’accés al Parlament de Veneçuela, on té lloc la votació per a la presidència de l’Assemblea Nacional que elegeix Luis Parra, reconegut pel president Nicolás Maduro. Guaidó, que ocupava el càrrec, va autoproclamar-se president de Veneçuela el gener del 2019. Tot i que va rebre el suport d’una seixantena d’estats, no va poder enderrocar Maduro, que manté el suport de l’exèrcit. Malgrat el nomenament de Parra, Guaidó reivindica que encara és president de la cambra i denuncia frau en la votació.

54 manifestants moren, 65 resulten ferits i 350 són arrestats en operacions qualificades “de seguretat” per la policia a Uganda. El motiu són les protestes contra la detenció del músic Bobi Wine, el principal candidat opositor en les eleccions presidencials previstes per al gener del 2021. Wine, que ha estat objecte d’intents d’assassinat, desafia el president Yoweri Museveni, que ocupa el càrrec des del 1986.

L’Estat espanyol se sotmet a l’Examen Periòdic Universal (EPU) que el Consell de Drets Humans de l’ONU du a terme cada cinc anys per avaluar el nivell de compliment dels drets humans als estats. Tot i que el resultat no es fa públic fins al cap d’uns quants mesos, el delegat espanyol ha de respondre a les preguntes d’una quinzena de representants dels estats membres del Consell sobre les restriccions en els drets de reunió i de llibertat d’expressió.

Una setmana després de les eleccions locals, que van comportar una severa derrota de La République en Marche, el partit del president francès Emmanuel Macron, el govern encapçalat pel primer ministre Édouard Philippe dimiteix. El mateix dia, Macron nomena l’alcalde de Prada, Jean Castex, nou primer ministre al capdavant d’un nou govern.

El fiscals turcs identifiquen 20 ciutadans de l’Aràbia Saudita en relació amb l’assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi. L’acusació coincideix amb la versió del relator de les Nacions Unides que va qualificar l’assassinat d’una execució extrajudicial i del qual va responsabilitzar l’Estat saudita. El desembre de 2019, aquest estat va condemnar a mort 5 persones (de les quals no va donar el nom) per l’assassinat del periodista.

El president nord-americà Donald Trump i el vicepresident xinès Liu He signen a Washington un acord per minvar les tensions derivades de la guerra comercial entre les dues parts. El tracte estableix que els Estats Units redueixen a la meitat part dels nous impostos a productes xinesos a canvi que la Xina reguli els drets de propietat intel·lectual i formalitzi importacions de productes nord-americans per sobre d’un valor  determinat.

Twitter adjunta a un missatge del president Donald Trump un advertiment sobre la fiabilitat de la seva afirmació, segons la qual els vots per correu són “substancialment fraudulents”. És el primer cop que la xarxa social adverteix sobre un missatge del president Trump. El dia 29 Twitter li retira una altra piulada per “glorificació de la violència” quan el president, referint-se a les protestes a Minneapolis hi afirma: “quan el pillatge comença, comencen els trets”. El mateix dia, el president Trump signa una ordre executiva per limitar les atribucions de les plataformes digitals sobre els missatges dels usuaris.

En el Dia Internacional de la Dona es convoquen mobilitzacions arreu del món per reivindicar la fi de les discriminacions contra les dones. A Catalunya hi ha manifestacions a totes les ciutats sota el lema “Juntes i diverses per una vida digna”. A Barcelona congrega 300.000 persones segons les organitzadores i 50.000 segons la Guàrdia Urbana.

L’Organització Mundial de la Salut designa oficialment SARS-CoV-2 el virus anomenat fins ara provisionalment 2019nCoV, i la malaltia que provoca COVID-19. Coincidint amb l’anunci, la Xina, el principal focus de l’epidèmia, supera el miler de morts. Al llarg del mes de febrer, la malaltia s’estén exponencialment. A banda de la Xina, on el govern estableix mesures dràstiques de confinament de la població (sobretot a la província de Hubei, on hi ha la major incidència de casos), els països més afectats són l’Iran, el Japó, Corea del Sud i Itàlia. La frenada de l’activitat econòmica a conseqüència de la por al contagi, les mesures preventives i el pànic es reflecteix als índexs borsaris, que registren caigudes inèdites des de la crisi del 2008. A l’Estat espanyol el primer cas es confirma el 31 de gener a les Canàries, i el segon, el 9 de febrer a Palma. A Catalunya el primer cas es confirma el 25 de febrer.

