Cronologia dels Països Catalans i del món

L’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació de les Nacions Unides (FAO) demana ajut internacional per fer front a l’amenaça d’inseguretat alimentària causada per la plaga de llagostes a Kenya, Somàlia i Etiòpia, la pitjor en 70 anys en el primer d’aquests països i en 25 en els altres dos. L’origen de la plaga es troba al Iemen, on a final del 2019 les intenses pluges van produir les condicions òptimes per a la multiplicació dels insectes, que van creuar la mar Roja.

Amb 52 vots a favor per 48 en contra el Senat dels Estats Units aprova el nomenament de la candidata al Tribunal Suprem proposada pel president Donald Trump Amy Coney Barrett. El Tribunal amplia amb el seu nomenament la majoria conservadora (6-3). Coneguda pels seus posicionaments contraris a l’avortament i als casaments homosexuals, Coney Barrett substitueix Ruth Bader Ginsburg, considerada una icona en la lluita pels drets civils. El nomenament de Coney Barrett a menys d’un mes de les eleccions presidencials ha suscitat nombroses crítiques dels Demòcrates.

El Parlament basc sorgit de les eleccions del 12 de juliol celebra el ple d’investidura, en el qual Íñigo Urkullu és confirmat en el càrrec amb els vots del Partit Nacionalista Basc (30 de 60 escons) i el Partit Socialista d’Euskadi (10). El 8 de setembre Urkullu forma un govern de coalició amb el PSE amb 8 consellers del PNB i 3 del PSE.

L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) informa que en els darrers quatre mesos l’Iran ha denegat l’accés dels seus inspectors a tres centrals sospitoses d’enriquir urani. L’anunci es fa públic enmig de les tensions de l’Iran amb els Estats Units, que es van retirar del tractat del 2015 pel qual l’Iran renunciava a part dels seus projectes nuclears.

Per 340 vots a favor i 256 en contra la cambra baixa del Parlament britànic aprova la Llei del Mercat Intern, el pla del Brexit del govern presidit per Boris Johnson. L’oposició critica que el pla anul·la parts de l’acord signat amb la Unió Europea el gener de 2020. L’1 d’octubre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anuncia l’inici d’accions legals contra l’aprovació de la llei.

La Xina llança un coet Llarga Marxa amb el darrer dels 35 satèl·lits Beidou. Un cop en òrbita, el satèl·lit completarà un sistema de posicionament global independent del GPS nord-americà, el Galileo europeu i el GLONASS rus.

La fiscalia anticorrupció demana penes de fins a 29 anys de presó per a 8 alts càrrecs de l’empresa pública espanyola Defex, que segons un informe del mateix òrgan va pagar del 1991 al 2016 suborns a l’Aràbia Saudita per la venda d’armament. Defex va ser dissolta el 2017 pel govern Rajoy.

L'Audiència Provincial de Navarra condemna nou directius i futbolistes dels equips de primera divisió del Valladolid i el Betis a penes d’entre un i 8 anys i 8 mesos de presó per arreglar partits en la temporada 2013-14. Els condemnats, a més, hauran d’indemnitzar amb 2.340.000 euros l’Osasuna, el club perjudicat per aquest frau. És la primera sentència condemnatòria a l’estat espanyol per aquest delicte.

El jutge del Tribunal Constitucional Fernando Valdés Dal-Ré dimiteix el càrrec. Valdés Dal-Ré va ser detingut l'11 d'agost per presumpta violència contra la seva dona i el 8 d’octubre el jutge instructor va decidir processar-lo. El mandat de Valdés al TC va caducar al gener.

El petrolier japonès MV Wakashio es trenca en dos a les aigües de les illes Maurici. El vaixell, que transportava 4.000 tones de cru, va embarrancar el 25 de juliol en un escull coral·lí, i al cap de poc temps van aparèixer esquerdes a la coberta. Les autoritats asseguren que s’ha pogut evitar el vessament de la major part del cru. Les illes Maurici depenen en gran part dels esculls de corall que atreuen una gran quantitat de turistes.

El rei emèrit d’Espanya Joan Carles I paga 678.393,72 euros per regularitzar la seva situació amb Hisenda. El pagament estaria relacionat amb la presumpta utilització de targetes opaques per membres de la família reial entre els anys 2016 i 2018, quan el monarca ja havia abdicat.

Dolor y gloria, de Pedro Almodovar s’emporta 7 trofeus dels premis Goya, entre els quals a la millor pel·lícula, millor direcció, millor guió original, millor actor protagonista (Antonio Banderas) i millor actriu de repartiment (Julieta Serrano). El premi a la millor actriu principal és per a Belén Cuesta per la interpretació en La trinchera infinita, de Jon Garaño. Eduard Fernández rep el premi al millor actor de repartiment per Mientras dure la guerra, d’Alejandro Amenábar.

Després de la visita a dos centrals nuclears, els inspectors de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica informen que l’Iran acumula urani enriquit més de 10 vegades per sobre el límit permès pel tractat del 2015. L’Iran afirma que la seva energia nuclear és per a finalitats exclusivament pacífiques. L’anunci s’ha donat a conèixer després que el president nord-americà Donald Trump, que en accedir al poder va retirar els Estats Units del tractat, imposés noves sancions a l’Iran.

El president dels Estats Units és donat d’alta mèdica després d’estar ingressat per COVID-19. El seu primer gest públic un cop a la Casa Blanca és treure’s la mascareta. El dia 1 va anunciar que ell i la seva dona havia donat positiu per COVID-19.

Yoshihide Suga pren possessió com a nou primer ministre del Japó, dos dies després de ser nomenat president del Partit Liberal Democràtic. Yoshihide Suga succeeix Shinzo Abe, en el càrrec des del 2012, que l’agost de 2020 va anunciar la dimissió per motius de salut.

L’Audiència Nacional obre el judici a l’excoronel i exviceministre de defensa del Salvador Inocente Montano, acusat de l’assassinat d’Ignacio Ellacuría, cinc jesuïtes espanyols més, i dues dones l’any 1989. Montano, acusat de formar part d’un grup d’extrema dreta oposat a negociar acords amb la guerrilla del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional, va ser extradit a Espanya el 2017 des dels Estats Units, on estava empresonat des del 2002 per frau a immigració. Espanya ha demanat sense èxit al Salvador l’extradició d’altres presumptes implicats en la matança.

Els Estats Units i els seus aliats de l’OTAN, representats per l'enviat especial Zalmay Khalilzad, i el cap polític dels talibans, Mullah Abdul Ghani Baradar, signen a Doha (Qatar) un acord en el qual els primers es comprometen a retirar les seves tropes de l’Afganistan en 14 mesos. A canvi, els talibans es comprometen a impedir la presència d’Al-Qaida o altres grups extremistes en el seu territori. A l’acord hi assisteix també el secretari d’estat nord-americà Mike Pompeo com a testimoni però, en canvi, no hi participa el govern afganès. L’acord explicita la intenció de contribuir a la pau després de 18 anys de conflicte.

La nau Crew Dragon de la companyia Space X completa la seva missió i amara a l’Atlàntic, prop de la costa de Florida. És el primer cop que una empresa privada envia a l’espai dos astronautes (Robert Behnken i Doug Hurley). La missió va ser posposada un any per una explosió d’una Crew Dragon no tripulada el 22 d’abril de 2019.

Més de 400 caps d’olla apareixen avarats en una platja de Tasmània. Uns 380 moren i uns 50 poden ser salvats. L’aparició de grups de cetacis en platges no és desconeguda tot i que les causes  no són clares, però aquesta és una de les ocasions dels darrers anys en què el nombre de cetacis morts és més elevat.

L’Organització Mundial de la Salut declara que la infecció pel virus SARS-coV-2 ha arribat al grau de pandèmia. És la primera pandèmia causada per un coronavirus, i des de final de desembre del 2019, quan es van declarar els primers casos, el nombre de morts és d’uns 4.000 arreu del món. Lúltim cop que l’OMS va declarar una pandèmia va ser el 2009 per l’anomenada “grip porcina” causada pel virus H1N1.

Militars de Mali s’insurgeixen i derroquen el president Ibrahim Boubacar i el govern encapçalat pel primer ministre Boubou Cissé. En les setmanes anteriors el malestar de la població s’ha traduït en manifestacions contra el mal govern, la incapacitat de controlar el terrorisme gihadista i la corrupció. El cop és condemnat internacionalment. Tot i que la junta militar es compromet a retornar el poder als civils, anuncia que no ho farà abans de dos anys. El 6 de setembre fonts oficials informen que el president Keita és a la Unió dels Emirats Àrabs per rebre tractament mèdic.

Per 137 vots contra 53 el Parlament d’Hongria dona poders al govern, encapçalat per Viktor Orbán, per governar per decret durant l’emergència de la Covid-19. La llei aprovada no especifica un límit a aquests poders excepcionals. Des de l’oposició i també des de la Unió Europea es critica la mesura perquè constitueix una retallada de les llibertats democràtiques.

La vicepresidenta del Parlament Europeu Heidi Hautala anuncia que la cambra retira el premi Sàkharov a la ministra d’afers estrangers i cap de govern de fet de Myanmar Aung San Suu Kyi per la seva inhibició davant els crims comesos per l’exèrcit contra la minoria musulmana dels rohingya. La vicepresidenta aclareix, però, que la cambra segueix reconeixent la lluita de Suu Kyi per la democràcia a Myanmar que la van fer mereixedora del premi l’any 1990.

7 morts i una trentena de ferits és el resultat d’un terratrèmol d’intensitat 6,4 graus. El sisme afecta sobretot la localitat de Petrinja, amb nombrosos edificis destruïts, i és precedit d’un terratrèmol d’intensitat 5,2 i succeït per rèpliques al llarg dels primers dies de gener.

El senegalès Lamine Diack és condemnat a quatre anys de presó (dos dels quals suspesos) per rebre suborns d’atletes russos sospitosos de dopatge quan era president de la Federació Internacional d’Associacions d’Atletisme (IAAF) en ocasió dels Jocs Olímpics de Londres (2012). Diack va presidir la IAAF del 1999 al 2015. El seu fill va ser condemnat a sis anys, inhabilitat i multat el 2016 pel mateix cas.

El Ministeri de Sanitat encapçalat pel ministre Salvador Illa accepta dictar restriccions per a tot l’Estat per tal de frenar els contagis de la covid-19. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va acceptar a aplicar-les quan el ministeri la va instar a fer-ho, tot i que la taxa de contagis era la més alta de l’Estat.

En un macrojudici amb més de 500 acusats, un tribunal de Turquia sentencia cadena perpèrtua contra 337 persones, la major part oficials de l’exèrcit. Als condemnats se’ls acusa d’haver participat en l’intent de cop d’estat de l’agost de 2016 per a enderrocar el president Recep Tayyip Erdogan.

L’Audiència Nacional anul·la l’expedient de regulació d’ocupació de la companyia aèria Ryanair que afectava més de 200 treballadors de les bases de Girona, Tenerife, Lanzarote i Gran Canària. L’Audiència obliga Ryanair a indemnitzar i readmetre els treballadors, però la sentència no es pronuncia sobre el centenar de treballadors de Girona que van acceptar passar de fixos a discontinus.

La primera ministra sortint Jacinda Ardern i el partit laborista que lidera són els clars guanyadors de les eleccions generals a Nova Zelanda amb gairebé el 50% dels vots i 64 dels 120 escons de la cambra legislativa. El Partit Nacional ha aconseguit 36 diputats. Ardern s’ha beneficiat dels bons resultats de la gestió de la COVID-19. La pandèmia va obligar a ajornar les eleccions previstes per al setembre.

La junta de govern del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), format pels ministres d’economia i finances dels països de la zona euro, aprova la línia de crèdit de 240.000 milions d’euros, que constitueixen part dels ajuts per garantir que els països tinguin accés a finançament fins a un màxim del 2% del PIB de cada estat, en condicions molt favorables per fer front a la despesa sanitària. Tanmateix, aquests crèdits estan subjectes a estrictes condicions. Espanya, Grècia, Portugal i Itàlia en són els principals destinataris, però els tres primers estats descarten fer-ne ús. Espanya, però, sí que accepta els fons Sure aprovats el mateix dia (100.000 milions d’euros) per als treballadors amb ERTO.

La Comissió del pacte de Toledo aprova per àmplia majoria (30 vots a favor, 5 en contra i 2 abstencions) les modificacions proposades al govern espanyol per a garantir la continuïtat del sistema de pensions. Les mesures més importants són posar fi al dèficit de la Seguretat Social el 2023 alliberant-la d’algunes despeses, vincular les pensions a l'IPC i evitar les prejubilacions.

Líders polítics de tot el món es reuneixen al memorial Yad Vashem d’Israel per celebrar el 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz. El president del Parlament israelià Reuven Rivlin fa una crida a evitar totes les formes de genocidi contra qualsevol col·lectiu humà. Per la seva banda, el primer ministre Benjamin Netanyahu assenyala l’Iran per les crides dels seus líders a anihilar l’Estat d’Israel. L’acte ve també marcat per l’absència de representants de Polònia en protesta pel lloc preeminent que s’ha donat al president Vladímir Putin, al qual acusa de tergiversar la història per haver afirmat que Polònia va ser còmplice de l’Alemanya nazi, excusant al mateix temps el pacte germanosoviètic entre Stalin i Hitler.