Les autoritats de Botswana i entitats conservacionistes alerten que des del mes de maig més de 300 cadàvers d’elefants africans han estat trobats morts a la zona del delta interior de l’Okavango. Es descarta que aquestes morts siguin obra de caçadors furtius perquè els elefants conserven intactes els ullals. Al setembre, s'anuncia que els resultats d'investigacions en laboratoris de diversos llocs del món coincideixen a assenyalar la ingesta de cianobactèries, una toxina produïda per algues microscòpiques, com la causa de la mort dels elefants. Botswana concentra la població d’elefants africans més gran del món (uns 1.300).

Després d’un any a l’exili, l’expresident Evo Morales retorna a Bolívia des de l’Argentina. Després que el candidat del seu partit Luis Arce guanyés les eleccions presidencials del 18 d’octubre, un jutge va aixecar l’ordre d’arrest per sedició i terrorisme contra Morales impulsada per les forces de dreta que el van descavalcar del govern arran de les conflictives eleccions de l'octubre de 2019.

Amb nombroses baixes civils i militars, els exèrcits de l’Azerbaidjan i Armènia protagonitzen els primers combats pel control de l’Alt Karabakh des del 1994. Al mes de juliol, després d’un intercanvi de trets a la frontera que va deixar una quinzena de morts, a Bakú una gran manifestació va reclamar al govern atacar Armènia, i poc després el president turc Recep Tayyip Erdogan va manifestar el suport de Turquia a l’Azerbaidjan. Els primers dies d’octubre continua la guerra i les morts tant civils com militars ja es compten per centenars.

Un tribunal de Coblença (Alemanya) obre el judici contra dos membres del servei secret sirià. Als dos processats, un alt comandament i el seu subordinat, que van canviar de bàndol i van fugir a Alemanya, se’ls acusa d’haver torturat almenys 4.000 persones en una presó de Damasc entre l’abril del 2011 i el setembre del 2012. El 2002 va entrar en vigor la llei que permet als tribunals alemanys jutjar crims contra la humanitat encara que ni els acusats o les presumptes víctimes siguin ciutadans alemanys. L’acusació ha estat cursada per refugiats sirians supervivents de les tortures amb el suport d’organitzacions per als drets humans.

El Partit Popular Austríac (ÖVP) acorda amb els ecologistes un nou govern de coalició presidit pel conservador Sebastian Kurz. El nou executiu és el primer a Àustria en què participen els verds. Kurz havia governat fins a les eleccions del setembre en coalició amb el Partit de la Llibertat, d’extrema dreta.

El govern del land del Rin del Nord-Westfàlia ordena confinar el districte de Gütersloh (uns 650.000 habitants) per un rebrot de la covid-19 en un dels escorxadors més grans d’Europa que contagia més de 1.500 treballadors. Aquest contagi massiu dona lloc a un debat sobre les condicions sanitàries de la indústria càrnica, ja que en altres plantes d’aquest sector a Europa es detecten rebrots. El dia 7 de juliol un tribunal ordena l’aixecament del confinament (previst per al dia 10).

Algèria celebra un referèndum constitucional. El suport als canvis proposats és del 66%, però la participació no arriba al 24%. L’oposició qualifica els canvis, entre els quals la limitació a 2 mandats, de cosmètics i crida al boicot. El nou text entra en vigor l’1 de gener de 2021.

El fiscal general d’Angola acusa Isabel dos Santos, filla de l’expresident João dos Santos i considerada la dona més rica d’Àfrica, d’un frau d’uns mil milions d’euros quan era presidenta de la companyia petroliera estatal Sonangol (2016-17). Dos Santos nega les acusacions. El mateix dia, el banquer Nuno Ribeiro da Cunha, que administrava els comptes de Sonangol i que també està acusat, és trobat mort a Lisboa.