El Tribunal Especial per al Líban de les Nacions Unides creat el 2007 declara Salim Ayyash culpable i principal responsable de l’assassinat l’any 2005 del primer ministre libanès Rafiq Hariri. Ayyash va ser jutjat en absència juntament amb altres sospitosos. Ḥizb Allāh, l’organització en la qual militava l’acusat, rebutja la sentència. El 13 de desembre el tribunal imposa a Ayyash cinc penes de cadena perpètua en absència.

El Parlament de l’Argentina legalitza l’avortament fins a les 14 setmanes de gestació. Fins ara només es podia interrompre l’embaràs en casos de violació o de risc per a la vida de la mare. L’Argentina és converteix en el primer país important de Llatinoamèrica amb una legilsació sobre l’avortament comparable a la dels estats més avançats del món.

La cadena de notícies suïssa SRF i l’alemanya ZDF fan públics informes filtrats segons els quals l’empresa de telecomunicacions suïssa Crypto AG va estar monitoritzada molts anys per la CIA amb el coneixement d’algunes autoritats. Crypto AG venia aparells de telecomunicacions trucats a països tercers per tal d’obtenir informació dels seus governs. Aquesta notícia qüestiona la neutralitat de Suïssa.

El govern ucraïnès anuncia que els bombers tenen sota control l’incendi que es va declarar la primera setmana del mes d’abril i que va afectar més de 3.000 hectàrees, part de les quals es troben dins de la zona d’exclusió de la central nuclear de Txernòbil. El perill d’aquest incendi és que, a banda de la possibilitat d’arribar a la central, aixequés grans quantitats de material radioactiu ara dipositats al sòl. Tot i això, a conseqüència dels fums de l’incendi, una gran part d’Ucraïna, incloent-hi la capital, Kyiv, es converteix en la més contaminada del món els dies següents (en part també per la caiguda de l’activitat industrial en moltes zones per la covid-19).

Prop de 200 morts, més de 6.500 ferits i un centenar de desapareguts és el resultat d’una explosió en uns magatzems al port de la capital del Líban en encendre’s un dipòsit de 2.750 tones de nitrat d’amoni. Després de l’explosió se succeeixen les manifestacions contra el govern, responsabilitzant-lo de l’accident per la negligència i la corrupció. El 10 d’agost el primer ministre Hassan Diab anuncia la dimissió en bloc del govern.

Amnistia Internacional anuncia que atura l’activitat a l’Índia pels obstacles del govern a les investigacions sobre drets humans en aquest país, que qualifica de “cacera de bruixes” contra les oenagés. Concretament, esmenta el bloqueig de comptes bancaris com el principal instrument d’aquesta política.

Els Estats Units anuncien la suspensió de les extradicions amb Hong Kong, juntament amb els estatuts de soci comercial i diplomàtic preferents. El govern nord-americà addueix l’entrada en vigor de la nova llei de seguretat nacional a la Xina que considera que posa en greu perill drets i llibertats fonamentals. La mesura ve precedida per la suspensió del tractat d’extradició amb Hong Kong de la Gran Bretanya, Alemanya o Austràlia.

En un comunicat públic, Elisabet II d’Anglaterra accedeix a permetre que els ducs de Sussex renunciïn als drets i obligacions públics associats a la Casa Reial, tot i lamentar-ho. Els ducs de Sussex, Meghan Markle i el net de la reina el príncep Harry, van expressar el mes de gener la voluntat de viure vides privades i ser independents financerament. Durant un “període de transició" es resoldran afers relatius les finances dels ducs, el manteniment dels títols nobiliaris i el pagament de la seguretat.

Grups de drets humans de Zimbàbue denuncien que uns 60 opositors i activistes són detinguts en una operació policial. Les detencions arriben en un moment de dures crítiques per la corrupció i el mal govern que encapçala el president Emmerson Mnangagwa, que en una aparició televisiva fa un dur advertiment a l’oposició i als activistes pels drets humans i civils. Més d’un centenar de destacats intel·lectuals africans signen una petició perquè la Unió Africana i el bloc d’estats de l’Àfrica del Sud suspenguin Zimbàbue de la seva qualitat de membre.

Organitzacions antifeixistes protesten per una missa oficiada a Sarajevo en memòria dels ústaixes, que van establir un règim pronazi regit pels croats durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta celebració es duia a terme a Bleiburg (Àustria), darrer bastió dels ústaixes, però la covid-19 comporta que se celebri a Sarajevo.

El president francès Emmanuel Macron anuncia l’alliberament de quatre treballadors de l’oenagé SOS Chrétiens d'Orient, un dia després que hagi fet pública la retirada de les forces franceses de l’Iraq a causa de la Covid-19. Els voluntaris van ser segrestats al gener.

L’Organització Mundial de la Salut alerta de l’epidèmia de xarampió, que al llarg del 2019 causa més de 6.000 morts només a la RD del Congo, tot i que se n’identifiquen brots també al Brasil, el Pakistan i el Iemen. L’OMS estima el nombre de persones infectades en uns 350 000, amb diferència el més alt en molts anys. Les campanyes de vacunació en aquests països tenen un èxit limitat pels conflictes bèl·lics que hi tenen lloc i per les infraestructures deficients.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, anuncia restriccions de la mobilitat a 37 àrees sanitàries per frenar els contagis de covid-19, que afecten un 13% de la població. Les autoritats madrilenyes descarten el confinament tot i que el nombre de casos és, amb diferència, el més alt de l’Estat espanyol. La mesura entra en vigor el dia 21, però el cap de setmana hi ha sortides massives de la capital.

La fiscalia sueca identifica Stig Engström, que es va suïcidar l’any 2000, com a autor de l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme el 1986. Amb aquesta declaració l’estat suec dona per tancada una investigació que ha durat 34 anys.

El secretari general del Front Polisario Brahim Ghali anuncia que l’organització trenca l’alto el foc del 1991 i declara la guerra al Marroc. L’anunci té lloc després d’un enfrontament amb forces marroquines a Guergerat, a la frontera del Sàhara Occidental amb Mauritània.

Alemanya anuncia la il·legalització de la branca política de l’organització islamista xiïta Ḥizb Allāh. Fins ara, només estava prohibida la branca militar, però ara el govern alemany considera que els seus militants, prop d’un miler a tota la república, han participat en manifestacions violentes i atacs antisemites. La Unió Europea només manté en la il·legalitat la branca armada, que classifica com a organització terrorista.