Un dia després de perdre les eleccions el fins ara primer ministre de Romania, el liberal Ludovic Orban, renuncia a formar govern. Tanmateix, la força més votada, el partit socialista (30%), no aconsegueix els aliats necessaris per a un nou executiu. El 24 de desembre és investit un nou govern de coalició format pel partit d’Orban i dos partits més amb l’antic ministre d’economia Florian Citu com a primer ministre.

Una onada de protestes multitudinàries contra el racisme que s’estén per tots els Estats Units té l'origen en la mort de George Floyd, un ciutadà negre. Detingut el 25 de maig per la policia a Minneapolis, un dels agents el va mantenir a terra amb el genoll al coll prop de 9 minuts fins que Floyd va morir asfixiat. Gravada i difosa per les xarxes socials, aquesta mort desencadena protestes i manifestacions multitudinàries arreu dels Estats Units contra la violència policial indiscriminada de la policia envers els afroamericans. Les protestes, sota el lema Black lives matter (les vides dels negres importen), reuneixen també un gran nombre de persones d’altres comunitats i s'internacionalitzen en un moviment contra el racisme (a Barcelona, el 7 de juny té lloc una manifestació).

El president del Sudan Abdal·la Hamdok sobreviu il·lès a un atemptat amb bomba a Khartum. Hamdock va ser nomenat l’agost del 2019, després de l’enderrocament del dictador Umar al-Bašir.

França es retira d’unes maniobres navals de l’OTAN (operació Sea Guardian) perquè acusa Turquia de violar l’embargament d’armes a Líbia. El mes de juny França ja va acusar Turquia de no haver inspeccionat un vaixell al Mediterrani que suposadament transportava armes i que vaixells de guerra turcs van mostrar un comportament hostil en creuar-se amb una corbeta de l'armada francesa. França i Turquia donen suport a bàndols oposats en la guerra civil de Líbia.

Armènia i l’Azerbaidjan posen fi a la guerra a l’Alt Karabakh iniciada el 27 de setembre amb un acord de pau supervisat per Rússia. L’acord contempla que l’Azerbaidjan conservi les zones de l’enclavament de població armènia que ha ocupat militarment durant el conflicte, en el qual ha rebut un suport decisiu de Turquia, i també la desmilitarització de zones adjacents. Rússia i Turquia acorden desplegar forces de pacificació a les zones frontereres. L’acord és rebut a Armènia amb crides a la dimissió del primer ministre davant el que es considera una capitulació. A Bakú una desfilada militar celebra el triomf sobre Armènia, presidida pels caps d’estat àzeri Ilham Alíev i turc Recep Tayyip Erdogan. En els dies posteriors, un gran nombre d’armenis fugen de l’Alt Karabakh. Molts d’ells cremen abans les pròpies cases.

Comença a París el judici a Nicolas Sarkozy, president de França de 2007 a 2012, acusat d’haver intentat subornar un jutge per a evitar que l’investigués. El judici acaba el 10 de desembre i el veredicte es preveu per al març de 2021. L’ex cap d’estat té altres causes pendents.

El govern de l’Aràbia Saudita prohibeix als musulmans estrangers anar a la Meca per al pelegrinatge anual, només permès als ciutadans d’aquest país (una minoria en relació amb els prop de 2 milions de visitants que cada any acudeixen a l’espai més sagrat de l’islam). La mesura extraordinària es pren per evitar els contagis del virus de la covid-19, i l’accés a la Meca comença el 29 de juliol amb un estricte control sanitari. L’Aràbia Saudita té una de les taxes d’infecció més altes de l’Orient Mitjà. La prohibició s'aixeca l'u de desembre.

Quatre persones moren i 23 resulten ferides en sis atemptats amb armes de foc al centre de Viena. El primer té lloc molt a prop de la principal sinagoga de la ciutat. Un dels atacants, abatut per la policia és un simpatitzant d’Estat Islàmic nascut a Àustria.

L’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació de les Nacions Unides (FAO) demana ajut internacional per fer front a l’amenaça d’inseguretat alimentària causada per la plaga de llagostes a Kenya, Somàlia i Etiòpia, la pitjor en 70 anys en el primer d’aquests països i en 25 en els altres dos. L’origen de la plaga es troba al Iemen, on a final del 2019 les intenses pluges van produir les condicions òptimes per a la multiplicació dels insectes, que van creuar la mar Roja.