Entra en vigor a la província siriana d’Idlib un alto el foc l’endemà de la signatura d’un acord a Moscou per part del president rus Vladímir Putin i el seu homòleg turc Recep Tayyip Erdogan, principals suports del govern sirià i la principal milícia rebel, respectivament. L’ofensiva de l’exèrcit de Baixar al-Assad, que va començar el 19 de desembre de 2019, ha causat una de les catàstrofes humanitàries més greus del segle XXI, segons les Nacions Unides: prop de mig miler de morts civils i un milió de desplaçats.

Un equip d’arqueòlegs publica a la revista Nature els resultats d’una investigació a la localitat d’Aguada Fénix de l’estat mexicà de Tabasco. Mitjançant la tècnica del lidar, els arqueòlegs hi han identificat un gran complex cerimonial maia datat entre els anys 1000 i 800 aC. El conjunt se situa sobre una plataforma artificial d’uns 1.400 metres de longitud màxima i una elevació d’entre 10 i 15 m on hi ha nou calçades disposades en forma radial.

El consell de ministres espanyol aprova rescatar la companyia aèria Air Europa, en situació crítica a causa de la minva de vols per la pandèmia de la COVID-19. El rescat consta de dos crèdits de 450 milions d’euros.

Israel i Bahrain signen a Manama, capital d’aquest estat, el tractat pel qual estableixen relacions diplomàtiques. Bahrain és el quart estat àrab a reconèixer i mantenir relacions diplomàtiques amb l’estat d’Israel després d’Egipte (1979), Jordània (1994), i la Unió dels Emirats Àrabs (agost de 2020).

En ocasió del temporal Álex, que causa estralls al Nord d’Itàlia, la ciutat de Venècia posa en funcionament amb èxit el sistema de dics MOSE per a contenir les pujades del nivell del mar, cada cop més freqüents. El conjunt de 78 barreres mòbils al llarg d’1,5 km de les aigües costaneres, inaugurades el 10 de juliol, es van projectar el 2003 però les pràctiques corruptes i els ajornaments constants van posposar reiteradament la posada en marxa.

L’Alt comissionat de l’ONU per als refugiats (ACNUR) adverteix de l’empitjorament de la situació dels refugiats eritreus a Etiòpia a causa de la guerra de Tigre. Prop de 100.000 eritreus viuen en camps de refugiats en aquesta regió d’Etiòpia, i des que ha esclatat el conflicte molts són obligats a retornar a Eritra. D’altra banda, prop de 50.000 habitants de Tigre fugen al Sudan, empesos per les hostilitats. El 16 de desembre la Unió Europea anuncia la suspensió de les ajudes a Etiòpia fins que els refugiats no deixin de ser perseguits.

L’Audiència de Barcelona condemna Rosa Peral i Albert López a 25 i 20 anys de presó, respectivament, per l’anomenat “crim de la guàrdia urbana”, un dels casos de més ressò públic dels darrers temps. El maig del 2017 la parella de Peral, l'agent Pedro Rodríguez, va ser assassinat. El 23 de març el jurat popular de l’Audiència de Barcelona va declarar Peral i López culpables d’un crim passional que consideren que va ser planificat.

Amb la unitat dels partits del govern i l’oposició llevat de Vox, les Corts Valencianes aproven el pacte de reconstrucció econòmica, social i sanitària. L’acord s’afegeix als altres dos pactes acordats per la Generalitat Valenciana amb la patronal i els sindicats, i amb els ajuntaments i les diputacions.

Una forta explosió té lloc a la fàbrica de l’empresa IQOXE, situada al polígon d'indústries químiques de Tarragona, al terme municipal de la Canonja. Com a resultat de la deflagració, mor una persona a l’acte i vuit més resulten ferides, dues de les quals moren els dies següents. Després de l’explosió els veïns denuncien que les sirenes d’alarma no van sonar i, en general, el que consideren insuficients mesures de seguretat, i també que l’empresa no va seguir els protocols d’emergència. IQOXE és l’única empresa que processa òxid d'etilè a l’Estat espanyol i acumulava expedients sancionadors de la Generalitat, que el dia 23 n’obre un altre quan reprèn l’activitat.

Es fa públic l’acord de venda de la divisió de les pintures decoratives d’indústries Titán a la multinacional neerlandesa de la indústria química Akzo Nobel. La venda inclou la marca Titanlux, el principal producte de l’empresa catalana fundada el 1917 i fins ara propietat de la família Folch-Rusiñol.

Un acte al palau de la Generalitat és el punt de partida de l’Any Josep Benet. Josep Benet va ser un home clau en l’antifranquisme perquè va representar alhora el catalanisme, l'esquerra i la major part de l’Església catalana contra la dictadura.

Un equip d’arqueòlegs dirigit per Eudald Carbonell i Carles Tornero descobreix, a la bauma dels fadrins (Queralbs, Ripollès), utillatge de quars tallat del 6700 aC, que confirma l'activitat humana vers el 6700 aC, i testimoniaria la presència d’un dels últims grups caçadors recol·lectors a Catalunya. Tot i que als anys setanta Carbonell havia identificat el lloc com a jaciment prehistòric, el descobriment de restes tan antigues en reforça la importància.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) fa pública la destitució del president de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), Joan Gual de Torrella, detingut el 24 de juliol per presumpta corrupció. Gual va ser apartat el 7 d’agost després de cinc anys en el càrrec.

La guàrdia civil recupera 474 peces del llegat de l’empresari Julio Muñoz Ramonet. Després de la seva mort, Muñoz Ramonet va llegar la seva col·lecció a l’ajuntament de Barcelona, però les seves filles en van amagar o vendre una gran part. El llegat va ser conegut el 1994 i ha donat lloc a nombrosos plets.

L’Audiència de Barcelona arxiva la querella presentada per crims de lesa humanitat contra el jutge Carlos Rey com a autor de la sentència que condemnava a mort Salvador Puig Antich (1974). La querella la van presentar el 2018 les germanes de Puig Antich i l’ajuntament de Barcelona. L’Audiència de Barcelona basa l’arxivament de la causa en la Llei d’amnistia del 1977 i en el fet que el delicte de lesa humanitat no figurava en la legislació espanyola quan la sentència es va redactar.

Un terratrèmol de magnitud 3,6 amb epicentre a Riudarenes sacseja les comarques del nord-est de Catalunya. Tot i que no hi ha danys personals ni materials, el sisme és clarament percebut en una zona extensa i és el de més intensitat des de fa un any.

Jordi Cuixart és el primer pres polític condemnat en el judici de l’1 d’octubre a sortir de la presó en aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari, que preveu un règim semiobert fora dels centres penitenciaris. Els dies següents la resta dels presos polítics es reincorporen parcialment a les seves activitats habituals. El dia 14 d març, amb la declaració de l’estat d’alarma del govern espanyol i les mesures de confinament per la COVID-19, s’interromp l’aplicació de l’article 100.2.

Alfred Bosch, conseller d’Afers Exteriors, dimiteix el càrrec. En roda de premsa, explica la decisió per no haver sabut gestionar correctament un cas d’assetjament sexual que afecta el seu cap de gabinet, Carles Garcias, cessat al gener, cessament que Bosch ha estat acusat d’haver intentat ocultar. El 21 el substitueix en el càrrec Bernat Soler, fins ara alcalde d’Agramunt.

L’informe de la Sindicatura de comptes lliurat al Parlament de Catalunya constata que l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso (destituït el 2016 arran de l’operació Catalunya) va cobrar entre 2010 i 2016 314.547 € en complements de manera irregular. Juntament amb els directors que el van predeir i succeir i altres alts càrrecs, de Alfonso també va percebre també més de 232.600 € en triennis indeguts, entre altres irregularitats, que la Sindicatura atribueix en part a la insuficient normativa que regeix l’OAC.

Entren en vigor les mesures de confinament parcial i de restriccions de la mobilitat i de grups de persones proposades per la Generalitat de Catalunya contra la covid-19 arran d’un fort augment dels contagis i després de rebre l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El TSJC aprova les mesures per a Barcelona i dotze municipis més de l’àrea metropolitana, però les denega a set municipis de la Noguera i cinc del Segrià. També s’apliquen restriccions a Vilafant i Figueres (Alt Empordà). Les mesures tenen una durada de quinze dies prorrogables.

L’informe del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d'Europa identifica diversos casos de maltractaments a interns de diverses presons catalanes, concretament a Brians 1, Ponent i el Mas d’Enric. El CPT exigeix a les autoritats catalanes i espanyoles suprimir pràctiques com ara les humiliacions, l’ús excessiu de la força o la fixació mecànica dels presoners.

Les juntes de tractament de les presons de Puig de les Basses, Mas d’Enric i Lledoners rebutgen la petició sol·licitada pel govern de la Generalitat que els presos polítics puguin passar el confinament a casa durant la crisi sanitària de la covid-19. L’anunci té lloc un dia després que el Tribunal Suprem avisés que requeriria la identificació dels funcionaris que avalessin la petició per possible prevaricació. El mateix 2 d’abril, el relator de l'informe del Consell d'Europa sobre polítics empresonats demana als governs espanyol i turc que permetin als polítics empresonats passar el confinament a casa. El 3 d’abril el president de la Generalitat de Catalunya Quim Torra envia una carta a l'alta comissionada de l'ONU pels Drets Humans per denunciar les que qualifica d’amenaces del Tribunal Suprem espanyol.

Arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) anuncien la localització, sota les aigües properes a les illes Formigues (Baix Empordà) de les restes d’un vaixell del segle IaC dedicat al comerç de vi, el més antic conegut a Catalunya. Descobert el 1958, se’n va perdre el parador als anys vuitanta. El temporal Glòria (gener 2020) va fer aflorar algunes restes del vaixell gràcies a les quals s’ha redescobert.

La Generalitat transfereix les competències sobre les residències de gent gran, fins ara adscrites a la Conselleria de Treball i Afers Socials, a la Conselleria de Salut. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller de Treball, Chakir el Homrani, reconeixen errors en la gestió no corregits a temps. El nombre de defuncions en aquestes institucions per la covid-19 és substancialment superior a la mitjana, i el personal que hi treballa, així com els familiars de les persones ingressades es queixen reiteradament de la manca de recursos per fer front a l’emergència sanitària. El 24 de març la Fiscalia Superior de Catalunya va obrir una investigació per aclarir la mort per coronavirus de 22 persones grans a les residències de Capellades i Olesa de Montserrat des de la setmana anterior.

L’Assemblea Nacional Catalana atura la campanya “Consum estratègic” després que un jutjat mercantil de Barcelona accepti tramitar la demanda de la patronal Foment del Treball per suspendre cautelarment la campanya. La campanya informava els usuaris sobre alternatives a les "empreses de tipus oligopolístic" que havien "participat obertament en la campanya de la por" contra l’independentisme. Segons Foment, promovia el boicot contra aquestes empreses.

L’Audiència Nacional absol el major dels mossos d’esquadra Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'exdirector general de Policia, Pere Soler i l'ex-secretari general d'Interior, Cèsar Puig. La fiscalia demanava 10 anys de presó per a cadascun, llevat de Laplana, que en demnava quatre, per rebel·lió i sedició en el referèndum de l’u d’octubre. Al final del judici la discalia va substituir el càrrec de rebel·lió pels de sedició i desobediència, que el tribunal tampoc admet.

L’Audiència Nacional espanyola envia a judici l’advocat Gonzalo Boye, al qual acusa de blanqueig de capitals procedents del narcotràfic i falsificació continuada de document oficial. Boye és al càrrec de la defensa de diversos polítics independentistes encausats pels tribunals espanyols, entre els quals els presidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Quim Torra.

Se celebra el Dia Nacional de Catalunya en unes condicions excepcionals a causa de la pandèmia de la covid-19. Al matí, les ofrenes florals a Rafael de Casanova es redueixen al mínim i la manifestació de la tarda, molt més reduïda que en anys anteriors, té lloc de manera descentralitzada, sense desplaçament i amb distància de seguretat entre els participants, en total entre 50 i 60 mil. Les consignes reivindiquen la fi de la repressió i la unitat dels partits independentistes. Les manifestacions espanyolistes les protagonitza l’extrema dreta.

Per 177 vots a favor, 148 en contra i 17 abstencions el Congrés dels diputats aprova la nova Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica Educativa (LOMLOE) que substitueix la LOMCE. Aprovada pel PSOE, Podemos, ERC, el PNB, Más País i Compromís i rebutjada per PP, Vox i Ciutadans. Entre els punts que provoquen més oposició per part d’aquests partits és la desaparició del castellà com a llengua vehicular obligatòria i l’obligació de no separar alumnes per sexe a les classes. La “llei Celáa”, com també se l’anomena, és la vuitena llei d’educacio espanyola des de l’establiment de la monarquia constitucional (1978).