Amb 52 vots a favor per 48 en contra el Senat dels Estats Units aprova el nomenament de la candidata al Tribunal Suprem proposada pel president Donald Trump Amy Coney Barrett. El Tribunal amplia amb el seu nomenament la majoria conservadora (6-3). Coneguda pels seus posicionaments contraris a l’avortament i als casaments homosexuals, Coney Barrett substitueix Ruth Bader Ginsburg, considerada una icona en la lluita pels drets civils. El nomenament de Coney Barrett a menys d’un mes de les eleccions presidencials ha suscitat nombroses crítiques dels Demòcrates.

El Parlament basc sorgit de les eleccions del 12 de juliol celebra el ple d’investidura, en el qual Íñigo Urkullu és confirmat en el càrrec amb els vots del Partit Nacionalista Basc (30 de 60 escons) i el Partit Socialista d’Euskadi (10). El 8 de setembre Urkullu forma un govern de coalició amb el PSE amb 8 consellers del PNB i 3 del PSE.

El consell de ministres del govern espanyol aprova l’ingrés mínim vital, una prestació per a les persones vulnerables, en situació de pobresa extrema, el nombre de les quals ha crescut amb la crisi causada per la pandèmia de la covid-19. A Catalunya, la renda garantida de ciutadania (aprovada el 2017) serà compatible amb la nova prestació estatal, que es preveu que es comenci a cobrar al juny.

El govern italià decreta el confinament de 14 províncies del nord del país per frenar l’expansió del coronavirus. Entre les zones confinades hi ha les ciutats de Venècia i Milà, Parma i Mòdena. La mesura, que afecta un total de 16 milions de persones, es pren després de saber-se que Itàlia és el segon país amb més contagis del món, després de la Xina. El 23 de març s’estén el confinament total a la resta d’Itàlia.

Després de més de tres anys de presó (més d’un en règim preventiu), tres dels joves d’Altsasu condemnats a presó obtenen el tercer grau. Dos dels condemnats van obtenir-lo el desembre del 2020, i dos més encara es troben en tercer grau. El cas va tenir lloc arran d’una baralla amb guàrdies civils de paisà el 15 d’octubre de 2016 en unes circumstàncies confuses i ha estat motiu de fortes crítiques cap a la judicatura espanyola pel que es considera una sentència desproporcionada i motivada políticament.

La fiscalia anticorrupció investiga el El rei emèrit Joan Carles I, la reina Sofia i alguns dels seus nets pel suposat ús de targetes bancàries opaques, que hauria tingut lloc després de l’abdicació i la pèrdua d’inviolabilitat del monarca (2014). El dia 5 es fan públiques investigacions de la fiscalia sobre presumptes regals a un empresari mexicà a través dels quals hauria evitat pagar uns 278.000 euros a hisenda en 2016-18. Els dies 10 i 11 de novembre dos mitjans de comunicació atribueixen al rei emèrit més diners i operacions irregulars a Suïssa i al Kazakhstan.

Començà el judici contra Umar al-Baixir i una vintena d’ex-alts càrrecs del seu règim per la participació en el cop d’estat del 1989 amb el qual prengué el poder.

El ministre de justícia del Brasil, Sergio Moro, dimiteix l’endemà que el president Jair Bolsonaro cessi el cap de la policia federal. Sergio Moro retreu al president Bolsonaro d’haver actuat de manera irresponsable i arbitrària interferint amb aquesta mesura la lluita anticorrupció que ell encapçalava. Després del ministre de salut, al qual va obligar a dimitir la setmana anterior, Moro és la segona baixa del govern per desacords amb el president.

El Vaticà obre als investigadors l’accés als documents del pontificat de Pius XII (1939-58). Aquest papa és especialment controvertit per la seva posició davant de l’extermini dels jueus pel règim nazi. L’arxiu també permetrà documentar els acords del Vaticà amb Espanya durant els primers anys del franquisme.