El jutjat penal 25 de Barcelona absol l’activista dels CDR Tamara Carrasco del delicte de desordres públics. Carrasco va ser detinguda per la Guàrdia Civil el 10 d'abril del 2018. Acusada de rebel·lió i terrorisme, el jutge de l’Audiència Nacional va descartar aquests càrrecs i la va retornar a Catalunya per a ser jutjada per desordres públics i se li va imposar un confinament al municipi on residia (Viladecans) que va durar 14 mesos i se li va aixecar al maig de 2020. El seu germà Adrià, també CDR i participant en les protestes posteriors al referèndum de l’1 d’octubre, va evitar ser detingut i va aconseguir exiliar-se a Bèlgica. El jutjat va dictar una ordre judicial de cerca i captura per presumptes pertinença a organització terrorista, rebel·lió i sedició, delictes posteriorment substituïts pel de desordres públics.

L’ajuntament de Barcelona celebra un ple extraordinari sobre la monarquia en el qual s’aprova la proposta de retirar la medalla d’or de la ciutat al rei emèrit Joan Carles I. Voten a favor de la proposta ERC i JxCat (que van presentar la proposta) i en contra PSC, Cs i PP, mentre que Barcelona en Comú s’absté. L’alcaldessa Ada Colau justifica l’abstenció perquè segons ella la moció es va presentar per “fer caure” el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez. En un segon ple celebrat el 30 d'octubre es fa efectiva la retirada amb els vots favorables de Barcelona en Comú, ERC i JxCat mentre que PSC, Cs, PP i Barcelona pel Canvi hi voten en contra.

Se celebra al Palau de la Música Catalana el 52 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que en l’edició de l’any 2020 guardona el poeta, narrador i dramaturg Enric Casasses. Per tercer any consecutiu, no hi assisteix el president de l’entitat, Jordi Cuixart, condemnat a 9 anys de presó en el judici del referèndum de l’u d’octubre.

L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i la Generalitat de Catalunya anuncien la descoberta del conjunt d’art prehistòric més gran de Catalunya a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí. Els prop de 100 gravats, que comprenen tant elements simbòlics com figures humanes i animals, van ser descoberts per Josep Maria Vergés a final d’octubre del 2019. És també la mostra d’art rupestre més antic conegut en territori català (uns 15.000 anys), corresponent al Paleolític.

L'Audiència de Tarragona dicta penes de fins a 57 anys i sis mesos de presó per a quatre membres de la xarxa de pederàstia més gran mai desarticulada a l’Estat espanyol en una operació policial del 2015. Tanmateix, tres acusats més es van fugar poc després de començar el judici (30 d’octubre de 2020). Dos d’ells, per als quals es demanaven 1.179 i 720 anys, es consideraven els caps de la trama.

Entre els dies 19 i 21 de gener un temporal d’intensitat excepcional descarrega sobre la península Ibèrica. La borrasca, anomenada Gloria, és una de les més devastadores de les darreres dècades. A Catalunya, quatre persones moren i hi ha un desaparegut. Cinc persones moren al País Valencià i a les Balears hi ha tres desapareguts. A Catalunya els danys pitjors es registren al Delta de l’Ebre, on el mar inunda 3.000 hectàrees d’arrossars i cobreix la barra del Trabucador, a Sant Carles de la Ràpita. A la Costa Brava i a la Costa Daurada nombroses platges són engolides i les onades, algunes de fins a 13 metres, envaixen les vies al costat del mar. L'AP-7 queda tallada cinc hores entre Figueres i la frontera per la neu caiguda a la banda del Pertús. Uns 400.000 abonats queden sense llum i més de 100.000 alumnes no es poden desplaçar a les escoles. A la conca del Ter s’ordena el confinament dels habitants d’una trentena de municipis. Diversos rius es desborden i l’Onyar amenaça de fer-ho al seu pas per Girona.

El Tribunal Constitucional espanyol aprova per unanimitat iniciar la revisió dels recursos contra la sentència del judici de l’1 d’octubre presentats pels condemnats Jordi Turull, Dolors Bassa, Josep Rull, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En queden exclosos Oriol Junqueras i Raül Romeva, que tenen pendent la recusació que van presentar contra el TS. La resolució dels recursos és imprescindible perquè els presos polítics puguin recórrer als tribunals europeus.

La inspecció de treball considera els repartidors de la multinacional de comerç electrònic Amazon que formen part de la filial Amazon Flex falsos autònoms. Aquesta qualificació s’aplica retroactivament, i molts repartidors reben l'alta i la baixa a la vegada tot i que no hi treballin. La sanció a l’empresa és pel temps que s’hi hagi treballat.

Se celebra a l’Auditori de Girona la gala dels XXII premis Enderrock, que per primer cop TVC transmet en directe pel Canal 33 i altres emissores. En aquesta edició el grup vigatà Oques Grasses s’endú el major nombre de premis. També reben premis, entre d’altres, Miki Núñez, Manel, Ginestà, Rosalía i Andrea Motis. Núria Feliu rep el premi Enderrock d’honor. Assisteixen també a l’acte el president de la Generalitat, Quim Torra, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i alguns consellers del govern.

Gonzalo Boye, l’advocat que defensa els presidents Carles Puigdemont, Quim Torra i altres polítics independentistes, denuncia que el seu despatx de Madrid ha estat escorcollat d’incògnit per segona vegada. Com al primer cop, els assaltants fan destrosses i regiren l’habitació, però no s’enduen res.

La Sagrada Família acull la cerimònia de beatificació de Joan Roig Diggle, assassinat als inicis de la Guerra Civil. Hi assisteixen 588 fidels, que ocupen menys d’un terç de la nau i es protegeixen en mascaretes. Tot i que la cerimònia, presidida per l’arquebisbe Joan Josep Omella i a la qual assisteixen també càrrecs públics, és autoritzada pel Procicat (Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya), el departament de Salut obre expedient als organitzadors de la missa per "un risc epidemiològic del tot injustificable".

Amb els vots de JxCat, ERC, el PSC, els comuns i la CUP, el Parlament aprova la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, l’organisme que ha de protegir i potenciar la biodiversitat i el patrimoni natural del país. En les setmanes anteriors a l’aprovació diversos col·lectius i organitzacions vinculats al sector agrícola i forestal, així com una quarantena d’ajuntaments, Foment del Treball, la Diputació de Lleida i el Parc Natural del Montseny reclamen que s’ajorni o es reformuli el projecte. Responent a les crítiques, el govern es compromet a garantir la participació dels sectors i els col·lectius afectats en la redacció dels estatuts.

Set anys després que un jutjat de Barcelona presentés una querella en nom de les víctimes i l’associació AltraItalia, el govern italià dona els noms d’un centenar de pilots de l’aviació feixista que durant la Guerra Civil espanyola van bombardejar Barcelona i van causar prop de 3.000 morts. Tots ells són a hores d'ara morts.

Fira de Barcelona anuncia l’ajornament del Saló Internacional Alimentaria al maig del 2021 per la pandèmia de la covid-19. De caràcter bianual, Alimentaria és la fira més important de Barcelona, per davant del Mobile World Congress.

Els presidents del Futbol Club Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i de Foment Nacional del Treball, Josep Sánchez Llibre, formalitzen l’ingrés de l’entitat esportiva a la patronal catalana. L’acord no és consultat prèviament als socis.

Poc més de 3 mesos després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 (14 d’octubre de 2019), comença a l’Audiència Nacional el judici al major destituït Josep Lluís Trapero, aleshores màxim comandament dels Mossos d’Esquadra, i a Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, exalts càrrecs de la Conselleria d’Interior. La fiscalia acusa Trapero, Soler i Puig de rebel·lió, delicte per al qual demana 11 anys de presó per a cadascun, i Laplana de sedició, per a qui demana quatre anys. Presideixen la sala els magistrats Concepción Espejel, Francisco Javier Vieira i Ramón Sáez.

Entra en vigor la segona pròrroga dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) acordada pel govern, els sindicats i la patronal espanyols fins al 30 de setembre. Aquestes prestacions extraordinàries de l’estat a empreses per fer front a l'impacte econòmic i social de la covid-19 es van activar per primer cop el 17 de març i el 8 de maig se’n va aprovar una primera pròrroga fins al 30 de juny.

Entre els dies 19 i 22 de març té lloc la votació del nou full de ruta de l’ANC en la 8a Assemblea General, que es fa de manera telemàtica a causa de la pandèmia de la Covid-19. El document, aprovat amb el 92% dels vots, demana el vot només per als partits que apostin per la via unilateral. L’endemà, la direcció de l’ANC matisa dient que demana el vot per als partits que no descartin la via unilateral, per no deslegitimar el diàleg ERC-PSOE.

El govern de la Generalitat tanca perimetral la Cerdanya i el Ripollès a partir de la mitjanit del dia 22 a causa dels elevats valors dels indocadors de la pandèmia. El dia anterior (21 de desembre) entren en vigor les mesures especials de Nadal, que imposen fortes restriccions a les trobades de les festes, a banda d’altres que es mantenen fins a l’11 de gener, com a mínim.

Centenars de treballadors de l’empresa Nissan tallen l’accés de la B-23 a Barcelona en la tercera mobilització convocada pel comitè d'empresa, després de l'anunci del tancament de les fàbriques de la Zona Franca de Barcelona i les plantes de Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca.

El govern català fa públiques les 3.722 propietats que l’Església va inscriure al registre de la propietat a Catalunya en virtut de la reforma del 1998 de la llei hipotecària, vigent fins al 2015. Aquesta reforma permetia inscriure en el registre béns immobles sense tenir cap títol que n’acredités la propietat, i donava als bisbes atribucions de notari. Generalment es tracta d’ermites o llocs de culte que es troben a l'interior de propietats de particulars. Des de fa uns anys les immatriculacions eclesiàstiques han estat denunciades com a il·legals i en alguns casos han donat lloc a litigis.

El rei Felip VI presideix a l’estació de França l’acte de clausura de la Barcelona New Economy Week. Enmig d’un fort dispositiu policial, unes 1.500 persones es mobilitzen contra la presència del monarca. A l’acte no hi assisteixen ni representants del govern català ni de l’ajuntament de Barcelona. Els primers acusen el rei d’avalar la repressió contra l’independentisme i els segons censuren les males pràctiques de la monarquia.

Davant de l’augment d’infeccions de la COVID-19, el govern francès decreta el toc de queda per a 38 departaments, entre els quals hi ha la Catalunya Nord (Pirineus Orientals). Més de la meitat dels departaments (54 de 101) es troben afectats per la mesura.

L'Organització Mundial contra la Tortura fa pública una carta a l’estat espanyol on li demana anul·lar la condemna al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i a l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez. Qualifica de "desproporcionades" les restriccions del dret a la llibertat de reunió pacífica dels líders independentistes. També demana que se suspengui l'execució de les sentències fins que el Tribunal Constitucional resolgui l'apel·lació, així com la reformulació del delicte de sedició al codi penal.

El periodista Jordi Juan relleva Màrius Carol com a director de La Vanguardia. Carol ha estat al capdavant de la direcció del diari des del 2013.

Se celebra a l’Hotel Ritz de Barcelona l’acte de lliurament dels premis Josep Pla (54a edició) i Nadal (76a edició). El Josep Pla recau en Laia Aguilar per la novel·la Pluja d’estels i el Nadal en Ana Merino per El mapa de los afectos.

Un miner de l’empresa Iberpotash mor en un despreniment mentre treballava en una mina de Vilanfruns (Bages), la mateixa on el 4 de juny un altre treballador va perdre la vida en un accident similar. El 30 de juny els comitès d'empresa d'Iberpotash i Montajes Rus tornen a convocar la vaga que havien desconvocat feia poc exigint seguretat en el lloc de treball. A la marxa de Manresa participen uns 350 treballadors. També denuncien que en els últims dos anys Iberpotash ha reduït la inversió de Vilanfruns amb vista al seu proper tancament per centrar la producció a la mina de Súria.

L’arquebisbe de València, el cardenal Antonio Cañizares, deixa entrar els fidels en aglomeració a la catedral després de celebrar una missa a porta tancada en la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats (“La Geperudeta”), en contra de les disposicions del govern espanyol enfront de la covid-19.

Hotel Vila Olímpica SA, gestora de l'Hotel Arts compra per 76 milions d’euros el Front Marítim de Barcelona, una de les primeres zones d’oci de la ciutat. Els arrendataris de molts dels negocis que hi tenen establiments anuncien que impugnaran la subhasta, que consideren irregular.

El president de la Generalitat, Quim Torra, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga i el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, participen en un acte virtual de record a l'escriptor Josep Carner en el cinquantè aniversari de la seva mort a través del compte de Twitter de la Institució de les Lletres Catalanes. El format virtual de la majoria dels actes ve imposat per les restriccions de les mesures contra la covid-19.

El Tribunal Suprem ordena la inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra, després de confirmar la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya del 19 de desembre de 2019, que el condemnava per desobediència. El 2 de juny, de 2018, poc després de prendre possessió de la presidència, es va penjar a la façana de la Generalitat una pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" i un llaç groc que, a instàncies de Ciutadans, la Junta Electoral Central va ordenar retirar, considerant que el govern català feia propaganda política en període electoral. La pancarta no es va retirar fins al 21 de març, però va ser substituïda per una altra menys explícita, igualment impugnada davant dels tribunals.