La Casa Reial espanyola confirma les informacions d’alguns mitjans madrilenys segons les quals el rei emèrit es troba a la Unió dels Emirats Àrabs. Es desmenteixen d’aquesta manera altres versions que el situaven a la República Dominicana o a Estoril (Portugal). L’absència de Joan Carles de Borbó va anunciar-se el dia 3, i es relaciona amb diversos presumptes casos de corrupció que se li atribueixen: al juny, el Tribunal Suprem va obrir una investigació preliminar sobre el presumpte cobrament de comissions pel contracte del tren d'alta velocitat a l'Aràbia Saudita. Al juliol la fiscalia de Suïssa (on se li van descobrir comptes no declarats) va obrir una altra investigació sobre els negocis del rei emèrit a partir de declaracions de la seva examant Corinna Larsen, que el 8 de setembre declara a l'Audiència Nacional en relació amb les converses que va tenir amb l'excomissari Villarejo sobre aquests comptes i els negocis de Joan Carles.

Científics del laboratori Deep Mind de Londres anuncien la creació d’un programa que prediu el plegament tridimensional de les proteïnes. Aquestes formes determinen en bona part com les proteïnes desenvolupen les seves funcions en els organismes, i lleugers canvis poden donar com a resultat malalties o alteracions en les funcions vitals. Fins ara la determinació d’aquestes formes només es podia fer amb mètodes de laboratori llargs i costosos.

Un terratrèmol de magnitud 6,8 graus amb epicentre a la ciutat turca de Sivrice, província d’Elazig, provoca 38 morts i més d’un miler de ferits. A continuació, el sisme té unes 200 rèpliques.

24 víctimes mortals, entre els quals dos nadons i les seves mares, és el resultat de l’atac d’un escamot armat en un hospital maternal de la capital de l’Afganistan, contra el qual respon la policia. El mateix dia, un atemptat suïcida amb bomba a la província de Nangarhar provoca també una vintena de morts en un funeral. L’endemà, l’enviat dels Estats Units acusa l’anomenat Estat Islàmic de les dues accions terroristes.

Davant del fort augment de contagis i morts per la Covid-19, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia el confinament total a tot el territori espanyol. El confinament, vigent del 30 març al 9 d’abril, comporta la prohibició de desplaçar-se per les vies públiques fora dels serveis essencials i amb les excepcions de proveir-se d’aliments, medicaments i algunes causes de força major. Fora dels treballadors d’aquests serveis essencials, molt especialment els sanitaris, la resta han de romandre als seus domicilis i tenen dret a un permís retribuït recuperable que paga l’empresa.

El jove de 18 anys Abdullah Anzorov decapita el seu mestre Samuel Paty per mostrar en una classe caricatures de Mahoma. Anzorov, txetxè que vivia des del 2008 a França és abatut posteriorment per la policia que també deté sospitosos de participar en l’assassinat. El president Macron el qualifica d’atemptat islamista i crida els francesos a defensar la llibertat d’expressió i els valors republicans en general.

El vaixell de l’oenagé Open Arms rescata un centenar de migrants després que l’embarcació en què viatjaven s’enfonsi en aigües. Sis d’ells perden la vida. En dues operacions anteriors durant les 24 hores anteriors el vaixell rescata més de 150 migrants.

La Unió dels Emirats Àrabs posa en marxa la central nuclear de Barakah, a la costa prop de la frontera amb Qatar. És la primera central nuclear del món àrab i el segon projecte d’alta tecnologia del país inaugurat el 2020, després de la missió Hope a Mart del mes de juliol. Per motius diferents, Qatar i Iran critiquen durament el projecte.

El Consell de la Transició del Sud, l’òrgan dels sunnites del Sud del Iemen es declara desvinculat del pacte amb el govern. El CTS, que controla el port d’Aden, va signar al novembre amb l’aprovació de l’ONU un acord de pau amb el govern prosaudita. Des del 2015 aquest i el CTS, que rep el suport de la Unió dels Emirats Àrabs, combaten els houthis xiïtes, els quals al seu torn reben el suport de l’Iran. Des que va entrar en vigor l’acord el CTS s’ha queixat de no tenir prou representació en els òrgans de govern.

Israel comença el trasllat de centenars de jueus d’Etiòpia, coneguts per falaixes o també Beta Israel. Aquesta operació va ser precedida per dues de semblants al Sudan i a Etiòpia els anys 1984 i 1991, i la que comença ara ve determinada per la situació inestable a la regió de Tigre. Els dos primers ministres d’Israel, Benjamin Netanyahu i Benni Gantz, reben els primers emigrats a l’aeroport Ben Gurion.

La multinacional de l’aviació Boeing presenta el Boeing 777X amb un primer vol de prova que completa amb èxit. El nou model, que no entra en servei fins al 2021, substitueix el Boeing 737Max després de dos accidents el 2018 i el 2019.

El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna França a indemnitzar set ciutadans romanesos per intentar expulsar-los i deixar-los durant un temps sense les necessitats bàsiques cobertes. El regidor de l’Ajuntament de Barcelona Manuel Valls, que aleshores era ministre de l’interior de França, va ser responsable d’aquesta política i va proposar, també, retornar entre 5.000 i 20.000 gitanos romanesos i búlgars que vivien en campaments.

El Tribunal Internacional de Justícia ordena a Myanmar que prengui mesures per aturar el genocidi contra els rohingyes perpetrat per l’exèrcit. S’estimà que uns 700.000 membres d’aquesta ètnia musulmana van morir el 2017 per la violència dels militars. La petició de l’ordre va ser tramitada per Gàmbia, un estat de majoria musulmana, i els 17 jutges del tribunal hi voten unàniment a favor. El desembre del 2019, la líder de fet de Myanmar i premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi va defensar davant del mateix tribunal l’actuació de l’exèrcit.

La periodista xinesa Zhang Zhan és condemnada a quatre anys de presó per instigació als desordres en relació a les seves informacions sobre els inicis de la pandèmia a Wuhan. Zkang Zan va ser detinguda al maig i des del juny està en vaga de fam tot i que és alimentada en contra de la seva voluntat.

La borrasca Dennis, formada l’11 de febrer al nord de l’Atlàntic, assoleix la màxima intensitat entre els dies 15 i 16. És un dels ciclons extratropicals més violents mai registrats en aquesta zona, i afecta sobretot Irlanda, el País de Gal·les, el nord d’Anglaterra, Islàndia, Suècia i els Països Baixos amb cops de vent de més de 150 km/h i pluges sobtades i torrencials. Hi ha 7 víctimes mortals.

El govern dels Països Baixos anuncia que, a partir del 2024, els documents oficials no demanaran als ciutadans especificar el sexe. És la resposta a anys de protestes del col·lectiu LGTBI, que considera que la divisió binària en dos sexes menysté aquelles persones que no se senten identificades amb cap dels dos.

L’Organització Mundial de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i altres països productors com Rússia i els Estats Units acorden una reducció de la producció del 10% per fer front a la caiguda del consum com a resultat de la pandèmia de la covid-19. Es tracta d’una retallada sense precedents i afecta molt negativament estats que basen la seva economia en l’exportació de cru. El dia 20, el preu del barril nord-americà baixa a -37 dolars, el primer cop que el petroli té un valor negatiu.

El secretari general de l’ONU, António Guterres, qualifica de “fita dolorosa” la xifra de més d’un milió de morts a tot el món per la covid-19 deu mesos després de declarar-se la pandèmia a la Xina. La xifra és una projecció de la Universitat Johns Hopkins, però molts experts consideren inferior a la real. La major part de les morts es concentren al Brasil, l’Índia i els Estats Units.

L'Assemblea Nacional Francesa aprova per àmplia majoria sancionar la glotofòbia (mofa, escarni d’un accent o discriminació d’algú per aquest motiu) regional amb penes incloses en el codi penal amb penes que poden ser fins d'un any de presó o multes de fins a 45.000 euros

Nawaf al-Ahmed succeeix el seu germanastre Sabah al-Ahmed com a emir de Kuwait un dia després de la seva mort. Sabah al-Ahmed regnava a l’emirat des del 2006.

Tots els diputats de l’oposició al parlament de Hong Kong dimiteixen en protesta per l’aplicació d’una llei aprovada pel Comitè permanent del Congrés nacional de la República Popular de la Xina que permet al govern de la ciutat destituir diputats si considera que amenacen la seguretat o qüestionen la pertinença de Hong Kong a la República Popular de la Xina. Quatre diputats prodemocràcia han estat destituïts. Amb aquesta dimissió en bloc el parlament resta exclusivament integrat per partidaris del govern central.