En resposta a la petició de Catalunya en Comú, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, refusa retirar l’estàtua de Cristòfor Colom. Colau argumenta que l’estàtua, erigida el 1888, és una “icona de Barcelona” i proposa contextualitzar-la per tal d’explicar l’impacte negatiu del descobriment d’Amèrica sobre la població indígena. El monument és objecte de diversos atacs vandàlics com els que s’han produït arreu del món des de l’onada de protestes per la mort d'un ciutadà negre per la policia contra altres monuments considerats per alguns grups icones del colonialisme i del racisme, entre els quals diverses estàtues del religiós mallorquí Juníper Serra a Califòrnia. En alguns casos, són les institucions les que decideixen retirar les estàtues, com és el cas de la del president Theodore Roosevelt del Museu d’Història Natural de Nova York o la del mateix Colom, que decideix el parlament de Califòrnia.

El govern espanyol aprova el decret llei que regula el teletreball a l’empresa privada. La llei s’aprova amb l’acord previ amb patronals i sindicats. El 29 de setembre s’aprova la llei del teletreball per al sector públic.

El president de la Generalitat a l’exili i eurodiputat Carles Puigdemont es dona de baixa del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), precedit el 29 d’agost pel conseller a l’exili Lluís Puig. Després de Puigdemont, ho fan la majoria de diputats al Parlament de Catalunya, així com Jordi Turull i Josep Rull, empresonats després de la sentència de l’1 d’octubre. El detonant de la decisió és el litigi presentat pel PDeCAT pel nom “Junts per Catalunya” després que Carles Puigdemont anunciés la intenció de registrar un nou partit polític amb aquest nom.

El Congrés dels Diputats aprova prorrogar l’estat d’alarma per la Covid-19 fins a l’11 d’abril. ERC, JxCat, CUP i Bildu s’abstenen perquè consideren que el que s’ha de decretar és un confinament general i aturar la producció de l'activitat no essencial per reduir el ritme de contagis. A més de la pròrroga, el govern espanyol amplia les funcions de l’exèrcit en la crisi.

El president de la Generalitat de Catalunya Quim Torra canvia tres consellers del seu govern. Miquel Sàmper substitueix Miquel Buch al departament d’interior, Àngels Ponsa ocupa el càrrec en el lloc de Mariàngela Vilallonga al de cultura, i en el d’economia Ramon Tremosa relleva Àngels Ponsa.

Els centres escolars de Catalunya obren per iniciar el curs 2020-21. L’elevat risc de contagis per la pandèmia de la covid-19 comporta nombroses mesures de seguretat: distanciament a les aules, grups estables i considerablement aïllats, possibilitat d’interrupció de les classes per quarantena, mascareta obligatòria i permanent per als docents i els alumnes de secundària, que converteixen aquest curs en totalment atípic.

El ple de l'Ajuntament de Tarragona aprova retirar la medalla de la ciutat concedida l'any 1996 al rei Joan Carles I. La mesura, plantejada pel govern d'ERC i En Comú Podem, rep l'aval del PSC, Junts per Tarragona i la CUP. El grup de Ciutadans s'absté i el PP hi vota en contra.

El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya prorroga quinze dies les restriccions contra la covid-19 a les comarques del Segrià i la Noguera i a l'àrea metropolitana de Barcelona. Tot i el descens del nombre de casos, la incidència és molt superior a la mitjana de Catalunya.

El Parlament de Catalunya publica les resolucions aprovades en el ple monogràfic sobre la monarquia celebrat el 7 d’agost. El text omet la reprovació al rei emèrit Joan Carles I “per dècades d'impunitat i enriquiment il·legítim utilitzant les institucions públiques i les figures institucionals del cap d'Estat i cap de les Forces Armades”, així com el fragment segons el qual "la monarquia borbònica ha estat i és un pilar cabdal per a la persecució dels drets del poble català”. El 18 d’agost Junts per Catalunya demana formalment a la mesa del Parlament el cessament del secretari general del Parlament, Xavier Muro, responsable de les publicacions de les sessions. El president del Parlament, Roger Torrent, denega la petició.

Xavier García Albiol (PP) és investit nou alcalde de Badalona en segona volta del ple municipal en substitució del socialista Álex Pastor. García Albiol, que ja va ser alcalde en 2011-15, accedeix al càrrec en fracassar l’intent d’acord entre el PSC i Guanyem Badalona.

El jugador del FC Barcelona Leo Messi anuncia en una entrevista que no té previst deixar el club català. Messi tanca d’aquesta manera una llarga polèmica de setmanes en les quals el jugador argentí, molt en desacord amb la directiva presidida per Josep Maria Bartomeu, va expressar el desig de canviar d’equip. Messi va renovar fins al 2021 el novembre de 2017, i la clàusula del contracte que li donava llibertat de sortida expirava el 30 de maig de 2020.

El president de Nissan Europa comunica el tancament de les tres plantes que la seva filial Nissan Motor Ibérica  té a Catalunya (Zona Franca de Barcelona, Sant Andreu de la Barca i Montcada i Reixac) per al mes de desembre. Aquesta mesura afecta més de 3.000 llocs de treball directes i uns 20.000 d’indirectes, i és part de l’estratègia global de l’aliança Renault-Nissan-Mitsubishi. Els sindicats s’hi manifesten radicalment en contra i la Generalitat també demana negociacions per evitar-ne el tancament. Els dies següents a l’anunci tenen lloc manifestacions i talls de carreteres.

El govern valencià (PSPV-Compromís-Unides Podem) aprova la Llei de la funció pública, que regula les competències i les actuacions dels funcionaris sense concretar el coneixement de valencià. Segons la Generalitat, l’omissió respon a la desigual presència de la llengua pròpia al País Valencià, que a partir del reglament s’haurà d’adaptar als diferents casos. Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià critiquen la llei perquè contradiu l’Acord del Botànic en matèria lingüística.

L’entitat Òmnium Cultural presenta una querella al Tribunal Suprem contra el rei emèrit espanyol, Joan Carles I, per blanqueig de capitals, corrupció i frau fiscal. La petició té l’origen en investigacions d’un fiscal suís dels comptes de Joan Carles I que l’entitat demana bloquejar. El 14 de juliol les autoritats suïsses comencen a tramitar la petició.

Entre 100.000 i 200.000 persones procedents sobretot del sud de la frontera assisteixen a Perpinyà a l’acte convocat pel Consell de la República que encapçalen els polítics independentistes exiliats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín. Malgrat l'afluència de vehicles i autocars, que col·lapsa trams de l'AP-7 i l’èxit de la convocatòria, la CUP no hi assisteix i ERC li dona un perfil baix.

Jaume Font, fins ara president i portaveu del PI (Proposta per les Illes Balears), dimiteix el càrrec i abandona la política activa, en la qual ha estat trenta-set anys. La decisió obre una crisi al partit i la convocatòria d’un congrés per triar nou líder i direcció.